18.08.2018Consell Comarcal del Maresme - Tornar a portada  
 
 
 
 
Contractacions per subgrups sectorialsPromoció EconòmicaServei de l'Observatori de Desenvolupament Local

subgrups

Els 21 grups sectorials que ara veurem és una classificació creada per la Diputació de Barcelona amb l´objectiu de facilitar l´anàlisi i la interpretació d´algunes dades per activitat econòmica. A partir d´un criteri d´interrelació han reduït les 87 activitats econòmiques en 21 grups sectorials.

D´acord amb aquesta classificació hem elaborat la taula 4.1 que permet resumir de forma clara quins van ser els subsectors econòmics que van generar ocupació i la seva qualitat a priori, prenent com a indicador de qualitat –que pot ser discutible o no- el pes de la contractació indefinida.

Primer, volem veure quines van ser les variacions en relació a l´any anterior. Tot i el creixement de la contractació que va donar-se l´any 2016 en relació a l´any precedent (3,86%) aquest no va reflectir-se en tots els subsectors.

En 12 subsectors la contractació a final d´any va resultar ser més nombrosa que l´any anterior i en les altres 9 va resultar ser inferior.

Els tres creixements més intensos van superar el 20% de creixement interanual; un 32,72% en el cas de la Fusta i moble, un 23,96% en el cas del subsector de les TIC, i un 22,20% en el cas del de l´Edició, cultura i lleure. L´Agroindústria va créixer prop d´un 20% sense arribar-hi (19,77%).

En la banda oposada, és a dir, aquells amb descensos més intensos, trobem les Indústries extractives (-66,67%), els Serveis financers (-52,98%) i l´Administració pública (-28,61%).

Amb independència de les variacions en relació a l´any 2015, veiem que el comportament de la contractació indefinida i/o temporal va variar, també, en la majoria dels casos. La dada més positiva és que en 14 subsectors el pes de la contractació indefinida va augmentar respecte un any abans. En un es va mantenir i en els altres 6 va minvar.

asteriscVolum de contractes en cada subsector

Els tres subsectors que van generar més contractes l´any 2016 foren els mateixos que vam veure el 2015:

  • Hostaleria i Turisme
  • Comerç  
  • Edició, cultura i lleure. 

Com sabem però, un major volum contractual no pressuposa, en cap cas, una millora absoluta del subsector en sí. Cosa que sí que podríem, més o menys, avalar amb percentatges robustos de contractació indefinida. Perquè pressuposem que és amb aquests que la generació d´ocupació és a més llarg termini i, per tant, de millor qualitat.

Aquest tres subsectors van concentrar 45.996 nous contractes, el 44,27% dels contractes generats l´any 2016 a la comarca. El subsector del l´Hostaleria i turisme en va generar el 20,15%, amb 20.915 contractes. D´aquests però, només –tot i ser-ne molts en valors absoluts- el 14,3% van ser de caràcter indefinit. El Comerç en va formalitzar 13.644, el 13,14% del total, dels quals el 24,4% van ser indefinits, un pes molt millor que l´anterior. I l´Edició, lleure i cultura en va generar 11.437, l´11,02% del total anual comarcal, amb un pes de la contractació indefinida del 12,4%. I aquesta va ser la tònica en tots els sectors: major pes de la contractació temporal.

De fet, en cap dels subsectors la contractació indefinida va assolir el llindar del 50%, si voleu agosarat. O el que és el mateix, el pes de la contractació temporal fou major en tots els subsectors sectorials. Aquell en què el pes va ser major va ser –com ho fou també un any abans i que pel 2016 disminuí- en el subsector de les TIC en què el pes de la contractació indefinida assolí el 43,5%. Els dos altres pesos més elevats es van donar en l´Automoció (36,5%) i en el Tèxtil-confecció (34,1%). En l´extrem oposat, amb un pes inferior del 5%, se situaren l´Administració pública amb un 1,8% de contractes indefinits –en aquest cas les limitacions sobrevingudes per llei hi tenen un efecte demolidor- les Altres manufactures (2,3%), la Química (4,1%) i la Salut (4,8%).


En la taula 4.2 podem veure el volum de contractes per tipus generats per cada subgrup sectorial i per cada activitat econòmica que el composa, de manera que floreix quines activitats tenen presència i/o han contractat a la comarca, quina activitat econòmica té més pes en cada subsector, en quina té més rellevància la contractació indefinida, etc.

Així, a tall d´exemple, en l´Agroindústria l´activitat econòmica amb més contractes va ser la d'Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s´hi relacionen amb 1.646. Va generar el 49,40% dels contractes del subsector, però fou l´activitat de les Indústries de productes alimentaris aquella que va generar, en nombres absoluts, més contractes indefinits i el 51,12% del subsector. A la vegada però, aquella activitat amb un pes més elevat de la contractació indefinida –en relació a la pròpia activitat- va ser la de la Pesca i aqüicultura amb un 72,63%. Pel conjunt del subsector de l´Agroindústria el pes de la contractació indefinida va ser del 18,79%, un valor molt baix que no faria pensar que inclou un pes com el de la Pesca i l´aqüicultura.


Precisament per això, és molt interessant fer aquest exercici amb cada un dels subsectors perquè, com sempre diem, darrera d´informació aregada s´amaguen, sovint, comportaments divergents que cal tenir presents.

Arxiu extern

 
vols treballar?
Pla estratègic de desenvolupament econòmic del Maresme
polígons industrials Maresme
Guia per exportar
Bones pràctiques en aliances empresarials
Eines per fer negocis
oferta de formació
garantia juvenil
Consell Comarcal del Maresme - Pl. Miquel Biada, 1 - 08301 Mataró - Tel. 93 741 16 16 - Fax 93 757 21 12