28 de maig, Dia Internacional d’Acció per la Salut de les Dones

 
La salut està íntimament lligada a les condicions de vida i als rols de gènere i aquests són diferents i desiguals entre dones i homes.

Les desigualtats sanitĆ ries, segons l’OMS, són aquelles desigualtats evitables en matĆØria de salut entre grups de població d’un mateix paĆ­s, o entre diferents paĆÆsos. Aquestes iniquitats són el resultat de desigualtats en el si de les societats i entre societats. A mĆ©s les condicions socials i econòmiques, i els seus efectes en la vida de la població, determinen el risc d’emmalaltir i les mesures que s’adopten per evitar que la població emmalalteixi, o per tractar-la. 

El dret a la salut de les dones es va haver de reivindicar com una necessitat separada de la salut global de la població, ja que l’atenció a les diferĆØncies a l’hora d’emmalaltir de dones i homes no es tenien en compte dins de les ciĆØncies de la salut. La data del 28 de maig.

El dret a la salut per a totes les dones implica fer propostes per canviar i millorar la vida, a les ciutats, els llocs de treball, els espais domĆØstics, i en les condicions globals de salubritat.

Enllaç a diferents recursos web i documentació relacionats amb la salut de les dones.

EXPOSICIƓ FOTOGRƀFICA UNA MIRADA COLPIDORA (UNA LLUITA PER DEFENSAR) DE LLUƍS RUGAMA I ESPASA

Us fem a mans de la proposta d’acollir en els vostres municipis i/o entitats una exposició de fotografies realitzades per en LluĆ­s Rugama, entorn la temĆ tica de la violĆØncia envers les dones, sigui per commemorar el dia internacional de la lluita contra la VG o per una altra ocasió.

L’exposició tal com s’explica en el document adjunt consta d’una col•lecció de fotografies sobre diverses formes de violĆØncia contra les dones. L’objectiu de la mateixa es conscienciar la població sobre la vigĆØncia envers les dones i l’autor aconsella acompanyar-la d’una xerrada o xerrades sobre la temĆ tica amb persones expertes en cada cas.

Properament l’exposició serĆ  exhibida al Centre de Formació permanent Tres Roques de Mataró del 31 d’octubre al 12 de novembre, al Centre Cultural Calisay  d’Arenys de Mar del 17 de novembre al 5 de desembre i de nou a Mataró, a l’Escola d’Adults Can NoĆ© del 9 al 19 de desembre. De moment l’autor nomĆ©s disposa d’una sola col•lecció de fotografies.

Si esteu interessats/des, trobareu en el document adjunt la fitxa tĆØcnica del projecte, vĆ­deos i dades de l’autor.

 

Data: 2014-11-19

Lloc: AllĆ  on es demani

AdreƧa: AllƠ on es demani

AdreƧa: Indefinit

Ho organitza: Lluis Rugama

Preu: Mirar document adjunt

Tipus d’acte: -10-

Resum jornada “violĆØncia masclista en la comarca, manifestacions i tendĆØncies”

El passat dia 23 de novembre, el SIAD Maresme juntament amb la URPAC de Mossos d“Esquadra van organitzar una jornada per commemorar el dia internacional de la lluita contra la violència de gènere.  

La jornada va tenir com a tĆ­tol: violĆØncia masclista al Maresme: manifestacions i tendĆØncies i va tenir com a objectiu actualitzar la informació sobre l’estat de la violĆØncia masclista a la comarca durant el 2012 i reflexionar sobre diferents manifestacions i tendĆØncies d’aquesta violĆØncia que afecten a dones, menors d’edat i joves.
La jornada va ser inaugurada per Neus Serra, Consellera Delegada de Benestar Social i Educació del Consell Comarcal del Maresme.

MƩs detalls en el document pdf.

 

Denunciem, hi tenim dret. taula rodona sobre els drets de les persones LGTBI

L’Associació Mataró LGTBI, en el marc de la campanya del Dia de la LLuita contra la LGTBIfòbia, organitza per aquesta tarda la taula rodona “Denunciem, hi tenim dret”.

 

Data: 2019-05-15

Lloc: Centre Civic Cabot i Barba, plaƧa Miquel Biada 5, Mataró (Davant de l’estació Renfe)

Cine Fòrum “Quiero ser como Beckham”

Objectius:

Entendre i respectar les altres cultures i tradicions.

