Diferents territoris catalans s’interessen per la plataforma centralitzadora de fangs de l’EDAR de l’Alt Maresme

El mes de març de 2016, el Maresme va estrenar la Planta de Fangs a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de l’Alt Maresme, un sistema pioner a Catalunya que permet el tractament conjunt de tots els fangs que generen les depuradores de la comarca amb un quàdruple benefici: avança en el procés de mitigació del canvi climàtic reduint en un 77% les emissions de CO2 a l’atmosfera, produeix el biogàs que permet l’autoabastiment energètic de la Planta, redueix en un 40% la generació de fangs a la comarca i incrementa l’eficiència del servei aconseguint un estalvi econòmic anual d’uns 180.000 euros.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitza eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera.

Sis anys després de la seva entrada en funcionament, la Planta de Fangs maresmenca s’ha convertit en un model exportable al territori català. Aquesta setmana ha visitat les instal·lacions una nodrida comitiva integrada per responsables polítics i tècnics interessats en traslladar l’experiència als seus respectius territoris. En concret, hi havia representants dels Consells Comarcals d’Ossona i el Bages, del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre, tècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua provinents de diferents zones geogràfiques, representants d’Agbar i Acciona i enginyeries especialitzades en sanejament com DOPEC i Sice.

En el decurs de la visita – guiada per la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido i responsables tècnics de la Plataforma de Fangs- es va explicar el funcionament del sistema i els beneficis que ha aportat.

La Planta de Fangs, que després d’un funcionament en període de proves, es va posar a ple rendiment el mes de març de 2016 va requerir una inversió de 280.000 euros que es va amortitzar en els 22 primers mesos de funcionament.

Des de la seva posta en marxa, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar i Tordera es porten a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. La coneguda com a “digestió anaeròbica” és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes.

Amb aquest model de gestió integradora dels fangs i la incorporació d’un sistema de cogeneració, l’EDAR de l’Alt Maresme ha aconseguit un funcionament energètic autònom.

Prova pilot de reutilització d’aigua regenerada a la depuradora de Mataró

L’aigua és un bé escàs i especialment al Maresme que disposa de pocs recursos de captació propis. Depenem del riu Ter, de la dessaladora de Blanes i de l’aigua provinent dels aqúífers sobreexplotats de la Tordera.

Els escenaris que plantegen els experts a pocs anys vista, com a conseqüència de la situació d’emergència climàtica, obliguen a dissenyar una estratègia que permeti augmentar la resiliència de la comarca davant l’escassetat hídrica que es veurà especialment tensionada amb els episodis perllongats de sequera als quals apunten totes les previsions climàtiques.

El Consell Comarcal del Maresme ja ha començat a plantejar diferents línies d’actuació encaminades a una millor planificació dels recursos i a la preservació de les reserves d’aigua dolça per cobrir usos sensibles com la potabilització.

Aigua regenerada

Actualment, els 9 sistemes de sanejament que gestiona el Consell Comarcal (les EDARS de Teià, Òrrius, Mataró, Arenys, Sant Pol, Alt Maresme Nord, Tordera, Sant Daniel i Sant Genís ) tracten les aigües residuals del 99% de la població maresmenca, el que equival a un cabal de depuració de 30,32 hm3 d’aigua.

El 95% de l’aigua tractada té com a destí final el mar. Seguint un model d’economia circular, es calcula que la reutilització d’aquestes aigües depurades generaria un nou recurs hídric d’uns 20Hm3/any.

Per estudiar la viabilitat real de la reutilització de l’aigua depurada, es farà una prova pilot a la Planta depuradora de Mataró que permetrà validar a escala industrial diferents tecnologies de regeneració d’aigües residuals urbanes i la seva posterior reutilització en diferents usos.

El projecte, que compta amb un pressupost de 287.000 euros, rebrà finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua que contempla els resultats d’aquesta actuació com a susceptibles de ser replicats en altres territoris.

L’ACA subvencionarà el projecte amb 205.600 euros (el 71,64% del total). El Ple comarcal, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat l’acceptació d’aquests recursos per tirar endavant l’actuació.

La depuradora de Mataró

El Consell Comarcal del Maresme ha triat la depuradora de Mataró per desenvolupar aquesta prova pilot perquè és la que disposa d’un major cabal d’aigua depurada (25.000 m3/dia de promig) i perquè en el seu entorn se situen un bon nombre de possibles destinataris de l’aigua tractada.

Entre d’altres, s’avaluarà la possibilitat d’utilitzar aquest recurs hídric com a font de regeneració dels aqüífers de la riera d’Argentona que presenten problemes de nitrats i una certa intrusió salina a la part baixa i també s’analitzarà el seu possible ús agrícola.

