Jornada “Joves i violència masclista” a Canet de Mar

En el marc de les 34na jornades de Joves i Polítiques Locals i en commemoració del Dia Internacional per l’El·liminació de la Violència Masclista, l’ajuntament de Canet de Mar organitza una jornada el dia 20 d’octubre del 2016.

Tot sobre aquesta jornada aquí

 

Un centenar de persones han participat dels cursos adreçats a entitats

En el marc del projecte “Suport al teixit associatiu maresmenc que treballa per la igualtat“, el Consell Comarcal del Maresme va oferir durant aquest 2018 quatre cursos de capacitació a membres d’entitats maresmenques sense ànim de lucre.

 
  
  
  

Fiscalitat per a entitats, Noves formes de finançament i captació de fons, fomentar la Igualtat de gènere des de les entitats i protecció de dades segons la nova normativa europea han estat els cursos que durant el 2018 es van oferir a les assosciacions de la comarca. 

Aquests cursos, que han comptat amb el suport de la diputació de Barcelona, han estat oberts a totes les entitats de la comarca, sense ànim de lucre, amb la finalitat de respondre a les necessitats dels seus membres i dotar-los d’eines i coneixements per dur a terme la seva tasca.
Les entitats de la comarca realitzen un treball de proximitat admirable amb la població i fomenten la cultura de la igualtat i la solidaritat de manera constant. Per facilitar l’accés de les entitats als mateixos, es van organitzar en horari adaptat (dissabtes o vespres).


En totes aquestes accions formatives, la resposta i l’avaluació de les persones parrticipants ha estat molt positiva.

Aquestes accions s’inscriuen en l’eix 5 del Pla Comarcal d’Igualtat de Gènere: RECONEIXEMENT I FOMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES

 

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’una Guia per un ús inclusiu i no sexista del llenguatge

El Ple del Consell Comarcal del Maresme, celebrat dimarts passat, va aprovar per unanimitat la “Guia per un ús inclusiu i no sexista del llenguatge” que aplicarà l’administració comarcal en un nou pas per combatre, a través de la paraula i les formes, el sexisme, el racisme i l’exclusió al fet diferent. “Canviar la manera d’expressar-nos és el primer pas per canviar conductes” ha dit la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero.

Aquesta Guia ha estat elaborada des d’una perspectiva de gènere en clau interseccional i està estructurada en 3 parts. La primera ofereix fòrmules d’inclusió de tots els gèneres (masculí, femení i no binari). La segona ofereix orientacions i criteri per canviar els usos que perpetuen estereotips basats en el gènere, l’origen, l’aspecte físic…etc. I la tercera part del document dóna pautes per a una representació igualitària i respectuosa de totes les persones en el material gràfic i audiovisual que produïm com a administració pública.

El personal de l’administració disposa d’aquesta manera de pautes per utilitzar un llenguatge inclusiu dels diferents col·lectius. Les dones, en la diversitat d’eixos d’opressió que les travessen (gènere, classe, origen, identitat cultural, edat, aspecte físic, etc.); les persones no heteornomatives (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, queers, altres) i les persones d’origen immigrat.

Jornada informativa sobre la nova llei de violència domèstica

Treballadors i treballadores socials dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants del Maresme han assistit avui a una jornada informativa sobre la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere aprovada pel Congrés de Diputats el 22 de desembre de 2004. La sessió ha estat organitzada pel Servei de Suport als Serveis Socials en Violència Domèstica del Consell Comarcal del Maresme.


Les mesures socials de la nova Llei van entrar en vigor l’1 de gener de 2005 i les novetats judicials es començaran a aplicar el mes de juny d’aquest any. La nova legislació estableix una jurisdicció especial per als delictes de violència de gènere i vol aconseguir una estreta coordinació de tots els agents implicats en el procés, que han de rebre una formació específica per tal que les víctimes puguin ser ateses en tot moment per especialistes en la matèria. És per això que el Servei d’Atenció a Persones Víctimes de Maltractaments del CCM ha considerat oportú organitzar una sessió de familiarització dels treballadors i treballadores socials amb la nova legislació.

Els diferents aspectes de la Llei han estat explicats per Eva Velasco, en representació de la Comissaria dels Mossos d’Esquadra de Mataró, Gemma Fradera, en representació de l’Associació d’advocats especialistes en violència domèstica THEMIS, i Lluisa González, responsable de la Secretaria de la Dona de Comissions Obreres (CCOO).

Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere

Sessió informativa sobre la convalidació o homologació d’estudis dels professionals procedents de la immigració

Aquesta sessió formativa és gratuïta i s’adreça a personal municipal de l’àmbit de les polítiques de diversitat i ciutadania així com d’altres que, desenvolupant les seves tasques en altres àmbits del treball municipal, tinguin interès a aprofundir en aquests continguts. L’aforament és limitat, per això cal formalitzar la inscripció d’assistència. Ho podeu fer CLICANT AQUÍ  fins el 19 d’octubre

Data: 2012-10-24

Lloc: Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada, 1 de Mataró. Entrada per Avda Maresme cantonada amb Avda Jaume Recoder)

Adreça: 2 hores

Ho organitza: Diputació de Barcelona en col·laboració amb el Consell Comarcal de Maresme

(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



Formació per a agents de prevenció de relacions abusives al Maresme

L’Institut Català de les Dones, amb la col·laboració del SIAD maresme i el servei de Juventut del Consell Comarcal del Maresme, realitza durant aquest mes d’octubre una formació per a la capacitació d’agents de prevenció de les relacions abusives entre adolescents.

http://dones.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Formacio-per-a-agents-de-prevencio-de-relacions-abusives-al-Maresme

Foto presa de la notícia penjada a la web de l’ICD.

 

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


Núria Vilardell, passió pels treballs manuals

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Núria Vilardell és una maresmenca enamorada de la seva comarca i, principalment del seu entorn natural. És als boscos del Maresme on, mentre passeja amb el seu gos, troba la inspiració per canalitzar la seva creativitat.

Treballa al Consorci de Promoció Turística del Maresme, però les seves inquietuds artístiques l’han portat a descobrir diverses manualitats. Ara, la seva passió és la decoració d’objectes amb composicions de flors naturals premsades.

Qui és la Núria Vilardell?

Nascuda a Mataró el 21 de febrer de 1962. He viscut a Mataró (El Maresme) fins al 2008 i vaig marxar a viure durant set anys a Pineda de Mar (El Maresme). Actualment, i des de fa dos anys i escaig, visc a Malgrat de Mar (El Maresme). Sempre he estat arrelada a la meva comarca que m’encanta. A part de compaginar la meva feina actual en el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme”, combino les hores de temps lliure a realitzar treballs manuals, especialment el de pintura a l’oli i, sobretot, els treballs de decoració amb flors naturals premsades. 

De què et ve aquesta passió pels treballs manuals?

Sempre m’ha apassionat el món dels treballs manuals, artesanies, dibuix i pintura. Aquesta passió em ve donada per les ganes de creació que tinc i que no he pogut desenvolupar gaire quan anava a l’escola, tot i que el dibuix i la pintura eren per a mi una de les assignatures preferides i en les quals em deixaven ser una mica creativa. 

D’aquests diferents tipus de treballs, a quin et dediques actualment?

A cadascuna d’elles li dedico un temps encara que de manera desigual. Pinto a l’oli a estones lliures, especialment  marines que és el que més m’agrada. Una altra manualitat és la realització de peces de llana tricotades amb agulles de mitja o també de ganxet, ja sigui per fer bufandes, foulards, gorres, guants, etc.

De totes les manualitats, la decoració amb flor natural premsada és la que més m’apassiona. Penso que és aquesta on juga un paper molt important la meva creativitat real que tinc, per fer composicions florals i per la passió que sento per la natura.

Interessant, explica’ns que és això de les flors premsades?

Després de recollir flors i fulles al bosc, al camp o, simplement, comprant-ne a les floristeries, es tracta de seleccionar-les, premsar-les i condicionar-les per fer conjunts florals combinant colors i formes. La principal decoració son rams de flors combinats amb formes i colors de tal manera que encaixin perfectament amb l’objecte a decorar. Aquests objectes són de fusta com safates, joiers, caixes de diverses mides, tapes per comptadors, etc.. Algunes decoracions tenen un toc romàntic, d’altres amb tocs més atrevits de forma i color i altres que per la seva senzillesa son decoratives en qualsevol racó de la llar.

Quan va començar aquest interès per les composicions amb flors premsades?

Vaig començar a interessar-m’hi mitjançant algunes publicacions angleses que trobava a les llibreries i biblioteques entre els anys 1985-92 per tal d’estudiar quin sistema de premsat era el més adient, quin condicionament de les flors, i quins materials s’havien de fer servir. Vaig començar a realitzar les primeres proves i intentava aprendre tot el que podia i més.

Què és el que t’inspira més a l’hora de realitzar les teves obres?

La muntanya i els boscos de la meva comarca “El Maresme” i els boscos del Ripollès que son els primers que em van inspirar en aquesta activitat artesanal, i també perquè hi trobo un tipus de flors i vegetació ideal per a les composicions florals. Els meus colors de flors preferides son els blaus, els liles, ocres i vermells. Combinen a la perfecció a l’hora de decorar juntament amb el verd de les fulles.

