Maresmencs i maresmenques al món

3 juny 2025

😀Mireia

🛫 Premià de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

Mireia, primer de batxillerat als EEUU

Hola! Em dic Mireia Campmany, tinc 18 anys i sóc de Premià de Mar.

Ara mateix farà dos anys que vaig marxar a Estats Units a estudiar un any, tot primer de batxillerat, i segueixo pensant que ha sigut la millor decisió que he pres mai. Vaig estar a l’estat de Nova Jersey, relativament a prop de Nova York, a un poble molt petit que es diu Hopewell. Recordo arribar a mitjans d’agost i sentir-me sola per dos motius: No coneixia a ningú i encara no tenia prou confiança amb la meva nova família, i tots els meus amics de Barcelona estaven aquí, podent estar junts i gaudint de les vacances.

Dues setmanes després vaig començar l’institut, vaig anar sentint-me part de la família i vaig acabar d’adaptar-me; a partir d’aquí no vaig tornar a sentir-me sola i no volia anar-me’n.

Abans de tot això vaig haver de fer-me el visat (d’estudiant) per anar-hi, i recordo anar a Madrid a fer-lo. De la resta de tràmits se’n va encarregar la meva organització (STEP), ja que hi vaig anar amb aquesta. Les dificultats que vaig trobar no van ser gaires, simplement el que ja he comentat: adaptar-me a una forma de vida tan diferent (nova família, nous amics, horaris…) i aprendre a estar sola.

Estudiar a l’estranger és una decisió en la qual s’ha d’invertir temps i reflexió. Tot i això, personalment recomano a tothom de tot cor que si teniu l’oportunitat d’anar-vos-en a l’estranger i fer alguna cosa així ho feu, perquè és el millor que m’ha passat mai: una experiència única i que mai oblidaré. Aprens moltíssim en tots els aspectes, i òbviament millores a un nivell extrem la llengua (en el meu cas l’anglès). Però és molt més que això; fas nous amics i et lligues a una nova família per sempre, aprens a estar sola i madures molt com a persona, cosa que és essencial per créixer i aprendre a afrontar circumstàncies de la vida.

No dic que tot sigui de color rosa perquè com tot, viure a l’estranger té els seus punts durs. Al principi costa assimilar que estàs sola en un món completament nou, pel teu compte i sabent que tot depèn de tu. Saps que has d’obrir-te a unes persones que al principi són uns desconeguts. Dates especials, com ara el teu aniversari o Nadal poden ser moments sensibles i que fins i tot pot semblar que t’enfonses, però no són més que petits desnivells a superar amb una nova família que estarà al teu costat per ajudar-te a fer-ho. Però sobretot, i per difícil que sembli al principi, has de donar-ho tot de tu en la teva nova vida, canviar el xip i posar els dos peus a terra en el nou país que t’acollirà i deixar-te emportar per viure al màxim l’experiència.

Del dia a dia em van sorprendre els horaris en general: jo dinava a les 11 del matí a l’institut i sopava relativament d’hora comparat amb aquí (entre les 5 com a molt d’hora i 8 com a molt tard de la tarda). També em va sorprendre (positivament) les condicions meteorològiques; on jo estava (New Jersey) a l’hivern feia molt de fred i nevava, fins i tot vam tenir “Snow days” (dies que no podíem anar a l’institut per la neu). A mi això em va agradar molt perquè jo només veig la neu aquí quan vaig a esquiar.

A la tornada quan vaig cursar segon de batxillerat tot va quedar convalidat i no vaig tenir problemes a l’hora de fer la selectivitat. Abans de marxar t’has d’assegurar que l’organització amb què vagis et doni suport amb la convalidació de les assignatures al final de l’estada als Estats Units. En el meu cas vaig haver d’anar a la Tresoreria del meu estat, un notari m’ho va oficialitzar. En tornar em van dir que per convalidar les assignatures a Espanya havia d’escollir unes assignatures d’una llista. Per a fer aquest tràmit em van ajudar a l’institut d’allà (la meva “counselor” m’ho va explicar tot i ella va contactar amb l’agència). També s’ha de tenir dos dits de front, és a dir, si quan tornis tens pensat cursar el científic a segon de batxillerat, lo seu seria escollir física o química, sempre i quan l’assignatura convalidi. Cada organització és un món; no us preocupeu perquè això és un tema que expliquen i insisteixen molt.

Finalment, no puc pensar en una sola paraula que descrigui aquesta experiència, de tantes emocions i moments a viure. Simplement us encoratjo al 100% a posar un peu al món exterior i endinsar-vos en aquesta oportunitat única.

Publicat al Butlletí de setembre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

30 maig 2025

😀Carlos

🛫 Mataró

🛬Polònia

✅ Feina

Marianów Experience.

En Carlos Linares Benítez, un jove nascut a Mataró i estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses, ens explica la seva experiència en un camp de treball.

El darrer mes de Juliol vaig participar en un camp de treball a Marianów, un petit poble d’uns 60 habitants
prop de Varsòvia. A partir d’una assessoria amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme vaig contactar amb l’SCI, entitat que organitzava el projecte. Els coordinadors del camp van estar en contacte permanent amb nosaltres i ens van ajudar en tot moment. El projecte estava format per un grup de 7 voluntaris procedents d’Espanya, Itàlia, Polònia, ússia i Ucraïna. La nostra feina consistia en preparar i dur a terme activitats d’entreteniment per a un grup de 30 nens i nenes residents a la zona (de 8 a 13 anys proximadament). Es tractava d’una zona rural tranquil·la, apartada de l’àrea metropolitana de Varsòvia, formada per pobles molts petits en els quals no hi havia una gran oferta de lleure per als nens i nenes, i és per això que l’associació AXA, junt amb l’SCI van decidir crear una mena de casal d’estiu amb voluntaris internacionals. Les activitats que reparàvem eren bàsicament tallers de manualitats (workshops), esports, jocs d’aigua, balls, obres de teatre i altres actuacions.

També destacava la temàtica de la diversitat cultural. De fet, cada dia preparàvem els jocs i les manualitats tradicionals d’un dels països dels quals procedíem els voluntaris. A més, havíem d’animar als nens i nenes a parlar anglès el màxim possible, per tal que prenguessin mentre s’ho passaven d’allò més bé.

