La major part dels desplaçaments que realitza la població del Maresme es produeixen entre municipis de la mateixa comarca, tot i que Barcelona continua exercint com el principal centre de destinació fora del territori. Així ho posa de manifest l’estudi Estoc de població i mobilitat espacial als municipis del Maresme que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

L’anàlisi s’ha realitzat a partir de dades del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible corresponents als anys 2022, 2023 i 2024, i permet obtenir una visió detallada de la mobilitat real de la població resident.

L’estudi Estoc de població posa de relleu la diversitat de perfils municipals pel que fa a la mobilitat. Mentre que les ciutats més grans actuen com a principals generadores de desplaçaments, els municipis més petits i d’interior registren, proporcionalment, una intensitat de mobilitat més elevada per habitant.

L’anàlisi dels patrons de mobilitat diària revelen que el Maresme és una comarca fortament interconnectada, en què els desplaçaments per motius de feina, estudis o activitats quotidianes es produeixen majoritàriament entre municipis maresmencs i limítrofs. Aquest fet evidencia l’existència d’una xarxa de relacions funcionals internes intensa, amb fluxos constants de sortida especialment concentrats durant les primeres hores del matí i el retorn esglaonat al llarg de la tarda.

Sempre hi ha excepcions. Tordera mostra un comportament diferenciat amb entrades a partir de la mitjanit i sortides esgraonades en un interval ampli d’hores al llarg del dia i a partir de les 20h del vespre. I a Sant Cebrià de Vallalta, Premià de Dalt, Palafolls, Cabrils i Cabrera de Mar, entre d’altres, el flux és a la inversa: entrades a primera hora del matí i sortides a la tarda.

Destinació Maresme

La mitjana de sortides i arribades diàries per cada 1000 habitants indica que Cabrils és el municipi amb més desplaçaments, tant de sortida, amb 4.662, com d’arribada, amb 4.589 viatges per cada 1.000 habitants. Seguidament se situa Sant Cebrià de Vallalta, amb 4.402 viatges de sortida i 4.352 d’entrada per cada 1.000 habitants; Cabrera de Mar amb 4.208 i 4.191 viatges de sortida i entrada per 1000 hab.; Premià de Dalt amb 4.078 i 4.042; i Sant Vicenç de Montalt amb 3.391 viatges de sortida i 3.376 d’entrada per cada 1.000 habitants.

Pel que fa als trajectes, els deu amb més volum de viatges en mitjana diària anual es caracteritzen per tenir com a primera destinació un altre municipi de la comarca, principalment contigu o de l’entorn proper al de la població d’origen. De fet, en 24 dels 28 municipis, és la població limítrof la que suma més viatges de destinació. Les excepcions, bàsicament per límits administratius, les configuren Malgrat de Mar i Tordera, en què la destinació amb més volum de viatges és Blanes i Montgat i Tiana des d’on la primera destinació és Barcelona.

També, però, són rellevants els desplaçaments intramunicipals. Mataró és el municipi que més viatges interns genera per cada 1.000 habitants amb 2.128. El segueixen Pineda de Mar, amb 1.356, i Tordera, amb 1.089 desplaçaments interns per cada 1000 habitants. En canvi, Caldes d’Estrac, el municipi amb el terme municipal més petit, és el que comptabilitza menys desplaçaments (122 desplaçaments interns per cada 1000 habitants).

El pol d’atracció de Barcelona

Tot i aquest pes de la mobilitat intracomarcal, Barcelona es manté com la principal destinació externa dels desplaçaments amb origen al Maresme. La capital catalana concentra una part significativa dels viatges diaris, especialment en dies feiners, consolidant-se com el gran pol d’atracció laboral, educativa i de serveis per a la població de la comarca. Aquest vincle es veu afavorit per la proximitat geogràfica i la bona connexió viària i ferroviària amb l’àrea metropolitana.

La segona destinació fora de la comarca és Blanes que ocupa el primer lloc per a 5 municipis de l’Alt Maresme: Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Santa Susanna i Tordera.

En canvi, Badalona és la primera destinació pels viatges amb origen a Alella, Cabrils, Montgat i Tiana.

