Data: 2018-01-11
Adreça: Fàbrica Llobet, segon pis. Calella
Ho organitza: Associació de Dones de Calella
18 maresmenques es formen com a ajudants de cuina
18 dones d’Arenys de Mar, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera han seguit el cicuit formatiu per a dones impulsat pel Consell Comarcal del Maresme en el qual han rebut formació general i específica com a ajudant de cuina. Les alumnes han rebut de mans de la Consellera de Benestar Social i Educació, Neus Serra, el diploma acreditatiu d’haver superat amb èxit l’etapa formativa.
Aquest circuit formatiu anava dirigit a la inserció laboral de dones amb problemes per accedir al mercat laboral donada la seva baixa formació. El programa l’han impulsat conjuntament el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones del CCM dins el marc del projecte “Tejiendo Ciudadania”. Ha comptat amb el finançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i el Fons Europeu per la Integració.
L’objectiu d’aquests programa és facilitar la inclusió social de les dones participants a través de la seva incorporació al circuit formatiu o laboral més idoni a la seva situació i característiques. En els darrers dos mesos s’ha transformat el període d’inactivitat d’aquestes dones en una oportunitat per adquirir hàbits per al treball i una millora en la seva ocupabilitat.
Les participants, a més d’ampliar els seus coneixements bàsics en llengua i en informàtica, han obtingut el certificat de Seguretat Alimentària i han rebut formació en acollida, apoderament i inserció, emprenedoria i ajudant de cuina.
Es reactiva l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”
L’estat d’alarma provocat per la pandèmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prèstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permès la seva reactivació.
La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.
La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.
Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, d’extrema vulnerabilitat.
El Consell Comarcal del Maresme vol, a través de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.
La mostra comença fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. També dedica un espai als apartats: cuidar la família (dependència i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avançar cap a una societat més igualitària i conscienciada de què “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes hauríem de poder oferir cures també“.
L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de març a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la Plaça.
Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAÇ
Taller de prevenció de violències masclistes en joves
Et preocupen les agressions sexuals que pugui rebre la teva filla? Apunta’t al taller organitzat pel SIAD de Vilassar de Mar.
Taller adreçat a famílies de secundària, amb servei de guarda d’infants.
Data: 2017-11-20
Susana Gil Micó, quan l’escriptura ens acosta a la vida
Parlem amb Susana Gil Micó, poeta homenatjada a la VI Trobada d’escriptores del Maresme. Va néixer al Poblenou, barri industrial, tèxtil i artístic de Barcelona, l’any 1943. Està vinculada al Maresme a través del municipi de Sant Andreu de Llavaneres. Ha escrit poesia i prosa i s’ha dedicat a l’ensenyament del tapís, del teixit i del macramé antics.
Quan comença a escriure?
Vaig estar sempre entremig de fils, pedres semiprecioses i llibres. La meva passió per l’art va començar per la gran influència del lloc on vaig néixer: un pis de la fàbrica tèxtil Can Saladrigas, al barri obrer del Poblenou. És on em vaig formar. Les meves joguines van ser els rotlles dels fils pels que passàvem un cordill pel mig i els fèiem rodar. D’aquí diria que em va sorgir una gran imaginació, fent cada cop estris més sofisticats i creatius.
L’observació de la vida és clau, doncs, en la seva obra poètica?
La meva relació amb la literatura comença, com deia, des de molt petita i des de la galeria en la que es veia la fàbrica tèxtil de Can Saladrigas. Des d’allí em fixava en les coses que passaven i que m’ensenyaven com era la vida d’aquelles dones i homes, així com les situacions i anècdotes que es vivien.
Posteriorment arriba el segon llibre, ‘L’estel dels vents’, en aquest cas de poemes, publicat el 2014
A ‘L’estel dels vents’ s’hi recullen uns poemes directament relacionats amb les situacions de la vida. Així com també s’hi recull uns haikus, gènere literari del que soc molt apassionada i seguidora dels mestres japonesos que els escriuen.
Quins són els temes que tracta en aquest recull de poemes?
L’amor, els paisatges i la natura, els moments dolços de la vida i els que no ho són tant, els éssers que ens acompanyen. O també els petits instants que recullo en els haikus.
Com entén la poesia i com la prosa?
La poesia són sentiments purs que neixen de les situacions que vivim. Sempre des de dins d’una mateixa, com si estiguéssim posseïts per una fada fantàstica que ens ho dicta des del cor. Un petit i intens univers literari d’amor, d’ansietat, natura, ràbia, gelosia, denúncia… emocions que surten directament del nostre interior. En la poesia els sentiments estan sempre a tocar de la pell.
