1.2 Una visió global multidimensional o ecosistèmica

{J}Es basa en els conceptes de causalitat circular, complexitat i emergència de fenòmens no esperats en els sistemes humans. Així es persegueix establir connexions, interrelacions entre els actors que es troben implicats en un procés d´ajuda i el lloc que ocupa el professional o l´equip, per tal de desbloquejar cadenes inoperants d´intervencions incongruents entre sí i de caràcter crònic {N}(Vega 1997, pàg. 168){N}.

La descripció d´un sistema sempre reflexa la subjectivitat de l´observador, la realitat és més construïda que descoberta per l´observador. Mitjançant la autoobservació el professional es converteix en instrument de la relació terapèutica en un procés de coparticipació amb el sistema familiar necessitat d´una intervenció {N}(Vega, 1997, pàg.175){N}.

Partim de la concepció del sistema de protecció com una xarxa de subsistemes que comença en la pròpia família i de que cada subsistema té el seu encàrrec específic i els seus límits de context, que fan necessaris establir una bona articulació de la xarxa des de la corresponsabilitat i des de la complementarietat per afavorir una intervenció que tingui efectes educatius i terapéutics en les famílies que atenem.

{C}“Aquesta articulació és imprescindible per evitar la fragmentació de la intervenció amb les famílies, ja que comporta el risc de generar multiassistència, que exhaureixi els recursos implementats, sense aconseguir els objectius de canvi. També comporta el risc d´incrementar greument la patologia existent i el maltractament de l´infant quant l´actuació dels diferents operadors socials no s´integra”{C}{N} (Abril, Jara, 2007, pàg.123){N}.

Resulta imprescindible treballar en la unificació de criteris d´intervenció professionals dins d´una una cultura d´acords, però garantint la visió global, evitant les duplicitats de la intervenció i incrementant la qualitat de l´atenció que oferim, si aconseguim un funcionament dels serveis, més enllà que coordinats, integrats.

Per això cal desenvolupar sistemes que permetin avaluar la xarxa (finalitat, agents, temporalitat, metodología…) i el seu impacte, de manera continuada.

Els serveis que intervenen podem concebrel´s com productors de bens relacionals, que són alhora components bàsics, junt amb les prestacions, dels serveis a les persones.

Intercanviar una sèrie de valors i el fet de compartir significats permet anar co-construïnt un llenguatge comú que posa el seu gra de sorra per desenvolupar una cultura ética política de la cura que orienti sobre la base de la corresponsabilitat, una nova organització social del benestar a la vida quotidiana per al infants i les seves famílies i els professionals i els multiserveis.{J}