Dona i mercat del treball al Maresme – 2020

Infografia interactiva editada en motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona. Recull les principals dades de les dones maresmenques i el mercat del treball

El CCM amplia el servei de traducció per a persones nouvingudes

S’ofereix traducció a una vintena d’idiomes


Amb l’objectiu de facilitar la comunicació dels serveis públics del Maresme amb les persones que fa poc que resideixen a la comarca i que desconeixen la nostra llengua, el Consell Comarcal del Maresme, a través del Pla Territorial de Ciutadania i Immigració, va començar a oferir el servei de traducció per a persones nouvingudes a finals de 2005. Ara aquest servei ha ampliat el seu col·lectiu d’usuaris i l’oferta d’idiomes.


Inicialment, podien sol·licitar el servei de traducció per a persones nouvingudes els serveis socials dels ajuntaments i els centres docents de la comarca quan tinguessin algun problema de comunicació amb una persona nouvinguda. A partir d’ara, el Consell Comarcal del Maresme estén aquest servei als centres de salut i a altres serveis públics de la comarca.

Una altra novetat és l’augment de la borsa de traductors, de la qual ja en formen part una trentena de persones, i que ha permès ampliar el nombre d’idiomes que s’hi ofereixen. Actualment la borsa de traductors pot assegurar el traspàs d’informació a 20 llengües: Aku, Alemany, Amazigh (o tamazight), Anglès, Àrab, Bàmbara, Bosni, Croata, Francès, Fula, Italià, Mandinga, Polonès, Portuguès, Romanès, Rus, Serbi, Soninké (o sarahule), Wòlof i Xinès.

Des de la seva entrada en funcionament, s’han realitzat 115 serveis de traducció, 83 dels quals han estat sol·licitats per centres docents i 32 pels serveis socials dels ajuntaments.

Per a més informació sobre el servei de traducció per a persones nouvingudes, podeu consultar el seu espai web, clicant aquí

L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

 

El Maresme és un territori on conviu gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda d’aquells serveis públics (administració local, educació, salut….). Al llarg de l’any passat es van fer 90 actuacions. Van ser els professionals de l’educació els que més el van sol·licitar i els idiomes més demandats van ser el xinès i el rus.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones nouvingudes al Maresme. Actua sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

Durant l´any 2017 es van dur a terme 90 intervencions, de les quals 87 van ser orals i 3 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la salut, dona, infància, acollida i promoció econòmica.

Pel que fa als municipis, lògicament va ser Mataró, la capital, la que va encapçalar el nombre de sol·licituds, amb un terç de les traduccions.El següent en la llista va ser Pineda de Mar, que va necessitar accedir-hi 17 vegades. Molts ajuntaments del Maresme comptabilitzen una sola intervenció.

L´idioma més sol·licitat va ser el xinès (45 %), seguit del rus (17 %) i de l´àrab (11 %). També es van fer traduccions en soninke/sarahule, alemany, panjabi, romanès, búlgar i urdú. 

Els professionals dels diversos àmbits que en un moment o altre han demanat aquest Servei de Traducció del Consell Comarcal del Maresme coincideixen en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda.

Núria Parera, maresmenca polifacètica i guionista de sèries com La Riera

Aquesta imatge té l'atribut alt buit.

Periodista de professió, la Núria Parera ha treballat en mitjans de comunicació, ha escrit cantates i obres de teatre, ha fet de guionista per diferents sèries de televisió i ha publicat 6 contes. Us convidem a conèixer una mica més aquesta dona que quan es posa a escriure gaudeix de la feina com el primer dia.

Qui és la Núria Parera Ciuró?

Vaig néixer a Barcelona el 1972.  Visc a Sant Andreu de Llavaneres. He estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la facultat de Ciències de la Comunicació, especialitat de periodisme. També m’he format en dramatúrgia i guió a l’Obrador de la Sala Beckett, de Barcelona.

A què et dediques Núria?

He treballat com a periodista al diari El Punt (edició Maresme)  i a la revista de viatges Península. Actualment col·laboro amb la revista cultural El Culturista i la revista d’arts escèniques Zirkòlika. Com a guionista he treballat a diverses sèries de tv3: El Cor de la Ciutat, Ventdelplà, Zoo, Infidels i La Riera, entre altres.

He publicat sis contes infantils; i he escrit cantates i obres de teatre per a escolars representades al Maresme: La cantata “Yoko”, que tracta el tema del dol, es va estrenar al teatre La Palma de Teià, i la van representar els nens i nenes de l’escola de música Ressò d’Alella. Va agradar tant que la van repetir l’any següent. La cantata “La Serp del Pi Gros” la van representar els nens i nenes de l’escola El Pi Gros de Sant Cebrià de Vallalta. Aquesta cantata va formar part del projecte d’escola que aquell any va guanyar el premi Baldiri Reixach.  L’obra de teatre “Sis contes per la Nàdia” va ser un encàrrec per a la XVIII Mostra de Teatre als Instituts de Mataró i es va representar al teatre Monumental aquest mes de maig (2018), amb molt d’èxit. 

