
Una quarentena de tĆØcnics i polĆtics locals del Maresme i del VallĆØs Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del VallĆØs Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conĆØixer el marc normatiu que regula els processos dĀ“empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions prĆ ctiques que mĆ©s freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions dĀ“heterogeneĆÆtat sobre lĀ“empadronament de les persones immigrades.
La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM,
Neus Serra i pel conseller comarcal del VallĆØs Oriental,
Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró,
Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració,
Oriol Amorós.
En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bĆ sics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del SĆndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tĆØcnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del SĆndic va recollir dades d’
Alella,
Arenys de Mar,
Argentona,
Montgat,
Pineda de Mar,
PremiĆ de Dalt i
TeiĆ .
De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogĆØnia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris estĆ determinada , en la major part d’ocasions, bĆ© per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bĆ© per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis.
Aquest punt porta l’Oficina del SĆndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. TambĆ© recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi).
L’informe tambĆ© recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accĆ©s de la policia a les dades que hi contĆ©. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accĆ©s dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i GuĆ rdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accĆ©s, però, han d’estar justificades i motivades.
Un 12,7% d’immigració al Maresme
Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’Ć mbit metropolitĆ que tĆ© un 15,2% de població de nacionalitat estrangera.
Pel que fa al Maresme, les procedĆØncies mĆ©s dominants són El Marroc (28,5%), GĆ mbia (5,8%), Argentina i ItĆ lia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i BolĆvia (3,0%).