Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i solĀ·licitants d’asil

 

Els propers 23 i 30 de novembre es durĆ  a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un  grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. Ɖs una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaƧ la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra solĀ·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.

Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntĆ ries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració Ć©s molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.


Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prĆØviament, ja que la relació de mentoria que es proposa Ć©s grupal. S’ha de tenir mĆ©s de 25 anys, amb competĆØncies personals que incloguin el compromĆ­s, la responsabilitat, la constĆ ncia, la tolerĆ ncia a la frustració o la resiliĆØncia. Persones que dominin el catalĆ  i el castellĆ  i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farĆ  a Mataró cal que s’inscriguin a travĆ©s del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.

Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tĆ ndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromĆ­s d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntĆ ries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tĆ ndem, caldrĆ  realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneĆÆtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.


Des de que es crea el tĆ ndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tĆØcnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.

PDF Arxius

Data: 2019-11-23

Lloc: Centre CĆ­vic Cabot i Barba

Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró

AdreƧa: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h

Tipus d’acte: -8-

Taller Moviment i Expressió Corporal a Sant Pol de Mar

L’associació Dones de la Vallalta ofereix aquest taller a les dones de Sant Pol i d’altres localitats.

Consultar dia d’inici a l’associació

 

Data: 2019-09-09

Lloc: Sant Pol de Mar

AdreƧa: una hora i mitja

Ho organitza: Associació Dones de la Vallalta

Preu: 30 euros

Tipus d’acte: -9-

Augmenta un 0,7% el percentatge de població estrangera empadronada al Maresme

A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadĆ­stic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anĆ lisi descriptiva del fet migratori a la comarca a travĆ©s de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es mantĆ© la tendĆØncia a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el colĀ·lectiu femenĆ­ s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’Ć rea geogrĆ fica d’origen, el colĀ·lectiu provinent d’AmĆØrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’ƀfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), ƀfrica subsahariana (12,74%), ƀsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), AmĆØrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i AmĆØrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, ƀfrica del Nord ho fa en un 1,08%, ƀfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i ƀsia un 0,33%. AmĆØrica del Nord es mantĆ© igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedĆØncia Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per paĆÆsos, el colĀ·lectiu marroquĆ­ representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen GĆ mbia, Argentina, ItĆ lia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada mĆ©s elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i PremiĆ  de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquĆ­
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquĆ­


 

Clic aquĆ­ per a pdf

Meetup entre mujeres de hoy, Mataró

Una nova sessió de la plataforma de trobades Meetup entre mujeres de hoy. Aquest cop anirĆ  de propòsits i ecologia de vida a cĆ rrec de Iolanda Vicent de Coaching&Talents.

Més informació en aquest enllaç

 

Data: 2018-06-14

Lloc: Consell Comarcal del Maresme

Carme Rovira Ros, una vilassarenca apassionant

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Poeta i mestre de poesia vilassarenca, La Carme Rovira Ros posseeix una interessant trajectòria artĆ­stica i literĆ ria. La seva experiĆØncia professional poĆØtica i com a ā€œfranco tiradoraā€ plena de treballs inĆØdits Ć©s molt rica. Es va dedicar durant anys a ensenyar l’art de la poesia a l’alumnat catalĆ  i a crear i difondre una poesia feta des de les sensacions i els sentiments.

Ha publicat molts llibres entre contes i poesia per a infants i joves, reculls de poesia, novelĀ·la i assajos.  

Qui Ʃs Carme Rovira Ros?

Vaig nĆ©ixer a Barcelona l’any 1942. Era segona de dos nois. NomĆ©s ells van tenir accĆ©s als estudis. Jo vaig aprendre a fer altres coses com ara cosir. Em vaig casar i em vaig dedicar a cuidar la casa i els fills. La creativitat però va fer irrupció de manera precoƧ en la meva vida i me la hi va canviar.
Vaig veure com sense plantejar-m’ho, em posava a canviar les lletres a les canƧons i m’agradava com quedaven, i com m’esplaiava quan escrivia cartes (dues pĆ gines diĆ ries) al meu xicot que estava complint el servei militar.

Però la creació poĆØtica pròpiament dita va comenƧar quan els meus fills em van demanar ajuda per fer poesia. Llavors descobrĆ­ la meva passió per aquest gĆØnere. A mĆ©s vaig constatar la necessitat que tĆ© l’alumnat d’aprendre tĆØcniques per fer poemes de forma divertida i em va semblar que s’havia de fer quelcom per ajudar-los. Em vaig oferir a ensenyar l’art de la poesia a l’alumnat. Ho vaig fer per primer cop a l’escola… En el seu moment no tenia cap tĆØcnica, nomĆ©s feia el pallasso. La meva filla, que en pau descansi, me’n persuadia perquĆØ deia que els nens se’n riurĆ­en de mi, però no ho va aconseguir.

