Entitats per la igualtat del Maresme










 
 
 
 


PÀGINA EN CONSTRUCCIÓ

Aproximació al Teixit Associatiu Femení de la Comarca, realitzat pel SIAD Maresme.


 

El Consell Comarcal s’adhereix al Manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones

 


Tots els grups polítics amb presència al Consell Comarcal del Maresme (CiU, ERC, PSC, CUP, PP, C’s i ICV) s’han adherit al Manifest per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que aquest any se centra en la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals. 

 


MANIFEST


Avui, en el Dia internacional per a l´eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals. 


La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones. 


Ja n´hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l´estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent. 


N´estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l´exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d´haver nascut dones. 


Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem. 



  • Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l´amenaça o la coerció per sotmetre´ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l´alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d´estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment. 

  • Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre´ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

  • Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l´autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar. 

  • Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d´exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú. 

  • Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l´altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder… Ja n´hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles. 

  • Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n´hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l´audiència. Prou d´estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s´amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l´audiència: l´amor no és possessió. L´enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l´ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants. 

  • Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d´una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d´aquesta violència. 

  • Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l´assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d´explicar si l´assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. 

  • Professionals de l´audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l´entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius. 

  • Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l´estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d´imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei. 

  • Empresaris de l´oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l´assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s´esdevé en el vostre àmbit. 

  • Professionals de la judicatura, l´advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes. 


I finalment, a totes les dones: 


Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d´un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser. 


Novembre 2017

Infuxerrada: feminisme comunitari

 
Dones Reportres organitzen avui una nova infuxerrada. Aquesta vegada tocaran el tema del feminisme comunitari amb les militants feminismes de Matagalpa, Ana Ara i Bea Huber

Data: 2018-03-21

Lloc: Bar “L’altre”, plaça Can Xammar, Mataró

Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

L’Institut Català de les Dones (ICD) ha realitzat la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge es vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s’acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l’advocacia, psicologia i l’atenció social, o al 112 en cas d’emergència.

A qui s’adreça el Servei de traducció per a persones nouvingudes?

Poden sol·licitar el servei de traducció per a persones nouvingudes:
 
  • L’administració local
  • Els centres educatius
  • Els centres de salut
  • Altres serveis públics

Servei d’acollida itinerant

JUSTIFICACIÓ

L’article 138.1.d) de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que s’ha d’establir per llei un marc de referència per a l’acolliment i la integració de les persones immigrades.

El Parlament de Catalunya va aprovar el 28 d’abril de 2010 la Llei 10/2010 d’acollida de les persones estrangeres immigrades i les retornades a Catalunya  amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats assolint una major cohesió social. Per aconseguir-ho, la llei crea un servei de primera acollida homogeni, sistematitzat i universal a través dels ens locals, un servei que esdevindrà un conjunt d’eines formatives a l’abast dels usuaris i que contindrà les següents actuacions:

    • Entrevista amb un agent d’acollida.
    • Formació bàsica en llengua catalana.
    • Formació sobre el mercat de treball.
    • Informació sobre el model de societat catalana.
    • Informació sobre drets i deures, a més del marc jurídic d’estrangeria.

L’obligació de garantir el servei correspon als ens locals i a la Generalitat. Es pot prestar directament o a través dels agents socials i entitats privades, d’acord a la normativa vigent. Els ajuntaments han d’informar a cada nou veí o veïna de l’existència del servei i com inscriure-s’hi, en el moment de notificació de l’empadronament. 

Posteriorment, la Generalitat de Catalunya aprovà mitjançant el 18 de novembre de 2014, el Decret 150/2014 , que desplega reglamentàriament la Llei d’Acollida, dóna compliment a l’article 138.1 de l’Estatut i regula el servei de primera acollida.

També volem fer referència al Pla Estratègic del Maresme 2015, que aposta per un Maresme Inclusiu, i on es destaca com a repte poder integrar diversos serveis municipals en les polítiques d’inclusió que desenvolupi l’ajuntament. Aquest fet posa de manifest la necessitat d’articular processos d’acollida a la comarca.

