El gerent de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, Albert Navas explicarà a tècnics i regidors municipals del Maresme el projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana que du a terme l’entitat i al qual es pot acollir el Maresme a partir del conveni signat el mes de març entre el Consell Comarcal i la Fundació.
Es tracta d’un projecte que té com a finalitat que cap nen o nena d’entre 8 i 14 anys es quedi sense jugar a futbol en un equip federat per qüestions econòmiques. Són, però, els serveis socials de cada ajuntament, coordinats amb el Consell Comarcal, els que han de fer les propostes d’aquells nens i nenes del seu municipi que s’hi podrien acollir per afavorir la seva integració social, lingüística i esportiva.
A la reunió del dimecres, 11 de juny, Albert Navas explicarà amb detall el projecte i el paper que s’atorga als ajuntaments.
Data: 2008-06-11
Lloc: Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)
Ho organitza: Consell Comarcal i Fundació de la Federació Catalana de Futbol
Aquesta no és una entrevista tradicional a una persona. Hem fet una entrevista a un col·lectiu: Dones reporteres de Mataró, un col·lectiu de dones que fa cosa de nou anys van començar a treballar en projectes comuns i, ara per ara, són una entitat molt activa i amb una visió de gènere molt potent.
SIAD Maresme vam assistir a la reunió setmanal que Dones Reporteres fan per posar en comú temes a tractar a i accions a dur a terme. La trobada és al Centre Cívic del Pla d’en Boet de Mataró, on també hi ha els estudis de Mataró Ràdio. Dones Reporteres té un espai radiofònic, un programa de dones amb visió de gènere, esperit crític amb tot i una inquietud constant per projectar llum sobre aspectes i temes poc tractats i poc visibilitzats. Amb aquesta visió tan aguda van començar l´aventura un petit grup de dones i, a l´actualitat ja són 12 les dones que componen el grup.
Com va néixer “Dones Reporteres”?
Hi havia un programa de ràdio destinat al tema “dona”, però va deixar de funcionar. Llavors, el CIRD ens va oferir la possibilitat de portar-lo nosaltres. No teníem experiència en la conducció i la dinamització radiofonica, però ens vam formar. Vam tenir el suport econòmic del Pla dels Barris de Rocafonda-Palau-Escorxador. Aquesta formació va donar lloc al començament del programa “Amb Veu de Dona”. Al principi no sabíem per on començar. Ens feia respecte, però amb el pas del temps hem anat adquirint professionalitat, el programa s´emet quinzenalment.
Com funciona “Amb Veu de Dona”?
El programa s’emet a Mataró-Ràdio un divendres cada quinze dies a les 13:00h. Està dedicat al tema dona i la igualtat de gènere. Treballem per monogràfics. Fem una reunió setmanal en la que decidim, després d’una pluja d’idees, el tema a tractar, la persona a convidar i com anirà la conducció del programa.
Tenim diferents tipus de seccions: Tertúlia: on convidem a diferents persones per opinar sobre algun tema Seccions: consta de diferents parts (opinions, entrevistes individuals, agenda, algun trosset d0alguna entrevista al carrer, etc.)
Contes dramatitzats que fem de tant en tant: es fa una lectura crítica d´algun conte tradicional. Aquests normalment estan carregats d’estereotips envers la dona i el seu paper en la societat. Aprofitem per fer la contraposició amb altres contes alternatius, no sexistes.
Quin són els temes que tracteu?
Cada any hem fet monògrafics especials per commemorar els dies internacionals dedicats a la dona: el 25 de novembre i el 8 de març i el dia de la salut i al llarg de l´any toquem molts temes, però sempre hem procurat donar llum sobre temes poc tractats pels mitjans de comunicació, poc visibles i, a vegades fins i tot considerats com a tabús, com la prostitució, la dona en la religió, els diferents models de família que hi ha, les dones afectades per les hipoteques, etc.
Al final, us veu constituir com a entitat, per quina raó ho veu fer?
El fet de ser associació ens facilita la feina i ens ajuda a poder ocupar algun espai municipal. També volíem anar més enllà de la ràdio. El temps dedicat a l´emissió és molt curt, són 52 minuts comptats en els que hem de presentar, entrevistar, informar… Sempre fem curt i no ens dóna temps d’aprofundir. Per això vam proposar-nos fer altres tipus d´accions i activitats.
Les infu-xerrades?
Efectivament, el 2013 vam començar a organitzar les infu-xerrades al bar el Públic
D’on ve la paraula “Infuxerrada”?
És una combinació de la infusió que es pot prendre tot seguint la xerrada i de la informació que es dóna en la mateixa. Convidem moltes dones expertes en diferents temes: psicologia, pedagogia, sociologia, medicina… Hem fet, per exemple, un debat que no s´havia realitzat mai al municipi que és el debat entre les candidates a les últimes eleccions municipals. Van tenir l’oportunitat d’explicar els projectes que duien en els seus programes electorals per a les dones de Mataró. També podem destacar la nostra participació a l’edició 2009 del vídeo d´un minut. Vam guanyar la majoria dels vots del públic, però vam suspendre pels vots del jurat.
Com valoreu el grau de visibilitat i reconeixement que teniu al municipi i més enllà del municipi?
Se’ns coneix. Se’ns fan entrevistes en diferents mitjans: TV Mataró, la revista la Independent… Tenim un bloc força visitat per la gent i per facebook també tenim seguidores. Però, de vegades tenim la sensació que la nostra feina no està del tot reconeguda.
Pensem que cobrim una necessitat molt important, la de projectar sempre una imatge positiva, igualitària i alternativa de les dones als mitjans de comunicació i la de lluitar per la igualtat de gènere en aquests mitjans. És una feina que fem des del voluntariat, li dediquem moltes hores de reunions, contactes, preparació i realització i quan l´ajuntament ens diu que no pot publicar els nostres actes en l´agenda cultural no ho entenem gaire.
Com a grup, quin tipus de dinàmica porteu?
Som un grup molt heterogeni, per edats, per procedències i per maneres de fer i de pensar. Això ens permet entrar en debats molt enriquidors sobre els temes a tractar i sobre com els tractem. Aquesta peculiaritat ens ha anat ensenyant a respectar-nos mútuament, acceptar les nostres diferents visions de les coses i saber trobar el punt mig per anar avançant en la nostra feina. A la vegada, hem anat cohesionant el grup mitjançant debats intensos, sortides, formacions, col·laboració amb entitats, etc.
L’Associació Donaviva en col·laboració amb l’Ajuntament d’Arenys de Munt han organitzat un programa d’activitats al voltant del Dia Internacional de la Salut de les Dones.
Algunes d’aquestes activitats ja es va iniciar a partir del dia 10 de maig. D’altres s’organiotzaran aquests properes dies.
Segons les darreres dades oficials, al Maresme hi viuen 25.184 dones amb nacionalitat estrangera. Es tracta d’un col·lectiu molt heterogeni, però amb unes necessitats comunes que han estat recollides en el document elaborat per “Dones d’Origen Estranger”, una taula de treball interdisciplinar impulsada pel Consell Comarcal per analitzar la realitat d’aquest col·lectiu al Maresme. El document recull un total de 59 propostes adreçades a fomentar l’autonomia i la igualtat de la dona d’origen estranger.
Les dones d’origen estranger juguen un paper molt important en el procés d’integració de les seves famílies en la societat d’acollida ja que, normalment, fan de pont entre els seus col·lectius i les diferents esferes de la societat d’acollida (relació amb l’escola, amb l’administració…etc). Tot i això, pel fet de ser dones, solen tenir dificultats afegides per aconseguir una autonomia personal i una igualtat d’oportunitats. En aquest punt és on s’ha centrat el treball realitzat per la taula “Dones d’Origen Estranger”.
El grup, dinamitzat pel Consell Comarcal a partir del Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) i del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, l’han integrat dones d’origen estranger referents en els seus col·lectius, representants d’entitats de dones de la comarca i professionals que treballen amb dones immigrants. La seva funció ha estat analitzar les realitats dels diferents col·lectius de dones d’origen estranger i fer tot un seguit de propostes per adequar les polítiques i els recursos que destinen les administracions.
Es parteix de la base que la integració a la societat d’acollida és un procés que comporta obligatòriament passar per diferents etapes: l’alfabetització, accedir a una formació, la inserció laboral i la participació en la vida social del municipi. La finalitat òptima d’aquest procés és que la dona arribi a ser una persona autònoma, amb capacitat de decidir lliurement el seu futur i amb eines per poder respondre a les seves necessitats i a les de la seva família.
El treball s’ha estructurat en:
Alfabetització i coneixement de l’idioma (dificultats relacionades amb la dona i amb el municipi, amb el professorat)
Diferents àmbits de la violència viscuts per les dones d’origen estranger al Maresme (violència masclista, casaments precoços i forçats, els segons matrimonis, les mutilacions genitals femenines)
Formació i inserció laboral
La salut
Participació i associacionisme
La mirada de la societat d’acollida: tòpics i prejudicis
A partir de les necessitats detectades, s’han elaborat 59 propostes que el document final agrupa en 4 àmbits:
1.- Formació i acollida
2.- Igualtat de gènere i violència de gènere
3.- Participació
4.- Sensibilització i Informació
El document elaborat per la taula de treball s’ha presentat avui al Consell Comarcal del Maresme.
