La violència masclista i la diversitat sexual i de gènere

El Consell Comarcal del Maresme convoca per al proper 30 de juny un espai de reflexió i debat a l’entorn de la violència masclista i la diversitat sexual i de gènere. Es farà en format online i serà presentat per la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero.

Intervindà la tècnica de recerca de la Fundació Surt Nagore Gartzia.

Aquest acte, que s’emmarca en la programació del mes de l’Orgull, va adreçat principalment a personal de la xarxa d’atenció a les dones en situació de violència masclista de la comarca, dels SAIs de la comarca i d’entitats d’Igualtat i LGTBI)

INSCRIPCIONS:

AVÍS LEGAL

Abans d'enviar aquest formulari, llegiu la nostra POLITICA DE PRIVACITAT

El Maresme ja disposa d’un Protocol comarcal per a l’abordatge de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques en els espais públics i en contextos d’oci

El Consell Comarcal del Maresme dóna un nou pas per a la prevenció, detecció i atenció a les víctimes de les violències masclistes i LGTBI-fòbiques amb l’elaboració d’un Protocol específic per al seu abordatge en els espais públics i en contextos d’oci. El document, impulsat pels serveis comarcals de Joventut i Igualtat, va ser aprovat per unanimitat en el darrer Ple.

El Protocol, enfocat principalment a la població jove, vol avançar per aconseguir uns espais d’oci al Maresme -especialment nocturns- segurs i lliures de violències i, a la vegada, estableix unes pautes perquè les víctimes d’aquestes agressions coneguin i tinguin al seu abast els canals de denúncia i suport comunitari necessari.

És un document marc que serveix de referència, principalment als municipis que no disposen de protocols propis, a l’hora de planificar esdeveniments d’oci nocturn perquè aquests estiguin lliures de violències masclistes i avançar perquè tothom pugui gaudir de la festa sense patir assetjament, violència física o exhibició de símbols sexistes ofensius.

Les agressions viscudes en primera persona, segons es desprén del sondeig realitzat per elaborar la Diagnosi del Protocol, es produeixen dins de l’espai d’oci, però igualment és força elevat el nombre d’agressions que es donen durant els desplaçaments (en la seva majoria quan es fan caminant, però també quan es realitzen en transport públic). Alhora, gairebé un 9% tenen lloc als voltants de l’espai físic on es desenvolupa l’activitat.

En base a aquestes dades i de cara a configurar els entorns festius des d’una perspectiva feminista caldrà tenir en compte els espais en els quals aquests es realitzen i la mobilitat de la població en els trajectes que faci. Així, alguns dels elements a tenir en compte seran:

Espais: aquests hauran d’estar ben il·luminats, evitant punts foscos o punts morts a la vista, tant pel que fa al mateix espai on s’organitzen les activitats com en els entorns. En aquest sentit, s’haurà d’aplicar la mateixa lògica en la col·locació de lavabos públics, evitant així que estiguin a espais allunyats i/o poc il·luminats. D’aquesta manera s’incrementa la percepció de seguretat i es minimitza el risc d’agressions. Per això resulta d’utilitat comptar amb una bona senyalització de l’espai on les persones puguin saber en tot moment on estan i cap a on es dirigeixen. També es podrà considerar incloure-ho al mapa del programa de la festa, fent-hi constar també les opcions de mobilitat existents i la iniciativa d’acompanyament segur amb les parades liles.


Mobilitat: caldrà considerar de quina manera es fan els desplaçaments, tenint en compte les
particularitats de les joves, que acudeixen a l’esdeveniment i quin tipus de trajectes fan.
Per això es farà difusió de les diferents possibilitats existents a l’hora de desplaçar-se pel
municipi. També es pot considerar aplicar mesures tals com: posar panells informatius a les parades de bus per saber quant temps trigarà en passar o fer que els autobusos nocturns
facin parada a demanda quan dones o persones menors d’edat ho sol·licitin.

El Protocol -elaborat amb una mirada transversal i amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut- planteja també una revisió amb perspectiva de gènere de les polítiques i serveis vinculats als espais d’oci i estableix mecanismes de coordinació i cooperació per desplegar actuacions conjuntes, al’hora que promou el consens de circuits d’atenció clars en relació a les violències masclistes als espais d’oci nocturn.

