Carme Colomer, la poesia sense lligams

Parlem amb la Carme Colomer, la poeta homenatjada a l’edició 2020 de la Trobada d’escriptores del Maresme.

Qui és la Carme Colomer Planas?

Vaig néixer a Arenys de Munt on resideixo actualment. Estic jubilada i soltera.

Als set anys vaig perdre la vista a causa d’un glaucoma. Això va fer que hagués d’anar al col·legi que la Caixa tenia a Barcelona.

Vaig aprendre Braille i allí vaig començar els estudis escolars i també de solfeig i piano.

Més tard, vaig superar les proves dels nivells B, C i D de català.

A nivell professional, em vaig dedicar pràcticament a la docència amb els nens i nenes cecs. En tancar-se l’escola on ensenyava, vaig fer de telefonista al Centre Cultural de la Caixa.

Quan vas començar l’experiència d’escriure, que encara dura?

Quan vaig assolir el nivel D de català, el meu professor em va dir que havia fet un canvi important i que havia d’anar més enllà dels estudis escolars. Va ser llavors que vaig fer tres cursos ”Aprendre a escriure” a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona).

És així que vaig començar a escriure en prosa i una mica de poesia. Més tard vaig apuntar-me a cursos de poesía que feien a l’ONCE. I d’aquesta manera em vaig trobar immersa en la creació literària.

Què et va decantar per la poesía i no pas per la prosa?

Quan escrivia contes, històries etc, vaig acabar adonant-me que trobar un inici, una trama i un final atractiu era molt complicat i la poesia em donava la llibertat d’expressar-me sense lligams, de deixar aflorar els sentiments sense cap condicionament i m’hi vaig trobar molt a gust.

“he organitzat 16 recitals amb diferents temàtiques”

Més enllà d’escriure, ets una activista cultural. Quins actes organitzes?

A Barcelona, per la primavera, al llarg d’una setmana es respira poesia per tots els racons i l’acte final es fa al Palau de la música. Això em va inspirar a fer un recital al Centre Moral d’Arenys de Munt.

Ho vaig proposar i em varen obrir les portes de bat a bat perquè entrés la poesía. Això va ser el 2004, des de llavors he organitzat 16 recitals cadascun amb un tema diferent. També hi  hem incorporat la música que li dona molt de relleu. Intentem fer-ho amb tota la dignitat posible i el públic ens ha recolzat sempre.

Quan els feu?

Els solem fer en primavera i està obert a tota classe de públic.

El fet de ser cega ha condicionat la teva activitat cultural?

No, de cap manera. La invidència mai ha sigut un obstacle. Potser, m’atreviria a dir que fins i tot m’ho ha facilitat en algun aspecte.

Per exemple, cada vegada que he muntat una recitació he dit com volia el muntatge. Mai m’han posat pegues. Si m’han convidat a participar en un acte m’han facilitat l’accés a les coses que necessito.

M’han tractat amb tota naturalitat, acceptant les limitacions que tinc.

I a nivell creatiu, que hi té a veure la ceguesa?

El fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar.

El Maresme està present en la teva poesia?

Jo no tinc cap poema que parli del Maresme. No tinc costum d’escriure sobre llocs  concrets. Però sí que el Maresme té suficients elements per poder escriure prosa o poesía: el mar, les flors, els poblets, els racons íntims, aquell arbre centenari… i més i més. Vosaltres que la gaudiu ho sabeu millor que jo, però igualment m’inspira.

“jo mateixa assumeixo la despesa de l’edició dels meus llibres”

Ens pots parlar dels premis que has guanyat?

Sí, és cert, em vaig presentar a alguns concursos: La mostra literaria d’Arenys de Munt, Concurs Sant Joan de l’ONCE, El Roc Boronat de l’ONCE, el Concurs Miquel Martí i Pol de CCOO, el Concurs de poesia Josep Sabaté i Massa de Pineda de Mar, el Concurs A.W. Iris-Sol-Casaggemas de Badalona, el Racó poètic en viu de Palafrugell…

Parla’ns dels llibres que has publicat Carme

Tinc quatre poemaris  publicats: A peu eixut, sobre les aigües del temps; Pessics de sal; Proclama de llums i ombres i Enforcall de dubtes i certeses.

