L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

 

El Maresme és un territori on conviu gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda d’aquells serveis públics (administració local, educació, salut….). Al llarg de l’any passat es van fer 90 actuacions. Van ser els professionals de l’educació els que més el van sol·licitar i els idiomes més demandats van ser el xinès i el rus.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones nouvingudes al Maresme. Actua sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

Durant l´any 2017 es van dur a terme 90 intervencions, de les quals 87 van ser orals i 3 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la salut, dona, infància, acollida i promoció econòmica.

Pel que fa als municipis, lògicament va ser Mataró, la capital, la que va encapçalar el nombre de sol·licituds, amb un terç de les traduccions.El següent en la llista va ser Pineda de Mar, que va necessitar accedir-hi 17 vegades. Molts ajuntaments del Maresme comptabilitzen una sola intervenció.

L´idioma més sol·licitat va ser el xinès (45 %), seguit del rus (17 %) i de l´àrab (11 %). També es van fer traduccions en soninke/sarahule, alemany, panjabi, romanès, búlgar i urdú. 

Els professionals dels diversos àmbits que en un moment o altre han demanat aquest Servei de Traducció del Consell Comarcal del Maresme coincideixen en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda.

El Consell Comarcal ofereix als centres educatius del Maresme tallers sobre corresponsabilitat a la llar

Les feines domèstiques i les cures han estat adjudicades tradicionalment a les dones en base a una divisió sexual del treball. En ple segle XXI continuen sent les dones les que majoritàriament porten el pes de la llar en el seu sentit més ampli i, sovint, han d’assumir jornades laborals dobles i triples.

L’escola és un espai indispensable per assentar els valors que ens faran avançar cap a una societat igualitària. Per contribuir-hi, el Consell Comarcal ofereix als centres docents del Maresme un nou recurs per ajudar a sensibilitzar infants i joves sobre la coresponsabilitat a la llar i la democratització de les cures.

En concret s’ofereix l’exposició itinerant”Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” complementada amb tallers pedagògics que l’Àrea d’Equitat i Acció Social del Consell Comarcal ha preparat en dos formats: un indicat per al cicle superior de primària i l’altre adreçat a l’alumnat de secundària.

Els centres docents ja poden fer la sol·licitud d’aquests recursos a través de l’espai “Tallers de corresponsabilitat a la llar

Gemma Martí O´Toole




















































 
GEMMA MARTÍ O’TOOLE
 
 

Nascuda l’any1981 a Tordera . Actualment viu a Enfield (Londres). És narradora i poeta. 


Llicenciada en Comunicació Audiovisual (Pompeu Fabra 2003). Actualment és cap de continguts a www.greatbritishchefs.com.


Va guanyar el premi Hospital Sant Joan de Déu 2011 pel llibre « La Puça Russa ».


 


  • Projecte Martingales (Exposició de microrrelats a Cal Tarrassà, Tordera, 2011)

  • La Puça russa (La Galera, 2012)

  • Mots, Brots i Gargots (Exposició de poemes il•lustrats, Jardí Botànic de València, 2012). Més info: http://www.jardibotanic.org/culturaicomunicacio.php?id=573

  • La Caixa del port (A Buen Paso, 2013)


 

Puça Russa


La Polina és la meravellosa puça russa que és l’estrella del circ d’en Penkov, un patró malcarat i que maltracta els artistes. No se salva ningú, de la seva despòtica direcció, ni els malabaristes, ni el mag, ni els pallassos, ni els trapecistes. Ni l’estrella del circ, la Polina que, cada vespre d’actuació, toca l’acordió i enamora els espectadors. Fins que arriba un dia que…


 




















 
 
 
gjmarti@googlemail.com


Montse Assens Borda




















































 
MONTSE ASENS BORDA
 
 

Nascuda a Maçanet de la Selva l’any 1960. Actualment viu a Premià de Dalt. És tècnica superior en projectes d’edificació i dibuixant tèxtil. Sòcia fundadora de l’Associació de Relataires en Català (ARC), membre de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt i membre d’Arts i Lletres de Premià de Dalt. Escriu poesia i prosa poètica. Va guanyar diversos premis, els últims dels quals són: premi Miquel Martí i Pol amb “Entre bancals”, premi Literari de l’Ass. de Donants Voluntaris de Sang amb “Petjades sobre el mar”, premi de poesia Ciutat d’Elx “La Festa d’Elx” amb “El bes de la nit”, premi Llàntia d’oli de Badalona, IX Concurs de poesia Badalona Poètica, amb “Estàtua de sal”, premi de poesia Poeta Pastor Aicart, a Beneixama, amb “In crescendo”, tots ells durant el 2016.


 


  • Indigent, com jo. Bròsquil Edicions, 2007. Pròleg de Josep Porcar

  • Secrets acariciats. Parnass Edicions, 2010. Pròleg de Ferran Planell

  • Glops de nit d’autoria compartida, editat per Germania, 2012. Pròleg de Sílvia Romero

  • A l’altre costat de la pell, d’autoria compartida, editat per l’ARC, 2015. Pròleg de Ferran Planell i imatges de Joan Pasqual.

  • 7 de versos, editat per La Verònica cartonera, 2015.

  • El bes de la nit, d’autoria compartida, editat per Edicions Bromera, 2017. Pròleg de Glòria Calafell

  • I d’altres publicacions compartides amb diversos autors.


 

A L’ALTRE COSTAT DE LA PELL. Editat per l’ARC


El fum s’escampa entre espais coberts de glaç.


Les mans fosques i encreuades


albiren lluny de mi


i un crit de desesper es dispara


a l’altre costat del foc.


Res! Encara res.


Cap resposta respira inútilment.


Tancats dins la pell de la vida,


restem endormiscats


esperant que l’ordre ens aporti un bri de llum.


Clar i fosc es dibuixa el dia


mentre caminem sobre l’escorça hivernal


d’una carcassa de lloguer.


GLOPS DE NIT. Editorial Germania




“..i divago entre la vida i la mort, confinada en el joc de sobreviure a les palpentes, i em dic a mi mateixa que la vida és opcional, però que la mort és estrictament obligatòria… I divago altre cop, i mil cops més, i m’entretinc en dissertar si la mort és un dret addicional o la vida és un deure definit… i el dubte s’escrostona a la pell;

i em pregunto cada dia si el deure és el que em mata a poc a poc… i divago altre cop”


 

















 
 
 
montseassens@gmail.com

www.brisalls.com


Twitter: @brisalls


facebook.com/montse.assens


Sensibilització en relació al fet migratori



















PRESENTACIÓ



En el marc del Pla hem dut i estem duent a terme diferents actuacions per sensibilitzar sobre el fet migratori. Entre aquestes, destaquem el Programa de la Diversitat com a recurs propi que estem duent a terme en diversos municipis de la comarca. A la vegada, podem oferir el nostre suport en la definició i execució d´altres accions de sensibilització, d´acord amb les voluntats manifestades pels ajuntaments.




PROGRAMA DE LA DIVERSITAT
 

Mercè Roura Mas














































 
MERCÈ ROURA MAS
 
 

Nascuda l’any 1973 a Calella on viu actualment. Llicenciada en Periodisme i màster en Intel·ligència Emocional. Té 17 anys d’experiència en la ràdio i la televisió i és formadora en comunicació, oratòria, llenguatge no verbal i creixement personal.


 


  • Amo la Imprudencia de mis palabras. Edicions Zumaque, 2015.

  • Cosas que debí decirte hace cien años. Edicions Zumaque, 2016.

  • Manual de Autoestima para Mujeres Guerreras. Independently.published, 2018



 


“No soy plegable, ni me escondo en el bolsillo a la espera de que me llamen.


Cuando me necesitan acudo, aunque mejor no abusar porque puedo desvanecerme si tengo la sensación de que se me utiliza. 


Por mucho que me ignoren no desaparezco. Al contrario, me impaciento, me pongo de mal humor y me siento triste porque creo injusto que los que ahora me piden, luego sean incapaces de dar.


Tengo sueños y son tan importantes como los tuyos.


No tengo sentimientos intermitentes que me permitan recibir cariño por ráfagas. Me gusta recibir una cantidad de amor constante. Sin exigencias, con respeto. Y esta parte no es negociable. La dignidad no se regatea.


Me gusta que me escuchen y me miren cuando hablo. Y espero ser capaz de hacer lo propio.


Me equivoco, lo sé. Si algún día dejo de admitirlo, espero que me lo digas y que seas capaz de escucharlo mismo de mis labios sin echar a correr o poner esa cara de niño triste.


Decido yo si me complico la vida. Es bueno hacerlo por lo que merece la pena. Si mereces la pena, me la complicaré por ti, mucho si hace falta… Lo sabes, lo he demostrado. Lo haré hasta saciarme de problemas… Hasta meterme en el lodo y arrastrar el carro más pesado colina arriba. No escatimo en lealtad y me gusta que la gente por la que doy la cara tampoco lo haga.


Aunque, la verdad, estoy convencida de que gran parte de lo bueno en la vida es sencillo, básico y se explica con una mirada.


Me gustan las aventuras, pero pregúntame antes de meterme en ellas y poner la otra mejilla. El trayecto es corto y quiero decidir yo si quiero pasillo o ventanilla. El tren se escapa… No discutamos por memeces.


Yo escojo mis retos. Yo decido qué me define, qué me llena, qué ocupa mis pensamientos y qué me mueve. Vivo mi vida y no espero que nadie lo haga por mí, pero si lo necesitas, sé ponerme en tu lugar para comprender tus miedos.


Creo que puedes reírte de todo en la vida, sobre todo de ti mismo, pero hay algunas cosas y personas que son sagradas. Que están por encima de cualquier moda, mal momento, crisis o vapuleo que te da la vida.”


 

















 
 
 
658 058 829

www.merceroura.net


https://www.facebook.com/merce.rouramas?ref=br_rs


https://www.youtube.com/channel/UC9N2Tep5CBToqVN59kgCOMw


www.mercerou.wordpress.com


Servei de mediació intercultural








































PRESENTACIÓ



La mediació intercultural és un recurs professional que pretén facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups presents en un mateix territori, i pertanyent a una o vàries cultures.


El mediador intercultural actua de pont entre els actors amb dificultats de comunicació i/o conflictes de convivència per algun dels següents motius:



  • Desconeixement mutu dels codis de referència cultural i dels processos de relació intercultural.

  • Desconeixement dels serveis que ofereixen les institucions públiques i privades i de les vies per accedir-hi.

  • Desconeixement de la realitat social i cultural de les persones a les que s´atén per part dels agents socials.

  •  Situació de desigualtat i existència de prejudicis i estereotips en les relacions entre persones i grups culturalment diversos.

  • Vulnerabilitat psicosocial de persones i minories immerses en processos d´adaptació social i de canvi



En definitiva, la mediació és la intervenció d´un tercer “mediador”, amb capacitat per donar a conèixer les claus, les representacions culturals i socials dels actors implicats, per superar situacions de desconeixement i incomunicació, conflictes de valors o interessos, o l´existència de diferències o desigualtats.






  • OBJECTIUS DEL SERVEI



Construir una societat intercultural, és a dir, transformar la comunicació i la relació entre persones i grups de cultures diverses per a que sigui possible unir sense confondre i distingir sense separar.


Més concretament, pretenem:



  • Facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups diversos.

  •  Millorar el coneixement per part de les persones nouvingudes dels codis de referència presents a la societat d´acollida, així com del funcionament dels recursos i serveis amb els que interactuen.

  • Aportar als professionals informació sobre codis culturals que facilitin una intervenció més adequada.

  • Facilitar la presa d´acords i el posterior seguiment.






  • FUNCIONS DEL MEDIADOR INTERCULTURAL





Les principals funcions del mediador intercultural són les següents:


Assessorar i acompanyar els professionals en la seva relació amb els col·lectius migratoris, en temes de diversitat cultural i de relacions intercomunitàries:


·          Aportar la informació pertinent sobre la cultura i la societat d´origen dels usuaris.

·          Orientació cultural en el plantejament d´objectius de treball i en el disseny de l´estratègia d´intervenció.

·          Identificar i contextualitzar els principals focus de tensió psicològica inherents a l´atenció a la població immigrada, amb la finalitat de que puguin relativitzar-los.


Atendre els conflictes detectats, posar en pràctica polítiques de prevenció i col·laborar a resoldre´ls.


Millorar la comunicació, la relació i la integració social:


·          Interpretació lingüística i cultural

·          Interpretació sociocultural.


Assessorar a les persones que són usuàries dels serveis en la seva relació amb els professionals d´atenció a la població immigrada:


·          Conscienciar sobre preconcepcions, prejudicis, estereotips i sabers, i relativitzar-los quan apareixen.


·          Aportar-los els elements necessaris per decidir i actuar independentment.


·          Acompanyar i/o donar suport en les tasques que ho requereixin, transmetent les pautes i la confiança necessària perquè puguin realitzar-los per sí mateixos.


Dinamització comunitària, a través de col·laborar en projectes de participació social i comunitària, en la relació entre col·lectius minoritaris i la societat d´acollida.






  • ACCIONS QUE REALITZA EL MEDIADOR INTERCULTURAL





 Intervencions de mediació intercultural amb usuaris/es de serveis a petició dels professionals o dels propis usuaris (casos):


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció conjunta amb les dues parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Intervencions de mediació intercultural comunitària:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció amb cadascuna de les parts, si el cas ho requereix.


·          Intervenció conjunta amb totes les parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Xerrades a mares i pares d´alumnes nouvinguts en centres escolars:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer i valorar les necessitats, presentar una nostra proposta d´intervenció i acordar l´actuació i continguts a tractar.


·          Trucar a les famílies per reforçar la convocatòria, incidint en la importància de la seva participació.


·          Participar a la xerrada amb les famílies, facilitant l´apropament entre l´escola i les famílies.


·          Seguiment dels acords presos.


 Altres actuacions de dinamització comunitària, a petició dels ajuntaments, serveis i/o entitats, que requereixin del servei.






  • SOL·LICITUD DEL SERVEI





Podeu fer la sol·licitud d’aquest servei, emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ


El rebrem per correu electrònic i un cop analitzada la sol·licitud, el mediador intercultural es posarà en contacte amb la persona que ha cursat la demanda.






  • DADES DE CONTACTE





Abdelkader El Kadiri


Tel. 93 741 16 16 (ext. 413)


A/e: abdel.mediacio@ccmaresme.cat


Una seixantena de professionals reflexionen sobre com abordar el dol migratori

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

Lola Andrade Olivié




















































 
LOLA ANDRADE OLIVIÉ
 
 

Nascudaa l’any 1957 a Galícia. Viu al Masnou des de fa uns vint anys. És Llicenciada en Filologia Hispànica i treballa de coordinadora de tallers d’escriptura. És novel•lista, va publicar dues novel•les: “plagio” y “lo que no se dice”.


 


  • “Plagio”, editorial Maikalili, 2004

  • “Lo que no se dice”, Editorial Linkgua, 2014

  • Madre e hija de Casablanca a Vigo, Pensódromo, 2018


 

Lo que no se dice


“Hasta que un día, sin saber cómo, sientes un impulso desatado, una cólera que te sube por los vasos sanguíneos hinchándote las venas de pura rabia… entonces sientes que serias capaz de cometer el acto más brutal y salvaje”.


 




















 
 
 
lola_andrade@telefonica.net

http://diarimaresme.com/2014/lola-andrade-escriure-es-preguntar-se-coses/


https://youtu.be/KGU80A0LOc8


http://lolaandradelaberinto.blogspot.com.es/



https://www.facebook.com/lola.andradeolivie