Data: 2010-03-27
El 17,4% dels casos atesos pel SIAD Maresme són per violència masclista

El Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) del Maresme assessora legalment i psicològicament les ciutadanes dels municipis de la comarca de menys de 20.000 habitants. L’any passat va atendre 207 dones i 2 homes. El 17,4% de les dones ateses van ser per violència masclista.
El SIAD Maresme és un servei que presta el Consell Comarcal a les oficines de la plaça Miquel Biada de Mataró, però també es trasllada quinzenalment a Tordera i Arenys de Mar gràcies al conveni signat amb els ajuntaments d’aquests municipis. La proximitat facilita l’accés de les dones d’aquestes localitats al servei i queda reflectit a les estadístiques. El 18,6 de les persones ateses l’any passat eren veïnes d’Arenys de Mar i el 13,8% de Tordera.
Durant 2016, el servei comarcal d’atenció a la dona va prestar 505 atencions jurídiques, psicològiques, de salut i per violència masclista a 207 dones i 2 homes. El 47,5% de les intervencions van ser d’assessorament jurídic relacionat principalment amb la qustodia dels fills, el divorci i incompliments de sentència; el 36,4% van ser assessoraments psicològics; el 0,99% atencions relacionades amb la salut i el 12,67% intervencions directes per violència masclista. Del total de dones ateses, 36 són victimes de violència física, psicològica o física i psicològica.
Per intentar frenar aquesta xacra, el SIAD està elaborant un Protocol comarcal d’abordatge de les violències masclistes que es presentarà el proper mes de maig. Aquesta presentació coincidirà també amb la del Pla de polítiques d’igualtat i dona del Maresme 2017-2020 que també està en fase d’elaboració.
Taller de bijuteria a Sant Pol de Mar
L’associació Dones de la Vallalta organitzar un taller de bijuteria de dos mesos de durada.
Primera classe d’iniciació gratuïta.

Data: 2018-01-31
Tipus d’acte: -8-
El Consell Comarcal atèn 58 nacionalitats en el programa d’acollida que du a terme a 25 municipis del Maresme

528 persones, de 58 nacionalitats diferents, van ser ateses l’any passat pel Servei d’acollida que el Consell Comarcal presta a 25 municipis del Maresme. Premià de Mar, Arenys de Mar i El Masnou són les tres principals poblacions on resideixen les persones usuàries d’aquest servei que té com a principal objectiu facilitar informació sobre tràmits i accés als serveis públics a qualsevol ciutadà nouvingut a un municipi. El Servei d’acollida va dur a terme un total de 811 intervencions relacionades majoritàriament amb els informes d’estrangeria, l’arrelament social i el reagrupament familiar.
El Consell Comarcal del Maresme, a través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, presta servei d’acollida itinerant a 22 municipis de menys de 20.000 habitants ( Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt) i de forma fixa, sota conveni amb els ajuntaments, a Premià de Mar, El Masnou i Vilassar de Mar.
Les accions que du a terme el Servei d’acollida tenen dos vessants. D’una banda l’atenció individualitzada i de l’altra la formativa a través de la impartició de cursos de coneixements del món laboral i de coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic.
Atenció individualitzada
A través d’una entrevista, realitzada al municipi on resideixen, es proporciona als sol·licitants atenció individualitzada, orientant-los i derivant-los als serveis i recursos que s’ajusten a les necessitats manifestades. L´any 2017 es van atendre 528 persones de 58 nacionalitats diferents, sobretot africanes i majoritàriament provinents de Marroc. El 51% van ser dones i el 49% homes. Més de la meitat tenien entre 31 i 45 anys i el 21% entre 21 i 30 anys. El 54% es troba en una situació jurídica administrativa regular i el 53% té feina.
Els qui més van utilitzar els serveis eren residents a Premià de Mar (26%). Segueixen Arenys de Mar i El Masnou (les dues poblacions amb un15%), Malgrat de Mar (10%), Vilassar de Mar i Alella amb un 6% i Premià de Dalt amb un 5%. El 19% restant es reparteix entre els altres municipis.
La majoria de les 811 intervencions que va realitzar el Servei d’acollida durant l’any passat es van concentrar en informar i orientar sobre els informes d’estrangeria, el grau d’integració d’una persona immigrada per accedir a l’arrelament social i l’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar.
Mòduls d’acollida
189 persones, de 22 nacionalitats diferents, van seguir l’any passat algun dels 11 cursos de 16 hores que va impartir el Servei d’acollida del Consell Comarcal. En concret es van oferir cursos de coneixements del món laboral a Arenys de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar; i cursos de coneixement de la societat catalana i el su marc jurídic a Malgrat de Mar, El Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar.
El mòdul de Coneixements laborals està encaminat a oferir informació sobre plena efectivitat de drets i deures laborals, sistema bàsic de contractació, informació sindical i indicacions sobre el mercat de treball i la recerca d’ocupació.
El mòdul de Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic pretén facilitar als alumnes informació sobre Catalunya, la seva societat i el municipi on resideixen, així com dades diverses sobre el marc jurídic d´estrangeria, els serveis públics i la convivència ciutadana i participativa.
El 48% dels alumnes tenen entre 25 i 35 anys. En un 54% són dones i les nacionalitats amb un pes més important són Marroc (19%), Honduras (17%), Senegal (13%) i Gàmbia (12%).
El Servei d’acollida compta amb el finançament del Fons Social Europeu (FSE) sota l’emblema “El Fons Social Europeu inverteix en el teu futur”.
Protocol per a l´abordament dels matrimonis forçats de les comarques gironines
La comissió gironina de violència masclista impulsa un protocol pioner per a l’abordatge dels matrimonis forçats.
El passat mes de desembre es va aprovar el Protocol per a l’abordament dels matrimonis forçats de les comarques gironines, que és el primer protocol que s’aprova a Catalunya que aborda la qüestió dels matrimonis forçats com a forma de violència masclista.
Per accedir al protocol premue en aquest enllaç: http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temes/docs/protocol_matrimonisforcats_girona.pdf
Obert el termini de presentació d’obres al concurs literari “Relats breus per la Diversitat Sexual i de Gènere”

