Una quarentena de tècnics i polítics locals del Maresme i del Vallès Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del Vallès Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conèixer el marc normatiu que regula els processos d´empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions pràctiques que més freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions d´heterogeneïtat sobre l´empadronament de les persones immigrades.


La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM, Neus Serra i pel conseller comarcal del Vallès Oriental, Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bàsics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del Síndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tècnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del Síndic va recollir dades d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Teià. De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogènia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris està determinada , en la major part d’ocasions, bé per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bé per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis. Aquest punt porta l’Oficina del Síndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. També recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi). L’informe també recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accés de la policia a les dades que hi conté. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accés dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accés, però, han d’estar justificades i motivades. Un 12,7% d’immigració al Maresme Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’àmbit metropolità que té un 15,2% de població de nacionalitat estrangera. Pel que fa al Maresme, les procedències més dominants són El Marroc (28,5%), Gàmbia (5,8%), Argentina i Itàlia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i Bolívia (3,0%).