Servei de traducció per a nouvinguts





































PRESENTACIÓ



La finalitat d´aquest servei és facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis públics (administració local, educació, salut, etc.) i les persones nouvingudes, de tal manera que l’idioma no sigui barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració.




Com el seu nom indica, aquest no és un servei de mediació, sinó de traducció, i bàsicament estem parlant d´un servei d’intèrpret. No obstant, en cas que es demani una traducció escrita, aquesta serà valorada en funció dels recursos i de la dimensió del servei demanat.





OBJECTIU DEL SERVEI



Facilitar la comunicació entre els professionals dels serveis públics i les persones nouvingudes.







OBLIGACIONS DELS USUARIS





SOL·LICITUD DEL SERVEI

Emplenar el FORMULARI de sol·licitud que trobareu CLICANT AQUÍ


DADES DE CONTACTE



Víctor Bassas


Tel. 93 741 16 16 (ext. 414)


A/e: pla.immigracio@ccmaresme.cat




Montse Àlvarez, una dona que somia un món més just

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Montse Àlvarez és una una dona que no deixa indiferent a ningú. La seva vida, plena d’obstacles, no li ha fet perdre ni el somriure ni el seu activisme. Es declara feminista, lluitadora, independent i compromesa socialment. No suporta les injustícies i la seva gran ambició és ser útil a la societat.

Montse Àlvarez, tota una història de superació com a dona i com a persona que descobrireu en aquesta entrevista. Tot plegat, aguantant amigues que no són gaire de bona companyia com ho són la Mi i la Fi. Mare i filla lleial, pencaire en tots el sentits de la paraula. Sempre lluitant contra les adversitats i els reptes que li ha anat posant la vida i amb una vocació social que li ha fet deixar empremta socio-cultural, principalment a Rocafonda, el barri mataroní on resideix.

Des d’aquest espai, us convidem a conèixer una mica més la personalitat d’aquesta dona lluitadora a nivell personal i a nivell col·lectiu.

Qui és Montse Álvarez Mela?

Sóc una dona separada, mare d’una filla de 37 anys i filla d’una mare de 85 anys. Veïna del barri de Rocafonda de Mataró. Vaig néixer el 28 de juliol de 1958 a Talavera de la Reina (Toledo). Vaig arribar a Mataró l’agost de 1968 i aquí segueixo vivint. Des d’una edat precoç, vaig lluitar per aconseguir la meva independència econòmica i la meva autonomia personal.

Ens ho pots explicar?

Vaig cursar la primària al col·legi Jaume Recoder, avui escola Cirera. A l’octubre de 1970, amb només dotze anys, vaig començar a treballar en una carnisseria els dissabtes i festius escolars, contra la voluntat dels meus pares, que no volien que jo passés el mateix que ells. Però davant de la meva tossuderia, ho van consentir. En acabar la primària, vaig decidir no continuar estudiant i seguir treballant. Tot i ser bona estudiant, era conscient que els meus pares no podien pagar-me estudis i el meu sou feia falta a casa.

Em vaig casar amb 19 anys, també contra la voluntat dels meus pares, perquè jo sempre he estat, molt lliure, tossuda, i molt propietària de la meva vida, així doncs, als 20 anys vaig ser mare. El meu matrimoni va ser un fracàs total. El meu marit em va anul·lar totalment. Vaig patir violència de tota mena, fins i tot xantatges emocionals ja que el meu marit utilitzava contínuament la meva filla.

L’any 1979 vaig començar a treballar al bingo. Va ser agosarat i mal vist a l’època. Només hi treballàvem 3 dones i estàvem considerades com dones de “mala vida”. Però per mi, va ser la porta per tornar a ser jo, a poc a poc, i no dependre econòmicament de ningú. Gràcies a aquella feina, vaig assegurar els estudis i la formació a la meva filla.

Als 25 anys, em vaig presentar a les proves d’accés a la universitat. Vaig aconseguir una plaça per estudiar dret però vaig haver de renunciar-hi per les pressions i amenaces del meu marit. Em feia creure que era mala mare i mala persona i m’amenaçava amb treure’m la filla si no li feia cas. Durant molts anys, em despertava aterrada pensant que m’havia segrestat la nena. Finalment, el 1989, després d’anys de maltractaments, em vaig separar. 

Durant molts anys vaig anar compatibilitzant la feina al bingo i a la carnisseria per poder mantenir la meva filla i la casa. Per orgull, per amor propi, o per fàstic a tenir res d´aquell home que tant mal m’havia fet, vaig renunciar a la pensió que li corresponia pagar per la manutenció de la filla.

