El Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 (PPDM) és resultat del compromís polític i la priorització estratègica del Consell Comarcal del Maresme d´avançar en l´assoliment de la plena igualtat entre dones i homes en tots el àmbits de la societat i de la convicció de que només les intervencions que garanteixen l´aplicació de la perspectiva de gènere i la transversalitat de gènere propicien transformacions reals. Els Plans de Polítiques de Dones es constitueixen com un instrument fonamental de les institucions públiques per abordar la problemàtica de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere.
El PPDM constitueix un conjunt ordenat de mesures dirigides a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes i adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació que ens ha permès identificar les principals necessitats pràctiques i els interessos estratègics de les dones del Maresme.
El PPDM s’ordena en 6 eixos estratègics d’intervenció dins els quals han quedat fixats els objectius específics i els resultats a assolir, així com les accions que han de permetre assolir-los i els indicadors que permetran mesurar el seu grau d’assoliment. Per determinar aquesta lògica d’intervenció, d’una banda, s’ha pres com a referència el Pla de Polítiques de Dones de l’Institut Català de les Dones per al període 2008 a 2011 i els sis eixos d’actuació en base als quals s’articula la definició dels objectius, d’altra, han estat considerades les necessitats i interessos de les dones del Maresme identificades durant el diagnòstic i els àmbits de competència del Consell Comarcal del Maresme. Igualment el PPDM ha permès ordenar i integrar el conjunt accions que des del CCM es duen a terme per transformar i millorar la situació de les dones de la comarca així com articular amb acciones que es desenvolupen des dels ens locals.
Podeu consultar el document d’Accions i Indicadors clicant sobre la imatge:
Dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones
Enguany, fa 60 anys, un 25 de novembre, eren assassinades les germanes Mirabal, tres activistes polítiques, opositores al règim del dictador dominicà Trujillo. Aquest assassinat fou la data que establí el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. Des de llavors, no han cessat els esforços de moviments socials, feministes i de tots els àmbits per a erradicar les violències masclistes, i d’ençà uns anys, diverses iniciatives populars com el #NoEstàsSola, el #Metoo i el #YoSiTeCreo han vingut anunciant que el temps s’ha esgotat per als agressors masclistes. El repte és enorme i es tracta de canviar la societat i destruir un poder patriarcal fermament arrelat.
Els temps canvien i el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort. La defensa dels drets humans més fonamentals està guanyant, a poc a poc, aquesta partida. Per això, cal no perdre l’horitzó que encara està per arribar mentre tenim en compte el camí que ja hem recorregut. Cal enfortir l’estratègia i el compromís comú per erradicar totes les formes de violència masclista. Les que es produeixen en l’àmbit de la parella i exparella o en l’àmbit familiar, i que durant molts anys s’han considerat un problema privat, però també aquelles que es produeixen en l’àmbit laboral o social i comunitari, i que han estat tradicionalment menys visibilitzades, com ara l’assetjament sexual o per raó de gènere, els matrimonis forçats o el tràfic de nenes i dones amb finalitat d’explotació sexual o altres.
Sovint, ens preguntem “què puc fer jo per a canviar tot allò que no m’agrada?”, afortunadament fer-se aquesta pregunta ja és prendre partit per a erradicar les violències masclistes. Segurament, mai abans hi havia hagut una implicació tan extensa, i conscient, respecte aquesta tipologia de violència. I és que, els darrers mesos han estat realment durs per a les dones i criatures que viuen en situacions de violència com, segurament, ho seran els mesos que vindran, mentre duri la pandèmia.
Els agressors adapten la violència obrint esquerdes noves per a seguir avançant, adaptant-se a les circumstàncies. El confinament ens ha demostrat que, qui vol exercir el control sobre dones i nenes ho ha tingut més fàcil que mai. De fet, als agressors els ha calgut emprar molta menys força que l’habitual per a continuar mantenint els seus desitjos i privilegis. L’aïllament i l’increment de la violència psicològica ha estat freqüent en contextos en que s’ha reduït la xarxa social i l’activitat habitual de les dones per les restriccions de moviments, la reducció de la interacció social o l’augment del teletreball. S’han produït situacions d’assetjament sexual a canvi de recursos econòmics o allotjament quan les dones han tingut pèrdua d’ingressos i per tant dificultats econòmiques per a seguir endavant. S’han produït agressions sexuals en entorns d’oci informals en els que no hi ha persones professionals formades en matèria de violències sexuals. També en el món virtual, l’increment de les violències en línia està afectant a moltes dones i nenes fins al punt de posar en risc la seva pròpia vida. Les ciberviolències, com ara el control o l’assetjament a través d’aplicacions i xarxes socials o el sexpreading, han pres rellevància en la situació de confinament i han permès als agressors controlar i assetjar les seves
víctimes, dones, joves i nenes, sense necessitat de conviure amb elles. Davant d´aquesta emergència mundial, les desigualtats estructurals ja existents s’han accentuat.