En canvi, per a mi, la prosa és una manera d’explicar alguna història o fet que desitjo que se sàpiga, adornant-la alhora amb la imaginació. En aquest cas vull capturar amb el text fets que em van impressionar, el que em permet alliberar-me del que vaig interioritzant. No vull que se m’escapi res.
Quina és la seva relació amb Llavaneres?
Des de fa 50 anys que ja hi estiuejava, però en fa 20 qui hi visc de manera fixa. Hi tinc molt de contacte i em tenen molt d’afecte i m’ho demostren. Hi he fet tallers i exposicions i ja que m’agrada molt llegir he col·laborat també amb la biblioteca.
La lectura, doncs, és clau en la seva escriptura?
Llegeixo molt, observo amb profunditat i porto sempre al damunt una petita llibreta i llapis perquè quan arribi la inspiració pugui prendre notes.
Quins autors reconeix com a referents?
En poesia hi ha Rabindranath Tagore, Antonio Machado, Benedetti, Gloria Fuertes i Jaime Gil de Biedma. I en narrativa Pearl S. Buck, John Steinbeck, Alberto Moravia, Miguel Delibes, Doris Lessing i Alejandro Palomas, entre d’altres.
Una part importantíssima en la seva vida és l’artesania i l’art
M’he dedicat des de sempre a l’ensenyament del tapís, del teixit i del macramé antics. També ha fet nombroses exposicions relacionades amb aquestes disciplines. Vaig estudiar batxillerat i revàlida i aviat vaig començar a treballar. Assistia a classes que em van permetre entrar en el món del teixit, del tapís i del macramé de les civilitzacions antigues. I va ser precisament aquest art que em va enamorar. També l’haver viatjat a Katmandú, al Nepal, va ser una font d’inspiració pels collars ètnics que faig i que s‘han pogut veure a través de les meves nombroses exposicions.
Aviat publicarà un nou llibre, què ens pot explicar?
Serà el proper 2 de desembre, amb el títol ‘Hora 23. Inquietud total’. Es tracta d’una novel·la, per a mi és un nou repte. És un relat a partir de la relació entre dos personatges, un dels quals no sap que existeix. I a partir del qual es reflexiona sobre el tema de la soledat de les persones grans avui en dia. Penso que és una història de molta proximitat en la que els lectors i les lectores hi trobaran moltes anècdotes, tant des de la perspectiva de la simpatia com de la tristesa, tal qual és la vida mateixa. No es poden desvetllar més coses d’aquest llibre perquè es van descobrint mentre es llegeix.
Com valora que enguany la VI Trobada d’escriptores del Maresme faci un reconeixement a la seva trajectòria?
Quan m’ho van dir em vaig quedar una mica parada, perquè actualment hi ha molta gent bona que escriu. I per descomptat que em va fer molta il·lusió en aquell moment i me’n continua fent. Te n’adones de la importància a la vida que algú es fixi en aquella feina que has anat fent, que algú l’hagi sabut valorar. Em fa molta il·lusió, la veritat!
Ioga per a embarassades i nadons
L’Associació Dones de la Vallalta de Sant Pol de Mar organitza pel proepr dia 25 d’otubre, una sessió de ioga per a embarassades i nadons.
De 11 a 12 hores: ioga per embarassades
De 12 a 13 hores: ioga per a nadons
Professora Jorgelina Pappalardo
Data: 2017-10-25
Tipus d’acte: -1-
L’àrab, l’urdú i el xinès són els idiomes més sol·licitats al Servei de traducció per a persones nouvingudes al Maresme
Les darreres dades oficials situen en 57.269 la xifra de població estrangera resident al Maresme. Som una comarca on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sempre sota demanda dels serveis públics.
L’any passat, aquest Servei va atendre 289 persones i va realitzar 244 intervencions. L’àmbit que més el va sol·licitar va ser l’educatiu, però també va ser requerit per Serveis Socials, Salut, Infància, Igualtat, Habitatge, Acollida i Serveis Tècnics.
El Servei de Traducció per a persones nouvingudes, que actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics, evita que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Les seves actuacions (temps de resposta per atendre la demanda, actuació de la persona traductora, utilitat del servei i temps destinat) estan valorades amb un excel.lent per part dels serveis usuaris.
L’any passat, les interpretacions de l’àrab, l’urdú i el xinès van ser les més sol·licitades, però també es van fer traduccions en soninke/sarahule, rus, romanès, francès, armeni, amazig/tamazigh, georgià, mandinga, panjabi, hindi, sirià, anglès, holandès i italià.