Amb la voluntat de poder gestionar la realitat del fet migratori i de garantir la cohesió social del municipi, facilitant la inclusió dels nous ciutadans, des del Consell Comarcal gestionem el Servei d’Acollida Itinerant, posant-lo a l’abast dels municipis de la comarca.

[1] LLEI 10/2010, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya (DOGC, 14 de maig de 2010): http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5629/10126029.pdf

[1] Decret 150/2014 que desplega reglamentàriament la Llei d’Acollida, dóna compliment a l’article 138.1 de l’Estatut i regula el servei de primera acollida: http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&mode=single&documentId=675276&language=ca_E
OBJECTIUS DEL SERVEI

L’objectiu del servei és definir i posar en pràctica un model d’acollida per a qualsevol nou ciutadà al municipi, tot ordenant la xarxa pública de serveis, establint circuits clars, a la vegada que oferint un tracte en igualtat de condicions i normalitzat d’accés als serveis potenciant els processos informatius municipals.

Més concretament, pretenem:

    • Garantir l’accés en igualtat de condicions dels ciutadans als recursos i serveis municipals.
    • Facilitar l’autonomia de les persones nouvingudes al municipi.
    • Oferir eines informatives i formatives a les persones nouvingudes per afavorir la seva inclusió a la societat d’acollida, així com als professionals que atenen a la població.
    • Reforçar aquelles accions o programes entorn a l’acollida que ja s’estan duent a terme al municipi.

A més, el servei de primera acollida atorgarà certificats oficials, els quals tindran eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals, i també eficàcia en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres segons determini l’ordenament jurídic vigent.

PRINCIPIS ESSENCIALS PER AL MODEL D’ACOLLIDA

Entenem que per dur a terme una bona política d’acollida aquesta ha de contemplar uns principis essencials i necessaris; per tant, entenem que ha de ser:

    •  Integral i normalitzada: considerar el conjunt de la societat, és a dir, ha d’anar adreçada a tota persona arribada al municipi indistintament de l’origen d’aquesta.
    •  Transversal i interinstitucional: per tal d’atendre tots els aspectes que giren al voltant de les persones, cal incidir en la interacció entre tots els àmbits municipals i entre les diferents institucions implicades.
    • Intercultural: entenent el respecte a la diferència com a element enriquidor, amb la voluntat de generar coneixement, apropament i interacció
FUNCIONS DE L’AGENT D’ACOLLIDA ITINERANT
    • Donar suport al Servei d’Atenció Ciutadana municipal en els processos de recepció i acollida de les persones nouvingudes.
    • Definir un circuit d’acollida municipal, que reculli la forma d’accés al servei i les actuacions previstes.
    • Atendre i informar als ciutadans sobre els temes de competència municipal, i derivar-los als diferents serveis i recursos existents.
    • Organitzar les sessions de benvinguda.
    • Organitzar i impartir els mòduls formatius B i C d’acollida.
    • Participar en altres programes locals que facilitin l’acollida de les persones nouvingudes.
    • Elaborar i/o actualitzar la guia d’acollida municipal i altres materials de suport necessaris pel desenvolupament del servei.
    • Realitzar tasques prèvies per a l’emissió de les propostes d’informe d’integració social per a l’arrelament social, d’integració per a la renovació de residència temporal, de disponibilitat d’habitatge per al reagrupament familiar, des d’una perspectiva d’acollida
ACCIONS QUE REALITZA L’AGENT D’ACOLLIDA ITINERANT
    • Atenció individualitzada:

·        Informar del servei de primera acollida i del circuit municipal.

·        Informar, orientar i derivar vers els recursos que el/la ciutadà/na té al seu abast i inicialment són prioritaris en relació a les necessitats expressades.

·        Derivació als recursos existents a la comarca per poder realitzar el mòdul A d’acollida (competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà).

    • Preparar i impartir el mòdul B d’acollida (coneixements laborals), de 16 hores i amb els següents continguts:

·        Normativa bàsica d’estrangeria.

·        Normativa bàsica sociolaboral.

·        Règim jurídic laboral: drets i deures laborals.

