Milene Moraes, una emprenedora entusiasta
Milene Moraes és una arenyenca d’origen brasiler que va aterrar a Catalunya l’any 2007.
Venia, com moltes altres persones emigrades, a estudiar (ella és llicenciada en Filologia Anglesa i Portuguesa i té diplomatura de Dret).
Un cop aquí, es va trobar amb moltes traves i dificultats per aconseguir el seu somni. De manera que es va limitar a estudiar el castellà i a buscar feina. La seva voluntat i persistència la van portar a aventurar-se per diferents camins de superació fins que es va sentir realitzada en el món de l’emprenedoria.
Milene, com vas viure aquest aterratge no tan fàcil?
No em vaig deixar vencer per la tristesa, jo sóc de naturalesa combativa. Així que em vaig arromangar i em vaig posar a treballar on sigui. No vaig treballar d’allò que desitjava i pel qual vaig estudiar, però amb tot vaig tenir la sort de trobar bones feines.
En què vas treballar?
Vaig començar treballant en un bar cultural i al mateix temps donava classes d’anglès amb empreses que ofereixen classes d’idioma. Després d’un temps treballant al bar, em van començar a encarregar l’organització d’esdeveniments, cosa que m’agradava molt.
Però no tot va ser flors i violes. Em van estafar en una de les empreses perquè treballava sense contracte. Va ser quan vaig conèixer el meu marit i em vaig casar amb ell. Vam venir a viure a Arenys de Mar. Vaig viure una època de maltractaments que em va frenar la vida. Després de la separació, vaig tornar a treballar a Barcelona en l’àmbit de l’estètica. M’hi vaig quedar fins al moment en el qual vaig conèixer el món de l’emprenedoria.
Com et vas endinsar en aquest món?
Primer vaig viure una expriència curta de treball per compte propi obrint un restaurant amb altres persones.
Aquesta experiència no va tenir èxit. Després, una persona de la qual era clienta em va iniciar en aquest món. Vaig començar la meva aventura en el comerç electrònic: botiga online, telecomunicació, energies (renovables?), etc. Venia serveis de necessitat bàsica i productes de cura personal. Amb el temps em vaig convertir en distribuïdora.
La franquícia em va facilitar les eines tecnològiques necessàries per desenvolupar la meva feina: oficina virtual, eines de màrqueting, suport tècnic, atenció al client, el kit d’inici i la formació necessària per gestionar totes les operacions.
Llavors entenc que tens un lloc web?
Sí, tinc una pàgina web. Però ja no ens dediquem tant a vendre a productes perquè els serveis són els que generen els ingressos residuals. Així que treballo per tenir clients als quals recomano que canviïn de compania de llum, seguro, telefonía móvil i seguretat domèstica mitjançant comparacions de factures d’una compania a l’altra. Es fa el client un cop i es cobra tots els mesos de per vida mentre sigui client nostra.
També treballo perquè altres persones puguin ser també distribuidores, creo una xarxa de persones distribuidores. Estem inscrites en tots els òrgans que autoritzen la venda directa. Vaig estar un any estudiant i observant, els meus estudis de drets em van permetre entendre com funciona tot el tema.
La via de contacte amb el públic i amb la xarxa és Facebook, lindelkin, Instagram i l’entorn immediat. La xarxa la constitueixen més dones que homes.
I com evoluciona la teva nova feina?
Molt bé, la meva botiga està en 26 països del món. Cobro cada mes un sou (variable però el rebo cada mes) a més de comissions per treball en equip, la rapidesa i l’ampliació de la xarxa. Cada cop que la xarxa creix, cobro més i si recomano un producte, també.
Per crear xarxa, organitzo allò que s’anomena PBR (personal bisness,…). Són trobades de petit comitè (de tu a tu).
Però jo et vaig veure (en fotos) en trobades grandioses. Què era allò?
Ah, sí! També participo d’esdeveniments formatius i informatius de creixement personal, projectes i desenvolupament amb pla de compensació (¿) tant com a formadora com, com a participant.
Si anem a traduir aquesta feina teva en números, de què estariem parlant?
Tinc més de 100 clients, i una vintena de socis: 15 en Colòmbia, 2 en Mèxic, 2 en Espanya i la cosa està creixent.
Quina valoració fas de tot això?
És un treball que m’enriqueix molt com a persona. M’ha ajudat a créixer molt i m’ha demostrat que crear és possible. També m’és molt gratificant veure que ajudo a altres persones, especialment a les dones, sobretot aquelles que volen emprendre i no saben com. Hi ha un perfil de dones que requereix molt de suport per tirar endavant la seva vida que són les dones amb càrregues familiars i amb una certa edat. Combinar la feina amb la vida familiar és difícil. Una manera de fer-ho és l’autoocupació.
Tu també participes del projecte microcrèdits solidaris, oi?