Qui publica els teus llibres?

Jo mateixa, no hi ha cap editorial darrere. Excepte el primer llibre pel qual vaig rebre una ajuda econòmica de l’ONCE . Vaig assumint jo mateixa les despeses que deriven de la publicació de la resta de llibres.

I a on els podem trobar?

Enlloc, excepte a la biblioteca pública d’Arenys de Munt i, possiblement, la d’Arenys de Mar. Jo en tinc pocs exemplars i no estan a la venda.

Finalment Carme, què penses de ser l’escriptora homenatjada en el marc de la V Trobada d’Escriptores del Maresme?

Doncs, encara al·lucino i em pregunto: com és això? Per què a mi?

Promoure la creació literària és preciós i fer-ho pensant amb les dones, meravellós.

I que porti el nom d’una dona és perfecte, què es pot desitjar més? Gràcies i endavant sempre!!!…

El Programa Català de Refugi fa una crida per ampliar la xarxa de mentories al Maresme

Les persones mentores són aquelles que acomanyen les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades en el procés d’aprenentatge i consolidació de la llengua, de descoberta de l’entorn i ampliació de la xarxa social.

Són una peça bàsica del Programa Català de Refugi, amb el qual col·labora el Consell Comarcal del Maresme. Té com a objectiu que les persones sol·licitants de protecció internacional o refugiades assoleixin, el més aviat possible, una autonomia socioeconòmica en la nostra societat.

En aquests moments hi ha actives 9 relacions de mentoria al Maresme (6 a Mataró, 2 a l’Alt Maresme i una a punt de començar a Montgat). A més, amb els recursos disponibles en el Programa, s’ha pogut donar resposta a la necessitat de realitzar la mentoria a la ciutat de Barcelona a 4 persones sol·licitants d’asil veïnes de Montgat.

Cal, però ampliar la xarxa, especialment a l’Alt Maresme. Les persones interessades poden contactar directament amb el Programes de Mentoria de la secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania a través del telèfon 93 270 16 89 o per correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat

MÉS INFORMACIÓ:

Lectura del Manifest i visita comentada a l’exposició “Mans amb història”

Cabrera de Mar

Data: 2012-03-08

Lloc: Ajuntament de Cabrera de Mar

VILASSAR DE MAR

SERVEIS MUNICIPALS:
  • Regidoria de Serveis Socials
    C/ Santa Eulàlia 40
    93 754 05 00
    ajuntament@vilassardemar.cat
  • Promoció Econòmica
    C/ Santa Eulàlia 40
    93 754 05 00
ENTITATS DE DONES DEL MUNICIPI:
  • VILADONA
    S/Sant Joan, 36, 1er pis, 4ta.
  • 678461999
  • viladona@gmail.com

  • ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES DEL MEDI RURAL DE BARCELONA (AFAMMER)
    C/ Sant Josep 112, baixos
    Telèfon: 93 750 08 60
    Correu electrònic: afammerbcn@gmail.com

Actes a Arenys de Munt entorn del Dia Internacional de la Salut de les Dones

L’Associació Donaviva en col·laboració amb l’Ajuntament d’Arenys de Munt han organitzat un programa d’activitats al voltant del Dia Internacional de la Salut de les Dones.

Algunes d’aquestes activitats ja es va iniciar a partir del dia 10 de maig. D’altres s’organiotzaran aquests properes dies.

Per más informació, cliqueu aquí:

 

 

 

 

Presentació del llibre “10 camins i una foguera”

Trobada realitzada amb èxit entorn del llibre “10 camins i una foguera” el dia 22 d’abril al Consell Comarcal del Maresme. Les autores i els autors van transmetre amb molta generositat la seva rica experiència en el taller d’escriptura “Tinta Marinada” organitzat per l’Associació de Dones de la Vallalta i dinamitzat per l’escriptora Eva Lleonart Muntagut.

Aquesta presentació va generar molta admiració per la valoració impressionant que els integrants del taller fan de tot allò que l’escriptura els ha aportat i del resultat obtingut després de 3 anys escrivint cada setmana un relat multiplicant la tasca per deu.
Una vintena de persones van poder intercanviar impressions i reflexions amb els i les autores en un ambient molt càlid.