Vas escriure tambĆ© poesia a aquesta ĆØpoca o nomĆ©s l’ensenyaves?

SĆ­, escrivia tambĆ© la meva de poesia. Per casualitats de la vida, el pintor Josep BaquĆ©s va llegir uns poemes meus i li van agradar molt. Fruit d’això va nĆ©ixer Viure el Silenci, carpeta d’art amb poemes meus i litografies originals del pintor.

L’any 1984 em vaig traslladar amb la famĆ­lia a Paris. Des del primer moment, vaig decidir que no em limitaria a visitar els llocs emblemĆ tics de la ciutat sinó que volia conĆØixer gent i exercir alguna activitat d’utilitat. Vaig acudir a l’ambaixada espanyola, l’ambaixador de la qual era catalĆ  i on vaig conĆØixer tambĆ© el pintor Pere PagĆØs. D’aquell moment recordo l’anĆØcdota que em va passar amb el conserge de l’ambaixada. Quan em vaig presentar com a Carme Rovira, ell va dir que jo no podia ser la Carme Rovira perquĆØ aquesta Ćŗltima era diferent, era pintora i estava en aquells moments en la seva casa d’estiueig a Vilassar de Mar, i era cert. Casualment dues Carme Rovira vivĆ­em a ParĆ­s i som de Catalunya, amb casa a Vilassar de Mar.

GrĆ cies a l’ambaixada, vaig contactar les escoles espanyoles (que agrupaven alumnes de tot l’Estat) i em vaig oferir per fer qualsevol tipus d’activitat d’interĆØs. 

L’alumnat provinent de l’Estat Espanyol rebia un programa molt estricte i no tenien gaires espais d’aprenentatge artĆ­stic. Llavors em van proposar que m’encarreguĆ©s de les classes extraescolars on s’havia de reforƧar l’espanyol, a l’Institut San Fernando de Neuily. El primer que vam treballar van ser les faules de Trilussa. LlegĆ­em i fĆØiem jocs de rols. L’any 1987, vam arribar a preparar una obra de teatre en base d’un poema meu titulat l’extraterrestre, explica la història d’un nen que es troba un extraterrestre camĆ­ a l’escola, aquest nomĆ©s es comunica amb sons però quan al final el nen li regala una bandera del barƧa, l’extraterrestre s’emociona i plora. L’obra es va fer amb material totalment reciclat que van confeccionar els mateixos alumnes. Va ser tot un ĆØxit. 

Just desprĆ©s, vaig comenƧar a escriure poesia eròtica. Vaig ser de les primeres dones poetes en iniciar aquest gĆØnere poĆØtic. A FranƧa estava ben vist, a la penĆ­nsula, encara no. 

Vas escriure també novel·la?

SĆ­, la novelĀ·la va sorgir arran d’un viatge que vaig fer a l’Àfrica amb la meva amiga, la ilĀ·lustradora Pilarin BayĆ©s. Totes dues necessitĆ vem viure una nova experiĆØncia que ens fes sortir de la zona de confort i del nostre entorn habitual. ConĆØixer un continent tan diferent com ƀfrica i les societats africanes per conĆØixer-nos a nosaltres mateixes i al mateix temps aportar el nostre granet de sorra per fer una mica mĆ©s alegra la vida de la gent que coneixerĆ­em.

El punt de referĆØncia del viatge eren els missioners religiosos catalans que portaven a terme missions humanitĆ ries a l’Àfrica. Vam anar-hi amb contactes facilitats des de Vic de gent que ens va acollir i ens va fer de pont amb l’entorn d’acollida africĆ . Es va tractar d’un viatge ple de lliƧons d’humilitat i respecte. EstĆ vem incomunicades i corrĆ­em molts riscs. Tot i aixĆ­ vam decidir emprendre l’aventura preparades a tot.

A KĆØnia vam conĆØixer nens afectats pel sida, visitĆ vem escoles i realitzavem activitats lĆŗdic-artĆ­stiques amb l’alumnat. La Pilarin feia dibuixos i jo els representava amb mĆ­miques. Recordo que en una d’aquestes sessions, la Pilarin va dibuixar un lleó i vam preguntar quĆØ era. L’alumnat reia estranyat. Resulta que no havien vist mai un lleó, primera lliçó. Les escoles eren barracons implantats enmig del fang i la pols amb gossos i rates. La pols i la vista de nens descalƧos amb mocs em va causar mareig i vòmits. Una nena que portava un nen a braƧ se’m va acostar i em va somriure. Em vaig sentir molt hipòcrita. No trobava sentit a la meva estada a ƀfrica a part la de conĆØixer una crua realitat, sense aportar-hi res. 

