Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

 

L´Institut Català de les Dones (ICD) ha posat en marxa  la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s´acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l´advocacia, psicologia i l´atenció social, o al 112 en cas d´emergència.

Per contactar amb el SIAD Maresme: 667 182 781  // siad.maresme@ccmaresme.cat

 

Maria Teresa Bertran o la Teresa d’Arenys, la vocació de la poesia

El seu DNI la identifica com a Maria Teresa Bertran Rossell, però els seus amics i els seus lectors la coneixen com a “Teresa d’Arenys” , una dona tremendament tossuda que va saber viure sempre lliure malgrat les adversitats, d’una profunditat i noblesa d’ànima que costa descriure. Per això, us deixem l’entrevista que li hem fet. Just fa dos dies, la Teresa d’Arenys ha rebut diferents reconeixements a la seva trajectòria literària i aquesta setmana ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or de Poesia. 

Qui és la Teresa d’Arenys?

La Teresa d’Arenys és la Maria Teresa Bertran Rossell. Vaig néixer el 24 de maig de 1952 a Arenys de Mar en una família amant de la terra i la lectura. El meu pare em va familiaritzar de molt petita amb la llengua francesa per compensar l’escolarització en  espanyol. Vaig cursar l’etapa primària al col•legi de les Escolàpies d’Arenys, i el batxillerat superior amb preuniversitari de Ciències a l’Institut de Mataró. Era una nena rebel. Des de l’edat de quinze anys, i després d’una greu discussió amb el pare, vaig treballar per pagar-me els estudis. 

La consciència identitària i una tirada a l’especulació filosòfica em van portar a la facultat de Lletres i a decidir-me, el tercer curs, per un Departament que aleshores “no tenia sortides”, el de català. Pensa que en l’època franquista la policia irrompia en el recinte universitari repartint cops de porra o perseguint-nos a cavall pel campus. A mi m’havia tocat el rebre dues vegades i recordo que vaig triar Filologia Catalana, no per vocació, que encara no era conscient de tenir-ne una, sinó per rebel•lia.

De què et ve el nom de Teresa d’Arenys? 
x
 

Em presentava com a “Teresa”, sense “Maria” ni cognoms, perquè no suportava que se’m valorés per ser filla d’Algú; i l’afegit “d’Arenys” venia de l’institut i del costum d’anomenar els estudiants de fora de Mataró pel lloc d’on provenien… per exemple “la tal de Caldetes”, o “en tal de Sant Pol”. En coincidir amb alguns d’ells a la Universitat, el “Teresa d’Arenys” es va escampar; i més endavant, l’any 1976, va fer fortuna quan un company el va usar per presentar els meus sonets al premi de poesia Amadeu Oller. El recull va tenir força ressò, potser perquè per primera vegada es guardonava una noia; i el nom, des de llavors conegut literàriament, costaria canviar-lo. Però en família i intimitat sóc Maria Teresa, tal com em van batejar en néixer.

Com va començar el teu procés d’escriptura?

Va començar i es va desenvolupar en consonància amb un altre procés personal, el de la meva relació amb la mort i el dolor. De petita, no sentia que vivia sinó que somiava. Aquesta percepció em va acompanyar molt temps i va fer que tingués un vincle amb el més enllà més profund que el vincle amb el cap aquí. Ho vaig arribar a qüestionar tot, excepte l’eternitat. Així anava redactant no sé… un pre-dietari. A més, tothom a casa escrivia poc o molt, i l’afecció i passió per les lletres l’havia heretada. Els primers passos en vers eren quartetes satíriques contra el professor de llatí i gent que no m’agradava, fins que a l’edat de dotze anys una leucèmia se’m va emportar la millor amiga i vaig tenir la primera experiència de la mort. Al cap d’un temps em sortia un poema “veritable”, al peu de la tomba on pujava a portar-li flors boscanes les tardes de dissabte.

I després?

Poemets esporàdics, més satírics que no “veritables”: res de notori, ja que escriure en vers era freqüent entre els adolescents del meu entorn.

