La comarca del Maresme es troba afectada per una nova alerta meteorològica que estarà activa des de les 14.00h fins a les 20.00h d’avui divendres 10 de juny. Segons ha informat el servei de meteorologia del Consell Comarcal del Maresme, METEOMAR, la previsió indica que en aquest període de temps es produiran tempestes que, localment, poden ser d’una intensitat forta.
El tipus de llar més comuna al Maresme és la formada per una família, però en els darrers 10 anys han guanyat pes les unipersonals i aquelles en les que hi conviuen persones no emparentades. Són algunes de les conclusions de l’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la publicació “Cens de població i habitatges, 2021. LLARS I HABITATGES“
A partir de les darreres dades oficials presentades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’Observatori posa la lupa en els 30 municipis del Maresme per veure l’evolució i estructura de les seves llars en el període comprés entre 2011 i 2021.
Les estadístiques censals indiquen que el nombre de llars ha crescut al Maresme un 4,4% en el darrer decenni fins a situar-se en 173.547 l’any 2021. Tot i això, la seva grandària s’ha mantingut gairebé estable amb una mitjana de 2,6 persones per habitatge. On sí que es detecten diferències és en la seva tipologia. El règim de propietat de la llar continua sent el majoritari a la comarca (el 70,3%), però ha tingut una davallada de gairebé 6 punts percentuals en els darrers 10 anys. En canvi, ha augmentat fins al 21,2% el règim de lloguer i també s’ha incrementat fins al 8,5% el nombre de llars en habitatges cedits.
El creixement estadístic del nombre de llars no s’ha reflectit en tots els municipis. Així, el seu nombre ha disminuït a Vilassar de Dalt (-3,1%; -107); Premià de Dalt (-2,1%; -80) i Premià de Mar (-0,1%; -16). En sentit oposat, i en termes relatius, destaca l’increment d’Òrrius (18,6%; +47), Sant Vicenç de Montalt (14,0%; +291); Sant Iscle de Vallalta (13,4%; +64) i Sant Pol de Mar (13,1%; 261). En termes absoluts, destaca Mataró, amb 1.057 llars més, Pineda de Mar (929), Tordera (565) i Malgrat de Mar (513).
Pel que fa al tipus de llar, la més comuna en tots els municipis maresmencs, és aquella conformada per una família sense altres persones addicionals i només un nucli. Aquestes representen el 61,3% del total de llars a la comarca; les unipersonals tenen un pes del 23,4%; les d’una família amb altres persones no emparentades són el 5,4%; i les multipersonals que no formen família arriben al 3,1%. El 6,8% restant es distribueix entre altres variants.
La comparativa entre el cens de 2011 i el de 2021 mostra un descens de 7 punts percentuals en el cas de les llars d’una família sense altres persones addicionals i només un nucli (passen de representar el 68,3% de les llars de la comarca al 61,3%) i un increment tant en la presència de llars unipersonals, que passen del 22% al 23,4%, i en el de les llars d’una família amb altres persones no emparentades que creixen de l’1,1% al 5,4%. També augmenten les multipersonals que no formen família, de l’1,3% al 3,1%.
En el cas de la llar més comuna, un nucli simple, el seu pes en els municipis oscil·la entre el 51,6% de Caldes d’Estrac, com a pes mínim, i el 69,6% de Tiana com a pes màxim, 8,3 punts percentuals per sobre de la mitjana comarcal. Quant a les llars unipersonals, els seu pes es mou en una forquilla de valors del 15,9% de Cabrils, com a valor mínim, i el 30,4% de Caldes d’Estrac, com a valor màxim.
Les llars d’una família amb altres persones no emparentades han incrementat la seva presència en tots els municipis maresmencs, sent Caldes d’Estrac i Dosrius on ho han fet amb més intensitat, amb 6,1 punts percentuals, respectivament.
D’altra banda, aquelles formades per una família sense altres persones addicionals i només un nucli han disminuït en tots els municipis, amb més força a Sant Cebrià de Vallalta (-14,9
p.p.), Sant Iscle de Vallalta (-14,6 p.p.) i Dosrius (-13,7 p.p.).
En funció de les característiques de les persones que hi viuen, el 25,5% de les llars de la comarca corresponen a parelles amb algun fill menor de 25 anys i un 18,7% són llars de parelles sense fills.
En 10 anys les llars de parella amb fills en què algun dels fills és menor de 25 anys han disminuït un 13,2%, el que suposa una pèrdua de representació en el conjunt de la comarca en passar del 30,8% al 25,5%. Les que més han augmentat en termes relatius són les llars amb un home sol de 65 anys o més (45,0%), i ha passat de suposar el 2,1% de les llars de la comarca al 2,9%. També han incrementat amb força les llars en què hi conviu un progenitor amb algun fill menor de 25 anys (40,3%) de manera que han passat de representar el 3,5% l’any 2011 al 7,2% l’any 2021.
Quant als membres que constitueixen una llar, les formades per dues persones són les més freqüents amb un 29,1%, seguides per les llars unipersonals amb un 23,4%. El tercer lloc l’ocupen les llars compostes per tres persones amb una presència relativa del 21,6% i les integrades per quatre persones se situen en quart lloc amb un 18,0%. Les llars més grans, amb cinc membres o més, són molt menys freqüents amb una presència del 7,9%.
No tots els municipis reprodueixen aquest model. Així, a Cabrils la llar més habitual és aquella amb quatre membres (25,9%), seguida per la de dos (24,3%), la de tres (22,8%), la unipersonal (15,9%) i la de cinc membres o més (11,0%). A Caldes d’Estrac la llar més habitual és la unipersonal (30,5%), en segon lloc se situa la de dos membres (29,3%) seguida per les de tres (17,3%) i quatre membres (15,1%) i en darrer lloc les de més membres amb un pes del 8,0%. També a Sant Pol de Mar la llar unipersonal és la més habitual (30,0%) encara que seguida de ben a prop de la llar de dos membres (29,8%).
També hi ha un altre grup de municipis en què si bé la llar més habitual és la de dos membres, hi ocupa la segona posició la llar de tres membres; són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Dosrius, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. Un altre cas és el de Tiana en què les llars més habituals són les de dos (26,0%), tres (25,2%) i quatre membres (23,7%) (annex 5).
Respecte del 2011, en el conjunt de la comarca, les llars que més han augmentat percentualment han estat aquelles de 5 membres o més (36,9%), seguides per les unipersonals (11,0%) i les de tres membres (1,7%). En el cas de les de més membres, el seu pes ha passat del 6,1% del 2011 als 7,9% el 2021. Les unifamiliars han passat de suposar el 22,0% de les
llars de la comarca al 23,4%. I, malgrat incrementar en termes absoluts, aquelles de tres membres han perdut pes en el conjunt de la comarca, del 22,2% al 21,6%.
La grandària mitjana de la llar s’ha mantingut igual; si el 2011 era de 2,61 persones per llar, pel 2021 és de 2,6 persones per llar, un descens pràcticament inapreciable. Lleus descensos que s’han experimentat en la meitat del municipis de la comarca.
Les llars unipersonals han augmentat en el gruix de municipis de la comarca respecte
del 2011 i destaquen els increments experimentats a Sant Cebrià de Vallalta (59,2%),
Sant Iscle de Vallalta (58,8%) i Malgrat de Mar (48,8%). En el pol oposat es troben 5 municipis maresmencs on aquesta tipologia de llar ha disminuït: Caldes d’Estrac (-7,4%), Premià de Dalt (-4,4%), Calella (-4,1%), Vilassar de Dalt (-2,1%) i Vilassar de Mar (-2,0%).
Caldes d’Estrac és el municipi maresmenc amb més presència de llars unipersonals on hi tenen més presència (30,5%). Seguidament se situa Sant Pol de Mar amb un 30,0% i, en tercer lloc, Calella amb un 28,5%. Els municipis amb la menor freqüència d’aquest tipus de llar són -en ordre ascendent- Cabrils (15,9%), Tiana (16,3%) i Dosrius i Premià de Dalt amb un 17,6%.
Una dada significativa és que en un 10,1% de les llars hi resideix una persona sola de 65 anys o més. I en la majoria d’aquestes, el 71,2%, hi viu un dona. Així doncs, un 7,5% de les llars unipersonals són dones soles de més de 65 anys quan només un 2,9% són d’homes sols de més de 65 anys.