El sistema de sanejament de Mataró inclou, a més de Mataró, els municipis de Dosrius, Argentona, Cabrils, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt.

El Consell Comarcal demanarà a l’ACA consignació pressupostària per protegir diverses instal·lacions de sanejament

Els reiterats episodis de temporals marítims han deixat en una situació molt crítica diversos col·lectors i estacions de bombament, principalment de l’Alt Maresme. El Consell Comarcal, com a gestor del sistema de sanejament al territori, està elaborant un informe detallat de cadascun d’ells i demanarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consignació pressupostària per poder executar aquest any les intervencions més urgents.

Una primera aproximació apunta que els treballs a realitzar tindrien un cost aproximat de 250.000 euros.

Responsables tècnics, acompanyats de la consellera de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Montserrat Garrido, han visitat aquesta setmana diverses instal·lacions de sanejament en alta comprovant “in situ” la precarietat d’algunes d’elles i la seva vulnerabilitat davant de propers temporals.

El trencament d’un d’aquests col·lectors d’aigües residuals tindria unes conseqüències medioambientals molt greus” ha dit la consellera tot afegint que les inversions realitzades els darrers anys permeten al Maresme depurar gairebé el 100% de les aigües residuals que genera.

La xarxa de sanejament del Maresme la configuren 11 EDAR (estacions depuradores), 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Les instal·lacions que presenten una major vulnerabilitat són: les situades al tram final del delta de la Tordera, com és el cas del col·lector d’aigües residuals del Camí de la Pomareda al terme municipal de Malgrat de Mar, el col·lector que passa per la platja de Santa Susanna i l’estació de bombament Taurus de Pineda de Mar.

En la inspecció de les instal·lacions del terme municipal de Malgrat de Mar, la delegació del Consell Comarcal va estar acompanyada pel Pirmer Tinent d’Alcalde del municipi i conseller comarcal, Jofre Serret.

El Consell Comarcal sol·licita a l’ACA 4.600.000 euros per a millores i noves inversions en el sistema de sanejament

El Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions del Sistema de Sanejament en alta que preveu el Consell Comarcal del Mareme per a 2021 requereix una inversió total a 5 anys vista de 4.673.467,78 euros que ja s’han sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) amb el corresponent detall de les 141 intervencions planificades. D’aquestes, les actuacions de reposició i millora classificades amb prioritat important ascedeixen a 2.278.301,85 € que s’espera poder executar al llarg de l’any 2021.

A banda de les actuacions de conservació i manteniment de les 11 EDAR (estacions depuradores), els 40 bombaments i els més de 115 quilòmetres de col·lectors que hi ha al Maresme, aquest Pla contempla millores que permetin la gradual incorporació de sistemes que facilitin l’estalvi energètic i una dependència major de les energies verdes.

En aquest sentit, per exemple, es contempla la millora de l’eficiència energètica de l’EDAR de Pineda i la instal·lació de plaques solars a l’EDAR Sant Daniel (Tordera)

També per minimitzar les molèsties que les instal·lacions de depuració d’aigües residuals provoquen en el veïnat, i en línia amb les actuacions que ja s’estan duent a terme en els darrers anys, el Pla incorpora actuacions de desodorització en les EDAR de Pineda i d’Arenys.

La sol·licitud d’atribucions a l’ACA per poder tirar endavant el Pla de Reposició, Millores i Noves Inversions dels Sistemes de Sanejament en alta va rebre el suport de tots els grups polítics en el Ple celebrat aquesta setmana.

Reparat l’emissari submarí de la depuradora de Teià greument danyat pel temporal Glòria

Ahir van finalitzar els treballs de restitució dels 70 metres de canonada de l’emissari submarí de la depuradora de Teià que van quedar malmesos pel temporal Glòria. L’episodi de fort onatge havia trencat el tub que transporta aigua depurada a uns 40 metres de la platja d’Ocata mar endins.

La nova canonada, juntament amb els anclatges de formigó, que serveixen per llastrar els tubs al fons marí, es van muntar al Port Fòrum de Sant Adrià del Besós i es van traslladar al Masnou el 30 de juliol, dia en el qual es van iniciar els treballs d’enfonsament i connexió de la nova canonada a la part danyada de l’emissari submarí.

La part més complexa de la intervenció va ser la soldadura a l’extrem més proper al litoral ja que és una zona de roques a la rompent de les onades.

Per facilitar els treballs de reparació sense interrompre el procés de depuració de l’EDAR de Teià, es va buidar un decantador primari de la Planta que va ser utilitzat com a dipòsit pulmó d’acumulació de l’aigua bruta i es va instal.lar un bypass de l’emissari que va permetre la sortida de l’aigua neta a la platja.