Pel que fa a l’allotjament, ho vam tenir d’allò més bé. Dormíem a una casa rural molt espaiosa, amb dues dutxes i tres habitacions d’un, dos i quatre llits. La casa tenia una cuina en condicions i una sala per jugar al billar. La nostra veïna era membre de l’organització AXA i ens deixava utilitzar la rentadora i el wifi. A més, ens proveïa del menjar i part del material que necessitàvem per fer les activitats.

La veritat és que feia temps que volia prendre part d’un projecte com aquest i només me’n penedeixo
de no haver-me decidit abans. Només tinc bones paraules pels companys, els coordinadors voluntaris,
els organitzadors, i els nens i nenes amb els quals vaig passar uns dies inoblidables. He gaudit gairebé com ho vaig fer quan era jo el nen que participava als casals d’estiu. Personalment, penso que aquesta experiència ha estat gratificant, m’ha aportat molt. Malgrat que els integrants compartíem la passió pels idiomes, no teníem gaire experiència en el camp de l’educació. Tot i així, considero que ens en vam sortir força bé. He hagut de planificar, treballar en equip, comunicar-me en anglès i amb gestos amb els nens i nenes , i he après molt d’altres països i cultures, coses que realment només pots aprendre quan convius amb la gent i formes un bon equip. Des de l’SCI només requerien que portéssim la targeta sanitària europea, i els coordinadors del camp ens van anar informant i aconsellant sobre altres coses que portar, material, vestuari, etc.

Vaig triar el projecte per la informació que es podia veure al portal de l’SCI, i no tant pel país. Tot i que penso que Polònia és u país maquíssim per vistar i poc conegut (especialment recomano visitar Cracòvia). Recomano també l’experiència en un projecte d’aquest tipus pel que m’ha aportat personalment, com he dit anteriorment, i en especial aquest projecte per a joves que vulguin dedicar-se a l’educació i a l’ensenyament d’idiomes.

Com a dificultat vaig trobar únicament la comunicació amb els nens i nenes més joves (8- 10 anys), ja que òbviament els hi costava comunicar-se en anglès i havíem de recórrer als gestos. La col·laboració dels voluntaris locals i d’una voluntària Polonesa del grup va ser clau en algunes situacions en què era difícil transmetre idees o entendre el que deien els nens i nenes locals.

Publicat al Butlletí de març de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

19 juliol 2022

😀Albert

🛫 Vilassar de Mar

🛬Anglaterra / Portugal

✅Pràctiques

“La mobilitat et canvia la vida”, per Albert Tarragó.

Helpx amb 18 anys, el meu primer voluntariat fora de casa a Reading (Anglaterra) cuidant a l’entranyable Jackie. 2013

Quan tenia 18 anys em vaig quedar fascinat en veure que el meu cosí realitzava la volta al món com a motxiller. Vaig tenir clar que jo també volia recórrer món i aquell mateix estiu vaig anar a fer un voluntariat al sud de França i un altre a Reading, Anglaterra amb Helpx.

Ràpidament em vaig adonar de la gran quantitat d’oportunitats que tenim els joves al nostre abast per poder estudiar o treballar fora.

Quan estava a tercer de carrera, Publicitat i RRPP a la URV, no m’ho vaig pensar ni un minut la decisió de marxar d’Erasmus. Al final la típica frase: “L’Erasmus és una de les millors experiències que pots tenir a la vida” era veritat. El meu Erasmus a Lisboa va suposar un creixement personal i professional molt gran. Va ser tota una aventura vital on vaig poder fer amics de tot el món i amb els que encara mantinc una gran amistat, vaig descobrir un país i una cultura meravellosa, un sistema educatiu innovador… Molts aprenentatges que adquirim al programa europeu es poden resumir a la perfecció quan preguntes a una persona si ha fet Erasmus i respon amb un somriure infinit.

La meva relació amb Lisboa no acaba aquí, ja que dos anys després vaig tornar per sumar-me al programa TLN Mobilicat, on 10 joves sense feina somiàvem amb Portugal per fer un salt laboral que ens ajudes a sortir de l’atur. Vaig estar durant quatre mesos fent pràctiques a Renovar a Mouraria que és una associació que lluita per la integració de totes les cultures de barri: proporcionant classes de portuguès als immigrants, fent suport escolar als nens i nenes, amb una batucada, assessorament legal, oferta cultural… Va ser un autèntic plaer poder treballar a Renovar difonent i sumant en tot el que fa l’associació. Vaig gestionar les xarxes socials, donar suport l’estratègia comunicativa, ajudar a la coordinació d’esdeveniments i donar suport en altres projectes…

Erasmus a Lisboa del meu Grau en Publicitat i RRPP
a l’Escola de Comunicação Social de Lisboa. 2016

A partir d’aquí vaig sentir quin camí volia emprendre professionalment, però no tenia molt clar a què exactament. Amb el pas el temps vaig anar descobrint conceptes com la transformació social, el voluntariat, la cooperació, etc. Paraules que dibuixaven el meu camí i m’han acompanyat aquests últims estius amb un casal d’infants al sud del Marroc, a un camp de refugiats al nord de Grècia (Tessaloniki) i al sud del Senegal (Casamance) ajudant a una ONG (Diandé Africa) que treballa per potenciar l’educació dels infants, la creació d’oportunitats laborals per la dona per al desenvolupament de la comunitat.

8 anys després tinc la gran sort de poder treballar dins del Tercer Sector i estudiar el segon any del Màster de Globalització, Desenvolupament i Cooperació a la UB. A més puc transmetre la passió per la mobilitat internacional amb els tallers que imparteixo gràcies a Nexes. Una petita llavor perquè més endavant la mobilitat internacional, d’estudis, voluntariat o laboral, sigui un punt d’inflexió i evolució en tots els sentits.

Sri Lanka – Seminar Erasmus + sobre educació no formal i DDHH organitzat per SCI Sri Lanka. 2019

Coordinació del camp de treball de la FESC (Fira de l’Economia Social i Solidària) 2018.

Publicat al Butlletí d’abril del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Joan

🛫 El Masnou

🛬Anglaterra

✅ Pràctiques

Parlem amb en Juan Loewe, un jove de 24 anys del Masnou que va fer pràctiques TLN a Chester, al Regne Unit.

Què et va cridar l’atenció d’aquest programa?

