L’associació Dones de la Vallalta organitzar un taller de bijuteria de dos mesos de durada.
Primera classe d’iniciació gratuïta.
Data: 2018-01-31
Tipus d’acte: -8-
Taller de bijuteria a Sant Pol de Mar
Kadijatu Dem Njie, la lluita per un món millor
Kadijatu Dem Njie és de Pineda de Mar i als seus 27 anys manté uns ferms ideals que li fan lluitar des de totes les esferes per aconseguir millorar el món que ens envolta.
En aquesta entrevista que ha concedit al SIAD Maresme parlem de la seva feina i de les seves lluites.
Qui és la Kadijatu Dem Njie?
Sóc de Pineda de Mar, els meus pares són de Gàmbia, tinc 27 anys i sóc psicòloga.
A què et dediques?
Actualment estic treballant com a tècnica de prevenció de violències masclistes a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Ens pots explicar breument en què consisteix el Programa?
Es tracta d’un programa impulsat per la Secretaria de Migracions i se centra en 3 línies de treball. La primera incorpora totes aquelles accions destinades a la prevenció i eradicació de les mutilacions genitals femenines. La segona se centra visibilitzar, prevenir i eradicar els matrimonis forçats a Catalunya. I la tercera intervé en totes aquelles formes de violència masclista que afectin les dones d’origen migrant de forma específica, com podrien ser les situacions d’assetjament i violència que viuen les treballadores de la llar internes, moltes d’elles migrants.
A nivell voluntari també ets molt activa, ens pots explicar quines activitats o activisme fas?
Sempre m’ha interessat el món social, dedicar el meu temps i energies a fer que el meu entorn sigui millor del que és i ajudar a la gent del meu voltant.
Pel que fa a la política, en els últims anys m’he interessat per les organitzacions polítiques formals i ara mateix formo part d’un grup anticapitalista que es diu Marx21 que forma part d’una xarxa internacional de grups que defensen les idees de la lluita socialista des de baix, la lluita de la gent de carrer i les lluites del dia a dia per una societat més justa i equitativa per a tothom.
D’altra banda sempre m’agrada conèixer iniciatives i projectes nous, però de forma més regular participo com a voluntària en diferents entitats, com SOS Racisme i el grup local d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Pineda de Mar.
Com a dona racialitzada, el teu camí per aconseguir ser el que ets ha estat fàcil?
La gran majoria dels meus projectes personals estan estretament vinculats amb el món social i les lluites socials, sobretot aquelles directament relacionades amb la discriminació racial i de gènere. Opino que són propòsits que són difícils d’aconseguir en algunes ocasions ja que van en contra del mateix sistema racista i sexista que perpetua els diferents tipus d’opressions que vivim en el dia a dia.
El Maresme és un bon lloc per viure-hi?
Crec que el Maresme és un lloc excel·lent per viure-hi. Tenim el mar que ressegueix tots els pobles de la costa, i per l’altre diferents serres. En general, el Maresme està format per diferents municipis tranquils i amb encant. Al mateix temps està a prop de Barcelona, una de les grans ciutats de Catalunya i Espanya.
I ara ve la pregunta que fem a totes les entrevistades, com valores les fites aconseguides en l’àmbit de la igualtat de gènere?
Crec que en els últims anys s’han fet passes molt importants en direcció a la igualtat i equitat de gènere, sobretot pel que fa a la visibilitat del moviment feminista i les seves reivindicacions. (…) D’altra banda encara hi ha moltes arestes del moviment que s’han de polir. Tenir en compte que perquè realment sigui un moviment representatiu i que lluiti pels drets de totes les dones s’han d’incloure les experiències, coneixements i reivindicacions de les dones pobres, migrades, racialitzades, del col·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, etc.
Trobada amb escriptores del Maresme
El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) del Maresme celebrarà Sant Jordi donant veu a 7 escriptores maresmenques a les quals reuneix perquè facin un tastet de les seves obres i contribueixin a visibilitzar la literatura en clau femenina. L’acte es farà el dimarts 26 d’abril a les 17:00h a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme. L’entrada és gratuïta, però cal inscripció prèvia emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ.
