L’increment del cens electoral ha fet augmentar la composició d’alguns ajuntaments maresmencs. A les eleccions d’avui, els maresmencs i maresmenques trien un total de 430 regidors i regidores, 28 més que a les eleccions municipals de 1999.
Els municipis on hi ha una variació en la composició de l’Ajuntament són els següents:
Argentona passa de 13 a 17 regidors
-Cabrils passa d’ 11 a 13 regidors
-Caldes d’Estrac passa de 9 a 11 regidors
-Canet de Mar passa de 13 a 17 regidors
-Palafolls passa d’11 a 13 regidors
-Pineda de Mar passa de 17 a 21 regidors
-Sant Cebrià de Vallalta passa de 9 a 11 regidors
-Santa Susanna passa de 9 a 11 regidors
-Teià passa d’11 a 13 regidors
-Tordera passa de 13 a 17 regidors
Ajornada la constitució del Consell Comarcal
La Conselleria de Governació de la Generalitat ha dictat avui una Ordre deixant sense efecte la constitució dels Consells Comarcals prevista per al dissabte 12 de juliol. Així mateix, la Junta Electoral Provincial ha notificat aquest migdia al Consell Comarcal del Maresme que “queden anul.lades les credencials de consellers i conselleres emeses per aquesta Junta Electoral i se suspén la constitució dels Consells Comarcals”
L’ajornament de la data de constitució dels Consells Comarcals es produeix per la sentència dictada ahir (10/07/03) per la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segons la qual en la proclamació dels membres dels Consells Comarcals s’ha d’aplicar la nova normativa aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 5 de maig. La nova llei estableix que dos tercis dels consellers seran elegits segons el nombre de vots obtinguts per cada partit i el terç restant segons el nombre de regidors. Pel que fa a la nova configuració del Consell Comarcal del Maresme, podeu veure els canvis que es produeixen clicant aquí
L’ajornament de la data de constitució dels Consells Comarcals es produeix per la sentència dictada ahir (10/07/03) per la Secció Quarta de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya segons la qual en la proclamació dels membres dels Consells Comarcals s’ha d’aplicar la nova normativa aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 5 de maig. La nova llei estableix que dos tercis dels consellers seran elegits segons el nombre de vots obtinguts per cada partit i el terç restant segons el nombre de regidors. Pel que fa a la nova configuració del Consell Comarcal del Maresme, podeu veure els canvis que es produeixen clicant aquí
El Consell Comarcal del Maresme reclama que es duguin a terme les actuacions de regeneració de platges previstes a Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar
El Consell Comarcal del Maresme ha aprovat per unanimitat una moció en la qual s’insta als representants del Ministerio de Medio Ambiente i del Ministerio de Fomento, per part de l’Estat, i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, per part de la Generalitat, a reunir-se amb els alcaldes dels municipis de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar per concertar i programar les actuacions previstes tant per compensar la pèrdua de sorra a les platges com per garantir l’estabilitat de la façana marítima.
Aquesta moció, subscrita per tots els grups polítics amb representació comarcal, s’ha presentat arrel de les declaracions de la Ministra de Medio Ambiente, el passat 9 de maig, en el sentit que des del seu departament no s’actuaria sobre les malmeses platges que pateixen constants pèrdues de sorra com a conseqüència de la construcció de ports o d’altres infraestructures. A la moció s’explica que es comparteix com a declaració d’intencions i d’actuacions de cara al futur aquest posicionament, però es recorda que les platges de Premià de Mar, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar ja tenien programada una actuació de regeneració, que els ajuntaments afectats porten més de nou anys fent gestions reivindicant una solució i que en els casos concrets de Cabrera de Mar i de Vilassar de Mar mai s’ha fet cap aportació de sorra per compensar la degradació constant que pateixen les seves platges des de fa 12 anys. En aquest període de temps hi ha trams de platja que han desaparegut quan abans tenien més de 80 metres de sorra. A aquest fet, se suma el constant risc que pateix la via de Renfe i d’altres infraestructures de sanejament.
Per tal de poder observar sobre el terreny la dramàtica situació de les platges d’aquests municipis, el Ple del CCM va acordar convidar als representants dels Grups parlamentaris del Congrés de Diputats i del Parlament de Catalunya a visitar les zones afectades acompanyats dels alcaldes i regidors dels diferents municipis.