Amb aquest sistema es va assegurar que l’aigua abocada a mar complís, en tot moment, els estàndards de qualitat, com queda recollit a les analítiques realitzades.

Els treballs de restitució dels 70 metres de nova canonada van finalitzar dimarts 4 d’agost.

ACA i Consell Comarcal signen un conveni per construir la depuradora d’Àgora Parc (Tordera)

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per a millorar el sanejament de Tordera. Concretament, l´acord assolit permetrà impulsar el sanejament de la urbanització Àgora Parc mitjançant la construcció d´una depuradora i els corresponents col·lectors en alta encarregats de recollir les aigües residuals provinents del clavegueram i transportar-les cap a la depuradora.

Aquesta actuació, inclosa en la planificació hidrològica vigent, està pressupostada en prop d’1,2 milions d’euros, que seran aportats per l’Agència Catalana de l’Aigua. L’execució de les obres anirà a càrrec del Consell Comarcal del Maresme. 

Aquesta depuradora se sumarà a la xarxa de sanejament del Maresme que actualment compta amb 11 EDAR’s (10 d’elles gestionades pel Consell Comarcal), 39 estacions de bombament i 123 quilòmetres de col·lectors. Aquesta infraestructura de sanejament facilita la depuració de les aigües residuals generades pel 95% de la població del Maresme. 

Sanejament a Catalunya
El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

 

 
 

L´ACA i el Consell Comarcal del Maresme acorden millores en el sanejament d´Arenys de Munt

 

L´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) i el Consell Comarcal del Maresme han signat un conveni per impulsar la millora del sanejament al municipi d´Arenys de Munt. Concretament, l´acord se centra en dur a terme la redacció de la modificació del projecte constructiu de l´estació de bombament i impulsió del col·lector en alta d´Arenys de Munt, Arenys de Mar i Canet de Mar.

L’ACA finançarà  amb 36.500 euros la redacció del projecte que  farà el Consell Comarcal del Maresme. 

En el moment que s’executin les obres, les aigües residuals d’Arenys de Munt deixaran de circular per la xarxa de clavegueram municipal d’Arenys de Mar i s’enviaran directament a l’EDAR de Canet. Segons les previsions, aquesta modificació permetrà estalviar un 24.500 euros anuals tota vegada que es reduirà el consum energètic en 255.000 kWh/any.

Sanejament a Catalunya

El Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i el seu Programa de mesures associat inclouen les actuacions necessàries per a la millora dels sistemes existents, així com la posada en marxa dels nous per garantir el manteniment o millora de l’estat ecològic de les nostres aigües superficials, subterrànies i marines.

A data d’avui les 516 depuradores existents a Catalunya garanteixen el sanejament de més del 97,1% de la població catalana. Pel que fa al Maresme, la comarca compta amb onze depuradores en servei que depuren les aigües residuals generades pel 95% de la seva població.

La qualitat de les aigües de bany del Maresme és excel·lent

 

El Maresme ha començat la temporada de bany amb una qualitat exel.lent de les seves aigües. Així queda reflectit a les analítiques que fa l’Agència Catalana de l’Aigua i que es poden consultar en AQUESTA WEB. La xarxa de sanejament, amb 10 depuradores gestionades pel Consell Comarcal, assegura que l’aigua que s’aboca a mar estigui lliure de qualsevol substància nociva, a la vegada que impedeix el pas de materials surants com plàstics, productes higièncis i altres.

Tot i el correcte procés de sanejament de les aigües residuals al Maresme, es poden donar situacions que, d’entrada, poden crear alarma entre els banyistes. La principal és l’aparició d’escumes. Aquestes, però, es generen per processos naturals relacionats amb la degradació de la matèria orgànica del mar i per tant, la seva presència a les aigües litorals està associada a processos de caràcter natural i no a episodis de contaminació de les aigües. Podeu veure més informació sobre aquest procés en AQUEST ENLLAÇ.

Un altre element que sol provocar la sensació de brutícia és l’aparició d’objectes i materials surant al mar: plàstics, material higiènic, envasos, fustes, vegetació…etc. Aquests arriben al mar per l’incivisme. Cal que tots plegats siguem conscients que tot el que s’aboca a les rieres, als carrers o es deixa a la sorra aribarà al mar.

Per tal de conscienciar la població, el Consell Comarcal fa una crida a la reflexió. El mar és un espai de lleure que hem de mantenir net entre tots.