Una de les meves aficions és viatjar; el que em va agradar d’aquest programa és veure que podia viure i fer pràctiques a l’estranger i això em va animar. També el fet que les pràctiques fossin al Regne Unit. Jo he estudiat el cicle superior de comerç internacional i també en vaig estudiar un altre de transport i logística. Per aquests dos àmbits es necessita l’anglès, això va ser una motivació especial per tirar endavant amb aquest programa. També per agafar experiència.

En el moment en què em vaig inscriure al programa estava estancat. Ja havia acabat els estudis i vaig marxar a Anglaterra per millorar l’anglès. En tornar la meva idea era trobar feina però buscant-ne en el meu sector veia que em faltava l’experiència i l’anglès. Quan vaig veure que hi havia el programa TLN per a mi va ser com fer un salt per arribar on volia arribar.

A quin tipus d’empresa vas fer les pràctiques?

Estava a la Catedral de Chester, on tenen una botiga. Allà estava a la caixa o ajudant els clients. Estava tot el dia parlant en anglès, tant amb els clients com amb els companys de feina.

En què consisteix el TLN Mobilicat?

El TLN és un programa bastant complet. Estava gestionat per Nexes, que va seleccionar 25 persones per a fer pràctiques en tres països: Al Regne Unit, a Portugal i a Itàlia. Després de la selecció, un cop estàs dins del programa, vam fer un curs de 5 setmanes intensives de l’idioma a una acadèmia de Barcelona. Va estar molt bé, tot i que eren moltes hores al dia! Després el període de pràctiques van ser 3 mesos, de l’Abril al Juliol. Amb Nexes també vam fer 3 dies dedicats a fer un curs cultural, on fèiem activitats i parlàvem de les situacions diverses que podíem trobar al país degut canvi de cultura. De totes maneres, segons he vist entre el Regne Unit, Itàlia i Portugal no tenim tantes diferències culturals.

Així no vas notar diferències culturals en el teu dia a dia?

No, a la Catedral estava en contacte amb bastants turistes, la meva cap era francesa, encara que portava 25 anys vivint a Anglaterra, la meva companya era francesa-portuguesa… Jo no ho vaig notar molt.

A part de treballar quines activitats feies?

Vaig tenir molta sort. Jo jugo a futbol sala, i la “partner” d’allà té un fill que està ficat en un club de futbol sala d’allà i em va aconseguir el contacte d’un equip de la zona amb qui podia entrenar i jugar partits amistosos. Aquesta experiència em va agradar molt, porto des dels 6 anys jugant a futbol sala i per mi va ser una experiència molt guapa. I és clar, allà havia d’entendre les tàctiques en anglès, que al principi era complicat, ja que parlen bastant de pressa i, al ser al nord, tenen un accent força tancat. Em va servir per a millorar i vaig gaudir molt. El “partner” que teníem allà era super bo, es preocupava moltíssim per nosaltres. També ens van organitzar un viatge d’un cap de setmana a Cardiff.

Que tal amb els companys que van anar al Regne Unit amb tu?

D’aquí vam sortir un grup de 9 persones. En aquest cas si que vaig trobar diferències ja que jo venia de l’àmbit comercial i administratiu i en canvi els companys eren d’un perfil més de ciències i de la natura. Són àmbits molt diferents, i no trobava molta afinitat. Ens portàvem bé, però al final vaig decidir anar pel meu compte.

Un problema que teníem és que estàvem ubicats en ciutats diferents. Tot i que no estàvem lluny això dificultava que estiguéssim en contacte i féssim grup. En el nostre cas 2 estàvem ubicats a Chester, Anglaterra, i els altres estaven a Wrexham, a Bangor i a Llangollem, que és Gal·les. La primera setmana sí que vam estar plegats. Vam fer un curs cultural de 40 h, vam fer una sortida a Liverpool i vam anar per la muntanya. I l’última setmana també vam estar junts.

Com funcionava l’allotjament?

Això depenia de la tria de cadascú. En el meu cas jo estava en una familia, altres companys estaven en residència o pis compartit. Amb la família per una part vaig estar bé: tenia una habitació correcte, el llit estava bé, tenia una tele gran amb Sky cinema, i podia veure pel·lícules cada dia, que em va ajudar a millorar l’oïda. Com a inconvenient: no tenia armaris a l’habitació, que sembla una ximpleria però en una estada de tres mesos fa falta. Un altre punt negatiu amb la família és que anaven bastant a la seva. Jo sopava a la cuina i ells al menjador, hi havia poca relació. Venia d’una altra experiència l’any passat en què vaig estar al sud del Regne Unit i en aquell cas sí que tenia relació amb la familia. Allotjaven pel tema econòmic. Que està bé, però el que és interessant és que facin més acollida. En aquesta ocasió vaig estar amb tres famílies diferents i les tres van ser igual de tancades. Però per a mi es compensava amb altres coses.

La manera de treballar de la gent és diferent que la d’aquí?

És diferent, té les seves parts positives i negatives. Com a part positiva: No paren dues hores per dinar, sinó que fan jornades intensives. Allà jo entrava a les 10 i sortia a les 17 hores. Tenia tres quarts d’hora per dinar. Tenia tota la tarda per tenir temps lliure i per fer vida social. La part negativa és que a les 17 – 18 h ja tancaven els comerços. En sortir de la feina gairebé no quedava temps per anar a comprar.

Aquestes pràctiques a l’estranger t’estan ajudant a trobar feina?

Encara no estic buscant feina perquè un dels meus objectius era fer un curs orientat a la part digital del comerç, que és el que estic fent ara. Jo crec que sí que m’ajudarà a trobar feina en el meu àmbit perquè el fet de tenir experiència treballant fora aquí està bastant valorat. També perquè he millorat l’anglès. Abans de fer el programa tenia un nivell mitjà-baix, més o menys un B1. Ara, després d’aquesta experiència he adquirit un bon nivell per tenir converses, ara tinc el que equivaldria al First.

Comentes que vas estar-hi d’abril a juny. Va ser suficient aquest temps? T’hi hauries estat més mesos?

Se’m va passar ràpid el temps, van ser 14 setmanes, però no hauria allargat l’estada pel clima. Durant el mes de juny i juliol plovia i feia fred, i jo estic acostumat al temps d’aquí on quasi no plou i a l’hivern tampoc no és que faci fred… El fet d’estar a l’estiu i haver d’anar amb jaqueta a mi al final em va passar una mica de factura.

Repetiries l’experiència?

