Programació de cursos de Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic per a persones nouvingudes

La formació presencial es farà a Calella, Malgrat de Mar, Canet de Mar i Montgat

El Servei d’acollida itinerant del Consell Comarcal del Maresme ja ha publicat la programació dels propers cursos de Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic (mòdul C) per a persones nouvingudes. Les persones interessades poden optar per realitzar la formació presencialment o en format online.

Cal que prèviament facin inscripció enviant un correu a: servei.acollida@ccmaresme.cat. També es pot formalitzar la inscripció trucant als telèfons habilitats per a cada municipi en el qual es duu a terme la formació presencial: Calella (673 352 544 93 // 741 16 16 (ext. 413)), Malgrat de Mar (677 782 442 93 // 741 16 16 (ext. 413)), Canet de Mar (677 782 442 // 93 741 16 16 (ext. 413)) i Montgat (672 658 270 // 93 741 16 16 (ext. 413))

En aquesta formació gratuïta el Servei d’acollida explica:

  • Realitat social de Catalunya i el municipi
  • Funcionament dels serveis públics
  • Drets i deures de la ciutadania
  • Participació social
  • Tràmits d’estrangeria

PROGRAMACIÓ presencial:

Calella

Malgrat de Mar

Canet de Mar

Montgat

PROGRAMACIÓ online

Es pot fer amb ordinador, tauleta o telèfon mòbil
Durada: 16h (6,5h sessions grupals online + 9,5h de treball individual entre sessions)
Dates i horari (sessions grupals online):

– Curs de tarda: 8, 15, 22 i 29 de maig i 12 de juny, de 17:30 a 19h

– Curs de matí: 6, 13, 19, 21 i 26 de juny, de 9:30 a 11h

Més informació i inscripcions: escrivint un correu a servei.acollida@ccmaresme.cat o trucant a un d’aquests telèfons: 937411616 /673352544 / 677782442

Salut i dones

NOU PLA PER FER FRONT A LA DESIGUALTAT ENTRE HOMES I DONES A L’ESPORT

 


ENTITATS DEDICADES A LA SALUT


RECURSOS WEB

  • CANAL SALUT DE LA GENERALITAT: La Generalitat de Catalunya dedica aquest espai a tot el que estigui relacionat amb la salut de les dones a Catalunya: drets, estudis, recursos, etc.
  • FIBROMIÀLGIA: Tot sobre la fibromiàlgia al Canal Salut de la Generalitat.
  • BLOG de la plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya
  • Dona i Salut, entrada web de Ca La Dona.


ESTUDIS

  • ESTUDI “LES DONES I LA SALUT” de la Doc. Carme Valls i llobet olítica i metgessa catalana, especialitzada en endocrinologia i diputada al Parlament de Catalunya en la V i VI legislatures.  Des del 1983 és membre de l’ONG Centre d’Anàlisis i Programes Sanitaris que té com a objectiu investigar i posar en evidència les diferències de gènere en la salut i en els serveis sanitaris i proporcionar a les dones l’accés a la informació i als recursos per tal de millorar la seva qualitat de vida. Ha estat professora a la Universitat de Barcelona de l’assignatura Dones i homes: epidemiologia de les diferències.
  • INFORME SALUT I ATENCIÓ SANITÀRIA DE DONES I NENES de CCOO de Catalunya, elaborat per la Secretaria de la dona l’any 2014. 
 

Fitxer: Informe_salut_i_dona_2014.pdf

Format: Acrobat-PDF
Pàgines: 56
Mida: 1,41 MB

  • REFLEXIONS EN FEMENÍ, Apunts sobre la salut de les dones: de la invisibilitat a una atenció de qualitat.

 

Fitxer: dones_descarrega_publicacions_reflexions04_pdf.pdf

Format: Acrobat-PDF
Pàgines: 8
Mida: 115,07 kB


MATERIALS

Audiovisuals amb les grabacions de les diverses ponències de les jornades internacionals “els nostres cossos, les nostres vides” organitzades per Entrepobles i Caps.

Podeu accedir-hi CLICANT AQUÍ

Caps, Centre d’Anàlisi i programes sanitaris. Apartat, dones i salut.

Podeu accedir-hi CLICANT AQUÍ

El Consell Comarcal col.labora amb l’Associació Cultural Gitana del Maresme per potenciar la formació dels nens i joves d’aquesta ètnia


El Consell Comarcal del Maresme ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació Cultural Gitana del Maresme per tal de potenciar la formació dels nens i joves d’aquest col·lectiu, tant pel que fa a educació reglada com de reforç i de formació extraescolar. El conveni s’ha començat a executar aquest darrer trimestre, dates en les quals s’ha detectat un augment d’absentisme escolar entre aquest col·lectiu, i es perllongarà durant el primer trimestre del curs 2005-2006.