En aquesta ocasió, vaig treballar conjuntament amb la vocalia de dones de Rocafonda per conèixer la realitat de les dones migrades que arriben a Catalunya provinents del continent africà. Va ser una experiència fantàstica, molt enriquidora.

A part de la teva dedicació professional, sé que estàs implicada en alguna entitat, oi?

Formo part de la junta de l’associació de guionistes de Catalunya (GAC) i sóc sòcia de l’Associació Dones Visuals. Dones Visuals és una entitat de recent creació que vol crear lligams entre les dones que ens dediquem al món de l’audiovisual, ja siguin guionistes, directores, productores, etc. L’objectiu és crear comunitat, mantenir-nos informades, decidir el que volem i donar-ho a conèixer. A més, també ofereixen laboratoris de creació i xerrades. Fa poc es va fer la primera assemblea general, oberta a tothom. Per qui tingui curiositat pot entrar al web i demanar de rebre la newsletter.
Tinc les meves idees polítiques, com tothom, però no participo activament en cap partit polític. Sí que sóc sòcia de l’entitat cultural Òmnium Cultural.
Fa anys que tinc una nena apadrinada a la Fundació Vicent Ferrer.

Una vida, realment, molt activa. Com valores aquesta trajectòria professional i activista teva, com a dona?

Valoro positivament la meva trajectòria personal i professional, volia dedicar-me a escriure i ho he aconseguit. M’agrada la meva feina, la gaudeixo com el primer dia. No negaré que el fet de ser dona i mare m’ha limitat en alguns moments laborals, ja que combinar les dues activitats –la professional i la de la maternitat- no és gens fàcil. He vist com els meus companys homes prosperaven més ràpidament gràcies a poder dedicar-se únicament a la seva carrera sense pensar en si havien deixat el sopar fet o en si el nen tenia unes dècimes de febre.

També he notat que els que manen (productors, caps d’equip, etc.) accepten les dones de bon grat com a guionistes però no tant com a coordinadores. Els llocs de responsabilitat, de “manar” solen donar-se a guionistes homes, com si el seu criteri fos més vàlid o tinguessin més dots per dur un grup de gent. De tota manera, poc a poc, sembla que la cosa va millorant.

Jo he estat a molts equips, i sempre m’he sentit ben tractada als equips, tractada d’igual a igual. Excepte per un cap que va considerar que hi havia massa dones a l’equip i va forçar les coses perquè pogués entrar un home guionista, el sou del qual sortia dels nostres. Allò va ser la gota que va fer vessar el got d’un seguit de despropòsits i vaig abandonar aquella feina, tot i que m’encantava.

Falta molta feina per fer encara, oi?

Crec que estem millor que anys enrere perquè som més conscients del que és el masclisme, i això és el primer pas per lluitar-hi. També crec, però, que queda moltíssima feina a fer tant a nivell professional com a nivell personal (dins les llars). I la millor manera de guanyar terreny és analitzant, reflexionant i educant.

En aquest sentit estaria molt bé que als centres educatius es fessin xerrades sobre la visió de gènere, sobretot als instituts perquè durant l’adolescència no sempre es gestionen bé les relacions entre els dos sexes ni entre les diferents tendències sexuals. Si tenim adolescents conscients de la situació, tindrem adults respectuosos i madurs en aquest tema. Cal donar un bon exemple als que venen darrere nostre; esperem que les properes generacions de dones i homes siguin més justos.  

Estic segura que al Maresme hi ha moltíssimes dones que engeguen iniciatives, que generen bones idees, que dinamitzen grups i que lideren projectes culturals o empresarials, com a tot arreu. El que sempre falta és visibilitzar-nos, sovint no donem prou importància al que fem, ens han educat en la discreció, la prudència, el segon pla…  I així ens va. Els companys homes han d’entendre que valem tant com ells, però les primeres en donar-hi valor hem de ser nosaltres, i en això encara fallem. Jo la primera, que ja tinc una edat i segueixo carregada d’inseguretats! Jajaja.

Contes publicats per l’autora:

  • “El meu avi i jo”, editorial Joventut. Text de Núria Parera i il·lustracions d’Almudena Suàrez.
  • “La gata Marga i el misteri del cargol”, editorial Alrevés. Text Núria Parera i il·lustracions Pilarín Bayés.
  • “La gata Marga a Sant Medir”, editorial Alrevés. Les mateixes autores. 
  • “La gata MArga i el poema oblidat”, editorial Alrevés. Les mateixes autores.
  • “La gata Marga i la copa del Barça”, editorial Alrevés. Les mateixes autores.
  • “La gata Marga i el mascaró enfonsat”, editorial Alrevés. Les mateixes autores.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tècnica d’igualtat del SIAD Maresme

Consells de Seguretat a Sant Andreu de Llavaneres (Associació SiDona)

 

Data: 2019-07-03

Adreça: Carrer Jaume Brutau, 4 (Sant Andreu de Llavaneres)

Ho organitza: Associació Si Dona de Sant Andreu de Llavaneres

Tipus d’acte: -7-

Dona i mercat de treball al Maresme

Sessió informativa sobre l’homologació i convalidació d’estudis expedits o cursats a l’estranger

Objectiu

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)

Facilitar la seva incorporació al món laboral

Contingut

Diferència entre homologació i convalidació d’estudis

Procediments a seguir per fer els tràmits

Serveis de suport existents per a la realització dels tràmits

En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament

Metodologia

Document de presentació en format de power point

Durada

1 hora

Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

Prop de 800 persones ateses pel Servei de primera acollida

Cada mes, una nova edició del curs del mòdul C d’acollida

El Servei d’Acollida del Consell Comarcal va atendre l’any passat 794 persones nouvingudes i va realitzar 1.325 intervencions d’informació, orientació i derivació als recursos adients. A més, malgrat l’aturada provocada per la declaració d’estat d’alarma, es van poder realitzar 9 cursos del mòdul C (Coneixement de la societat catalana) que forma part de la formació reglamentada a la Llei d’acollida. Aquesta formació va permetre l’acreditació de 97 persones.

El Consell Comarcal intervé en els municipis de menys de 20.000 habitants a través del servei d’acollida itinerant i gestiona els serveis municipals d’acollida del Masnou, Premià de Mar i Vilassar de Mar. El seu objectiu és facilitar l’autonomia personal de totes les persones nouvingudes al municipi, afavorir la seva inclusió a la societat d’acollida i garantir el seu accés, en igualtat de condicions, als recursos i serveis municipals.

A més, el servei de primera acollida – a través de la formació del mòdul C- atorga certificats oficials que tenen eficàcia jurídica en l’àmbit competencial de la Generalitat i dels ens locals. També en procediments d’estrangeria, adquisició de la nacionalitat i d’altres.

Aquesta formació que se centra en el coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic es programa mensualment. Té una durada de 16 hores i aporta coneixement de la societat catalana, dels serveis públics, del marc jurídic en estrangeria i de convivència ciutadana i participació.

Les persones interessades en fer el curs poden contactar amb el Servei d’Acollida ( servei.acollida@ccmaresme.cat // Tel. 672 65 82 70 – 673 35 25 44) o realitzar directament la inscripció.

47 nacionalitats

L’any passat el servei d’acollida va realitzar 794 atencions individuals. Els professionals del servei, a partir d’una entrevista, detecten les necessitats de la persona, l’orienten, l’assessoren i la deriven al servei o recurs que necessita.

Les persones que van utilitzar el servei el 2020 es troben, majoritàriament, en la franja d’edat dels 26 i 40 anys (el 54% del total) i són de 47 nacionalitats diferents, sent les més destacades la marroquina (24%), l’hondurenya (12%) i la colombiana i la senegalesa (ambdues un 7%).

El 60% de les persones ateses es troba activa laboralment, el 38% inactiva, l’1%
aturada i l’1% jubilada.

Pel que fa al municipi de residència, el 19% viuen a Premià de Mar; el 12% a Malgrat de Mar; el 10% al Masnou; el 10% a Vilassar de Mar; el 9% a Calella; el 9% a Arenys de Mar; el 6% a Canet de Mar; el 5% a Tordera i el 26% restant es reparteixen entre els altres 17 municipis del Maresme.

En total es van ver 1.325 intervencions relacionades en un 53% als informes d’estrangeria (adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar, grau d’integració d’una persona immigrada per accedir a l’arrelament social, renovació de la residència temporal…). També s’han fet intervencions -entre d’altres- en protecció internacional, nacionalitat espanyola, règim comunitari i empadronament.

Persones ateses per municipi

Alella (19), Arenys de Mar (70), Arenys de Munt (13), Argentona (5), Cabrera de Mar (6), Cabrils (25), Caldes d’Estrac (16), Calella (71), Canet de Mar (47), Dosrius (5), Malgrat de Mar (92), El Masnou (77), Montgat (6), Palafolls (8), Premià de Dalt (22), Premià de Mar (151), Sant Andreu de Llavaneres (11), Sant Cebrià de Vallalta (2), Sant Iscle de Vallalta
(1), Sant Pol de Mar (6), Sant Vicenç de Montalt (1), Santa Susanna (13), Tiana (7),
Tordera (38) i Vilassar de Mar (76). 6 casos no estan registrats en un municipis concret.

Presentació del I Pla Comarcal per la Diversitat Sexual i de Gènere 2022-2025

Al voltant de la celebració del Dia de la Visibilitat Trans, el Consell Comarcal del Maresme, amb la
col·laboració de l’Ajuntament de Canet de Mar, presenten el I Pla Comarcal per la Diversitat
Sexual i de Gènere 2022-2025
, un instrument que el Consell Comarcal posa a disposició dels ajuntaments per dur a terme polítiques LGTBI de manera transversal.

El Pla ha estat elaborat gràcies al suport de la Diputació de Barcelona i la col·laboració
d’ajuntaments, entitats i agents de la comarca.

La presentació es farà dimecres 30 de març a les 10h a la sala d’actes de l’Escola de Teixits de Canet de Mar (Plaça Indústria, 1)