Tot i que la moció fa especial èmfasi en la situació del litoral d’aquests tres municipis del Baix Maresme, també demana a les administracions competents la realització d’un estudi de solucions per garantir i estabilitzar totes les platges de la comarca.
Per consultar el text íntegre de la Moció, Cliqueu aquí
El responsable de Mobilitat del CCM contesta al director general d’ACESA que els problemes de mobilitat que pateix la comarca no són “una trivialitat”
El Vice-President 1r i responsable de Mobilitat i Infrastructures del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha enviat una carta al director general d’ACESA, Lluís Serra com a resposta a les seves declaracions en el sentit que el peatge de la C-32, en el tram Mataró-Barcelona, “costa menys que un cafè”. Soy considera que aquest és un posicionament reduccionista que trivialitza els problemes de mobilitat que pateixen a diari 380.000 maresmencs i maresmenques, uns problemes que “fins i tot es poden tractar amb un sentit de l´humor intel·ligent però, en cap cas es poden reduir a l´anècdota, a un simple acudit o a un titular fàcil a la premsa”. El responsable de Mobilitat del CCM informa Serra del treball fet des de la societat civil comarcal, des dels ajuntaments i des del propi Consell Comarcal per intentar avançar en la millora de la mobilitat i les infrastructures al nostre territori. “Portem anys treballant-hi. Sabem que és un tema complex, però també tenim clar que cal una actuació urgent i així ho hem expressat a les administracions competents. Han estat moltes hores de reflexió les que ens han conduït a intentar afrontar el tema sense apassionaments i trepitjant de peus a terra. Estem disposats a parlar de tot, fins i tot dels peatges, però sempre des del rigor i la seriositat”. Juntament amb la carta, Antoni Soy ha enviat al director general d’ACESA el document que recull el posicionament de totes les forces polítiques comarcals a l’entorn de la mobilitat i les infrastructures al Maresme,
Cliqueu aquí i emplaça Serra a parlar-ne en el moment que consideri oportú.
El CCM i Quadis firmen un conveni per al patrocini de la secció de meteorologia del CCM
El president del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, i l’Administrador Únic de l’empresa Qualitat en l’Autodistribució i Serveis SA (QUADIS), Joan Pla, han signat un conveni de col·laboració, segons el qual Quadis patrocinarà durant un any la informació meteorològica que el CCM facilita a diari a 10 emissores de ràdio de la comarca.El conveni signat amb Quadis permetrà al Consell Comarcal del Maresme continuar oferint el servei d’informació meteorològica personalitzada a 10 emissores de ràdio de la comarca: Argentona, Arenys de Mar, Calella, Premià de Mar, Premià de Dalt, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Canet de Mar, Sant Pol de Mar i Tiana. El meteoròleg del CCM, Joaquim Serra, fa diferents intervencions diàries en aquestes emissores per tal de donar informació actualitzada als seus oients sobre l’evolució del temps a la comarca del Maresme.
L’atur baixa a 22 municipis de la comarca durant el mes de juny
La taxa d’atur de la comarca continua per sobre de la mitjana de Catalunya i de la província de Barcelona
El tancament del mes de juny ha deixat dades positives sobre l’evolució de l’ocupació. L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha constatat que el nombre de persones aturades a la comarca ha disminuit. Tot i això, la taxa d’atur al Maresme el mes de juny era del 13,30%, per sobre de la mitjana de la província de Barcelona (12,82%) i de la mitjana de Catalunya (12,45%). El descens en el nombre de persones aturades a la comarca del Maresme que es va detectar el passat mes de maig ha continuat durant el juny. El tancament d’aquest mes ha deixat a la comarca la xifra de 30.093 ciutadans sense feina, 1.119 menys que el mes anterior. La reducció de l’atur afecta tant a homes com a dones, si bé és en el col·lectiu masculí on s’ha notat una disminució més important. El sector econòmic on hi ha hagut un descens més destacat de l’atur ha estat el dels serveis que registra 796 desempleats menys; li segueix la construcció amb una reducció de 246 desocupats i la indústria amb 153 aturats menys. Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme constaten que la reducció de l’atur s’ha donat en 22 dels 30 municipis de la comarca. Percentualment, les localitats en les que la desocupació ha baixat més són: Santa Susanna (-10,99%), Arenys de Mar (-9,49%), Caldes d’Estrac (-8,72%), Palafolls (-8,59%), Vilassar de Dalt (-7,87%) i Calella (-7,72%). A l’altra banda es troba Sant Iscle de Vallalta on no s’ha detectat cap variació respecte al mes de maig i 7 municipis que han registrat un augment de l’atur: Òrrius (+3,23%), Cabrils (+2,19%), Sant Cebrià de Vallalta (+1,89%), Teià (+1,53%), Sant Pol de Mar (+0,93%), Sant Vicenç de Montalt (+0,87%) i Vilassar de Mar (+0,83%). La taxa d’atur a la comarca del Maresme es va situar en el 13,31%. 6 municipis de la comarca tenen, però, una mitjana d’atur superior. Són: Pineda de Mar (16,96%), Tordera (16,91%), Mataró (16,78%), Malgrat de Mar (14,18%), Palafolls (14,07%) i Canet de Mar (13,92%). Podeu accedir a l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, clicant sobre la imatge:
Clic aquí per a pdf Les ADF del Maresme es preparen per a un estiu amb alt risc d’incendis forestals
Prohibit fer foc als terrenys forestals fins el 15 d’octubre
Des d’avui i fins el 15 d’octubre queda prohibit encendre cap foc en terreny forestal. Aquesta mesura dictada per la Generalitat té com a objectiu intentar erradicar qualsevol situació susceptible de desencadenar un incendi forestal. Tots els indicis apunten que aquesta primavera-estiu, si no canvien les condicions meteorològiques, serà d’alt risc d’incendis. Davant d’aquestes previsions, les Agrupacions de Defensa Forestal del Maresme ja s’han començat a preparar.Els propers 24 i 25 de març les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Maresme, els bombers, els agents rurals i els mossos d’esquadra celebraran un campus de treball en el qual abordaran com actuar i com coordinar-se per sufocar mitjans i grans incendis forestals. D’aquesta manera es vol seguir millorant el protocol d’actuació de tots els agents implicats en l’extinció dels incendis. En els últims 12 anys han cremat 840 hectàrees forestals al Maresme. Va ser l’any 2004 el més devastador pel que fa a incendis forestals (van cremar-hi 532 hectàrees), seguit del 2003 quan els incendis van afectar 248 hectàrees forestals. L’any 2006 es van comptabilitzar 5,59 hectàrees cremades, una xifra que aquest any ja s’ha vist triplicada únicament amb l’incendi del passat dissabte a Cabrils. A la comarca del Maresme comptem per a l’extinció d’incendis amb els parcs de bombers de Mataró, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, 2 parcs d’estiu de bombers i 11 ADF que compten amb 380 voluntaris i voluntàries que han rebut formació permanent en prevenció i extinció d’incendis. En els últims anys també ha millorat força l’equipament material del què disposen. Les tasques de les ADF es divideixen en prevenció, el seu principal objectiu, i en el suport de les feines d’extinció. Pel que fa a la prevenció, la seva fita principal és el manteniment dels Plans de Prevenció d’Incendis, conjuntament amb els ajuntaments i la Diputació de Barcelona. Amb aquest objectiu, s’arrengen anualment més de 100 km forestals i el voluntariat de les ADF dedica més de 10.000 hores a la vigilància de boscos, neteja i manteniment de fonts. En quant a l’extinció, col·laboren activament amb els bombers i la seva participació és molt important tota vegada que tenen un coneixement promenoritzat del territori que els permet accedir ràpidament al lloc on es detecta l’incendi. Al llarg de 2006, van participar en 26 incendis forestals al Maresme i en 8 incendis forestals a comarques veïnes. La Federació d’ADF del Maresme, que coordina el Consell Comarcal, agrupa 11 ADF que actúen en 34 municipis, desl quals 28 són del Maresme i 7 del Vallès Oriental. Les ADF que en formen part són: ADF Serra de Marina (Argentona, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, La Roca del V. i Vilanova del V.)