No va ser fins al curs 1973-1974 que, arran d’una crisi desencadenada per pèrdues també molt sentides, vaig emparar-me en el sonet, una estrofa difícil que just per difícil no he abandonat mai. Aquells sonets inicials i imperfectes són els que, aplegats sota el títol Aor (“adoro”), vaig lliurar al company que els va presentar al premi Amadeu Oller, quan jo ja havia marxat amb el meu home, el pintor Enric Maass, a Horta de Sant Joan. Vaig ser la primera noia catalana que va guanyar aquest premi. En aquest poble, oblidat i inconegut a principi dels anys setanta, vam estar-nos-hi per espai d’una dècada juntament amb un escultor bohemi de molta més edat, el barceloní Giménez-Valls. Tant les obres de la darrera etapa de l’escultor, com la part més significativa de la pintura d’Enric Maass i dels meus versos són fruit d’un viure diari en una natura privilegiada i entre gran bona gent. Solc qualificar aquella pàtria de la meva joventut de “reserva paisatgística, lingüística i humana”.

Com subsistíeu?

 Vam ser-hi molt pobres, tant, que el meu pare que d’ençà de la disputa no m’havia ajudat gens econòmicament, es va compadir de la filla i ens va comprar un fragment d’habitacle de sòlids carreus medievals, que tanmateix deixaven passar el cerç perquè no teníem cèntims per a tapar-hi les juntes. Només et diré que quan tronava de llevant havíem d’anar per dins de casa amb paraigua. I que en un país de temperatures extremes no vam tenir mai aigua calenta ni electrodomèstics. “Som els últims bohemis que quedem” es resignava el vell escultor, però feia escultures, i l’Enric pintava, i jo vaig presentar uns Versos de vi novell al concurs literari de la Selva de Camp per les deu mil pessetes del guardó, que quan van arribar ja les devíem.

En precarietat, doncs, i entre carreus d’arquitectura templera vaig empendre un viatge interior per esbrinar si “havia” de ser escriptora. La “jo Maria Teresa” es resistia a assumir una condició creadora, hauria preferit restar com a musa d’un pintor i un escultor, emparada en aquella geografia de l’Arcàdia… Però la maleïda “Teresa d’Arenys” que el món reclamava es volia imposar. Com ho diria? la meva ànima va entrar en lliça contra el meu ego; i va ser una “jugada a tot o re”! que fa un vers de Riba.  Al final d’un dejuni de divuit mesos, a penes nodrint-me de vi, assumia la “vocació” i acabava el recull testimoni de la lluita: Murmuris (1981), que romandria inèdit en una editorial fins a 1986. Mentrestant m’havien traduït poemes a l’anglès per primera vegada.

 

T’han traduït més vegades?
 
D’ençà d’aquella, apareguda a “International Poetry Review” la primavera de 1982 –i aquí voldria fer memòria del malaguanyat catalanòfil David H. Rosenthal–, van passar anys…  Més endavant es van traduir els meus poemes al rus, a l’italià, i darrerament al romanès i al coreà a través de les acurades versions angleses de la hispanista Kristine Doll.
 
Has pogut viure de la literatura?
 
I ara! No! com tampoc el meu home de la pintura. La venda ocasional d’un quadro, drets d’autor en només dues publicacions i algun premi ens permetien fer bullir l’olla un quant temps, però no tot l’any. Sobrevivíem amb els mínims. I estic agraïda a la pobresa, perquè, faltats de tantes coses materials sovint innecessàries, hem treballat lliures. Ell va pintar fins a la mort –i jo escric encara avui– sense condicionaments estètics, ni de mercat, ni d’ideologia. El diner no podria comprar una tal llibertat.
x
Només vas escriure poesia? 
 
