Susanna Tortosa, l’escriptora que parla de les petites-grans coses

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Una nit que explicava un conte a la meva filla gran, em va demanar que m’inventés jo una història diferent, li va agradar tant que a partir de llavors no m’ha deixat mai repetir la història del dia anterior

D’un moment d’nitimitat mare-filla va néixer una escriptora que combina diferents gèneres literaris en els seus relats. Uns relats que parlen de les petites-grans coses.

Descobrim avui al racó Visibilitza´t la Susanna Tortosa Tudela del Masnou.

Qui és Susanna Tortosa i Tudela?

Vaig néixer a Barcelona el 6 d´abril de 1969 i actualment resideixo al Masnou. Sóc escriptora i tècnica administrativa.
Treballo a Catalana Occident des de fa vint-i-cinc anys. He passat per diferents tasques: vaig començar en el departament d´informàtica, després vaig estar com a tècnic d´organització i actualment treballo per al centre com a administratiu comptable.

Quan vas descobrir la passió per l´escriptura?

Sempre he estat aficionada a la lectura i una cosa porta a l´altra, però sobretot va ser gràcies a les meves filles que la imaginació se´m va despertar de cop. Una nit que explicava un conte a la meva filla gran, em va demanar que m´inventés jo una història diferent, li va agradar tant que a partir de llavors no m´ha deixat mai repetir la història del dia anterior. Més endavant vaig ser valenta i vaig posar per escrit alguna d´aquestes històries creant contes personalitzats per a les criatures. Un bon dia em vaig atrevir a escriure una història per a adults, la vaig donar a llegir amb molta por, però resulta que va agradar i em vaig engrescar encara més. Vaig escriure altres relats i em vaig apuntar a un taller d´escriptura que em va donar eines i seguretat per continuar endavant i, no penso parar ja que continuo assistint als tallers dirigits per l´escriptora Lola Andrade i l´any 2015 vaig obtenir el títol de Narrativa i estil delcurs virtual de l´Escola d´Escriptura de l´Ateneu Barcelonès.

Com es conjuga la vessant professional, en aquest cas la tasca administrativa, amb la passió per l´escriptura?

No et negaré que és complicat tenir una feina rutinària que és la que et dóna de menjar i a la vegada una vocació creativa que t´apassiona i a la que dedicaries totes les hores del dia i no pots, però ningú no ens ha dit que la vida sigui un camí pla i senzill, així que es tracta de mantenir un equilibri amb el que puguis ser feliç. Penso que va arribar un moment a la meva vida en que havia de fer un pas endavant de realització personal i vaig tenir la sort de trobar la meva essència escrivint, per sentir-me més plena i satisfeta.

Què representa per tu el fet d’escriure?

Escric perquè em fa il·lusió compartir el que m´agrada fer, i veure el reconeixement de la gent després de l´esforç no té preu. No és fàcil gestionar la feina, la família i allò que ha sortit de mi de forma vocacional, però aquesta última part és tan enriquidora que m´esforço cada dia més per tirar-la endavant. És evident que compto amb el suport de la meva família i per això me n’acabo sortint.
Escriure em permet viure la vida d´altres persones, evadir-me de mi i del meu entorn o treballar sensacions i sentiments disfressats de monòlegs, diàlegs, haikus, poemes, històries…que donen que pensar, a mi i al lector. Tot és ficció, encara que intentés escriure sobre la meva veritat, no ho aconseguiria perquè només seria el meu punt de vista.

Quins llibres has escrit fins ara?

El meu primer llibre, també de relats, va ser La porta tancada (juliol 2014). Després vaig publicar un conte infantil amb el títol Gàrberin(abril 2015) i ara he recopilat trenta-set nous relats i poemes que he publicat al llibre El teu somriure dins el cotxe del costat (març 2016).

Perquè aquesta barreja entre la poesia i la prosa en un mateix llibre?

Els poemes no els he buscat, ells m´han trobat a mi. El que vull dir és que a partir d´una idea, enlloc d´escriure un monòleg o una història amb uns personatges, m´ha sorgit un poema que he volgut afegir a aquest últim llibre per trencar també el ritme, per fer-lo més variat, perquè cadascú es quedi amb allò que li aporta més, tant li fa si és un haiku, un monòleg, un relat o un poema… M’agrada que el que escric arribi a un públic divers i crec que ho aconsegueixo. Després, són molt interessants les interpretacions que m’arriben dels lectors.

Explica’ns aquesta passió que tens pel Haiku?

Quan vaig descobrir els Haikus em van semblar extremadament difícils, però com en tot, cal exercitar la ment i, si ho vols, aconsegueixes el que et proposes. Vaig començar a jugar a comptar síl·labes i plasmar idees molt concretes en poques paraules, i em vaig aficionar. Després em vaig adonar que tenia Haikus que coincidien amb els temes dels meus relats i els vaig relacionar. Crec que és interessant la combinació de les dues coses i és un tret diferencial de la meva escriptura.

De quins temes parlen els teus llibres?

La porta tancada és un llibre de relats curts, molt curts i no tan curts que van precedits de Haikus com a introducció.
En el llibre apareixen una barreja de personatges que ens expliquen històries d´amor, de desamor, de la vida i de com viure-la, de la mort, de les passions, dels anhels i de les decepcions. Aquests personatges, creats en la ficció, tenen ànima i esdevenen reals. Els relats mantenen el ritme i el suspens.
El teu somriure dins el cotxe del costat vol ressaltar la importància de les petites coses bones que succeeixen durant el dia i que sovint passen desapercebudes.

Aquest llibre conté relats alegres, relats romàntics, relats tristos, relats poca-soltes, monòlegs, relats surrealistes, històries de ficció, poemes, il·lustracions, relats llargs, relats curts i microrelats. Textos diversos i per a tots els gustos, sense cap fil conductor, amb estils i temàtiques ben diferents que permeten una lectura entretinguda i intimista que sota l’aparença de lleugera ens interpel·la sobre el sentit de la nostra quotidianitat. Igual com en La porta tancada, cada relat conté el seu Haiku corresponent.

També col·labores des de fa més d´un any amb el Diari Maresme. Explica´ns en què consisteix aquesta col·laboració.

Vaig contactar amb el Diari Maresme per a una entrevista que em van fer quan vaig publicar el meu primer llibre La porta tancada. Des del primer moment hi va haver molt bona connexió. Relacionat amb l´escriptura també hi ha el periodisme i tinc la sort que em donen l´oportunitat de publicar les entrevistes que vulgui enviar sobre temes culturals: músics, escriptors, actors, pintors, guionistes, directors de cinema… És una tasca molt agraïda perquè tots guanyem difusió i m´encanta aprendre de la gent que entrevisto i descobrir nous talents per mostrar-los als lectors del diari que augmenten cada dia.

La dona és present en el que escrius?

Definitivament sí! No ho he fet expressament, ha sortit de manera inconscient, però en els meus relats s´entreveuen grans heroïnes que aparentment no ho són, però que acabes catalogant dins aquest gènere. Els meus personatges són senzills, són humans i tenen debilitats com tothom, això els fa més forts davant de les circumstàncies que es troben. És una manera de reivindicar el paper de la dona tan essencial en la nostra societat.

Quina és la teva visió personal del tema dona i de la igualtat de dones i homes?

En general, penso que homes i dones som molt diferents, ho dic en el sentit racional i emocional, i també en el sentit que cadascú té unes habilitats que es complementen, amb això no vull dir que no haguem de tenir els mateixos drets, ni les mateixes oportunitats, és evident que sí, però com sentim de manera diferent també actuem de forma diferent. Cadascú ha de lluitar per allò que vol i està en mans de tothom canviar la societat per aconseguir més igualtat encara.

Les dones tenim molts recursos i els sabem fer servir, però de vegades assumim massa responsabilitats familiars que ens lliguen més de compte i ens equivoquem en voler arribar a tot, sovint estem esgotades i tenim sentiments de frustració per aquest motiu. Crec que hem d’aprendre a delegar i deixar fer les coses d’una altra manera. Potser no serà la nostra manera de fer-les, però igualment es portaran a terme.
Cada vegada més, tothom té clar que la dona té un paper tan important com l´home en la societat.

I finalment Susanna si et sembla bé, ens agaradaria saber la valoració que fas de la teva trajectòria personal com a escriptora.

És molt complicat obrir-se pas en aquest terreny de l´escriptura on hi ha tanta gent amb talent. Jo vaig a poc a poc i de moment me´n surto prou bé a petita escala, però aspiro a més, de mica en mica ho veurem. Ara per ara gaudeixo de cada petita fita, de cada lector que em comenta el llibre, de cadascú que m´envia una foto llegint, de cada interpretació d´algun dels meus relats… Tot forma part de la meva aventura literària personal i això em fa molt feliç.
Et desitgem molta sort Susanna!
Moltes gràcies!

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Dades del 2014 relatives a la violència envers les dones

En aquest enllaç podeu conusltar dades relacionades amb la violència masclista. http://www.msssi.gob.es/ssi/violenciaGenero/portalEstadistico/home.htm

Col·loqui: La salut de les dones des d’una perspectiva feminista

El 28 de maig se celebra el Dia Internacional d’Acció per a la Salud de les Dones i, coincidint amb aquesta commemoració instaurada l’any 1987, el Consell Comarcal del Maresme i l’Assemblea Feminista de Vilassar de Mar ofereixen un col·loqui a l’entorn de la salud de les dones des d’una perspectiva feminista.

Un tema, el de la salud, que ha donat un important gir arrel de l’esclat de la pandèmia.

El col·loqui es podrà seguir, el 28 de maig a les 19h, a través de Google Meet.