A banda d’incidir en la necessitat que els menors no abandonin els estudis, se’ls motiva perquè assiteixin a les classes de reforç escolar i a les activitats de caire extraescolar que organitza l’Associació Cultural Gitana del Maresme. Aquesta entitat ofereix formació musical, tallers de manualitats, jocs lúdico-educatius….etc. El Consell Comarcal del Maresme col·laborarà en aquest programa per entendre que totes aquelles accions que es facin en educació i en formació dels menors de col·lectius amb problemes socio-culturals afavoreixen la seva completa integració social. A més, els menors són el millor exemple per als adults. El CCM aportarà 1.000 euros a aquest projecte per col·laborar en les despeses de monitoratge i desplaçament dels usuaris/es de les activitats formatives que organitzi el curs 2005-2006 l’Associació Cultural Gitana del Maresme.

Sílvia Llanto, una dona orgullosa dels seus orígens

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

No es considera una activista, però sí una dona compromesa. La Sílvia LLanto va arribar a Mataró provinent de Perú l’any 2008. Orgullosa de ser “peruana, xola i tossudament humana” treballa per desmuntar mites sobre la immigració.

És creadora incansable d’espais i projectes des d’on difon valors de respecte, solidaritat i humanisme, investiga contínuament com interactuen les dones en l’espai social i en la poesia ha trobat la seva “taula de salvació”. 

Qui és la Silvia Llanto?

El meu nom és Silvia Llanto Cadenas, vaig néixer a la Hisenda Paramonga envoltada de canyissars i del so de la mar, l’estiu del 67. Sóc peruana, però abans de res paramonguina, orgullosa de ser-ho ja que la història del meu poble és la història de la meva família. Paramonga és un poble que es va crear gràcies a la feina dels primers migrants arribats des del Carreró d’Huaylas a la finca costanera, és el primer districte industrial del Perú. Som un poble obrer i jo estic orgullosa de ser filla d’un obrer. 

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és silvia_llanto.png

Vaig viure envoltada d’història, una història viva. La meva mare, el meu pare, la meva àvia… tots tenien una història per explicar i jo vaig ser la dipositària d’aquestes històries. La meva àvia va ser un exemple per a mi, pertanyia a aquesta generació fundadora. Va patir com molts i va ser valent com tots.  Tot i quedar-se vídua, va treure endavant els seus fills i mai va renunciar a la seva identitat. Ella va portar sempre la roba que caracteritza una serrana: polleres, trenes llargues, barrets i el bell quítxua ancatxino. 

Els meus avis paterns van creuar els Andes, en els anys 30, per buscar un futur millor a la finca costanera. I jo, l’any 2008, vaig sortir del meu país amb el meu fill menor cap a aquestes terres. Es pot dir que segueixo l’estela familiar. He iniciat també el camí de retorn dels meus avantpassats hispans perquè el meu país, com deia José María Arguedas, és un país de totes les sangs. I el món és així un món on conflueixen totes les sangs, cap millor que una altra.

Una història emocionant i plena de lliçons de vida. Com ha estat la teva trajectòria migratòria?

Vaig arribar-hi gràcies a la reagrupació familiar i des del primer moment vaig prendre consciència de la meva nova condició. Havia deixat de ser Silvia Llanto per convertir-me en una immigrant. Em vaig adonar en el mateix moment que tramitava el visat i em van donar el NIE. Vaig viure aquest procés legal migratori, com si passés per un escorcoll policial, em va semblar totalment injust, com si l’oficina d’immigració tingués com a objectiu, no donar-me els papers, perquè jo era culpable d’alguna cosa, aquesta cosa, que no s’expressa però se sent. És com una mena de racisme institucional. Crec que des d’aquest moment vaig saber que havia de fer quelcom. He heretat de la meva àvia l’orgull de les meves arrels.  Estic orgullosa de ser peruana, índia, xola, tossudament humana. Llavors crec que la immigració ens obliga a reconstruir-nos i estic encara en aquest procés de reconstruir.