·        Sistema bàsic de contractació.

·        Informació sindical.

·        Mercat de treball i recerca d’ocupació.

    • Preparar i impartir el mòdul C d’acollida (coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic), de 16 hores i amb els següents continguts:

·   Trets fonamentals de Catalunya, municipi i comarca, en aspectes socials, de lleure, culturals, geogràfics i històrics i a la realitat sociolingüística, i també trets fonamentals de l’Estat i de la UE.

·       Drets i deures fonamentals.

·     Recursos públics i privats, principals serveis públics i deures i drets com a usuaris o potencials beneficiaris d’ajuts i prestacions.

·       Funcionament del sistema polític i administratiu i oportunitats de participació.

·    Coneixements necessaris per accedir i mantenir la regularitat administrativa necessària per a viure a Catalunya, especialment del règim d’estrangeria

    • Organitzar les sessions de benvinguda municipals, en cas que l’ajuntament les sol·liciti.
    •   Coordinar-se amb els serveis i recursos municipals:

·     Abans d’iniciar el servei: recull d’informació per conèixer bé els recursos municipals, per elaborar la guia d’acollida i per elaborar els materials de suport dels mòduls d’acollida.

·     Un cop iniciat el servei: derivacions d’usuaris del servei, recull d’informació per actualitzar materials i contingutsi preparació de les sessions en cas que els serveis municipals vulguin participar en alguna de les sessions dels mòduls d’acollida.

PAPER DELS AJUNTAMENTS

    • Aprovar un conveni per la prestació del Servei d’Acollida Itinerant.
    • Facilitar l’accés al servei a través del padró municipal i dels serveis municipals.
    • Facilitar un espai per fer entrevistes individuals a les dependències equipaments municipals, a poder ser properes al padró municipal o a l’oficina d’atenció al ciutadà.
    • Facilitar un espai a les dependències o equipaments municipals per impartir els mòduls formatius B i C d’acollida.
    • Definir un responsable tècnic referent de l’ajuntament per aquest servei.
    • Promoure una reunió inicial amb els diversos serveis municipals per poder explicar el servei d’acollida itinerant i per poder sol·licitar la col·laboració d’aquests serveis per a la derivació d’usuaris i per a la recollida d’informació.
    • Difondre el servei a la ciutadania.

            

Dones reporteres de Mataró, la veu amb visió de gènere

Aquesta no és una entrevista tradicional a una persona. Hem fet una entrevista a un col·lectiu: Dones reporteres de Mataró, un col·lectiu de dones que fa cosa de nou anys van començar a treballar en projectes comuns i, ara per ara, són una entitat molt activa i amb una visió de gènere molt potent. 

SIAD Maresme vam assistir a la reunió setmanal que Dones Reporteres fan per posar en comú temes a tractar a i accions a dur a terme. La trobada és al Centre Cívic del Pla d’en Boet de Mataró, on també hi ha els estudis de Mataró Ràdio. Dones Reporteres té un espai radiofònic, un programa de dones amb visió de gènere, esperit crític amb tot i una inquietud constant per projectar llum sobre aspectes i temes poc tractats i poc visibilitzats. Amb aquesta visió tan aguda van començar l´aventura un petit grup de dones i, a l´actualitat ja són 12 les dones que componen el grup.

Com va néixer “Dones Reporteres”?

Hi havia un programa de ràdio destinat al tema “dona”, però va deixar de funcionar.  Llavors, el CIRD ens va oferir la possibilitat de portar-lo nosaltres. No teníem experiència en la conducció i la dinamització radiofonica, però ens vam formar. Vam tenir el suport econòmic del Pla dels Barris de Rocafonda-Palau-Escorxador. Aquesta formació va donar lloc al començament del programa “Amb Veu de Dona”.  Al principi no sabíem per on començar. Ens feia respecte, però amb el pas del temps hem anat adquirint professionalitat, el programa s´emet quinzenalment.

Com funciona “Amb Veu de Dona”?