Algunes fotos de la trobada presididda per Neus Serra Consellera Delegada de Benestar i Educació.

 

 

 

 

Assumpta Mercader Solà

















































 
ASSUMPTA MERCADER SOLÀ
 
 

Nascuda l’any 1966 a Malgrat de Mar on viu actualment. És diplomada en Treball Social. Ha estudiat a l’Institut del Teatre, als Departaments de Titelles i de Veu, i ha participat en diferents cursos d’art dramàtic. L’any 1995 crea, juntament amb la Lídia Massó, la companyia “L’Espina de la Sardina”. Juntes treballen en un munt de sessions de petit format per a públic infantil i també escrivint contes per encàrrec. A partir del 2002 porta a terme sessions en solitari per a públic infantil i per a adults. I també treballa com a titellaire en el programa de TVE “Los Lunnis”. L’any 2009 posa en marxa, amb Rosa Pou, “Paraules en moviment”, un projecte que vol portar els textos de diversos autors per tot arreu. Aquest any guanya el premi literari Montserrat Roig de Martorelles.


 


  • La dona que somiava mariatxis. Voliana Edicions, 2016

  • El geni del botí. Anagrama Grup Promotor, 2000. Coescrit amb Lídia Massó.

  • Un munt de títols de contes per a públic infantil escrits també amb Lídia Massó.


 

La dona que somniava mariaxis


“No tenia ni idea del perquè, però des que s’havia separatla Lluïsa somiava mariatxis. Les primeres vegades només n’apareixien dos o tres. Ella estava asseguda al sofà del menjador, els homes entraven, somreien i tot seguit es posaven a cantar “Allá en el ranchogrande, alládondevivííííía” i ella se’ls escoltava tranquil•lament i atenta, com si tenir mariatxis al menjador fos tan normal com tenir-hi una planta mig difunta” 


 




















 
 
 
hola@assumptamercader.cat

www.assumptamercader.cat


http://assumptamercader.cat/bloc/


Microcrèdits solidaris per a maresmenques en situació de vulnerabilitat

 

El conveni signat entre el Consell Comarcal del Maresme i l’Associació de Dones Directives i Empresàries (ACDDE) permetrà donar una empenta a aquelles dones en situació de vulnerabilitat que vulguin assolir una independència econòmica a partir de l’autoocupació. Miquel Àngel Martínez i Camarasa, president del Consell Comarcal, ha indicat que aquest projecte “comparteix dos objectius: empoderar la dona i lluitar contra l’atur femení”.

Les dades indiquen que el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de l’atur. El 57% del total de persones aturades són dones. A més, la taxa d’atur femení està 5 punts per sobre de la masculina (15,09% davant el 10,25%, segons el darrer informe de l’Observatori de Desenvolupament Local). A això s’afegeix, tal i com es constata a tots els informes mensuals de seguiment de l’atur,  que el ritme d’incorporació a un lloc de feina és molt més lent en el cas de les dones. I, per acabar-ho d’adobar, aquelles que es troben en situacions de vulnerabilitat encara troben més entrebancs. A aquest col·lectiu va adreçat el projecte de microcrèdits solidaris.

La iniciativa de l’Associació Catalana de Dones Directives i Empresàries vol ajudar les dones que tinguin una idea de negoci i necessitin finançament per dur-lo a terme. Però no és limita a la part econòmica. A banda del finançament, la dona que entri en aquest programa tindrà assessorament personalitzat i grupal, formació, mentorització i tutorització per assegurar l’èxit del negoci. “Volem crear un espai on la dona pugui reforçar tant les seves competències personals com professionals” ha explicat la directora d’ACDDE Núria Viñas.

Les dones interessades poden contactar amb el Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) del Consell Comarcal del Maresme (siad.maresme@ccmaresme.cat / tel.93 741 16 22) on se les informarà amb detall del programa i dels passos a seguir.

Aquest projecte és una acció que s’emmarca dins del Pla de Polítiques d’Igualtat que el Consell Comarcal del Maresme va presentar el passat 5 d’octubre.

