El concurs de relats breus sobre el confinament al Maresme ja té guanyadores i guanyadors

Escriure és una vàlvula d’escapament i, durant el confinament, ha esdevingut un canal d’expressió de sentiments, reflexions i experiències personals i col·lectives mai viscudes anteriorment. Així es constata llegint la vuitantena d’obres presentades al Concurs que, amb caràcter excepcional, va promoure el Consell Comarcal per incentivar que les maresmenques i maresmencs expliquessin en un relat curt com veien el món des de casa.

L’objectiu, també, era i és donar suport a les llibreries del Maresme, un sector fortament castigat pel tancament forçós. Per això, els premis a les obres guanyadores consisteixen en un lot de llibres que s’adquiriran en llibreries de la comarca i són les persones premiades les que esculleixen els títols i l’establiment on adquirir-los.

A la vegada, aquest Concurs de relats curts sobre el confinament ha socialitzat la lectura de les nostres veïnes i veïns posant les seves obres a l’abast de tothom que ha tingut l’oportunitat de llegir-les a la pàgina web del Consell Comarcal i que, a més, ha pogut participar activament en el període de votació popular dels millors escrits.

A banda, de la votació popular, un jurat format per Núria Pera, directora del Centre de Normalització Lingüística del Maresme; Toni Rodon, membre de la Junta d’Òmnium Cultural del Maresme i Andreu Bosch, Conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació del Consell Comarcal del Maresme.

El lliurament de premis es farà en el marc de l’acte institucional que se celebrarà a finals d’any per fer públic les obres guanyadores de la Mostra Literària del Maresme

RELATS PREMIATS:

  • Categoria Menors de 12 anys 1r premi del jurat valorat en 100€

EL MEU CARRER

Sóc tímida però crec que estic millorant això de fer amics.

Tot va començar durant el confinament, el primer dia que vaig sortir a aplaudir, el meu tiet és infermer i volia animar-lo. Aquell dia no vaig quedar-me quan van posar la música, tenia vergonya, el dia següent, en canvi, sí. Cada dia em quedava més estona i anava coneixent els veïns, en Pau, és cantant d’òpera i la seva dona, directora d’orquestra, la Laia és pagesa i mai estava a l’hora dels aplaudiments, en canvi la Mar és mestra i sempre estava molt enfeinada amb les classes virtuals, ella i l’ordinador no es porten bé, sort que no es mestra d’informàtica! En Miquel sempre ficava música, la Lluna té dos mesos, va néixer en ple confinament.

El meu carrer és genial i ara tot s’ha acabat però igualment sortim al balcó a xerrar una estona.

Mat / Malgrat de Mar

  • Categoria Menors de 12 anys 2n premi del jurat valorat en 50€ / guanyador també per votació popular valorat en 100€

NOUS DESCOBRIMENTS

Fa dos mesos que ni tan sols sabia què volia dir confinament i ara ja en soc una experta. De cop i volta el món es va aturar, les hores costaven de passar, el temps s’havia adormit i les notícies parlaven d’una pandèmia global.

Durant aquest temps he inventat significats per la paraula confinament. Prové de confiança, de convivència i de connexions. He observat com el món dels adults aprenia el tant necessari treball cooperatiu, confiava en un veí perquè li portés medicaments de la farmàcia i connectava amb els sentiments d’altres persones compartint cassolades cada vespre.

He descobert noves pigues del meu cos, m’he distret entre notes i escales de violí i m’he perdut en la fantasia d’un bosc encantat amb la Harper.

Per a mi el confinament també inclou Fi de final, de fita. Fi com el de les pel·lícules, un final ple de nous aprenentatges.

Violí / Sant Vicenç de Montalt

  • Categoria de 12 a 17 anys 1r premi del jurat valorat en 100€  

FLAMES ROGES

Ja fa quasi vuitanta dies d’ençà que tot va donar una volta per complet. Les mascaretes ja formen part del nostre dia a dia, i les nostres dues boles de cristall ja s’han acostumat a veure les hores passar a través dels finestrals. Els llapis i bolígrafs han esdevingut utensilis secundaris i han donat pas a les pantalles i als teclats. La televisió ha provocat nits de cinema a casa o simplement l’hem feta servir com a un passatemps més. Des del meu sofà, cap a les vuit del vespre, es veu el cel rosat que forma flames roges darrere els edificis de la ciutat, donant lloc a unes postes de sol que fins fa dos mesos no m’havia adonat de la seva existència. Necessito que aquesta nova realitat s’esfumi. D’haver-ho sabut, haguérem gaudit i aprofitat més els darrers mesos abans d’acabar tancats entre quatre parets?