Però, quan la violència s’adapta a les noves situacions, també ho fan les formes de resistir de les seves víctimes. Tendim a pensar, equivocadament, que les víctimes són éssers passius i resignats i desconeixem que, constantment, estan elaborant i readaptant les maneres en les quals es mantenen amb vida. Amb les circumstàncies estranyes d’aquest any hem après que allò que ens havien ensenyat sempre, no és cert i, contràriament al que crèiem, el lloc més segur per a les dones i les nenes pot ser el carrer, les places, els llocs on fem vida, mentre que la llar, la proximitat, allò que sempre havíem concebut com a refugi, pot ser l’espai més perillós per a nosaltres. Les cases, en alguns casos, han actuat com a búnquers on l’objectiu dels agressors era tenir el control sobre la víctima, tenir poder sobre ella, només les múltiples campanyes socials i institucionals que s’han posat en marxa han ajudat a posar fre a les violències. Hem comprovat doncs que, per a moltes, ser a casa no és sinònim de pau sinó de por i violència.
Quan hem tornat a ocupar els carrers i els llocs de treball, els masclistes han vist que perdien aquest poder. Per això, els majors episodis de violències han estat, precisament, quan s’ha produït el desconfinament. El nombre de trucades i atencions s’han vist incrementats en xifres tristament històriques. Des del conjunt d’administracions manifestem el nostre ferm compromís en seguir treballant per desplegar polítiques públiques per posar fi a totes les violències masclistes i per garantir l’atenció, la recuperació i la reparació de les supervivents. Si bé és un tema d’implicació de la societat, els responsables polítics, de totes les administracions, no han de deixar d’implementar noves i múltiples campanyes contra aquesta violència, ajudar a la consecució de plans específics per a les escoles i acabar amb les retallades sistemàtiques que pateixen d’uns anys ençà els programes contra la violència de gènere.
Per això, cal un reconeixement a totes aquelles persones que han superat allò de: “són coses de parella” i han despenjat el telèfon, i a totes les associacions, entitats i grups feministes del país que han posat sobre la taula l’emergència de trobar solucions en aquests moments tan difícils. Necessitem, més que mai, un compromís unitari de la societat i les administracions per a garantir la vida digna de les dones i les nenes.
Sense les circumstàncies actuals de la pandèmia, els companys i companyes de feina, les amistats, les persones amb qui compartim activitats diverses… esdevenen vigilants informals del benestar. Compartim preocupacions, sensacions, observem els canvis i, per això, cuidem. Quan tot això s’ha vist impedit, ha estat més important que mai que tothom fes un pas endavant per a denunciar les violències masclistes en tots els seus àmbits i formes.
Com a Consell Comarcal del Maresme ens dirigim a totes aquelles dones que han resistit a la violència i han buscat el moment idoni per a explicar-ho a terceres persones; també a les que no podien i el seu veïnat ha alertat sobre la situació que patien, a les que han pogut escapar. Ens dirigim, sobretot, a les que, en una època tan incerta com la present, encara romanen allà on hi ha el seu agressor.
El Maresme és una comarca feminista, i el seu Consell Comarcal ha fet una aposta ferma per treballar, juntament amb la resta d’agents implicats, en l’erradicació d’aquest greu problema. En aquest sentit ha avocat, i ho continuarà fent, recursos econòmics, humans, pedagògics…. Per assolir els objectius fixats hem de sumar esforços i crear complicitats ja que la violència masclista
és un problema social que implica a tothom, per tant, és necessari que la societat faci seva la responsabilitat de sensibilitzar i participar en l’erradicació d’aquesta xacra.
Finalment, ens dirigim als homes que esteu en contra d’aquestes violències i sabeu que un dels vostres amics, familiars, coneguts les exerceixen: és hora que us en feu responsables i hi intervingueu. I per últim: als agressors, un recordatori: no hi haurà espai per a la impunitat.
Les violències masclistes només es poden eliminar des de l’arrel, sigues tu també còmplice en la construcció d’aquest món millor.
