{+}
Els maresmencs i maresmenques es mostren força satisfests de viure a la nostra comarca i un 95,3% opinen que la qualitat de vida del seu municipi és elevada o molt elevada. Aquesta és una de les conclusions que s’extreu de l’enquesta sobre condicions de vida i hàbits de la població de la regió de Barcelona 2000 realitzada per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona i sobre la qual el Consell Comarcal del Maresme ha demanat una extrapolació de les dades referents a la comarca. L’estudi de la submostra del Maresme s’ha realitzat entre els mesos de novembre de 2002 i febrer de 2003 i en les properes setmanes serà editat pel CCM.La consellera de Promoció Econòmica, Conxita Rodríguez, el gerent del CCM, Eladi Torres, i el coordinador de l’informe, Joan Miquel Piqué, han avançatles principals conclusions de l’estudi : 1) Característiques de la població i les llars: El Maresme ha estat una comarca demogràficament força dinàmica en els anys vuitanta i noranta, amb un ritme de creixement que s’ha anat accelerant al llarg dels anys. La població absoluta va passar de 293.103 habitants en 1991 a 355.714 habitants l’any 2001. El creixement percentual de població ha estat més important en els municipis de menys de 5.000 habitants. La llar tipus del Maresme és la que està composada per una parella amb fills (52,9%), a la que segueixen les parelles soles (20,8%), les famílies monoparentals (10,2%) i les llars unipersonals (8,8%). L’evolució denota que el Maresme avança cap a una estructura social on augmenten les llars unipersonals, les monoparentals i les formades per parelles sense fills. Tot i això la dimensió mitjana de les llars maresmenques se situa en 3,1 membres. Predomina la població casada (59%) i en relació a les formes d’emparellament, la major part de la població del Maresme que viu en parella ho fa en matrimoni (90%), encara que els darrers anys s’ha produït un increment de la cohabitació. 2) Habitatge: Tot i que al Maresme la majoria de la població té com a residència principal un pis (59,4%), el que caracteritza aquesta comarca respecte del conjunt de la regió metropolitana és la proporció de població que resideix en cases unifamiliars entremitgeres o adossades, que arriba a una tercera part del total. De fet, el Maresme és la comarca de la regió metropolitana amb més presència d’habitatges unifamiliars. Com al conjunt del país, al Maresme predomina el règim d’habitatge en propietat (88,5%). Pel que fa a la dimensió de l’habitatge, predomina amb un 44,4% el de superfície mitjana (entre els 77 i els 100 m2, però és la comarca de la regió i de la província de Barcelona on hi ha més percentatge d’habitatges grans. En concret, habitages de més de 130m2 hi ha un 21,7%, mentre que a la província de Barcelona aquests sumen l’11%. D’altra banda, a la comarca també hi ha força més habitatges de construcció recent que a la resta de la província. 3) Mobilitat residencial: El Maresme ha estat objecte d’uns majors fluxes residencials que la majoria de territoris del seu entorn: gairebé una tercera part dels residents ha arribat al seu habitatge al llarg dels anys noranta i un 27,9% ho havia fet en els vuitanta. En relació als desplaçaments intermunicipals, el 16,7% de la població que viu actualment al Maresme ha canviat de municipi de residència en els anys noranta, i un 15,6% ho va fer durant els vuitanta. En relació a l’origen dels desplaçaments, del total de població resident actualment als municipis de la comarca, un 11,9% provenen de desplaçaments dins del Maresme, mentre que, i aquest és un fet especialment destacable, una cinquena part de les famílies vivien abans al Barcelonès. De fet, l’any 2000, el Maresme és la comarca metropolitana en la que hi ha un major percentatge de població que prové del centre de la metròpoli. 4) Treball: La situació laboral de la població del Maresme destaca positivament respecte el seu entorn, tant pel que fa a la quantitat de població que està incorporada al mercat de treball com per la taxa d’ocupació i els nivells d’atur que presentava l’any 2000. La situació laboral més freqüent a la comarca és la de les llars en què ambdós membres principals estan ocupats. El Maresme és el segon territori de la província en proporció de titulats universitaris, darrera del Barcelonès, i també està entre les comarques capdavanteres en població amb estudis secundaris. L’any 2000, el Maresme comptava amb un elevat percentatge d’autònoms i petits empresaris. Al Maresme són assalariats el 71,1% dels ocupats. Això comporta que la població que no treballa per compta d’altres supera la quarta part dels ocupats, un percentatge que se situa deu punts per sobre de la regió i de la província. 