Diagnosi


La visió de conjunt dels fets, realitats i opinions que s´han anat recollint en preparar aquest document ens evoca la realitat d´una comarca que, des del punt de vista de les Noves Tecnologies, presenta fortes desigualtats. Desigualtats entre municipis – pocs – que tenen una actitud proactiva de treball per la construcció de la Societat del Coneixement i que han definit estratègies i actuacions de desenvolupament TIC, i poblacions – moltes – on hi ha poca o cap consciència dels reptes que comporta el món digital. I desigualtats, també, entre empreses i organitzacions que han incorporat les eines i la filosofia TIC, i corporacions i entitats que n´estan completament al marge.

En conjunt, el panorama no és especialment engrescador, però tampoc s´està lluny de la tònica general que es dóna a Catalunya, i, en alguns aspectes, fins i tot es va per endavant. Tot i això, l´esperit d´autoexigència i la certesa que el futur passa inexorablement per les noves tecnologies ens ha de fer concloure que el vas està “mig buit” més que no pas “mig ple”, i que cal actuar amb més vigor que el que s´ha fet fins ara.

Si s´hagués de resumir, segons l´esquema DAFO les principals troballes efectuades, arribaríem a un quadre del següent estil:

Entre els actius de la comarca (a efectes del repte TIC), caldria posar-hi elements com les Universitats radicades al Maresme (autèntic fet distintiu respecte a altres territoris) i les restants estructures de formació tècnica i professional. Igualment, les institucions creades per a ajudar a assimilar les noves tecnologies i impulsar la Societat del Coneixement local (Fundació Tecnocampus, CETEMMSA, Cetex…), l´experiència adquirida en els processos de reflexió i actuació ja iniciats i en curs (Pla Director SI de Mataró), el conjunt no menyspreable d´empreses del sector TIC, el comportament avançat de certes empreses (Sara Lee, Ingenium…), la informatització bàsica de la majoria de negocis, etc.

En el bloc de les febleses, en canvi, hi hauríem de fer constar els baixos índexs d´alfabetització digital que es donen en el conjunt de la població (tot i les progressives millores), els escassos recursos amb què compten les administracions locals i la seva sovint limitada transformació en organitzacions digitals, el conservadorisme que s´aprecia en moltes petites i mitjanes empreses, els baixos índexs d´ús transaccional de la Xarxa, i l´actitud a vegades insuficientment compromesa envers les TICs dels dirigents de la comarca de tots els àmbits (econòmics, socials i polítics). Un factor més a considerar en el passiu comarcal és la poca articulació que existeix entre els actors del Maresme, i la feble identitat comarcal, que no faciliten el treball conjunt sobre desafiaments com el de la Societat de la Informació.

Les oportunitats del moment venen donades, en primer lloc, pels estímuls i sistemes de recolzament que deriven dels grans programes d´actuació de les administracions supralocals en matèria de Societat de la Informació (de l´e-Europa al projecte Administració Oberta de Catalunya). D´altra banda, tenim també l´efecte bola de neu que sorgeix del fet que cada vegada hi ha més usuaris de les noves tecnologies, cosa que estimula l´aparició de nous serveis, l´abaratiment de costos, i una major pressió cara a incorporar-se per a aquells que encara en resten al marge. I tampoc hem d´oblidar, aquest mateix Pla Director, que és una gran oportunitat de donar un pas endavant important en l´adaptació del Maresme al món digital. La proximitat amb la gran Barcelona (zona de gran dinamisme i que cada cop més va esdevenint referent en matèria de noves tecnologies) cal considerar-la, també, una oportunitat de desenvolupament si es troben els ‘nínxols de mercat´ (especialitats d´alt valor afegit) en els quals actuar.
Per últim, hem de prendre nota de les principals amenaces. Entre elles hem d´assenyalar la rapidesa i magnitud dels canvis que s´estan donant en les nostres societats (en general, i en el terreny tecnològic en particular), ja que dificulten el procés d´adaptació, que mai es pot donar per acabat i que cada cop ha de ser més àgil. A més, vivim encara en la ressaca de la crisi de les empreses “.com” i del desconcert dels operadors, la qual genera confusió i escepticisme. Relacionat amb això, continuem patint el risc que les telecomunicacions de banda ampla no arribin a tot el territori ni a tots els col·lectius socials, provocant fenòmens d´exclusió digital de conseqüències greus. Addicionalment, les dificultats amb què es troben les Universitats locals (centres del coneixement per excel·lència) davant la davallada del nombre d´alumnes i l´increment de la competència també són motiu de preocupació. Més conjuntural, la proximitat temporal de diverses eleccions pot afectar i frenar tant el treball ordinari de les institucions com la capacitat d´entesa i cooperació entre elles.

Dos comentaris, tan sols, al voltant d´aquest estat de situació:

Es fa evident que els actius estan força concentrats a la ciutat de Mataró, mentre que les febleses i les amenaces caracteritzen especialment la resta de municipis de la comarca (de forma especial, les poblacions més petites). En conseqüència, la prioritat d´actuació se centra en aquest darrer grup de ciutats i pobles, però cal fer-ho comptant amb la capital: hem d´entendre Mataró com a un recurs essencial per a la transformació del conjunt de la comarca d´acord amb el paradigma de la Societat de la Informació. Ni a Mataró li convé convertir-se en una “illa digital” enmig d´un mar de municipis tecnològicament endarrerits, ni la comarca obraria intel·ligentment si prescindís de l´experiència i dels actius de la capital. Existeix un ampli terreny intermedi d´interessos comuns i sinèrgies a crear. Això sí: el model de Mataró no és extrapolable tal qual a les altres ciutats i pobles maresmencs. Cada municipi haurà de dissenyar el seu propi model.