L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local també destaca el fet que les llars de 5 o més persones han augmentat, amb intensitat, en tots els municipis de la comarca, amb l’excepció de Cabrera de Mar (-4,9%). Els més intensos s’han produït a Òrrius (110,0%), Dosrius (98,9%) i Arenys de Munt (80,0%).
Cabrera de Mar encapçala el rànquing municipal amb llar de 5 o més persones amb un pes de l’11,4%, seguit per Cabrils (11,0%) i Alella (10,5%). On aquest tipus de llar és menys freqüent, relativament, respecte de la resta de municipis és a Palafolls (5,4%), Montgat (5,5%) i Malgrat de Mar (6,2%).
Després de la seva total restauració el barco centenari de vela llatina Sant Ramon que està amarrat al Port de Mataró se presentarà públicament aquest cap de setmana. Per al dissabte 2 d’abril l’entitat Bricbarca de Vilassar de Mar que ha treballat en aquest projecte ha organitzat un acte de presentació a les autoritats, al qual a banda d’alcaldes i regidors de diverses poblacions del Maresme, assistiran 9 consuls de diversos països. El diumenge, 3 d’abril, el vaixell el podrà visitar el públic en general.
El Consell Comarcal del Maresme ha obert avui una consulta pública per recollir l’opinió i suggeriments de la ciutadania, entitats, associacions i organitzacions sobre les Cartes de Serveis que elaborarà properament l’Àrea de Governança, Transparència i Serveis Interns.
En compliment dels objectius marcats al Programa d’Actuació Comarcal 24-27, l’Àrea de Governança elaborarà l’any vinent 5 Cartes de Serveis com a instrument i compromís de millora dels serveis que presta als ajuntaments i a la ciutadania.
En concret, es confeccionaran 5 Cartes de Serveis:
Com a pas previ a la seva redacció, el Consell Comarcal vol conèixer l’opinió de la ciutadania i del món associatiu per tal de tenir en compte els seus suggeriments.
Les propostes es poden presentar fins al 16 de gener en LA PLATAFORMA PARTICIPATIVA DEL CONSELL COMARCAL DEL MARESME
Pel que fa el col·lectiu masculí, aquests van formalitzar un total de 22.132 contractes, dels quals el 16,28% van ser indefinits i el 83,72% van ser temporals.
També en aquest cas l’ocupació dels peons de les indústries manufactureres fou aquella amb un major volum de contractes al final de l’any 2016. Un total de 3.132 contractes, més del 14% dels contractes masculins de l’any al Maresme Centre. Només el 3,61% d’aquest però, van tenir caràcter indefinit. En un segon lloc distanciat trobem la delS cambrers assalariats per a la qual van generar-se 2.083 contractes l’any. En aquest cas el 17,33% dels contractes van ser indefinits.
Si mirem la taula 14.2.1 corresponent als contractes indefinits veiem, precisament, com fou la dels cambrers assalariats la que més en formalitzà amb un total de 361, el 10% dels contractes indefinits al Maresme Central l’any 2016. Seguidament trobem la dels venedors de botigues i magatzems amb 237 contractes i la dels agents i representants comercials amb 168.
Concentrem-nos ara en el pes de la contractació indefinida en relació a cada ocupació. De les 50 ocupacions amb més contractes va ser la dels agents i representants comercials aquell amb un major pes de la contractació indefinida amb un 66,40%. I de fet, fou l’única en què aquest pes va ser superior al 50%. Les altres dues amb un pes major foren la dels empleats domèstics (42,05%) i la dels operadors de màquines de cosir i brodar (41,46%).
 |
| |
| |
 |
El Maresme, per tercer any consecutiu, manté un saldo migratori positiu. És a dir, rep més població de la que marxa a viure a altres indrets. Segons l’anàlisi fet per l‘Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, som la quarta comarca de Catalunya amb un saldo migratori positiu més elevat, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.
