Irene Santos Corral és una dona que ha fet del seu patiment una dinamo per dissenyar un nou horitzó de realització personal i d’activisme social a favor de les dones. Voluntària en diferents àmbits, fotògrafa i integradora social, la Irene ha iniciat al Maresme un projecte força innovador: la sensibilització en violència masclista a través de les xarxes socials.

Utilitza materials gràfics com enganxines, punts de llibre i fotografies. També fa exposicions i xerrades per aconseguir una major incidència en la mentalitat d´homes i dones envers la violència masclista i la igualtat.

Nascuda a Getxo, Biscaia, el juny de 1984, la Irene va arribar a Vilassar de Mar amb només 3 anys i en aquest municipi ha passat la major part de la seva vida. Tot i haver nascut en una època en la qual el feminisme ja portava 20 anys vigent i les dones s’estaven empoderant, va créixer en un ambient familiar masclista i hostil. De professió és integradora social i té estudis de fotografia.

Et vaig conèixer al SIAD i després d’un temps sense veure’t et vaig retrobar a facebook. Em va cridar l’atenció la quantitat de treball voluntari que fas en diferents àmbits. Ens ho pots explicar?

Vaig sentir des dels 21 anys un entusiasme especial envers el voluntariat. En aquesta mateixa època, vaig realitzar un viatge a Guatemala com a brigadista en una guerrilla. He estat també voluntària amb joves i nens amb discapacitats psíquiques. Porto gairebé quatre anys de voluntària a la Creu Roja en l’àmbit sanitari. He tingut diversos treballs com a dependenta, ajudant de cuina i treballadora familiar, però mai m’he sentit tan realitzada com quan vaig iniciar una nova etapa en la meva vida: la de l’activisme en contra de la violència masclista

Arrel de viure tres situacions de violència de gènere per part d’ex parelles, l’octubre del 2015 vaig decidir fer un projecte sobre la violència de gènere en el que volia mostrar a la societat la problemàtica des d’un punt de vista proper per tal de sensibilitzar la població i donar suport a joves i dones que pateixen aquesta situació. És en aquesta etapa, en la que he pogut complementar els meus estudis socials amb els fotogràfics i utilitzar-los pel benefici de la societat. He superat totes les adversitats gràcies a l´ajuda de la meva companya de només dos anys i mig, la meva estimada gossa. La Niu, com es diu la gossa en qüestió, em va ajudar a superar la depressió en la que he estat immersa aquests anys. En aquest procés lent de recuperació i apoderament, he pogut extreure força i comprensió vers les dones que pateixen violència masclista.

En què consisteix aquest projecte?

El projecte fotogràfic s’inicià a l’octubre del 2015 per donar resposta a l’augment de víctimes per violència masclista a l’Estat Espanyol. Així doncs, es va decidir crear una exposició fotogràfica i una pàgina d’Instagram i Facebook amb el nom de La chica de al lado. Pretén que joves i dones adquireixin una sèrie d’eines que les ajudin a detectar una relació de maltractament i així evitar que s’involucrin en unes relacions tòxiques de parella. 

L’exposició fotogràfica es composa d’un recull de 16 fotografies en blanc i negre. Vaig escollir muntar-les amb paspartús negres i blancs per mostrar la dualitat del cicle de violència. Les  fotografies que estan emmarcades en paspartú negre representen la foscor en la que es veu immersa la dona; la passivitat d’aquesta vers la situació per la por infringida per la seva parella maltractadora; el maltractament psicològic i la submissió. Les fotografies muntades amb paspartú blanc ens mostren una dona en el procés d’empoderament, en el qual es desenvolupa la seva autoestima i confiança. Adquireix la fortalesa necessària que li permet trencar amb la relació tòxica de parella, alliberar-se de les cadenes que la lligaven i refer la seva vida

Actualment, l´exposició està als locals del Consell Comarcal del Maresme on SIAD Maresme l’ha presentat en el marc del Dia Internacional de Violència de Gènere d´enguany. Però està a disposició de qualsevol entitat i/o servei que la vulgui acollir-li al seu municipi 

A part de les fotos, també has elaborat un altre tipus de material gràfic amb el mateix objectiu

Sí, he fet punts de llibre, enganxines i cartells que distribueixo a entitats i persones. O els penjo jo mateixa en establiments. Per exemple, de les enganxines, n´he fet una que es diu “el masclisme, llençar aquí” amb una de les fotos de l’exposició i l’enganxo als contenidors de brossa.

 I què publiques en la pàgina la chica de al lado?

Hi publico articles, notícies, estadístiques i opinions personals. També anuncio el nou material que hagi elaborat per a qui vulgui adquirir-lo de manera gratuïta

Suposo que és un treball que necessita molta dedicació i recursos econòmics també, oi?

Sí, de moment tot ho faig de la meva butxaca, a l’espera de rebre ajuda d’algun servei i/o entitat. Però jo segueixo fent el que puc. Hi ha tanta feina per fer que no vull esperar a tenir suport. Quan se m’acaben els recursos econòmics faig sensibilització d´una altra manera.

Participo en xerrades i trobades amb el meu tetimoni com a dona maltractada per ajudar altres dones a creure que superar aquesta xacra a nivell personal és possible. També intento ser molt activa a les xarxes, etc.

Què significa, per tu, ser dona en la nostra societat?

Ser dona, no és gens fàcil en quan a les possibilitats laborals, els sous reduïts, la conciliació de la feina amb la família, el reconeixement professional i el tracte rebut en aquest àmbit i fora. Les dones ens enfrontem a molts prejudicis que hem d’anar enderrocant mica en mica amb el nostre esforç diari. Tot i que la legislació afirma que hi ha igualtat entre els homes i dones, la realitat està molt lluny de l´ideal. Aquesta situació és la que estic intentant donar a conèixer i canviar amb el moviment feminista i a través de les xarxes socials i manifestacions. Tot i que els serveis que tenim al nostre abast són amplis i especialitzats, de vegades no comptem amb el tacte i tracte humà amb el que hauríem de ser ateses. Encara s’ha de treballar per enderrocar el patriarcat i aquesta és una tasca de tots i totes. 

Entrevista feta per Asmaa Aouattah. Tècnica d´Igualtat del SIAD Maresme