Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Nil

🛫 Premià de Mar

🛬Suècia

✅ Estudis

El Nil, de Premià de Mar, actualment es troba a Suècia estudiant i ens explica l’experiència

Nil Codina Martínez. Premià de Mar Suècia. Illa de Väddö. Comtat d’Estocolm. Feia anys que desitjava viure una experiència de llarg termini a l’estranger. A l’institut em meravellava veure la gent que anava a intercanvis a Irlanda o Canadà i tornava totalment canviada, amb un anglès admirable i moltes aventures per explicar. La meva família (com la immensa majoria de les famílies) mai es va poder permetre pagarme una estada llarga a l’estranger i jo em vaig prometre que algun dia ho faria d’alguna manera o una altra. Poques setmanes abans de complir els 18, vaig agafar un vol cap a Suècia amb un any per endavant i mil idees al cap.

Vaig arribar a Suècia el 18 d’agost d’aquest any i hi estaré cursant fins al Juny del 2020 un programa internacional anomenat ‘Change Course: The Changemaker’s Toolbox’ a una folkhogsköla. El sistema educatiu suec és molt interessant i ofereix alternatives realment fascinants a l’educació reglada i formal habitual. Les folkhogsköla són el que a Catalunya coneixem com a instituts per a adults però amb un plantejament totalment diferent. A part dels cursos d’educació secundària per a persones majors de 18 anys, hi ha altres cursos com pedagogia social o health pedagogy i, per primera vegada, on sóc; ‘Change Course’ amb alumnes de diferents parts de la UE.

En el cas de Väddö Folkhogsköla on estic no hi ha els cursos generals d’institut per a adults (educació secundària) sinó que només tenim un grup d’estudiants de health pedagogy (pedagogia de la salut), Change Course i classes de suec per a immigrants i refugiats. El sistema educatiu d’aquests cursos és molt diferent del que tenim a Espanya. No tenim exàmens ni assignatures i el dia a dia és un continu treball de camp. Generalment, els estudiants tenim entre 18 i 25 anys i hi ha perfils de tot tipus; des d’estudiants universitaris que han decidit donar-se un any sabàtic, persones que volen redreçar el seu futur o persones, que com jo, fem un “gap year” abans de començar la universitat. Com que aquests programes no t’ofereixen cap titulació reglada que pugui proporcionar-te una carrera laboral són vistos com un espai d’aprenentatge experiencial i vivencial apte per a perfils de tot tipus.

Més en concret, ‘Change Course’ és un programa en anglès de 2 anys (pots decidir només fer-ne un) que té per objectiu aprendre a dissenyar un canvi en el món; com crear projectes d’impacte en el planeta i en les persones que hi vivim. Al primer any es treballen diferents eines de creació i project management com el sprint design i el design thinking aplicant-los als reptes socials i mediambientals del planeta. A partir del segon semestre crearem en grups dos social labs; plataformes de creació i debat col·lectiu sobre reptes globals en una escala local. Al segon any, el curs aprofundirà en l’emprenedoria individual de projectes en cada participant (ja sigui en format ONG, empreses, cooperatives, etc).

En un primer moment m’espantava la idea d’una educació alternativa i no reglada però ara estic bastant segur que vaig prendre la decisió correcte. Tot i que personalment discrepo en parts de la tesi del programa (com que es pot atacar problemes globals amb solucions locals i sense qüestionar les bases del sistema) el propòsit del programa em sembla molt interessant. A més, és una educació gratuïta, estic millorant l’anglès a passos gegants, els costos de vida són reduïts i em permet viure un any diferent amb molt de temps lliure i facilitats per desenvolupar els meus projectes personals.

No vaig necessitar cap permís especial per traslladar-me a Suècia però ara miraré de trobar alguna feina pels caps de setmana (tot i que sense saber suec és molt complicat). Per treballar necessito obtenir el personnumber (el número d’identitat suec). Per ara em sembla que no serà molt complicat.

Les dificultats més grans que m’he trobat són l’idioma. Al campus bàsicament em relaciono amb la resta d’estudiants internacionals de Change Course així que el meu problema no és el suec sinó l’anglès. Hi ha gent que ja ha viscut a l’estranger molt temps (una noia alemanya ha estudiat el Batxillerat Internacional amb UWC a Canadà, etcètera) per la qual cosa el seu anglès és molt millor que el meu. La primera setmana m’havia de concentrar bastant per entendre’ls però ara ja m’he adaptat bastant.

A nivell pràctic també és una mica embolic el transport fins a Estocolm.. El campus està a 100km d’Estocolm i has d’agafar tres autobusos per arribar-hi. Ja no diguem fins a l’aeroport d’Arlanda… Per altra banda també pot ser complicada la vida al campus. Som pocs estudiants i la zona és d’estil residencial sense gaire comunitat local. La ciutat més gran està a 40 minuts amb bus. En el meu cas estic molt content de la tranquil·litat i del temps que tinc per llegir, escriure, veure pel·lícules, cuinar, fer una mica d’esport de tant en tant, tocar el piano, etcètera. També és important el tema dels horaris. Dinem a les 11.45h i sopem a les 16.30h així que inicialment ha estat complicat adaptar-se. He de dir que encara no he viscut l’hivern a Suècia i per ara m’està agradant la tardor i els dies nuvolats. Ara bé, ja m’han avisat que tot canvia quan es fa de nit a les 15h i el fred és de -20 graus… Veurem què passa. Per a aquells qui estiguin pensant a viure una experiència semblant els hi recomano que remenin per internet mil coses. Hi ha mil oportunitats diferents arreu d’Europa i encara que res s’assembli al que busques pensa en positiu amb allò que trobis. Al principi pots no estarne convençut (jo al final hi vaig anar per inèrcia però estava cagat; hi havia massa coses que no em quadraven), però al final crec que si ets una persona optimista i oberta l’experiència de sortir de la comoditat és fascinant.

Suècia és un país molt ordenat, amb boscos increïbles i bona gent. Malgrat que el caràcter dels suecs pugui semblar una mica tancat, és qüestió de deixar l’espai que necessitin i no ser invasiu amb la seva vida. Hi ha mil oportunitats de conèixer gent més enllà del campus. És qüestió de posar-hi una mica de voluntat.

Vaig marxar a Suècia per viure una nova experiència i aprendre una nova manera de veure el món. Crec que, de moment, és exactament el que m’està passant. Recomano a tothom a no tenir por a saltar a l’estranger. I preneu nota perquè potser us interessa: el proper nadal s’obriran les admissions per Change Course a www.changecourse.se

Publicat al Butlletí de desembre de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

18 juliol 2022

😀Alba

🛫Palafolls

🛬Mèxic / Grècia

✅Cooperació Internacional

Viatjant amb sentit crític i responsabilitat social. La mirada de l’Alba Ribot, de Palafolls.

En un món cada cop més globalitzat els joves en molts moments sentim la necessitat de veure més enllà de casa nostra i trobar altres maneres d’entendre la vida. Sempre he estat d’aquest grup de joves. Joves valents i capaços de remoure cel, mar i terra per tal d’aconseguir un món més just on totes les persones hi tinguem cabuda. Em dic Alba Ribot, tinc 22 anys i soc de Palafolls.

Des de sempre m’ha interessat conèixer tot allò diferent a mi i és per aquest motiu que he realitzat diverses sortides a diversos llocs del món. En aquest cas, però, us explicaré dues de les experiències més rellevants a la meva trajectòria vital. Aquestes es situen a Atenes i a Ciutat de Mèxic.

En primer lloc, amb 18 anys i la selectivitat a tocar, vaig decidir emprendre el meu primer viatge sola a Atenes. Allà vaig conèixer la situació de milers de persones que fugien de la pobresa i la guerra i que venien a Europa en la cerca de noves oportunitats. Vaig anar a Atenes des de l’any 2017 al 2019 com a activista en pro dels drets humans i finalment em vaig acabar incorporant a una associació anomenada Acció Solidària Mediterrània, que tenia seu a Blanes- Un cop a Atenes vaig participar en tres eixos principals. En un primer moment vaig col·laborar duent a terme tasques d’acompanyament jurídic a aquelles persones que ho necessitessin.

A continuació vaig participar acompanyant en el procés sanitari, sobretot amb dones. I, per últim, també vaig participar en un dels projectes més importants que he realitzat a la meva vida: aconseguir que els infants en cerca de refugi poguessin estar inscrits a l’escola pública grega. Les estades a Atenes (un total de cinc) es coordinaven amb feina de sensibilització, conscienciació i recaptació monetària a Catalunya. De fet, vaig coordinar la meva vida a Atenes amb la meva vida a Palafolls durant tres anys. En el vídeo que us deixo a continuació en podeu veure un tastet: https://www.youtube.com/watch?v=JD-bFyL_OQg&t=2s

En segon lloc, amb 20 anys vaig anar a Ciutat de Mèxic, on hi vaig viure durant més d’11 mesos entre els anys 2019-2020. En aquest cas vaig realitzar el meu tercer any de la carrera d’Antropologia Social i Cultural (UAB) a la Universitat Autònoma Metropolitana de la ciutat.

En aquest cas no hi vaig anar com a activista, sinó més aviat com a resident temporal a un país radicalment diferent al nostre. En aquest cas havia d’anar durant tres mesos a viatjar per països com Cuba i Jamaica, entre d’altres, però finalment no ho vaig poder realitzar a causa de la situació pandèmica que estem vivint actualment. Els vols es van cancel·lar i vaig ser una de les moltes persones que ens vam quedar atrapades a un lloc molt lluny de casa nostra. Allà vaig aprendre que altres maneres de viure són possibles i que hem d’aprendre molts valors de la cultura llatinoamericana en general i de la mexicana en concret. Si algun cop heu estat a Llatinoamèrica sabreu del cert que allà la vida va a un altre ritme.

Durant tota la meva vida he estat realitzant diversos viatges i experiències per diversos llocs del món. He visitat quatre continents i molts països que han enriquit del tot la meva vida passada, present i futura. Des del meu punt de vista, la mobilitat és un privilegi que tenim quasi totes les persones que vivim al Maresme i que hem d’aprofitar. Us encoratjo fermament a participar d’algun dels projectes que es proposen des de la Mobilitat Jove del Maresme.

Si hi ha algú que busca aquest tipus d’experiències us recomano que us formeu bé. Actualment hi ha molts projectes que, des del meu punt de vista, són poc ètics i que poden estar totalment en desacord amb els vostres valors. És per aquest motiu que us animo a mirar molts documentals i a assistir a moltes xerrades per tal d’establir un punt de partida a nivell crític i poder afrontar amb determinació els conflictes globals amb els quals ens enfrontem actualment.

A continuació us anomenaré alguns dels documentals que més han impactat a la meva vida: El Silencio de Otros (2018), The Cove (2009), Citizenfour (2014), The Act of Killing (2012), Lorena La de Pies Ligeros (2019), Project Nim (2011), Nacido en Síria (2016), Pussy Riot (2013), Comandante Arian (2018).

En un món cada dia més globalitzat, els joves tenim el dret i el deure de conèixer per poder transmetre a casa nostra tot allò que veiem, pensem, sentim i vivim. Només així podrem formar un món més just per a totes, només nosaltres podem posar el nostre granet de sorra per canviar la nostra realitat i la de les persones que ens envolten. Viure en la diversitat sempre ens enriqueix.

Publicat al Butlletí d’octubre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Viure

Un viatge de descobriment: com viure a l’estranger ha anat marcant el meu camí

El meu nom és Samuel Rodríguez i sóc de Premià de Dalt. Des de sempre, he sentit una gran curiositat per descobrir nous paissatges, cultures, persones, gastronomies i explorar el món. Aquesta inquietud i motivació m’han portat a viure en diferents països i a viatjar a molts altres, acumulant experiències que mai hauria imaginat possibles. Des de recórrer la Gran Muralla Xinesa a Pequín, fins a caminar sobre un llac congelat a Lapònia o travessar el Vietnam en moto al costat del meu millor amic, cadascuna d’aquestes
vivències ha deixat una empremta en mi, ensenyant-me habilitats, valors i formes de veure el món que han estat fonamentals en el meu creixement.

Finlàndia: el primer salt a l’estranger.

Quan estudiava a la universitat, solia pensar que només uns pocs podien viatjar i viure experiències arreu del món. Tanmateix, el 2018 vaig decidir sortir de la meva zona de confort per primera vegada i embarcar-me en una de les experiències que canviaria la meva vida i la
meva manera de veure el món: un Erasmus a Finlàndia. Durant quatre mesos, vaig viure a Vaasa, una petita ciutat al nord-oest del país. Allà vaig descobrir que viure a l’estranger t’ofereix una perspectiva única, t’obliga a adaptar-te a noves
situacions, a conèixer persones de diverses cultures i a aprendre a moure’t fora de la teva zona de confort.

Va ser a Finlàndia on va néixer en mi una passió imparable per viatjar i conèixer el món, així com la certesa que no volia aturar-me aquí.

Hangzhou: aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.

Després del meu semestre d’Erasmus i de graduar-me en Turisme a la universitat, vaig tenir la certesa que volia continuar vivint experiències similars i explorar el món. Després de buscar diferents opcions, vaig acabar embarcant-me en una aventura que mai hauria imaginat: viure i treballar a la Xina.

L’any 2020, en plena pandèmia i amb la indústria turística encara greument afectada, vaig decidir explorar noves oportunitats i em vaig traslladar a Hangzhou, ciutat que Marco Polo va descriure com una de les més belles del món. Allà, vaig treballar com a entrenador de bàsqueten una acadèmia dedicada a la formació de joves talents xinesos. Viure a la Xina va suposar un gran repte d’adaptació. Al principi, no va ser fàcil a causa de la barrera lingüística i cultural, però gràcies a això vaig aprendre a desenvolupar-me en un entorn completament nou, a potenciar les meves habilitats de comunicació intercultural i a veure cada situació com una oportunitat d’aprenentatge. Va ser en aquesta etapa quan vaig començar a comprendre el significat del concepte xinès yin-yang, la idea que existeix un equilibri perfecte entre dues energies oposades, com la llum i la foscor. Per tant, sempre hi ha una part positiva en tot i depèn únicament de nosaltres decidir com interpretar les situacions i el queens succeeix. Aquell any a Hangzhou em va ensenyar que cada viatge i cada experiència, per més desafiantque sigui, ens proporciona eines per créixer i evolucionar.

Budapest: connectar amb Europa des del seu cor.

Després de la meva estada a la Xina, vaig decidir donar un gir a la meva carrera i enfocar-me en el turisme, el sector en el qual em vaig graduar a la universitat. L’any 2022, vaig començar unanova aventura a Budapest, treballant per a Agoda, una de les majors agències de viatges on line del món, amb un enfocament especial en el mercat asiàtic.L a meva posició a Agoda es centrava en la gestió i desenvolupament de socis estratègics en el sector hoteler a tota Europa, fet que em va permetre desenvolupar habilitats professionals i submergir-me en la indústria turística des d’una altra perspectiva. A més, vaig poder aplicar els coneixements adquirits a la universitat, donant continuïtat i direcció a la meva trajectòria professional. A més, el fet d’haver viscut en altres països anteriorment em va ajudar a adaptar-me ràpidament i a viure Budapest de la manera que més m’agrada: perdre’m pels seus carrers, conèixer la seva rica cultura i aprofitar la seva bona ubicació per viatjar a altres parts d’Hongria ia països propers com Eslovàquia, Àustria, Polònia i la República Txeca, descobrint així diferents cultures i realitats. Va ser un període de creixement professional, però també un punt d’inflexió en què vaig començar a qüestionar-me què era el que realment volia fer a llarg termini.

Guangzhou: descobrir una nova passió a través de la fotografia

A finals del 2022, mentre era a Budapest, va sorgir una oportunitat inesperada: tornar a la Xina, aquesta vegada a Guangzhou, la vibrant capital del sud del país. Em vaig incorporar com a assessor de turisme i màrqueting a l’Oficina Espanyola de Turisme, on vaig treballar en la promoció turística d’Espanya al sud de Xina, Hong Kong i Macau, enfortint així els vincles entre ambdós països a escala internacional. Va ser a Guangzhou on vaig descobrir i desenvolupar noves habilitats i passions, entre elles lafotografia. Al principi, només era una manera de capturar records de la meva vida a la Xina. Tanmateix, a poc a poc, vaig adonar-me que la fotografia m’ajudava a connectar amb la ciutat ila seva gent. Passava el meu temps lliure recorrent Guangzhou amb la meva moto elèctrica, explorant els seus carrers, mercats i monuments culturals amb la càmera en mà. La fotografia esva convertir en la meva manera d’interpretar i enamorar-me de la ciutat, capturant l’essència de cada racó que visitava.

Amb el temps, la meva passió per la fotografia va créixer i vaig decidir compartir les meves imatges a les xarxes socials. La resposta va ser increïblement positiva, fet que em va motivar a somiar en gran i a fer un pas endavant per arribar a més persones: organitzar una exposició de fotografia. Al maig del 2024, vaig inaugurar la meva primera exposició en solitari, titulada “Guangzhou a través d’ulls estrangers”, on presentava, a través de més de 40 fotografies, la meva visió sobre la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer la seva diversitat i bellesa des d’una perspectiva diferent, enfortint així els vincles entre la comunitat local xinesa i l’estrangera. L’esdeveniment va comptar amb més de 100 convidats, incloent-hi diplomàtics espanyols i estrangers, representants de la indústria turística, cultural, empresarial i educativa, així com membres de la comunitat local i internacional residents al sud de la Xina.

Arran d’aquesta exposició, van sorgir noves oportunitats i, al mes següent, al juny del 2024, vaig participar en un acte cultural organitzat per diferents institucions xineses i espanyoles amb la intenció de reforçar els vincles culturals, comercials i turístics entre Espanya i Guangdong. Mitjançant diverses formes d’expressió artística, com la fotografia, la música i l’escultura, es va destacar la importància de l’intercanvi artístic en la promoció de les relacions bilaterals. L’intercanvi artístic va reunir prop de 80 convidats, incloent-hi membres de la comunitat localxinesa i representants internacionals d’Espanya i altres països. Aquest esdeveniment no només va servir com una exposició artística, sinó també com una plataforma per al diàleg i la col·laboració entre artistes i institucions d’ambdues nacions.

Gràcies a aquestes iniciatives, vaig poder col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, i tant les meves fotografies com la meva història com a fotògraf van ser presentades a la televisió i en plataformes digitals xineses. A més, al setembre del 2024 vaig tenir l’oportunitatde fusionar les meves dues grans passions: viatjar i la fotografia, gràcies a la invitació d’un mitjà de comunicació xinès per explorar i documentar la província de Gansu, al nord-oest del país, promovent la destinació a nivell internacional a través de la meva fotografia. Aquest viatge va ser una experiència que va reafirmar el meu compromís amb la fotografia com una eina deconnexió cultural i narrativa visual.

Conclusió: perseguir allò que t’apassiona

Mirant enrere, m’adono que tot va començar amb una simple curiositat per explorar el món. Perseguir aquesta passió em va portar a viure en diferents llocs, conèixer noves cultures iconnectar amb persones de tot el món. I va ser així, de manera gairebé natural, que la fotografia es va convertir en la meva manera de compartir les meves experiències, perquè altres també poguessin viatjar amb mi. Durant la meva etapa a Guangzhou, vaig entendre que la fotografia no només era un mitjà perrecordar els meus viatges, sinó també una manera de connectar amb l’entorn i transmetre la meva visió del món als altres. Així va néixer la idea de compartir i fer viatjar als/les espectadors/es a través de les meves imatges.

El missatge que vull compartir és simple: persegueix allò que realment t’agrada. En el meu cas, tot va començar amb la curiositat de conèixer el món i, a poc a poc, aquesta passió em va portar cap a una cosa més gran: la fotografia com una forma d’expressió i de connexió cultural. Si hi ha alguna cosa que he après al llarg d’aquest camí, és que viure a l’estranger i sortir de la zona de confort és una de les millors maneres de créixer personal i professionalment. Conèixer noves persones, llocs i cultures no només amplia la perspectiva sobre el món, sinó que també t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateix. A través d’aquestes experiències, aprens a adaptar-te, a evolucionar i a descobrir oportunitats que només apareixen quan t’atreveixes a sortir de la teva zona de confort. Treballar i viure a l’estranger obre portes a moltes oportunitats i et permet ser valorat d’una manera única. És una experiència transformadora que val la pena viure, ja que t’enriqueix tant a nivell personal com professional. De vegades, només cal atrevir-se a fer el primer pas.

Publicat al Butlletí de febrer de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

11 maig 2023

😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.

Publicat al Butlletí de setembre de 2020

Maresmencs i maresmenques al món

3 juny 2025

😀Omaima

🛫 Mataró

🛬Eslovènia

✅ Voluntariat

L’Omaima ens explica el seu voluntariat europeu a Krško

Hola! Em dic Omaima i sóc de Mataró. Ara mateix estic vivint a Krško que és un poble d’Eslovènia, bé, per elles és una ciutat. El país és molt petit i molt diferent. Jo estic aquí fent un voluntariat europeu, que és el que s’anomena EVS (European Volunteering Service) i puc dir que de moment és una de les millors coses que estic fent amb la meva vida.

Aquí faig coses que m’agraden i tinc temps per mi. Sóc una persona molt social i tinc aquesta mania que m’agrada estar ocupada tota l’estona. Jo sóc estudiant d’educació social i tot el que faig aquí té molt a veure amb aquest món. Vaig dos cops per setmana a un centre de dia que es diu Soncek Center, on ens dediquem a preparar detallets pel Nadal amb molt d’amor. Jo m’encarrego de trencar una mica amb la rutina i fem tallers, ja sigui classes de castellà, treballar les emocions, o fer classes de ball.

Després també he començat a anar a una escola d’educació especial i allà tinc una tutora i una classe assignada, m’ha tocat fer algun taller en anglès, i sobretot faig tot el que fan les alumnes. Un cop per setmana em demanen ajuda a la classe d’educació fisíca, ja que jo sóc atleta i m’encanta poder aportar idees meves a la classe.

Ara bé no tot és maco, al principi costa. Jo no utilitzava tant l’anglès i vaig passar de gairebé no parlar-lo a fer-ho tot el dia, i això al principi em cansava. Després també hi ha un altre complicació, que és l’idioma, ja que parlen eslovè. Per sort tinc un professor, tot i això és un idioma molt complicat però t’hi acabes acostumant.

També tinc una mentora que ara és la meva amiga i passem molta estona juntes, la meva sort és que parla castellà i a vegades va bé deixar de parlar anglès durant un moment.

Estic vivint en un hostel, en un apartament compartit amb un altre noi que també fa de voluntari aquí, l’apartament està molt bé.

En definitiva és una experiència que et fa valorar moltes coses i en el meu cas aprendre sobre l’educació social d’un altre país.Al centre on treballo sempre fan activitats, concerts, casals d’estiu i d’hivern, classes d’idiomes, no m’avorreixo pas.

Publicat al Butlletí de octubre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

9 març 2022

😀Pol

🛫Cabrils

🛬Austràlia

✅ Feina

L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils

A quina regió d’Austràlia et trobes?

Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.

És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.

Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.

Què et va animar a emprendre aquest viatge?

Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).

El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.

Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.

Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.

Quines altres activitats fas?

Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.

Que trobes a faltar?

Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.

Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.

Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.

Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!

Publicat al Butlletí de juliol del 2020

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Maria

🛫 Cabrils

🛬Portugal

✅ Pràctiques

La Maria ens explica com van ser les seves pràctiques TLN a Lisboa, a un centre de ciències del mar i el medi ambient

Quan vas arribar?

Vaig arribar el 7 d’abril i vaig estar gairebé 3 mesos i mig, el 14 de juliol vaig tornar cap a casa.

Què vas anar a fer?

Vaig anar a fer unes pràctiques a un centre de Ciències del Mar i el Medi Ambient (MARE), vaig estar participant en un projecte sobre l’estat ecològic de l’aigua en diversos punts del riu Tejo. La major part del temps estava al laboratori analitzant els invertebrats que hi havia a les mostres recollides, però en alguns moments també vaig anar a fer sortides de camp pel riu Tejo per recollir les mostres que més tard analitzavem.

Actualment què estàs fent?

Estic buscat feina com a biòloga, tot i que està bastant difícilcrec que gràcies a aquesta experiència tindre més oportunitatsde trobar alguna cosa.

Que vas fer abans de marxar? Visat, permisos, recerca de feina…

Abans de marxar vam realitzar activitats sobre el context social, cultural i històric del país, per saber en quines situacions ens podríem trobar, encara que Portugal té una cultura molt semblant a la d’aquí. A més a més vaig estar 5 setmanes fent un intensiu de classes de portuguès a una acadèmia de Barcelona. Gràcies al fet que Nexes es va ocupar de gestionar-ho tot juntament amb l’organització de Lisboa, no em vaig haver de preocupar de comprar bitllet, ni buscar feina ni pis.

Quines dificultats has trobat? Que has fet per solucionar-les?

La dificultat més gran jo crec que ha sigut l’idioma, tot i que tampoc ha sigut un gran problema, ja que portàvem una base gràcies a les classes, però al final no és el mateix que mantenir una conversa dia a dia amb gent d’allà. El portuguès és molt semblant al català i castellà i això ajudava a entendre-ho bastant, i també que quan els hi deien que no ho entens et parlàvem amb castellà o anglès sense cap problema.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Durant tota l’estada hem estat en contacte amb Nexes, preguntant com estava anant tot per Lisboa, a més, allà teníem una altra organització que també s’ocupava que tot anés bé.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que tirin endavant, és un país molt maco i tota la gent que he conegut també, sempre que necessitaves ajuda o no entenies alguna cosa, feien el possible per ajudar-te i que et sentissis bé.

Alguna recomanació?

Recomanaria aprendre portuguès abans de marxar però no és essencial, perquè he conegut alguns espanyols allà que sense parlar gens es comunicaven perfectament. Quan es vagi a buscar pis, que busquin molt bé perquè acostumen a ser preus molt elevats pel que al final és. I que no s’estranyin si en un pis compartit no es relacionen amb els altres inquilins, és molt normal, allà la gent va molt a la seva. I per visitar, hi ha massa coses així que recomano perdre’t per la ciutat, que és quan millor descobreixes i vius els llocs.

Publicat al Butlletí de novembre de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

19 juliol 2022

😀Eugènia

🛫Mataró

🛬Anglaterra / Alemanya

✅Estudis

Europa una diversitat de cultures. L’experiència de l’Eugènia.

Un estiu de fa temps, quan tenia 19 anys, vaig decidir fer un voluntariat a algun país d’Europa, preferia que fos a prop ja que era la primera vegada que marxaria sola de viatge. Gràcies a la Organització COCAT, vaig marxar de voluntària a un camp de treball a Anglaterra. Van ser només dues setmanes però va ser suficient per despertar en mi un interès enorme per Europa i per la diversitat de cultures que trobem en el nostre continent.

Al tornar a casa, començava el 3r any de carrera i no vaig dubtar ni un moment en marxar d’Erasmus al 4t any i tornar a viure una experiència internacional. A l’organitzar-ho, vaig marxar quatre mesos abans de l’inici de curs a una ciutat d’Alemanya propera on després faria l’intercanvi acadèmic. En aquesta ciutat em va acollir una família alemanya amb qui vaig viure aquests quatre mesos a canvi de passar temps amb les seves filles i parlar-los en castellà per tal que n’aprenguessin. Durant aquest temps a Alemanya vaig començar a aprendre alemany i em vaig trobar altra vegada amb una nova cultura i societat totalment diferents a les de casa. Un cop començat el curs acadèmic a Alemanya, vaig viure l’Erasmus amb gran felicitat i a dia d’avui puc dir que aquestes experiències em van canviar la vida, sobretot em van obrir la ment i em van convertir en la persona que soc avui.

Em vaig graduar i vaig començar a treballar però trobava a faltar el contacte amb el món internacional o simplement parlar en anglès. Així doncs em vaig fer voluntària d’una increïble associació internacional d’estudiants anomenada ESN on he tingut un recorregut de cinc anys i de la qual guardo un preciós record.

Aquí he après moltíssim, he millorat com a persona i he aportat el meu granet de sorra en les labors de integració social i cultural que fem les persones voluntàries. També m’ha permès viatjar per tota Europa en el context d’aquesta associació i mantenir el contacte amb estudiants d’arreu del continent.

Per últim lloc, fa pocs anys vaig decidir realitzar un viatge arreu d’Europa sola, coneixent les persones locals i altres viatgers i viatgeres d’aquells països on em trobés. Van ser dos mesos de viatge per cinc països (alguns planejats i d’altres improvisats), que altra vegada em van aportar una enorme riquesa cultural i un gran respecte i tolerància cap a les cultures desconegudes.

Durant aquest viatge vaig realitzar tasques de voluntària en camps de treball, gràcies al portal Workaway, el qual em permetia cobrir les despeses d’allotjament i àpats, apart de contribuir a accions socials.

En definitiva, viatjar ens obre la ment i ens fa millors persones, sobretot conèixer les persones autòctones de cada societat i entendre la seva forma de veure el món. Sens dubte, recomanaria a tothom que pugui que s’animi a viatjar.

Links d’interès:

https://www.cocat.org
https://www.workaway.info

Publicat al Butlletí de juliol del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Lucia

🛫 Mataró

🛬Finlàndia

✅ Feina

La meva experiència treballant a Finlàndia

Hola! Sóc la Lucia, de Mataró, i fa uns mesos vaig decidir anar-me’n a Finlàndia per viure una nova experiència. Sempre m’ha agradat viatjar, descobrir llocs nous i aprendre de diferents cultures, així que quan vaig tenir l’oportunitat de marxar, no ho vaig dubtar ni un segon.

L’inici de l’aventura

Vaig arribar a Finlàndia al setembre del 2024 amb la meva parella, i tots dos vam anar a treballar a Sodankylä, un petit poble al nord de Rovaniemi, en plena Lapònia. Tot el procés va ser bastant fàcil, ja que el departament de mobilitat es va encarregar de gestionar els tràmits més importants, com la recerca de feina i allotjament. L’únic que vaig haver de fer jo personalment va ser demanar la targeta sanitària europea a través de la web, un tràmit senzill però imprescindible per tenir cobertura mèdica a l’estranger.
Abans de marxar, vaig passar per aquella barreja de nervis i emoció típica de quan fas un canvi gran. No sabia exactament què m’esperava, però tenia clar que volia aprofitar cada moment i aprendre tant com pogués.

L’adaptació i els primers dies

Un cop arribats, la primera setmana la vam tenir lliure, cosa que ens va permetre conèixer el poble i els voltants amb tranquil·litat. La nostra persona de contacte allà, l’Anna, ens va ajudar molt a situar-nos i a entendre com funcionaven les coses. Ens va rebre amb molta amabilitat iens va portar a visitar diferents llocs. Això ens va fer sentir molt benvinguts i ens va ajudar a adaptar-nos més ràpidament. Quan vam començar a treballar, ens vam adonar que el ritme de vida a Finlàndia és moltdiferent del de Catalunya. Aquí estem acostumats a un ambient de treball molt més intens iestressant, especialment en el sector de la restauració. En canvi, allà tot era més tranquil. No tenen tanta clientela habitual, només en moments concrets com Nadal, quan la feina es multiplica i es nota que la gent es comença a estressar més. A mesura que passaven les setmanes, ens vam anar acostumant al clima, tot i que al principi era un gran repte. Quan va arribar el fred de debò al novembre, vaig començar a notar el que realment significa viure en un país nòrdic. Encara que aquell any no va ser especialment fred per als finlandesos, per a nosaltres sí que ho va ser. La neu i el gel complicaven qualsevol desplaçament i vaig caure unes quantes vegades abans de descobrir els millors aliats persobreviure al gel: els claus per a les sabates. Sense dubte, una de les coses més útils que vaig comprar allà!

Aspectes destacables i recomanacions

El que més destacaria de Finlàndia és la tranquil·litat amb què viuen i el respecte que tenen perla natura. És un país on es cuida molt l’entorn i la qualitat de vida és molt alta. Tot i que la foscor hivernal pot ser dura, la bellesa dels paisatges nevats i l’experiència de veure les aurores borealsfan que tot valgui la pena.

A qui vulgui viure una experiència similar, li recomano:

Planificar bé els diners, perquè sempre poden sorgir imprevistos.
Portar roba adequada, sobretot impermeable i càlida.
No tenir por de demanar ajuda, ja que la gent sol ser molt amable i t’ajudaran si ho necessites.
Mantenir una mentalitat oberta, perquè cada cultura té les seves diferències i l’adaptació potportar temps.

El balanç final

En general, aquesta experiència ha estat increïblement enriquidora. He après molt, he sortit dela meva zona de confort i he viscut coses que mai hauria imaginat. Recomano totalment aquesta experiència a qualsevol jove que tingui ganes de viure a l’estranger. Sigui a Finlàndia o a qualsevol altre país, marxar a viure fora t’obre la ment, et fa més independent i t’ajuda a créixer tant personalment com professionalment. Si tens l’oportunitat de fer-ho, no ho dubtis. Potser al principi fa por, però cada moment viscutfarà que valgui la pena.

Publicat al Butlletí de març de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

17 maig 2023

😀Gemma

🛫 Mataró

🛬Alemanya

✅ Voluntariat

La Gemma ens explica la seva experiència com a voluntària a Alemanya

Gemma Piqué Oliván –de Mataró a Ostfriesland – Rhauderfehn, Alemanya

Com a molts, un cop acabat el batxillerat va arribar el moment d’enfrontar-me a la pregunta que havia estat evitant durant dos anys. Cap a on volia enfocar la meva vida, quina carrera escollir i a quina universitat inscriure’m. No tenia les coses gens clares i vaig contemplar l’opció de fer un any sabàtic, dedicar un any a viure noves experiències, aprendre un nou idioma i donar-me temps per mi i per pensar.

En aquell moment vaig començar a investigar i gràcies a l’assessora del servei de mobilitat internacional jove del Maresme vaig descobrir el Cos Europeu de Solidaritat (EVS). Un programa de voluntariat amb projectes per tot Europa i subvencionat per la Unió Europea. En un primer moment semblava una idea perfecta, totes les despeses estarien cobertes, em donaven un lloc per dormir, diners per comprar menjar, l’oportunitat de fer un curs per aprendre l’idioma del país i podia formar part d’un programa de voluntariat.

Vaig registrar-me a la pàgina oficial, omplint totes les dades personals i preguntes, només em faltava inscriure’m a ofertes concretes per començar el procés de selecció però em vaig deixar endur per l’opinió dels meus pares i ho vaig deixar tot endarrere per començar una carrera universitària.

A la universitat, tot i conèixer a gent meravellosa i tenir assignatures que em van agradar, no sentia que allò que havia escollit m’omplis com per dedicar-m’hi o continuar. Suposo que en el fons no em parava de preguntar com hauria sigut si hagués marxat. Així que finalment vaig decidir inscriure’m a diferents ofertes EVS, tenia la sensació que si no marxava ara potser mai trobaria el temps per fer-ho.

Un dia a finals de Juliol vaig tenir una entrevista per Skype amb l’organització amb la qual estic treballant. Durant la trucada després d’unes preguntes bàsiques per coneixem em van proposar directament si volia formar part del seu equip. Vaig tenir un mes per organitzar-ho tot, no va ser massa feina, només vaig haver de buscar un vol i aconseguir una organització que fes de “sending organisation” per poder firmar el contracte.

Així que vaig arribar a Rhauderfehn, Alemanya, un poble que es troba a una hora de Bremen i al costat de la frontera amb Holanda sense saber molt bé a on anava i que anar a fer. Ara després d’uns quants mesos ja em sento més ubicada, el meu programa de voluntariat està enfocat als joves.

Al matí estic treballant al Gymnasium, una mena d’institut, ajudant als professors quan ens ho demanen, duen a termes diferents petits projectes sobre la Unió Europea i també fent activitats amb els infants durant les hores de pati. A més a més després de dinar els voluntaris ens encarreguem de tres AG que serien com activitats extracurriculars. Fins al moment estem duent a terme dos tallers de cuina on a més d’ensenyar diferents receptes típiques catalanes i espanyoles, estic aprenent cuina italiana, nòrdica i alemanya, gràcies als meus companys. També estem impartint un taller de llengües romàniques ensenyat nocions bàsiques d’italià i castellà, aquest taller però s’acaba en breu i ara ens han permès organitzar un AG des de zero sobre el tema que vulguem.

A part de l ́escola algunes tardes hem d’anar a treballar al “Jugendcafé” del poble, és un cafè que dirigeix l’ajuntament on els joves poden venir a passar l’estona jugant al futbolí, al billar, a la PlayStation… mentres poden demanar menjar i beguda que tenen preus econòmics. A més també estem intentant organitzar esdeveniments i tornejos.

Com podeu imaginar la llengua és un obstacle important, tot i que vaig cursar alemany a l’escola, quan vaig arribar a Alemanya em vaig adonar que em queda molt per aprendre. És una llengua que requereix dedicació, per sort a mi i als altres voluntariats ens han proporcionat un curs. A part d’aprendre alemany també estic millorant i practicant molt més l’anglès, amb els meus companys parlem pràcticament sempre amb anglès i la majoria dels alemanys que hem conegut tenen un molt bon nivell. Tot i que el principi va ser un repte parlar amb anglès ara cada vegada em sento més còmode i amb més fluïdesa.

Un altre obstacle podria ser viure fora de casa aprendre a organitzar-me, cuinar, netejar, arreglar coses, en definitiva ser més independent i autònoma. En general no se m’ha fet difícil, però tots hem hagut d’aprendre és a ser pacients i adaptar-nos a la manera de fer dels altres. Estic treballant i convivint amb les quatre mateixes persones, tots cinc passem la majoria del temps ja sigui laboral o temps lliure junts pel què hem hagut de cooperar per tenir una bona convivència. De moment no hem tingut cap problema i podria dir que compartir aquesta experiència amb cada un d’ells és el més positiu, estic aprenent moltíssim i fent bons amics que després d’aquest any podré anar a visitar.

El que poder ha estat més difícil és trobar coses per fer durant el temps lliure, estic a un poble bastant petit on només hi ha supermercats i cases pel que tot queda molt limitat. A més els diumenges els autobusos no funcionen així que només ens podem moure amb cotxe. Per sort una de les companyes té cotxe cosa que ens ha permès fer una mica de turisme i visitar pobles o i ciutats com Bremen o Groningen. Conèixer gent al principi va ser complicat, ja que aquí la gent està acostumada a quedar a casa amb els amics. Tot i això ara ja coneixem a més joves del poble que ens han convidat a formar part d’alguns dels esdeveniments que organitzen. A més també hem conegut a un altre grup de voluntaris que viuen al poble del costat, el qual es troba a 15 minuts amb bicicleta. Quasi se m’oblidava, a Alemanya tothom va amb bicicleta, es casi imprescindible per poder moure’t i anar d’un lloc a l’altre.

En general podria dir que estic molt contenta amb la meva decisió, aquest any estic adquirint nous coneixements, descobrint nous punts de vista i m’està deixant relaxar-me i tenir temps per planejar i enfocar el proper pas. Si estàs pensant a fer un any sabàtic, t’ho recomano al 100%. Ha sigut una de les millors decisions que he fet; tot no és perfecte però cada petita situació amb la qual t’has d’enfrontar et fa valorar més les coses.

El que sí que us recomanaria si voleu fer un EVS, és fer una bona investigació sobre els diferents projectes i també sobretot el lloc on voleu anar i quines possibilitats ofereix. A més si podeu sempre és bo tenir un coneixement bàsic de la llengua oficial del país, la gent t’ho agrairà.

Publicat al Butlletí de març de 2020

123...6 Pàgina 2 de 6