Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil

 

Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un  grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.

Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.


Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.

Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.


Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.

PDF Arxius

Data: 2019-11-23

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba

Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró

Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h

Tipus d’acte: -8-

Habilitats de comunicació

Objectius:

Reconèixer en un mateix formes de comunicació verbal i no verbal.

Conèixer tècniques per millorar la comunicació verbal i no verbal.

Millorar la capacitat de diàleg.

Continguts:

Conductes verbals: les paraules, el to, la fluïdesa, el ritme, la velocitat, etc.

Conductes no verbals: l’expressió facial, la mirada, no mirar l’interlocutor mentre hi parlem, somriure o no, el moment, la gesticulació, la postura del nostre cos, etc.

La capacitat de diàleg.

L’alfabet del moviment: mans, braços i cara.

Material emprat:

CD del llibre “Contes per pensar” (Jorge Bucay, 2006).


Metodologia:

Definir breument la comunicació verbal i no verbal.

Dinàmica grupal: Surten 2 alumnes; un fa de director de banc i l’altre de client, on els rols són demanar i no rebre amb bones paraules. La resta del grup es fixa en els detalls (com es diuen les coses, com es saluden, el to de veu, la postura, etc.). Hi ha una varietat que és fer la mateixa dinàmica però seguint les instruccions donades pel dinamitzador en relació a la seva manera de fer i de comunicar durant la dinàmica.

Posta en comú: preguntar quin dels dos personatges els ha agradat més i enumerar quines coses han de canviar. Reflexionar com podem millorar la nostra comunicació.

Explicar l’escolta activa: què és i la importància de tenir-la en compte.

El grup posa exemples dels missatges que comencin per la paraula “Tu”.

Reflexionar sobre la correcció de codis que empren en la comunicació, modificant els missatges que comencen amb “Tu” per “Jo”.

Escoltar 3 contes del CD “Contes per pensar” i després preguntar per cada conte: “Què us ha semblat?”; “De què parla?”; Quin és l’objectiu del conte?”, etc.

Dinàmica “Prova d’atenció: com seguir instruccions sense fer cas”: cada alumne respon un qüestionari seguint les instruccions del dinamitzador.

Reflexionar sobre la nostra forma de comunicar i l’escolta activa.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Reproductor de CD

Maria Teresa Bertran Rossell

MARIA TERESA BERTRAN ROSSEL


TERESA D’ARENYS






































 
 

Nascuda l’any 1952 a Arenys de Mar on viu actualment. Té estudis de Filologia Catalana. “Escriu de manera espontània rodolins i quartets burletes envers el col·legi, però en morir la seva amiga d’infància a dotze anys (gener, 1965) li dedica un primer poema seriós.”*. Tot i que ella no ha parat d’escriure, el seu primer recull de poemes veu la llum l’any 1976 quan un amic seu, el presenta al premi Amadeu Oller, que aconsegueix guanyar. Així, el recull “Aor” es publica i dona a conèixer el nom de Teresa d’Arenys. Es va tractar de la primera dona poeta que guanya el premi. El va seguir altres com el recull “Versos de vi novell” 1977 que també guanya un premi. L’any 1999 publica el llibre “Tuaregs. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar”, pel qual guanya el cinquè premi Quima Jaume de Cadaques, l’any 2000, etc. L’any 2001 publica la seva primera novel·la “El Quadern d’Agnès Solà” i finalment, el 2017, es publica el seu darrer llibre Obra poètica (1973-2015).


*De la pàgina de l’associació d’Escriptors en llengua catalana.


 
Poesia


  • Aor. Barcelona: Amadeu Oller, 1976.

  • Onada. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1980.

  • Murmuris / Aor. Barcelona: Llibres del Mall, 1986.

  • La requesta i el refús [versions de poesia tuarega]. Argentona – Vilassar de Mar: l’Aixernador – Museu de la Marina i Ajuntament de Vilassar de Mar, 1996.