A aquesta primera trobada d’escriptores del Maresme hi participaran: Maria Català Serra, Emilia Illamola Ganduxé, Raquel Picolo, Emma Ros Martín, Núria Pujolàs, Maria Escalas i Eva Lleonart Montagut.
Les autores exposaran els seus llibres que es podran adquirir després de la tertúlia.
Hora del conte per la igualtat (desexplicats) a Alella
Data: 2019-03-05
Lloc: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia
Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme
Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.
Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.
Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.
A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.
Les dades per àrea geogràfica són les següents:
- Àfrica del Nord: 15.743 persones (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
- Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
- Unió Europea: 10.574 (20,7%)
- Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
- Àsia: 4.143 (8,1%)
- Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
- Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
- Oceania: (0,1%)
L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme
Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.
A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.
Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.
Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.
Baix Maresme (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar): S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.
Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.
Podeu ampliar la informació consultant l’informe:
També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ
Celebració del Dia Internacional Contra la Violència a les Dones
El Consell Comarcal del Maresme celebrarà demà el Dia Internacional de Lluita contra la Violència a les Dones amb una jornada adreçada als tècnics municipals en la qual s’abordaran dos temes: les mesures cautelars en violència de gènere i la síndrome d’alienació parental (SAP). La jornada començarà a les 10:00h amb la lectura del manifest i presentació de les dades d’atenció a dones en situacions de violència ateses pel SIAD Maresme a càrrec de la consellera delegada de Benestar Social i Educació, Neus Serra.
Podeu veure el programa de la jornada, en el següent enllaç: http://www.ccmaresme.cat/document.php?id=9971
Data: 2013-11-29
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme
Pla de Ciutadania i Immigració del Maresme
| PRESENTACIÓ | |
A través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració donem suport a tots els municipis de la comarca per poder fer front a l´acollida i integració de la població immigrada, generant una xarxa de recursos i projectes en la gestió de la diversitat entre els diferents municipis. Aquest reforçament, però, no és contradictori amb la tasca dels diferents ajuntaments que gestionen directament plans o accions municipals, sinó que es tracta d´una eina de recolzament en la gestió de les polítiques de ciutadania i immigració. El fet d´incidir en el concepte de ciutadania el basem en el criteri de residència, incidint en la funció integradora, inclusiva i socialitzadora, tot tenint en el seu horitzó la voluntat de garantir una igualtat d´oportunitats i una equiparació de drets entre tots els ciutadans, a la vegada que també té en compte els reptes que actualment planteja la immigració. | |
OBJECTIUS DEL PLA | |
| Objectiu general | Contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones immigrades a la vida social dels municipis i de la comarca, potenciant la convivència, la cohesió social, la lluita contra l´exclusió social, la igualtat d´oportunitats, i l´accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca. |
| Objectius específics |
|
| QUÈ FEM? | |
El Pla l’estructurem en les següents línies d’actuació:
Algunes de les línies d’actuació es poden concretar en altres activitats no previstes, en funció del desenvolupament de cadascuna de les línies d’actuació, i sobretot, com a resultat del procés progressiu de participació i implicació dels diferents agents socials. | |
| ON ENS PODEU TROBAR? | |
Pla Territorial de Ciutadania i ImmigracióContacte: Víctor Bassas SeguraCàrrec: Tècnic de polítiques migratòries Telèfon: 93 741 16 16 (ext. 414) Fax: 93 757 21 12Correu electrònic: pla.immigracio@ccmaresme.cat |
El nombre de persones estrangeres empadronades al Maresme es redueix en un 0,35% el darrer any
Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons recull l’informe estadístic “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” elaborat pel Servei del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. L’estudi, realitzat amb dades facilitades pels padrons municipals, xifra la població estrangera resident a la comarca en 54.315 persones, un 0,35% menys que l’any anterior.
