Maresmencs i maresmenques al món

7 març 2022

😀Elvira

🛫Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Au-pair

Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germànica i música. També sóc monitora de lleure i treballo a una escola de música donant classes. Sóc Barcelonina, però he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc família i un molt bon grup d’amics d’allà.

L’any passat, amb tot el tema de la pandèmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensació d’allò desconegut que un té quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, però mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema és que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difícilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. És per això que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bé.

També era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que és un país que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquè era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes més o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a través de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una família, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandèmia. Vaig començar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una família a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sí. Era una família que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, però que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquè s’encarregués sobretot del petit i també una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embaràs, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La família ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bé, sobretot la mare, que em cuidava com una filla més i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltíssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiència. Vaig gaudir de molta independència, ja que vivia gairebé en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, però separat. Tot i això feia gairebé tot amb la família, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me còmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlàvem en alemany).

També, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir també de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i súper bonica, però amb poca vida social i cultural, i que era en general poc “estimulant”. També les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust però era molt molt tímida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un caràcter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A més a més, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. Però la cosa va anar millorant moltíssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

També un factor molt positiu per millorar la meva estada allà va ser conèixer gent d’allà. La ciutat tenia dues facultats, i és per això que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conèixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltíssim amb l’idioma, però a més a més crec que he guanyat en independència i en aprendre a moure’m pel món, a més a més de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet també agafar encara més ganes de viatjar i repetir una experiència semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la pròxima vegada anar-hi més temps. Un mes i mig va estar bé com a vacances, però no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de més, i és per això que espero que això sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiència semblant a l’estranger.

Publicat al Butlletí de desembre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

30 agost 2024

😀Nil

🛫 Premià de Mar

🛬Suècia

✅ Estudis

El Nil, de Premià de Mar, actualment es troba a Suècia estudiant i ens explica l’experiència

Nil Codina Martínez. Premià de Mar Suècia. Illa de Väddö. Comtat d’Estocolm. Feia anys que desitjava viure una experiència de llarg termini a l’estranger. A l’institut em meravellava veure la gent que anava a intercanvis a Irlanda o Canadà i tornava totalment canviada, amb un anglès admirable i moltes aventures per explicar. La meva família (com la immensa majoria de les famílies) mai es va poder permetre pagarme una estada llarga a l’estranger i jo em vaig prometre que algun dia ho faria d’alguna manera o una altra. Poques setmanes abans de complir els 18, vaig agafar un vol cap a Suècia amb un any per endavant i mil idees al cap.

Vaig arribar a Suècia el 18 d’agost d’aquest any i hi estaré cursant fins al Juny del 2020 un programa internacional anomenat ‘Change Course: The Changemaker’s Toolbox’ a una folkhogsköla. El sistema educatiu suec és molt interessant i ofereix alternatives realment fascinants a l’educació reglada i formal habitual. Les folkhogsköla són el que a Catalunya coneixem com a instituts per a adults però amb un plantejament totalment diferent. A part dels cursos d’educació secundària per a persones majors de 18 anys, hi ha altres cursos com pedagogia social o health pedagogy i, per primera vegada, on sóc; ‘Change Course’ amb alumnes de diferents parts de la UE.

En el cas de Väddö Folkhogsköla on estic no hi ha els cursos generals d’institut per a adults (educació secundària) sinó que només tenim un grup d’estudiants de health pedagogy (pedagogia de la salut), Change Course i classes de suec per a immigrants i refugiats. El sistema educatiu d’aquests cursos és molt diferent del que tenim a Espanya. No tenim exàmens ni assignatures i el dia a dia és un continu treball de camp. Generalment, els estudiants tenim entre 18 i 25 anys i hi ha perfils de tot tipus; des d’estudiants universitaris que han decidit donar-se un any sabàtic, persones que volen redreçar el seu futur o persones, que com jo, fem un “gap year” abans de començar la universitat. Com que aquests programes no t’ofereixen cap titulació reglada que pugui proporcionar-te una carrera laboral són vistos com un espai d’aprenentatge experiencial i vivencial apte per a perfils de tot tipus.

