Sol·licitud d’informació a l’Observatori de Desenvolupament Local
Si voleu dades concretes de la comarca del Maresme o d’algun dels seus municipis (exceptuant Mataró), empleneu el següent formulari i l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal intentarà satisfer la vostra petició
El Consell Comarcal contracta 22 persones aturades a través del Programa Treball i Formació COVID-19
El Consell Comarcal del Maresme ha contratat aquesta setmana 22 persones que durant 9 mesos desenvoluparan la seva feina en el mateix Consell i en 20 ajuntaments de la comarca. Aquesta contractació s’emmarca en la convocatòria extraordinària COVID-19 del Programa Treball i Formació.
Aquesta edició extraordinària està adreçada a dos col·lectius específics: persones inscrites com a demandants d’ocupació no ocupades (DONO) des del 16 de març de 2020 i persones en risc de caure en situació d’atur de llarga durada, no perceptores de prestacions per desocupació o subsidi ni ajuts.
El Programa Treball i Formació, impulsat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i cofinançat pel Fons Social Europeu, el Ministeri de Treball i Economia Social i el propi Consell Comarcal combina l’experiència laboral amb la formació per tal de millorar l’ocupabilitat i les oportunitats laborals de les persones desocupades.
Les 22 persones contractades en aquesta convocatòria extraordinària han estat seleccionades d’entre 277 currículums derivats al Consell Comarcal per les 4 oficines de treball del Maresme del Servei d’Ocupació de Catalunya.
Tot i haver sigut contractades pel Consell Comarcal, només 2 d’elles tindran el seu lloc de treball a l’administració comarcal. Les altres 20, durant els propers 9 mesos, desenvoluparan projectes en els àmbits d’agents cívics i de treballadors/es familiars en els ajuntaments de: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Els consellers delegats de Promoció Econòmica, Estanis Fors, i de Serveis a les Persones, Marc Bosch, han donat la benvinguda a les noves treballadores i treballadors i les han encoratjat a aprofitar l’experiència laboral i la formació que rebran per tal de millorar la seva futura ocupabilitat.
Acord de Concertació per reactivar l’economia del Maresme
Consell Comarcal, patronals i sindicats han signat l’Acord de Concertació pel Desenvolupament Econòmic, Social i l’Ocupació del Maresme que té com a objectiu treballar de forma conjunta i consensuada per millorar l’ocupació i la competitivitat econòmica de la comarca.
L’Acord, aprovat pel Consell Comarcal en el darrer Ple, parteix de la necessitat de definir polítiques i línies d’actuació que frenin la pèrdua de llocs de treball i reactivin el teixit empresarial, fortament castigat per la crisi econòmica de la COVID-19.
La xifra de persones aturades al Maresme supera les 31.000 i no ha parat de crèixer els darrers mesos amb increments interanuals que superen el 25%. D’altra banda, en termes acumulats, en el període març-desembre es van resoldre un total de 7.009 Expedients de regulació de l’ocupació d’empreses amb la seu social a la comarca afectant un total de 44.144 persones treballadores.
L’Acord subscrit amb els principals agents socials i econòmics vol impulsar mesures que ajudin el teixit empresarial a remuntar aquesta situació a partir de polítiques i accions amb visió de futur que, a grans trets, passen pel reforç de tots els sectors econòmics amb estratègies d’innovació, sostenibilitat i dels valors socials i ambientals que comporta l’economia circular.
El document l’han signat avui el president del Consell Comarcal Damià del Clot; la , presidenta de la Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme (FAGEM) Roser Moré; el president de la Delegació del Maresme-Barcelonès nord de la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) Joan Pera; el secretari comarcal de Comissions Obreres (CCOO) al Maresme, al Vallès i a Osona Gonzalo Plata; i el secretari comarcal del Maresme de la Unió General de Treballadors (UGT) Lluis Torrents.
7 línies estratègiques
- LÍNIA 1: Polítiques per al desenvolupament i la reindustrialització del territori
Establir una estratègia industrial per incrementar el pes actual del sector industrial a la comarca tot ajudant les empreses a ser més competitives i amb una major qualitat de llocs de treball.
- LÍNIA 2: Polítiques per a l’activació, la innovació i l’actualització del sector primari
Establir una estratègia per augmentar el pes actual del sector agroalimentari i de la flor i planta a la comarca tot millorant la qualitat dels llocs de treball
- LÍNIA 3: Economia verda: energies renovables, mobilitat, economia circular
Apropar aquest nou model econòmic i el seu procés de transformació a les empreses i administracions del Maresme
- LÍNIA 4: Economia social, bretxa digital, administració pública i estat de dret
Integrar les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) del Maresme en les actuacions de l’administració local i comarcal a través de l’elaboració d’una diagnosi i un pla d’acció de la realitat del territori en aquesta matèria. També es fomentarà l’aplicació de clàusules socials a la contractació pública de la comarca i s’impulsaran programes contra la bretxa digital i l’accés a l’administració electrònica.
- LÍNIA 5: Comerç, restauració i turisme
Enfortir el pes actual del sector comerç, restauració i turisme ajudant les empreses a ser més competitives i generar projectes de formació per a les persones treballadores del sector que millorin la seva tecnificació i la seva possible reconversió a d’altres sectors.
- LÍNIA 6: Sector marítim
Establir una estratègia per promoure mesures per aconseguir incrementar el pes actual del sector marítim i millorar la qualitat dels llocs de treball.
- LÍNIA 7:Taula de reactivació per la COVID19
Analitzar, planificar i coordinar les actuacions necessàries i urgents per contenir l’impacte socioeconòmic originat per la pandèmia i per millorar la situació d’ocupabilitat de les persones, així com la reactivació de les empreses en la seva activitat productiva i la reorientació del funcionament de les activitats a la nova realitat empresarial.
Curs: Com tramitar els teus impostos de forma telemàtica
La pandèmia ha accelerat la implementació de l’administració electrònica facilitant la tramitació online de la majoria dels procediments administratius. Tot i els avantatges d’aquest nou sistema, surten molts dubtes a l’hora de fer les gestions, sobretot les relacionades amb els impostos.
L’objectiu del taller és que les persones autònomes professionals i les microempreses adquireixin, a través de casos pràctics, una metodologia de registre, càlcul i presentació dels seus models tributaris per internet.
DATES: 18, 20 i 25 de maig
HORARI: 15.00h a 17.300h els dies 18 i 20 de maig i de 15.00h a 18.00h el 25 de maig
MODALITAT: ONLINE
PREU: Gratuït
CURS PLE. INSCRIPCIONS TANCADES!
Calella i Teià se sumen al CAAD Maresme
Ja són 20 els ajuntaments que confien al CAAD Maresme el seu servei de recollida i atenció dels animals abandonats. Aquest mes de juliol s’hi han incorporat Calella i Teià.
En els seus 15 anys d’existència, el Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme s’ha convertit en referència dels serveis supramunicipals que es dediquen a la recollida, acollida i foment de l’adopció dels gossos i gats perduts o, directament, abandonats.
Amb la incorporació, des de l’1 de juliol, de Calella i Teià, el CAAD Maresme ja presta servei a dos terços dels municipis maresmencs. En concret a Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Teià, Tiana i Tordera.
Gestionat pel Consell Comarcal, el CAAD Maresme recull anualment uns 1.200 gossos i gats perduts o abandonats a la via pública. Les seves estadístiques reflecteixen que entre un 30 i un 35% dels animals que arriben a les instal·lacions ubicades a Argentona són recuperats pels seus propietaris i prop del 45% són adoptats.
Tot i que les dades són bones i cada any milloren en relació als índex d’adopció i recuperació, el conseller delegat de Serveis als Municipis i Innovació, Andreu Bosch, expressa la seva preocupació perquè “les xifres d’abandonament de gossos i gats al Maresme continuen sent molt elevades. Cal insistir i persistir que els animals de companyia no són cap joguina i que cal una tinença responsable d’animals“.