COMUNICAT DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME, cliqueu aquí

Comunicat del Consell Comarcal sobre la qualitat de l’aigua de bany

 


En relació a alguns escrits de queixa publicats a les xarxes socials sobre l’aparició de brutícia a les platges i a la qualitat de les aigües de bany del litoral de la comarca, el Consell Comarcal del Maresme vol posar de manifest les següents observacions:


  •  Els sistemes de sanejament de la comarca, els quals depenen del Consell Comarcal del Maresme: estacions depuradores i xarxes de col·lectors i estacions de bombament, es troben funcionant de forma satisfactòria sense produir cap tipus d’afectació a les platges i alteració de la qualitat de l’aigua de mar. 

  •  La transparència de les aigües de bany és un clar i evident indicador  que no hi ha contaminació d’aigües residuals.

  • L’Agència Catalana de l’Aigua realitza, com cada any, una campanya d’anàlisi de la qualitat de l’aigua de bany al llarg de tot el litoral català. Els resultats de totes les mostres preses al Maresme indiquen que la qualitat microbiològica de totes les platges del Maresme és excel·lent.

  • Les escumes que sovint es veuen surant a la superfície són d’origen natural i no són d’origen antropogènic.

  • Els sòlids que arriben arran de platja: plàstics, residus higiènics, envasos, etc. i que a vegades s’observen surant a la superfície, no procedeixen de la xarxa de sanejament del Consell Comarcal. El seu origen està directament relacionat amb la brutícia de lleres i carrers, que quan plou, acaben al mar, i en alguna ocasió, en la falta de civisme dels mateixos usuaris de la platja.

  • D’acord amb la informació d’altres administracions, no és un fenomen que afecti només al litoral de la comarca, sinó que sembla ser que tant al nord com al sud del Maresme s’observa el mateix tipus de problema.

L’EDAR de Mataró incorpora un sistema que li permet generar energia per a autoconsum

 

L’Estació depuradora d’aigües residuals de Mataró (EDAR) ha donat un nou pas cap a la sostenibilitat. El Consell Comarcal del Maresme ha construit una planta que transforma en energia elèctrica i energia tèrmica el biogàs que es produeix en el procès de tractament de l’aigua. Actualment ja genera el 37% de l’energia que necessita l’EDAR i, l’any vinent, arribarà al 55%, amb l’ampliació de 4 a 6 microturbines.

La planta de cogeneració instal·lada a la Depuradora de Mataró ha comptat amb un pressupost de 616.198 euros, el 90,5% aportat per un PUOSC i el 9,5% restant pel Consell Comarcal del Maresme. Amb aquesta inversió s’hi han instal·lat 4 microturbines que, a partir del biogàs que es genera en el tractament de les aigües residuals, generen simultàniament energia elèctrica i energia tèrmica. L’elèctrica s’utilitza per al funcionament de la maquinària de l’EDAR i la tèrmica manté la temperatura que es necessita perquè els microorganismes facin la seva funció de degradació de la matèria orgànica.

 
Aquesta planta és la primera que s’hi instal·la al Maresme i, a banda dels seus beneficis mediambientals, permet reduir la dependència de les companyies elèctriques i estalviar. Les quatre microturbines que ja han entrat en funcionament generen 1.934 MWh a l’any, el 37% del consum de l’EDAR, o el que és el mateix, un estalvi en compra d’electricitat de 72.686 euros anuals.

El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, ha anunciat que després de l’estiu s’ampliarà la planta de cogeneració amb la instal·lació de dues noves microturbines. Amb les 6 unitats a rendiment l’EDAR s’assegurarà el 55% de l’energia que conseumeix i incrementarà l’estalvi fins als 118.718 euros anuals.

Martínez ha avançat que el Consell Comarcal instal·larà també l’any vinent una planta de cogeneració a l’EDAR del Maresme Nord. “Avancem cap a instal·lacions més sostenibles que, amb menys impacte ambiental i amb més estalvi econòmic, facin la mateixa feina” ha dit recordant la recent posada en marxa del tractament integrat de fangs a l’EDAR del Maresme Nord, un sistema pioner que permet una gestió integradora i més eficaç de les depruadores de la comarca.

El conseller de Medi Ambient, Josep Triadó, ha expressat la seva satisfacció pels resultats de la incorporació de la cogeneració a la depuradora de Mataró i ha manifestat que “l’adaptació i mitigació del Canvi Climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques que ens hem marcat com a Consell Comarcal i aquest compromís el posem en pràctica en totes les obres, actuacions i projectes” i ha afegit que “els esforços dels darrers anys han anat destinat a sanejar la pràctica totalitat de les aigües residuals de la comarca, ara toca fer la feina d’una manera més eficaç i sostenible”.

El Consell Comarcal gestiona el sanejament al Maresme amb 10 EDARS, 39 estacions de bombament i 123 kilòmetres de col·lectors.