“Els drets costen molt de guanyar i molt poc de perdre“. Aquesta és la proclama que més es va repetir en el decurs de l’acte oficial de lliurament del IV Concurs de Relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme que es va fer a l’Auditori del teatre Clavé de Tordera.
Totes les persones que van intervenir van posar el focus en l’auge dels moviments d’extrema dreta i van alertar de la proliferació de discursos d’odi, de la regressió dels drets i de la necessitat de treballar conjuntament en la seva defensa.
En aquest contexte, guanyen encara més pes concursos com el de relats curts per la diversitat sexual i de gènere que esdevenen un canal sense barreres i uns espais inclusius d’expresió lliure que permeten visibilitzar la diversitat de la nostra societat. Aquest és justament l’objectiu que persegueix el Consell Comarcal del Maresme amb el concurs literari que va impulsar l’any 2021.
En aquesta quarta edició, els premis -que en paraules del jurat tenen una gran qualitat literària- s’han quedat a Vilassar de Mar, El Masnou i Tordera. Aquest darrer municipi, d’on són dues de les guanyadores, va ser el que va acollir l’acte oficial de lliurament de guardons.
L’acte va comptar amb una àmplia representació institucional municipal i comarcal, destacant les intervencions de la regidora d’Igualtat, Toñi Garcia; la consellera de Drets i Serveis a les Persones del Consell Comarcal, Marta Paset i l’alcaldessa de la població Elisabet Megias. També va donar suport al concurs de relats curts per la diversitat sexual i de gènere del Maresme la Diputació de Barcelona que va estar representada per la diputada adjunta de l’Àrea de Feminismes i Igualtat, Eva Soler.
PREMIS del IV Concurs de relats curts per la diversitat sexual i de gènere:
La coeducació està reconeguda des de fa un temps com el millor antídot contra una cultura basada en les desigualtats i la violència.
Promoure la coeducació és una garantia per tenir uns centres i espais educatius lliures de relacions de poder asimètriques i de violències de tota mena: masclistes, lgtbifòbiques, racistes, capacitistes, etc.
Així mateix, la lluita contra aquestes violències i discriminacions requereix incorporar la perspectiva de gènere i lgtbi amb mirada interseccional per no deixar cap col·lectiu ni persona enrere.
A la comarca del Maresme es duen a terme, des de fa uns anys, projectes de sensibilització en igualtat i contra les violències masclistes i lgtbifòbiques dirigits als centres i espais educatius. Alguns són accions puntuals i d’altres són projectes integrals de coeducació.
Es fa necessari doncs crear un espai de visibilització, intercanvi i reflexió sobre l’impacte d’aquestes accions, les perspectives que s’hi empren i el nivell de coordinació entre els diferents agents que intervenen en la coeducació a la comarca.
Per això, el Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments de Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar us convidem a la primera Jornada Comarcal de Coeducació.
Públic destinatari
La jornada està dirigida a totes les persones que promouen la igualtat sigui des del món educatiu, des dels ajuntaments i altres administracions públiques o des de les entitats. Hi poden assistir els equips tècnics d’igualtat, educació social i joventut, professionals dels centres educatius, les figures COCOBE, Serveis Territorials d’Ensenyament, Centres Pedagògics Regionals, entitats del tercer sector, Professionals d’educació en el lleure (extraescolars, casals,caus i esplais), AFAs, Mossos d’Esquadra, SIADs, SAIs, SIE, així també com els càrrecs polítics dels mateixos àmbits, i qualsevol persona interessada en el tema.
Programa
09:30 h Entrada
09:45 h Benvinguda institucional
10:00 h. Conferència inaugural: “Educació amb perspectiva de gènere: elements clau, bones pràctiques i reptes.” A càrrec de Katy Pallàs Picó
10:45. Presentació d’experiències de coeducació a la comarca a càrrec de diferents ens de la comarca:
Taula 1: Ajuntaments: Canet de Mar, Sant Pol de Mar, El Masnou i Mataró.
Taula 2: Serveis Educatius del Maresme, Mossos d’Esquadra, i Consell Comarcal del Maresme
12:00 h Pausa esmorzar
12:30 h Grups de treball dinamitzats a càrrec de les entitats Guspira, l’Esberla, Enruta’t i ViraCooperativa.
Eva Lleonart és una barcelonina que ha trobat en el Maresme, i concretament en Sant Pol de Mar, el lloc per viure-hi. Ha abandonat la seva professió, la química, per la seva passió que és la literatura. Diu que s’expressa “millor escrivint que parlant” i la seva qualitat literària ja li ha permès obtenir diferents premis. A més d’escriptora és coach i uneix els dos vessants en els tallers de coahing i neurolingüística que imparteix.