Globalment, la comarca compta amb actius de suficient gruix i un context d´oportunitats prou notable com per a poder vèncer les amenaces i febleses que hem mencionat. La comarca té capacitat de detectar, generar i difondre coneixement (Universitats, escoles), alhora que de transferir-lo i convertir-lo en part de les organitzacions (CETEMMSA, Intex, Gremis i Associacions…); compta igualment amb responsables polítics i tècnics amb una visió clara del futur en clau digital, i amb emprenedors disposats a córrer riscos i esdevenir referents digitals; està preparant centres i zones on les empreses i institucions de la nova economia puguin localitzar-se (Incubadora, zones @…); i té centres de gran visió estratègica i capacitat de treball com ara la Fundació Tecnocampus.

Ara bé, l´esforç que cal fer és notable, i requereix d´un lideratge fort que l´iniciï i el sostingui. Aquest lideratge difícilment el podrà fer ningú més a la comarca que el sector públic (entès de forma àmplia), però tampoc resultarà suficient si no ve acompanyat per una participació àmplia de molts i molt diversos agents cívics i socials.



Davant l´escenari descrit, l´Objectiu central del Pla Director SI de la comarca hauria de fer referència a la necessitat de garantir (propiciar l´emergència de) la massa crítica mínima d’usuaris, projectes i compromisos TIC sense la qual no és possible de fer el necessari salt qualitatiu endavant. No obstant això, el Pla també hauria de contemplar objectius sectorials i mesures que permetessin a tots els col·lectius i protagonistes (també aquells que ja s´han iniciat o fins i tot han esdevingut referents en el món TIC) avançar uns graus respecte a la seva posició de partida. És més, aquells que han estat protagonistes fins al dia d´avui de la petita Història del Maresme Digital han de trobar noves fronteres a conquerir per tal que es mantingui la tensió creativa que fa que les col·lectivitats progressin.

Algunes de les línies directrius que podrien establir-se a partir d´aquest plantejament són les següents:

Creació de la coalició d´actors que guiï i impulsi el procés de transformació de la comarca sota el paradigma S.I.: El Consell Comarcal i els Ajuntaments, d´una banda, i entitats com la Fundació Tecnocampus, CETEMMSA o les Universitats, d´altra, han de trobar els mecanismes de col·laboració que permetin als primers beneficiar-se del know-how i experiència dels segons, i a aquests segons expandir les seves activitats en el terreny que els és natural: la comarca, més enllà del que ja ho estan fent. El Tercer Sector (Gremis, Associacions, Mitjans de comunicació…) també han de tenir un lloc en aquesta coalició.

Realització d´una gran campanya comarcal (i transversal, adreçada a tots els sectors i perfils) de potenciació de la cultura digital i d´explicació del repte de la construcció de la Societat de la Informació al Maresme a través de la sensibilització i formació. La campanya, que podria perllongar-se durant un any sencer, hauria de tenir un to participatiu i un important component de comunicació, i hauria de traduir-se en nombroses activitats pedagògiques, les quals haurien d´arribar a tots els racons de la comarca.

Seguiment actiu del tema de les infraestructures de telecomunicacions. En base a la proposta de desplegament de les xarxes de telecomunicacions de banda ampla que ha preparat el consorci Localret, caldria prendre part en l´acció de lobbie que ha de permetre convertir les recomanacions de Localret en realitats.

Disseny de diferents projectes marc que tinguin un valor exemplificant i mostrin el camí per aprofundir en la construcció de la Societat del Coneixement des de perspectives sectorials, a partir de diagnosi i definicions d´estratègies específiques. En l´àmbit de l´economia, aquests macro-projectes podrien basar-se en àmbits d´activitat (com el del gènere de punt o el del turisme), i gaudir del suport i implicació que ha ofert el CIDEM de la Generalitat. En el camp educatiu, fora bo partir de les experiències que ja s´estan duent a terme des d´alguns Centres de Recursos Pedagògics, escoles i professionals com els d´Ample24; el Departament d´Ensenyament de la Generalitat també ha mostrat predisposició a col·laborar en iniciatives d´aquest tipus. En el terreny social, els protagonistes podrien ser les entitats sense afany de lucre, en base a una iniciativa de projecció i treball conjunt. En tots aquests casos, el programa d´actuació hauria de posar èmfasi tant en l´objectiu de propiciar el canvi cultural de la gent del sector (base per a tota la resta) com en els aspectes de transferència tecnològica o creació de valor.

En poques paraules: un treball sobre el lideratge, la comunicació, el coneixement, les infrastructures, els projectes pilot i les actuacions innovadores.

La visió de futur, darrera d´aquests projectes seria la d´un territori constituït en una gran xarxa cohesionada de persones, empreses i institucions interconnectades entre si i amb l´exterior a través de múltiples canals, de tal forma que es creés una imatge pública de comarca seu d´activitats tecnològicament avançades, i caracteritzada per una profusió d´iniciatives TIC i basades en el coneixement, demostratives d´un alt grau de creativitat i de dinamisme. En base a aquesta visió s´haurien d´alinear els recursos i esforços disponibles.

La comarca pot aspirar a obrir una nova etapa en tots aquests fronts. En realitat, no hi ha opció: renunciar (via la passivitat, la manca de proactivitat i la falta d´esforç d’adaptació), a tenir un lloc al planeta digital significaria per al Maresme posar en risc el seu benestar futur. La comarca, però, està acostumada a obrir camí i innovar, i aquest cop res no fa preveure que no hagi de tenir el mateix èxit que ha aconseguit en el passat. Si és així, es conjurarà també el perill de caure devorats per la Gran Barcelona, i s´assolirà alts graus desenvolupament que no trencaran els equilibris interns del territori i que el faran encara més atractiu.