Col·loqui: Assetjament sexual i/o per raó de sexe a la feina

DesprĆ©s del perĆ­ode estival, el Consell Comarcal reactiva el cicle mensual de xerrades amb entitats de dones del Maresme. Aquest mes de setembre, coincidint amb el retorn a la feina, s’abordarĆ  l’assetjament sexual i/o per raó de sexe a l’entorn laboral.

La xerrada, que es fa en colĀ·laboració amb FAGEM (Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme), abordarĆ  amb dades la violĆØncia contra les dones, les causes de l’assetjament sexual, les diferĆØncies de victimització homes-dones, els rols i la segregació ocupacional, les diferĆØncies entre assetjament sexual i per raó de sexe, l’assetjament sexual a l’hostaleria, la violĆØncia sexual a l’esport i els protocols per a l’abordatge de l’assetjament sexual.

La sessió es farà en format online el dijous 30 de setembre a les 19h amb el següent programa:

  • Benvinguda a cĆ rrec de Meritxell Romero, consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • Xerrada a cĆ rrec de SĆ­lvia Tosca, Agent d’Igualtat de FAGEM
  • Espai de participació de les persones assistents.

Per assistir-hi, cal inscripció prèvia.

INSCRIPCIONS:

El CCM presenta als regidors de la comarca els treballs realitzats sobre immigració

El Conseller Delegat de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme, Xavier Serra, ha convocat una reunió amb regidors i regidores dels municipis de la comarca per reflexionar a l’entorn de la immigració al Maresme. La convocatòria s’ha fet arribar a alcaldes/es i cĆ rrecs electes responsables de les Ć rees d’Educació, Joventut, Benestar Social i Cultura. La reunió es celebrarĆ  a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme el dimecres, 15 d’octubre, a les 18:00h.



El programa és el següent:
  • 18:00h.- Benvinguda
  • 18:05h.- Presentació del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme i del Servei de Mediació, a cĆ rrec del Conseller Delegat de Serveis Personals Xavier Serra.
  • 18:30h.- Xerrada-Col.loqui: “Vies d’enteniment i convivĆØncia amb la comunitat d’origen magrebĆ­ als municipis” a cĆ rrec de la Dra. Amina Bargach. L’experta aportarĆ  elements per entendre les dinĆ miques socials d’aquest col:lectiu i exemples de bones prĆ ctiques en actuacions comunitĆ ries i municipals per tal de fomentar la convivĆØncia i les bones relacions de veĆÆnatge.

En acabar l’acte, s’atendran les peticions dels mitjans de comunicació que hi estiguin interessats.

Trobada dels SIADs del Maresme

[wpforms id=”121316″ title=”false”]

Els SIAD de la comarca del Maresme realitzen una trobada per renovar els vincles i el treball en xarxa.

La Trobada estĆ  dirigida a tots els equips tĆØcnics dels SIADs i punts d’atenció de la comarca

  • Benvinguda cĆ rrec de Laura MartĆ­nez Portell, alcaldessa de Vilassar de Mar

  • Presentació i debat sobre l’estat actual dels SIADs de la comarca

  • Pausa-cafĆØ

  • Presentació breu del Protocol Comarcal d’Abordatge amb diligĆØncia deguda de les ViolĆØncies Masclistes

  • El model d’atenció del SIAD

  • Estat dels serveis i recursos de la comarca

  • Cloenda

Comunicació 2.0 i xarxes socials

Formació adreçada a entitats del Maresme

El dimarts 10 i el dijous 12 de novembre es durà a terme, en sessió telemàtica, un taller adreçat a entitats en el qual es donaran les claus per a entendre el funcionament de la comunicació 2.0 a través de les xarxes socials.

El taller és gratuït, però cal inscripció.

Places limitades.

MƉS INFORMACIƓ I INSCRIPCIONS

Concentració contra la Violència Masclista

L’Associació Viladona torna a organitzar una nova concentració per denunciar la violĆØncia masclista.
L’acte tĆ© lloc cada Ćŗltim dijous del mes. Aquest mes, toca el dia 26.

 

Data: 2017-10-26

Lloc: PlaƧa de l’Ajuntament (Vilassar de Mar)

Ho organitza: Associació Viladona

La cultura de la pau i el fexisme

Dones Reporteres de Mataró parlarà amb la Noe Ayguasenosa de la Cultura de la Pau.

 

Data: 2017-11-15

Lloc: Biblioteca Pública Fundació Iluro, Mataró

Tipus d’acte: -7-

Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme

 

Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme estĆ  3,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadĆ­stic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.

Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb mĆ©s intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduĆÆt en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% catalĆ .

A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’Ć­ndex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, PremiĆ  de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, PremiĆ  de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedĆØncia, el colĀ·lectiu marroquĆ­ Ć©s el mĆ©s nombrós (30,15%), seguit del gambiĆ , l’italiĆ , el xinĆØs i el senegalĆØs. Cal puntualitzar que el colĀ·lectiu italiĆ  inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentĆ­ amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals paĆÆsos d’origen: Argentina, Romania, RĆŗssia, Colòmbia, FranƧa, BolĆ­via, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.

Les dades per àrea geogràfica són les següents:

  • ƀfrica del Nord: 15.743 persones  (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
  • AmĆØrica Llatina: 11.228 (22,0%)
  • Unió Europea: 10.574 (20,7%)
  • Resta d’ƀfrica: 6.831 (13,4%)
  • ƀsia: 4.143 (8,1%)
  • Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
  • AmĆØrica del Nord: 300 (0,6%)
  • Oceania: (0,1%)

L’estudi observa diferĆØncies en l’evolució de les 3 Ć rees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme

Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant CebriĆ  de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers Ć©s desigual en funció de l’Ć rea geogrĆ fica d’origen. Augmenta percentualment la població originĆ ria d’ƀsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originĆ ria d’ƀfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originĆ ria de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’AmĆØrica Llatina.

A l’Alt Maresme la població originĆ ria de la UE Ć©s el colĀ·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originĆ ries d’ƀfrica del Nord i d’AmĆØrica Llatina.

Pineda de Mar Ć©s el municipi que presenta unes diferĆØncies mĆ©s notables. La seva població estrangera amb mĆ©s pes Ć©s la provinent d’ƀfrica del Nord. En canvi, els colĀ·lectius provinents de la Unió Europea i d’AmĆØrica Llatina tenen un percentatge inferior.


Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, ƒrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant VicenƧ de Montalt):Segueix els parĆ metres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial mĆ©s destacat d’aquesta zona Ć©s que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’ƀfrica. El cas de Mataró Ć©s diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originĆ ries d’ƀfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’ƀsia són un colĀ·lectiu major que el de les originĆ ries de la Unió Europea.

Baix Maresme  (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, PremiĆ  de Dalt, PremiĆ  de Mar, TeiĆ , Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar):  S’incrementa gradualment la presĆØncia de persones originĆ ries d’ƀsia, ƀfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originĆ ria de la Unió Europea Ć©s el colĀ·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originĆ ries d’ƀfrica del Nord i d’AmĆØrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.

PremiĆ  de Mar i El Masnou presenten diferĆØncies respecte als municipis del seu entorn. A PremiĆ  de Mar el pes relatiu de les persones originĆ ries d’ƀfrica del Nord Ć©s mĆ©s alt i, a mĆ©s, s’ha mantingut forƧa estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb mĆ©s pes Ć©s la procedent d’AmĆØrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.

Podeu ampliar la informació consultant l’informe:

 

TambĆ© podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUƍ