Els poetes del Maresme (Voliana edicions, febrer 2019) és una recopilació de poetes de la comarca, del segle XVI fins el 31 de desembre del 2000. 

Amb paraules d’en Carles Duarte i Montserrat que en va fer el pròleg “el llibre dibuixa un mapa literari prou ric del Maresme i ens ajuda a descobrir els escriptors que hi ha darrere de noms de biblioteques, d’escoles, de premis literaris, de carrers”.

És un llibre realitzat gràcies al treball de dos autors i una autora, en diferents etapes: Isidre Julià Avellaneda (Mataró, 1922 – 2011), Josep Lladó i Pascual (Argentona, 1933) i Emília Illamola Ganduxé (Argentona, 1953).

El llibre conté un conjunt de 199 poetes entre els que han publicat llibres i els que no han publicat cap llibre però que efectuaven alguna activitat literària i/o han estat premiats. També hi trobem poemes d’autors i autores més destacades.

I què hi ha des les poetesses del Maresme?

Alella (3), Alella (3,) Arenys de Mar (5), Argentona (3), Cabrera de Mar (2), Caldes d’Estrac (1) , Calella (6), Canet de Mar (1), Malgrat de Mar (2), El Masnou (1), Mataró (13), Pineda de Mar (4), Premià de Dalt (2), Premià de Mar (2), Teià (1), Tiana (1), Tordera (1), Vilassar de Dalt (2), Vilassar de Mar (2). Destaca també el nombre important de dones rapsodes que van il·luminar la vida literària del Maresme fent nombrosos recitals, aplegades en L’Esbart de Poesia que fou acollit per Òmnium Cultural, la fundadora del qual fou Mercè Sala, nascuda a Ripoll. La primera poetessa recollida per Julià i Lladó en la primera part del llibre és Mercè Clavell i Masuet, Mataró (1899-1989), Però n´hi han d’anteriors: Mercè Pujadas i Botey, Caldes d’Estrac (1880-1972) i Dolors Monserdà i Vidal, Argentona (1845-1919) Mostra poètica de Dolors Monserdà Lo retorn La tartana s´és vinguda Los infants ja hi salten dins Adéu siau, esplais alegres Dels clars dies de l´estiu! D´Aquell aplec de belleses, Avui, no en resta altre encís Que els pilots de fulles seques Que el vent passant fa cruixir. La verdor de camps i vinyes Poc a poc s´ha esgrogueït; I les flors ja no hi gallegen Per les vores dels camins. Ja no es veu penjar dels arbres Lo fruit ros i el flonjo niu; Sols dins son pelló de punxes, La castanya hi branda humil. Per entre boires polsoses Resten planures i cims; I el poblet i la parròquia S´esfumen sota un cel gris. Tot s´esborra; tot s´allunya; Tan sols entre mig dels pins, S´esguarden les parets blanques De l´ermita del sant crist. Del sant crist que tantes voltes He pregat per los que estim… Que al braç de la jove mare M´hi deixa veure un nou fill. Poema extret de les pàgines 132-133 del llibre.