El 1990, vaig iniciar una relació amb l’home que va ser la meva parella durant 25 anys i que, a tots els efectes, va exercir de pare de la meva filla  fins el moment de la seva mort. Amb 55 anys i després de 9 anys de lluita no va poder superar el càncer.

El 2005 vaig obrir un petit negoci a Rocafonda en el qual he treballat uns quants anys, fins que he hagut d’agafar una baixa laboral llarga.

Tot el teu entorn sap que la teva gran passió és el teatre. Parla´ns-en una mica.

Vaig començar a fer teatre l’any 2003 amb el col·lectiu EPMA per casualitat. De seguida vaig veure que era la meva passió. Al principi em tocaven papers secundaris, d’aquells que en diuen cameo. Sortia a l’escenari poques vegades. Després vaig passar a tenir papers secundaris fins que un dia va fallar una actriu que feia el paper principal i em van demanar substituir-la

Ho vaig fer molt bé per ser la primera vegada. El moment estel·lar va arribar amb el paper de Poncia, en l’obra “La casa de Bernarda Alba” escrita per Frederic Garcia Lorca. Vaig rebre el premi de la millor actriu al concurs de teatre dels pobles “Camps, Fals i Fonollosa”. Aquesta obra la vam presentar en més mostres de teatre: Palafolls, Pineda de Mar, Lleida…

En paral·lel a l´actuació amb el col·lectiu EPMA, vaig fer diferents monòlegs que vaig presentar en festes de barris mataronins i d’altres pobles. “Àngel de la Llar” de la Maria Aurèlia Capmany,  “Coses de mujer”, “De parto i en les Santes”, “En mis tiempos esto no pasaba”, “Porqué nos casamos por amor o por la hipoteca?”, “Mi boda en un entierro”. Tots ells de temàtica feminista. L´últim monòleg està inspirat en la meva expriència de casament, perquè just després va començar el calvari amb el meu marit. Sembla ser que moltes dones ens casem per a què ens enterrin vives.

Així ets escriptora també?

M´agrada escriure coses, pensaments, sentiments, idees sobre les injustícies, el món, allò que no ens agrada i allò que anhelem. Els meus monòlegs, excepte “Àngel de la llar”, els vaig escriure jo. A partir de la idea inicial, desenvolupo sobre la marcha tot el monòleg. A vegades improvitzo davant del públic i faig que participi activament a l´obra.

Segueixes fent teatre?

Actualment estic amb el grup de teatre I…15 teatre! que va nèixer arran d´un curs que vam fer un grup de persones a l´Aula de teatre de Mataró. L´any passat vam presentar l´obra “Dansa d´agost”, un text de Brian Friel que descriu la vida de cinc germanes solteres d´entre trenta i quaranta anys que viuen juntes al petit poble de Bally Beg, a la Irlanda rural de l´any 1936. Fa poc vam presentar l´obra “insults al públic”, una obra de Peter Handke en la que els persontagtes no són realment actors sinó participants d´unes escenes en les que insulten al públic de manera molt descarada provocant així reaccions. Una obra que durant l´època franquista estava vetada pel seu contingut.

Paral·lelement a tot això, he anat participant al projecte de teatre social amb membres del col·lectiu de Dones de Matagalpa, Ana i Bea, que cada any venen a Mataró per dinamitzar sessions de teatre social amb les dones de la ciutat, i que normalment presentem al carrer en les diades internacionals de la dona. Vaig fer teatre social també per Carnestoltes i, a l´espai infantil de Santes, faig teatre infantil. Amb l´Aula de teatre vaig participar en campanyes com la de civisme fent teatre de civisme al carrer, etc.

Portes una vida associativa molt dinàmica. Què t’hi va portar?

Impulsada per les meves ganes de ser útil a la societat i treballar per la cohesió, vaig començar  a col·laborar amb la comissió de festes de l´associació de veïns del meu barri. Vaig entrar a la junta com a vocal i a la vocalia de dones de l´associació. Des d´aquests dos marcs he estat lluitant amb la resta de companys i companyes per la millora del nostre barri i per la cohesió social. Treballar per la justícia és el meu ideal en la vida i ara, juntament amb la meva filla, faig realitat el meu projecte de sempre. Políticament, sempre he estat d’esquerres, catalanista i independentista. Sense renunciar a les meves arrels, crec que actualment els polítics estan més pels seus interessos, que per valors i per voluntat de servei a la ciutadania.

Crida molt l´atenció que la majoria de les activitats que fas les facis amb la teva filla, com és que sou tan properes?

Sí, la Maire és filla única i va patir molt amb mi de petita. L´havia de deixar en mans de la meva mare per treballar, tot i que després de plegar, tot el meu temps va ser per ella. Va rebre maltractament per part del seu pare biològic i també va patir indirectament  les conseqüències del matractament del pare cap a mi. Però ella en comptes de desmoronar-se, va adoptar sempre una actitud de defensa cap a mi. Va plantar cara al seu pare i em va demanar que em separés d´ell. Vaig conservar molt de temps un sentiment de culpabilitat envers ella. Sentia que va tenir una mala infància per culpa meva. Per això vaig fer el possible per compensar-li el patiment que va viure. Sempre hem fet moltes coses juntes: vida associativa, teatre i altres coses.

Podem parlar de les teves amigues la FI i la Mi o prefereixes que no?

Sí, no em fa res parlar-ne. Formen part de la meva vida. Fa dotze anys que em van detectar la fibromiàlgia i la migrània. Molt probablement la tenia des d´abans. Al principi em va costar molt assumir-ho. La vida em va canviar d´un dia a l´altre. Acceptar que hi ha moments en què sóc incapaç de moure´m i fer coses és quelcom terrible per a una persona tan activa com jo, però de mica en mica he aprés a conviure amb la malaltia.

El pitjor de la fibromiàlgia és més el cansament que no pas el dolor, tot i que també tinc dolors i rampes en diferents parts del cos. Però el meu tarranà alegre i la meva actitud positiva cap a la vida m’han ajudat a superar els seus efectes psicològics. Accepto que hi ha moments en els que faré menys, però no vull renunciar a res del que faig. Segueixo activa com sempre, encara que hagi de patir una mica. Si puc millorar les condicions en les que porto a terme alguna activitat, millor, però el que no faré és renunciar a la vida. No fer res equival a la mort per mi.

Tenint fibromiàlgia vaig cuidar del meu pare durant els seus últims anys de vida, ara cuido de la meva mare, estic en la junta de l´associació de veïns, col·laboro en les festes dels barris, dóno suport al grup de batucada del nostre barri, etc. El teatre, la lectura, la poesia i la comunicació amb la gent via xarxes socials m´ajuden molt a sentir-me millor i, per suposat, la familia i les amistats.

Tu que ets dona, feminista i activista, com valores la qüestió de la igualtat de gènere al nostre país?

Em segueix semblant aberrant, i cada dia més, que a les dones no se’ns reconeguin els mèrits propis, que sempre haguem de demostrar molt més que els homes, que els salaris no siguin els mateixos per la mateixa feina… Sempre les dones hem trigat molt més a aconseguir un ascens, un lloc de responsabilitat a les empreses, per culpa de la societat masclista i patriarcal que encara impera. Moltes vegades quan ho aconseguim, hem d’aguantar comentaris masclistes i vexatoris qüestionant com hem aconseguit el lloc (moltes vegades aquests comentaris venen d’altres dones).  Se’ns demana que tinguem fills, però se’ns acomiada dels treballs per tenir-los. Queda molt camí per fer abans que aconseguim la igualtat efectiva. No serveix de res que les dones estiguem en càrrecs directius, o al govern, si seguim les directrius masclistes ja marcades des de fa segles. Les dones que estan en aquests llocs haurien de fer-ho amb mirada i sentir de dona. No seguir el camí imposat, permetent que les dones siguem sempre les més vulnerables.

I com valores la teva trajectòria personal?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Valoració personal? Crec que no sóc jo la que m’he de valorar a mi mateixa. El que sí puc dir, és que sóc una dona lluitadora, independent, compromesa socialment.., No suporto les injustícies, el racisme, la xenofòbia. Sóc molt lliure, no suporto imposicions… Crec que sóc bona persona, bona amiga i companya lleial. Dic les coses que sento amb respecte. Sóc bona filla, bona mare… M’encanta passar les estones lliures amb les amigues i la meva família. Tinc un caràcter fort però sóc incapaç de guardar rencor o odiar. Els meus petits grans plaers són: la lectura, la poesia, la música i per suposat el teatre i l´escriptura.

El meu somni: Un món més just, més humà, més tolerant, on no ens distanciïn les races, els colors de la pell, ni les diferents formes de pensar o sentir, ni siguin motiu de guerres i conflictes… Que les malalties i la fam s´erradiquin, que no tinguem móns de primera i segona, que tinguem un món on compartim experiències, vivències i ens enriquim mútuament. Que tots els joves tinguin un millor futur que nosaltres. Que a les dones se’ns tracti amb igualtat real, QUE ENS DEIXIN DECIDIR LLIUREMENT SOBRE ELS NOSTRES COSSOS, sexualitat i pensament, que desapareguin les monarquies explotadores de tot el món i els governants siguin el que tots esperem d’ells quan els votem, JUSTOS i honrats.
No sóc una dona especial, sóc una més, una de tantes i en quant al meu patiment, per degràcia, tampoc soc la única que ho està vivint. Hi ha tantes dones que pateixen i que lluiten per superar el seu patiment que el meu cas no té perquè cridar l´atenció.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.

Nova edició del curs Gira Mujeres

 

Els dies 11 i 12 de febrer tindrà lloc una nova edició del curs Gira de Mujeres.  Són cursos d’apoderament a les dones que tenen la intenció de treballar per compte propi. La formació consisteix en dues sessions de 5 hores cadascuna de la qual se’n van fer ja vàries edicions al Maresme.
Les properes sessions tindran lloc els dies 11 i 12 de febrer al Consell Comarcal del Maresme.

Si estàs interessada en assistir a aquest curs, consulta aquest enllaç, on trobaràs tota la informació.
Cal inscripció prèvia.

Èxit de la formació Igualtat de gènere en l’àmbit laboral

 
  

Els dies 3 i 4 de juny, es va realitzar, en dos torns, la formació bàsica en igualtat en l’àmbit laboral, dirigida al personal del Consell Comarcal del Maresme. Hi van assistir un total de 67 persones.
Es tracta d’una acció que s’emmarca en les mesures del Pla Intern d’Igualtat aprovat el 2017, amb l’objectiu de sensisbilitzar el personal sobre les desigultats que es pateixen per raó de gènere a la feina i difondre la cultura de la igualtat dins la institució.
En aquesta formació es van treballar el marc conceptual i legal de la igualtat i les diferents manifestacions de la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral.
Entre altres mesures, el Consell Comarcal ja té aprovat el Protocol d’Assetjament Sexual i Assetjament Laboral per Raò de Gènere.

L’acció “Zapatos Rojos” es porta a terme en 3 municipis de la comarca

 
  

L’obra va tenir el seu origen a Ciudad Juárez (Mèxic) l’any 2009 amb la finalitat que fos un crit multitudinari per donar veu a les dones assassinades o desaparegudes. Des de llavors recorre el món amb l’objectiu de despertar consciències i solidaritat contra la violència masclista. L’autora, Elina Chauvet, va afirmar que el vermell en la cultura mexicana significa alegria i, per aquest motiu, vol que les sabates es pintin d’aquest color per enviar un missatge d’esperança i il·lusió.

Des de la seva realització a Mèxic, la instal·lació es va portar a diferents ciutats del món.
Enguany, per commemorar el Dia Internacional contra la Violència Masclista, les entitats Si Dona (de Sant Andreu de Llavaneres), Intgrem Malgrat (de Malgrat de Mar) i l’Assemblea feminista (de Vilassar de Mar) han realitzat l’acció en diferents dies.
Abans de l’exposició de les sabates es realitza un treball de recollida de sabates i tallers per pintar-les de color vermell. Es considera una de les accions que més impacte té en la ciutadania.

 
  

Xerrada sobre coeducació

Objectiu

Sensibilitzar les dones sobre la importància d’educar els nens i nenes per igual i sobre els principis d’igualtat en la diferència

Contingut

Breu explicació sobre la diferència entre sexe i gènere
Obrir el debat sobre els aspectes en què s’educa d’una manera diferent a nens i nenes
Explicar les conseqüències en el futur d’una educació diferenciada i demostrar que es tracta d’una discriminació
Desmuntar tòpics i prejudicis entorn “l’ésser dona” i “l’ésser home” i com la coeducació no perjudica els valors humans i els femenins

Metodologia

Visualització del material multimèdia: “Dones del nord, dones del sud” 
Visualització d’imatges de referència
Debat
Exposició de continguta associats a la coeducació

Durada

Entre 1:50 i 2 hores

Formadora

Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme

Cost

Gratuït

8M: Les maresmenques tenen una taxa d’ocupació inferior a la dels homes i pateixen més la situació d’atur

El 50,55% de la població del Maresme és femenina. Som 231.858 les dones que vivim a la comarca i 118 superen els 100 anys. Hem nascut en 160 països diferents i el 88,31% té nacionalitat espanyola. Són dades recollides a l’informe “Dona i mercat de treball al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en motiu de la celebració del 8 de març, Dia internacional de les Dones.

Segons aquest informe, el 63,29% de les maresmenques es troba en edat de treballar (16-64 anys), però la taxa d’ocupació és inferior a la dels homes situant-se en el 55,61%. A més, com ja es constata als informes mensuals de seguiment de l’atur, el Maresme és una comarca amb una elevada feminització de la desocupació. El 55,2% de les persones que busquen feina són dones i un elevat percentatge es troben en situació d’atur de llarga durada.

A això s’ha d’afegir la bretxa salarial de gènere que, fent una extrapolació de les dades generals a Catalunya, indica que les dones cobren, a igual feina, 6.000 euros anuals menys que els homes.

Podeu ampliar aquesta informació en la següent infografia:

36 escriptores del Maresme participen en el llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis”

Una paraula d’ànim en un moment difícil pot alleugir la càrrega feixuga de la instrospecció produïda per la malaltia i la necessitat d’impulsos positius per a la supervivència del dia a dia“. Són paraules de l’associació Maresme Oncològic en la presentació del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis”.

El volum, que es posarà a la venda en les properes setmanes, ha reunit 36 escriptores maresmenques que, a través de la narrativa o la poesia, esperonen, sacsegen consciències, entretenen i transformen situacions difícils fent costat a les persones que pateixen o han patit la malaltia.

És un projecte completament altruïsta en el qual també hi ha participat la fotògrafa i il·lustradora mataronina Marga Cruz aportant la seva particular mirada gràfica a cada relat, així com altres persones que han posat el seu granet de sorra perquè “aquest llibre que cura” en paraules d’Empar Moliner -que és qui fa el proleg- vegi la llum.

El llibre es va presentar dimecres a Santa Susanna en el marc de la VI Trobada d’escriptores del Maresme. En un acte molt emotiu, una representació de les escriptores participants van explicar les seves fonts d’inspiració i el missatge que han volgut incorporar en aquest volum.

Totes elles van coincidir en 2 aspectes: l’entusiasme per format part del projecte i la dificultat de trobar-se amb el full en blanc. I és que la sola paraula “càncer” fa respecte i remou molts sentiments. Cadascuna s’hi aproxima d’una manera molt particular, fins i tot l’humor i despertant un somriure.

Tots els beneficis de la venda del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis” aniran destinats a l’associació Maresme Oncològic. El Consell Comarcal del Maresme hi ha col·laborat des del primer dia en el projecte i ha adquirit 100 exemplars que s’enviaran a totes les biblioteques púbiques de la comarca.

Audiollibre: Els amors fan l’amor

El Consell Comarcal del Maresme edita en versió auidollibre l’obra “Els amors fan l’amor” en motiu del reconeixement de la seva autora, Maria Català Serra, a la Trobada d’escriptores del Maresme 2022. Aquí el podeu escoltar.

© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra. 

Taller apoderament i violència

Un taller organitzat per la fundació Àmbit Prevenció i adreçat a dones que es troben en situació desfavorida socialment, migrades i altres en situacions similars. Els tallers els portaran a terme 2 professionals (psicòloga especialitzada en violències i gènere i art-terapeuta).

 

Els grups són de 6-8 dones i es poden fer en anglès o castellà, però en grups homogenis. Es farà una petita entrevista prèvia a l’inici,  que ja us facilitaríem per tal de poder triar la composició dels grups, o bé les faríem nosaltres mateixes.El curs consta de 6 sessions de 4 hores (24h total).

•    Lloc: Fundació Hospital. C. Sant Pelegrí 3, 1 pis Mataró

    Calendari:  Octubre: 2,4,9,11,16 i 18

    Horari  de 10 a 14 hores

Hi ha la possibilitat de que quan  acabin el curs es pugui contractar durant dos mesos a 1 dona per curs, per fer tasques d’iguals (tutoritzades per nosaltres) entre les seves companyes o dones del seu entorn proper.

Contacte: Helena Cascalló h.cascallo@fambitprevencio.org

Per més infromació consulteu el web  http://siemprevivas.org/