Les darreres dades oficials, relatives a 2015, indiquen que el conjunt de moviments migratoris han deixat al Maresme un guany net de població de 2.226 persones. Durant aquest any van marxar del Maresme 13.908 persones, però la comarca va atreure 16.134 nous veïns i veïnes procedents, principalment, de la resta de comarques catalanes i de l’estranger.
El saldo migratori és positiu en el marc dels moviments registrats dins el territori català i en els comptabilitzats amb l’estranger (principalment amb països americans i de la Unió Europea), en canvi, és negatiu pel que fa als canvis residencials amb la resta d’Espanya.
Pel que fa als moviments migratoris dins de Catalunya, el Maresme ha rebut 9.590 persones d’altres comarques, mentre han emigrat del Maresme cap a altres indrets catalans 8.215. L’anàlisi de migracions amb l’estranger també és positiva per a la comarca. Hem rebut 4.271 persones procedents de l’estranger i han marxat a viure a altres països 3.351 maresmencs i maresmenques.
La tendència, però, s’inverteix en la comparativa entre immigracions i emigracions amb la resta d’Espanya. Les dades reflecteixen un saldo migratori negatiu de 69 persones, Han marxat a viure a altres comunitats 2.342 ciutadans, mentre la comarca ha rebut 2.273 persones procedents d’aquests territoris.
En comparació amb el comportament de les migracions en anys anteriors, es reaferma el posicionament del Maresme com a territori que atrau població catalana; es manté la pèrdua de població en les migracions amb la resta d’Espanya i s’inverteix la tendència respecte a les migracions externes que des de 2012 havia estat negativa.
LES DADES PER MUNICIPIS
Només hi ha sis municipis que registren un saldo migratori negatiu: Sant Pol de Mar, Arenys de Munt, Dosrius, Premià de Dalt, Premià de Mar i Sant Iscle de Vallata. Els 24 municipis restants han tingut un saldo global.
Els 5 municipis amb els saldos migratoris positius dins de Catalunya més elevats són: Vilassar de Mar, Calella, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres i Canet de Mar.
Només hi ha hagut 12 municipis amb un saldo positiu amb la resta de l’Estat. Els més elevats són Pineda de Mar, Vilassar de Mar i Tiana.
Pel que fa als saldos migratoris positius externs, els més elevats es registren a: Mataró, Pineda de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt i Sant Andreu de Llavaneres.
Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Moviments migratoris al Maresme. 2015” i podeu veure les dades més destacades de cada municipi en el següent mapa:
L’Oficina de Serveis a la Joventut (OSJ) del Consell Comarcal del Maresme acaba d’estrenar nou web. El buscador joveInscripcions obertes
Contingut El curs de tècniques d´estudi està orientat a l’adquisició d’eines per gestionar, organitzar i memoritzar informació. Referència Curs tècniques d’estudi. Objectius L’objectiu del curs és optimitzar el temps que es dedica a l’estudi i aportar una metodologia eficient per desenvolupar les capacitats d’aprenentatge i per presentar-se als exàmens amb garanties d’aprovar. Públic Dirigit a estudiants de secundària (majors de 16 anys), universitaris i totes aquelles persones de qualsevol edat que vulguin continuar formant-se. Modalitat Presencial Horari Dimecres de 18 a 20 hores Dates: d’octubre de 2013 a gener 2014 Lloc Escola d’Adults Espai Actiu, Av. Ferran Fabra, 1, Alella. Població Alella Dates d’inscripció 2013-09-02 Data fi d’inscripció 2013-09-30 Nombre de places 15 Com s’ha de fer la inscripcióSi esteu interessats en aquest curs, cal que complimenteu el full de preinscripció i el retorneu per correu electrònic educacio@alella.cat, o bé el lliureu a la regidoria d’Educació (a l’Ajuntament, de dilluns a divendres de 8.15 a 12h) o a l’Espai Actiu (a les Antigues Escoles Fabra, de dilluns a dijous, de 18 a 20h).
Cost 90 € tot el curs Forma de pagament Domiciliació bancària. Entitat que realitza la formació Ajuntament d’Alella. Escola d’Adults Espai Actiu. ContacteAjuntament d’Alella. Escola d’Adults Espai Actiu
www.alella.cat
coordinacioespaiactiu@yahoo.es