El Maresme ha registrat 2.864 naixements l’any 2024, una xifra que suposa un lleuger repunt de l’1,4% respecte de l’any anterior, moment en què la comarca va assolir un mínim històric en els darrers 49 anys. Tot i aquesta millora, la comarca continua mostrant una natalitat molt baixa en el context català, amb una taxa bruta de 6,06 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la mitjana de Catalunya i de l’àmbit metropolità.

Les dades formen part de l’informe anual sobre natalitat al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que analitza l’evolució recent de la natalitat, el perfil de les mares i les diferències entre municipis.

Una maternitat cada cop més tardana i menys nombrosa

El descens estructural de la natalitat al Maresme s’explica, en bona part, per canvis demogràfics i socials profunds. D’una banda, han arribat a les edats reproductives generacions menys nombroses: el 2024 hi havia 7.622 dones menys d’entre 29 i 38 anys que una dècada enrere. De l’altra, la maternitat s’endarrereix de manera sostinguda.

Actualment, el gruix dels naixements es concentra en dones d’entre 30 i 34 anys, un fet que contrasta amb la situació de fa quaranta anys, quan el pic de naixements se situava als 24 anys. La taxa de fecunditat més elevada també es dona en aquest tram d’edat, però amb una intensitat clarament inferior a la d’anys anteriors, cosa que confirma una reducció global del nombre de fills per dona.

Augment del pes de les mares estrangeres

El 2024, el 27,6% dels nadons nascuts al Maresme tenen mare amb nacionalitat estrangera, una proporció que s’acosta al màxim històric assolit abans de la pandèmia. En total, han nascut 791 infants de mare estrangera, davant dels 2.073 de mare amb nacionalitat espanyola.

Tot i que les dones estrangeres continuen presentant taxes de fecunditat més elevades, els patrons de maternitat entre ambdós col·lectius tendeixen a convergir, especialment pel que fa a l’edat en què es tenen els fills, amb un predomini clar del tram de 30 a 34 anys en tots dos casos.

Diferències notables entre municipis

L’evolució de la natalitat no és homogènia dins la comarca. El 2024, el nombre de naixements ha augmentat en la majoria de municipis, però amb intensitats molt diferents. Destaquen especialment:

• Cabrera de Mar, amb un increment del 57,1%
• Sant Iscle de Vallalta, amb un 40% més de naixements
• Premià de Mar, que suma un 32,5% més que l’any anterior

En canvi, Mataró, el municipi amb més pes demogràfic, registra un retrocés del 7,5%, és a dir 69 naixements menys.

Pel que fa la taxa de fecunditat general, aquella que posa en relació el nombre de naixements amb el de les dones en edat fèrtil (15-49 anys), Sant Iscle de Vallalta té la més elevada amb un 44,7‰ seguida per Tiana (38,2‰) i Dosrius (35,0‰). Les taxes més baixes es registren a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar amb un 21,1‰, en tots dos
casos. La comarcal se situa en 28,1 fills per cada dona d’entre 15 i 49 anys.

Un repte demogràfic de llarg recorregut

Tot i el petit repunt del 2024, les dades confirmen que el Maresme es manté en un escenari de natalitat molt reduïda, lluny del relleu generacional. Segons les dades de context, l’índex sintètic de fecunditat a Catalunya se situa en 1,08 fills per dona, molt per sota del llindar necessari per garantir el creixement natural de la població.

Aquest escenari reforça la importància de les polítiques familiars, d’habitatge, conciliació i suport a la criança, així com del paper de la migració, per afrontar els reptes demogràfics de futur tant al Maresme com al conjunt del país.

Júlia manté la posició i Àlex desbanca Nil

Pel que fa als noms més posats als nadons maresmencs, Júlia es manté, un any més, com el nom més posat entre les nounades a la comarca (30), seguida per Sofia (21) i Aina (23).

En el cas dels nounats, Àlex se situa en primer lloc (35) seguit per Nil (27) i Jan (27) i Martí (24).