  • Dos Rèquiems [versions de R.M. Rilke]. Els Marges (Barcelona), núm. 59, 1997.

  • Tuareg. Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar. Barcelona: Angle, 1999.

  • Versos de vi novell [il·lustracions d’Enric Maass]. Tarragona: Arola, 2009.

  • Epístola a un amic mort. Arenys de Mar: [ed. de l’autora], 2013.

  • Obra poètica (1973-2015) ). Editorial vitel•la, 2017.

  • Poemes en publicacions col·lectives


Novel·la



  • El quadern d’Agnès Solà. Barcelona: Angle, 2001.



 


MEDITERRÀNIA 


Recita’m versos en llatí tardà 


o no seré la teva presonera. 


Despenja sobre meu la cabellera 


d’un vent humit… No penso somiar. 


Tampoc no sento cap desig i en va 


cerco notar-te, terra, més lleugera; 


com més t’estimo més m’ets estrangera, 


el teu infant es mor sense plorar. 


Se’n va tot sol, entre ceps, a temptar 


un déu, si hi fos, encara prou cruel, 


i prefereix per amant l’infidel, 


i es dóna tot, bell com és, al forà. 


Avui, recita’m versos, timonera, 


conta’m el què serà, el què se n’era. 


1979 (només publicat en antologies) 


 




















 
 
 
mteresa.bertran@gmail.com

http://www.nuvol.com/noticies/lobra-poetica-de-teresa-darenys/


L’índex de població estrangera al Maresme és de l’11,28%

 


La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presència de persones estrangeres empadronades al territori català a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.


L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,  
Cliqueu aquí

NOVA EDICIÓ: Autocurs: Assetjament sexual i assetjament per raó de sexe

Del 7 de març al 7 de maig de 2024

Programa

Les violències masclistes atempten contra els drets fonamentals de les persones i, molt especialment, de les dones i dels subjectes amb identitats de gènere i opcions sexuals no normatives. L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe, d’identitat de gènere, d’orientació sexual o expressió de gènere són manifestacions greus i persistents de les violències masclistes i, juntament amb d’altres discriminacions en relació a l’edat, l’origen o procedència, la pertinença ètnica o la diversitat funcional, vulneren el drets a la vida, a la llibertat, a la dignitat, a la integritat física i moral, a la salut, a l’autonomia sexual i al treball, entre d’altres.

El Consell Comarcal del Maresme i la majoria d’ajuntaments han aprovat un protocol d’intervenció contra l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de gènere.

El protocol de prevenció, detecció i abordatge de l’assetjament és una eina concreta que, d’una banda, estableix mesures preventives per tal d’evitar qualsevol situació d’assetjament al loc de feina i que, d’altra, proporciona un procediment que facilita la identificació de pràctiques precursores o constitutives d’assetjament, per tal de poder abordar-les de forma immediata i efectiva, garantint la reparació de la persona o persones que les han patides.

Microcurs

Aquest curs s’adreça al personal del Consell Comarcal del Maresme i als ajuntaments de la comarca. Inclou l’assetjament sexual, l’assetjament per raó de sexe i l’assetjament laboral.

Objectius:

– Sensibilitzar sobre les violències masclistes en l’àmbit laboral

– Oferir eines per fer front a l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe en l’àmbit laboral.

