El 17 de maig se celebra, amb el suport de nombroses organitzacions internacionals, el Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, data que coincideix amb la de la decisió presa per la Organització Mundial de la Salut al 1990 d’eliminar l’homosexualitat del llistat de trastorns mentals.

La societat espanyola ha experimentat molts avenços positius en les darreres dècades pel que fa respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar com un dels valors positius d’una societat democràtica.

Amb l’aprovació del matrimoni igualitari a l’any 2005, Espanya es va convertir en el tercer país del món a legalitzar-lo i en un referent en el reconeixement de les persones LGBTI+ a nivell internacional.

Tot i això, si fem una mirada breu al món veurem que hi ha seixanta-nou països on ser homosexual encara està penat amb presó, sancions econòmiques o fins i tot pena de mort. I nou d’aquests seixanta-nou països condemnen específicament també les expressions diferents de gènere, per la qual cosa les persones trans* i de gènere no conforme estan completament criminalitzades.

A part d’aquestes dades oficials, hi ha països on encara que formar part del col·lectiu LGBTI+ no està penat oficialment, socialment està molt mal vist i les persones del col·lectiu eviten viure de manera publica la seva sexualitat, identitat o expressió de gènere, ja que fer-ho pot suposar un perill a la seva integritat física i moral.

Segons la macroenquesta realitzada el 2019 per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 48% de les persones LGTBI+ no s’atreveix a agafar de la mà en públic la seva parella, i un terç no s’atreveix a anar a determinats llocs per por.

L’informe sobre delictes d’odi, confeccionat per l’Oficina Nacional de Lluita Contra els Delictes d’Odi, i que anualment presenta el Ministeri de l’Interior, any rere any alerta sobre l’elevat índex de delictes d’odi motivats per l’orientació sexual i la identitat de gènere, reals o percebudes, de les víctimes, sent aquest motiu, en l’actualitat, el segon més representat en les estadístiques de delictes d’odi al nostre país.

A nivell autonòmic, Catalunya ha estat històricament pionera en la defensa dels drets LGBTI+ a l’Estat espanyol. Les primeres associacions LGBTI+ van sorgir a Catalunya als anys setanta, coincidint amb la primera manifestació a Barcelona l’any 1977 per la despenalització de l’homosexualitat. L’any 1998, Catalunya es va convertir en el primer territori de l’Estat en reconèixer les parelles de fet entre persones del mateix sexe, incloent el dret a l’adopció el 2005.

Catalunya ha reafirmat el compromís amb la igualtat real i efectiva de les persones LGBTI+, tant dins com fora de les fronteres. Aquest compromís ha estat materialitzat amb la creació de la xarxa SAI (Servei d’Atenció Integral) a l’any 2017, que consta actualment amb cent catorze serveis arreu de Catalunya. Aquí, al Maresme, en tenim cinc a nivell municipal (Pineda de Mar, Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró) i al Consell Comarcal trobem el SAI Maresme, que treballa per garantir els drets, la inclusió, la sensibilització i la lluita en contra dels delictes d’odi al col·lectiu a tots els municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants que no disposin de SAI propi.

La xarxa SAI és un servei d’atenció gratuïta específicament destinat a atendre al col·lectiu i a les víctimes de delictes d’odi o de discriminació per LGTBIfòbia, així com per informar i atendre qualsevol necessitat de les persones LGTBI+ o properes. Un servei que complementa l’atenció amb el suport i assessorament jurídic i psicològic, que treballa juntament amb entitats públiques i privades, a més de amb diversos ajuntaments, i que el passat 27 d’abril la Comissió Europea va premiar amb el premi Capitals Europees de la Inclusió i la Diversitat.

Cal conscienciar el conjunt de la ciutadania i posar en valor la diversitat sexual, de gènere i familiar, des del convenciment que les societats inclusives, igualitàries, solidàries i tolerants són també més fortes, saludables i resilients.

Maresme, maig de 2023