Sessió adreçada als municipis del Baix Maresme
El CCM farà obres de conservació de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró
L’actuació suposa una inversió de més de 138.190 euros
A partir de demà es duran a terme els treballs de substitució d’un elevat nombre de brides trencades que s’han detectat a l’emissari submarí de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Mataró. Per realitzar aquesta feina, és possible que, en moments puntuals, s’hagi d’aturar el funcionament de l’emissari. Això, però, no afectarà a la qualitat de les aigües de bany tota vegada que l’aigüa abocada haurà estat prèviament depurada.
El Consell Comarcal del Maresme ha considerat necessari reparar les brides trencades de l’emissari submarí de l’EDAR de Mataró per evitar mals majors. Es començarà a actuar en les més properes a la costa (a 700 metres de la trencant d’ona). La substitució d’aquestes brides pot obligar a aturar el funcionament de l’emissari durant breus períodes de temps que no superaran les 3-4 hores. En aquests casos, l’aigua depurada, en comptes de sortir per l’extem final de l’emissari, seria abocada al tram final de la llera de la Riera d’Argentona (a l’alçada del pont de la Renfe, a uns 5-6 metres del mar). Aquests abocaments es produirien entre les 7.00h i les 11.00h.
Al tractar-se d’aigua depurada, l’abocament que es farà directament no afectarà la qualitat de la zona de bany de les platges més properes: la de ponent de Mataró i la de Cabrera de Mar.
El pressupost total de l’actuació és de 138.190 euros executats pel Consell Comarcal del Maresme amb finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).
Ponències presentades a la Jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental
La jornada sobre l’aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental
celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme
Clic aquí per a pdf
–La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal
Clic aquí per a pdf
–Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables
Clic aquí per a pdf
–Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi
Clic aquí per a pdf
–Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS
Clic aquí per a pdf
–Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
Clic aquí per a pdf
celebrada el 12 de març a Argentona va despertar força interès.
Davant les peticions presentades al Consell Comarcal del Maresme, estem recollint les ponències presentades i les anirem incorporant en aquesta pàgina per a la seva consulta.Presentació de la jornada: Aplicació de la biomassa a les instal·lacions d’ús públic i privat del Maresme i el Vallès Oriental. Usos, rendiments i costos. Exemples i aplicacions. Ajuts i subvencions.- Oriol Bassa, enginyer de forest del Consell Comarcal del Maresme i de la Federació d’ADF del Maresme
Clic aquí per a pdf
–La producció de biomassa als boscos del Maresme i del Vallès Oriental: font d’energia renovable.- Josep Famadas, enginyer agrònom i enginyer tècnic forestal
Clic aquí per a pdf
–Aprofitament energètic de la biomassa .- Toni Campañá Noguera, ICAEN, Àrea d’Energies Renovables
Clic aquí per a pdf
–Rendiments, estalvis, costos i inversions en l’ús de la biomassa.- David Merino de Kapelbi
Clic aquí per a pdf
–Presentació d’Apropellets (Associació de Productores de Pellets de Fusta de l’Estat Espanyol.- Carles Vilaseca, president d’APROPELLETS
Clic aquí per a pdf
–Experiència rellevant d’aplicació de la biomassa: pavelló municipal d’esports Sant Antoni de Vilamajor.- Pere Vicente Vergés, regidor de Medi Ambient de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor.
Clic aquí per a pdf El Comitè científic presenta les estratègies de mitigació i adaptació al canvi Climàtic que s’haurien de dur a terme al Maresme
Finalitza la primera fase de la Mesa Territorial per l’Adaptació al Canvi Climàtic (METACC) amb la presentació de les conclusions i propostes que, en els darrers 3 mesos, ha elaborat el Comitè Científic impulsat pel Consell Comarcal per estudiar la situació de vulnerabilitat del Maresme davant la situació d’emergència climàtica i el repte d’assolir els compromissos 2030 establerts per la Unió Europea.