L’índex de població estrangera que resideix al Maresme és del 12,4%, 3,6 punts per sota de la mitjana catalana. L’evolució, tant del nombre com del percentatge d’estrangers a la comarca, és molt similar a la registrada a l’àmbit metropolità: va augmentar al 2009 i va disminuir al 2011. En total, el Maresme tenia a 31 de desembre de 2010 una població empadronada de 439.286 persones, 54.315 de les quals eren estrangers (el 52,9% homes i el 47,1 dones).
El col·lectiu amb més presència al Maresme és el provinent de l’Àfrica del Nord (30,35%), seguit de l’Amèrica Llatina (25,48%), la Unió Europea (19,64%), l’Àfrica Subsahariana (13,06%), Àsia (7,32%), Resta d’Europa (3,53%), Amèrica del Nord (0,56%) i Oceania (0,05%). Les xifres corresponents al darrer any indiquen que hi ha un lleuger augment de persones que s’han instal·lat al Maresme de totes aquestes procedències menys d’Oceania que no ha experimentat cap variació i d’Amèrica Llatina que ha registrat una pèrdua de població de l’1,35%. Aquesta reducció és la que ha fet disminuir en un 0,35% el percentatge de població estrangera al Maresme.
La radiografia del territori que presenta l’informe elaborat pel Consell Comarcal, apunta que els municipis que tenen un percentatge de població immigrada que supera el 10% són per ordre de major a menor: Calella (20,7%), Pineda de Mar (17,3%), Mataró (16,9%), Caldes d’Estrac (15,1%), Premià de Mar (14,0%), Santa Susanna (12,7%), Sant Pol de Mar (12,7%), Malgrat de Mar (12,1%), Arenys de Mar (11,9%), Sant Andreu de Llavaneres (11,0%) i Premià de Dalt (10,3%). De la resta de municipis, en trobem 16 amb un percentatge d’entre el 5 i el 10% i 3 amb un percentatge inferior al 5%: Argentona (4,7%), Òrrius (3,9%) i Tiana (3,7%).
En total, convivim al Maresme 134 nacionalitats. La que té més presència al Maresme és la marroquina (29,7%), seguida de la gambiana, la italiana, la xinesa, la senegalesa i l’argentina.
Tot i les similituds que hi ha al conjunt del territori pel que fa a l’evolució experimentada el darrer any, es detecten diferències entre l’Alt Maresme, el Maresme Central i el Baix Maresme. Així, a l’Alt Maresme la població originària d’Amèrica Llatina és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries de la Unió Europea i de l’Àfrica del Nord (col·lectiu principal en el conjunt de la comarca). El fet diferencial del Maresme Centre és que la Unió Europea no supera en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica i que són molt més significatives les diferències percentuals entre el col·lectiu de persones originàries de l’Àfrica del Nord i de l’Amèrica Llatina. La peculiaritat més significativa del Baix Maresme és que la població estrangera amb pes realtiu més important és l’originària d’Amèrica Llatina, seguida de la procedent de la Unió Europea i d’Àfrica del Nord.
Podeu veure les dades més concretes de cada municipi, CLICANT AQUÍ
Podeu consultar l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” clicant sobre la imatge:
Audiollibre: L’estel dels vents
El Consell Comarcal del Maresme va editar en versió auidollibre l’obra “L’estel dels vents” en motiu del reconeixement que la seva autora,Susana Gil Micó, va rebre el 2021 per part de la Trobada d’escriptores del Maresme, aquí el podeu escoltar.
© Aquest document es circumscriu a la cessió de drets de reproducció per a un format d’àudio llibre, sense que impliqui cap altra cessió en cap format imprès, digital o audiovisual, conservant l’autora sempre la propietat intel·lectual de l’obra.
Xerrada: Dedica’t una estona per tu.
L’Associació Dóna Resposta organitza una xerrada titulada: Dedica’t una estona a tu. Segueix un estil de vida saludable.
La xerrada tindrà lloc el dia 3 de juny a les 19:15 al Centre Cívic Cabot i Barba (Mataró)