L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).

Col·loqui virtual: Ecofeminisme

L’ecofeminisme centrarà la xerrada-col·loqui que es farà el dimecres 3 de novembre dins el cicle mensual de xerrades amb entitats de dones del Maresme que organitza el Consell Comarcal del Maresme per visibilitzar el moviment associatiu de la comarca i incentivar la interacció entre les entitats maresmenques d’igualtat.

La xerrada d’aquest mes es fa en col·laboració amb l’entitat l’Esberla de Vilassar de Mar qui explicarà els fonaments de l’ecofeminisme i les propostes de l’entitat per estendre el corrent ecofeminista.

La sessió es farà en format online el dimecres 3 de novembre a les 19h amb el següent programa:

  • Benvinguda a càrrec de Meritxell Romero, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a càrrec de Mireia Caldés Viñals, representant de l’entitat l’Esberla
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

El Consell Comarcal del Maresme se suma a la celebració del Dia de la visibilitat trans

El 31 de març se celebra el Dia per a la visibilitat trans, una jornada per sensibilitzar contra la discriminació que encara pateix aquest col·lectiu. El Consell Comarcal s’hi suma aprofitant aquesta Diada per posar en valor la feina que duen a terme el Servei d’Atenció LGTBI del Maresme, la resta de SAI de la comarca i les entitats LGTBI de la comarca (Mataró LGBTI, Som Masnou, Queers Tropicals, Amunt LGBTI, Calella LGBTIQ i Fúria Trans Autónoma Maresme) per garantir, des de la proximitat, l’efectivitat dels drets i de les polítiques LGBTI.

A més, aquest mes de març fa justament un any que es va presentar el I Pla Comarcal per la Diversitat afectiva, sexual i de gènere (2022-2025), que compta amb la implicació dels ajuntaments de Canet de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de la Vallalta, Sant Pol de Mar, Montgat i Premià de Dalt. A més de vàries entitats importants com Comissions Obreres (àmbit LGTBI), LGTBI Mataró, FúriaTrans, el Consell esportiu del Maresme, el Consell de cultura del Maresme, Mares Malabaristes i Dones pel futur.

El Pla -elaborat a partir de les aportacions de diferents serveis, entitats i agents- planteja un conjunt de línies i propostes d’accions per fomentar la diversitat sexual i de gènere a la comarca, garantir els drets dels col·lectius LGTBI i combatre la lgtbi-fòbia.

Aquest mes de març s’ha creat la Comissió de seguiment del Pla i 4 comissions de treball que s’encarregaran de vetllar per la posada en marxa d’accions concretes i del seu seguiment i avaluació.

De les 8 línies de treball plantejades (Organització i Compromís Institucional; Coeducació Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere; Salut; Visibilitat i Participació; Esports i Lleure; Cultura i Oci; LGTBIfòbia i Drets laborals), s’han prioritzat les accions vinculades a:

  • Formació i sensibilització
  • Visibilitat i participació
  • Coeducació
  • Salut i drets laborals.

En aquest marc, el Consell Comarcal del Maresme posa a disposició dels centres educatius i entitats els espais “La maleta coeducadora” i “Després de l’armari” on s’hi va incorporant material educatiu i de sensibilització per avançar cap a una societat igualitària i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere.

El 31 de març

El Dia per a la visibilitat trans va néixer de la mà de l’activista trans estadunidenca Rachel Crandall l’any 2009. La idea va sorgir com a reacció a les poques diades festives LGTBI+, ja que fins aleshores l’única commemoració que hi havia era el Dia Internacional de la Memòria Transsexual,
que recordava a les persones trans víctimes de crims d’odi.

Activitats de l’agenda

EL SIAD difon, en l’apartat Agenda, activitats d’altres entitats o serveis. L’apartat Agenda està situat al lateral dreta de la pàgina web.