El document que es va presentar divendres en el marc de la jornada Ciència i Canvi Climàtic al Maresme. Què fem ara? parteix de la constatació que l’orografia de la comarca la fa especialment vulnerable al canvi climàtic. De fet, està sent objecte de seguiment per part de diferents estaments europeus.
Els debats científics -amb un enfocament sistèmic- conclouen que només es pot aconseguir una reducció de la vulnerabilitat del territori (erosió del litoral, consum d’aigua, risc d’incendi forestal, inundacions…) amb la recuperació de la funcionalitat dels ecosistemes terrestres i marins i per fer-ho proposen adoptar solucions basades en la natura (NBS) i ajustar les activitats extractives a la capacitat de càrrega del territori, el que suposa una transformació de les activitts econòmiques clau de la comarca: agricultura i turisme principalment. En definitiva,”replantejar la manera de com estem fent les coses” i “millorar els espais de governança” per assegurar accions comunes a tot el territori.
El litoral
Un dels principals reptes que té el Maresme és el de la conservació del litoral davant l’increment dels temporals i la pujada del nivell del mar. En aquest punt, el Comitè Científic defensa una estratègia de naturalització de les platges i passejos marítims amb un enfocament que “hauria de contemplar el canvi de traçat de la línia de rodalies del Maresme paral·lela a la costa i la realització d’una auditoria climàtica dels ports” eliminant els que sigui possible així com els espigons i els càmpings que es troben en primera línia de mar.
Tanmateix, defensen la restauració fluvial de la Tordera i de les rieres del Maresme per incrementar la transferència de sediments.
El Comitè Científic també aborda les actuacions que s’haurien de dur a terme en aspectes clau per al Maresme com les rieres, boscos, aigua, energia i mobilitat. Totes elles queden recollides en 34 mesures i 165 accions organitzades en 13 eixos estratègics (4 de mitigació i 9 d’adaptació al canvi climàtic).
La propera fase serà traslladar al debat municipal aquest document tot fomentant la participació activa dels ajuntaments maresmencs.
Podeu ampliar aquesta informació consultant el document resum de les aportacions del Comitè Científic
El govern del Consell Comarcal vol que la Generalitat declari “Zona d’Actuació Urgent als Boscos del Maresme” de pi pinyer afectats per sequera i Tomicus
El govern del Consell Comarcal presentarà al proper Ple la proposta de sol·licitar al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat la Declaració de Zona d’Atenció Urgent als Boscos del Maresme amb coberta vegetal de pi pinyer. “La ràpida extensió de la plaga de Tomicus i l’increment de risc d’incendis per l’acumulació d’arbres morts obliga a una intervenció ràpida” ha dit el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa qui ha afegit que cal destinar-hi més recursos en la gestió forestal dels boscos per “evitar mals majors”.
Els darrers informes tècnics sobre la situació dels boscos del Maresme són alarmants. La sequera i l’atac de diferents plagues han provocat la mort de 800 hectàrees de pins i les expectatives no són gaire optimistes. Sense una política de gestió forestal, en pocs anys haurà desaparegut un 20% de la superfície de boscos de la comarca.
El seu impacte, més enllà de l’ambiental, porta danys associats com l’increment de risc d’aiguats per la desforestació de les capçaleres de conca i l’augment de risc d’incendis.
Aquests temes seran tractats demà a la jornada sobre “Canvi Climàtic i Boscos al Maresme” que ha organitzat el Consell Comarcal. Prestigiosos ponents de diferents àmbits explicaran com el canvi climàtic està afectant i continuarà canviant el paisatge maresmenc i quines mesures caldria emprendre per mitigar els seus efectes.
150 electes, tècnics mediambientals, propietaris forestals, professors… assistiran a la Jornada que es farà a Sant Vicenç de Montalt.
