21.10.2017Consell Comarcal del Maresme - Tornar a portada  
 
 
 
 
la pagesia al MaresmeLa Comarca

maduixa

El Maresme per la seva situació geogràfica i, la seva conformació geomorfològica i edafologica ha estat històricament un territori essencialment d´agricultura de secà. Els sòls sorrencs, el règim climàtic típicament mediterrani la nul·la irrigació que permeten les seves rieres va impossibilitat des del Neolític i fins l´època contemporània l´expansió dels cultius que anessin més enllà de la triada mediterrània, el cultiu de la vinya, els cereals i l´olivera. Amb tot, durant l´època moderna, sobretot entre els segles XVII i XVIII la producció d´alguns fruiters i la introducció d´algunes lleguminoses i productes procedents d´Amèrica anaren diversificant els cultius i de retruc la gastronomia dels maresmencs.

El Maresme per la seva situació geogràfica i, la seva conformació geomorfològica i edafologica ha estat històricament un territori essencialment d´agricultura de secà. Els sòls sorrencs, el règim climàtic típicament mediterrani la nul·la irrigació que permeten les seves rieres va impossibilitat des del Neolític i fins l´època contemporània l´expansió dels cultius que anessin més enllà de la triada mediterrània, el cultiu de la vinya, els cereals i l´olivera. Amb tot, durant l´època moderna, sobretot entre els segles XVII i XVIII la producció d´alguns fruiters i la introducció d´algunes lleguminoses i productes procedents d´Amèrica anaren diversificant els cultius i de retruc la gastronomia dels maresmencs.


portada litoral maresmeFins la darreria del segle XVIII els camps maresmencs eren eminentment de secà i estaven dominats per la presència de la vinya que estenia els seus ceps per mitja de feixes per planes i turons. Algunes oliveres, fruiters esparsos, algunes plantacions de cànem i gran presència de zones ermes completaven el panorama. Fins llavors, els horts es limitaven a les zones immediates de les cases, i eren regats per l´aigua de petits pous o de sínies de tracció de sang. La segona meitat del segle XIX el cultiu de la taronja va créixer amb força i s´expandí per la comarca fent néixer un comerç que fins aleshores era ocupat per els productes vitivinícoles i puntualment dels derivats com l´aiguardent. Les gelades de finals de la dinovena centúria posaren fi a aquella prospera producció fruitera. Tanmateix, la fil·loxera delmà la producció vinícola deixant la pagesia maresmenca en una difícil situació.

Aquells funestos episodis obriren però pas a una nova fase que de la mà de l´electrificació del camp i la mecanització de l´extracció de l´aigua dels aqüífers per mitjà de vògits va fer extreure arreu l´arribada d´aigua subterrània que s´estenia per mitjà d´una complexa xarxa de galeries, mines, basses i mànegues.

cambra sindical agràriaAquesta nova situació va permetre estendre el cultiu de la patata de cap a cap de la comarca i va reportar grans guanys a la pagesia que s´organitzà en sindicats locals que ja a la dècada dels anys 20 del segle XX es coordinaren per mitjà de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral que tenien en la publicació mensual “El litoral agrícola”  el seu principal mitjà de comunicació. La puixança del conreu de la patata i la perícia de la pagesia maresmenca permeteren la creació de la denominació d´origen de les Mataró Potatoes. L´èxit d´aquesta activitat que ocupava bona part de la població de la comarca fins els anys 50 del segle XX es deu al fet que la venda i la distribució era feta d´una forma molt coordinada per part dels sindicats. Cal tenir present que la patata del maresme era la primera que arribava als mercats europeus (França, Anglaterra i Alemany) fet que permetia als pagesos maresmencs obtenir molts beneficis de les seves collites. 

verduresLes polítiques autàrquiques de la dictadura del General Franco afectaren inicialment la producció de la patata però aviat els volums de producció de la patata tornaren als nivells d´abans de la Guerra Civil. Als anys 50 la producció de la patata inicià un cert retrocés davant de la producció de flor tallada primer i planta després al baix Maresme i l´expansió de les madúixes, cireres i pèsols a l´alt Maresme. Eren els anys del cant del cigne de la producció de la patata que deixaven pas a una nova diversificació. El pas del monocultiu de la patata al present mosaic de productes variats s´anà efectuant en paral·lel a la recuperació de la producció de la vinya al baix Maresme arribant a obtenir la distinció de Denominació d´Origen d´Alella per els seus vins i a la creació d´algunes notables marques de cava així com també de begudes com el vermut.

El resultat final és una comarca, rica en productes hortícoles en particular i agrícoles en general, amb una pagesia especialitzada, eficaç energèticament, responsable amb el medi ambient i compromesa socialment que ha sabut encarar els reptes del futur amb astúcia i professionalitat.

Alexis Serrano
Director de l´Arxiu Comarcal del Maresme

 
informació comarcal
Pla estratègic de desenvolupament econòmic del Maresme
Pla estratègic Maresme 2015
banner acord mobilitat
Consell Comarcal del Maresme - Pl. Miquel Biada, 1 - 08301 Mataró - Tel. 93 741 16 16 - Fax 93 757 21 12