5) Ingressos: La població del Maresme té tres tipus d’ingressos principals: primer, els ingressos per treball per compte d’altres (46,5% dels entrevistats), treball per compte propi (17,3%) i pensions per jubilació (15,8%). La població del Maresme disposa d’un major nivell d’ingressos que la la de la regió i la província. Els trams més baixos d’ingressos, els compresos per sota de les 90.001 pessetes mensuals, afecten al 21,7% dels entrevistats. El segon i el tercer tram d’ingressos, els compresos entre 90.001 i 140.000 ptes i entre 140.001 i 300.000 ptes mensuals, agrupen cadascun d’ells una quarta part de la població comarcal. 6) Consum: despeses i hàbits de compra: Les despeses d’alimentació són un capítol important dels pressupostos familiars de la comarca. Pel que fa a l’habitatge, la qüestió més remarcable és que gairebé dues terceres parts de les llars de la comarca no tenen despeses de pagament per la residència, ql que significa que aquesta ja està pagada o que es tracta d’un habitatge heretat o cedit. Pel que fa a l’escolarització dels fills, són majoria les famílies (59,3%) que no tenen despeses directes per aquest concepte, en tant que la xarxa de centres públics arriba a tots els indrets del Maresme. En canvi, les famílies de la comarca sí que han de costejar despeses per a la realització d’activitats extraescolars (entre 7.501 i 16.000 pessetes mensuals). La mobilitat també genera despesa. Només hi ha un 13,1% de les persones entrevistades del Maresme que no tenen despeses de transport. Les compres quotidianes (aliments) se solen realitzar en el mateix municipi. Malgrat això, el Maresme destaca respecte de la resta de comarques de la província per l’elevada proporció de les compres que s’efectuen en altres municipis. 7) Motorització: El cotxe és una de les possessions més freqüents a les llars del Maresme (88,5%), que assoleix uns nivells de motorització força més elevats que els conjunts metropolità i provincial. Gairebé un terç de les llars maresmenques disposen de 2 cotxes i un 8,5% en té més de dos. 8) Cultura i lleure: Les dues activitats que dominen el lleure de la població comarcal dins de casa són: primer, veure la televisió o el vídeo, i en segon lloc, llegir. L’activitat que més població realitza fora de l’àmbit domèstic és la de passejar. A força distància se situa la pràctica esportiva, anar al cinema i torbar-se/xerrar amb amics. Pel que fa a la taxa d’associacionisme de la població del Maresme s’ha incrementat al llarg dels anys. L’any 2000, el 58,8% dels entrevistats va manifestar pertànyer a alguna entitat associativa. 9) Equipaments, medi ambient i qualitat de vida: En conjunt, la disponibilitat d’infrastructures i serveis urbans -enllumenat, asfaltat i neteja- és ben valorada a la comarca. En relació als equipaments, els que es consideren amb més suficiència són els col.legis de primària (74,2%), als que segueixen els casals d’avis. Tot i que, en termes generals, reben valoracions positives, hi ha un nombre de serveis i equipaments en els quals la qualificació “en mal estat” o “en molt mal estat” supera la tercera part de les respostes. En aquest apartat hi figuren els equipaments esportius, els centres sanitaris, les biblioteques municipals, els parcs infantils, les zones verdes i els serveis de transport. Hi ha dues qüestions ambientals que sobresurten pel seu nivell de conflictivitat: l’aparcament i la circulació. La població comarcal valora molt positivament la qualitat de vida del seu municipi. Concretament, el 95,3% dels entrevistats consideren que al seu municipi la qualitat de vida és elevada o molt elevada. en canvi, la valoració respecte la ciutat de Barcelona és força més negativa que la que es manifesta respecte del propi municipi: quatre de cada deu entrevistats considera que a Barcelona la qualitat de vida és baixa o molt baixa. L’enquesta, realitzada l’any 2000, la van contestar 7.200 ciutadans, 520 dels quals són del Maresme. El nivell d’error relatiu assumit per a la submostra de la comarca es troba al voltant del 3,28%