AGG / Mataró

  • Categoria de 12 a 17 anys 2n premi del jurat valorat en 50€  

DESPRÉS DE LA TEMPESTA
Un silenci insòlit envoltava tota l’estança. Recolzada a l’ampit de la finestra, vaig passar una bona estona intentant albirar algú al carrer, però no ho vaig aconseguir. L’absència del més mínim moviment era absoluta. Gradualment, a aquell estrany silenci se li afegia la incertesa, el desconcert, la impotència, fins i tot, la por, davant d’una situació que mai ningú havia imaginat, que mai ningú podia esperar. En aquell moment, vaig sentir que el món s’esfondrava amb tanta celeritat que era impossible aturar-lo. Totes les meves expectatives a curt termini s’havien esvaït com ho fan els núvols després de la tempesta, empaitats per un fort vent de tramuntana. De sobte, vaig sentir les veus de la meva família i els sons dels missatges dels meus amics. El neguit es va transformar en confort. Els tenia a ells: això era el que veritablement importava.
Sibuna / Sant Vicenç de Montalt

  • Categoria de 12 a 17 anys Premi per votació popular valorat en 100€  

FORÇAR EL SOMRIURE
De tantes vegades que he sortit al balcó, ja m’he après els mapes que formen els núvols, em sé de memòria la ruta que segueix el sol als matins i tinc gravada al meu cap la llista de cançons que reprodueix la ciutat amb l’ajuda dels ocells i dels cotxes. Cada nit quan miro el temps que farà l’endemà, desitjo, amb les poques ganes que em queden per somriure, que anunciïn un bon dia. Escoltar com diuen que ho serà, em fa pensar que tenen raó, però quan em llevo, i torno a sortir al balcó, tot segueix igual. No puc permetre’m forçar un somriure, quan qui me’l provoca no està al meu costat. Fer-me el feliç només em posarà més trist, així que amb l’ajuda d’aquells mapes de núvols, la ruta del sol i la música de la ciutat, compto el temps que falta per tornar a la normalitat.
Nataraja / Mataró

  • Categoria majors de 18 anys 1r premi del jurat valorat en 100€

SOMRIURES D’ORQUÍDIA
Era a la cuina, capficada amb l’enrenou del virus, quan m’ha sorprès l’orquídia. Tot i el meu descuit per regar-la, ha brotat. És de tons rosats i blancs, suaus com les paraules que callem, com l’amor que sentim i no expressem. Me la va regalar en Toni fa més de deu anys; el meu amor, com el seu, també és de paraules no dites, de silencis buscats.
Aquest matí, mirant la tija plena de poncelles —tot i haver estat gairebé oblidada, i a vegades perquè no dir-ho, fins i tot insultada per la seva lletjor— m’he adonat que res l’ha aturat per donar el millor de si, i m’ha sostret un somriure.
Ara, els matins clausurats tindran una nova benvinguda, un instant de bellesa; efímer com les mascaretes que ens tapen els somriures d’orquídia que no podem oblidar.
PANGEA / Arenys de Munt

  • Categoria majors de 18 anys 2n premi ex aequo del jurat valorat en 50€ cada un

LA CALAIXERA
La fusta s’ha esberlat com fruita madura. El moble és vell i fa temps que resta abandonat en un racó de l’habitació de desembaràs. Ni en recordaves l’existència. Si avui el veus és perquè una veueta interior ha trencat l’abúlia desidiosa de l’avorriment en què vius. Retires de sobre un plec de revistes, diaris i bosses que l’envolten. En unes hi ha aparells espatllats, andròmines, i altres roba en desús de mida impossible per al teu cos. Sembla mentida el que acumulen els anys. Quan acabi el confinament hauràs de fer algun viatge a la deixalleria. Fas espai i amides perspectiva. No saps què guarden els quatre calaixos del moble, no ho recordes. Fins i tot et fa respecte obrir-los. Un respecte pueril, cert. L’escletxa de la fusta te’n distreu. De sobte no pots deixar de mirar-la. La mires tant que en veus tota la negror dels anys.
Astrolabi / Sant Vicenç de Montalt

ATRAPAT!
No me’n sé avenir!
Si ja m’ho deia el genoma base que no em relacionés amb desconeguts perquè no em duria res de bo! Hauria d’haver fet cas a l’algoritme de seguretat quan em va avisar del perill imminent! Però la seva bellesa encisadora em va seduir i el seu cant proteic em va embruixar.
I aquí estic jo, un fins ara inabastable coronavirus, atrapat per una nanoproteïna robòtica, descodificat i confinat en un xip biònic!
Salvagora / Mataró

  • Categoria majors de 18 anys. Premi per votació popular valorat en 100€

ENGABIADA
Lliure.
Respiro fons, feliç.
Els llavis es mouen en un somriure.
Em trec les sabates.
Poso els peus sobre la sorra calenta, noto les pessigolles de les pedretes entre els dits.
L’olor del mar m’envaeix el cervell mentre m’apropo a l’aigua. M’omple de records.
Els crits i riures dels nens van desapareixent a mida que el soroll de les ones és més fort, el mar avui està enfadat.
L’aigua em toca els peus i m’aturo, gaudint de la sensació, i deixo que el vent tebi m’abraci abans d’enfonsar-me.
I com sortint de l´aigua freda, amb la respiració tallada… obro els ulls, i el carrer és buit, no passa ningú.
El silenci em deixa sentir el cant dels ocells a través del vidre, veig al fons els arbres ballant amb el vent.
Recolzo el cap a la finestra deixant que el sol m’escalfi la pell.
Sospir llarg, trist
Engabiada.
Buttercup  
/ Dosrius