Dades del curs

TítolAssetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe
DescripcióL’assetjament laboral i sexual en el treball afecta a prop d’un 15% de les persones treballadores i repercuteix tant en la persona que ho pateix com en el clima laboral de les empreses. En aquest microcurs explicarem les diferències entre assetjament laboral, assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. També veurem les seves conseqüències, algunes pistes per detectar conductes que puguin constituir assetjament i pautes d’actuació. Aquest microcurs s’ha realitzat en col·laboració amb Laia Papiol i Bartolí, politòloga, especialista en polítiques públiques amb perspectiva de gènere i Anna Sellarès i Cirach, sociòloga especialista en desigualtats i polítiques socials.  
ObjectiuIdentificar l’assetjament laboral (assetjament psicològic).
Reconèixer l’assetjament sexual i per raó de sexe en el treball.
ContingutsAssetjament Assetjament laboral o mobbing
Causes de l’assetjament laboral
Els grups de poder intern
Variables que poden originar l’assetjament laboral
Etapes de l’assetjament laboral
Víctimes de l’assetjament laboral
Conductes que permeten determinar l’assetjament laboral
Assetjament subtil
Entre l’assetjament i l’abús
Efectes en les víctimes
Què pot fer l’empresa?
Què cal fer en cas d’assetjament laboral?
Assetjament sexual
Assetjament per raó de sexe
Elements bàsics de l’assetjament
Assetjament ambiental
L’assetjament condicionat
Grups d’atenció especial
Conductes d’assetjament més habituals
Seqüència d’un assetjament sexual
Recomanacions per prevenir i actuar davant l’assetjament sexual
La responsabilitat de les empreses
Desigualtat de gènere Conseqüències de l’assetjament sexual a la feina
Què poden fer les empreses?
La llei i el procediment de prevenció
Passos que cal seguir després de detectar una situació d’assetjament sexual
Estudi de l’Agència Europea de Drets Fonamentals
Nombre de continguts72
Hores2 hores (tot i que el curs es pot fer en menys o més temps si així es desitja)
MetodologiaAquesta formació es realitzarà a través del mòbil a través l’App Snackson o a través de l’ordinador en la pàgina web www.snackson.com. La persona inscrita rebrà un correu electrònic previ a la data d’inici de la formació amb un enllaç per activar el seu compte. Haurà d’establir una contrasenya i posteriorment descarregar i accedir al curs amb el seu email i contrasenya. Els continguts consten de material didàctic en petites píndoles que es van alliberant de forma diària en els dispositius mòbils de cada persona participant. Aquest material es presenta en esquemes, text i vídeos de curta durada. Si la persona usuària té activades les notificacions en el seu telèfon, se l’informarà mitjançant una notificació push al moment que hi hagi nou contingut disponible. Per a una adequada comprensió i assimilació dels continguts que componen el curs és convenient que l’alumne/a dediqui temps diàriament, realitzant d’aquesta forma un seguiment de la formació adequada, la qual cosa li permetrà un major aprofitament.
AvaluacióLa persona que realitzi el curs haurà de completar un mínim del 80% del curs. Durant el curs es realitza una avaluació continuada en forma de preguntes de consolidació de tipus test.

Formulari d’inscripció

36 escriptores del Maresme participen en el llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis”

Una paraula d’ànim en un moment difícil pot alleugir la càrrega feixuga de la instrospecció produïda per la malaltia i la necessitat d’impulsos positius per a la supervivència del dia a dia“. Són paraules de l’associació Maresme Oncològic en la presentació del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis”.

El volum, que es posarà a la venda en les properes setmanes, ha reunit 36 escriptores maresmenques que, a través de la narrativa o la poesia, esperonen, sacsegen consciències, entretenen i transformen situacions difícils fent costat a les persones que pateixen o han patit la malaltia.

És un projecte completament altruïsta en el qual també hi ha participat la fotògrafa i il·lustradora mataronina Marga Cruz aportant la seva particular mirada gràfica a cada relat, així com altres persones que han posat el seu granet de sorra perquè “aquest llibre que cura” en paraules d’Empar Moliner -que és qui fa el proleg- vegi la llum.

El llibre es va presentar dimecres a Santa Susanna en el marc de la VI Trobada d’escriptores del Maresme. En un acte molt emotiu, una representació de les escriptores participants van explicar les seves fonts d’inspiració i el missatge que han volgut incorporar en aquest volum.