Les dades més destacades de l’informe de natalitat 2024 al Maresme en aquesta infografia interactiva:

El Maresme va registrar l’any 2024 un total de 4.117 defuncions, la xifra més baixa des del període postpandèmic i un descens del 0,8% respecte del 2023, any en què es van comptabilitzar 4.150 morts a la comarca. La reducció de la mortalitat és més intensa al Maresme que al conjunt de Catalunya que registra una disminució del 0,2%. En canvi, la taxa bruta de mortalitat provisional a la comarca (8,71 defuncions per cada 1.000 habitants) queda per sobre de la catalana (8,37‰).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que el 82% de les defuncions corresponen a persones de 70 anys o més, amb especial concentració en el tram 86-95 anys, que registra el 37,7% dels casos (1.554 defuncions).
L’any 2024 també van morir 81 persones centenàries o més, una xifra que en els darrers anys continua creixent, sobretot entre les dones, degut a la seva major esperança de vida.

La reducció total de defuncions al Maresme s’explica, principalment, pel descens en els grups de 70-89 anys: –2,1% i 90 anys i més: –0,47%, en canvi, augmenten en els trams més joves: 0-29 anys: +14,8%; 30-49 anys: +1,05% i 50-69 anys: +2,09%

Com ja és habitual, les dones concentren lleugerament més defuncions (51,9%) que els homes (48,1%) i el descens interanual és més intens entre elles (–1,14%) que entre ells (–0,10%).

Mortalitat municipal: un mapa molt desigual

Les dades municipals mostren un comportament altament heterogeni, amb 13 municipis que redueixen la mortalitat respecte al 2023, 15 que l’augmenten i un que repeteix exactament la mateixa xifra.

Els municipis amb les majors baixades relatives (2024 vs 2023):

• Sant Pol de Mar: –36,4%
• Sant Iscle de Vallalta: –25,0%
• Dosrius: –23,7%

Els municipis amb els increments més alts:

• Òrrius: +75,0%
• Santa Susanna: +47,1%
• Arenys de Munt: +37,3%

Variacions absolutes més destacades:

• Descensos:
  • Mataró: –60 defuncions
  • Sant Pol de Mar: –20
  • Sant Andreu de Llavaneres: –18
• Augments:
  • Arenys de Munt: +25
  • Tordera: +25

A Pineda de Mar es manté exactament el mateix nombre de defuncions que l’any anterior.

La comarca guanya prop de 4.800 nous residents en un any, amb Pineda de Mar, Calella i Mataró liderant l’augment de població

El Maresme continua creixent. La comarca ha assolit els 477.375 habitants a 1 de gener de 2025, després d’haver sumat 4.803 persones al llarg del 2024. La Nota de població sobre cens 20025 publicada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal especifica que aquest increment representa un creixement de l’1,0%, una xifra positiva però lleugerament inferior a la mitjana catalana, situada en l’1,4%.

En el conjunt de la província de Barcelona, el Maresme presenta el quart creixement més moderat, tot i mantenir valors positius. A escala catalana, se situa en la posició 26 de 43 comarques, en un context en què només tres territoris perden població.

Tot i créixer a un ritme més moderat que altres territoris, el Maresme segueix sent una comarca atractiva per viure, amb un creixement demogràfic sostingut, tot i els reptes associats a l’habitatge, la mobilitat i la provisió de serveis públics en un territori dens i altament urbanitzat. Des del 2021, la població comarcal ha augmentat en més de 17.000 persones, consolidant-se com un dels principals pols residencials del litoral metropolità.

Creixement desigual entre municipis

L’augment de població ha estat generalitzat a la majoria de municipis, amb només tres excepcions: Cabrils, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar, que registren lleugers descensos. En canvi, Caldes d’Estrac encapçala el creixement relatiu amb un augment del 3,3%, seguida d’Arenys de Mar i Calella, amb increments del 2,8%.

En termes absoluts, els municipis que més població han guanyat són Pineda de Mar (+656 habitants), Calella (+568) i Mataró (+483). Precisament, Pineda de Mar ha superat per primera vegada el llindar dels 30.000 habitants, mentre que Palafolls ha passat els 10.000, un fet que reforça el pes demogràfic dels municipis mitjans de la comarca.