Més en concret, ‘Change Course’ és un programa en anglès de 2 anys (pots decidir només fer-ne un) que té per objectiu aprendre a dissenyar un canvi en el món; com crear projectes d’impacte en el planeta i en les persones que hi vivim. Al primer any es treballen diferents eines de creació i project management com el sprint design i el design thinking aplicant-los als reptes socials i mediambientals del planeta. A partir del segon semestre crearem en grups dos social labs; plataformes de creació i debat col·lectiu sobre reptes globals en una escala local. Al segon any, el curs aprofundirà en l’emprenedoria individual de projectes en cada participant (ja sigui en format ONG, empreses, cooperatives, etc).

En un primer moment m’espantava la idea d’una educació alternativa i no reglada però ara estic bastant segur que vaig prendre la decisió correcte. Tot i que personalment discrepo en parts de la tesi del programa (com que es pot atacar problemes globals amb solucions locals i sense qüestionar les bases del sistema) el propòsit del programa em sembla molt interessant. A més, és una educació gratuïta, estic millorant l’anglès a passos gegants, els costos de vida són reduïts i em permet viure un any diferent amb molt de temps lliure i facilitats per desenvolupar els meus projectes personals.

No vaig necessitar cap permís especial per traslladar-me a Suècia però ara miraré de trobar alguna feina pels caps de setmana (tot i que sense saber suec és molt complicat). Per treballar necessito obtenir el personnumber (el número d’identitat suec). Per ara em sembla que no serà molt complicat.

Les dificultats més grans que m’he trobat són l’idioma. Al campus bàsicament em relaciono amb la resta d’estudiants internacionals de Change Course així que el meu problema no és el suec sinó l’anglès. Hi ha gent que ja ha viscut a l’estranger molt temps (una noia alemanya ha estudiat el Batxillerat Internacional amb UWC a Canadà, etcètera) per la qual cosa el seu anglès és molt millor que el meu. La primera setmana m’havia de concentrar bastant per entendre’ls però ara ja m’he adaptat bastant.

A nivell pràctic també és una mica embolic el transport fins a Estocolm.. El campus està a 100km d’Estocolm i has d’agafar tres autobusos per arribar-hi. Ja no diguem fins a l’aeroport d’Arlanda… Per altra banda també pot ser complicada la vida al campus. Som pocs estudiants i la zona és d’estil residencial sense gaire comunitat local. La ciutat més gran està a 40 minuts amb bus. En el meu cas estic molt content de la tranquil·litat i del temps que tinc per llegir, escriure, veure pel·lícules, cuinar, fer una mica d’esport de tant en tant, tocar el piano, etcètera. També és important el tema dels horaris. Dinem a les 11.45h i sopem a les 16.30h així que inicialment ha estat complicat adaptar-se. He de dir que encara no he viscut l’hivern a Suècia i per ara m’està agradant la tardor i els dies nuvolats. Ara bé, ja m’han avisat que tot canvia quan es fa de nit a les 15h i el fred és de -20 graus… Veurem què passa. Per a aquells qui estiguin pensant a viure una experiència semblant els hi recomano que remenin per internet mil coses. Hi ha mil oportunitats diferents arreu d’Europa i encara que res s’assembli al que busques pensa en positiu amb allò que trobis. Al principi pots no estarne convençut (jo al final hi vaig anar per inèrcia però estava cagat; hi havia massa coses que no em quadraven), però al final crec que si ets una persona optimista i oberta l’experiència de sortir de la comoditat és fascinant.

Suècia és un país molt ordenat, amb boscos increïbles i bona gent. Malgrat que el caràcter dels suecs pugui semblar una mica tancat, és qüestió de deixar l’espai que necessitin i no ser invasiu amb la seva vida. Hi ha mil oportunitats de conèixer gent més enllà del campus. És qüestió de posar-hi una mica de voluntat.

Vaig marxar a Suècia per viure una nova experiència i aprendre una nova manera de veure el món. Crec que, de moment, és exactament el que m’està passant. Recomano a tothom a no tenir por a saltar a l’estranger. I preneu nota perquè potser us interessa: el proper nadal s’obriran les admissions per Change Course a www.changecourse.se

Publicat al Butlletí de desembre de 2019

Jornada sobre la mobilitat internacional juvenil al Maresme i presentació de l’exposició “Reptes, joves del Maresme en els règims de mobilitat”

5 abril 2018

Dijous, 5 d’abril a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró)

24 municipis i el Consell Comarcal impulsen el Servei de Mobilitat Internacional del Maresme per informar i assessorar els joves de la comarca que volen fer una estada a l’estranger ja sigui per estudiar, treballar, millorar l’idioma o fer un voluntariat. Amb l’experiència dels 5 anys de servei, el Consell Comarcal ha preparat una exposició que sota el títol “Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” dona veu a 8 joves perquè, a partir de la seva experiència personal, ens acostin als clar-obscurs que viuen les persones quan s’instal·len en un país estranger.