PROGRAMA:

  • Benvinguda i presentació a càrrec de Meritxell Romero, consellera delegada d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal del Maresme
  • La salut de les dones, una petita introducció, a càrrec de Zenaida Serrano
  • La violència masclista i la salut de les dones, a càrrec de la treballadora social Meritxell Ortiz i la infermera Núria Fortea del CAP de Vilassar de Mar.
  • Perspectives de dones metgesses, a càrrec de Lola Casado
  • Dona i salut mental, a càrrec de Mireia Pallés

       

INSCRIPCIONS:

“Cuidem qui ens cuida”, jornada-debat sobre el treball de cures.

 

Són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de cura a la nostra comarca, així com a la majoria de països del nord. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents. Àvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de cura en condicions d’extrema vulnerabilitat. 

Amb l’objectiu de projectar llum sobre aquestes realitats, presentar experiències transformadores i cercar respostes a necessitats d’abordatge del treball de cures a nivell municipal, el Consell Comarcal organitza la jornada-debat sota el lema: CUIDEM QUI ENS CUIDA.

Dia i hora: 29 de novembre 2019 de 10:30 a 13:00

Lloc: Museu Arxiu Can Palauet, carrer d’en Palau, 32, darrere de l’ajuntament de Mataró.

Contingut:

10:30 | Obertura de portes i recepció  

10:45 | Inauguració de la jornada a càrrec de Meritxell Romero Pinet, Consellera de l’Àrea d’Equitat i Acció Social, del Consell Comarcal del Maresme.

11:00 | Conferència debat  

Wendy Espinosa, coordinadora de projectes i assessoria jurídica a Mujeres pa’lante

Elba Mansilla, investigadora i docent en temàtiques relacionades amb l’Economia Feminista i l’Economia Solidària

12:00 | Taula rodona d’experiències  

Presentació d’experiències de treball en l’àmbit de la cura de les persones amb la participació de Rocío Echeverría de Sindillar, Lea Cornellana de l’ARFA de la Residència Sant Josep de Mataró i Iolanda Teixidó de la Residència Arenys de Mar

13:00 | Inauguració exposició

Visita conjunta a l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”, a l’entrada de Can Palauet

LLIURAMENT DE PREMIS DEL XIV CERTAMEN POPULAR PREMIS SÀLVIA DE POESIA 2017

Ja tenim aquí per un altre any, l’acte de lliurament de PREMIS DEL XIV CERTAMEN POPULAR PREMIS SÀLVIA DE POESIA 2017.
Aquest acte anual està organitzat per l’associació de Dones Sàlvia de Canet de Mar.

S’fectuarà la lectura dels 10 poemes finalistes i lliurament de premis als 3 millors poemes seleccionats per el jurat. 

En acabar s’obsequiarà amb un refrigeri per els/les assistents.

Data: 2017-10-29

Lloc: Aula Magna de l´Escola de Teixits de Punt.

Adreça: Canet de Mar

Tipus d’acte: -11-

Xerrada “Conocerme y ser reconocida-Autoconfianza” a Calella

L’Associació Dones de Calella organitza avui dia 02 de maig la xerrada “Conocerme y ser reconocida-Autoconfianza”.
Acte organitzat en col·laborció amb “Mujeres por el mundo” a la fàbrica LLobet i Guri.

 

Data: 2019-05-02

Lloc: Fàbrica Llobet i Gurí, calella (a la sala de l’associació Dones de Calella)

Tipus d’acte: -3-7-

El Consell Comarcal del Maresme es dota d’una Guia per un ús inclusiu i no sexista del llenguatge

El Ple del Consell Comarcal del Maresme, celebrat dimarts passat, va aprovar per unanimitat la “Guia per un ús inclusiu i no sexista del llenguatge” que aplicarà l’administració comarcal en un nou pas per combatre, a través de la paraula i les formes, el sexisme, el racisme i l’exclusió al fet diferent. “Canviar la manera d’expressar-nos és el primer pas per canviar conductes” ha dit la consellera d’Equitat i Acció Social, Meritxell Romero.

Aquesta Guia ha estat elaborada des d’una perspectiva de gènere en clau interseccional i està estructurada en 3 parts. La primera ofereix fòrmules d’inclusió de tots els gèneres (masculí, femení i no binari). La segona ofereix orientacions i criteri per canviar els usos que perpetuen estereotips basats en el gènere, l’origen, l’aspecte físic…etc. I la tercera part del document dóna pautes per a una representació igualitària i respectuosa de totes les persones en el material gràfic i audiovisual que produïm com a administració pública.

El personal de l’administració disposa d’aquesta manera de pautes per utilitzar un llenguatge inclusiu dels diferents col·lectius. Les dones, en la diversitat d’eixos d’opressió que les travessen (gènere, classe, origen, identitat cultural, edat, aspecte físic, etc.); les persones no heteornomatives (lesbianes, gais, bisexuals, trans, intersexuals, queers, altres) i les persones d’origen immigrat.