Si que ho repetiria, com he comentat abans una de les meves aficions és viatjar, conèixer noves cultures, veure nous països. Lo bo que té el TLN és que al principi t’ho expliquen i no t’ho creus, és massa maco. T’ho cobreix tot: el curs de 5 setmanes d’idioma aquí, les 14 setmanes de pràctiques, et paguen el vol… Si teníem qualsevol problema ens ajudaven. És una beca realment molt bona!

Publicat al Butlletí de octubre de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

19 juliol 2022

😀Núria

🛫 Vilassar de Dalt

🛬Itàlia

✅ Estudis

La Núria, de Vilassar de Dalt, ens comparteix com va ser la seva experiència universitària fent un Erasmus a Bologna.

Hola! Sóc la Núria, de Vilassar de Dalt. Vaig fer un màster Erasmus Mundus en Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans que incloïa una estada de 6 mesos a una altra universitat europea i vaig escollir anar a Cesena, a l’Emilia-Romagna, una ciutat molt a prop de Bologna situada a la costa est d’Itàlia.

Vaig arribar-hi un l’1 de març del 2018 i quan vaig aterrar no sabia si allò era Itàlia o havia agafat un avió cap a Finlàndia. Hi havia mig metre de neu, molts trens s’havien cancel·lat pel temporal i hi feia molt de fred. Després vaig descobrir que en aquella zona no és tan estrany que hi nevi, de fet, el clima és força extrem: a l’hivern hi fa molt de fred i a l’estiu moltíssima calor.

Abans de marxar vaig haver de preparar algunes coses per poder estar-me a Itàlia. Per sort, gairebé tota la part burocràtica me la va tramitar la secretaria del màster. Ara bé, la cerca d’un lloc per estar-m’ho sis mesos em va dur força temps. Cesena no és una ciutat gaire gran, té uns 100.000 habitants i està molt a prop de Bologna, a 40 minuts de tren. Molta gent va i ve cada dia i, per tant, no hi ha gaire oferta de pisos compartits. Bàsicament funcionen per grups de Facebook on hi pots trobar ofertes d’habitacions en pisos compartits d’estudiants.

Jo estudiava a la Universitat de Bologna però la facultat de psicologia i algunes altres facultats, com la d’arquitectura, estaven situades a Cesena. Això va fer que la meva experiència Erasmus fos molt singular: si diuen que hi ha Erasmus catalans per tot arreu, en el meu cas, només érem tres noies catalanes.

Finalment vaig trobar una casa molt bonica al centre de la ciutat on hi vivíem cinc persones. Hi havia dos italians i això va fer que al cap de molt poc temps ja el parlés força bé tot i que el meu màster fos impartit 100% en anglès. Saber català i castellà són dos plusos importants a l’hora d’aprendre la llengua italiana, tot i que he de dir que quan t’hi poses no és tan senzilla com sembla. Això sí, si hi ha ganes i motivació, al cap d’un mes ja podràs parlar-lo mig decentment i al cap de tres mesos t’hi sentiràs molt a gust. Val a dir que jo no vaig poder anar a l’acadèmia de llengües que normalment ofereixen als estudiants d’Erasmus, perquè el curs ja havia començat quan hi vam arribar els estudiants de màster.

Els primers dies van ser de tràmits i adaptació. Tot i que és un país de la UE, vam haver d’anar a registrar-nos per tenir un codi fiscal que permetés a l’estat Italià tenir constància de la nostra residència a Itàlia. D’altra banda, vam haver d’anar a registrar-nos com a estudiants Erasmus a l’oficina de relacions internacionals de la Universitat. Per sorpresa nostra, ningú d’aquella oficina parlava ni anglès ni cap altra cosa que no fos l’Italià. Mai sabrem si ho vam entendre tot correctament!

Quan hi vaig anar tenia moltíssimes ganes de viure unaexperiència com aquella. Van ser sis mesos increïbles, vaig conèixer a gent de tot el món i vaig poder viatjar moltíssim per tot el país. Totes les regions italianes estan molt ben comunicades en tren i a més a més a preus increïblement assequibles. Això sí, els trens passen a l’hora que volen i noés estrany que vagin amb més de 30 minuts de retard.

Si voleu fer una estada a Itàlia us recomanaria que aprenguéssiu quatre coses bàsiques en Italià i que intenteu rodejar-vos de gent italiana. Ja que per a nosaltres és força fàcil aprendre’n la llengua, és una de les grans coses que et pots emportar d’aquesta experiència. D’altra banda, us recomano que tingueu molta paciència per als tràmits, la cerca de pis, etc. Si a Espanya les coses van lentes, a Itàlia força més. A més a més, estigueu atents a qui llogueu una habitació. La llei Italiana permet als propietaris entrar al pis dels inquilins quan vulguin i sense avisar. Alguns companys d’Erasmus es van endur més d’una sorpresa.

Viure a Cesena va ser una experiència que no oblidaré mai. Tot i que hi havia pocs Erasmus, amb la gent del màster vam fer un grup molt i molt unit. La Natàlia, la Myra, la Fiorella, la Michelle, l’Alex, el David, l’Andrea, el Clarke, la Líbia, la Núria, el Gabrielle, la Laura… Totes elles, persones que no oblidaré mai. Fèiem sopars, festes i viatges molt sovint i, com que les distàncies eren curtes entre casa i casa, o bé anàvem amb bici, semblava que visquéssim pràcticament junts. La ciutat és increïble arquitectònicament, hi podreu trobar els arcs típics de l’Emilia-Romagna, molt bons restaurants de menjar exquisit i només està a 15 km del mar adriàtic. A més a més, està tan a prop de Bologna que hi anàvem molt sovint, o bé per sortir de festa o bé per visitar-la i passar-hi el dia.

Quan venia algú a visitar a algú dels del grup era una festa. Fèiem un sopar de benvinguda o bé anàvem a prendre vi a la piazza del popolo o a fer l’aperitivo al vespre. Recordo que teníem el costum de passejar molt a les nits. Cesena és una ciutat molt més tranquil·la que Bologna. Només hi havia concerts en directe els dimecres a la nit i alguns pubs i terrasses els caps desetmana, però la resta de dies acostumàvem a sortir a les nits a passejar i xerrar de la vida, i creieu-me si us dic que aquesta mena de rituals t’omplen de vida quan vius lluny de casa. Els nous amics es converteixen en família i trobes que les coses que aquí no hauries fet mai, allà t’omplen els dies.