Les podeu consultar també en l’enllaç següent.


http://www.ccmaresme.cat/siad_agenda.php

Actes a Arenys de Mar en motiu de la Diada de l’Alliberament (LGTBI)

Per commemorar la Diada per l’Alliberament LGTBI (Lèsbic, Gai, Transsexual, Bisexual i Intersexual), les regidories d’Igualtat i Cultura organitzen pels dies 27 i 28 de juny projeccions de dues pel·lícules al cinema del Casal Parroquial a preus molt populars!!

 

Data: 2015-06-27

El Consell Comarcal contra la violència envers les dones

 

El Consell Comarcal i el SIAD Maresme (Servei d’Atenció a les Dones) han expressat el seu rebuig a la violència que pateixen moltes dones amb la lectura del Manifest Institucional del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que ha fet la Consellera Delegada de Benestar Social Neus Serra. El CCM també té programada per al dilluns 1 de desembre la Jornada: La trata de dones i nenes, l’esclavitud del SXXI amb cara de dona

Jornada “resiliència i violència masclista”

 

El Consell Comarcal se suma a la lluita contra la Violència Masclista amb l’organització d’una jornada en la qual, a més d’explicar la feina que fa el Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) Maresme, hi haurà testimonis de dones que explicaran com han aconseguit superar la situació de maltracte. A La sessió, que es farà el 23 de novembre a les 11:30h a la Sala de Plens del CCM, també intervindran professionals que exposaran les conseqüències de la violència masclista en els nens i les dones. Com a complement, es podrà visitar una exposició on la fotògrafa Irene Santos plasma la seva experiència personal. 


Per assistir-hi, cal inscriure’s omplint el butlletí que trobareu aquí

Tots els detalls de la jornada en aquest cartell.

 

El Consell Comarcal s’adhereix al Manifest del Dia Internacional per a l’eliminació de la Violència envers les dones

 


Tots els grups polítics amb presència al Consell Comarcal del Maresme (CiU, ERC, PSC, CUP, PP, C’s i ICV) s’han adherit al Manifest per commemorar el Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones que aquest any se centra en la visibilització, sensibilització i lluita contra les violències sexuals. 

 


MANIFEST


Avui, en el Dia internacional per a l´eliminació de la violència envers les dones, tornarem a denunciar i recordar allò que hauria de ser una obvietat. I ho farem les vegades que calgui. No és una queixa. No és un caprici. Estem reivindicant els nostres drets fonamentals. 


La violència masclista no és un problema de les dones. És un problema de tothom, tots i totes. I no són casos aïllats ni inevitables. Les dades són alarmants i només com a societat podem erradicar-la. No és fàcil. Hem heretat una tradició on les dones aguanten amb silenci, patiment i sentiment de culpa les agressions. Perquè encara vivim en una cultura masclista que ha normalitzat les conductes delictives contra les dones. 


Ja n´hi ha prou. Cal construir una societat que no toleri la violència masclista. Perquè ara l´estem tolerant. I no és un desig ni un somni: és una necessitat urgent. 


N´estem tipes. Estem tipes de tanta violència sexual. A la pròpia llar, al carrer, a la feina. On sigui i quan sigui. Exercida per la parella, per l´exparella, per familiars, per companys, per coneguts o per desconeguts. Estem tipes de ser notícia, de convertir les dones assassinades en xifres, de ser víctimes, que ens matin, que ens insultin, que ens grapegin, que ens violin, que ens vexin, que ens utilitzin. I tot, només pel fet d´haver nascut dones. 


Estem tan tipes, que avui ens dirigim a vosaltres. Qui contribueix a perpetuar la violència masclista. Qui us amagueu o passeu desapercebuts però sabem que hi sou. Avui us assenyalarem. 



  • Als violadors: sí, vosaltres, els homes que ens heu forçat, que heu utilitzat la vostra força física, l´amenaça o la coerció per sotmetre´ns, que no heu volgut escoltar un no, els que us penseu que arriba un moment que ja és massa tard per dir que no. Encara que siguis marit, company, amic o acabat de conèixer. No és no, sempre. I quan sentis no, ni ens toquis. Només un sí és un sí. I aquest sí pot ser que no en qualsevol moment o en una altra ocasió. Quan utilitzeu les drogues, l´alcohol i les substàncies químiques per anul·lar la capacitat de decisió de les dones és masclisme disfressat d´estratègia de submissió. Mai, en cap cas, la pèrdua de consciència és sinònim de consentiment. 

