MARIA CATALÀ SERRA

Nascuda l’any 1949 a Mataró on viu actualment. És professora de primària, especialitat de català, socials i anglès. Ha fet cursos de narrativa a l’Escola d’Escriptura Ateneu Barcelonès i a l’Enciclopèdia Catalana. És novel•lista des del 2002. Va publicar cinc novel•les. Una d’elles “A les Fosques” està ambientada en Mataró. Participa al programa de Mataró Ràdio amb el Col•lectiu Planeta Lletra, secció Eines d’escriptura.

Va guanyar el concurs de Novel•la Curta de l’Universitat de Lleida, 2002 amb “La noia del cementiri” i el concurs Serralada de Marina, convocat per la Sociedat Cultural Sant Jaume de Premia de Dalt, 2006 amb “En Gerard, en Llauna i en Pèls”.

• On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.


• El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX Líderes Editorial S.L.2005


• Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.


• Garras de seda. Barcelona. Autoedició, 2014


• A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014


• Els Amors fan L’Amor. Voliana Edicions, 2018

Fragment Urpes de seda: 

“Mira, Adelina, jo de flors en porto a la mare i al pare, que van escarrassar-se tota la vida per tirar-nos endavant. Que s’aixecaven de matinada per ocupar-se del tros i de les vaques i que a la nit, quan teníem febre, ens vetllaven i ens posaven cataplasmes; però a en Joan, ni una, que m’hi vaig casar perquè tots em dèieu que era un bon partit, un noi honest i treballador, que em posaria una casa com Déu mana i que al seu costat no em faltaria res. Ben cert, res no em va faltar: cops, insults, reganys i menyspreus, que tot li ho feia malament menys els fills, que bé que s’entossudia a fer-me’n. Vaig plorar-lo el dia de l’enterrament, un bon caramull de llàgrimes, i d’ençà fins ara, ni una.” 

Fragment A les fosques: 

“Dilluns, 3 d’octubre del 2005.—S’havia de morir just avui. Avui que m’havia promès anar a veure-la. Quina putada! Des de les Santes que no ens havíem vist, i per la nena, que si no? Els espetecs, l’ofici, el dinar de festa major i a la nit, el Glòria a les Santes. Juntetes. Soles. Cadascuna amb les nostres frustracions dutes a la nostra manera. Les seves magnificades, reviscudes i patides cent mil vegades. Solitària, trista, amargada, eixuta, sobreeixint bilis pel promès que la deixà i per la filla, jo, que li féu. Em va posar Dolors per no oblidar-se’n mai i per recordar-m’ho sempre. Dolors no és un nom! Dolors és un desig malsà. El seu, Pietat, però de pietat no en tenia gens ni mica”