Les flors preferides, son les roses de “pitiminí”, delfínium, pensaments, margarides, botó d’or (que es troba al bosc entre abril i maig), hortènsia, buguenvíl·lia entre d’altres.  Quan vaig pel bosc o al camp per anar a buscar material vegetal, procuro preservar el medi ambient. Intento no danyar en absolut la planta, tallant els talls de manera que no es malmeti i torni a desenvolupar noves flors i fulles.  Actualment també treballo amb resina, com a material per realitzar treballs de joieria amb flors naturals premsades, com collarets, medallons, anells, arracades, etc.

  • Comercialitzes el producte que elabores o només ho fas per entreteniment?

Venc els meus productes a amistats, familiars, veïns, i qui em coneix. A banda d’això, he realitzat exposicions i fires i últimament he creat una pàgina web on difonc la meva obra. 

La meva primera exposició va tenir lloc l’any 1992 a Premià de Dalt on se’m va oferir exposar a la residència per a gent gran “La Benèfica”. Vaig exposar 40 quadres amb diferents decoracions florals, i va tenir un èxit que no m’esperava. Em va motivar per seguir endavant amb la meva passió.   Després he anat participant en exposicions i fires entre els anys 1992-2006 a diferents pobles: Barcelona, Girona, Mataró, Pineda de Mar, Calella, Mollet el Vallès, Camprodon, Ribes de Fresser, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Arenys de Munt.

T’ha estat fàcil donar-te a conèixer i vendre el teu producte?

Al principi tot era molt més planer. L’economia als anys noranta era forta i les persones reconeixien el treball artesanal en les diverses fires a les que exposava i compraven artesania.  En temps de crisi, als anys 2007 fins als 2014, les dificultats han estat moltes. Les persones reconeixen favorablement el treball artesanal pero no es venia. Molta assistència a les fires i/o exposicions, peró resultats molt negatius. Hi ha hagut anys de desmotivació personal perquè t’adones que la teva creació és molt valorada, però et desmotiva fer-ne de noves perquè no es venen.   També les administracions ho han posat difícil, ja que abans no es demanava tanta documentació per obtenir el carnet d’artesà/na. Ara és complicat, ja que només reconeix l’artesania si vius d’ella i si pagues els impostos (IAE). Les tramitacions i peticions de documentació per obtenir-lo es fa molt complicat i no simplifica gens la seva obtenció.  És a dir, si ho fas com a hobby, és molt més difícil introduir-te en les exposicions i fires, ja que a la gran majoria de municipis ens trobem que se’ns demana el carnet d’artesà per poder exposar. 

Com valores tot aquest camí de creativitat que vas recórrer?

Els treballs decoratius em permeten innovar en materials i nous dissenys. La innovació és un factor essencial per a la meva artesania creativa. Sempre estic pensant en nous productes per decorar i, a la vegada, han de ser objectes útils per a la llar.  Cada artesà té la seva pròpia creativitat, estil i idees diferents. Això fa que cap dels meus treballs sigui idèntic. Totes les decoracions son totalment diferents.  Entre els anys 2007 i 2014, vaig tancar parèntesi en aquesta etapa de creació de conjunts florals, ja que la feina i els estudis durant aquests anys no em van permetre seguir amb aquesta activitat. Vaig enyorar-ho molt. Ara torno a recuperar el temps perdut, no puc deixar ni oblidar aquesta activitat tant encisadora per a mi.  És tant gratificant aquesta artesania que m’agradaria donar-me a conèixer més, i sobretot al meu país per la particularitat dels meus dissenys. El meu somni és que em coneguin només veient qualsevol objecte decorat per mi, pel seu color, forma, senzillesa i elegància.  Sempre he pensat que seria interessant donar a conèixer aquesta artesania a d’altres persones que vulguin aprendre-la. Només necessitaria que alguna entitat hi estigués interessada en que donés cursos. És una manera de no estressar-me i no pensar en res més que ser creativa per uns instants i plasmar-ho damunt de l’objecte a decorar. 

Sempre hem sentit a dir que les dones es dediquen més que els homes a la creativitat artesanal, és així?

Tot i que m’he trobat amb molts homes artesans, penso que hi ha moltes més dones que realitzen artesania, potser per  l’àmplia sensibilitat que tenim en la decoració a la llar i potser també per l’educació.  La gran majoria d’artesanies, ja sigui, pintar, decorar, cosir, està fet molt més per les dones, i l’artesania més de tipus constructiu segueix essent realitzat pels homes (ceràmica, ferro, treballs en fusta….etc).

Moltes gràcies per aquesta entrevista Núria. Et desitgem molta sort!

Gràcies a vosaltres!

Entrevista feta per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.