No em veia capaç d’empendre una obra en prosa. Tot i tenir dos reculls publicats –i me’n descuidava un, Onada, prologat i editat per un poeta de gran carisma, Valerià Pujol de Premià de Dalt, el 1980–. Sí, tot i tenir un petit nom literari i llengua de bressol, en retornar a Arenys a l’edat de trenta-tres anys, sabia que hauria d’apendre de cap i de nou la llengua pròpia si volia abordar la narrativa. Des de nena m’hi empenyia el novel•lista Ferran de Pol, amic del meu pare.
En morir Ferran de Pol l’octubre de 1995 no podia ajornar-ho més i durant el dol per ell vaig redactar una novel•la, El quadern d’Agnès Solà, editada l’any 2001. Paral•lament, enllestia l’adaptació d’uns rars i bellíssims cants amazics inspirats en la poesia oral de l’Ahaggar recollida per Carles de Foucauld. Havia començat la recerca sobre l’origen d’aquells cants en 1986, un moment en què aquí ningú, ni les institucions, no coneixia l’existència de la llengua i la cultura amazigues, mal anomenades berbers. I com que sense recursos econòmics m’era impossible accedir a la bibliografia necessària, l’empresa es va allargar més de deu anys. Publicada l’obra en 1999, l’any següent li atorgaven el Premi Quima Jaume de reconeixement a la Creació Poètica. També al mateix temps traduïa els dos llargs rèquiems de R. M. Rilke apareguts a “Els Marges” el 1997.
 
 
Vas tenir una època molt creativa
 
Ara, explicant-t’ho, me n’adono! I me’n faig creus, perquè justament aquells anys el meu marit passava per un trasplantament de fetge i altres complicacions de salut que m’obligaven a compartir les lletres amb la medicina.
Però escolta, abans del premi de reconeixement a Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (aquest és el títol del llibre, precedit d’un per mi innecessari Tuaregs), Jordi Castellanos, amic malaguanyat i molt temut com a crític literari, havia tret un article en el diari “Avui” que em va causar més sorpresa i alegria que el mateix premi. La teva entrevista, Asmaa, me l’ha fet recordar, i com a escriptora catalano-amaziga que ets, hauries de llegir-lo. A veure si el trobo… Sí, 26 de juliol de 1999. Encapçalat per “La poesia dels senyors del desert”, dóna notícia tant de la meva traducció com de la realitat amaziga, i dient que he abocat tota la meva personalitat en la vostra cultura, no creu que la publicació del llibre “hi pugui posar punt final”. Devia vaticinar, perquè pocs anys després col•laborava en la primera Primavera Amaziga de Barcelona… Em deies que també hi eres.
x
Acabava d’arribar a Catalunya. Què fa ara la Maria Teresa?
 
L’any passat va sortir a la llum Obra poètica (1973-2015), un llibre que aplega els meus principals reculls. Potser un dia hauré de rescatar la resta, com també la ingent obra pictòrica del meu home. De moment i després de viure intensament la seva mort, escric unes memòries.
Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme.

Presentació del Servei d’informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Maresme

  


El proper dimarts, 2 de març, la consellera delegada de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Neus Serra presentarà als regidors i tècnics municipals el SIAD Maresme, el Servei d’Informació i Atenció a la Dona que posa en marxa el CCM amb el suport de l’Institut Català de les Dones.


El nou servei donarà informació i atenció a les dones, assessorament psicològic i jurídic i suport intercultural en matèria de gènere. Es presentarà en una reunió que tindrà lloc a la sala de Plens del CCM i en la qual també s’explicarà el disseny del Pla Comarcal de Polítiques de Dones.

Data: 2010-03-02

Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda. Maresme cantonada amb Avda. Jaume Recoder)

Dona i mercat del treball al Maresme – 2020

Infografia interactiva editada en motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona. Recull les principals dades de les dones maresmenques i el mercat del treball

Conferència-debat: La salut de les dones

 

El Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) del Consell Comarcal del Maresme ha organitzat una conferència-debat a l’entorn de “La salut de les dones”. La psicòloga clínica Gemma Cánovas abordarà els següents continguts: cicles vitals (infància, adolescència, joventut, madures….), la salut, la malaltia i la cura de nosaltres mateixes, l’estrès, l’ansietat, les crisis d’ansietat… etc.

Per a inscripcions, CLIQUEU AQUÍ

Data: 2012-05-21

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de MATARÓ. Entrada per Avda. Maresme cantonada amb Avda Jaume Recoder)

Adreça: 2 hores

Ho organitza: SIAD Maresme

Col·loqui virtual: Ucraïna. Ser dona en temps de guerra

Guerra és sinònim de destrucció i de vides truncades. El Consell Comarcal del Maresme i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament organitzen un col·loqui virtual per parlar de la dona i la guerra i, en concret, del conflicte bèl·lic que es viu a Ucraïna.