Les vuit històries són representatives de la diversitat de joves i dels tipus d’estades que es poden fer a l’estranger. El seu testimoni analitza el sentit de la mobilitat internacional juvenil en una generació marcada per la globalització, la necessitat d’aquirir certes competències internacionals pel mercat laboral, les facilitats i barreres en el moviment de les persones, i els processos d’adaptació al país estranger.

Els i les vuit joves reflexionen sobre el moment de marxar, les seves vivències i aprenentatges en el país on van fer l’estada i la seva experiència quan van tornar a casa.

L’exposició, que es presentarà el dijous 5 d’abril a Mataró (Espai Jove de Cerdanyola. Passeig Ramon Berenguer, 84-86) , es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol.licitin. De fet, ja ha passat per Palafolls i Vilassar de Mar.

“Reptes. Joves del Maresme en els règims de mobilitat” es presentarà emmarcada en una jornada en la qual es reflexionarà sobre la mobilitat internacional juvenil.

PROGRAMA:

18:30.h.– Benvinguda per part de l’Ajuntament de Mataró
18.35h.- Concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional a partir dels testimonis:

Col·lecció Reptes: “El moment de marxar”, el context de la mobilitat juvenil
Presentació de l’exposició REPTES, a càrrec del Servei Comarcal de Joventut
Presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, un servei d’informació i orientació juvenil impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal, a càrrec de Javier Naya, tècnic de joventut de Pineda de Mar

19.05h.- Competències transversals en les experiències de mobilitat

Col·lecció Reptes: “aprenentatges”
Presentació de la recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. Joves amb titulacions superiors que han migrat a Londres, a càrrec de Neus Alberich (Agència Catalana de la Joventut)

19:45h.- Els impactes de la mobilitat i el retorn

Col·lecció reptes: “Experiències de Retorn”, testimonis del retorn.

20:00h.- Cloenda de la Jornada a càrrec de Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme
20:15h.– Visita Guiada a l’exposició

L’acte és obert a tothom, però cal inscripció prèvia mitjançant AQUEST FORMULARI

Els 24 municipis que impulsen el Servei de mobilitat internaciona són: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, El Masnou, Malgrat de Mar, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Data: 2018-04-05

Lloc: Espai Jove de Cerdanyola

Adreça: Passeig de Ramon Berenguer, 84-86 de Martaró

MARESMENCS/QUES AL MÓN Històries de vida relacionades amb la mobilitat internacional.

15 desembre 2020

#MaresmeJove el dia 10 de cada mes publiquem el butlletí de mobilitat internacional Jove del Maresme. En aquest recollim informació relacionada amb projectes de mobilitat a l’estranger, des de ofertes de pràctiques, intercanvis, formacions i ofertes de feina, entre d’altres.

Una de les seccions més destacada és la de Maresmencs/ques al món, on persones joves de la comarca ens expliquen les seves vivències personals relacionades amb el projecte que van triar.

En el butlletí de desembre hem fet una recopilació de 10 històries, 12 joves i 14 països. Agraïm a la Carla, la Gemma, la Tània, la Marta, la Marina, En Samuel, La Júlia, La Rita, La Irene, La Adriana, l’Anna i en Pol per compartir amb nosaltres tota mena d’experiències arreu del món.

Estem segures que després de llegir-vos, altres joves de la comarca s’animaran a viure una experiència internacional! I si ja n’has fet una i ens la vols explicar escriu un mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat i t’explicarem com fer-ho.

Maresmencs i maresmenques al món

18 juliol 2022

😀Alba

🛫Palafolls

🛬Mèxic / Grècia

✅Cooperació Internacional

Viatjant amb sentit crític i responsabilitat social. La mirada de l’Alba Ribot, de Palafolls.