DOCUMENT:

Protocol Comarcal d’Abordatge de les Violències Masclistes i LGTBIfòbiques a l’espai públic i en contextos d’oci

Convocatòria de subvencions per a projectes adreçats a promoure la igualtat d’oportunitats per a les dones


El Ministeri d’Igualtat, a través de l’Instituto de la Mujer ha obert la convocatòria de subvencions 2010 a la qual s’hi poden presentar projectes d’entitats i organitzacions no governamentals adreçats a promoure la igualtat d’oportunitats en els diferents àmbits de la societat.

Poden concórrer a aquestes subvencions diversos programes adreçats a dones: potenciar el moviment associatiu, promoure la incorporació a la feina, incentivar la seva formació i la igualtat salarial, promoure la conciliació, la inserció social de les dones amb major vulnerabilitat, erradicar la violència contra les dones… Podeu llegir la convocatòria íntegra, clicant sobre la imatge del següent document:

 

Clic aquí per a pdf

Trobada amb escriptores del Maresme

 

El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) del Maresme celebrarà Sant Jordi donant veu a 7 escriptores maresmenques a les quals reuneix perquè facin un tastet de les seves obres i contribueixin a visibilitzar la literatura en clau femenina. L’acte es farà el dimarts 26 d’abril a les 17:00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ.

A aquesta primera trobada d’escriptores del Maresme hi participaran: Maria Català Serra, Emilia Illamola Ganduxé, Raquel Picolo, Emma Ros Martín, Núria Pujolàs, Maria Escalas i Eva Lleonart Montagut

Les autores exposaran els seus llibres que es podran adquirir després de la tertúlia.

Programa Confia, microcrèdits solidaris destinats a dones

 
El SIAD Maresme, acull des de finals del 2016 el projecte “Confia” gestionat per l’associació Dones pel Futur.

El projecte consisteix en la creació de grups solidaris de suport, que es basen en la confiança. L’entitat aporta formació, assessorament i finançament, tutoria i acompanyament. La finalitat del projecte és impulsar l’auto ocupació de dones que viuen en situació de risc.

Al Maresme estan en funcionament tres grups pilot: un grup a Calella organitzat per l’ajuntament de Calella i dos grups organitzats pel Consell Comarcal del Maresme. Un a Arenys de Mar amb al col•laboració de l’ajuntament d’Arenys de Mar i un a Mataró al Consell Comarcal del Maresme.

 
Emma, Irene, Marisa, Josiane, Silvia, Marga, Maria, … són unes de les dones que participen d’aquest projecte. Han rebut vàries sessions quinzenals de formació en la identificació del projecte, treballa d’habilitats personals, el desbloqueig de dificultats i finalment, ahir dia 24 de maig, es va lliurar el primer micro-crèdit a una de les participants per tirar endavant la fàbrica i venda de turbants.

La Marga valora positivament la recepció del crèdit i confia en què pot realitzar la seva idea, comptant en qualsevol moment amb el recolzament del grup i l’acompanyament  de l’associació Dones pel Futur.

La resta de participants també valoren positivament poder disposar d’un espai on compartir idees i somnis, desenvolupar-les i arribar a prendre la decisió de portar a terme un projecte d’auto ocupació. Son conscients que no serà fàcil, però confien en que entre totes aniran assolint els seus objectius. El projecte també va millorant estratègies a mesura que avança en el temps.

Des del Consell Comarcal del Maresme, estem contents de poder oferir a les dones la possibilitat d’iniciar-se en el món de la inserció laboral i l’autonomia personal mitjançant aquest projecte. La inserció laboral és una de les necessitats més grans de les dones de la comarca i cal desplegar polítiques que permetin l’accés de les dones al món del treball en condicions.