El programa s’emet a Mataró-Ràdio un divendres cada quinze dies a les 13:00h. Està dedicat al tema dona i la igualtat de gènere. Treballem per monogràfics. Fem una reunió setmanal en la que decidim, després d’una pluja d’idees, el tema a tractar, la persona a convidar i com anirà la conducció del programa.

Tenim diferents tipus de seccions:
Tertúlia: on convidem a diferents persones per opinar sobre algun tema
Seccions: consta de diferents parts (opinions, entrevistes individuals, agenda, algun trosset d0alguna entrevista al carrer, etc.)

Contes dramatitzats que fem de tant en tant: es fa una lectura crítica d´algun conte tradicional. Aquests normalment estan carregats d’estereotips envers la dona i el seu paper en la societat. Aprofitem per fer la contraposició  amb altres contes alternatius, no sexistes.

Quin són els temes que tracteu?

Cada any hem fet monògrafics especials per commemorar els dies internacionals dedicats a la dona: el 25 de novembre i el 8 de març i el dia de la salut i al llarg de l´any toquem molts temes,  però sempre hem procurat donar llum sobre temes poc tractats pels mitjans de comunicació, poc visibles i, a vegades fins i tot considerats com a tabús, com la prostitució, la dona en la religió, els diferents models de família que hi ha, les dones afectades per les hipoteques, etc.

Al final, us veu constituir com a entitat, per quina raó ho veu fer?

El fet de ser associació ens facilita la feina i ens ajuda a poder ocupar algun espai municipal. També volíem anar més enllà de la ràdio. El temps dedicat a l´emissió és molt curt, són 52 minuts comptats en els que hem de presentar, entrevistar, informar… Sempre fem curt i no ens dóna temps d’aprofundir. Per això vam proposar-nos fer altres tipus d´accions i activitats.

Les infu-xerrades?

Efectivament, el 2013 vam començar a organitzar les infu-xerrades al bar el Públic

D’on ve la paraula “Infuxerrada”?

És una combinació de la infusió que es pot prendre tot seguint la xerrada i de la informació que es dóna en la mateixa.  Convidem moltes dones expertes en diferents temes: psicologia, pedagogia, sociologia, medicina…
Hem fet, per exemple, un debat que no s´havia realitzat mai al municipi que és el debat entre les candidates a les últimes eleccions municipals. Van tenir l’oportunitat d’explicar els projectes que duien en els seus programes electorals per a les dones de Mataró. També podem destacar la nostra participació a l’edició 2009 del vídeo d´un minut. Vam guanyar la majoria dels vots del públic, però vam suspendre pels vots del jurat.

Com valoreu el grau de visibilitat i reconeixement que teniu al municipi i més enllà del municipi?

Se’ns coneix. Se’ns fan entrevistes en diferents mitjans: TV Mataró, la revista la Independent… Tenim un bloc força visitat per la gent i per facebook també tenim seguidores. Però, de vegades tenim la sensació que la nostra feina no està del tot reconeguda.

Pensem que cobrim una necessitat molt important, la de projectar sempre una imatge positiva, igualitària i alternativa de les dones als mitjans de comunicació i la de lluitar per la igualtat de gènere en aquests mitjans. És una feina que fem des del voluntariat, li dediquem moltes hores de reunions, contactes, preparació i realització i quan l´ajuntament ens diu que no pot publicar els nostres actes en l´agenda cultural no ho entenem gaire.

Com a grup, quin tipus de dinàmica porteu?

Som un grup molt heterogeni, per edats, per procedències i per maneres de fer i de pensar. Això ens permet entrar en debats molt enriquidors sobre els temes a tractar i sobre com els tractem. Aquesta peculiaritat ens ha anat ensenyant a respectar-nos mútuament, acceptar les nostres diferents visions de les coses i saber trobar el punt mig per anar avançant en la nostra feina. A la vegada, hem anat cohesionant el grup mitjançant debats intensos, sortides, formacions, col·laboració amb entitats, etc.

Sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere

  

El passat dia 14 de maig es va celebrar a la sala de plens del Consell Comarcal del Maresme la primera sessió informativa sobre el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere.
L’acte va comptar amb la participació de professionals de serveis com els Serveis Socials, Cossos de Seguretat, Salut i Igualtat de la comarca.
Es va dividir en dues intervencions, la primera sobre el context del pacte i les seves mesures a càrrec de l’advocada del SIAD Maresme, Jennifer Alvarez i la segona sobre recursos adreçats a víctimes de la Violència de gènere contemplats en el Pacte a càrrec de Elsa Salgado, tècnica en gestió i resolució de prestacions del sistema de la seguretat social, i altres Administracions públiques. 

El Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere es presenta com un consens institucional en la lluita contra la violència masclista amb una mirada que amplia el ventall de violències envers les dones més enllà de la violència en l’àmbit de la parella, incloent-hi també les violències exercides cap a les dones trans.

Amb això el pacte s’inspira del conveni d’Istanbul amb la finalitat de millorar i actualitzar la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de Gènere. Tot i que a efectes legals, encara és la llei imperant en l’àmbil judicial i ajuts estatals i recursos estatals. Mentrestant a Catalunya les altres violències masclistes, més enllà de l’àmbit de la parella, venen contemplades en la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista.

El Pacte inclou un seguit de mesures/recomanacions distribuïdes en 10 eixos: Sensibilització i prevenció, la millora de la resposta institucional, perfeccionament de l’assistència, ajuda i protecció a les víctimes, l’assistència i protecció dels menors, l’impuls a la formació dels diferents agents, el seguiment estadístic, les recomanacions a les administracions públiques i altres institucions, la visualització i atenció d’altres formes de violència contra les dones, el compromís econòmic i el seguiment del pacte.
Una de les finalitats de l’acte és retornar als municipis la competència que tenien en violència masclista, que la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Adminsitració Local (LRSAL), aprovada el 2013, havia eliminat de la nòmina establerta en l’article 25 de la Llei de Bases de Règim Local. Els Ajuntaments van rebre a començament d’any dotacions econòmiques per dur a teme accions contra la violència masclista als seus municipis.
Com a novetats realcionades amb l’atenció a les dones s’hi troben: el dret al reconeixement de la condició de víctima de violència masclista amb informes dels serveis que atenen la dona sense que hi hagi denúncia, assistència psicològica a menors amb només el consentiment matern, incrementar l’atenció a les víctimes en les zones rurals, entre altres.
I en temes d’ajuts socials per a víctimes de violència de gènere es recullen les següents:

  • Estudiar l’actual sistema d’ajuts de la Renda Activa d’Inserció i de l’article 27 de la LO 1/2004, per millorar la situació de les dones víctimes sense ocupació, i avaluar la seva substitució per un subsidi d’atur de sis mesos de durada, que s’ampliarà per períodes semestrals prorrogables, sempre que les persones beneficiàries continuessin complint amb els requisits per continuar percebent. Aquests ajuts es finançaran amb càrrec als pressupostos generals de l’Estat.
  • Garantir una prestació a tots els orfes i òrfenes per violència de gènere a través del reconeixement exprés (a efectes de la generació del dret a la pensió d’orfandat) de que la mare causant víctima de violència de gènere sigui considerada en alta o situació assimilada a la d’alta; i aplicar un increment de fins al 70% de la base reguladora en el cas que la mare sí complís els requisits mínims de cotització, quan els ingressos de la unitat familiar de convivència se situessin per sota del 75% del Salari Mínim Interprofessional.

 
  

28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

 
La salut està íntimament lligada a les condicions de vida i als rols de gènere i aquests són diferents i desiguals entre dones i homes.

Les desigualtats sanitàries, segons l’OMS, són aquelles desigualtats evitables en matèria de salut entre grups de població d’un mateix país, o entre diferents països. Aquestes iniquitats són el resultat de desigualtats en el si de les societats i entre societats. A més les condicions socials i econòmiques, i els seus efectes en la vida de la població, determinen el risc d’emmalaltir i les mesures que s’adopten per evitar que la població emmalalteixi, o per tractar-la. 

El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferències a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciències de la salut. La data del 28 de maig.

El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domèstics, i en les condicions globals de salubritat.

Enllaç a diferents recursos web i documentació relacionats amb la salut de les dones.