A Ruanda d’abans del genocidi i quan les ĆØtnies convivien juntes en pau vam visitar un taller de costura per a dones. La majoria de les dones deien que la roba que els enviaven d’arreu del món no els servia perquĆØ no s’esqueia al seu gust. Recordo que la monja encarregada del taller insistia en quĆØ s’havien de tenir en compte els seus gustos a l’hora de voler-les ajudar. Com en qualsevol cultura, elles tenen els seus propis canons de bellesa que s’han de respectar, segona lliçó. Recordo tambĆ© que un dels professors ens va convidar a casa seva. Quan em va presentar el seu fill, aquest va plorar d’espant perquĆØ mai no havia vist una dona tant blanca amb ulls blaus i cabells rossos, tercera lliçó de la qual vaig fer un poema. Un dels records alegres d’aquella estada va ser la paella que vaig preparar a les monges i els capellans que ens van acollir, amb ingredients i estris molt bĆ sics però que van gaudir molt. Enyoraven molt la terra i el menjar de la terra. Des de Catalunya, els havĆ­em endut fuets. 

A Etiòpia, les cues per entrar al dispensari eren immenses. Hi faltava de tot fins i tot l’anestĆØsia. No vam fer-hi res perquĆØ el nostre destĆ­ era Eritrea i no hi vam poder accedir. Vam passar-hi quatre dies de penĆŗries desprĆ©s dels quals vam tornar cadascuna a casa seva. 

D’aquest viatge ha sortir el llibre ā€œVivĆØncies d’una xarnega integrada i altres memòries de l’Àfricaā€ que es va publicar l’any 2012 per l’editorial Saragossa.

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit; el seu nom Ʃs A_Africa_amb_la_Pilarin_Bayes2.jpg

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit; el seu nom Ʃs A_Africa_2_Carme_Rovira.jpg

Què vas fer després de la tornada a Paris?

La vida em va canviar molt. La meva filla que havia vingut a Barcelona va morir en un accident. Al mateix temps, el meu marit havia de tornar-hi per assumir una missió de la seva feina a les OlimpĆ­ades de Barcelona. Per un moment, el meu destĆ­ anava a ser totalment diferent. Però el meu home em necessitava. De dia li donava suport en les relacions pĆŗbliques de la feina i quan tornava de Barcelona cap a Vilassar de Mar on vivia, plorava desconsoladament. No sabia quĆØ fer de la meva vida. Decideixo tirar endavant i m’ofereixo per ensenyar poesia a nens malalts de cĆ ncer de la fundació Enriqueta Villavecchia, l’any 1992.

DesprĆ©s d’aquesta enriquidora experiĆØncia, reprenc les classes de poesia amb l’alumnat en diferents escoles, sobretot a Platja d’Aro, on imparteixo a la biblioteca MercĆØ Rodoreda classes a l’alumnat. L’eina principal era el meu gos invisible. Preguntava com es podia dir el gos i segons el que sortia, els alumnes feien poemes. TambĆ© portava imatges, objectes i un cabĆ s ple de productes naturals. L’alumnat tocava, olorava, mirava i componia paraules a partir del que es veia, se sentia i les sensacions que es tenien. Escrivia paraules a la pissarra i demanava que componguessin un poema. Fa 10 anys que imparteixo aquestes classes. Van coincidir amb la incorporació dels eixos transversals en l’educació. Ah i tambĆ© vaig participar en el projecte Poesia TelemĆ tica, amb el meu llibre Grill Grillat, que va ser un programa pioner per a les escoles dels Pallars, per iniciativa del professor Joan Valldaura. 

L’any 1993 formo part d’un grup de treball dirigit per la professora Rosa Maria Pujolm, el grup va rebre un premi nacional (Premio Nacional de Educación). L’any 1994 vaig donar tambĆ© xerrades al professorat de la UAB perquĆØ aprenguessin tĆØcniques per ensenyar poesia a l’alumnat, un projecte coordinat per Josep Bonill Gargalló (E.P.D), professor del Departament de DidĆ ctica de la MatemĆ tica i de la dita universitat. El projecte tenia com a lema ā€œCiĆØncia i poesia lliguenā€ i reivindicava el bon humor com a praxi en l’ensenyament. Per altra banda, vaig colĀ·laborar amb mestres de ā€œRosa Sensatā€.
Diversos poemes meus estan inclosos en llibres de text. Vaig rebre tres premis individuals d’ajut a la publicació atorgats per el ā€œDepartament de Consum de la Generalitat de Catalunyaā€, fruit dels quals s’han publicat llibres com ā€œConsum, consumir, consumir, amb el coco a la mĆ ā€ Mentrestant reprenc la poesia eròtica, llavors no era tan tabĆŗ a Catalunya com abans i l’any 1991 surt el llibre ā€œentre llenƧols, poemes per a la tauleta de nitā€. El mĆŗsic Albert Guinovart en va musicar dos, “manca de tu” i “dins meu”. La periodista Neus Aguado en va fer una bona crĆ­tica a la Vanguardia, i posteriorment, el 2011, es publica “Salto de Cama, poemari per a adults”.