Sí, hi participo des del vessant emprenedor perquè m’ajuda el fet de participar en els networking per donar-me a conèixer i vendre el meu producte. També m’agrada participar de la dinàmica de grup i donar-nos suport mútuament les dones que en formem part.
Formo part de la xarxa Mujeres emprendedoras por el mundo, som més de 200 dones arreu del món.
Com a dona d’origen estranger et vas trobar amb obstacles en el teu procés emprenedor?
Hi ha problemes que compartim totes les dones que volem emprendre en una societat bastant patriarcal encara, però hi ha d’altres que només els patim les dones que venim de fora. Ens toca lluita constantment per la regularització de la situació administrativa, contra els prejudicis que limiten molt el procés de creixement, el no reconeixement i valoració. Es fa més cas a una dona d’aquí que a una dona que ve d’un altre país. Si has fracassat en un projecte això et marca més i reps poca ajuda en general. Ara puc dir que sí que rebo suport i recolzament i em sento molt ben acompanyada.
I realitzada!
Sí!
Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD
Clínica del rumor
Objectius:
Entendre com funcionen els rumors.
Conscienciar de la responsabilitat en la propagació de la rumorologia.
Facilitar eines per abordar els rumors i per millorar la comunicació.
Relacionar els objectius anteriors amb la rumorologia vinculada a la immigració.
Continguts:
Propagació dels rumors.
Escolta activa.
Comunicació en grup.
Material emprat:
Dinàmica “Clínica del rumor” (autor desconegut).
Metodologia:
Dinàmica de grup “Clínica del Rumor”, a través de “l’informe de l’accident”: es llegeix i posteriorment s’omple un quadre (“Format d’observació de la clínica del rumor”), il·lustrant les distorsions que solen ocórrer en la transmissió d’informació, partint d’una font d’origen, circulant-la a través de diversos individus fins a un destí final.
Posta en comú de la dinàmica realitzada.
Relacionar l’activitat amb la propagació dels rumors.
Explicar què és l’escolta activa i com podem millorar-la.
Identificar problemes de comunicació en un grup de treball i donar pautes per evitar-los o gestionar-los.
Durada: 1 hora
Requisits:
- Aula amb espai per fer les activitats.
- Pissarra.
- Haver realitzat prèviament la sessió 7, anomenada “Els rumors”.
Dia Internacional de la Dona i Vaga Feminista 2018
Aviat començaran els actes del Dia Internacional de la Dona arreu, i la comarca del Maresme, com sempre s’hi suma. Enguany, la diada ve en un context de convocatòria internacional a la vaga feminista a la que es van sumar diferents països. A Catalunya, bona part de la societat cívil, entitats i institucions estan donant suport a la convocatòria de diferents maneres.
Des del SIAD Maresme, donem suport a la vaga mitjançant aquest COMUNICAT i ens hi adherim com a treballadores del mateix explicant-ne els motius en aquest DOCUMENT.
AQUESTES seran les activitats que es duran a terme, pel SIAD Maresme, per celebrar la DIADA i amb motiu de la vaga.
AQUÍ podeu consultar els actes que es realitzaran a la comarca per celebrar el 8 de març.
Els prejudicis i els estereotips
Objectius:
Millorar la seva actitud en la participació.
Fomentar la tolerància cap als altres i evitar la discriminació.
Continguts:
Prejudici, estereotip i discriminació: significat i relació entre aquests conceptes.
Origen dels prejudicis.
L’escala de valors, des del sentir, el pensar i l’actuar.
Material emprat:
Llibre “Cómo podemos educar en valores: métodos y técnicas para desarrollar actitudes y conductas solidarias” (José Ángel Paniego, 2002).
Llibre “Zoom” (Istvan Banyai, 1995).
Fotografies i imatges que ens suggereixin un prejudici (material que anem variant).
Text “Cançó de la tolerància” (autor desconegut).
Metodologia:
Pregunta oberta (diverses opcions; exemples): “Per què jutgem?”, “Per què es donen els prejudicis?”, “De qui aprenem els prejudicis?”
Explicació dels components que té un prejudici.
Exposició d’exemples de tipus de persona que veiem pel carrer, tenint en compte diferents maneres de vestir, d’actuar, etc. i relacionar-los amb els prejudicis.
Exposició d’un dibuix per explicar la part associativa i l’executiva d’un prejudici.
Dinàmica grupal: els alumnes manifesten verbalment els seus valors importants; el dinamitzador també ho fa. S’escriuen a la pissarra i es comparen.
Reflexionar en la importància de respectar l’escala de valors de l’altre.
Anar passant les pàgines del llibre Zoom fent la pregunta “Què veus?” i recollint la pluja de idees a través de les respostes.
Reflexionar sobre què volem veure i què veiem en realitat.
