Març és el mes de les dones i el Ple del Consell Comarcal va mostrar la seva sintonia amb la causa feminista amb una lectura coral de la Declaració institucional del 8 de març 2026 per part de la consellera de Drets i Serveis a les Persones i vicepresidenta 3a, Marta Paset; la consellera de Desenvolupament Econòmic i vicepresidenta 2a Noemí Llorens; les portaveus d’ERC i PSC, respectivament Miriam Puig i Sílvia Garrido; i la consellera no adscrita Dolors Agüera.
El text recorda que ens acostem als 50 anys de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades a Barcelona el maig del 1976, un acte en el qual «dones d’arreu del país ompliren amb la seva presència i les seves veus el Paranimf de la Universitat de Barcelona en un context de transició política, quan encara eren ben vives les ferides de la dictadura. Aquelles jornades van representar un punt d’inflexió: per primera vegada, les dones van ocupar un espai públic de debat per formular, amb veu pròpia, les seves reivindicacions i propostes després de dècades de silenci imposat«.
Alerta, però, que actualment hi ha «una ofensiva que qüestiona els consensos bàsics en matèria d’igualtat. Discursos que banalitzen la violència masclista, desacrediten el feminisme, neguen les desigualtats estructurals i pretenen dividir la societat. Aquesta ofensiva no només amenaça els drets de les dones, sinó que posa en risc els valors democràtics que sustenten la convivència. Combatre aquestes amenaces és un compromís necessari per garantir que les ara joves i els infants del nostre país puguin créixer com a ciutadanes i ciutadans en una societat lliure«.
I reaferma «el feminisme com a camí imprescindible cap a la justícia social, que beneficia el conjunt de la societat. La igualtat entre dones i homes no és una concessió ideològica, sinó un dret humà bàsic«.
Com és habitual en aquestes declaracions, no va haver-hi consens tota vegada que el PP s’hi va abstenir i Vox va votar-hi en contra.
El Ple del mes de març, amb una Ordre del Dia de 41 punts, va aprovar -aquesta vegada per unanimitat- una moció donant suport a les reivindicacions dels ajuntaments que en el seu municipi compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades.
Sota el títol » Moció per a l’impuls d’un marc normatiu i financer per a la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics a Catalunya, el Consell Comarcal s’ha sumat a la demanda d’una norantena d’alcaldies catalanes que reclamen al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius per afrontar la problemàtica que afecta centeners de municipis del país i que, segons les estimacions, impacta aproximadament en un 10% de la població catalana.
La majoria d’aquestes urbanitzacions van sorgir entre les dècades dels 60 i 80, en un context de creixement urbanístic ràpid, sovint sense una planificació adequada i amb una intervenció pública limitada. Moltes es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i mancances en serveis bàsics i infraestructures mínimes. Amb el pas del temps, aquesta situació no s’ha regularitzat, convertint aquests àmbits en focus de mancances urbanístiques i socials greus.
Per tal de garantir l’equitat territorial, la dignitat urbana i el dret dels veïns i veïnes a viure en entorns urbans adequats, la moció presentada pels grups comarcals de Junts, ERC i APL i que va ser aprovada per unanimitat, incorpora els següents acords:
Primer. Instar la Generalitat de Catalunya a redactar i aprovar un Pla Director Urbanístic de les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya, que inclogui: un inventari actualitzat i complet de la situació jurídica, urbanística i de serveis; la classificació i priorització d’actuacions segons risc i impacte social; la possibilitat de recepcions parcials per serveis; estàndards mínims adaptats a la realitat territorial; mecanismes de coordinació supramunicipal; la base per a línies específiques de finançament.
Segon. Instar el Parlament de Catalunya a impulsar una modificació de la Llei d’Urbanisme de Catalunya que: incorpori criteris de viabilitat tècnica i proporcionalitat, prevegi ajustaments raonables dels estàndards tècnics en entorns consolidats i tingui en compte les especificitats dels municipis petits, dispersos o amb recursos limitats.
Tercer. Instar la Generalitat de Catalunya a crear un Fons per a la regularització d’urbanitzacions, amb participació d’altres administracions supramunicipals, destinat a: finançar la redacció de projectes, donar suport a l’execució de programes d’adequació i prioritzar municipis amb menor capacitat econòmica.
Quart. Instar l’Institut Català de Finances a habilitar línies específiques de crèdit i finançament en condicions preferents per a comunitats de propietaris i parcel·listes afectats.
Cinquè. Instar els departaments competents de la Generalitat de Catalunya i, especialment, l’Agència Catalana de l’Aigua, a facilitar l’aplicació de solucions tècniques alternatives i sostenibles en matèria de sanejament i serveis bàsics, clarificant procediments i garantint-ne el reconeixement legal efectiu.
Sisè. Impulsar la simplificació administrativa dels processos de regularització urbanística, amb: terminologia i procediments unificats, terminis clars i suport tècnic i jurídic específic als ens locals.
Setè. Promoure la creació d’unitats supramunicipals de suport tècnic i jurídic, mitjançant les diputacions, consells comarcals o altres ens competents, per assistir els municipis amb menys capacitat tècnica.
Vuitè. Instar la creació d’un espai permanent de coordinació institucional entre la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals i les entitats municipalistes, amb l’objectiu de: garantir el dret dels veïns i veïnes a viure en entorns dignes, facilitar la recepció progressiva de les urbanitzacions i restablir la cohesió social i territorial.
Novè. Traslladar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a les diputacions provincials, als consells comarcals i a les entitats municipalistes de Catalunya per al seu coneixement i adhesió.
La resta de punts debatuts formen part de l’activitat ordinària del Consell Comarcal del Maresme que convenia els serveis amb els ajuntaments i amb les administracions superiors (Generalitat i Diputació). Destaca, l’aprovació de la modificació parcial de les Bases generals del concurs de música jove del Maresme Maresmusic.
Maresmusic és un projecte mancomunat impulsat pels ajuntaments de Montgat, Cabrils, El Masnou, Vilassar de Mar, Tiana, Tordera i Sant Vicenç de Montalt que compta des de l’any passat amb la col·laboració i suport del Consell Comarcal del Maresme.
El Ple del mes de març va introduir petites modificacions a les bases que regiran el concurs d’aquest any, principalment encaminades a facilitar la tramitació de les inscripcions de solistes i grups musicals.