 

El grup està obert, les dones s’hi poden incorporar en qualsevol moment, tenint en compte que cada dona té el seu ritme propi dins del mateix procés.
Per a més informació, poseu-vos en contacte amb el SIAD Maresme

Taller d’escriptura terapèutica

Ja ha començat el taller d’escriptura terapèutica organitzat pel SIAD Maresme.
El taller es basa en exercicis  pautats per tal d´aconseguir un millor autoconeixement, millora de l´autoestima, resolució de problemes concrets, millora de les relacions amb els altres.

Sempre amb l’ús de l’escriptura, eina que ens permet treure les emocions amagades i poder-les tractar mitjançant el coaching basat en PNL.
El duu a terme l’Eva Lleonart Montagut, escriptora i coach literària afincada al Maresme amb una àmplia experiència en la dinamització de tallers relacionats amb l’escriptura.

 

 

Concepció Organ i Valverd











































 
CONCEPCIÓ ORGAN VALVERD
 
 

Nascuda l’any 1920 a Calella. Es va abocar a la poesia des dels anys setanta. Publicava en revistes com la revista Estela de Calella. El seu nom figura en el llibre “Les millors poesies de la llengua catalana”.


Ha obtingut molts premis de poesía d’humor, premi Mestre del Gai Saber dels jocs florals de Muntanya (1977) i altres premis en els jocs florals.


L’any 2013 l’ajuntament de Calella li concedeix la distinció de filla predilecte.


 


  • De la meva collita, 1988



  • Verema tardoral, 1993

  • Auques i espurnes, 1995

  • De soca-rel, 1997

  • Aiguabarreig de records i poemes, 2002

  • Des del meu capvespre, 2009



 


Estampa


La cançó del Martell al cel s’enfila,


Damunt dels flocs juga i somriu l’infant


La verge contemplant-lo pensa i fila


I Vós aneu serrant


La pau de vostra llar el cor reposa


I voldria tenir-hi un petit lloc.


 




















 
 
 

Revista digitalitzada Estela, on surten alguns dels seus poemes


http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:111852/viewer?hl_text=estela&locale=ca



http://trencadis.diba.cat/catalog/diba:111852/viewer?file=diba%3A111883&locale=ca#diba:111883


Cine-fòrum a Vilassar de Mar

Avui toca nova sessió del cine-fòrum a Vilassar de Mar, amb la pel·lícula “la Chica danesa”.
Activitat organitzada per l’associació Viladona.
Hi haurà tertúlia en acabar la pel·lícula.

 

Data: 2017-10-18

Lloc: Biblioteca Ernest Lluc

Ho organitza: Associació Viladona

Preu: Gratuït

Reflexions a l’entorn de la dona immigrada al Maresme

 

Dones immigrades i membres d’entitats van posar veu divendres a les maresmenques que han nascut fora de l’estat espanyol i que representen el 13% de la població femenina de la comarca. La Jornada “Visibilitzem la dona immigrada” que es va celebrar al Centre Cívic Pla d’En Boet de Mataró va voler exposar, tal i com va dir el Conseller de Benestar Social Jordi Mir, el paper de les dones d’origen estranger en la nostra societat lliure d’estereotips i de victimitzacions.

A la jornada hi van assistir gairebé 80 persones que formen part dels tres públics a qui anava adreçada: societat civil, càrrecs electes i personal tècnic municipal.

 

La ponència marc va tenir com a protagonista una veterana del tema, Brigitte Vasallo, formadora, escriptora, membre del “Col·lectiu i +” i activista LGTB, amb el títol: “La interseccionalitat com a pràctica quotidiana: dones, raça, classe”, amb el qual ha volgut retre homenatge a Angela Davis, activista afroamericana.

 

Durant una hora, la ponent va anar explicant què era la interseccionalitat i de quina manera es relacionava amb el fet migratori.

 

Segons Vasallo, aquest novedós concepte, aparegut als EE.UU. als anys 80, defineix el que som, la nostra manera d’estar al món i també la manera en que se’ns veu, que és sempre canviant. La interseccionalitat és l’oposada a la visió monofocal en la que tendim a encasellar les persones en apartats –calaixos, en va dir ella– que són ficticis perquè no poden explicar la nostra variada realitat. Pel que fa a la dona immigrada, la mirada monofocal cau en l’error de donar per suposades moltes coses que de vegades no són res més que còmodes tòpics racials. En relació a aquest darrer concepte, va assenyalar que preferia parlar de “racialització”, i va explicar l’anècdota de com després dels horrors de la Segona Guerra Mundial, els científics, retractant-se de les seves primeres afirmacions, van decidir que la raça no existeix.

 

–Però el que està clar –va dir– és que hi ha persones amb un aspecte diferent, un altre color de pell, que provoca sensacions i, de vegades, por, a causa de la diferència.

 

Per aquest motiu, proposava gestionar aquesta diferència, tot acceptant que vivim en un país en el que, en parlar de plans d’igualtat i integració, mai no ens atrevim a utilitzar la paraula “racisme”.

 

–Hem d’aprendre a posar-nos les ulleres del racisme, igual que ens posem les del masclisme, i admetre que el racisme no és una decisió individual, sinó que té al darrera tota una estructura. Estem educats en el racisme. 

 

En relació al fet femení, Vasallo va explicar que és un error el concepte de “suma d’opressions” –dona, immigrada, pobra, negra… –, que en realitat no es tracta d’una adició, sinó d’una barreja, perquè les opressions interactuen: com que no tinc feina, no em puc comprar un cotxe; i com que no tinc cotxe, no trobo feina.

 

Finalment, va concloure que “les dones estem vivint en un estat de guerra permanent, sense adonar-nos-en”. 

En el torn de paraula que va seguir a la ponència, va afirmar que el 90 % de les dones està sota situació de racisme, i que per això aquest ha de ser un dels eixos del feminisme. També va assenyalar que els òrgans de l’Estat no serveixen per gestionar ni solucionar aquests problemes i que cal treure els homes masclistes dels llocs de poder. 

Tot seguit es va presentar del documental “D’immigrades a ciutadanes, Cinc dones del Maresme” 

Ragnhild Hjelmborg, mataronina d’origen danès, músic i cantautora, amant de les llengües i de la música –toca l’orgue a la Basílica de Santa Maria i canta en diverses corals– explica que la seva va ser una experiència de prejudicis positius que ella critica. El mateix afirma Karen Konkle, santpolenca d’origen estadounidense, llicenciada en Estudis de gènere, professora d’arts marcials i d’autodefensa femenina i membre de l’associació Dones de la Vallalta.

–De vegades la gent em fa comentaris sobre immigrants; i quan jo dic: “tu saps que jo sóc immigrant, oi?”, diuen: “ja, però no parlo de tu”. 

I afegeix: “Les dones som invisibles, i dels immigrants, només veiem els que fan crims”.

A l’altra extrem del ventall, les dones originàries de països no rics exposen experiències molt diferents.

Ylka Figueredo, premianenca d’origen brasiler, regenta un restaurant on fusiona la cultura i la gastronomia del Brasil amb la sensibilitat d’una dona que va superar la més crua de les experiències: la violència masclista i els prejudicis i rebuig de la societat d’acollida.

Soraya El Farhi, mataronina d’origen marroquí, col•laboradora de Matarò Ràdio (amb el programa Migrades) i membre de l’associació Al Ouahda. Va arribar a Catalunya amb sis anys, explica que, tot i sentir-se habitualment ben acollida, ha notat el canvi en l’actitud del seu entorn envers ella quan va començar a dur el vel. Manifesta la seva inquietud envers l’estigmatització dels fills i filles d’immigrants i la tendència cada cop creixent a relacionar les persones musulmanes amb el terrorisme. 

Finalment, Sarjo Dansira, pinedenca d’origen gambià, cantant en un grup de dones i membre de l’associació Banta per Àfrica, diu haver trobat tant gent bona com gent dolenta. I afegeix, sense embuts, que els polítics “quan venen els vots ens busquen a nosaltres, i quan acaba el vot, ja ens envien a la merda”.  Serjo Dansira ha forjat relacions d’amistat sòlides amb les dones autòctones del seu municipi i promou l’associacionisme i l’ajuda mútua entre les dones del seu col•lectiu.

 


La darrera part de la jornada, una taula rodona dinamitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat i mediadora intercultural del SIAD Maresme, va estar protagonitzada per dones que representen entitats i programes que treballen per l’acollida i acomodació de les dones immigrades. 

 

Amb “Fem un cafè de ciutat”, Anna Oliveras i Mercè Juan, del Moviment Educatiu del Maresme, i Laia de Balanzó Aguilar, de l’ajuntament de Mataró, van explicar el seu projecte de cohesió i espai de trobada a l’escola.

 

–Les famílies immigrades no sentien l’espai escolar dels seus fills com a propi –van explicar–; per això vam convidar-les a participar, especialment les mares, tenint cura de l’acollida, la comunicació i la participació en espais de relació per mitjà d’activitats encaminades a fer conèixer la ciutat, la cultura, els àmbits… i intentar fer caure barreres i estereotips.  

 

Juntas y revueltas”, a càrrec de Clara Romero Bateman, va exposar com l’associació Mujeres Pa’lante dona recolzament a dones immigrades, especialment sense papers, proporcionant-los ajut psicològic, jurídic i assessoria sociolaboral.

 

Silvia Llanto Cadenas, amb l’exposició “Migrades”, va parlar del programa de ràdio del mateix nom que comparteix amb Soraya El Farhi. El projecte va néixer el 2016 amb la funció de trencar els estereotips i les teoritzacions paternalistes de les que de vegades són víctimes.

 

–Li vaig dir a la Soraya: “sempre parlen de nosaltres… per què no parlem nosaltres de nosaltres?, Qui millor per parlar dels nostres problemes?”.

 

Finalment, Fatima Ahmed, de l’Associació Intercultural Diàleg de Dona, va explicar a “Som Dones… Sóc la teva igual” el projecte de proporcionar eines a les dones immigrades del barri del Raval de Barcelona, per donar-los autonomia.

 

–Es tracta d’un kit de supervivència perquè puguin moure’s soles –va explicar Ahmed–. Especialment competències lingüístiques; però també temàtiques que tenen a veure amb la quotidianitat: salut, educació, escola, ciutat…

 

Per tal que resulti més efectiu, l’associació convida professionals de cada tema perquè les assistents puguin saber com funciona la societat que les acull.

 

–Perquè si eduques a un home, eduques a una persona –va sentenciar–; però si eduques a una dona, eduques a una nació.

Un lema, sens dubte, que es podria haver aplicat a tota la jornada “Visibilitzem la dona immigrada”.

Curs: Creant en cercle

Objectius

Crear un espai on les dones puguin tenir cura de si mateixes, empoderar-se i augmentar
l’autoestima a través de la creativitat.
 Generar habilitats socials i emocionals perquè les dones puguin aportar als seus infants i al seu
entorn. És a dir, donar eines perquè puguin fer petits canvis des d’elles mateixes, des del dia a
dia i cadascuna al seu ritme i dintre de l’àmbit familiar.

Referència Taller SIAD-2018 Públic Entre 10 i 15dones migrades residents a la comarca del Maresme.  Derivades pel SIAD i altres serveis o entitats de la comarca.  Que estiguin en una situació de crisi emocional, o amb necessitat de compartir experiències creatives, i que de vegades, per Modalitat Presencial Dates: 02-16-30 d'octubre, 06 i 20 de novembre, 04 i 18 de desembre. Horari Dimarts de 10:00 a 12:00 Hores 14 hores Lloc Sala de plens del Consell Comarcal del Maresme Població Mataró Dates d’inscripció 2018-09-20 Data fi d’inscripció 2018-10-01 Nombre de places 15 Requisits d’accés

Dones d’origen marroquí residents a la comarca del Maresme.
 Derivades pel SIAD i altres serveis o entitats de la comarca.  Que estiguin en una situació de crisi emocional, o amb necessitat de compartir experiències creatives, i que de vegades, per

Com s’ha de fer la inscripció

Mitjançant AQUEST FORMULARI D’INSCRIPCIÓ

Cost Gratuït Entitat que realitza la formació Creant en cercle Organitzen i col·laboren:

Consell Comarcal del Maresme
Diputació de Barcelona