En marxa la primera edició del concurs de Relats breus per la Diversitat Sexual i de Gènere que organitza el Consell Comarcal del Maresme en el marc de la celebració del mes de l’#OrgullMaresme. Les obres literàries es poden presentar fins les 24 hores del 30 de juny de manera telemàtica a través d’AQUEST FORMULARI.
Tal i com estableixen les Bases, poden participar-hi totes les persones majors de 18 anys que resideixin en el Maresme i ho poden fer amb diferents creacions literàries que hauran de tenir com a tema central la diversitat sexual i de gènere i han de fer alguna referència al Maresme; han d’estar redactades amb un llenguatge inclusiu; no poden excedir d’una pàgina; han de ser inèdites i poden estar escrites en català o en castellà.
Un jurat – format per Emu Fernández, president de l’associació Som Masnou; Xevi Noya de l’associació LGTBI Mataró; Mònica Reyes de l’associació Planeta Lletra i Mar Rubio, escriptora maresmenca – serà l’encarregat de determinar les 3 millors obres literàries.
El veredicte es farà públic el 7 de juliol al Masnou en un acte organitzat conjuntament amb l’ajuntament d’aquest municipi i l’entitat Som Masnou
Suport a la restauració i el turisme maresmenc
En suport a la restauració i al turisme del Maresme, un dels sectors que més està patint la crisi econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19, els premis consistiran en experiències gastronòmiques i del lleure.
En concret, el primer premi serà una estada de cap de setmana per a dues persones en un hotel de la comarca; el segon serà un àpat de cap de setmana per a dues persones en un restaurant maresmenc i el tercer una entrada per a dues persones en un spà de la comarca.
Manifestació nocturna contra la Violència Masclista a Sant Andreu de Llavaneres
L’Associació SiDona de Sant Andreu de Llavaneres organitza una manifestació nocturna per denunciar la Violència Masclista. Recordem, són 70 dones les que han estat assassinades a l’Estat Espanyol a mans d’homes segons femicio.net.

Data: 2019-09-20
Lloc: Plaça de la Vila
Ho organitza: Associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres
Prevenir la violència vers les dones, un compromís comú

Per tot això MANIFESTEM:
- La nostra condemna a totes les manifestacions de la violència de gènere, ja que es tracten d´un atemptat als drets humans i com a tal han d´estar considerades socialment intolerables i condemnables en totes les seves formes.
- El nostre compromís amb les polítiques de gènere i igualtat, ja que la violència esta basada en la desigualtat i en les relacions de poder. La democràcia, la cultura per la pau i la igualtat de gènere són la base per establir relacions igualitàries entre homes i dones.
- El reconeixement dels drets de les dones que pateixen violència, per això és imprescindible continuar avançant en el desplegament de la llei integral contra la violència de gènere, tant des de l´àmbit autonòmic com des de la proximitat del món local.
- La necessitat d´avançar en la prevenció de la violència vers les dones. La prevenció és la clau per evitar la seva repetició, és doncs, imprescindible continuar generant activitats educatives, preventives i de sensibilització adreçades a nens i nenes, joves, homes i dones, que ens permetin la detecció precoç de la problemàtica, avançar en altres models relacionals i identitaris i superar el fenomen i les seves arrels.
- El compromís comú de dones i homes en el rebuig social de la violència de gènere. La violència encara que impacta sobre la vida de les dones afecta al conjunt de la societat, és per això que volem deslegitimar la violència, trencar la seva tolerància social, comprometre´ns amb la igualtat, el reconeixement i la convivència, fer dels nostres municipis ciutats i pobles lliures de violència vers les dones.
Volem acabar expressant la nostra solidaritat amb totes les dones que pateixen i han patit la violència i recordar especialment a totes aquelles que al llarg d´aquest any han mort assassinades pels seus companys o ex-companys sentimentals. Per a totes elles el nostre reconeixement i homenatge.
Consell Comarcal del Maresme
El Consell Comarcal ofereix als centres educatius del Maresme tallers sobre corresponsabilitat a la llar
Les feines domèstiques i les cures han estat adjudicades tradicionalment a les dones en base a una divisió sexual del treball. En ple segle XXI continuen sent les dones les que majoritàriament porten el pes de la llar en el seu sentit més ampli i, sovint, han d’assumir jornades laborals dobles i triples.
L’escola és un espai indispensable per assentar els valors que ens faran avançar cap a una societat igualitària. Per contribuir-hi, el Consell Comarcal ofereix als centres docents del Maresme un nou recurs per ajudar a sensibilitzar infants i joves sobre la coresponsabilitat a la llar i la democratització de les cures.
En concret s’ofereix l’exposició itinerant”Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” complementada amb tallers pedagògics que l’Àrea d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal ha preparat en dos formats: un indicat per al cicle superior de primària i l’altre adreçat a l’alumnat de secundària.
Els centres docents ja poden fer la sol·licitud d’aquests recursos a través de l’espai “Tallers de corresponsabilitat a la llar“
17 de maig: Dia Internacional contra la LGTBIfòbia