En un món cada cop més globalitzat els joves en molts moments sentim la necessitat de veure més enllà de casa nostra i trobar altres maneres d’entendre la vida. Sempre he estat d’aquest grup de joves. Joves valents i capaços de remoure cel, mar i terra per tal d’aconseguir un món més just on totes les persones hi tinguem cabuda. Em dic Alba Ribot, tinc 22 anys i soc de Palafolls.

Des de sempre m’ha interessat conèixer tot allò diferent a mi i és per aquest motiu que he realitzat diverses sortides a diversos llocs del món. En aquest cas, però, us explicaré dues de les experiències més rellevants a la meva trajectòria vital. Aquestes es situen a Atenes i a Ciutat de Mèxic.

En primer lloc, amb 18 anys i la selectivitat a tocar, vaig decidir emprendre el meu primer viatge sola a Atenes. Allà vaig conèixer la situació de milers de persones que fugien de la pobresa i la guerra i que venien a Europa en la cerca de noves oportunitats. Vaig anar a Atenes des de l’any 2017 al 2019 com a activista en pro dels drets humans i finalment em vaig acabar incorporant a una associació anomenada Acció Solidària Mediterrània, que tenia seu a Blanes- Un cop a Atenes vaig participar en tres eixos principals. En un primer moment vaig col·laborar duent a terme tasques d’acompanyament jurídic a aquelles persones que ho necessitessin.

A continuació vaig participar acompanyant en el procés sanitari, sobretot amb dones. I, per últim, també vaig participar en un dels projectes més importants que he realitzat a la meva vida: aconseguir que els infants en cerca de refugi poguessin estar inscrits a l’escola pública grega. Les estades a Atenes (un total de cinc) es coordinaven amb feina de sensibilització, conscienciació i recaptació monetària a Catalunya. De fet, vaig coordinar la meva vida a Atenes amb la meva vida a Palafolls durant tres anys. En el vídeo que us deixo a continuació en podeu veure un tastet: https://www.youtube.com/watch?v=JD-bFyL_OQg&t=2s

En segon lloc, amb 20 anys vaig anar a Ciutat de Mèxic, on hi vaig viure durant més d’11 mesos entre els anys 2019-2020. En aquest cas vaig realitzar el meu tercer any de la carrera d’Antropologia Social i Cultural (UAB) a la Universitat Autònoma Metropolitana de la ciutat.

En aquest cas no hi vaig anar com a activista, sinó més aviat com a resident temporal a un país radicalment diferent al nostre. En aquest cas havia d’anar durant tres mesos a viatjar per països com Cuba i Jamaica, entre d’altres, però finalment no ho vaig poder realitzar a causa de la situació pandèmica que estem vivint actualment. Els vols es van cancel·lar i vaig ser una de les moltes persones que ens vam quedar atrapades a un lloc molt lluny de casa nostra. Allà vaig aprendre que altres maneres de viure són possibles i que hem d’aprendre molts valors de la cultura llatinoamericana en general i de la mexicana en concret. Si algun cop heu estat a Llatinoamèrica sabreu del cert que allà la vida va a un altre ritme.

Durant tota la meva vida he estat realitzant diversos viatges i experiències per diversos llocs del món. He visitat quatre continents i molts països que han enriquit del tot la meva vida passada, present i futura. Des del meu punt de vista, la mobilitat és un privilegi que tenim quasi totes les persones que vivim al Maresme i que hem d’aprofitar. Us encoratjo fermament a participar d’algun dels projectes que es proposen des de la Mobilitat Jove del Maresme.

Si hi ha algú que busca aquest tipus d’experiències us recomano que us formeu bé. Actualment hi ha molts projectes que, des del meu punt de vista, són poc ètics i que poden estar totalment en desacord amb els vostres valors. És per aquest motiu que us animo a mirar molts documentals i a assistir a moltes xerrades per tal d’establir un punt de partida a nivell crític i poder afrontar amb determinació els conflictes globals amb els quals ens enfrontem actualment.

A continuació us anomenaré alguns dels documentals que més han impactat a la meva vida: El Silencio de Otros (2018), The Cove (2009), Citizenfour (2014), The Act of Killing (2012), Lorena La de Pies Ligeros (2019), Project Nim (2011), Nacido en Síria (2016), Pussy Riot (2013), Comandante Arian (2018).

