Parlem amb la Carme Colomer, la poeta homenatjada a l’edició 2020 de la Trobada d’escriptores del Maresme.

Qui és la Carme Colomer Planas?

Vaig néixer a Arenys de Munt on resideixo actualment. Estic jubilada i soltera.

Als set anys vaig perdre la vista a causa d’un glaucoma. Això va fer que hagués d’anar al col·legi que la Caixa tenia a Barcelona.

Vaig aprendre Braille i allí vaig començar els estudis escolars i també de solfeig i piano.

Més tard, vaig superar les proves dels nivells B, C i D de català.

A nivell professional, em vaig dedicar pràcticament a la docència amb els nens i nenes cecs. En tancar-se l’escola on ensenyava, vaig fer de telefonista al Centre Cultural de la Caixa.

Quan vas començar l’experiència d’escriure, que encara dura?

Quan vaig assolir el nivel D de català, el meu professor em va dir que havia fet un canvi important i que havia d’anar més enllà dels estudis escolars. Va ser llavors que vaig fer tres cursos ”Aprendre a escriure” a l’ICESB (Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona).

És així que vaig començar a escriure en prosa i una mica de poesia. Més tard vaig apuntar-me a cursos de poesía que feien a l’ONCE. I d’aquesta manera em vaig trobar immersa en la creació literària.

Què et va decantar per la poesía i no pas per la prosa?

Quan escrivia contes, històries etc, vaig acabar adonant-me que trobar un inici, una trama i un final atractiu era molt complicat i la poesia em donava la llibertat d’expressar-me sense lligams, de deixar aflorar els sentiments sense cap condicionament i m’hi vaig trobar molt a gust.

“he organitzat 16 recitals amb diferents temàtiques”

Més enllà d’escriure, ets una activista cultural. Quins actes organitzes?

A Barcelona, per la primavera, al llarg d’una setmana es respira poesia per tots els racons i l’acte final es fa al Palau de la música. Això em va inspirar a fer un recital al Centre Moral d’Arenys de Munt.

Ho vaig proposar i em varen obrir les portes de bat a bat perquè entrés la poesía. Això va ser el 2004, des de llavors he organitzat 16 recitals cadascun amb un tema diferent. També hi  hem incorporat la música que li dona molt de relleu. Intentem fer-ho amb tota la dignitat posible i el públic ens ha recolzat sempre.

Quan els feu?

Els solem fer en primavera i està obert a tota classe de públic.

El fet de ser cega ha condicionat la teva activitat cultural?

No, de cap manera. La invidència mai ha sigut un obstacle. Potser, m’atreviria a dir que fins i tot m’ho ha facilitat en algun aspecte.

Per exemple, cada vegada que he muntat una recitació he dit com volia el muntatge. Mai m’han posat pegues. Si m’han convidat a participar en un acte m’han facilitat l’accés a les coses que necessito.

M’han tractat amb tota naturalitat, acceptant les limitacions que tinc.

I a nivell creatiu, que hi té a veure la ceguesa?

El fet de no veure-hi fa que els altres sentits donin el màxim de sí, que la sensibilitat estigui sobreeixint, que la imaginació surti a córrer camins, que tota tu et deixis anar.

El Maresme està present en la teva poesia?

Jo no tinc cap poema que parli del Maresme. No tinc costum d’escriure sobre llocs  concrets. Però sí que el Maresme té suficients elements per poder escriure prosa o poesía: el mar, les flors, els poblets, els racons íntims, aquell arbre centenari… i més i més. Vosaltres que la gaudiu ho sabeu millor que jo, però igualment m’inspira.

“jo mateixa assumeixo la despesa de l’edició dels meus llibres”

Ens pots parlar dels premis que has guanyat?

Sí, és cert, em vaig presentar a alguns concursos: La mostra literaria d’Arenys de Munt, Concurs Sant Joan de l’ONCE, El Roc Boronat de l’ONCE, el Concurs Miquel Martí i Pol de CCOO, el Concurs de poesia Josep Sabaté i Massa de Pineda de Mar, el Concurs A.W. Iris-Sol-Casaggemas de Badalona, el Racó poètic en viu de Palafrugell…

Parla’ns dels llibres que has publicat Carme

Tinc quatre poemaris  publicats: A peu eixut, sobre les aigües del temps; Pessics de sal; Proclama de llums i ombres i Enforcall de dubtes i certeses.

Qui publica els teus llibres?

Jo mateixa, no hi ha cap editorial darrere. Excepte el primer llibre pel qual vaig rebre una ajuda econòmica de l’ONCE . Vaig assumint jo mateixa les despeses que deriven de la publicació de la resta de llibres.

I a on els podem trobar?

Enlloc, excepte a la biblioteca pública d’Arenys de Munt i, possiblement, la d’Arenys de Mar. Jo en tinc pocs exemplars i no estan a la venda.

Finalment Carme, què penses de ser l’escriptora homenatjada en el marc de la V Trobada d’Escriptores del Maresme?

Doncs, encara al·lucino i em pregunto: com és això? Per què a mi?

Promoure la creació literària és preciós i fer-ho pensant amb les dones, meravellós.

I que porti el nom d’una dona és perfecte, què es pot desitjar més? Gràcies i endavant sempre!!!…