ConĆØixer i respectar altres maneres de fer, actuar i viure, sense que afectin els propis prejudicis.

Mirar amb ulls de tolerĆ ncia que les diferĆØncies ens igualen a tots.

Continguts:

Prejudici, estereotip i discriminació: significat i relació entre aquests conceptes.

L’escala de valors, des del sentir, el pensar i l’actuar.

Material emprat:

PelĀ·lĆ­cula ā€œQuiero ser como Beckhamā€ (Gurinder Chadha, 2002).


Metodologia:

  1. Breu presentació de la pel·lícula.
  2. Puntualitzar els matisos a tractar i observar sense jutjar.
  3. Veure la pelĀ·lĆ­cula.
  4. Treballar els següents conceptes:
    1. Similituds i diferĆØncies culturals.
    1. Escala de valors: amistat, treball, reptes en la vida, la percepció de cadascú.
    1. Rols de gĆØnere.
    1. Discriminació sexual.
  5. Debat amb el grup.

Durada: 2 hores

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de DVD
  • Haver realitzat prĆØviament la sessió 1, anomenada ā€œEls prejudicis i els estereotipsā€

Lectures a la terrassa

A Argentona, es poden gaudir uns petits tastets de literatura, llegits pels propis autors o per lletraferits entesos, a recer de les parets de l’esglĆ©sia i amb acompanyament musical en viu.
Les lectures s’efectuaran els dies 21 i 28 d’octubre a les 12:00.

 

Data: 2017-10-21

Lloc: PlaƧa de la rectoria, Argentona

Coaching per a mares

El SIAD Maresme ofereix durant el mes d’octubre i el mes de novembre un curs-coaching per a les mares de la comarca que tinguin dificultats en l’educació dels seus fills i filles. La finalitat del curs l’entrenament de les mares en estratĆØgies per educar dĀ“una forma emocionalment intelĀ·ligent als nostres infants i adolescents per aixĆ­ evitar el desgast d’energia emocional que pot suposar el caos de casa: els nens fora de control i amb rabietes i els adolescents sense responsabilitat i autodisciplina, entre d’altres.


Els objectius del curs són:

— Reflexionar sobre el rol de mare.

– Oferir un espai de reflexió sobre lĀ“estil de crianƧa o educacional propi.

– Enfortir lĀ“autoestima i lĀ“autoconfianƧa de les mares.

– Oferir eines i estratĆØgies prĆ ctiques per la tasca dĀ“educar.

– Prevenir la conflictivitat amb els fills/es.

– Millorar la comunicació amb la parella.


El curs serĆ  impartit per l’associació l’Hora Violeta.


  
  

L’Ć­ndex de població estrangera al Maresme Ć©s de l’11,28%

 


La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presĆØncia de persones estrangeres empadronades al territori catalĆ  a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.


L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat Ć©s forƧa similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presĆØncia d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. ƍndexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis mĆ©s, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, PremiĆ  de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculĆ­ (54,9 %) supera el femenĆ­ (45,1%). Tot i això, d’uns anys enƧƠ es detecta una clara tendĆØncia a la femenització, principalment en alguns colĀ·lectius com el provinent d’AmĆØrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) Ć©s clarament superior al d’homes (22,21%). TambĆ© Ć©s superior la presĆØncia de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). ƀrea geogrĆ fica d’origen Pel que fa a l’Ć rea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’ƀfrica del Nord continua sent la principal Ć rea geogrĆ fica d’origen amb un 30,24%, li segueix AmĆØrica Llatina que Ć©s el lloc de procedĆØncia del 28,30% de la població immigrada (aquest colĀ·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). TambĆ© ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’ƀfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). ƀsia Ć©s el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i tambĆ© ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la lĆ­nia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents lĆ­nees: Definir i posar en prĆ ctica polĆ­tiques d’acollida que facilitin l’accĆ©s als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions especĆ­fiques que tambĆ© vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gĆØnere ja que cada vegada mĆ©s la tendĆØncia a la femenització de la immigració Ć©s un fet. Per accedir a l’informe complert,  
Cliqueu aquĆ­