 

Reflexions a l’entorn de la dona immigrada al Maresme

 

Dones immigrades i membres d’entitats van posar veu divendres a les maresmenques que han nascut fora de l’estat espanyol i que representen el 13% de la població femenina de la comarca. La Jornada “Visibilitzem la dona immigrada” que es va celebrar al Centre Cívic Pla d’En Boet de Mataró va voler exposar, tal i com va dir el Conseller de Benestar Social Jordi Mir, el paper de les dones d’origen estranger en la nostra societat lliure d’estereotips i de victimitzacions.

A la jornada hi van assistir gairebé 80 persones que formen part dels tres públics a qui anava adreçada: societat civil, càrrecs electes i personal tècnic municipal.

 

La ponència marc va tenir com a protagonista una veterana del tema, Brigitte Vasallo, formadora, escriptora, membre del “Col·lectiu i +” i activista LGTB, amb el títol: “La interseccionalitat com a pràctica quotidiana: dones, raça, classe”, amb el qual ha volgut retre homenatge a Angela Davis, activista afroamericana.

 

Durant una hora, la ponent va anar explicant què era la interseccionalitat i de quina manera es relacionava amb el fet migratori.

 

Segons Vasallo, aquest novedós concepte, aparegut als EE.UU. als anys 80, defineix el que som, la nostra manera d’estar al món i també la manera en que se’ns veu, que és sempre canviant. La interseccionalitat és l’oposada a la visió monofocal en la que tendim a encasellar les persones en apartats –calaixos, en va dir ella– que són ficticis perquè no poden explicar la nostra variada realitat. Pel que fa a la dona immigrada, la mirada monofocal cau en l’error de donar per suposades moltes coses que de vegades no són res més que còmodes tòpics racials. En relació a aquest darrer concepte, va assenyalar que preferia parlar de “racialització”, i va explicar l’anècdota de com després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els científics, retractant-se de les seves primeres afirmacions, van decidir que la raça no existeix.

 

–Però el que està clar –va dir– és que hi ha persones amb un aspecte diferent, un altre color de pell, que provoca sensacions i, de vegades, por, a causa de la diferència.

 

Per aquest motiu, proposava gestionar aquesta diferència, tot acceptant que vivim en un país en el que, en parlar de plans d’igualtat i integració, mai no ens atrevim a utilitzar la paraula “racisme”.

 

–Hem d’aprendre a posar-nos les ulleres del racisme, igual que ens posem les del masclisme, i admetre que el racisme no és una decisió individual, sinó que té al darrera tota una estructura. Estem educats en el racisme. 

 

En relació al fet femení, Vasallo va explicar que és un error el concepte de “suma d’opressions” –dona, immigrada, pobra, negra… –, que en realitat no es tracta d’una adició, sinó d’una barreja, perquè les opressions interactuen: com que no tinc feina, no em puc comprar un cotxe; i com que no tinc cotxe, no trobo feina.

 

Finalment, va concloure que “les dones estem vivint en un estat de guerra permanent, sense adonar-nos-en”. 

En el torn de paraula que va seguir a la ponència, va afirmar que el 90 % de les dones està sota situació de racisme, i que per això aquest ha de ser un dels eixos del feminisme. També va assenyalar que els òrgans de l’Estat no serveixen per gestionar ni solucionar aquests problemes i que cal treure els homes masclistes dels llocs de poder. 

Tot seguit es va presentar del documental “D’immigrades a ciutadanes, Cinc dones del Maresme” 

Ragnhild Hjelmborg, mataronina d’origen danès, músic i cantautora, amant de les llengües i de la música –toca l’orgue a la Basílica de Santa Maria i canta en diverses corals– explica que la seva va ser una experiència de prejudicis positius que ella critica. El mateix afirma Karen Konkle, santpolenca d’origen estadounidense, llicenciada en Estudis de gènere, professora d’arts marcials i d’autodefensa femenina i membre de l’associació Dones de la Vallalta.

–De vegades la gent em fa comentaris sobre immigrants; i quan jo dic: “tu saps que jo sóc immigrant, oi?”, diuen: “ja, però no parlo de tu”. 