Qui és l´Eva Lleonart Muntagut?
Sóc catalana. Vaig néixer a Barcelona i actualment visc al Maresme, a St. Pol de Mar. Química de professió, vaig exercir durant 13 anys a una multinacional. Allà ja vaig descobrir la meva passió per l’escriptura. Posteriorment em vaig formar a diferents escoles fins realitzar l´itinerari complert de novel·la a l´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès.
A què et dediques a nivell professional?
Sóc coach. Tinc el màster de coaching i també el de PNL (Programació Neurolingüística). Aplico la PNL al coaching, tant literari com personal, que duc a terme. Imparteixo tallers d´escriptura creativa, narrativa i anàlisi d´obres a diversos centres i també tallers d´Escriptura Terapèutica. Resumint sóc coach i escriptora. Escric i faig coaching literari.
Parla’ns de l’escriptura. Com has arribat a ser escriptora i què representa per a tu el fet d’escriure?
L’escriptura per mi és una necessitat de plasmar les meves inquietuds. M´expresso millor escrivint que parlant. Connecto amb el meu jo perquè quan escric parlo amb mi mateixa.
Sobre quins temes escrius?
Escric sobre els grans temes: l’amor, la passió, l’enveja, el sentit de la vida. Són temes molt tractats però hi poso la meva mirada particular. Em fixo en les coses petites però que aporten un gran significat en la vida.
Per exemple, una persona que no tingui cap posició social, econòmica o cultural, pot semblar d’entrada que només és una persona més, del munt. Però si la mires amb lupa descobreixes que és la persona més important pel seu entorn.
Al llibre “La vida s’escriu amb minúscules”, ho plasmo parlant de petites coses i en la novel·la “Miratge”, el focus està posat en les petites persones que viuen a la Índia. Puc donar l´exemple d´una senyora en un centre de moribunds. No tenia familiars, ni propietats ni gent que la visités. Però tenia una dignitat tremenda. Quan el personatge de la novel·la li va preguntar si volia alguna cosa, li va demanar que li pintés les mans i li poses el puntet al front (bindi).
Quin lloc ocupa el tema dona en els teus escrits?
No escric només sobre o per a les dones. Però m´atrauen els diferents perfils de les dones. Per exemple a la novel·la “Miratge” hi ha la dona aventurera, lliure i independent i la dona formal amb família i més lligada a la societat.
De vegades escric com a home per posar-me en la seva pell i saber com ens veuen a les dones. A vegades ho aconsegueixo i a vegades no, sobretot quan es tracta de les relacions sexuals. Deixo llegir l´escrit a alguns homes del meu voltant per saber el seu parer.
Hi ha escriptors homes que sembla que coneguin molt bé el món de les dones, oi?
Sí, entre altres Garcia Márquez, Woody Allen en les seves pel·lícules, etc. Aquestes són excepcions, sobretot si parlem de la literatura clàssica on la dona era presentada com un mer objecte . Virginia Wolf va ser de les primeres que es van rebel·lar contra la imatge de la dona en la literatura. El seu pare li va permetre l´accés a la literatura i els llibres i això va fer que s´adonés del paper marginat i estereotipat de la dona en la literatura.
Què penses de la categoria, literatura feminista?
A vegades penso que és una etiqueta per desqualificar o per treure força al que escriuen les dones. Jo entenc la literatura com una manera profunda d´expressar-se de l´ésser humà sigui home o dona. Aquestes classificacions no m´agraden.
Quins llibres has escrit?
El llibre de relats “La vida s’escriu amb majúscules” i la novel·la “Miratges” i altres relats publicats amb altres autors.
També has rebut premis?
El mejor final de la historia. Concurs de la Cadena Ser. Guanyadora setmanal novembre 2007 amb el relat “Como todos los días desperté en mi cama sin saber dónde estaba” Concurs de microrrelats de El Periódico de Cataluña. Guanyadora Juliol 2007 amb el relat “El latín en la iglesia” Soñadores XV. Obres premiades en el certamen literari 7 plomes, Mollet del Vallés, 2006. Segon premi en prosa castellana amb el relat “Circunstancias” Soñadores IX. Obres premiades en el certamen literari 7 plomes, Mollet del Vallès, 2002. Primer premi en prosa castellana amb el relat “Experiencias vividas”; primer premio en prosa catalana amb el relat “Tan iguals i tan diferents” y segon premi en poesia castellana per “Sensibilidad”.