Exposició de fotografies i imatges que enganxem a la pissarra i pregunta oberta “Què creiem que esteu veient en aquestes imatges?”.
Reflexionar en base a les respostes sobre les diferents maneres de veure, sentir i actuar en altres escenaris humans.
Lectura per part dels alumnes de la “Cançó de la tolerància”.
Durada: 1 hora
Requisits:
- Aula amb espai per fer les activitats.
- Pissarra.
Maria Català Serra: “Escriure és com entrar en un bosc embullat i boirós”
Amb 6 novel·les publicades, Maria Català Serra rep aquest 2022 el reconeixement de laTrobada d’escriptores del Maresme que impulsa el Consell Comarcal. Parlem amb ella per conèixer una miqueta més aquesta mataronina que es defineix com “exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres”
Qui és la Maria Català Serra?
Sóc nascuda a Mataró l’any 1949. Malgrat ser del segle passat visc i actuo en el present.
Visc en parella: quatre fills, tres noies i un noi, i cinc nets, tres noietes, un noi i un nen.
Tinc formació universitària. Vaig exercir de Professora de Primària en les especialitats Socials i Anglès. També vaig realitzar Formació en Eines d’Escriptura per a infants adreçat a professorat.
Vaig fer cursos de Narrativa, Conte infantil i Microrelat a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. A banda d’això, tinc Formació en Feng Shui i radioestèsia. La meva innata curiositat m’ha mogut a explorar diferents camps però no a excel·lir en cap.
A més de diversos relats, contes i articles, he publicat les novel·les següents:
- On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.
- El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX Líderes Editorial S.L. 2005.
- Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.
- A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014.
- Els amors fan l’amor. Argentona. Voliana Edicions, 2018.
- El Combat del dia i de la Nit. Badalona. Neret Edicions, 2022
I actualment, a què et dediques?
En l’actualitat, em definiria com exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres. Amant de la natura i la dansa, camino per activar el cos i la ment i ballo per sentir-me viva. L’altre gran passió és contemplar el mar i banyar-m’hi. I per acabar, gaudir de la família i els
amics i ser al seu costat pel que em necessitin.
Interessada en moviments populars ciutadans, sobretot pels drets dels oprimits i de les dones, no participo en cap col·lectiu en particular. El que sí faig, és crear personatges literaris que els mostren als lectors.
Des dels 19 anys fins als 60 he exercit de professora, primer en escoles privades i després en escoles públiques. Del que més contenta n’estic, és trobar-me exalumnes que m’aturen, m’abracen i em diuen floretes. NO per les floretes. Sí per esborrar els dubtes de si vaig ser o no vaig ser una bona persona i una bona mestra.
Com valores aquesta trajectòria?
No sé si un mateix pot valorar la seva trajectòria personal, en tot cas mirant enrere, agraint la sort de tenir uns pares que creien en l’educació, i que canviaria algunes que he fet i algunes que no he fet, estic força satisfeta del que he aconseguit i amb ànims de continuar endavant.
El principal escull per dur a terme els meus projectes personals és tenir-ne tants que ni el dia ni el cap em donen per a tots.
Com a escriptora què penses de la igualtat de gènere en la nostra societat? La tenim assolida?
La meva visió envers la igualtat de gènere en la nostra societat és molt pessimista. Jo vaig néixer en una època fosca de togues i prohibicions mancada de llum i colors. Hi van haver moviments i manifestacions, com n’hi ha ara, ens vàrem treure les mantellines, escurçar les faldilles i omplir-
nos els cabells de flors. Tot estava per fer i totes les llibertats per aconseguir. I se’n van aconseguir moltes. S’albirava un futur amb homes i dones iguals i respectuosos. I ara, en ple segle XXI, tot s’ha capgirat. Més pressió per seguir perdurant estereotips. Més violència masclista. I menys , molt menys respecte, per la diversitat.
Què hem de fer per revertir aquesta situació?
Tal com va dir el cap de l’Hospital Clínic de Barcelona fa poc: vivim en una societat malalta, masclista i violenta. Acceptar que, en més o menys mesura, tots formem part d’aquesta societat que tant ens desagrada és un primer pas per canviar-la. Constantment som sotmesos a uns bombardejats de paraules i imatges que ens duen a admetre que és normal el que no ho és. Podem dir amen, podem protestar en la comoditat de casa nostra o podem discrepar i treballar pel canvi. De dins cap enfora. De l’individu a la comunitat. De l’entorn familiar, al laboral i social. D’onades petites que s’uneixen a d’altres onades petites i formen tsunamis imparables. Com les
dones que van aconseguir el dret al vot, el dret a l’avortament o el dret a tapar-se o no els cabells. Si som la meitat de la població mundial, si de nosaltres depèn la continuïtat de l’espècie humana, unim-nos i estimem-nos com som.
