Irene Santos Corral és una dona que ha fet del seu patiment una dinamo per dissenyar un nou horitzó de realització personal i d’activisme social a favor de les dones. Voluntària en diferents àmbits, fotògrafa i integradora social, la Irene ha iniciat al Maresme un projecte força innovador: la sensibilització en violència masclista a través de les xarxes socials.

Utilitza materials gràfics com enganxines, punts de llibre i fotografies. També fa exposicions i xerrades per aconseguir una major incidència en la mentalitat d´homes i dones envers la violència masclista i la igualtat.

Nascuda a Getxo, Biscaia, el juny de 1984, la Irene va arribar a Vilassar de Mar amb només 3 anys i en aquest municipi ha passat la major part de la seva vida. Tot i haver nascut en una època en la qual el feminisme ja portava 20 anys vigent i les dones s’estaven empoderant, va créixer en un ambient familiar masclista i hostil. De professió és integradora social i té estudis de fotografia.

Et vaig conèixer al SIAD i després d’un temps sense veure’t et vaig retrobar a facebook. Em va cridar l’atenció la quantitat de treball voluntari que fas en diferents àmbits. Ens ho pots explicar?

Vaig sentir des dels 21 anys un entusiasme especial envers el voluntariat. En aquesta mateixa època, vaig realitzar un viatge a Guatemala com a brigadista en una guerrilla. He estat també voluntària amb joves i nens amb discapacitats psíquiques. Porto gairebé quatre anys de voluntària a la Creu Roja en l’àmbit sanitari. He tingut diversos treballs com a dependenta, ajudant de cuina i treballadora familiar, però mai m’he sentit tan realitzada com quan vaig iniciar una nova etapa en la meva vida: la de l’activisme en contra de la violència masclista

Arrel de viure tres situacions de violència de gènere per part d’ex parelles, l’octubre del 2015 vaig decidir fer un projecte sobre la violència de gènere en el que volia mostrar a la societat la problemàtica des d’un punt de vista proper per tal de sensibilitzar la població i donar suport a joves i dones que pateixen aquesta situació. És en aquesta etapa, en la que he pogut complementar els meus estudis socials amb els fotogràfics i utilitzar-los pel benefici de la societat. He superat totes les adversitats gràcies a l´ajuda de la meva companya de només dos anys i mig, la meva estimada gossa. La Niu, com es diu la gossa en qüestió, em va ajudar a superar la depressió en la que he estat immersa aquests anys. En aquest procés lent de recuperació i apoderament, he pogut extreure força i comprensió vers les dones que pateixen violència masclista.

En què consisteix aquest projecte?

El projecte fotogràfic s’inicià a l’octubre del 2015 per donar resposta a l’augment de víctimes per violència masclista a l’Estat Espanyol. Així doncs, es va decidir crear una exposició fotogràfica i una pàgina d’Instagram i Facebook amb el nom de La chica de al lado. Pretén que joves i dones adquireixin una sèrie d’eines que les ajudin a detectar una relació de maltractament i així evitar que s’involucrin en unes relacions tòxiques de parella. 

L’exposició fotogràfica es composa d’un recull de 16 fotografies en blanc i negre. Vaig escollir muntar-les amb paspartús negres i blancs per mostrar la dualitat del cicle de violència. Les  fotografies que estan emmarcades en paspartú negre representen la foscor en la que es veu immersa la dona; la passivitat d’aquesta vers la situació per la por infringida per la seva parella maltractadora; el maltractament psicològic i la submissió. Les fotografies muntades amb paspartú blanc ens mostren una dona en el procés d’empoderament, en el qual es desenvolupa la seva autoestima i confiança. Adquireix la fortalesa necessària que li permet trencar amb la relació tòxica de parella, alliberar-se de les cadenes que la lligaven i refer la seva vida

Actualment, l´exposició està als locals del Consell Comarcal del Maresme on SIAD Maresme l’ha presentat en el marc del Dia Internacional de Violència de Gènere d´enguany. Però està a disposició de qualsevol entitat i/o servei que la vulgui acollir-li al seu municipi 

A part de les fotos, també has elaborat un altre tipus de material gràfic amb el mateix objectiu

Sí, he fet punts de llibre, enganxines i cartells que distribueixo a entitats i persones. O els penjo jo mateixa en establiments. Per exemple, de les enganxines, n´he fet una que es diu “el masclisme, llençar aquí” amb una de les fotos de l’exposició i l’enganxo als contenidors de brossa.

 I què publiques en la pàgina la chica de al lado?