Abans has dit que aplicar el coaching i la PNL a la literatura. Ens vols explicar què és el coaching literari i la PNL?
El coaching literari ajuda a aconseguir els objectius desitjats. En aquest cas, seran objectius literaris. És un anàlisi d’on està la persona i cap a on es vol arribar. És individual. S’el·limina el bloqueig que impedeix escriure. Aquest sempre és personal. S´utilitza la PNL per acabar amb el bloqueig. Després es comença amb el procés creatiu.
La PNL és la programació neurolingüística, ajuda a detectar les creences limitants de la persona i substituir-les per creences potenciadores. Això en el cas de les dones ho trobem per exemple quan no volen treure temps per escriure a l’atenció a la família i la llar, algunes vegades busquen l´aprovació prèvia de l´home.
Quins tallers imparteixes?
Aquí al Maresme, imparteixo diferents tallers d’escriptura creativa i terapèutica. Tallers d’escriptura creativa que ofereix les eines bàsiques per saber escriure Literàriament. Imparteixo un a Mataró i un altre a Calella. Tallers d´anàlisi de tècniques literàries. Només es fa si ja s’ha fet el primer taller. Dóna una amplitud de mires i ajuda la persona a trobar el seu estil. Imparteixo un a Sant Pol i un altre a Calella.
Tallers de narrativa, s´hi aprenen les tècniques literàries. Primer pas per fer escriure una novel·la o un conte. Imparteixo un al “laboratorio de escritura” a Barcelona. Tallers d´escriptura terapèutica on s´expressen les emocions i s´aprèn a gestionar-les a través de l´escriptura utilitzant tècniques de la PNL. Ara estic fent aquets tallers a Barcelona, Calella i havia fet un a Castelldefels.
Com valores aquests tallers?
Aquests tallers posen la literatura a l´abast de tothom. Tothom és escriptor en potència perquè tothom ha viscut i té coses a dir. Aquesta diversitat dóna lloc a moltes mirades de la realitat, sexes, edats, àmbits culturals, etc.
Hi ha un taller que està organitzar per una entitat de dones oi?
Sí, és el taller de Sant Pol. Està organitzat per l´associació “Dones de la Vallalta” que porta 3 anys i ara els membres han assolit un domini important de les tècniques d´escriptura. Han arribat a publicar un llibre de relats i tot.
Sé que també estàs activa al món associatiu, a quines entitats pertanys?
Sóc una dona d´esquerres, sóc la fundadora del Teaming Vallalta, projecte social a la zona de la Vallalta (Sant Pol, St. Cebrià de Vallalta i St. Iscle de Vallalta) que pretén ajudar a les famílies més necessitades amb fons aportats pels membres del Teaming També formo part del Banc del Temps de Mataró i he col·laborat com a voluntària a diferents organitzacions: amb nens de famílies desestructurades, persones grans, persones immigrades, nens amb malalties oncològiques i una estada a Calcuta com a cooperant. Sóc la secretària de l´associació “Dones de la Vallalta”.
Com valores la teva trajectòria personal a la vida?
La meva trajectòria personal, a ulls externs, pot semblar que hagi seguit camins ben diferents des de la química a l´escriptura. En realitat, a dia d´avui, m´adono que donar-me permís a experimentar les meves inquietuds m´ha enriquit i puc aplicar el que he après en cada etapa de la meva vida. N´estic molt contenta.
De vegades es pateix del prejudici que l´escriptura ha de ser una afició, però una persona no en pot viure. És un missatge constant que m´ha obligat a ser més ferma i creativa per trobar la manera de fer viable el meu projecte. El coaching pateix d´un altre problema. És conegut el nom però no es coneix en què consisteix. La frase de “Ara tothom és coach” no ajuda gaire perquè li treu valor i generalitza.
Quina és la teva visió personal envers la igualtat de gènere en la nostra societat?
És evident que la nostra societat ha avançat en aquest aspecte. La meva realitat no té res a veure amb la de la meva mare, i només estem parlant d´una generació anterior. Però crec que també és una percepció que amaga realitats desiguals encara ara, encara aquí, i no hem de deixar de reivindicar el dret de les dones a la igualtat en tots els àmbits.
Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme
A través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració donem suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l´acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Aquest reforçament, però, no és contradictori amb la tasca dels diferents ajuntaments que gestionen directament plans o accions municipals, sinó que es tracta d´una eina de recolzament en la gestió de les polítiques de ciutadania i immigració.
