
La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presĆØncia de persones estrangeres empadronades al territori catalĆ a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.
L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%).
Tot i que la realitat Ć©s forƧa similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presĆØncia d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Ćndexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis mĆ©s, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, PremiĆ de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna.
Femenització de l’immigració
Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculĆ (54,9 %) supera el femenĆ (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendĆØncia a la femenització, principalment en alguns colĀ·lectius com el provinent d’AmĆØrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) Ć©s clarament superior al d’homes (22,21%). TambĆ© Ć©s superior la presĆØncia de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes).
Ćrea geogrĆ fica d’origen
Pel que fa a l’Ć rea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Ćfrica del Nord continua sent la principal Ć rea geogrĆ fica d’origen amb un 30,24%, li segueix AmĆØrica Llatina que Ć©s el lloc de procedĆØncia del 28,30% de la població immigrada (aquest colĀ·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). TambĆ© ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Ćfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Ćsia Ć©s el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i tambĆ© ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est.
Tractament conjunt del fet migratori
Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la lĆnia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents lĆnees:
Definir i posar en prĆ ctica polĆtiques d’acollida que facilitin l’accĆ©s als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions especĆfiques que tambĆ© vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gĆØnere ja que cada vegada mĆ©s la tendĆØncia a la femenització de la immigració Ć©s un fet.
Per accedir a l’informe complert,
Cliqueu aquĆ