D’altra banda, viure a una ciutat petita té els seus avantatges. Primer, perquè no hi ha gaire turisme i, per tant, estàs immers en la cultura i la llengua al 100%. Després, perquè a poc a poc comences a conèixer els racons, botiguetes i persones emblemàtiques de la ciutat, i cada vegada t’hi sents més com a casa.

La universitat italiana té força fama de ser més aviat lleugera pels Erasmus. Ara bé, la Universitat de Bologna és la més antiga d’Europa i, almenys al meu màster, no ens donaven gaire via lliure.Classes, presentacions orals i entregues a punta pala. Allà les notes van sobre 30 en comptes de sobres 10 i s’aprova a partir de 18 punts. Això sí, treure molt bones notes a Itàlia és força més fàcil que a Catalunya. Tot i això, els exàmens són gairebé tots orals, fet que fa que la por escènica que puguis tenir hi jugui un paper important.

Sens dubte, us recomanaria mil vegades que, si en teniu l’oportunitat, marxeu a viure una experiència internacional. Viure lluny de casa et fa sortir de la zona de confort constantment, haver de superar obstacles, aprendre una nova llengua, viure en una nova cultura, conèixer gent nova i estar molt més oberta i flexible a tot el que vingui. Quan vaig tornar a casa, em va costar setmanes posar els peus a terra. Primer tenia la sensació que havia viscut un somni i que no havia estat del tot real. Però finalment, quan agafes perspectiva, desitges tornar a repetir-ho una altra vegada.

Publicat al Butlletí de febrer del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

17 maig 2023

😀Carla

🛫 Pineda de Mar

🛬Lituània

✅ Intercanvi juvenil

La Carla de Pineda de Mar ens explica la seva experiència en un intercanvi juvenil a Lituània

Entrevistem a Carla Macias, una jove de Pineda de Mar que ha participat en un intercanvi juvenil a Lituània amb la Fundació Catalunya Voluntària.

La Carla va assistir a una de les nostres assessories presencials de Pineda de Mar el novembre passat. Tenia moltes ganes de participar en una experiència internacional i, entre altres opcions, li vam explicar en què consisteixen els intercanvis juvenils.

Com va anar el procés d’inscripció?

Vaig emplenar el formulari de sol·licitud de la pàgina web de l’entitat. Al cap d’uns dies des de la Fundació Catalunya Voluntària em van contestar per dir-me que m’havien seleccionat.

Vas participar en alguna sessió preparatòria?

Primer ens vam conèixer primer tots els participants a Barcelona, abans de marxar, va ser un primer contacte. Érem 7 en total, 1 dels quals era el youth leader, el Mario, que és la persona que tenim de suport que coordina el grup i organitza dinàmiques amb els altres països. Va assistir una trobada preparatòria a Holanda. Tot el grup vam viatjar junts.

Què vau fer el primer dia?

El primer dia vam aterrar a Riga, Letònia, i vam aprofitar per visitar el poble i menjar alguna cosa. Riga em va agradar molt. Des d’allà vam agafar un bus fins a Panevėžys, Lituània, que era més petit, no hi havia moltes coses. Feia molt fred però no estava nevat, tot just feia cinc dies havia nevat molt però ja s’havia desfet.

Quan vam arribar a Panevėžys ens van venir a recollir a l’estació de bus i ens van portar a una casa de colònies on estàvem tots els participants junts, una casa a la muntanya.

Ens vam quedar quasi sempre allà, sembrava una mica la casa de Gran Hermano!

Quines activitats fèieu?

Fèiem dinàmiques, xerrades i jocs relacionats amb els Drets Humanes. Per exemple, parlàvem de maltractaments, discriminacions homòfobes, transsexualitat, racismes… Diferents temes relacionats amb els Drets Humans.

Vam fer la “nit cultural”, on cada país havia de portar alguna cosa de menjar, o explicar una mica, fer algun joc relacionat amb el nostre país. Nosaltres vam fer un pica pica, amb truita de patates, neules, polvorons, torrons, quicos… I després les van fer Cagar el Tió, els vam ensenyar la cançó i vam embolicar les neules de regal.

Què tal amb l’idioma?

La veritat és que la gent era molt maca i ens ajudàvem moltíssim. Tothom, llevat el nostre grup espanyol, tenia un nivell d’anglès súper alt. Es va notar molt la diferència. A excepció de dues noies que anaven amb nosaltres que sí que el dominaven, ja que una és professora d’anglès i l’altre ha estat vivint fora.

Quins països van participar?

Eren joves de Lituània mateix, de Portugal i d’Holanda.

Vas aprendre nous conceptes relacionats amb els Drets Humans?

Aprens coses, veus altres punts de vista i altres maneres de pensar…

Per exemple, vaig veure que a Lituània tenen la ment força tancada en aquest aspecte. Sobretot tenen molt mal vistes les parelles homosexuals, això em va xocar molt. Vam anar a fer una activitat a un centre cívic d’allà, amb l’objectiu de conscienciar els joves, fer-los reflexionar una mica sobre els Drets Humans. I quan va sortir aquesta temàtica vam veure que molts dels joves estaven en desacord amb el matrimoni homosexual; a Lituània no està permès. També vam preguntar sobre l’avortament, i tampoc està gaire ben vist.

En aquell moment em vaig sentir orgullosa que almenys aquí ho veiem d’una altra manera.

Hi ha algun tema en particular que et cridés l’atenció?

De temes que es van tractar n’hi va haver un que em va agradar molt, sobre transsexualitat i transgènere. Sobre quina és la teva sexualitat biològica, que és el sexe amb el qual neixes, amb què et sents identificada, l’orientació sexual.. T’ajudava a entendre, a ficar-te en la pell de diferents maneres de viure la sexualitat. Ho van explicar molt bé.

Com eren els àpats?

Cada dia esmorzàvem a les 8:30 h. Ens solien posar pancakes. Això si, tot el dia mengen cogombre! Dinàvem a les 13:30 i sopàvem a les 19:30 h. Crec que és molt sa sopar tan aviat. El menjar era bo en general, però em va xocar que mai menjàvem postres. Ni fruita, ni iogurt…

Va ser una experiència bastant intensa. Gairebé no teníem temps lliure, ja que fèiem moltes activitats. Després de menjar sí que teníem una horeta per descansar.