Activitats organitzades al Maresme
Manifest amb motiu del 17 de maig, Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia 2024
Elaborat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i la Comissió de Coordinació del Consell Nacional LGBTI de Catalunya
Com cada 17 de maig, commemorem el Dia Internacional contra l’LGBTI-fòbia, coincidint amb la data en què, ara fa trenta-quatre anys, l’Organització Mundial de la Salut va retirar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Aquest fet va suposar que l’orientació sexual de les persones deixés d’estar patologitzada i esdevingués una fita en la lluita contra els estigmes, els prejudicis i les violències exercides contra les dones lesbianes, bisexuals i trans* els homes gais, bisexuals i trans*, les persones no-binàries i queer, i totes les persones que vivim en els marges de la norma heteropatriarcal. Malauradament, en molts països del món l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere de les persones continua sent criminalitzada i castigada amb penes de presó, tortures o, fins i tot, amb la mort, i en altres indrets és perseguida socialment.
És evident que durant els darrers anys hem fet passos endavant en l’objectiu d’assolir una societat més justa i lliure de discriminacions. Malgrat tot, l’LGBTI-fòbia continua present en molts àmbits de la societat catalana i atempta contra els drets de les persones LGBTI, especialment els de les persones trans*. També assistim a una presència creixent dels discursos d’odi, alimentats per l’extrema dreta i els grups ultraconservadors i antigènere, que tenen com a objectiu abolir els drets i les llibertats assolits al llarg dels anys, gràcies a les lluites i mobilitzacions del moviment associatiu LGBTI+.
El Govern de la Generalitat de Catalunya, el Parlament de Catalunya, els ajuntaments i les institucions catalanes, el Consell Nacional LGBTI i les entitats del col·lectiu LGBTI+ s’adhereixen a aquesta jornada, que recorda que cal donar resposta a tota situació de discriminació, d’injustícia i de violència envers les persones per raó de la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere, de forma reactiva, però també i més profundament de forma preventiva.
Per això, des del Consell Nacional LGBTI demanem que la societat civil i els poders públics treballem de manera conjunta per impulsar el marc normatiu en matèria LGBTI+ del nostre país, que és ampli i afecta els diferents àmbits socials, per avançar en aspectes com ara:
― La modificació de la Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia, per tal d’actualitzar-ne els continguts i adaptar-la als reptes actuals.
― L’aprovació de la Llei integral de reconeixmenent del dret a la identitat i expressió de gènere, la llei trans* catalana, que té com a objectiu enfortir els drets de les persones trans*.
― La millora de l’accés de les dones lesbianes i bisexuals i dels homes trans* a les tècniques de reproducció assistida en la salut pública.
― La garantia del compliment del nou decret d’educació, en el qual s’exigeix la incorporació de la perspectiva de gènere i LGBTI en el currículum català de totes les etapes i, per tant, esdevé una mesura important de prevenció de violències i discriminacions futures.
― El treball continuat per facilitar el desplegament de polítiques públiques amb una perspectiva LGBTI de caràcter interseccional a partir d’un treball conjunt interdepartamental.
Perquè, a mesura que les normatives d’igualtat es fan efectives, s’ofereixen recursos i es posen en marxa serveis especialitzats per denunciar qualsevol vulneració dels drets, augmenta la consciència col·lectiva sobre l’opressió que patim per qüestions de gènere, milloren les nostres vides i afloren situacions de discriminació i violència que abans quedaven invisibilitzades i, per tant, impunes.
Amb motiu d’aquesta jornada condemnem totes les actituds de rebuig, de prejudici i d’hostilitat contra lesbianes, gais, bisexuals, trans*, intersexuals i queer; apostem pel reconeixement de la diversitat i l’equitat entre totes les persones en una societat democràtica i plural, i fem una crida a tots els poders polítics, institucions, entitats i col·lectius, i a tota la societat civil per erradicar qualsevol mena de discriminació i violència i la seva prevenció profunda per defensar uns drets que s’han d’exercir i garantir de manera col·lectiva.