Vens amb una motxilla ben carregada d’inquietuds personals i compromís envers la societat i la humanitat. A part de la teva experiència familiar vital i els esdeveniments del teu país natal, et dediques a altres temes més acadèmics, oi?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Silvia_Llanto.JPG

Vaig estudiar Literatura a la Universitat Major de Sant Marc, em vaig dedicar a la docència en el Perú,  l’ensenyament és la meva vocació, gaudeixo ensenyant i la meva passió és escriure. He escrit contes i he obtingut un que altre premi. Vaig publicar fa un parell d’anys el meu primer poemari ‘Línies de Flotació’, tinc un poemari per a nens il•lustrat per editar i un nou llibre de poemes titulat ‘Poemes de la vida quotidiana’. La poesia és i sempre serà la meva taula de salvació, em va ajudar a integrar-me a Mataró, al teixit cultural i associatiu al meu barri.

A l’any següent d’arribar, vaig veure una invitació a un recital de poesia al barri de Cerdanyola i òbviament vaig ser-hi, necessitava escoltar poesia, finalment em vaig integrar com a sòcia a l’Associació Cultural de Cerdanyola, en què segueixo fins al dia d’avui, participo en els seus recitals de poesia i amb ells he organitzat cinemes col·loquis, he portat pel·lícules interessants que tracten de temes, polítics, socials, culturals, tractant sempre de despertar la consciència de la gent, si no remous l’ànima de la gent no passa res.

A nivell polític, com et defineixes?

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Sóc una dona d’esquerres, sóc un ésser polític, sempre ho he estat, des de petita era quotidià parlar de temes polítics a la taula familiar, no m’eren aliens els termes sindicat, vaga, democràcia i també aquesta odiosa paraula: traïció. 

 Recordo la desil·lusió del meu pare quan el candidat del partit amb el que simpatitzava va trair tot l’ideari. Particularment sóc molt crítica, desconfio de tots els ismes: nacionalisme, capitalisme, socialisme. Vaig viure el temps del terrorisme al meu país, vaig viure la crisi dels 90, vaig viure el temps de la reconciliació nacional, vaig llegir amb llàgrimes als ulls, el text de la Comissió de la veritat, vaig viure en un país on hi ha persones que importen i altres no, m’indignen les injustícies i mai he tingut por de dir el que penso, ni de fer el que considero legítim. Per això, quan en el Centre Cívic de Cerdanyola ens van convidar a ser agents anti rumors, vaig participar-hi activament, perquè considerava que era el meu deure com a dona i com a immigrant acabar amb aquest racisme existent a l’estat espanyol i allí va ser quan em vaig plantejar la possibilitat de fer un programa de ràdio. La meva tesi parteix de que es desconfia del que no es coneix, per això, creia necessari que es realitzés un programa per donar a conèixer el treball dels immigrants llatins, desmuntar mites, rumors, en el cas de Sudakía Style, això es va anar ampliant, el meu programa es va convertir en un espai on es podia reivindicar qualsevol tema i on convergien artistes i amics de camí i lluita.

No em considero una activista, però sí una dona compromesa. Tinc l’exemple de dones fortes en la meva família, la meva àvia, la meva mare, que era una dona que des de jove com a part de la seva fe cristiana, va realitzar molta tasca social i que en els anys de crisi, va organitzar el got de llet al meu barri, va ser una de les fundadores de la Federació nacional de dones al meu poble, que estava vinculada a la Federació de Vila del Salvador, de Lima, per la meva casa van passar líders comunals, dones del poble valuoses, amb sabers ancestrals, el meu primer contacte amb el feminisme va ser aquest, no el de l’acadèmia.

Parla’ns una mica de tants de projectes prometedors que vas desenvolupar,  desenvolupes  o tens la intenció de dur a terme en un futur.

M’interessa molt investigar sobre les dones i com interactuen en l’espai social, com generen xarxes, modifiquen la ciutat, hi ha una geografia humana i femenina molt potent, amb particularitats i peculiaritats.  L’any passat vaig exposar un treball fotogràfic anomenat ‘Frente al espejo’,  va ser una experiència molt gratificant que m’agradaria que es conegués a la comarca. Realment m’interessa el subjecte femení, som creadores de vida i donadores de sabers. x He participat en col•loquis.  El 2010 vaig participar com a ponent a la xerrada: “De rabones a ciutadanes” en Areny de Munt, en ella plantejava la importància de les dones en temps de crisi i com la reconversió dels rols assignats per la societat patriarcal ha permès l’equitat abans negada. Fins ara no he pogut exposar aquest tema a Mataró, sent la ciutat on resideixo i m’és difícil que m’hi acceptin idees o ponències. No em tenen en compte, i menys podria viure d’això a Mataró, que de segur hauria d’impartir-la desinteressadament. Jo segueixo creant, sóc un ésser pensant, em considero una dona creativa, bona comunicadora i sobretot positiva. x Aquest any voldria dedicar-me més a explicar contes, és una faceta que m’agradaria explotar, el meu primer tema són contes negres que inclouen cançons afro-latino-americanas i contes propis. Tinc com a projecte també, dinamitzar un taller de lectures feministes: contes, i novel•les escrites per autores poc difoses però potents. x Inicio l’any 2018, participant en el Dia Mundial per la Pau, amb una trobada interreligiosa en el qual participo com a membre de l’Església de Jesucrist dels Sants dels últims dies. La meva fe s’alimenta diàriament, és una fe amb obres que abraça a tothom. x

Si has de triar un missatge a transmetre a la societat ‘d’acollida’ en relació amb les persones que un dia van deixar la terra natal per ser unes més d’aquí, quin seria?

No som tan diferents, tenim els mateixos sentiments i el mateix anhel de justícia universal, per tant, si volem fer algun canvi en aquesta societat l’hem de fer junts, perquè aquesta és també la nostra casa, la nostra llar.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme.

Concurs de vídeos i fotos per fomentar l’ús de les TIC entre les dones

 

Fins el 30 de setembre es pot participar en el Femitic, el festival de vídeos i fotos realitzats per dones que organitza anualment l´associació Dones en Xarxa.  de setembre de 2011. Femitic és un projecte que vol contribuir al desenvolupament de la Societat de la Informació i el Coneixement des de la perspectiva de gènere.

Els objectius d’aquest festival de vídeos i fotos són els següents:

  • Fomentar la creació de continguts digitals entre les dones
  • Esperonar les dones perquè participin més activament a Internet i a les xarxes socials
  • Visibilitzar les dones a Internet
  • Reduir la fractura digital de gènere
  • Fomentar l’ús d’Internet com un espai on promoure valors igualitaris i inclusius entre les i els joves
  • I els objectius de la categoria Dones i Àmbit laboral:
  • Denunciar les desigualtats entre dones i homes en l’àmbit laboral
  • Incentivar la formació i la incorporació de la dona al mercat laboral
  • Fomentar l’auto-ocupació, l’emprenedoria i el lideratge femenins
  • Posar de relleu la importància de la conciliació laboral/familiar/personal
  • Aportar solucions amb perspectiva de gènere a l’actual crisi econòmic

Podeu ampliar informació, consultant el web: http://www.donesenxarxa.cat/spip.php?page=femitic-info&id_article=9015&lang=ca

 


 

Cine Fòrum “Quiero ser como Beckham”

Objectius:

Entendre i respectar les altres cultures i tradicions.

Conèixer i respectar altres maneres de fer, actuar i viure, sense que afectin els propis prejudicis.

Mirar amb ulls de tolerància que les diferències ens igualen a tots.

Continguts:

Prejudici, estereotip i discriminació: significat i relació entre aquests conceptes.

L’escala de valors, des del sentir, el pensar i l’actuar.

Material emprat:

Pel·lícula “Quiero ser como Beckham” (Gurinder Chadha, 2002).


Metodologia:

  1. Breu presentació de la pel·lícula.
  2. Puntualitzar els matisos a tractar i observar sense jutjar.
  3. Veure la pel·lícula.
  4. Treballar els següents conceptes:
    1. Similituds i diferències culturals.
    1. Escala de valors: amistat, treball, reptes en la vida, la percepció de cadascú.
    1. Rols de gènere.
    1. Discriminació sexual.
  5. Debat amb el grup.

Durada: 2 hores

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de DVD
  • Haver realitzat prèviament la sessió 1, anomenada “Els prejudicis i els estereotips”

Èxit de la formació Igualtat de gènere en l’àmbit laboral

 
  

Els dies 3 i 4 de juny, es va realitzar, en dos torns, la formació bàsica en igualtat en l’àmbit laboral, dirigida al personal del Consell Comarcal del Maresme. Hi van assistir un total de 67 persones.
Es tracta d’una acció que s’emmarca en les mesures del Pla Intern d’Igualtat aprovat el 2017, amb l’objectiu de sensisbilitzar el personal sobre les desigultats que es pateixen per raó de gènere a la feina i difondre la cultura de la igualtat dins la institució.
En aquesta formació es van treballar el marc conceptual i legal de la igualtat i les diferents manifestacions de la desigualtat de gènere en l’àmbit laboral.
Entre altres mesures, el Consell Comarcal ja té aprovat el Protocol d’Assetjament Sexual i Assetjament Laboral per Raò de Gènere.