  • Als abusadors: els que utilitzeu una suposada autoritat, a la feina, a casa, a la família, per sotmetre´ns, per agredir-nos, per fer-nos por, per fer-nos mal, per fer-nos xantatge, per coaccionar-nos, per utilitzar-nos en el vostre benefici i pels vostres interessos. Cap càrrec, cap responsabilitat, cap autoritat és més important que la nostra llibertat. No teniu cap poder sobre el nostre cos.

  • Als assetjadors: els que ens molesteu pel carrer, a les festes majors, al transport públic, a la feina o a casa. Els que us refregueu contra els nostres cossos al metro. Els que exhibiu els vostres genitals a l´autobús. Els que ens perseguiu. Els que ens envieu missatges amenaçadors per mòbil o per correu electrònic. Els que controleu els nostres telèfons. Els que ens assetgeu a través de les xarxes socials. Els que espereu en un pàrking, en un ascensor, en un portal o ens perseguiu dient-nos allò que per a vosaltres són inofensives “floretes”. Els que ens insulteu quan no acceptem les vostres propostes. Deixeu-nos en pau. Si us diem que no, no insistiu. No és timidesa. És que les dones som lliures per decidir amb qui volem estar i, sobretot, amb qui no volem estar. 

  • Als maltractadors: la violència és la vostra manera il·legítima d´exercir el poder. Els que aprofiteu la intimitat o privacitat per colpejar, per matar, per vexar, per agredir sexualment, per espantar. O per matar i maltractar els nostres infants. Això us empobreix com a homes i és un delicte que ha de ser perseguit per la justícia. Sou criminals. Les dones no som propietat de ningú. 

  • Als i les que calleu però sabeu què passa: qui els hi rieu les gràcies als assetjadors, qui heu consentit que es maltractés o es violés una dona, qui heu mirat cap a l´altra banda, qui no heu recriminat un abús de poder… Ja n´hi ha prou. Parleu. Assenyaleu. No sigueu còmplices. Sigueu íntegres o també us convertireu en culpables. Esteneu la mà a qui ho necessita de veritat. No tolereu la violència contra cap dona. No sou agents passius, teniu molt a dir, per aturar-los a ells i per a acompanyar-les a elles. 

  • Presentadors i presentadores de televisió que feu espectacle de la violència masclista. Amb la vostra feina mal feta contribuïu a perpetuar la cultura de la violència. Ja n´hi ha prou de veure maltractadors i violadors per televisió que es fan les víctimes i justifiquen el seu comportament. Prou de convertir víctimes en titelles al servei de l´audiència. Prou d´estigmatitzar dones maltractades, de perseguir-les pel carrer, de buscar on s´amaguen. Prou de vulnerar el seu dret a la intimitat i destruir la seva privacitat i la dels seus fills i les seves filles. No confongueu l´audiència: l´amor no és possessió. L´enamorament no és propietat. La violència contra les dones no és un espectacle. Fer-ho va contra l´ètica periodística, contra la responsabilitat professional, contra els drets de les persones i els infants. 

  • Periodistes i mitjans de comunicació que quan informeu de la violència contra les dones dieu que les dones es moren. Les dones no es moren. A les dones les maten. Les assassinen. A veure si ho enteneu d´una vegada. Assenyaleu el masclisme com a causa d´aquesta violència. 

  • Periodistes que quan maten una dona o els seus infants pregunteu al veïnat com era l´assassí. Ens és igual saber si saludava o si era bon veí. Prou d´explicar si l´assassí era gelós. Els assassins no es justifiquen ni tenen cap aparença especial. 