En aquest sentit, i tenint en compte que durant el període estival solen augmentar els abandonaments, des del CAAD Maresme es recorda que hi ha diferents alternatives per poder compatibilitzar les vacances amb una tinença responsable d’animals domèstics. Cada vegada hi ha més establiments turístics “pet-friendly” i residències on deixar la nostra mascota temporalment amb garanties que estarà ben cuidada.
18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis
El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.
Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.
L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.
El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.
Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.
El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.
Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat
La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:
- 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
- En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
- 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.
El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya
El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.
Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.
Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.
Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)
El producte interior brut per sectors
Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).
El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.
A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.
D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).
La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme
El creixement de l’atur al Maresme es concentra en les persones d’entre 16 i 24 anys
Les dades del mes de febrer mostren un increment del 0,20% en el nombre de persones aturades. La xifra oficial de demandants de feina al Maresme s’eleva a 23.464. Són 46 més que al gener i 7.659 menys que en el mateix període de 2021.
Tal i com reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment s’ha concentrat en el grup d’edat d’entre 16 i 24 anys que actualment comptabilitza 1.314 persones en situació d’atur (el 5,64% del total de persones sense feina a la comarca). A la resta de grups d’edat es mantenen les xifres del mes anterior o no mostren cap variació.
Pel que fa a sectors econòmics, l’augment de l’atur s’ha centrat en l’agricultura amb un increment del 5,65% i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) que registra un augment del 7,21%.
Interanualment, l’atur registrat ha baixat al Maresme en un 24,61%. El descens es dona en tots els grups d’edat i tant entre les dones com entre els homes. També en tots els sectors econòmics amb disminucions que oscil·len entre el 22,60% de la indústria i el 25,91% de l’agricultura.
L’atur de molt llarga durada, situació en la qual es troben 8.552 persones, és el més nombrós a la comarca. Té un pes del 36,45%, més que el mes passat. Aquest tipus d’atur ha incrementat respecte d’un any abans en un 5,88%.
Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:
Oberta la convocatòria 2022 de les subvencions per al pagament del lloguer
Les persones de 36 anys o més poden tramitar les sol·licituds des del 28 de juny al 15 de juliol
Els ajuts per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per l’any 2022 ja estan actius, d’acord amb la RESOLUCIÓ DSO/1967/2022, de 21 de juny, per la qual se n’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva.
Poden demanar la subvenció les persones físiques, de 36 anys o més, titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació, sempre que sigui el seu domicili habitual i permanent, en el territori de Catalunya.
El termini per presentar les sol·licituds s’inicia el dia 28 de juny de 2022 i finalitza el dia 15 de juliol de 2022, inclòs.
Com a novetat d’enguany, l’ajut també es pot demanar pel lloguer d’una habitació quan el preu no superi els 450€/mes. A banda, l’import màxim del lloguer mensual de l’habitatge o preu de cessió al Maresme passa de 800 €/mes de l’any 2021 a 900 €/mes per al 2022.
Les sol·licituds es poden presentar:
1. Per internet: https://habitatge.gencat.cat/ajutlloguer o mitjançant la instància genèrica del portal de tràmits del Consell Comarcal del Maresme https://www.seu-e.cat/ca/web/ccmaresme/tramits-i-gestions.
2. De forma presencial, a l’Oficina d’Habitatge del Maresme, de 9:00h a 14:00h sense cita prèvia.
El Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, posa èmfasi en l’increment del topall del preu de lloguer fins a 900 €/més, “perquè amplia les possibilitats d’accés a l’ajut de les famílies del Maresme”. Així mateix, recomana que les sol·licituds es presentin per internet, amb “l’objectiu d’agilitzar-ne la tramitació, en una convocatòria que enguany només estarà activa durant tres setmanes”.