En un món cada dia més globalitzat, els joves tenim el dret i el deure de conèixer per poder transmetre a casa nostra tot allò que veiem, pensem, sentim i vivim. Només així podrem formar un món més just per a totes, només nosaltres podem posar el nostre granet de sorra per canviar la nostra realitat i la de les persones que ens envolten. Viure en la diversitat sempre ens enriqueix.

Publicat al Butlletí d’octubre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món

27 maig 2025

😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Viure

Un viatge de descobriment: com viure a l’estranger ha anat marcant el meu camí

El meu nom és Samuel Rodríguez i sóc de Premià de Dalt. Des de sempre, he sentit una gran curiositat per descobrir nous paissatges, cultures, persones, gastronomies i explorar el món. Aquesta inquietud i motivació m’han portat a viure en diferents països i a viatjar a molts altres, acumulant experiències que mai hauria imaginat possibles. Des de recórrer la Gran Muralla Xinesa a Pequín, fins a caminar sobre un llac congelat a Lapònia o travessar el Vietnam en moto al costat del meu millor amic, cadascuna d’aquestes
vivències ha deixat una empremta en mi, ensenyant-me habilitats, valors i formes de veure el món que han estat fonamentals en el meu creixement.

Finlàndia: el primer salt a l’estranger.

Quan estudiava a la universitat, solia pensar que només uns pocs podien viatjar i viure experiències arreu del món. Tanmateix, el 2018 vaig decidir sortir de la meva zona de confort per primera vegada i embarcar-me en una de les experiències que canviaria la meva vida i la
meva manera de veure el món: un Erasmus a Finlàndia. Durant quatre mesos, vaig viure a Vaasa, una petita ciutat al nord-oest del país. Allà vaig descobrir que viure a l’estranger t’ofereix una perspectiva única, t’obliga a adaptar-te a noves
situacions, a conèixer persones de diverses cultures i a aprendre a moure’t fora de la teva zona de confort.

Va ser a Finlàndia on va néixer en mi una passió imparable per viatjar i conèixer el món, així com la certesa que no volia aturar-me aquí.

Hangzhou: aprendre a veure la vida des d’una altra perspectiva.

Després del meu semestre d’Erasmus i de graduar-me en Turisme a la universitat, vaig tenir la certesa que volia continuar vivint experiències similars i explorar el món. Després de buscar diferents opcions, vaig acabar embarcant-me en una aventura que mai hauria imaginat: viure i treballar a la Xina.

L’any 2020, en plena pandèmia i amb la indústria turística encara greument afectada, vaig decidir explorar noves oportunitats i em vaig traslladar a Hangzhou, ciutat que Marco Polo va descriure com una de les més belles del món. Allà, vaig treballar com a entrenador de bàsqueten una acadèmia dedicada a la formació de joves talents xinesos. Viure a la Xina va suposar un gran repte d’adaptació. Al principi, no va ser fàcil a causa de la barrera lingüística i cultural, però gràcies a això vaig aprendre a desenvolupar-me en un entorn completament nou, a potenciar les meves habilitats de comunicació intercultural i a veure cada situació com una oportunitat d’aprenentatge. Va ser en aquesta etapa quan vaig començar a comprendre el significat del concepte xinès yin-yang, la idea que existeix un equilibri perfecte entre dues energies oposades, com la llum i la foscor. Per tant, sempre hi ha una part positiva en tot i depèn únicament de nosaltres decidir com interpretar les situacions i el queens succeeix. Aquell any a Hangzhou em va ensenyar que cada viatge i cada experiència, per més desafiantque sigui, ens proporciona eines per créixer i evolucionar.

Budapest: connectar amb Europa des del seu cor.

Després de la meva estada a la Xina, vaig decidir donar un gir a la meva carrera i enfocar-me en el turisme, el sector en el qual em vaig graduar a la universitat. L’any 2022, vaig començar unanova aventura a Budapest, treballant per a Agoda, una de les majors agències de viatges on line del món, amb un enfocament especial en el mercat asiàtic.L a meva posició a Agoda es centrava en la gestió i desenvolupament de socis estratègics en el sector hoteler a tota Europa, fet que em va permetre desenvolupar habilitats professionals i submergir-me en la indústria turística des d’una altra perspectiva. A més, vaig poder aplicar els coneixements adquirits a la universitat, donant continuïtat i direcció a la meva trajectòria professional. A més, el fet d’haver viscut en altres països anteriorment em va ajudar a adaptar-me ràpidament i a viure Budapest de la manera que més m’agrada: perdre’m pels seus carrers, conèixer la seva rica cultura i aprofitar la seva bona ubicació per viatjar a altres parts d’Hongria ia països propers com Eslovàquia, Àustria, Polònia i la República Txeca, descobrint així diferents cultures i realitats. Va ser un període de creixement professional, però també un punt d’inflexió en què vaig començar a qüestionar-me què era el que realment volia fer a llarg termini.