Alguna cosa més que vulguis dir, per acabar?
Escriure és com entrar en un bosc embullat i boirós. A primer cop d’ull no veus res. T’hi endinses a les palpentes. No saps on vas. Agafes un sender que no et duu enlloc i recules. N’agafes un altre i un altre, i cent més amb els ulls esbatanats, els braços estesos i el cor bategant. De vegades, moltes vegades, caus extenuada i voldries sortir-ne. Fora del bosc, la llum és més clara i la vida més fàcil, diuen. Tanmateix, saps que en algun recer d’aquell bosc t’espera allò que cerques: les paraules, les frases, els sentiments, les emocions i els personatge adients a la història que vols explicar. Escriure és això, resseguir tots els senders fins a trobar el tresor.
17 de maig: Dia Internacional contra la LGTBIfòbia
Activitats organitzades al Maresme
Manifest amb motiu del 17 de maig, Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia 2024
Elaborat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI de Catalunya
Com cada 17 de maig, commemorem el Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, coincidint amb la data en què, ara fa trenta-quatre anys, l’Organització Mundial de la Salut va retirar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Aquest fet va suposar que l’orientació sexual de les persones deixés d’estar patologitzada i esdevingués una fita en la lluita contra els estigmes, els prejudicis i les violències exercides contra les dones lesbianes, bisexuals i trans* els homes gais, bisexuals i trans*, les persones no-binàries i queer, i totes les persones que vivim en els marges de la norma heteropatriarcal. Malauradament, en molts països del món l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere de les persones continua sent criminalitzada i castigada amb penes de presó, tortures o, fins i tot, amb la mort, i en altres indrets és perseguida socialment.
És evident que durant els darrers anys hem fet passos endavant en l’objectiu d’assolir una societat més justa i lliure de discriminacions. Malgrat tot, l’LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana i atempta contra els drets de les persones LGBTI, especialment els de les persones trans*. També assistim a una presència creixent dels discursos d’odi, alimentats per l’extrema dreta i els grups ultraconservadors i antigènere, que tenen com a objectiu abolir els drets i les llibertats assolits al llarg dels anys, gràcies a les lluites i mobilitzacions del moviment associatiu LGBTI+.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, els ajuntaments i les institucions catalanes, el Consell Nacional LGBTI i les entitats del col·lectiu LGBTI+ s’adhereixen a aquesta jornada, que recorda que cal donar resposta a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere, de forma reactiva, però també i més profundament de forma preventiva.
Per això, des del Consell Nacional LGBTI demanem que la societat civil i els poders públics treballem de manera conjunta per impulsar el marc normatiu en matèria LGBTI+ del nostre país, que és ampli i afecta els diferents àmbits socials, per avançar en aspectes com ara:
― La modificació de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, per tal d’actualitzar-ne els continguts i adaptar-la als reptes actuals.
― L’aprovació de la Llei integral de reconeixmenent del dret a la identitat i expressió de gènere, la llei trans* catalana, que té com a objectiu enfortir els drets de les persones trans*.
― La millora de l’accés de les dones lesbianes i bisexuals i dels homes trans* a les tècniques de reproducció assistida en la salut pública.
― La garantia del compliment del nou decret d’educació, en el qual s’exigeix la incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI en el currículum català de totes les etapes i, per tant, esdevé una mesura important de prevenció de violències i discriminacions futures.
― El treball continuat per facilitar el desplegament de polítiques públiques amb una perspectiva LGBTI de caràcter interseccional a partir d’un treball conjunt interdepartamental.
Perquè, a mesura que les normatives d’igualtat es fan efectives, s’ofereixen recursos i es posen en marxa serveis especialitzats per denunciar qualsevol vulneració dels drets, augmenta la consciència col·lectiva sobre l’opressió que patim per qüestions de gènere, milloren les nostres vides i afloren situacions de discriminació i violència que abans quedaven invisibilitzades i, per tant, impunes.
Amb motiu d’aquesta jornada condemnem totes les actituds de rebuig, de prejudici i d’hostilitat contra lesbianes, gais, bisexuals, trans*, intersexuals i queer; apostem pel reconeixement de la diversitat i l’equitat entre totes les persones en una societat democràtica i plural, i fem una crida a tots els poders polítics, institucions, entitats i col·lectius, i a tota la societat civil per erradicar qualsevol mena de discriminació i violència i la seva prevenció profunda per defensar uns drets que s’han d’exercir i garantir de manera col·lectiva.
Taller de prevenció de violències masclistes en joves
Et preocupen les agressions sexuals que pugui rebre la teva filla? Apunta’t al taller organitzat pel SIAD de Vilassar de Mar.
Taller adreçat a famílies de secundària, amb servei de guarda d’infants.
Data: 2017-11-20
Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere
Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere