Concentració de rebuig a la violació d’una veïna de Mataró
Teixit de Dones de Mataró ha oeganitzat ahir una concentració de denúncia a l’agressió sexual, patida per una veïna de Mataró.
Presentació llibre “la mirada de Michonne”, guia per l’autodefensa feminina.
Dijous 27 de Novembre de 2014
Llibreria Pròleg, c/Sant Pere més alt nº46
19:00 h
Més informació en aquest enllaç: http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/11/la-mirada-de-michonne.html
Data: 2014-11-27
Lloc: Dijous 27 de Novembre de 2014
Adreça: Llibreria Pròleg, c/Sant Pere més alt nº46
Adreça: Consultar enllaç http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/11/la-mirada-de-michonne.html
Ho organitza: Consulta enllaç http://elditalanafra.blogspot.com.es/2014/11/la-mirada-de-michonne.html
Preu: Gratüit
Sant Susanna contra la violència Masclista
Teatre Fòrum a càrrec de la compania Impacta’t
Data: 2017-11-30
Lloc: Local Social
Adreça: Plaça Catalunya, 1. santa Susanna
Sessió informativa sobre el Pacte Estatal contra la Violència Masclista
El programa Sostre 360º de suport social i habitacional a joves vulnerables arriba a Arenys de Mar i Canet de Mar
3 municipis del Maresme implantaran el projecte “Sostre 360º” d’acompanyament personalitzat a joves vulnerables majors d’edat que es troben en situació de carrer i/o sensellar. El projecte -impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat- s’aplicarà al Masnou, Arenys de Mar i Canet de Mar. En el cas d’aquests dos darrers municipis serà el Consell Comarcal qui coordinarà el projecte per donar una sortida a 20 joves en estat de vulnerabilitat, ja siguin residents o en situació d’itinerància per la comarca.
L’objectiu del Projecte Sostre 360º és ajudar a joves d’entre 18 i 24 anys en situació de sensellar a assolir la seva emancipació i integració social. Les intervencions dels i les professionals volen evitar la cronificació de la situació de vulnerabilitat i, en alguns casos, de deteriorament físic i de salut mental. El programa també preveu la complementació d’una alternativa habitacional en els casos en què sigui necessària.
Avui s’ha donat el tret de sortida amb la constitució de la Comissió Gestora, un grup multidisciplinar que treballarà coordinadament en la valoració i diagnòstic inicial de la situació del o la jove i de les seves necessitats. També identificarà els recursos de la xarxa i donarà suport en la derivació a altres serveis i projectes quan sigui necessari.
La proposta d’entrada dels joves es farà sempre a través dels Serveis Socials Bàsics del territori i la Comissió Gestora serà la responsable de decidir la seva admissió, així com de donar una resposta ràpida, adequada i coordinada a la necessitat d’atenció social integral.
Formen part de la Comissió Gestora professionals de Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència, Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, Serveis Socials i Policia Local d’ambdós ajuntaments, dinamitzadors cívics per a l’emancipació juvenil, Mossos d’Esquadra, Centre de Salut Mental d’Adults de Calella, CAS Calella, Centre Estela Nova, PIL Pinsà i PIL Bitó, l’equip gestor del programa (SUARA SERVEIS SCCL) i el tècnic de polítiques migratòries del Consell Comarcal del Maresme. En la propera trobada de la Comissió Gestora es preveu la incorporació del CSMA Mataró i del CAS Mataró.
Aquest abordatge multidisciplinari permetrà oferir als i les joves:
Acompanyament a l’autonomia personal: suport a la vida quotidiana, rutines domèstiques i hàbits saludables; vetllar per la convivència dins i fora del recurs habitacional i vinculació del o la jove als recursos de l’entorn
Suport en processos administratius, legals i judicials: acompanyar en l’obtenció de documentació legal i els tràmits per a la regularització administrativa i vincular al jove amb assistència jurídica.
Suport en la formació i l a inserció sociolaboral: acompanyament en el procés de formació i inserció laboral; promoure l’assoliment de competències lingüístiques i instrumentals que permetin un bon desenvolupament i arrelament social, tot facilitant l’accés al món laboral i fomentant la seva autonomia en la recerca de feina.
Salut: facilitar l’accés a la xarxa sanitària normalitzada, acompanyar en l’inici de processos de deshabituació a substàncies addictives i promoure la salut emocional i física.
Prospecció d’habitatge: cercar habitatge.
El Projecte Sostre 30º té una durada fins a 31 de desembre de 2021.
Manifest: Avancem vers l’eradicació de la violència masclista
Aprovat pels grups comarcals del PSC, CiU, ERC, PP i IC-V
i de totes les víctimes de la violència masclista aquest any 2007. Una violència que atempta contra els drets humans més elementals, com és el dret a la vida, a la integritat física i a la llibertat de les dones.
Sabem que aquesta desoladora llista expressa tan sols una petita part de la magnitud del problema, doncs és un tipus de violència que no emergeix en la seva totalitat. És el crim més encobert i nombrós del món, tal com han afirmat, amb contundència, reconegudes instàncies internacionals.
Davant aquesta realitat, les institucions públiques de Catalunya tenim l´obligació d´esmerçar tots els esforços i tots els recursos per assolir la seva eradicació. I aquest compromís avui té un nou marc que és el Projecte de llei dels drets de les dones per a l´eradicació de la violència masclista. Una norma legal que incorpora la veu de les dones, l´experiència del moviment feminista i les aportacions del món local, tot recollint el dret inalienable de les dones a desenvolupar la seva pròpia vida sense cap de les formes i àmbits en que pot produir-se la violència masclista. Una llei que haurà de permetre la remoció de les estructures socials i dels estereotips culturals que perpetuen aquesta violència.
Cada cop més es fa evident la necessitat d´aprofundir en mesures de sensibilització, prevenció, detecció precoç i investigació del fenomen. Perquè entenem la política com tot allò que es fa per propiciar la igualtat efectiva de dones i homes, la llibertat, la concòrdia i evitar la violència, doncs quan hem de respondre a ella, vol dir que ja estem fent tard.
Però, al mateix temps, hem de garantir l´atenció, l´assistència, la protecció i la reparació integral de les dones que es troben en situacions de violència, tot situant el centre de la intervenció pública en l´esfera social. Una intervenció que ha de basar-se en el respecte al procés de recuperació individual de cada dona i que, al mateix temps, ha de proporcionar els recursos i dispositius necessaris que contribueixin eficaçment a la superació dels danys ocasionats per la
violència.
Les institucions públiques de Catalunya volem mostrar a l´opinió pública en general, i a les dones en particular, el nostre compromís i implicació en un treball conjunt amb tots els agents socials, ciutadanes i ciutadans i, en especial, amb els grups i entitats de dones, per avançar cap a escenaris que propiciïn una Catalunya lliure de violència vers les dones.
Novembre, 2007
Curs Cooperativisme i aspectes bàsics de la gestió cooperativa
Ja es va realitzar, al Consell Comarcal del Maresme els passats dies 4 i 5 de juny, el curs Cooperativisme i aspectes bàsics de la gestió cooperativa, adreçat a dones emprenedores i a entitats interessades. Una acció organitzada pel servei d’Emprenedoria del Consell Comarcal del Maresme amb la col·laboració del SIAD Maresme i de l’associació Dones pel futur. I va anar a càrrec de l’Ateneu Cooperatiu del Maresme.
El curs va ser una introducció al cooperativisme i l’Economia Social i Solidària (ESS) i va servir per donar eines per emprendre en el marc de l’ESS.
Hi van participar un total de nou dones entre dones emprenedores o que volen emprendre un negoci i membres d’entitats del tercer sector, al Maresme.
Maria Català Serra: “Escriure és com entrar en un bosc embullat i boirós”
Amb 6 novel·les publicades, Maria Català Serra rep aquest 2022 el reconeixement de laTrobada d’escriptores del Maresme que impulsa el Consell Comarcal. Parlem amb ella per conèixer una miqueta més aquesta mataronina que es defineix com “exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres”
Qui és la Maria Català Serra?
Sóc nascuda a Mataró l’any 1949. Malgrat ser del segle passat visc i actuo en el present.
Visc en parella: quatre fills, tres noies i un noi, i cinc nets, tres noietes, un noi i un nen.
Tinc formació universitària. Vaig exercir de Professora de Primària en les especialitats Socials i Anglès. També vaig realitzar Formació en Eines d’Escriptura per a infants adreçat a professorat.