Intervencions per municipis
Alella (4); Arenys de Mar (8); Arenys de Munt (3); Cabrils (7); Caldes d’Estrac (3); Calella (28), Canet de Mar (5); Malgrart de Mar (6); El Masnou (4); Mataró (34); Montgat (3); Pineda de Mar (51); Premià de Dalt (1); Premià de Mar (21), Sant Andreu de Llavaneres (5); Sant Pol de Mar (2); Sant Vicenç de Montalt (3); Santa Susanna (4); Teià (1); Tordera (10); Vilassar de Dalt (5) i Vilassar de Mar (17).
També es van fer 19 intervencions a petició de serveis d’abast comarcal del propi Consell Comarcal del Maresme i externs com l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP) i el Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE)
Declaració institucional del Consell Comarcal del Maresme en motiu de la celebració del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia
El 17 de maig se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, data que coincideix amb la de la decisió presa per la Organització Mundial de la Salut al 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals.
La societat espanyola ha experimentat molts avenços positius en les darreres dècades pel que fa respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar com un dels valors positius d’una societat democràtica.
Amb l’aprovació del matrimoni igualitari a l’any 2005, Espanya es va convertir en el tercer país del món a legalitzar-lo i en un referent en el reconeixement de les persones LGBTI+ a nivell internacional.
Tot i això, si fem una mirada breu al món veurem que hi ha seixanta-nou països on ser homosexual encara està penat amb presó, sancions econòmiques o fins i tot pena de mort. I nou d’aquests seixanta-nou països condemnen específicament també les expressions diferents de gènere, per la qual cosa les persones trans* i de gènere no conforme estan completament criminalitzades.
A part d’aquestes dades oficials, hi ha països on encara que formar part del col·lectiu LGBTI+ no està penat oficialment, socialment està molt mal vist i les persones del col·lectiu eviten viure de manera publica la seva sexualitat, identitat o expressió de gènere, ja que fer-ho pot suposar un perill a la seva integritat física i moral.
Segons la macroenquesta realitzada el 2019 per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 48% de les persones LGTBI+ no s’atreveix a agafar de la mà en públic la seva parella, i un terç no s’atreveix a anar a determinats llocs per por.
L’informe sobre delictes d’odi, confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, i que anualment presenta el Ministeri de l’Interior, any rere any alerta sobre l’elevat índex de delictes d’odi motivats per l’orientació sexual i la identitat de gènere, reals o percebudes, de les víctimes, sent aquest motiu, en l’actualitat, el segon més representat en les estadístiques de delictes d’odi al nostre país.
A nivell autonòmic, Catalunya ha estat històricament pionera en la defensa dels drets LGBTI+ a l’Estat espanyol. Les primeres associacions LGBTI+ van sorgir a Catalunya als anys setanta, coincidint amb la primera manifestació a Barcelona l’any 1977 per la despenalització de l’homosexualitat. L’any 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat en reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent el dret a l’adopció el 2005.
Catalunya ha reafirmat el compromís amb la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+, tant dins com fora de les fronteres. Aquest compromís ha estat materialitzat amb la creació de la xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral) a l’any 2017, que consta actualment amb cent catorze serveis arreu de Catalunya. Aquí, al Maresme, en tenim cinc a nivell municipal (Pineda de Mar, Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró) i al Consell Comarcal trobem el SAI Maresme, que treballa per garantir els drets, la inclusió, la sensibilització i la lluita en contra dels delictes d’odi al col·lectiu a tots els municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants que no disposin de SAI propi.
La xarxa SAI és un servei d’atenció gratuïta específicament destinat a atendre al col·lectiu i a les víctimes de delictes d’odi o de discriminació per LGTBIfòbia, així com per informar i atendre qualsevol necessitat de les persones LGTBI+ o properes. Un servei que complementa l’atenció amb el suport i assessorament jurídic i psicològic, que treballa juntament amb entitats públiques i privades, a més de amb diversos ajuntaments, i que el passat 27 d’abril la Comissió Europea va premiar amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.
Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania i posar en valor la diversitat sexual, de gènere i familiar, des del convenciment que les societats inclusives, igualitàries, solidàries i tolerants són també més fortes, saludables i resilients.
Maresme, maig de 2023
Comunicació 2.0 i xarxes socials
Formació adreçada a entitats del Maresme
El dimarts 10 i el dijous 12 de novembre es durà a terme, en sessió telemàtica, un taller adreçat a entitats en el qual es donaran les claus per a entendre el funcionament de la comunicació 2.0 a través de les xarxes socials.
El taller és gratuït, però cal inscripció.
Places limitades.