Com valoraries en conjunt el teu pas per aquest intercanvi juvenil?

En general em va agradar molt l’experiència.

Després de l’intercanvi he vist que tot i ser de diferents països al cap i a la fi quasi tots tenim la mateixa percepció o sentiments. Quan estàvem xerrant ens enteníem molt bé, ens posàvem d’acord molt de pressa, hi havia molta connexió.

Fins i tot quan parlàvem amb joves amb punts de vista molt diferents hi havia força empatia, es feia l’esforç per provar d’entendre l’altre.

El millor que m’emporto són les persones que he conegut. El fet d’interessar-te per altres cultures, conèixer nova gent, noves experiències… M’agradaria molt tornar-los a veure a tots. Són gent molt interessant i molt intel·ligent que m’han fet reflexionar sobre moltes coses.

I desprès d’això?

Tot just tornar he començat un curs d’administració. Ha anat tot quadrat. Em ficaré les piles amb l’anglès, ja que a l’hora de parlar em feia molta vergonya, i més endavant sí que m’agradaria participar en altres intercanvis

Publicat al Butlletí de gener de 2020

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Raquel

🛫 Mataró

🛬Anglaterra

✅ Feina

La Raquel ens explica la seva experiència treballant a Oxford.

La Raquel Ferrer Peña és una jove de 28 anys de Mataró que actualment es troba vivint i treballant a Oxford (Anglaterra).

Quan vas arribar?

Vaig arribar el setembre del 2016.

Què vas anar a fer?

Volia anar a treballar però em feia por anar a l’aventura sense conèixer realment la situació laboral o com de complicat seria aconseguir una casa, etc. així que vaig optar per fer d’au pair per començar i veure com anava.

Què estàs fent?

Actualment estic treballant de mestra de primària a una escola amb nens amb problemes emocionals i de conducta, però abans vaig estar treballant de Teaching Assistant (ajudant a la classe, una mena de vetlladora) a dues escoles d’educació especial.

Que vas fer abans de marxar?

Un cop vaig decidir on aniria em vaig informar una mica de la zona i de les opcions que oferia Oxford. Vaig afegir-me a grups d’espanyols a facebook per veure què es parlava per allà i sobretot vaig parlar amb la família amb la qual viuria per veure el que s’esperava de mi i anar una mica més tranquil·la amb el que em trobaria.

Visat, permisos, recerca de feina…

A Anglaterra (aquesta és la situació actual abans del Brexit, ara tot pot canviar) amb un passaport o DNI espanyol no tens cap problema i no s’ha de demanar visat ni res enrevessat. És molt senzill perquè no s’han de fer tràmits de cap mena per anar a viurehi.

La situació laboral a Anglaterra varia molt segons la zona on vagis. Al nord tot és més barat però també hi ha menys oportunitats laborals, al sud –en especial les zones properes a Londres i a la mateixa capital- hi ha força més feina que al nostre país. A Oxford, en concret, no hi ha pràcticament atur però també és una ciutat molt cara.

Quines dificultats has trobat?

La veritat és que he tingut molta sort i m’he trobat amb pocs contratemps, o poc seriosos. Al principi la família em va ajudar en tot i després a poc a poc vaig anar espavilant-me quan ja em sentia més segura i sabia més de què anava la cosa. Conduir per l’altre cantó, per exemple, em va costar força.

Però en general em sento afortunada perquè la gent i amics que m’he trobat pel camí sempre m’han donat un cop de mà. Es fa molta pinya quan s’està fora de casa perquè tothom està enla mateixa situació que tu.

Cal dir que no he trobat que hi hagi grans xocs culturals però potser un dels més evidents és la manera que tenen de demanar les coses o dirigir-se a altres persones. Són molt correctes i de vegades costa molt “llegir-los” i desxifrar el que volen dir. Potser volen que facis una tasca però t’ho pregunten d’una manera que penses que tens l’opció de dir que no. I realment no és una pregunta ni tens alternativa, estan esperant que ho facis tot i que no t’ho diguin com una ordre. I això pot portar a alguna confusió a l’inici.

També els costa molt dir que no i ser directes. Al principi especialment quan no coneixes aquests codis pots semblar mal educat perquè nosaltres diria que en general som força més transparents i no donem tantes voltes per dir una cosa. Un cop ja saps com va, trobo que no tens problemes.

Que has fet per solucionar-les?

Donar-me temps, parlar amb ells i entendre quina és la seva manera de fer per a intentar integrar-me tot el que puc. És una mica un exercici de pràctica i error fins que saps com fer-te entendre i com actuar per evitar malentesos. Crec que alguns d’ells també han intentat fer un esforç per saber d’on vinc i entendre que en algunes qüestions tenim maneres diferents d’expressar-nos i tots hem de ser una mica flexibles i tolerants amb els altres. El respecte i la comunicació són vitals per a solucionar petits conflictes que puguin sorgir en el dia a dia.

On has trobat ajuda, recursos, solucions? (webs, organismes…)

Internet està atapeït de webs, blogs, etc. d’experiències d’altra gent que poden ser molt útils sobretot al principi per saber com aconseguir el número de la seguretat social, com obrir el compte del banc i aquests tipus de tràmits.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Que siguin oberts de ment, estiguin preparats per a conèixer gent de tot el món i tinguin ganes d’aprendre i de treballar dur. Potser al principi en feines que no siguin la seva però amb paciència i anglès tot s’aconsegueix!

Quins motius et van fer marxar?

Un cop vaig acabar la carrera tenia clar que volia conèixer món i viure experiències fora de casa, perquè sempre hi ha temps per tornar però si no ho feia en aquell moment m’acabaria acomodant en la meva zona de confort i em costaria molt més moure’m. La falta d’oportunitats La colla d’Spanish a Oxford laborals a Catalunya/ Espanya també va ser un factor que va influir en la presa de la decisió, o en el fet de portar més temps del que em plantejava en un inici. Tot i que si aquí el panorama hagués estat millor crec que també hauria marxat perquè és una cosa que sempre m’ha cridat l’atenció i sempre he somiat en viure en altres països i veure món.

Com vius l’experiència fins al moment?

