El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda de Mar, Xavier Amor, han signat un conveni de col·laboració entre ambdues administracions que permetrà agilitzar les obres necessàries per reduir els sorolls que ocasiona el funcionament de la planta de pretractament de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Maresme Nord.

El pretractrament de l’EDAR de l’Alt Maresme es troba ubicat a la façana litoral de Pineda de Mar i des de la seva entrada en funcionament els veïns dels voltants han expressat les seves queixes per l’emissió de sorolls molestos. Tot i que les medicions realitzades han donat com a resultat que la instal·lació i el procés de pretractament compleixen la normativa acústica vigent, el Consell Comarcal i l’ajuntament de Pineda han cercat alternatives tècniques per evitar molèsties al veïnat.

L’acord signat avui entre el president del CCM, Miquel Àngel Martínez, i l’alcalde de Pineda, Xavier Amor, faculta l’ajuntament de Pineda a avançar els diners necessaris per actuar en la font dels sorolls. Segons ha explicat Amor, sembla que l’actuació més ràpida i econòmica és l’aïllament acústic dels motors que impulsen el procés de pretractament.

El cost dels treballs pot oscil·lar entre els 8.000 i els 12.000 euros, una quantitat que avançarà l’ajuntament i que el Consell Comarcal, com a administració actuant, reclamarà a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

El president del Consell Comarcal ha destacat que la nova EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Residuals) és important perquè la seva posada en funcionament completa el mapa de sanejament de la comarca donant servei a una població de 150.000 habitants de 5 municipis: Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls.

Es va començar a construir l’estiu de 2008 i va entrar en servei, en període de proves el passat 4 de setembre. Amb aquesta nova depuradora es  dóna cobertura de depuració d’aigües residuals als 30 municipis del Maresme. Fins ara, Pineda de Mar, Calella, Santa Susanna, Malgrat de Mar i Palafolls feien un pretractament a les seves aigües residuals, però els hi mancava el tractament biològic que evita qualsevol afectació ambiental al mar.

Amb aquesta nova instal·lació s’ha donat un important pas per aconseguir una qualitat òptima de l’aigua de bany, un valor especialment remarcable per una zona de la comarca que té com a principal actiu el turisme atret pel sol i la platja.

Aquest estiu s´està observant l´existència d´una gran quantitat de sòlids surant a les platges de la comarca, des d´Alella fins a Malgrat de Mar, generant nombroses queixes per part dels banyistes.

Davant d´aquest fet, el Consell Comarcal del Maresme vol informar a la població de que els sistemes de sanejament estan funcionant correctament i que els sòlids surant presents a les aigües de bany no són procedents de cap mal funcionament de les depuradores ni de les xarxes de col·lectors.

D´acord amb les analítiques de les aigües de bany realitzades per l´Agència Catalana de l´Aigua, excepte en les hores posteriors als episodis de pluges, la qualitat microbiològica de les aigües de bany és excel•lent a tota la comarca.

El sistema de tractament integrat de fangs instal·lat a l’EDAR de l’Alt Maresme Nord ha superat amb èxit la prova pilot. Des del passat mes de març, els fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera s’estan portant a l’EDAR de l’Alt Maresme per sotmetre’ls a un tractament anaeròbic conjunt. Els resultats són triplement positius: s’han reduït les emissions de CO2, s’ha estalviat econòmicament i s’ha generat fertilitzant agrícola.

El projecte impulsat pel Consell Comarcal  permet avançar cap a un Maresme més sostenible, un territori amb una economia circular que utilitzi eficaçment els recursos tot reduint les emissions de CO2 a l’atmosfera. En aquests mesos de funcionament s’ha pogut comprovar que el tractament integrat de fangs instaurat a l’EDAR de l’Alt Maresme disminueix en un 85% les emissions de CO2, redueix els residus al 50% i facilita la seva transformació en fertilitzant agrícola. A més, com ha anunciat el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa “permet estalviar 180.000 euros a l’any, uns diners que revertiran en més serveis ambientals per al territori” i sintonitza amb la línia estratègica comarcal de mitigar els efectes del canvi climàtic.

L’EDAR de l’Alt Maresme Nord i la de Mataró són dos de les 10 depuradores de la comarca que estan preparades per fer la “digestió anaeròbica” dels fangs que es generen en el procés de tractament de les aigües residuals. La digestió anaeròbica és un procès biològic que facilita la degradació de la matèria orgànica gràcies a la intervenció de diversos grups de microorganismes. Aquest procès estava infrautilitzat a l’EDAR de l’Alt Maresme tota vegada que és una planta projectada amb visió de futur i capacitat per cobrir les necessitats d’un possible increment de població a 2030.

Davant d’això, el Consell Comarcal, que és l’organisme que gestiona les depuradores del Maresme, va optar per una gestió més eficaç i integradora del conjunt de plantes. Ha habilitat els dipòsits de digestió anaeròbica que estaven en desús i des del passat mes de març s’estan tractant a l’Alt Maresme Nord ells fangs generats a les depuradores de Teià, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol i Tordera.

La inversió,de 280.000 euros, s’amortitzarà en 18 mesos ja que els resultats obtinguts en aquest període de funcionament mostren que el sistema  és eficaç, a nivell ambiental i a niell econòmic ja que permet estalviar 180.000 euros/any.

Aquest model de gestió integradora és pioner a Catalunya i s’ampliarà l’any vinent amb la incorporació d’un sistema de cogeneració que facilitarà el funcionament autònom al 100% de l’EDAR de l’Alt Maresme Nord. La planta generarà l’energia que necessita per funcionar i, a més, obtindrà un excedent que s’utilitzarà per altres projectes territorials que encara s’estan definint.

El Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal, Josep Triadó, considera que aquest projecte és un exemple de com podem “convertir un problema en una oportunitat. De l’aigua residual generem aigua neta, fertilitzant i energia“.