Mataró continua concentrant més d’una quarta part de la població comarcal, amb el 27,5% del total, seguida de Pineda de Mar, Premià de Mar, el Masnou i Vilassar de Mar. En conjunt, el Maresme compta ja amb 6 municipis que superen els 20.000 habitants (Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, el Masnou, Vilassar de Mar i Calella), 10 municipis es troben en la franja dels 10.000 -20.000 habitants (Alella, Arenys de Mar, Argentona, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Palafolls, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres i Tordera). Arenys de Munt, Tiana i Vilassar de Dalt superen els 9.000 habitants i més allunyats es troben Cabrera de Mar, Cabrils. Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna i Teià.

El Maresme ha tancat el mes de novembre amb 19.428 persones aturades, una xifra que consolida la tendència de reducció sostinguda dels darrers mesos i que situa el volum d’atur al nivell més baix dels últims disset anys, equiparable al registrat el febrer de 2008, just abans de l’inici de la crisi econòmica

Les dades recollides en el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme mostren que el descens intermensual ha estat del 0,61% (120 persones menys registrades a les oficines d’ocupació), mentre que la caiguda interanual és més intensa i arriba al 4,83% (986 persones menys que al novembre de 2024)

Amb l’actualització de dades, la taxa d’atur registral provisional se situa al Maresme en el 9,37%, superior a la mitjana catalana (8,05%) i provincial (8,31%), però en clara trajectòria descendent respecte als mesos i anys precedents

Atur feminitzat i amb un pes creixent de les persones de 55 anys o més

El descens de l’atur es reflecteix en tots dos sexes, tot i que amb comportaments diferents. Si bé la comparativa intermensual situa la reducció més intensa en el col·lectiu femení (-0,84%), les dades interanuals mostren clarament un descens molt més marcat en el masculí (-6,58%).

Les dones continuen representant més de la meitat de l’atur comarcal (58,10%), amb 11.288 inscrites com a demandants d’ocupació, un indicador que mostra la persistència d’un biaix estructural de gènere en l’accés al mercat laboral.

Pel que fa a l’edat, el grup de 55 anys i més concentra el volum més elevat de persones aturades (7.537, el 38,79% del total). Aquest col·lectiu registra un repunt intermensual del 0,40%, mentre que interanualment baixa un -2,61%.

D’altra banda, l’atur juvenil en el tram de 16–24 anys és l’únic que experimenta un increment interanual del 9,69%. Aquest augment és una constant en els darrers mesos indicant una major fragilitat d’aquest col·lectiu per inserir-se laboralment.

L’atur baixa a la indústria i a la construcció, però creix entre les persones sense ocupació anterior

La construcció i la indústria són els dos sectors econòmics que presenten un millor comportament respecte al mes anterior com en la comparativa interanual arribant. En termes percentuals, la desocupació interanual en la construcció ha baixat un 16,51% i en la indústria un 10,59%.

L’agricultura i els serveis no registren dades tan positives. En termes interanuals els descensos se situen en el 6,64% per l’agricultura i en el 3,41% pels serveis, però la comparativa intermensual reflecteix un lleuger ascens en els dos sectors.

D’altra banda, el col·lectiu de persones identificades com a SOA (sense ocupació anterior) mostren una disminució de gairebé el 7% en termes intermensuals, però mantenen un increment en la comparativa interanual que ariba al 4,31%.

L’atur de molt llarga durada continua sent el més freqüent

El 35% de les persones aturades (un total de 6.787) fa més de 24 mesos que busquen feina, un percentatge que s’eleva al 39,3% en el cas de les dones.
Intermensualment, aquesta categoria registra un lleu augment (+0,53%), i interanualment també creix (+2,55%).

Atur a escala municipal

Pineda de Mar és el municipi que manté la taxa d’atur més elevada de la comarca (11,44%), mentre Teià i Tiana resgitren la més baixa (4,84%).

Com és habitual, l’atur ha tingut un comportament diferent en els 30 municipis del Maresme. 14 han registrat una reducció intermensual de la desocupació destacant els registres de Sant Iscle de Vallalta (-26,13%), Teià (-16,13%) i Sant Vicenç de Montalt (-15,79%). Cinc municipis maresmencs no han experimentat canvis respecte al mes anterior (Alella, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius i Santa Susanna) i 11 han vist incrementar el volum de persones desocupades.

En la comparativa interanual, Malgrat de Mar no registra variacions i 8 municipis sumen atur ( Alella, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt).

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva del Report d’Atur elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El nombre de persones aturades al Maresme ha augmentat lleugerament durant el mes d’octubre, situant-se en 19.548 persones registrades a les oficines de treball. Són 116 més que el mes anterior, el que representa un increment del 0,6%. Malgrat aquest repunt mensual, en termes interanuals la comarca registra una reducció del 4,33%, és a dir, 884 persones desocupades menys que a l’octubre de 2024.

La taxa d’atur registral de la comarca se situa en el 8,60%, una xifra lleugerament superior a la mitjana de la província de Barcelona (8,43%) i del conjunt de Catalunya (8,13%).

El col·lectiu jove, el més afectat

El Report d’Atur del mes d’octubre que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostra que l’atur entre les persones joves de 16 a 24 anys ha augmentat amb força: +3,4% respecte al mes anterior i +17,78% en comparació amb octubre de 2024.
Aquesta tendència contrasta amb la resta de franges d’edat, on la desocupació s’ha reduït, i evidencia les dificultats del jovent per accedir o mantenir-se al mercat laboral.

Les dades indiquen, a més, que les dones continuen representant el 58,2% del total de persones aturades al Maresme, tot i que l’increment mensual ha estat més intens entre els homes (+1,16%) que entre les dones (+0,19%). A més, el grup de majors de 55 anys concentra el 38,4% de l’atur comarcal, especialment entre les dones (40,35%).

Per sectors econòmics, el repunt s’explica sobretot per l’augment de la desocupació al sector serveis (+1,19%) i a la indústria (+0,36%), mentre que la construcció i l’agricultura registren descensos. En comparació amb l’any passat, l’atur ha baixat en tots els sectors, excepte entre les persones sense ocupació anterior (SOA), que creixen un 10,29%.

Pel que fa a la durada de la situació d’atur, augmenta el nombre de persones en recent situació d’atur (fins a tres mesos, +4,93%), mentre que el col·lectiu de molt llarga durada (més de dos anys sense feina) es manté com el més nombrós, amb un 34,5% del total de persones aturades.

Tordera i Calella, els municipis amb més persones aturades

L’atur ha crescut intermensualment en 11 dels 30 municipis del Maresme (Arenys de Mar, Argentona, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Montgat, Palafolls, Pineda, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Tiana) , ha disminuït en 18 i s’ha mantingut estable a Tordera.
Els increments més intensos s’han registrat a Sant Pol de Mar (+7,43%), Calella (+3,33%) i l’àrea metropolitana del Maresme (+4,16%).

En canvi, la comparativa interanual mostra que hi ha set municipis que no han seguit la tendència comarcal i han registrat un increment de persones aturades. Són Alella, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius i Tiana.

Pel que fa a les taxes d’atur, Tordera és el municipi amb la més alta (10,87%), mentre que Tiana registra la més baixa (4,91%).

Per sistemes territorials, el de Mataró continua concentrant el major volum d’atur, i el de Calella presenta la taxa més elevada (9,64%).

Podeu consultar totes les dades consultant el Report d’Atur al Maresme del mes d’octubre que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

El tèxtil continua sent un sector clau al Maresme, però les darreres dades mostren que la seva fortalesa econòmica no evita la pèrdua sostinguda d’ocupació i la caiguda de la contractació. Així ho constata l’informe anual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme que analitza l’evolució de les indústries tèxtils i de confecció a la comarca durant 2024.