-ADF Òrrius
-ADF Tordera
-ADF Alt Maresme (Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Sta. Susanna i Palafolls)
-ADF Burriac (Cabrera de Mar, Cabrils i Vilassar de Mar)
-ADF de Vallalta (Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar i canet de Mar)
-ADF Teià
-ADF Vilassar de Dalt
-ADF Premià de Dalt
-ADF La Conreria (Tiana, Alella, Martorelles, St. Fost de Campcentelles, Sta. Maria de Martorelles, Montornés del V. i Vallromanes)
-ADF Montalt (St. Andreu de Llavaneres, St. Vicenç de Montalt, Caldes d´Estrac i Arenys de Mar) Prohibit fer foc al bosc El Decret de la Generalitat que estableix la prohibició de fer foc al terreny forestal entre el 15 de març i el 15 d’octubre estableix una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals. L’any 2006 van cremar 3.689 hectàrees a Catalunya. Així, el Decret 64/1995 regula que en els terrenys forestals, siguin o no poblats d’espècies arbòries i a la franja de 500 metres que els envolta, no s’hi pot encendre foc per a qualsevol tipus d’activitat sigui quina sigui la seva finalitat. Especialment no s’hi poden cremar rostolls, marges i restes d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria. Tampoc no s’hi poden fer focs d’esbarjo ni derivats d’activitats relacionades amb l’apicultura. Dins les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, queda exclosa la prohibició de fer-hi foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires. Igualment queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, globus, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals. No obstant això, les persones que hagin de fer foc en aquest període han de presentar una sol·licitud a l’ajuntament corresponent o al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que és qui determinarà si concedeix o no el permís per fer aquest foc i les mesures preventives que cal adoptar, si s’escau.
ALERTA METEOROLÒGICA AL MARESME PER FORTES TEMPESTES
El Servei de Meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, METEOMAR, ha alertat de la previsió de tempestes fortes acompanyades de calamarsa. L’alerta està activada fins a les 20.00h d’avui, divendres 18 d’abril. S’amplia l’alerta meteorològica fins a les 18.00h del dia 2 de novembre.
El servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme ha ampliat l’estat d’alerta fins a les 18:00h del diumenge 2 de novembre. La previsió fins aquesta hora, segons ha informat METEOMAR, és de pluges generalsi abundants i amb intensitat forta. El llibre “Vògits, modolons i desfedors” recull la cultura oral del Maresme Nord a l’entorn de l’aigua i la terra
L’autor a entrevistat 140 persones
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.Igual que va fer amb el primer volum, Daniel Rangil ha escollit el Consell Comarcal del Maresme per fer la primera presentació del llibre “Vògits, modolons i desfedors” que acava de sortir d’impremta. El president del CCM, Josep Jo ha destacat el laboriós treball de recerca fet per l’autor a partir de les converses amb 140 persones i ha puntualitzat que “saber com era el nostre territori i com vivia la gent quatre generacions enrera ens ajuda a entendre el present i també ens ensenya un model de vida completament sostenible”. Al llarg de les 300 pàgines del llibre es pot trobar un model de vida marcat pels cursos fluvials del Maresme i pel lligam a la terra. La dependència d’aquests dos elements va propiciar un munt d’oficis que ara ja formen part de la història. Els saurins que tenien les seves tècniques per trobar aigua subterrània com en Josep Montsant de Sant Cebrià o en Josep Pujol de Calella; els minaires (n’hi havia molts a Arenys de Munt que treballaven per Llavaneres i Mataró….); els moliners com la família Bassols que havien fet anar molins de Sant Iscle i de Malgrat; els cistellers com Joan Solà de Tordera….etc. També es recullen les històries dels oficis més vinculats a la terra: masovers, majordoms, mossos i minyones…. Un altre capítol està dedicat a la vida a l’entorn de la masia i al conreu dels aliments que han marcat la nostra dieta mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera i als productes que poc a poc s’han anat integrant als conreus del Maresme: la patata, les garrofes i les maduixes. Pel que fa a aquest darrer, en el llibre surt recollit el record de Nicolau Vila que explica que el començament del conreu de la maduixa a Calella va ser gairebé un accident quan va arribar a can Saleta una maduixera procedent de França i tot i no saber quin tipus de planta era la van posar al jardí. Si aquest record s’ajusta al temps, aquest any hauriem de celebrar el centenari del conreu de les maduixes al Maresme. El llibre “Vògits, modolons i desfedors” acaba explicant records i històries del paper que el bestiar productiu i el bestiar de treball jugava a les masies. Les històries es complementen amb una vintena de fotografies de l’època que mostren els treballs, la vida i alguns fets històrics com la inundació del carrer del Mar de Malgrat de Mar el 1912 o la torderada de setembre de 1971. Daniel Rangil ja està preparant el tercer volum de la trilogia que apareixerà el 2010.