Les dones ucraïneses tenen un paper predominant en aquesta crisi humanitària provocada per la invasió russa, però també en el front de guerra i de resistència.

La xerrada es farà el dijous 5 de maig a les 18:30h amb el següent programa:

  • Benvinguda a càrrec de Meritxell Romero Pinet, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a càrrec de Victòria Planas Fusté, responsable d’Acció Humanitària i Emergències del Fons Català
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Violències masclistes en les xarxes socials

Internet és un dret de totes les persones.

Cada cop ens connectem més a les xarxes i en confinament encara més.
Les xarxes són font de coneixement, entreteniment, diversió i creixement personal.

Però és possible que per raó de gènere, origen, creences, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, etc. hi patim violències.

Podem patir violències com:

  • Controlar què publiquem i amb qui ens relacionem.
  • Desacreditar-nos en les xarxes per allò que som.
  • Publicar-hi comentaris, imatges, vídeos, acudits,… de naturalesa masclista, racista, capacitista o lgbtifòbica.
  • Rebre insults reiteradament, humiliar-nos en publicacions i/o en comentaris.
  • Penjar fotos i/o vídeos sense el nostre consentiment.
  • Fer córrer rumors sobre nosaltres.
  • Fer-nos arribar peticions sexuals repetides i no desitjades.
  • Coaccionar-nos per tenir relacions sexuals i/o produir pornografia, o obtenir altres
  • favors, amenaçant-nos amb compartir imatges o vídeos compromesos en els quals sortim
  • Publicar amb motiu de venjança imatges o vídeos amb contingut sexual per part de l’ex-parella, ex-amant o similar.
  • Enganyar a una persona menor d’edat amb finalitat sexual (pressionar per obtenir material pornogràfic o propiciar trobades per abusar de la persona menor).

Com prevenir les violències en les xarxes?

  • Protegeix les teves contrasenyes.
  • Rebutja els missatges que et falten el respecte.
  • Revisa els filtres de seguretat perquè ningú
  • utilitzi allò que publiques en contra teu.

Què fer davant les violències en les xarxes?

  • No esborris converses, comentaris, publicacions…
  • Fes captures de pantalla.
  • Bloqueja el perfil en contactes de mòbil, WhatsApp, i la resta de xarxes socials.
  • Denuncia els fets a les autoritats competents (Mossos, policia).

Per més informació, consulta la guia: Deconnecta’t de les violències en xarxes

Qui et pot ajudar?

  • Les persones de confiança del teu voltant.
  • Els serveis d’atenció a dones en situació de violència masclista.
  • Els cossos policials.
  • El recurs de la Generalitat de Catalunya: Internet Segura.
    A/e: internetsegura@gencat.cat – Tel: 116 111

Si coneixes al teu entorn una persona que rep violència en les xarxes:

  • Dona-li suport.
  • Evita culpabilitzacions o retrets.
  • Els cossos policials.
  • No viralitzis imatges i/o vídeos d’altres persones.

Recursos informatius:

Serveis i recursos a la teva disposició:

Atenció telefònica

900 900 120

016

671 778 540 (amb opció a whatsapp)

112 i Aplicació my112 que permet geolocalitzar les trucades

Atenció per correu electrònic

Recursos policials al Maresme

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) -Comissaria Mataró
Avinguda del President Companys, 87
Tel: 93 741 81 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Arenys de Mar
Carrer de Jaume Partagàs i Rabell, 3
Tel: 93 741 89 00

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Pineda de Mar
Carrer de Gregal, 4
Tel: 93 741 89 85

Grup d’Atenció a la Víctima (GAV) – Comissaria Premià de Mar
Torrent d’en Malet, 1
Tel: 93 751 68 39 / 93 741 81 85

Policia Local del teu municipi

Serveis d’atenció a les dones en situació de violència masclista al Maresme

SIE Mataró-Maresme
(per a totes les dones del Maresme)
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 796 13 00
A/e: siemataro.tsf@gencat.cat

SIAD de Mataró
Carrer de Cosme Churruca, 88
Tel: 93 702 28 12
A/e: cird@ajmataro.cat; siad@ajmataro.cat