El fet d´incidir en el concepte de ciutadania el basem en el criteri de residència, incidint en la funció integradora, inclusiva i socialitzadora, tot tenint en el seu horitzó la voluntat de garantir una igualtat d´oportunitats i una equiparació de drets entre tots els ciutadans, a la vegada que també té en compte els reptes que actualment planteja la immigració.
OBJECTIUS DEL PLA
Objectiu general
Contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l´exclusió social, la igualtat d´oportunitats, i l´accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca.
Objectius específics
Fomentar la incorporació i participació de tots els actors (polítics/ques, tècnics/ques, persones immigrades i autòctones) en un procés conjunt, de manera activa i corresponsable.
Obrir processos que permetin l´intercanvi i la reflexió sobre les experiències i la realitat, per tal de generar visions i vies d´actuació efectives, compartides i transversals, i no focalitzades tant sols, des de l´àmbit del benestar social.
Facilitar la identificació d´eines, recursos i bones pràctiques que s´han de portar a terme per donar resposta a les necessitats i demandes, en relació al fet migratori, dels àmbits de l´educació, la salut, l´habitatge, la vida associativa, etc.
Promoure la formació dels i les professionals dels serveis públics de la comarca en funció de les necessitats expressades i/o detectades.
Promoure el programa integral d´acollida en el territori, a nivell municipal i/o supramunicipal, donant suport i coordinant els diversos municipis que estiguin interessats en promoure’l.
QUÈ FEM?
El Pla l’estructurem en les següents línies d’actuació:
Mantenir els canals de comunicació amb els ajuntaments i facilitar l’acompanyament i assessorament a tècnics i polítics municipals.
Configurar, dinamitzar i/o participar en comissions o taules de treball, fomentant el treball en xarxa entre diversos agents que comparteixen espai amb un interès comú.
Formar i sensibilitzar als professionals en relació al fet migratori, donant resposta a les necessitats formatives.
Millorar la comunicació, la relació i la integració cultural entre persones i grups de cultures diverses, a través del servei de traducció per a persones nouvingudes i del servei de mediació intercultural.
Facilitar l’acollida de qualsevol nou ciutadà al seu propi municipi, oferint un tracte en igualtat de condicions i normalitzat d’accés als serveis i potenciant la seva autonomia, a través del servei d’acollida itinerant, donant cobertura al que preveu la llei i el reglament d’acollida.
Facilitar suport als ajuntaments en la gestió de les propostes d’informe d’estrangeria.
Sensibilitzar a la ciutadania sobre el fet migratori, a través del programa de la diversitat i altres actuacions acordades amb els ajuntaments.
Fomentar la convivència intercultural, generant relació entre la ciutadania a través d’interessos comuns i compartits.
Capacitar a la població estrangera per facilitar la seva inclusió social.
Mantenir els canals de comunicació amb les entitats i facilitar el nostre suport.
Observar i analitzar el fet migratori a la comarca, donant a conèixer dades de la població empadronada a través de publicacions.
Coordinació amb els altres ens supramunicipals, en benefici del desenvolupament de les accions definides o per generar-ne de noves.
Algunes de les línies d’actuació es poden concretar en altres activitats no previstes, en funció del desenvolupament de cadascuna de les línies d’actuació, i sobretot, com a resultat del procés progressiu de participació i implicació dels diferents agents socials.
ON ENS PODEU TROBAR?
Pla Territorial de Ciutadania i ImmigracióContacte:Víctor Bassas SeguraCàrrec:Tècnic de polítiques migratòries
La nova Llei 17/2020 aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 de desembre reforça i actualitza la Llei 5/2008 incorporant nous àmbits de la violència masclista, noves manifestacions, la regulació de les violències digitals, i altres qüestions com el consentiment sexual.
També protegeix i respecta la diversitat de gènere reconeixent els drets de les dones transgènere i cisgènere i de les persones no binàries.
El proper 19 de març, el Consell Comarcal durà a terme una sessió informativa per explicar a les i els professionals dels serveis que formen part de la Xarxa d’atenció a les víctimes de violència masclista els principals canvis legislatius.
La sessió, que es farà en format online a les 12h, serà presentada per la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero. L’advocada del SIAD Maresme i del SAI comarcal LGBTI, Jennifer Álvarez, serà l’encarregada de repassar les principals novetats normatives.
Per assistir-hi, cal enviar aquest formulari d’inscripció:
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