I afegeix: “Les dones som invisibles, i dels immigrants, només veiem els que fan crims”.

A l’altra extrem del ventall, les dones originàries de països no rics exposen experiències molt diferents.

Ylka Figueredo, premianenca d’origen brasiler, regenta un restaurant on fusiona la cultura i la gastronomia del Brasil amb la sensibilitat d’una dona que va superar la més crua de les experiències: la violència masclista i els prejudicis i rebuig de la societat d’acollida.

Soraya El Farhi, mataronina d’origen marroquí, col•laboradora de Matarò Ràdio (amb el programa Migrades) i membre de l’associació Al Ouahda. Va arribar a Catalunya amb sis anys, explica que, tot i sentir-se habitualment ben acollida, ha notat el canvi en l’actitud del seu entorn envers ella quan va començar a dur el vel. Manifesta la seva inquietud envers l’estigmatització dels fills i filles d’immigrants i la tendència cada cop creixent a relacionar les persones musulmanes amb el terrorisme. 

Finalment, Sarjo Dansira, pinedenca d’origen gambià, cantant en un grup de dones i membre de l’associació Banta per Àfrica, diu haver trobat tant gent bona com gent dolenta. I afegeix, sense embuts, que els polítics “quan venen els vots ens busquen a nosaltres, i quan acaba el vot, ja ens envien a la merda”.  Serjo Dansira ha forjat relacions d’amistat sòlides amb les dones autòctones del seu municipi i promou l’associacionisme i l’ajuda mútua entre les dones del seu col•lectiu.

 


La darrera part de la jornada, una taula rodona dinamitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat i mediadora intercultural del SIAD Maresme, va estar protagonitzada per dones que representen entitats i programes que treballen per l’acollida i acomodació de les dones immigrades. 

 

Amb “Fem un cafè de ciutat”, Anna Oliveras i Mercè Juan, del Moviment Educatiu del Maresme, i Laia de Balanzó Aguilar, de l’ajuntament de Mataró, van explicar el seu projecte de cohesió i espai de trobada a l’escola.

 

–Les famílies immigrades no sentien l’espai escolar dels seus fills com a propi –van explicar–; per això vam convidar-les a participar, especialment les mares, tenint cura de l’acollida, la comunicació i la participació en espais de relació per mitjà d’activitats encaminades a fer conèixer la ciutat, la cultura, els àmbits… i intentar fer caure barreres i estereotips.  

 

Juntas y revueltas”, a càrrec de Clara Romero Bateman, va exposar com l’associació Mujeres Pa’lante dona recolzament a dones immigrades, especialment sense papers, proporcionant-los ajut psicològic, jurídic i assessoria sociolaboral.

 

Silvia Llanto Cadenas, amb l’exposició “Migrades”, va parlar del programa de ràdio del mateix nom que comparteix amb Soraya El Farhi. El projecte va néixer el 2016 amb la funció de trencar els estereotips i les teoritzacions paternalistes de les que de vegades són víctimes.

 

–Li vaig dir a la Soraya: “sempre parlen de nosaltres… per què no parlem nosaltres de nosaltres?, Qui millor per parlar dels nostres problemes?”.

 

Finalment, Fatima Ahmed, de l’Associació Intercultural Diàleg de Dona, va explicar a “Som Dones… Sóc la teva igual” el projecte de proporcionar eines a les dones immigrades del barri del Raval de Barcelona, per donar-los autonomia.

 

–Es tracta d’un kit de supervivència perquè puguin moure’s soles –va explicar Ahmed–. Especialment competències lingüístiques; però també temàtiques que tenen a veure amb la quotidianitat: salut, educació, escola, ciutat…

 

Per tal que resulti més efectiu, l’associació convida professionals de cada tema perquè les assistents puguin saber com funciona la societat que les acull.

 

–Perquè si eduques a un home, eduques a una persona –va sentenciar–; però si eduques a una dona, eduques a una nació.

Un lema, sens dubte, que es podria haver aplicat a tota la jornada “Visibilitzem la dona immigrada”.

Taller de labors a Sant Pol de Mar

 

Data: 2018-10-17

Lloc: Local Associació Dones de la Vallalta

Adreça: Tot el curs