SIAD de Premià de Mar
Carrer Joan XXIII, 2-8, baixos
(Antiga Fàbrica del Gas)
Tel: 93 741 74 04
A/e: igualtat@premiademar.cat

PIAD de Montgat. Punt d’informació i atenció a les dones
Carrer Pare Claret, 99
Tel: 93 469 08 08
A/e: mgt.piad@montgat.cat

Servei d’informació i atenció a les dones
(SIAD Maresme)
Plaça Miquel Biada, 1, Mataró
Tel: 93 741 16 22
A/e: siad.maresme@ccmaresme.cat

SIAD de Pineda de Mar
Carrer Riera, 31
Tel: 93 767 15 60 (Ext. 6)
A/e: siad@pinedademar.org

SIAD Vilassar de Mar
Carrer Santa Eulàlia, 40
Tel: 93 754 05 00
A/e: siad@vilassardemar.cat

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD) del Masnou
Carrer Barcelona, 5
Tel: 93 557 18 70 / 93 487 24 37
A/e: cird@elmasnou.cat

Recursos Sanitaris

Hospital de Mataró
Carretera de Cirera, 230, Mataró
Tel: 93 741 77 00

Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Carrer de Sant Jaume, 209-217, Calella
Tel: 93 769 02 01

Hospital Germans Trias i Pujol de Can Ruti
Carretera de Canyet, s/n, Badalona
Tel: 93 497 88 00 / 93 497 88 56

Serveis i recursos en casos de violències sexuals

Hospital Universitari Sant Joan de Déu (UFAM)
Tel: 932 804 000 / 932 033 959

Hospital Clínic de Barcelona
Tel: 932 275 400

Fundació IGENUS
Tel: 93 368 32 42
A/e: info@fund-igenus.org

Associació Catalana per la Infància Maltractada (ACIM)
Tel: 935114416
A/e: acull@acim.cat

Associació d’assistència a dones agredides sexualment (AADAS)
Tel: 934 875 760
A/e: info@aadas.org.es

Fundació Vicki Bernadet
Tel: 93-3189769
A/e: info@fbernadet.org

Fundació privada Concepció Juvanteny
Tel: 93 218 68 64
A/e: info@fundacio-c-juvanteny.org

Susana Hernández

















































 
SUSANA HERNÁNDEZ
 
 

Nascuda a Barcelona, actualment viu a Alella. Ha estudiat Imatge i So, Integració Social, Investigació Privada i Psicologia a la Universitat de Barcelona. Ha col•laborat en diversos mitjans de comunicació escrits, exercint com a crític musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. És novel•lista especialitzada en la novel•la negra i policíaca. Va guanyar el premi Cubelles Noir 2016 a la millor novel•la negra per «Cuentas pendientes», Premi LeeMisterio 2012 al millor personatge femení Rebeca Santana per “Contra las cuerdas”, el premi Novel·la Curta Sant Adrià 2005, el premi Contradiction de literatura personal 2003 i el premi “Mujeres” Santa Cruz de Tenerife de relat 2001. A més de diversos premis de relat i poesia.


 


  • La Casa Roja (Premi Ciutat de Sant Adrià 2005/ LcLIbros 2013)

  • La puta que leía a Jack Kerouac (Lesrain 2007/ LClibros 2012)  

  • Curvas peligrosas (Odisea Editorial 2010)

  • Contra las cuerdas (Alrevés Editorial 2012) Finalista a la millor novel•la Festival València Negra 2013

  • Cuentas pendientes (Alrevés Editorial 2015). Nominada a la millor novel•la negra: «Tenerife Noir 2016», «Congreso de Cine y Novela de Salamanca 2016», «Premios Asociación Novelpol 2016».

