😀Carla
🛫Pineda de Mar
“La meva experiència a Frontignan”. El testimoni de la Carla
Bonjour bonjour!!! Ça va bien?
Em dic Carla Martín Camps, tinc 22 anys i soc de Pineda de Mar.
Vaig tenir la gran sort de ser l’escollida per a realitzar un voluntariat de llarga duració, de 9 mesos, a Frontignan, França, amb el projecte de ‘Cos Europeu de Solidaritat’.
La meva missió com a voluntària en el departament de servei a la joventut de l’ajuntament, és l’organització i realització d’activitats de lleure, esportives i culturals, també el suport escolar, i la missió principals, fer la difusió del projecte de voluntariat internacional als joves del poble.
Feta aquesta petita introducció… Us explicaré una mica la meva experiència!
Sempre tenia en ment viatjar i fer un projecte de voluntariat de llarga duració, però mai havia tingut el coratge de dir, sí, me’n vaig; degut a que fa por, por de canviar tot el meu dia a dia, d’anar a un país amb una cultura diferent, de no saber l’idioma, d’anar sola… Vaig sentir mil i una pors.
Però després vaig pensar: ‘De veritat no aniràs a fer un voluntariat de 9 mesos a un altre país per aquestes pors?’ No podia deixar escapar una oportunitat tan gran, així que, amb totes les meves pors (no les vaig deixar de cantó, les vaig convertir petits reptes personals, que havia de superar) , em vaig submergir en aquesta gran aventura.
Vaig arribar l’1 de maig del 2021, i a l’estació de Sète m’esperaven els meus dos tutors, el de voluntariat i el de treball, i també l’altre voluntari, vingut de Vizela, Portugal, i vam anar a conèixer la que seria la nostra casa durant aquests mesos. La veritat és que vaig quedar sorpresa, ja que és una caseta petita, però molt molt equipada, no li falta de res!
La primera setmana va ser una mica d’adaptació i de sortir del ‘shock’, va ser una primera setmana intensa, amb moltes reunions, presentacions, visites… I tot en francès!! El cap m’anava a explotar! Imagineu-vos, primera setmana, a un país on domines el bàsic del seu idioma, escoltar-lo vegada si vegada també i lo millor de tot, haver d’intentar parlar-lo!
Però tot això és normal, la segona setmana ja em sentia casi com a casa, em vaig sorprendre a mi mateixa del gran canvi que havia fet en només una setmana, estava molt i molt còmode.
La relació amb l’altre voluntari era molt bona, realitzava tasques que m’agradaven, coneixia a gent nova… Tot això feia que les pors i l’enyorança no juguessin un paper tant principal.
Els dies han anat passant, massa ràpid, ja porto casi 3 mesos. En aquests tres mesos he pogut viure experiències increïbles i molt enriquidores. M’estic coneixent a mi mateixa, estic fent coses que mai hagués pensat i personalment estic creixent molt.
És una experiència que recomano al 100%. Nois i noies que vulgueu sortir a conèixer món, feu-ho, no ho dubteu ni un moment, sortir de la zona de confort ens fa grans, ens fa viure experiències inoblidables, deixeu de cantó totes aquestes pors internes i sortiu a menjar-vos el món, no som conscients de la nostra grandesa fins que trenquem els nostres límits mentals.
Trenca el teu motlle i viu! Us puc assegurar que no us en penedireu!!!
