Nascuda l’any 1965 a Mataró on viu actualment. És poeta. Va escriure dos poemaris fins ara, un d’ells encara no està editat.

• 7 receptes de cuina i una carta d’amor, Obra autoeditada.


• Sinapsi,  poemari no editat

Esperant

“Ha preparat el sopar. Avui ha comprat peix i l’ha fet al forn, amb patates i ceba, com a ella li agrada. Ha anat fent temps, ja ha endreçat la cuina i ha parat la taula, però ella no baixa. A la nevera, fa estona que es refreda aquell vinet blanc i afruitat que torna dolça la nit. Decidit a no esperar més, puja les escales i s’acosta silenciós a l’habitació pel passadís. Ella és al lavabo, la porta està entreoberta i no l’ha sentit arribar. Discretament, ell, l’observa: Ella, es desmaquilla sense pressa. Es passa el cotó per la pell del rostre tot dibuixant circuits, recorre les galtes i l’oval mirant-se al mirall, aturant-se en descobrir qualsevol imperfecció que el temps va deixant, potser, un pèl fora el camí de la seva cella…Ell, mirant-la, entra subtilment en la intimitat de cada un dels seus gests. Que ella pugui anar fent, amb el seu tarannà distret, mentre ell es delecta amb la gràcia amb què belluga els dits en tocar-se la cara.Empeny un xic més la porta -Vida (en veu baixa) –el sopar està a punt. Ella, es gira amb la mirada amorosa i li regala un somriure. S’acosta, li posa els braços al coll i li besa els llavis. -Ara baixo, amor meu. Hum, quina olor que fa!”

Nascuda a Mataró l’any 1963. Viu actualment a Sant Andreu de Llavaneres. És llicenciada en Filologia Romànica. Exerceix de professora a l’Institut Dosrius, municipi de Dosrius. És autora d’una novel·la: el antepasado del Norte. Anys enrere, havia rebut el premi Caldera de Bifosfat del col·legi de Valldemia per un conte curt.

• 
  

  El antepasado del Norte. Editorial Chiado, 2013.

  
  

“Mercedes, mientras veía como el sepulturero echaba paladas de tierra sobre el féretro hundido en una fosa que sería la última morada de Marta, contemplaba al que tenía que haber sido su suegro. Lo vio desesperado, desolado, solo. Comprendió en aquel momento que aquel hombre se había quedado sin familia en medio de una estúpida guerra y sin embargo tenía que seguir viviendo.”

Pensó que, tal vez ella no fuera tan desgraciada. Tenía a su madre que se preocupaba por ella, a su padre postizo que era un buen hombre y la quería, a sus hermanas que le exigían más esfuerzos de los que debieran y un trabajo cuya dueña la apreciaba, la valoraba y había tenido con ella una paciencia de santo.

Tras dar el pésame por última vez al viudo, salió del cementerio y se dirigió sola hacia su casa.  

Mercedes sabía que nunca olvidaría a Joaquim, pero la situación actual no permitía que nadie se columpiara en su dolor. Si las circunstancias del momento no se arreglaban pronto, se vivirían muchísimas tragedias más. Ojalá esto que había empezado no fuera una guerra larga. Mercedes deseó que no hubiera ninguna víctima más, que la contienda se acabara inmediatamente, que los dos bandos se pusieran de acuerdo y firmaran la paz mañana mismo. Lo deseó con todas sus fuerzas, con toda su rabia, mientras lloraba por última vez la muerte de Joaquim.

Sus deseos no se cumplieron.”