Vaig fer cursos de Narrativa, Conte infantil i Microrelat a l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. A banda d’això, tinc Formació en Feng Shui i radioestèsia. La meva innata curiositat m’ha mogut a explorar diferents camps però no a excel·lir en cap.
A més de diversos relats, contes i articles, he publicat les novel·les següents:
- On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.
- El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX Líderes Editorial S.L. 2005.
- Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.
- A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014.
- Els amors fan l’amor. Argentona. Voliana Edicions, 2018.
- El Combat del dia i de la Nit. Badalona. Neret Edicions, 2022
I actualment, a què et dediques?
En l’actualitat, em definiria com exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres. Amant de la natura i la dansa, camino per activar el cos i la ment i ballo per sentir-me viva. L’altre gran passió és contemplar el mar i banyar-m’hi. I per acabar, gaudir de la família i els
amics i ser al seu costat pel que em necessitin.
Interessada en moviments populars ciutadans, sobretot pels drets dels oprimits i de les dones, no participo en cap col·lectiu en particular. El que sí faig, és crear personatges literaris que els mostren als lectors.
Des dels 19 anys fins als 60 he exercit de professora, primer en escoles privades i després en escoles públiques. Del que més contenta n’estic, és trobar-me exalumnes que m’aturen, m’abracen i em diuen floretes. NO per les floretes. Sí per esborrar els dubtes de si vaig ser o no vaig ser una bona persona i una bona mestra.
Com valores aquesta trajectòria?
No sé si un mateix pot valorar la seva trajectòria personal, en tot cas mirant enrere, agraint la sort de tenir uns pares que creien en l’educació, i que canviaria algunes que he fet i algunes que no he fet, estic força satisfeta del que he aconseguit i amb ànims de continuar endavant.
El principal escull per dur a terme els meus projectes personals és tenir-ne tants que ni el dia ni el cap em donen per a tots.
Com a escriptora què penses de la igualtat de gènere en la nostra societat? La tenim assolida?
La meva visió envers la igualtat de gènere en la nostra societat és molt pessimista. Jo vaig néixer en una època fosca de togues i prohibicions mancada de llum i colors. Hi van haver moviments i manifestacions, com n’hi ha ara, ens vàrem treure les mantellines, escurçar les faldilles i omplir-
nos els cabells de flors. Tot estava per fer i totes les llibertats per aconseguir. I se’n van aconseguir moltes. S’albirava un futur amb homes i dones iguals i respectuosos. I ara, en ple segle XXI, tot s’ha capgirat. Més pressió per seguir perdurant estereotips. Més violència masclista. I menys , molt menys respecte, per la diversitat.
Què hem de fer per revertir aquesta situació?
Tal com va dir el cap de l’Hospital Clínic de Barcelona fa poc: vivim en una societat malalta, masclista i violenta. Acceptar que, en més o menys mesura, tots formem part d’aquesta societat que tant ens desagrada és un primer pas per canviar-la. Constantment som sotmesos a uns bombardejats de paraules i imatges que ens duen a admetre que és normal el que no ho és. Podem dir amen, podem protestar en la comoditat de casa nostra o podem discrepar i treballar pel canvi. De dins cap enfora. De l’individu a la comunitat. De l’entorn familiar, al laboral i social. D’onades petites que s’uneixen a d’altres onades petites i formen tsunamis imparables. Com les
dones que van aconseguir el dret al vot, el dret a l’avortament o el dret a tapar-se o no els cabells. Si som la meitat de la població mundial, si de nosaltres depèn la continuïtat de l’espècie humana, unim-nos i estimem-nos com som.
Alguna cosa més que vulguis dir, per acabar?
Escriure és com entrar en un bosc embullat i boirós. A primer cop d’ull no veus res. T’hi endinses a les palpentes. No saps on vas. Agafes un sender que no et duu enlloc i recules. N’agafes un altre i un altre, i cent més amb els ulls esbatanats, els braços estesos i el cor bategant. De vegades, moltes vegades, caus extenuada i voldries sortir-ne. Fora del bosc, la llum és més clara i la vida més fàcil, diuen. Tanmateix, saps que en algun recer d’aquell bosc t’espera allò que cerques: les paraules, les frases, els sentiments, les emocions i els personatge adients a la història que vols explicar. Escriure és això, resseguir tots els senders fins a trobar el tresor.