Totes elles van coincidir en 2 aspectes: l’entusiasme per format part del projecte i la dificultat de trobar-se amb el full en blanc. I és que la sola paraula “càncer” fa respecte i remou molts sentiments. Cadascuna s’hi aproxima d’una manera molt particular, fins i tot l’humor i despertant un somriure.

Tots els beneficis de la venda del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llapis” aniran destinats a l’associació Maresme Oncològic. El Consell Comarcal del Maresme hi ha col·laborat des del primer dia en el projecte i ha adquirit 100 exemplars que s’enviaran a totes les biblioteques púbiques de la comarca.

El Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme organitza tres jornades per parlar sobre els reptes de la immigració a la comarca

 


Mataró, Premià de Mar i Pineda de Mar són els municipis on el Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme durà a terme entre el 17 d’abril i el 29 de maig les jornades: “Convivència en igualtat. Un repte per a tothom!” que tenen com a objectiu posar sobre la taula els reptes de la immigració, tant per a les persones nouvingudes com per als barris i municipis acollidors d’immigració.


Les jornades de treball s’han plantejat com a un fòrum participatiu i interdisciplinar en el qual, a banda de parlar dels principals temes que preocupen: treball, habitatge, joves, empadronament, racisme, escola, relacions de veïnatge, obtenció de papers…etc, es puguin avançar propostes sobre com fer front a aquests reptes. Tal i com es diu al programa de les jornades, la intenció és que aquestes esdevinguin “un marc de tothom i per a tothom”. És per això que els cartells i els díptics informatius s’han fet en català, en castellà i en àrab. Per accedir al fulletó  
Cliqueu aquí Les jornades programades són les següents: Mataró: Data: 17 d’abril de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Escola Universitària del Maresme (Passeig del Callao, s/n)
Premià de Mar: Data: 24 d’abril de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Centre Cívic (C/ Esperança 19-21)
Pineda de Mar: Data: 29 de maig de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Pineda (Plaça Catalunya, 1) El conjunt d’aportacions recollides marcaran les prioritats d’actuació del  
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme . Aquest Pla va nèixer fruit del protocol de col.laboració signat entre el Depertament de Benestar i Família de la Generalitat, el Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments de la comarca. Les seves funcions principals són les següents: Portar a terme una sèrie d’actuacions encaminades a contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones migrades a la vida social dels municipis de la comarca.
– Potenciar la convivència, la cohesió comunitària, la lluita contra l’exclusió social, la igualtat d’oportunitats i l’accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca.
-Assessorar i donar suport en matèria d’intermediació en processos interculturals. Aquestes actuacions es duen a terme a través del Servei de Mediació intercultural.

Infu-xerrada homenatge a Maria Aurèlia Capmany

A càrrec de l’associació “Dones Reporteres”

 

Data: 2018-11-07

Lloc: Bar “L’altre”, plaça Can Xamma, 6. Mataró

Recursos en Violència Masclisa (Tallers, cursos, xerrades)

Recursos oferts per l’Oficina de Dones i LGTBI de la Diputació de Barcelona



Dins la campanya institucional 25 de Novembre 2017 la Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments diferents recursos de sensibilització i prevenció de les violències sexuals en els espais públics d’oci, adreçats a públics de totes les edats. Es poden sol·licitar del 6 al 16 d’octubre.

Enllaç als recursos AQUÍ


Dones i diners, empoderament de la dona contra qualsevol tipus d’abús econòmic


Acció de diferents formats que pretenen despertar la Consciència a les Dones entorn a la seva pròpia relació amb els Diners i sobre el seu propi Empoderament, en aquest cas Econòmic. I tracten entre altres l’abús econòmic o la violència econòmica.

Contacte: Sílvia Ribas Requena, silvia@silviaribas.com



Xerrada de dues hores:

 


Tallers de 8 hores ampliable a 12, segons necessitat

 


Escriptura terapèutica


Un recurs d’autoconeixement i gestió de les emocions que pot servir també en casos de violència envers les dones, a càrrec d’Eva Lleonart.