Els poetes del Maresme (Voliana edicions, febrer 2019) és una recopilació de poetes de la comarca, del segle XVI fins el 31 de desembre del 2000.
Amb paraules d’en Carles Duarte i Montserrat que en va fer el pròleg “el llibre dibuixa un mapa literari prou ric del Maresme i ens ajuda a descobrir els escriptors que hi ha darrere de noms de biblioteques, d’escoles, de premis literaris, de carrers”.
Ćs un llibre realitzat grĆ cies al treball de dos autors i una autora, en diferents etapes: Isidre JuliĆ Avellaneda (Mataró, 1922 – 2011), Josep Lladó i Pascual (Argentona, 1933) i EmĆlia Illamola GanduxĆ© (Argentona, 1953).
El llibre contĆ© un conjunt de 199 poetes entre els que han publicat llibres i els que no han publicat cap llibre però que efectuaven alguna activitat literĆ ria i/o han estat premiats. TambĆ© hi trobem poemes d’autors i autores mĆ©s destacades.
I quĆØ hi ha des les poetesses del Maresme?
Alella (3), Alella (3,) Arenys de Mar (5), Argentona (3), Cabrera de Mar (2), Caldes d’Estrac (1) , Calella (6), Canet de Mar (1), Malgrat de Mar (2), El Masnou (1), Mataró (13), Pineda de Mar (4), PremiĆ de Dalt (2), PremiĆ de Mar (2), TeiĆ (1), Tiana (1), Tordera (1), Vilassar de Dalt (2), Vilassar de Mar (2).
Destaca tambĆ© el nombre important de dones rapsodes que van ilĀ·luminar la vida literĆ ria del Maresme fent nombrosos recitals, aplegades en L’Esbart de Poesia que fou acollit per Ćmnium Cultural, la fundadora del qual fou MercĆØ Sala, nascuda a Ripoll.
La primera poetessa recollida per JuliĆ i Lladó en la primera part del llibre Ć©s MercĆØ Clavell i Masuet, Mataró (1899-1989), Però nĀ“hi han d’anteriors: MercĆØ Pujadas i Botey, Caldes d’Estrac (1880-1972) i Dolors MonserdĆ i Vidal, Argentona (1845-1919)
Mostra poĆØtica de Dolors MonserdĆ
Lo retorn
La tartana s“és vinguda
Los infants ja hi salten dins
AdƩu siau, esplais alegres
Dels clars dies de l“estiu!
D“Aquell aplec de belleses,
Avui, no en resta altre encĆs
Que els pilots de fulles seques
Que el vent passant fa cruixir.
La verdor de camps i vinyes
Poc a poc s“ha esgrogueït;
I les flors ja no hi gallegen
Per les vores dels camins.
Ja no es veu penjar dels arbres
Lo fruit ros i el flonjo niu;
Sols dins son pelló de punxes,
La castanya hi branda humil.
Per entre boires polsoses
Resten planures i cims;
I el poblet i la parròquia
S“esfumen sota un cel gris.
Tot s“esborra; tot s“allunya;
Tan sols entre mig dels pins,
S“esguarden les parets blanques
De l“ermita del sant crist.
Del sant crist que tantes voltes
He pregat per los que estim…
Que al braƧ de la jove mare
M“hi deixa veure un nou fill.
Poema extret de les pĆ gines 132-133 del llibre.