Guangzhou: descobrir una nova passió a través de la fotografia

A finals del 2022, mentre era a Budapest, va sorgir una oportunitat inesperada: tornar a la Xina, aquesta vegada a Guangzhou, la vibrant capital del sud del país. Em vaig incorporar com a assessor de turisme i màrqueting a l’Oficina Espanyola de Turisme, on vaig treballar en la promoció turística d’Espanya al sud de Xina, Hong Kong i Macau, enfortint així els vincles entre ambdós països a escala internacional. Va ser a Guangzhou on vaig descobrir i desenvolupar noves habilitats i passions, entre elles lafotografia. Al principi, només era una manera de capturar records de la meva vida a la Xina. Tanmateix, a poc a poc, vaig adonar-me que la fotografia m’ajudava a connectar amb la ciutat ila seva gent. Passava el meu temps lliure recorrent Guangzhou amb la meva moto elèctrica, explorant els seus carrers, mercats i monuments culturals amb la càmera en mà. La fotografia esva convertir en la meva manera d’interpretar i enamorar-me de la ciutat, capturant l’essència de cada racó que visitava.

Amb el temps, la meva passió per la fotografia va créixer i vaig decidir compartir les meves imatges a les xarxes socials. La resposta va ser increïblement positiva, fet que em va motivar a somiar en gran i a fer un pas endavant per arribar a més persones: organitzar una exposició de fotografia. Al maig del 2024, vaig inaugurar la meva primera exposició en solitari, titulada “Guangzhou a través d’ulls estrangers”, on presentava, a través de més de 40 fotografies, la meva visió sobre la ciutat, amb l’objectiu de donar a conèixer la seva diversitat i bellesa des d’una perspectiva diferent, enfortint així els vincles entre la comunitat local xinesa i l’estrangera. L’esdeveniment va comptar amb més de 100 convidats, incloent-hi diplomàtics espanyols i estrangers, representants de la indústria turística, cultural, empresarial i educativa, així com membres de la comunitat local i internacional residents al sud de la Xina.

Arran d’aquesta exposició, van sorgir noves oportunitats i, al mes següent, al juny del 2024, vaig participar en un acte cultural organitzat per diferents institucions xineses i espanyoles amb la intenció de reforçar els vincles culturals, comercials i turístics entre Espanya i Guangdong. Mitjançant diverses formes d’expressió artística, com la fotografia, la música i l’escultura, es va destacar la importància de l’intercanvi artístic en la promoció de les relacions bilaterals. L’intercanvi artístic va reunir prop de 80 convidats, incloent-hi membres de la comunitat localxinesa i representants internacionals d’Espanya i altres països. Aquest esdeveniment no només va servir com una exposició artística, sinó també com una plataforma per al diàleg i la col·laboració entre artistes i institucions d’ambdues nacions.

Gràcies a aquestes iniciatives, vaig poder col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, i tant les meves fotografies com la meva història com a fotògraf van ser presentades a la televisió i en plataformes digitals xineses. A més, al setembre del 2024 vaig tenir l’oportunitatde fusionar les meves dues grans passions: viatjar i la fotografia, gràcies a la invitació d’un mitjà de comunicació xinès per explorar i documentar la província de Gansu, al nord-oest del país, promovent la destinació a nivell internacional a través de la meva fotografia. Aquest viatge va ser una experiència que va reafirmar el meu compromís amb la fotografia com una eina deconnexió cultural i narrativa visual.