  • La Reina del Punk (Ma non troppo, 2018)

  • La Puta que leía a Jack Kerouac (Literaturas Com Libros, 2018)


  • Los Miércoles Salvajes (Milenio publicaciones, 2019)




 

Contra las cuerdas


El infierno está en él. La Tierra y el cielo en ninguna parte ” 


 




















 
 
 

www.susanahernandez.wordpress.com


https://es.wikipedia.org/wiki/Susana_Hern%C3%A1ndez_(escritora)


Sessió formativa sobre les violències sexuals als espais d’oci

16 de desembre a les 18:00h

El Consell Comarcal del Maresme, que està en la fase final d’elaboració del Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Masclistes i Lgtbifòbiques als espais públics d’oci, centrarà la commemoració del Dia Internacional per a l’eliminació de les Violències Masclistes en les violències sexuals que es produeixen en els espais d’oci. En concret, vol facilitar eines als diferents agents implicats per tal d’aconseguir un esbarjo segur i lliure de qualsevol tipus de violències sexuals.

Els assetjaments, abusos i agressions sexuals, que es donen principalment vers les dones, són fenòmens estructurals a totes les esferes de la vida, però és en els espais d’oci -en especial els de festa i oci nocturn- on aquestes violències són més freqüents i adopten formes més específiques que difícilment es poden prevenir sense un abordatge multidimensional i la implicació de tots els agents que hi intervenen.

Per avançar en aquest camí, el Consell Comarcal ofereix, de la mà de la Sub-direcció General de Drogodependències i l’Observatori Noctàmbul@s de la Fundació Salut i Comunitat, organitza aquesta sessió formativa basada en la recent “Guia d’actuació davant les violències sexuals per a locals i altres espais d’oci nocturn en el context de consum d’alcohol i altres drogues”, la qual estarà a disposició de totes les persones que realitzin aquest procés formatiu i d’assessorament.

La sessió es farà en format telemàtic el 16 de desembre a les 18:00h

OBJECTIUS

Sensibilitzar sobre les violències sexuals i les desigualtats de gènere associades.

  • Oferir unes pautes bàsiques d’actuació davant situacions de violències sexuals segons els eixos de prevenció, detecció, atenció i recuperació.
  • Facilitar eines per reduir les violències sexuals als locals i altres espais d’oci nocturn quan hi ha consum d’alcohol i/o altres drogues.
  • Promoure la corresponsabilitat i les accions encaminades a facilitar canvis estructurals.

A QUI S’ADREÇA

Agents implicats en els espais d’oci nocturn: comissions de festes, agents de seguretat, agents de barres, entitats juvenils i col·lectius feministes, etc.

CONTINGUT

  • Violències sexuals als entorns festius:

o Conceptes bàsics i definicions

o Tipologia de les violències sexuals i dades o Idees sobre la relació de les violències sexuals i el consum de substàncies

  • Marc legal i normatiu de les violències sexuals
  • Abordatge de les violències sexuals:

o Quin model d’oci estem promovent? És lliure de sexisme?

o Principis fonamentals d’actuació per abordar les violències sexuals

o Planificació i implementació d’accions segons els eixos de:

– Prevenció i sensibilització

– Detecció

– Atenció

– Recuperació i reparació

o Avaluació des les estratègies implementades Recursos i bones pràctiques en la prevenció i actuació davant les violències sexuals en espais festius

FORMAT

Telemàtic

Posteriorment a la inscripció, es facilitarà l’enllaç d’accés a la plataforma telemàtica.

ALTRES

La sessió es basa en la recent “Guia d’actuació davant les violències sexuals per a locals i altres espais d’oci nocturn en el context de consum d’alcohol i altres drogues”, la qual estarà a disposició de totes les persones que realitzin aquest procés formatiu i d’assessorament.

INSCRIPCIONS

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

Taller de Ioga per a dones

Taller de ioga gratuït per a dones

Des del SIAD Maresme i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració organitzem un taller de ioga adreçat a dones de la comarca.

El taller començarà el proper 22 d´abril i acabarà el 26 de juny. Es farà els dilluns i dijous, de 10 a 11:30h, al Centre Cívic Cabot i Barba (Plaça Miquel Biada, 5, davant de l´estació Renfe de Mataró).

 
Per qüestions pràctiques, el nombre màxim de dones que poden fer-lo és de 12 i cal inscripció prèvia. Si coneixeu dones interessades en fer el taller, envieu-nos nom, cognoms i número de telèfon o que truquin al 93.741.16.22 (poden deixar un missatge a la bústia de veu si no ens localitzen).