El Consell Comarcal i la gestió de residus
Des de 1998, per delegació dels municipis, el Consell Comarcal del Maresme gestiona la recollida selectiva, adaptant-se al model escollit per cada municipi (contenidors en superfície, soterrats, porta a porta o mixta) i el transport fins a les plantes de tractament de tres fraccions de residus municipals: envasos/embalatges lleugers, vidre i paper/cartró. D´aquesta manera i aprofitant les economies d´escala, es genera un estalvi pels municipis adherits al sistema.
La recollida selectiva de les tres fraccions esmentades es complementa amb:
- Dosrius: recollida de rebuig, orgànica, voluminosos i restes vegetals.
- Santa Susanna: recollida de rebuig i orgànica.
- Pineda de Mar, Santa Susanna i Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de les fraccions paper/cartró i vidre.
- Palafolls: recollida porta a porta a grans productors de la fracció orgànica.
- La recollida porta a porta a grans productors incrementa la quantitat i qualitat del residu i evita sobreeiximents a les àrees d’aportació convencionals.
El Consell Comarcal també gestiona, per delegació dels municipis, LES DEIXALLERIES MANCOMUNADES d’Arenys de Mar, Arenys de Munt i Sant Iscle de Vallalta i la de la Vallalta (Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar).
El darrer servei que el Consell Comarcal del Maresme ha posat a disposició dels municipis és la DEIXALLERIA MÒBIL, un camió amb una gran caixa separada interiorment en diferents compartiments per facilitar la recollida selectiva dels residus (aquells pels quals no hi ha un contenidor específic). És un sistema de suport als municipis que no compten amb una deixalleria fixa i, en general, per apropar el servei a tots els ciutadans ja que es pot situar en llocs de pas i de fàcil accés. A més, la deixalleria mòbil no es limita a la recepció de materials, sinó que també informa i dóna resposta als dubtes sobre reciclatge que puguin plantejar els ciutadans. Actualment disposen d’aquest servei els municipis de Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Iscle de Vallalta.
El Consell Comarcal elabora un estudi sobre els costos que assumeixen les empreses del Maresme per fer una gestió correcta de les seves aigües
En els últims anys les empreses maresmenques han fet un important esforç econòmic per reduir el consum o per millorar la qualitat de les aigües abans d’abocar-les al clavegueram, però no existeix cap document, estudi o informe que reculli les actuacions i inversions realitzades per les empreses privades en aquest àmbit. El Consell Comarcal del Maresme ara en fara un.
El Consell Comarcal del Maresme, com a ens gestor dels sistemes de sanejament de la comarca, ha endegat un estudi per fer visible la situació actual del teixit empresarial del Maresme que utilitza l’aigua com a part fonamental en el seu procés industrial. Aquest estudi es realitza en un moment difícil per aquestes empreses tota vegada que la manca de pluja ha activat el decret de sequera.
El Consell Comarcal realitza des de fa 10 anys el control d’abocaments de les aigües residuals industrials que fan les empreses a les xarxes municipals de sanejament i als col·lectors comarcals per evitar episodis de contaminació a tots els municipis del Maresme, excepte a Tordera, Montgat i Tiana.
En aquests anys, els inspectors han detectat una substancial millora del tractament de les aigües residuals industrials al Maresme com a conseqüència de les inversions realitzades per les empreses. Una despesa que no sempre pot ser repercutida en el producte final, més ara amb l’actual conjuntura econòmica.
L’estudi que ha començat a elaborar el CCM té com a objectiu fer aflorar aquest conjunt d’inversions assumides per l’es empreses maresmenques per aconseguir una correcta gestió de les seves aigües. En aquests moments s’està en fase de recollida de dades i està previst que l’estudi pugui estar acabat el mes de juliol de 2008.