Conclusió: perseguir allò que t’apassiona

Mirant enrere, m’adono que tot va començar amb una simple curiositat per explorar el món. Perseguir aquesta passió em va portar a viure en diferents llocs, conèixer noves cultures iconnectar amb persones de tot el món. I va ser així, de manera gairebé natural, que la fotografia es va convertir en la meva manera de compartir les meves experiències, perquè altres també poguessin viatjar amb mi. Durant la meva etapa a Guangzhou, vaig entendre que la fotografia no només era un mitjà perrecordar els meus viatges, sinó també una manera de connectar amb l’entorn i transmetre la meva visió del món als altres. Així va néixer la idea de compartir i fer viatjar als/les espectadors/es a través de les meves imatges.

El missatge que vull compartir és simple: persegueix allò que realment t’agrada. En el meu cas, tot va començar amb la curiositat de conèixer el món i, a poc a poc, aquesta passió em va portar cap a una cosa més gran: la fotografia com una forma d’expressió i de connexió cultural. Si hi ha alguna cosa que he après al llarg d’aquest camí, és que viure a l’estranger i sortir de la zona de confort és una de les millors maneres de créixer personal i professionalment. Conèixer noves persones, llocs i cultures no només amplia la perspectiva sobre el món, sinó que també t’ajuda a conèixer-te millor a tu mateix. A través d’aquestes experiències, aprens a adaptar-te, a evolucionar i a descobrir oportunitats que només apareixen quan t’atreveixes a sortir de la teva zona de confort. Treballar i viure a l’estranger obre portes a moltes oportunitats i et permet ser valorat d’una manera única. És una experiència transformadora que val la pena viure, ja que t’enriqueix tant a nivell personal com professional. De vegades, només cal atrevir-se a fer el primer pas.

Publicat al Butlletí de febrer de 2025

Després de les vacances… torna el Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme!

14 setembre 2015

Hi podeu trobar notícies sobre mobilitat, oportunitats per participar en intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeu, beques d’estudis, pràctiques laborals a diferents organismes, i, ofertes de feina temporals i a llarg termini. També la informació i inscripcions als tallers de setembre i octubre “Recursos per treballar i fer pràctiques a Europa“.

A més, aquest mes tenim l’experiència d’un Maresmenc treballant al Regne Unit!!

Consulteu-lo on line o descarregueu-vos-el aquí!

Butlletí d’octubre 2019. Mobilitat Internacional

13 setembre 2019

Conèixes el TNL?

Saps que són els programes del Cos Europeu de Solidaritat?

Posa’t al dia! Aquest octubre el butlletí t’ho explica!

A més consulta les ofertes laborals o de pràctiques arreu d’Europa.

Consulta el butlletí de Setembre!
Les darreres novetats en formació, voluntariat, intercanvis i ofertes de treball en un sol clic. No deixis passar l’oportunitat d’estar al dia, un munt de coneixement s’obrirà pas, comprova els recursos que ofereix el Servei Jove Internacional Jove del Maresme al teu municipi i gaudeix de les diferents experiències dels joves del maresme que ja han tastat aquestes oportunitats.

Descarrega’l a: http://bit.ly/butlleti-mobilitat-maresme-set-19...
o fes-li una lectura en línia https://issuu.com/mobilitatjove/docs/201909-butlleti_setembre

Ofertes laborals

Taula rodona: Què vol dir fer d’au-pair?

9 setembre 2021

Una de les opcions que escullen les persones joves per fer una estada a l’estranger, millorar l’idioma, conèixer altres cultures i viure noves experiències és la de fer d’au-pair. És a dir, viure amb una família d’acollida tenint cura dels infants.

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha organitzat una xerrada per informar, a través d’experiències personals i agències especialitzades, d’aquesta modalitat i de les diferents opcions que les persones interessades tenen al seu abast.

La xerrada es farà en format taula rodona i comptarà amb la presència de 4 joves que explicaran la seva experiència personal d’au-pair i responsables de les agències maresmenques Sabática i Via Irlanda.

L’acte es farà el dimecres 22 de setembre a les 18:00h a l’espai jove Can Jorba de Vilassar de Mar (carrer Santa Eulàlia, 140).

Atesa la limitació d’aforament, cal fer inscripció prèvia en aquest formulari

Maresmencs i maresmenques al món

11 maig 2023

😀Irene i Rita

🛫 Arenys de Mar

🛬Sud Amèrica

✅ Viatge alternatiu

En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.

El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.

Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.

A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.

Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà

Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).

A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.

Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.

Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.

Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.

Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.

Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.

Publicat al Butlletí de setembre de 2020