QuĆØ t’ha portat a escriure poesia eròtica?

Els sentiments i les sensacions. Trobava a faltar poesia que en parlĆ©s o els transmetis. La poesia que abundava i que la gent considera com a poesia en majĆŗscules no arribava a la majoria de la població perquĆØ no connectava amb les sensacions. Et pot agradar Mozart, però tambĆ© et pot agradar un tipus de literatura i de cultura que no siguin tan elitistes. 

Com valores aquesta gran trajectòria teva?

La meva trajectòria ha estat estimulant, engrescadora i exasperant quan veus que tens el calaix ple d’escrits, sense publicar,  però… tambĆ© ha estat balsĆ mica en els moments mes difĆ­cils de la meva vida. La tenacitat, la observació i les Ć nsies de comunicar-ho m’ha portat fins on soc, no gaire lluny. Però…, no em queixo. Ha estat una forma de vida, tenir sempre el cap als nĆŗvols, els ulls Ć vids, les sensacions a flor de pell, la ma al ā€œboliā€ i els peus en terra. Això m’ha permĆØs expressar-me a traves dels meus llibres. 

Finalment, acabem com sempre fem en les entrevistes, preguntar-te com valores la situació de les dones i l’estat de la igualtat en la nostra societat en general?

Ja no estic al món laboral. No he tingut tampoc moltes carĆØncies ni he patit molt de desigualtat d’oportunitats. Em vaig dedicar als fills volent. El meu marit estava mĆ©s ben preparat per treballar i per mutu acord vam decidir que ho faria ell. Vaig haver de lluitar una mica pel tema d’escriure, però em vaig arribar a imposar sense grans problemes.

Crec que homes i dones som diferents. Ells potser són mĆ©s pragmĆ tics i nosaltres mĆ©s entregades. Gestar un fill va molt mĆ©s enllĆ  del fet fĆ­sic i del vincle amb la criatura. Quan ens van malament les coses busquem altres estratĆØgies. Crec que a les escoles han de donar molta importĆ ncia a això, a les arts i a la gestió de les emocions mĆ©s que a les matemĆ tiques, tot i que són molts importants. Però hem avanƧat. Recordo que quan vivia a Cabrera, vaig anar a renovar el carnet a l’ajuntament. En el seu moment a les dones que no treballaven els posaven com a professió al DNI: Sus labores. La tĆØcnica que em va rebre em va dir que jo no feia nomĆ©s les tasques de casa, sinó que feia quelcom diferent, escrivia i que per tant, em posaria de professió, escriptora. Jo vaig trobar que era un reconeixement cap a mi com a dona perquĆØ a nosaltres ens costava mĆ©s donar-nos a conĆØixer i dedicar-nos exclusivament a escriure en un món dominat per homes. 

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tĆØcnica d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme.

Exposicions a la comarca contra la violĆØncia masclista

Argentona
Del 25 de novembre al 15 de desembre
Exposició grĆ fica “Que no t’agafi el masclisme“. A la biblioteca d’Argentona


Mataró
Del 30 de novembre al 12 de desembre
Exposició “ELS MICROMASCLISMES NO MOLEN!“. Espai Gatassa (c. de Josep Monserrat Cuadrada, 1)
Fotografies del taller de fotonovelĀ·la de la Xarxa d’Espais Joves de Mataró
Inauguració, 30 de novembre a les 18 h.

Data: 2017-11-27

Tipus d’acte: -10-

Taller de formació en prevenció de les drogodependències










































TALLER DE FORMACIƓ EN PREVENCIƓ DE LES DROGODEPENDƈNCIES 


Formadora

Helena Cascalló (Psicòloga ƀmbit Prevenció)


Objectiu

Facilitar informació sobre la prevenció de les drogues perquĆØ puguin tenir mĆ©s elements a l’hora d’exercir  el seu rol en relació al consum de drogues (obertes a dones i homes)


Continguts

Classificació de les drogues



Les drogues mƩs consumides pels joves



Pautes educatives



Recursos


Metodologia

Presentació a travĆ©s d’un document en power point


Durada

 2 hores


Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles


CONFERƈNCIA INTERNACIONAL “ELS COSSOS I LA NO-DISCRIMINACIƓ DES DE PRIMERA INFƀNCIA”

ConferĆØncia tancament del projecte BODI d’innovació educativa a enivell europeu.

MĆ©s informació en l’enllaƧ de sota

https://drive.google.com/file/d/0B-szgIOxt72HcElJMVo3Q2h0dlU/view

Data: 2017-06-28

Lloc: Espai Bonnemaison.

AdreƧa: 28 i 30 de juny

Tipus d’acte: -7-