22 ajuntaments de la comarca i el CCM presentaran conjuntament les seves peticions al Programa de Manteniment de Lleres 2004-2005 que promou la Generalitat
El 5 de setembre finalitza el termini perquè els 22 ajuntaments de la comarca que han acordat presentar conjuntament les peticions de manteniment de rieres, rials i torrents al Programa de Manteniment de Lleres Públiques al Maresme 2004-2005, facin arribar al Consell Comarcal les seves propostes. A partir d’aquest recull de sol.licituds, els tècnics del Consell Comarcal prepararan el document conjunt que s’ha de presentar a la Generalitat abans del 15 de setembre.El manteniment de les rieres i rials de la comarca es fa imprescindible per a mantenir i millorar les condicions de desguàs i, per tant, deixar aquests espais preparats per poder suportar possibles avingudes d’aigua. Aquestes millores, però, han de ser compatibles amb la conservació, protecció i, si s’escau, millora de les condicions ambientals de les rieres amb especial atenció al tipus de sòls, morfologia i vegetació. Per això, cal aplicar-hi tècniques de mínim impacte, cost acceptable i fàcilment integrables al medi natural.
El Consell Comarcal porta el debat sobre el canvi climàtic als instituts del Maresme
L’adaptació i mitigació dels efectes del canvi climàtic al Maresme és una de les línies estratègiques del Consell Comarcal. Tots els escenaris que es contemplen a curt i mig termini apunten a l’elevat grau de vulnerabilitat del Maresme, una comarca molt sensible a les alteracions climàtiques per les seves característiques orogràfiques. 14 municipis amb una massa forestal molt malmesa, 16 municipis arran de mar amb escasses proteccions i un sistemes de rieres que connecta muntanya i mar. En aquest context, una de les línies de sensibilització que s’ha engegat és el de la sensibilització de les noves generacions oferint xerrades als centres docents de la comarca.
La iniciativa, que es va posar en marxa fa 10 dies, està tenint molt bona acollida per part dels instituts i ja n’hi ha 6 que han contactat amb el Consell Comarcal del Maresme per fixar dia i hora. La xerrada que ofereix l’administració comarcal se centra en les conseqüències del canvi climàtic al Maresme. El contingut està adaptat per a l’alumnat des de primer d’ESO a 2n de batxillerat. Aporta dades sobre l’emergència climàtica, les característiques que fan de la comarca un territori molt vulnerable i els canvis que cal introduir en els nostres hàbits diaris. El Consell Comarcal ha posat en marxa aquest cicle de xerrades aprofitant el gran interès que ha despertat el moviment mundial joves contra el canvi climàtic que està impulsant l’activista Greta Thumberg.Bombers, ADF´s, agents rurals i mossos d´esquadra celebren un campus de coordinació i operativitat d´incendis forestals
Es preveu una primavera-estiu d’alt risc
Aquest cap de setmana, els coordinadors dels voluntaris que formen part de les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme i els comandaments dels bombers, dels agents rurals i dels mossos d´esquadra han celebrat un campus de coordinació i operativitat en la intervenció dels incendis forestals. El campus, que ha tingut lloc al municipi de Vidrà (Osona) els dies 24 i 25 de març, ha estat valorat molt positivament per part dels 42 assistents, tota vegada que ha servit per abordar com actuar i com coordinar-se per sufocar mitjans i grans incendis forestals. Tots els indicis apunten que aquesta primavera-estiu, si no canvien les condicions meteorològiques, serà d´alt risc de focs. La sessió amb més interès va ser la del simulacre d´un gran incendi forestal a un punt de l´Alt Maresme, en les condicions ambientals més desfavorables (vent de ponent, temperatures altes, sequera acumulada….etc). El simulacre va estar conduit pels tècnics del GRAF de Bombers, i hi van col.laborar els agents rurals, mossos d’esquadra, caps de parc, àrea bàsica d’emergència i cap de regió de bombers, així com tots els coordinadors de les ADF del Maresme. Al campus es van presentar els Quaderns Tècnics per ADF referents a Operatiu, Mitjans i Recursos i Transmissions, elaborats pels serveis tècnics de les ADF i pel tècnic de riscos ambientals del CCM.