De manera molt positiva i com un aprenentatge constant on em puc permetre equivocar-me i arriscar perquè ara és el moment de fer-ho. Em sento molt lliure i sempre tinc l’opció B de tornar a casa si veig que això en algun moment ja no m’omple. Em sento molt agraïda de tenir aquest segon món en el que sóc una persona diferent de la que sóc quan estic a casa. Amb reptes diferents als que hi ha a Catalunya (una llengua que no és la meva materna, lluny de casa, etc) però que m’ajuden a veure les coses amb una altra perspectiva i a intentar desenvolupar habilitats i a superar obstacles que no em trobaria a casa. Tot i estar lluny de la gent que estimo, amb les noves tecnologies em sento molt propera a ells i tot i que em perdo moments en què m’agradaria estar allà, crec que l’experiència de moment val la pena.

Quins aspectes hi destaques?

La feina, les oportunitats laborals, la formació que t’ofereixen… La multiculturalitat està present en tot el país i en aquest sentit es nota que la gent està molt més acostumada a tenir persones d’arreu del món. També la serietat que tenen, tot és molt més formal –tot i que s’ha de fer paperassa per a qualsevol cosa.

Que trobes a faltar?

Trobo a faltar a la família, els amics, el menjar, el temps… i el mar! Moltíssim. Els hiverns són molt llargs aquí i de vegades es fa dur.

Recomanes a joves marxar a aquest país o en general? Per què?

I tant, feu-ho! No recomanaria Anglaterra específicament sinó qualsevol país al que vulgueu anar i us cridi l’atenció. Viure a un altre lloc és una experiència brutal i et dona l’oportunitat de créixer a nivell personal. Jo he après molt a llençar-me més a la piscina i a gaudir del que hi ha en cada moment, a conèixer a gent que en algun punt ja no tornaré a veure, i també a apreciar més les coses que abans no valorava a casa. Amb les seves coses bones i dolentes, valoro molt positivament aquests (ja) 3 anys a Anglaterra. Tot i que m’agradaria en algun moment tornar a casa encara sento que tinc ganes d’explorar altres indrets i de posar-me a prova a mi mateixa. Si us ho esteu pensant, no us quedeu amb les ganes perquè fins i tot dels moments difícils se’n treuen grans lliçons i t’ajuden a avançar. Endavant!

Publicat al Butlletí de gener de 2019

Maresmencs i maresmenques al món

18 juliol 2022

😀Alba

🛫Palafolls

🛬Mèxic / Grècia

✅Cooperació Internacional

Viatjant amb sentit crític i responsabilitat social. La mirada de l’Alba Ribot, de Palafolls.

En un món cada cop més globalitzat els joves en molts moments sentim la necessitat de veure més enllà de casa nostra i trobar altres maneres d’entendre la vida. Sempre he estat d’aquest grup de joves. Joves valents i capaços de remoure cel, mar i terra per tal d’aconseguir un món més just on totes les persones hi tinguem cabuda. Em dic Alba Ribot, tinc 22 anys i soc de Palafolls.

Des de sempre m’ha interessat conèixer tot allò diferent a mi i és per aquest motiu que he realitzat diverses sortides a diversos llocs del món. En aquest cas, però, us explicaré dues de les experiències més rellevants a la meva trajectòria vital. Aquestes es situen a Atenes i a Ciutat de Mèxic.

En primer lloc, amb 18 anys i la selectivitat a tocar, vaig decidir emprendre el meu primer viatge sola a Atenes. Allà vaig conèixer la situació de milers de persones que fugien de la pobresa i la guerra i que venien a Europa en la cerca de noves oportunitats. Vaig anar a Atenes des de l’any 2017 al 2019 com a activista en pro dels drets humans i finalment em vaig acabar incorporant a una associació anomenada Acció Solidària Mediterrània, que tenia seu a Blanes- Un cop a Atenes vaig participar en tres eixos principals. En un primer moment vaig col·laborar duent a terme tasques d’acompanyament jurídic a aquelles persones que ho necessitessin.

A continuació vaig participar acompanyant en el procés sanitari, sobretot amb dones. I, per últim, també vaig participar en un dels projectes més importants que he realitzat a la meva vida: aconseguir que els infants en cerca de refugi poguessin estar inscrits a l’escola pública grega. Les estades a Atenes (un total de cinc) es coordinaven amb feina de sensibilització, conscienciació i recaptació monetària a Catalunya. De fet, vaig coordinar la meva vida a Atenes amb la meva vida a Palafolls durant tres anys. En el vídeo que us deixo a continuació en podeu veure un tastet: https://www.youtube.com/watch?v=JD-bFyL_OQg&t=2s

En segon lloc, amb 20 anys vaig anar a Ciutat de Mèxic, on hi vaig viure durant més d’11 mesos entre els anys 2019-2020. En aquest cas vaig realitzar el meu tercer any de la carrera d’Antropologia Social i Cultural (UAB) a la Universitat Autònoma Metropolitana de la ciutat.

En aquest cas no hi vaig anar com a activista, sinó més aviat com a resident temporal a un país radicalment diferent al nostre. En aquest cas havia d’anar durant tres mesos a viatjar per països com Cuba i Jamaica, entre d’altres, però finalment no ho vaig poder realitzar a causa de la situació pandèmica que estem vivint actualment. Els vols es van cancel·lar i vaig ser una de les moltes persones que ens vam quedar atrapades a un lloc molt lluny de casa nostra. Allà vaig aprendre que altres maneres de viure són possibles i que hem d’aprendre molts valors de la cultura llatinoamericana en general i de la mexicana en concret. Si algun cop heu estat a Llatinoamèrica sabreu del cert que allà la vida va a un altre ritme.

Durant tota la meva vida he estat realitzant diversos viatges i experiències per diversos llocs del món. He visitat quatre continents i molts països que han enriquit del tot la meva vida passada, present i futura. Des del meu punt de vista, la mobilitat és un privilegi que tenim quasi totes les persones que vivim al Maresme i que hem d’aprofitar. Us encoratjo fermament a participar d’algun dels projectes que es proposen des de la Mobilitat Jove del Maresme.

Si hi ha algú que busca aquest tipus d’experiències us recomano que us formeu bé. Actualment hi ha molts projectes que, des del meu punt de vista, són poc ètics i que poden estar totalment en desacord amb els vostres valors. És per aquest motiu que us animo a mirar molts documentals i a assistir a moltes xerrades per tal d’establir un punt de partida a nivell crític i poder afrontar amb determinació els conflictes globals amb els quals ens enfrontem actualment.

A continuació us anomenaré alguns dels documentals que més han impactat a la meva vida: El Silencio de Otros (2018), The Cove (2009), Citizenfour (2014), The Act of Killing (2012), Lorena La de Pies Ligeros (2019), Project Nim (2011), Nacido en Síria (2016), Pussy Riot (2013), Comandante Arian (2018).

En un món cada dia més globalitzat, els joves tenim el dret i el deure de conèixer per poder transmetre a casa nostra tot allò que veiem, pensem, sentim i vivim. Només així podrem formar un món més just per a totes, només nosaltres podem posar el nostre granet de sorra per canviar la nostra realitat i la de les persones que ens envolten. Viure en la diversitat sempre ens enriqueix.

Publicat al Butlletí d’octubre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Lucia

🛫 Mataró

🛬Finlàndia

✅ Feina

La meva experiència treballant a Finlàndia

Hola! Sóc la Lucia, de Mataró, i fa uns mesos vaig decidir anar-me’n a Finlàndia per viure una nova experiència. Sempre m’ha agradat viatjar, descobrir llocs nous i aprendre de diferents cultures, així que quan vaig tenir l’oportunitat de marxar, no ho vaig dubtar ni un segon.

L’inici de l’aventura

Vaig arribar a Finlàndia al setembre del 2024 amb la meva parella, i tots dos vam anar a treballar a Sodankylä, un petit poble al nord de Rovaniemi, en plena Lapònia. Tot el procés va ser bastant fàcil, ja que el departament de mobilitat es va encarregar de gestionar els tràmits més importants, com la recerca de feina i allotjament. L’únic que vaig haver de fer jo personalment va ser demanar la targeta sanitària europea a través de la web, un tràmit senzill però imprescindible per tenir cobertura mèdica a l’estranger.
Abans de marxar, vaig passar per aquella barreja de nervis i emoció típica de quan fas un canvi gran. No sabia exactament què m’esperava, però tenia clar que volia aprofitar cada moment i aprendre tant com pogués.

L’adaptació i els primers dies

Un cop arribats, la primera setmana la vam tenir lliure, cosa que ens va permetre conèixer el poble i els voltants amb tranquil·litat. La nostra persona de contacte allà, l’Anna, ens va ajudar molt a situar-nos i a entendre com funcionaven les coses. Ens va rebre amb molta amabilitat iens va portar a visitar diferents llocs. Això ens va fer sentir molt benvinguts i ens va ajudar a adaptar-nos més ràpidament. Quan vam començar a treballar, ens vam adonar que el ritme de vida a Finlàndia és moltdiferent del de Catalunya. Aquí estem acostumats a un ambient de treball molt més intens iestressant, especialment en el sector de la restauració. En canvi, allà tot era més tranquil. No tenen tanta clientela habitual, només en moments concrets com Nadal, quan la feina es multiplica i es nota que la gent es comença a estressar més. A mesura que passaven les setmanes, ens vam anar acostumant al clima, tot i que al principi era un gran repte. Quan va arribar el fred de debò al novembre, vaig començar a notar el que realment significa viure en un país nòrdic. Encara que aquell any no va ser especialment fred per als finlandesos, per a nosaltres sí que ho va ser. La neu i el gel complicaven qualsevol desplaçament i vaig caure unes quantes vegades abans de descobrir els millors aliats persobreviure al gel: els claus per a les sabates. Sense dubte, una de les coses més útils que vaig comprar allà!

Aspectes destacables i recomanacions

El que més destacaria de Finlàndia és la tranquil·litat amb què viuen i el respecte que tenen perla natura. És un país on es cuida molt l’entorn i la qualitat de vida és molt alta. Tot i que la foscor hivernal pot ser dura, la bellesa dels paisatges nevats i l’experiència de veure les aurores borealsfan que tot valgui la pena.

A qui vulgui viure una experiència similar, li recomano:

Planificar bé els diners, perquè sempre poden sorgir imprevistos.
Portar roba adequada, sobretot impermeable i càlida.
No tenir por de demanar ajuda, ja que la gent sol ser molt amable i t’ajudaran si ho necessites.
Mantenir una mentalitat oberta, perquè cada cultura té les seves diferències i l’adaptació potportar temps.

El balanç final

En general, aquesta experiència ha estat increïblement enriquidora. He après molt, he sortit dela meva zona de confort i he viscut coses que mai hauria imaginat. Recomano totalment aquesta experiència a qualsevol jove que tingui ganes de viure a l’estranger. Sigui a Finlàndia o a qualsevol altre país, marxar a viure fora t’obre la ment, et fa més independent i t’ajuda a créixer tant personalment com professionalment. Si tens l’oportunitat de fer-ho, no ho dubtis. Potser al principi fa por, però cada moment viscutfarà que valgui la pena.

Publicat al Butlletí de març de 2025

Maresmencs i maresmenques al món

7 març 2022

😀Elvira

🛫Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Au-pair

Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germànica i música. També sóc monitora de lleure i treballo a una escola de música donant classes. Sóc Barcelonina, però he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc família i un molt bon grup d’amics d’allà.

L’any passat, amb tot el tema de la pandèmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensació d’allò desconegut que un té quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, però mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema és que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difícilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. És per això que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bé.

També era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que és un país que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquè era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes més o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a través de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una família, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandèmia. Vaig començar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una família a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sí. Era una família que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, però que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquè s’encarregués sobretot del petit i també una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embaràs, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La família ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bé, sobretot la mare, que em cuidava com una filla més i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltíssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiència. Vaig gaudir de molta independència, ja que vivia gairebé en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, però separat. Tot i això feia gairebé tot amb la família, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me còmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlàvem en alemany).

També, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir també de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i súper bonica, però amb poca vida social i cultural, i que era en general poc “estimulant”. També les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust però era molt molt tímida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un caràcter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A més a més, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. Però la cosa va anar millorant moltíssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

També un factor molt positiu per millorar la meva estada allà va ser conèixer gent d’allà. La ciutat tenia dues facultats, i és per això que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conèixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltíssim amb l’idioma, però a més a més crec que he guanyat en independència i en aprendre a moure’m pel món, a més a més de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet també agafar encara més ganes de viatjar i repetir una experiència semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la pròxima vegada anar-hi més temps. Un mes i mig va estar bé com a vacances, però no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de més, i és per això que espero que això sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiència semblant a l’estranger.

Publicat al Butlletí de desembre del 2021

1 234...6 Pàgina 3 de 6