Al Consell Comarcal del Maresme avui vestim de negre. En el dia del “txupinazo” mostrem el nostre rebuig a la sentència judicial del cas de “La Manada” i tornem a dir prou a les agressions masclistes.
Un any més el 8 de març ve marcat per la convocatòria de la vaga feminista. Per què? Què reivindiquen els moviments feministes? Us ho expliquem
REIVINDICACIONS:
PROU! De violències masclistes, quotidianes i invisibilitzades que vivim les dones, sigui quina sigui la nostra edat i condició. VOLEM poder moure’ns en llibertat per tots els espais i a tota hora.
PROU! D’opressió per les nostres orientacions i identitats sexuals! Dones som totes, diverses, plurals, canviants. Denunciem la LGTBIfòbiasocial, institucional i laboral que patim moltes de nosaltres, com una altra forma de violència masclista.
PROU! D’ingerències en les decisions sobre els nostres cossos! VOLEM: Educació sexual per decidir! Avortament legal per a no morir! Salut universal, gratuïta i de qualitat per a totes!
PROU! De malabarismes a les nostres vides! Amb la VAGA DE TOTES reivindiquem que el treball de cures sigui reconegut com un bé social de primer ordre i exigim la redistribució de tasques i la coresponsabilitat.
PROU! de repressió i criminalització de la protesta “No a la Llei Mordassa”.
PROU! de discriminació salarial, de menyspreu i d’assetjament sexual en l’àmbit laboral No acceptem estar sotmeses a pitjors condicions laborals, ni cobrar menys que els homes. Fem vaga contra la precarietat laboral, contra les feines marcades per la temporalitat, la incertesa, els baixos salaris, les jornades parcials no desitjades i les llistes de l’atur femení.
PROU! D’educació sexista, racista i colonial! Reivindiquem una xarxa d’educació única, pública, gratuïta i amb perspectiva de gènere.
PROU! de racisme i exclusió! Obrim fronteres! NO VOLEM estigmatització per pertànyer a una cultura diferent, per ser gitanes, o per la nostra condició de dones migrades i racialitzades.
El SIAD Maresme com a servei que treballa per promoure la igualtat de dones i homes a la comarca, s’adhereix a la convocatòria internacional de la vaga feminista del 8 de març 2019. Aquest posicionament ve motivat per la voluntat del servei de contribuir a la denúncia de les desigualtats de gènere que es donen a diferents nivells. Aquests motius s’expliquen al document publicat en la notra pàgina web i que recull declaracions d’altres entitats.
Així mateix, anunciem que com a treballadores del SIAD, no treballarem en tot el dia del 8 de març i organitzarem un punt informatiu a la plaça Miquel Biada, a partir de les 12:00, dirigit a la ciutadania maresmenca, en relació amb la vaga i amb la igualtat en general.
Animem a tothom a adherir-se a la vaga, amb la fòrmula que creguin oportuna (vaga general o aturada de dues hores) i a donar-hi suport.
Recordem que la convoctòria ha d´afectar la feina remunerada i la no remunerada (exercida per dones en la llar) i el consum.
CONVOCATÒRIES DE VAGA A DIFERENTS MUNICIPIS:
Diferents municipis del Maresme, com Mataró i Calella, han organitzat mobilitzacions per la vaga
Escriptores, bibliotecàries, editors i editores, regidores i regidors, alcaldes i alcaldesses, representants d’entitats i amants de la literatura en general van assistir a la III Trobada d’escriptores del Maresme que aquest any ha fet un reconeixement molt especial a la trajectòria literària de Teresa d’Arenys. La Trobada d’escriptores és un espai d’intercanvi, de reconeixment i de visibilitat de les dones que es dediquen a la literatura a la comarca.
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va donar la benvinguda a les assistents i les va encoratjar a continuar “regalant-nos les seves obres”. L’acte, amenitzat per la cantautora mataronina Zirena va donar visibilitat a les autores que darrerament han publicat llibre. Van ser les pròpies escriptores les encarregades de compartir amb el públic fragments de les seves obres.
Van llegir Sílvia TarragóCastrillón (del llibre ‘L´amor a la lectura´), Maria Sanplà (del llibre ‘el Silenci de les cases´), Maribel Puente Fernández (del llibre ‘La Niña mala´), Maria Luisa Picado Silva (del llibre ‘El Último camino´), Montse Assens (del llibre ‘Bugada´), Eva Ramirez (del llibre ‘Te escucho en verso´), Lali Rivera (del llibre ‘A Punt´), Susana Hernandez (del llibre ‘Males decisions´), Raquel Gámez Serrano (del llibre ‘A la seva pell´), Emílla Illamola Ganduxe (del llibre ‘Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amort pendent´) i Maria català Serra (del llibre ‘Els amors fan l´amor´).
Aquesta tercera edició de la Trobada d’escriptores del Maresme, tenia una protagonista molt especial: l’arenyenca Maria Teresa Bertran Rosell, coneguda com a Teresa d’Arenys. La seva obra, la seva trajectòria literària i la seva lluita per seguir endavant malgrat les adversitats que ha hagut d’afrontar a la vida han fet de la Teresa d’Arenys un personatge entranyable, molt estimat i molt respectat.
L´ecriptora i investigadora literària masnovina Fina Llorca Antolin va ser l’encarregada de fer una aproximació a l´obra de la Teresa d´Arenys, posant especial èmfasis sobre la seva obra poètica. Les escriptores Marta Pera i Isabel Verdú van posar veu a dos sonets escrits per la Teresa d´Arenys ‘Dionis´ de Versos de vi novell i ‘Aquest´ de Hores.
Per últim la Teresa d´Arenys ens va regalar una intervenció on va retre homenatge als Mestres: Josep Vicenç Foix, Fèlix Cucurrull i altres.
Aquesta III Trobada d’escriptores del Maresme el va cloure l´actriu mataronina Montse Alvarez amb el monòleg ‘Àngel de la Llar´ de la Maria Aurèlia Capmany, de la qual aquest any es commemora el centenari del seu naixement.
L’escriptora i artista tèxtil Susana Gil Micó ha estat la literata homenatjada a l’edició 2021 de la Trobada d’escriptores del Maresme que es va fer dimecres a la biblioteca Vall d’Alfatà de Santa Susanna. El Consell Comarcal del Maresme, com a reconeixement a la seva trajectòria, editarà en format audiollibre una de les seves publicacions.
D’aquesta manera, segons ha manifestat la consellera d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal, Meritxell Romero, “donem continuïnat a la iniciativa promoguda l’any passat d’anar avançant cap a una literatura inclusiva que faciliti a persones invidents l’accés a les obres literàries del Maresme“.
Susana Gil Micó va nèixer al Poblenou, barri industrial, tèxil i artístic de Barcelona, però fa vint any que resideix a Sant Andreu de Llavaneres, on tal i com va destacar l’alcalde de la població, Joan Mora, manté una gran implicació amb la vida cultural.
La seva relació amb la literatura va començar de ben petita des de la galeria en la que es veia la fàbrica tèxtil de Can Saladrigas. Des d’allí es fixava en les coses que passaven i que li enenyaven com era la vida d’aquelles dones i homes, així com les situacions i anècdotes que es vivien. I precisament, al seu llibre “La cadira verda” va parlar de les anècdotes de les persones immigrades que arribaven a Catalunya atretes per la gran febre tèxtil.
Susana Gil Micó, però, escriu més poesia que narrativa ja que en aquest gènere literari “els sentiments estan sempre a tocar de la pell“. Així en “L’estel dels vents” hi plasma el que descriu com una il·lusió realitzada: uns poemes directament relacionats amb la vida. També incorpora haikus, gènere literari del qual es declara molt apassionada.
L’autora homenatjada a la VI Trobada d’escriptores del Maresme aprofita qualsevol escenari per fer una crida a la lectura i a l’observació de la vida i ahir a la biblioteca Vall d’Alfatà també va encoratjar tothom a fer campanya per la lectura.
Susanna Gil Micó, que compagina l’escriptura amb l’artesania tèxtil del tapís i el macramé, ha anunciat novetat literària. El proper 2 de desembre sortirà el seu nou llibre: “Hora 23. Inquietud total“.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
El gerent de la Fundació de la Federació Catalana de Futbol, Albert Navas explicarà a tècnics i regidors municipals del Maresme el projecte esportiu, social, educatiu i de foment de l’ús de la llengua catalana que du a terme l’entitat i al qual es pot acollir el Maresme a partir del conveni signat el mes de març entre el Consell Comarcal i la Fundació.
El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, va donar la benvinguda a les assistents i les va encoratjar a continuar “regalant-nos les seves obres”. L’acte, amenitzat per la cantautora mataronina Zirena va donar visibilitat a les autores que darrerament han publicat llibre. Van ser les pròpies escriptores les encarregades de compartir amb el públic fragments de les seves obres. 