Hi publico articles, notícies, estadístiques i opinions personals. També anuncio el nou material que hagi elaborat per a qui vulgui adquirir-lo de manera gratuïta

Suposo que és un treball que necessita molta dedicació i recursos econòmics també, oi?

Sí, de moment tot ho faig de la meva butxaca, a l’espera de rebre ajuda d’algun servei i/o entitat. Però jo segueixo fent el que puc. Hi ha tanta feina per fer que no vull esperar a tenir suport. Quan se m’acaben els recursos econòmics faig sensibilització d´una altra manera.

Participo en xerrades i trobades amb el meu tetimoni com a dona maltractada per ajudar altres dones a creure que superar aquesta xacra a nivell personal és possible. També intento ser molt activa a les xarxes, etc.

Què significa, per tu, ser dona en la nostra societat?

Ser dona, no és gens fàcil en quan a les possibilitats laborals, els sous reduïts, la conciliació de la feina amb la família, el reconeixement professional i el tracte rebut en aquest àmbit i fora. Les dones ens enfrontem a molts prejudicis que hem d’anar enderrocant mica en mica amb el nostre esforç diari. Tot i que la legislació afirma que hi ha igualtat entre els homes i dones, la realitat està molt lluny de l´ideal. Aquesta situació és la que estic intentant donar a conèixer i canviar amb el moviment feminista i a través de les xarxes socials i manifestacions. Tot i que els serveis que tenim al nostre abast són amplis i especialitzats, de vegades no comptem amb el tacte i tracte humà amb el que hauríem de ser ateses. Encara s’ha de treballar per enderrocar el patriarcat i aquesta és una tasca de tots i totes. 

Entrevista feta per Asmaa Aouattah. Tècnica d´Igualtat del SIAD Maresme

La mataronina Mayte Carreras compta amb una carrera artística molt rica i variada, que va iniciar fa més de 30 anys en diferents “àrees” de les arts escèniques. Mayte Carreras és show-woman, actriu còmica i humorista.

El públic de Mataró ja la coneix a través d’alguns shows seus que va presentar en motiu d’actes socials com el Dia Internacional de la Dona, festes i actes de barri, etc. També ha fet gires per altres municipis del Maresme i actualment està impartint tallers teatrals a Vilassar de Mar i Dosrius (Canyamars). Us convidem a descobrir-la en aquesta entrevista.

Qui és la Mayte Carreras?

Soc  actriu, còmica professional i dinamitzadora de tallers d’interpretació. Estic dedicada des de fa més de 30 anys a les arts escèniques. 

Què et va portar al camí de les arts escèniques?

Soc administrativa de formació, però el meu amor a l’art em va portar a estudiar-ne diferents disciplines: dansa amb els seus diferents tipus (clàssica, espanyola i contemporània), Jazz, teatre, … i a més a més vaig procurar tenir coneixements de camps que em serien d’ajuda en la meva carrera artística com el PNL, el coaching, la fonètica i expressió anglesa, condicionament físic, etc. Vaig estudiar també Arts Polítiques i Ciències Dramàtiques obtenint molt bona nota en gimnàstica.

En què va consistir la teva carrera artística fins ara?

Vaig treballar de ballarina en diferents companyies,  vaig exercir també de professora de ball, de presentadora de programes com el programa “Dissabte Show” de Canal Català i el programa “A la teva bola” de Onda Rambla.

Del 2007 al 2009 vaig fer un total de 80 actuacions interpretant el personatge “la Tieta Encarnació” en el programa “Noche Sensacional” produït i dirigit per José Luis Moreno, i emès per Canal 9, Canal Sur, Murcia TV, Castilla La Mancha TV i IB3 (Illes Balears).

Per altra banda, tinc diferents shows, espectacles i comèdies teatrals que vaig presentar en gires per diferents llocs. Destaco la gira que vaig fer amb l’obra teatral “Dona i encara vols ser artista” i l’espectacle de monòlegs “Stand up Comedy”. A més de múltiples espectacles, convencions, actes socials i comèdies entre elles “Marit i muller, quin merder!”, “marit i muller… els fills i la mare que els va parir” i “Ara us ho explico”. Actualment, imparteixo tallers i cursos d’improvisació,
PNL, foniatria i veu i continuo fent gira amb les meves obres de teatre. En breu estrenarem la comèdia “Ruth i Mercè separades… i què? Amb l’actriu  Cristina Solà amb qui  compartiré escenari en aquesta esbojarrada paròdia.

També duc a terme dos tallers: un adreçat a tota aquella dona que vulgui enriquir la seva
persona, créixer interiorment i potenciar les seves actituds artístiques aprenent a ballar, cantar, interpretar , recitar… etc  de forma divertida i distesa. Es basa en aquesta simpàtica idea: “DONES TIC..Tremendament Imparables i Creatives”i porta per nom, “Nena tu ets la millor!”. L’ altre té els mateixos continguts però està adreçat a persones jubilades, o que disposen de temps lliure, el seu nom és: “ Això serà cosir i cantar “. La idea és que d’una manera fàcil, com diu la dita, treballin el ritme i la memòria. L’objectiu en els dos tallers és la motivació perquè un cop finalitzat el taller, fan una representació oberta a tothom.

Ens pots explicar de què van les teves obres?

Sí, “Ara us ho explico”, presenta el cas d’una dona a qui se li acaba d’espatllar la rentadora i treu tots “els draps bruts” com a metàfora dels seus problemes personals. Tota una bugada plena de relacions amb marits insuportables, fills impossibles, una mare que ha viscut dues guerres: la civil i la guerra amb el seu marit i, amigues impresentables. Tot un món íntim on per molt suavitzant que ella intenta posar sempre acaba “raspant”.

“Marit i muller, quin merder!”  és una divertida comèdia que reflecteix, en clau d’humor, la vida d’una parella amb les seves discussions i reconciliacions, els seus records i fins i tot les seves infidelitats. Una hora i mitja de batusses matrimonials per no parar de riure.

“Marit i muller i els fills…la mare que els va parir!” (segona part de Marit i muller) és un viatge generacional pel món dels pares, els fills i les seves relacions amb tot el que això significa: educar-los, dialogar, pactar i conviure … des que són petits fins que arriben a grans … i amb una mica de sort marxen de casa.

I a punt d’estrenar el mes de Març -2017: “Ruth i Mercè separades ..i què?” La Ruth és una dona de 50 anys a qui acaben d’acomiadar de la feina, i desnonen de casa seva, motiu per el que se n’haurà d’anar a viure a casa de la seva amiga Mercè, 10 anys més jove que ella, vital, tronera i esbojarrada que la ajudarà a fer el pas en aquesta nova etapa de la seva vida. Juntes resolen els seus conflictes de forma divertida mostrant-nos un ventall de situacions còmiques i hilarants!

Hi ha alguna filosofia darrere d’aquestes obres, vols transmetre alguns missatges concrets?

Totes elles tenen un denominador comú, l´humor com a forma d’interpretar i viure la vida. Com deia el Mestre “Gila”: sense l´humor la meitat de les coses no es dirien. Es una bona eina per poder ser crític amb tot el que ens envolta. Passar-ho pel filtre de l’humor et permet anar més enllà i ser “políticament incorrecte”, obrir la caixa de Pandora, desvincular-te dels prejudicis. A més, estic convençuda que l´humor pot convertir-se en el teu aliat davant la vida i t’ajuda a resoldre qualsevol adversitat amb més força i coratge.

Quin és el grau de connexió o desconnexió entre les teves obres i el feminisme?

La connexió és plena, ja que en totes i cada una d´elles hi ha una visió femenina, (que no feminista), un pensament que abandera una actitud com a dona: “Tot el que ens proposem ho aconseguim perquè les dones som generoses, lluitadores, constants, vitals, sensibles a tot i a tothom, tenim empatia, resiliència, sabem riure’ns de nosaltres mateixes si és necessari, i estimar-nos al mateix temps amb bogeria, i gràcies a la oxitocina podem estimar incondicionalment.

I si caiem tres vegades ens aixequem quatre. Aquestes son les meves conviccions. La meva mirada femenina  i el segell que porten cada una de les meves obres.

Valoració de la trajectòria personal.

Sempre gratificant, doncs no hi ha res millor que l’agraïment del públic quan els fas riure i oblidar els problemes per una estona. I dura i complicada perquè cada vegada és més difícil viure de l’art escènic. Hi ha poques subvencions per poder realitzar o dur a terme nous projectes, uns impostos massa alts que no ens permeten poder viure en moltes ocasions d’aquest mitjà.

El món del còmic, de l’humorista, del pallasso, està més reconegut si ets home, perquè per alguna raó sociocultural sempre ha hagut un percentatge molt alt d’homes humoristes en comparació amb les dones còmiques. Cada vegada les dones anem guanyant territori, però segueix aquesta visió discriminatòria.