Les dades indiquen que el tèxtil és encara el segon sector més important del Maresme en facturació, amb 850,6 milions d’euros, que representen el 8,9% del total comarcal. Només el superen les indústries químiques i farmacèutiques, amb un 14,4% del total. A més, el Maresme concentra el 21,6% de la facturació provincial del sector tèxtil, de la confecció, del cuir i del calçat, i ocupa el segon lloc per facturació per càpita, amb 1.820 euros per habitant. A escala municipal, destaca Canet de Mar amb una facturació de 8.787€ per càpita, una xifra que situa en quarta posició a nivell provincial.

En aquest context, sis empreses de la comarca apareixen entre les 25 amb més volum de negoci de la província: Velcro Europe SA (Argentona), Aletext 2008 SL i Hi’tex 2008 SL (Canet de Mar), Hallotex SLi Happy Punt SL (Mataró) i Intexteis BCN SL(Pineda de Mar). Aquestes companyies consoliden el Maresme com a territori de referència per al sector.

Tot i aquesta solidesa econòmica, la situació laboral mostra signes preocupants. Els llocs de treballs generats pel sector tèxtil al Maresme va ser l’any passar de 4.806 (170 menys que l’any anterior). El descens afecta tant a assalariats com a autònoms, i és especialment intens a la branca de la confecció de peces de vestir, que concentra el 51,5% dels llocs i va registrar una pèrdua d’un 7,5% en un sol any.

Pel que fa al mercat laboral, la situació és ambivalent. L’atur registrat es va reduir un 4,9% i es va situar en 1.021 persones (majoritàriament d’entre 60 i 64 anys i dones), però aquest descens no es deu a la creació de nous llocs de treball, sinó a moviments de persones cap a altres sectors.

Un altre indicador negatiu és la contractació laboral, que va caure fins a 1.311 contractes el 2024, la xifra més baixa des que es tenen dades (2009). El descens respecte l’any anterior és del 20,7% i afecta tant la contractació indefinida (-21,2%) com la temporal (-20,1%). Tot i això, més de la meitat dels nous contractes han estat indefinits (56%). La caiguda ha estat més intensa en el tèxtil (-29,1%) que en la confecció (-15,1%).

Reptes de futur

El tèxtil continua sent un pilar industrial fonamental per al Maresme, però es troba en una cruïlla marcada per diversos reptes: l’escassetat de mà d’obra qualificada, l’augment dels costos energètics i laborals, la competència de les importacions de baix cost i la feble demanda de consumidors.

Les dades més rellevants en aquesta infografia:

Códigos heredados

2025 està sent un bon any pel que fa a la reducció de l’atur. Mes a mes, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades ha anat baixant fins a situar-se en els 18.934 a tancament de juny. Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, cal remuntar-se a gener de 2008 per trobar un registre similar.

Durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 343 persones al Maresme. Majoritàriament han estat homes (286 davant 57 dones) augmentant d’aquesta manera la feminització que caracteritza l’atur maresmenc.

Tots els sectors econòmics han reflectit baixades en la desocupació, sent l’agricultura i la indústria els sectors amb majors descensos (-3,56% i -3,43% respectivament). També són significatives les davallades recollides al sector serveis i a la construcció (-1,76% i -1,15%). De fet, l’únic grup en el que creix l’atur, tant en la comparativa respecte al mes anterior com en la interanual, és el de persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA).

Amb les dades del mes de juny, la taxa d’atur maresmenca es redueix al 8,26% apropant-se a la provincial (8,19%) i a la catalana (7,84%). A nivell municipal, la taxa registral d’atur oscil·la entre el 4,41% de Cabrera de Mar i el 10,51% de Tordera.

L’anàlisi de l’evolució de la desocupació en els 30 municipis de la comarca mostra variacions. Respecte al mes anterior, 20 han registrat menys persones en situació d’atur, 9 n’han sumat més ( Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana) i Vilassar de Dalt no ha registrat cap variació.

En la comparativa interanual, Palafolls i Cabrera de Mar no registren cap variació mentre Argentona, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Tiana acumulen més persones aturades. En canvi, els 26 municipis restants presenten xifres més baixes.

Podeu ampliar aquesta informació amb les dades que recull d’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la següent infografia interactiva

Códigos heredados