
Amb 6 novelĀ·les publicades, Maria CatalĆ Serra rep aquest 2022 el reconeixement de laTrobada d’escriptores del Maresme que impulsa el Consell Comarcal. Parlem amb ella per conĆØixer una miqueta mĆ©s aquesta mataronina que es defineix com “exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres”
Qui és la Maria Català Serra?
Sóc nascuda a Mataró lāany 1949. Malgrat ser del segle passat visc i actuo en el present.
Visc en parella: quatre fills, tres noies i un noi, i cinc nets, tres noietes, un noi i un nen.
Tinc formació universitĆ ria. Vaig exercir de Professora de PrimĆ ria en les especialitats Socials i AnglĆØs. TambĆ© vaig realitzar Formació en Eines dāEscriptura per a infants adreƧat a professorat.
Vaig fer cursos de Narrativa, Conte infantil i Microrelat a lāEscola dāescriptura de lāAteneu BarcelonĆØs. A banda dāaixò, tinc Formació en Feng Shui i radioestĆØsia. La meva innata curiositat māha mogut a explorar diferents camps però no a excelĀ·lir en cap.
A més de diversos relats, contes i articles, he publicat les novel·les següents:
- On reposen els somnis. Barcelona: Ed. Solsona i Comunicacions, 2002.
- El alcalde de la Malena. Barcelona: Ed. Siglo XX LĆderes Editorial S.L. 2005.
- Urpes de seda. Barcelona: Ed. Ara, 2011.
- A les fosques. Argentona. Voliana Edicions, 2014.
- Els amors fan lāamor. Argentona. Voliana Edicions, 2018.
- El Combat del dia i de la Nit. Badalona. Neret Edicions, 2022
I actualment, a quĆØ et dediques?
En lāactualitat, em definiria com exploradora dels processos literaris, lectora fervent i escriptora entusiasta que gaudeix de presentacions i trobades amb companys del món de les lletres. Amant de la natura i la dansa, camino per activar el cos i la ment i ballo per sentir-me viva. Lāaltre gran passió Ć©s contemplar el mar i banyar-māhi. I per acabar, gaudir de la famĆlia i els
amics i ser al seu costat pel que em necessitin.
Interessada en moviments populars ciutadans, sobretot pels drets dels oprimits i de les dones, no participo en cap col·lectiu en particular. El que sà faig, és crear personatges literaris que els mostren als lectors.
Des dels 19 anys fins als 60 he exercit de professora, primer en escoles privades i desprĆ©s en escoles pĆŗbliques. Del que mĆ©s contenta nāestic, Ć©s trobar-me exalumnes que māaturen, māabracen i em diuen floretes. NO per les floretes. SĆ per esborrar els dubtes de si vaig ser o no vaig ser una bona persona i una bona mestra.
Com valores aquesta trajectòria?
No sĆ© si un mateix pot valorar la seva trajectòria personal, en tot cas mirant enrere, agraint la sort de tenir uns pares que creien en lāeducació, i que canviaria algunes que he fet i algunes que no he fet, estic forƧa satisfeta del que he aconseguit i amb Ć nims de continuar endavant.
El principal escull per dur a terme els meus projectes personals Ʃs tenir-ne tants que ni el dia ni el cap em donen per a tots.
Com a escriptora quĆØ penses de la igualtat de gĆØnere en la nostra societat? La tenim assolida?
La meva visió envers la igualtat de gĆØnere en la nostra societat Ć©s molt pessimista. Jo vaig nĆ©ixer en una ĆØpoca fosca de togues i prohibicions mancada de llum i colors. Hi van haver moviments i manifestacions, com nāhi ha ara, ens vĆ rem treure les mantellines, escurƧar les faldilles i omplir-
nos els cabells de flors. Tot estava per fer i totes les llibertats per aconseguir. I seān van aconseguir moltes. Sāalbirava un futur amb homes i dones iguals i respectuosos. I ara, en ple segle XXI, tot sāha capgirat. MĆ©s pressió per seguir perdurant estereotips. MĆ©s violĆØncia masclista. I menys , molt menys respecte, per la diversitat.
Què hem de fer per revertir aquesta situació?
Tal com va dir el cap de lāHospital ClĆnic de Barcelona fa poc: vivim en una societat malalta, masclista i violenta. Acceptar que, en mĆ©s o menys mesura, tots formem part dāaquesta societat que tant ens desagrada Ć©s un primer pas per canviar-la. Constantment som sotmesos a uns bombardejats de paraules i imatges que ens duen a admetre que Ć©s normal el que no ho Ć©s. Podem dir amen, podem protestar en la comoditat de casa nostra o podem discrepar i treballar pel canvi. De dins cap enfora. De lāindividu a la comunitat. De lāentorn familiar, al laboral i social. Dāonades petites que sāuneixen a dāaltres onades petites i formen tsunamis imparables. Com les
dones que van aconseguir el dret al vot, el dret a lāavortament o el dret a tapar-se o no els cabells. Si som la meitat de la població mundial, si de nosaltres depĆØn la continuĆÆtat de lāespĆØcie humana, unim-nos i estimem-nos com som.
Alguna cosa mƩs que vulguis dir, per acabar?
Escriure Ć©s com entrar en un bosc embullat i boirós. A primer cop dāull no veus res. Tāhi endinses a les palpentes. No saps on vas. Agafes un sender que no et duu enlloc i recules. Nāagafes un altre i un altre, i cent mĆ©s amb els ulls esbatanats, els braƧos estesos i el cor bategant. De vegades, moltes vegades, caus extenuada i voldries sortir-ne. Fora del bosc, la llum Ć©s mĆ©s clara i la vida mĆ©s fĆ cil, diuen. Tanmateix, saps que en algun recer dāaquell bosc tāespera allò que cerques: les paraules, les frases, els sentiments, les emocions i els personatge adients a la història que vols explicar. Escriure Ć©s això, resseguir tots els senders fins a trobar el tresor.