  • Professionals de l´audiovisual que perpetueu els tòpics que atempten contra les dones: no les convertiu més en objectes. Que el seu físic no determini la seva feina, no consentiu l´entreteniment que vexa les dones o que banalitza la violència de masclista. Pareu de tolerar missatges masclistes que normalitzen relacions de parella tòxiques, que perpetuen tòpics sobre la realitat femenina que són falsos, caducs i nocius. 

  • Professionals de la publicitat i empreses anunciants que us recreeu en l´estètica del patiment de les dones. No convertiu la violència contra les dones en bellesa i argument de venda. Prou d´imatges de dones sotmeses als homes, humiliades, mig mortes, per vendre perfums o rellotges o el que sigui. Prou de sexualitzar les criatures. Pareu de dipositar una càrrega eròtica sobre la infància. Les nenes i els nens no són productes al vostre servei. 

  • Empresaris de l´oci nocturn que utilitzeu les dones com a reclam dels vostres negocis: No sigueu còmplices de la violència masclista. Pareu de posar-ho fàcil als abusadors que poden trobar, en els vostres locals, la coartada perfecta. Ajudeu a combatre l´assetjament. No eludiu un problema molt greu que sabeu perfectament que també s´esdevé en el vostre àmbit. 

  • Professionals de la judicatura, l´advocacia, la medecina forense, i cossos policials que infravaloreu les denúncies de les dones: el vostre àmbit és essencial per erradicar la violència masclista. Documenteu-vos de les estadístiques i sigueu sensibles a la realitat social. Si menysteniu els testimonis de les dones agredides i el risc que suposa conviure amb un agressor, poseu en joc les seves vides. I recordeu: els fills i les filles també són víctimes de la violència masclista. No permeteu que la justícia sigui utilitzada pels maltractadors com una estratègia per continuar coaccionant les víctimes. 


I finalment, a totes les dones: 


Ningú pot privar-nos dels nostres drets. Tenim dret a viure sense violències masclistes. Tenim dret a ser lliures. I no us sentiu culpables per ser-ho. Si us sentiu sota amenaça, si viviu amb por, per poca que sigui, demaneu ajuda. La nostra manera de pensar, de vestir, de divertir-nos, de gaudir de la vida, mai ha de ser un argument per acusar-nos o fer-nos sentir malament. No som responsables de les agressions que rebem. Les nostres opinions, desitjos o reivindicacions són tan legítimes com les d´un home. Ningú pot dir-nos com hem de viure o què hem de fer. Només nosaltres podem decidir com volem viure i la dona que volem ser. 


Novembre 2017

La III Trobada d’escriptores del Maresme retrà homenatge a la poeta Teresa d’Arenys

 

La tercera edició de la Trobada d’escriptores del Maresme es farà el dimarts 8 de maig a les 18.30h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. En aquesta ocasió es retrà homenatge a la poeta Maria Teresa Bertran, més coneguda com a Teresa d’Arenys. L’acte és obert a tothom, però atès l’aforament limitat, cal inscripció prèvia a través d’AQUEST FORMULARI.

Crida a comerços i farmàcies perquè s’adhereixin a la campanya “Establiment segur contra la violència masclista”

L’Institut Català de les Dones (ICD) ha realitzat la campanya Establiment segur contra la violència masclista on col·labora la PG-ME. A través d’aquesta campanya es demana als establiments que estan operatius en aquests dies de confinament que col·laborin amb aquesta iniciativa posant en un lloc visible dels comerços un cartell amb el missatge següent:

“Establiment segur contra la violència masclista“. Si aquests dies de confinament sents que casa teva deixa de ser un espai segur per a tu o els teus fills i filles, aquí truquem per tu al 900 900 120 o al 112. #NoEstàsSola #JoActuo”.

Amb aquest missatge es vol ampliar el suport social a les dones que travessen aquestes situacions i que actualment poden estar aïllades. Una dona que s’acosta a un establiment i veu aquest cartell sap que pot comptar amb algú, que serà escoltada i podrà explicar la seva situació i que aquesta persona trucarà per ella al 900900120, per ser assessorada per professionals de l’advocacia, psicologia i l’atenció social, o al 112 en cas d’emergència.