Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori

Info Observatori

Més recent

Cau l’atur al Maresme però creix en el col·lectiu jove

Setembre ha deixat una nova baixada de l’atur a la comarca i les xifres oficials indiquen que el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina s’ha reduït en 141 respecte al mes d’agost i en 889 en comparació amb el mateix període de 2024. Tot i això, encara hi ha 19.432 maresmencs i maresmenques que busquen feina. El 58,47% són dones i el 41,53% homes.

L’evolució del darrer any, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra una caiguda de la desocupació més intensa al Maresme que a la província o al conjunt de Catalunya, fet que ha apropat la comarca a les taxes d’atur de l’àmbit provincial i català. Així, la taxa d’atur registral del Maresme es troba només unes dècimes per sobre de la provincial (8,50% davant el 8,46% de la provincia i del 8,04% català)

La comparativa intermensual mostra una baixada de l’atur a la indústria, la construcció i al sector serveis, però un augment a l’agricultura i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior. De fet, el col·lectiu SOA és l’únic que reflecteix també un increment de la desocupació interanual.

Les persones sense experiència laboral solen ser les més joves i és justament en la franja d’edat dels 16 als 24 anys on es detecta un significatiu increment de l’atur que arriba al 23,12% en la comparativa interanual i gairebé al 15% respecte al mes d’agost.

Setembre ha acabat amb 1.294 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme. Són 168 més que el mes anterior i 243 més que fa un any.

A nivell municipal, 9 municipis no han seguit la tendència general i han registrat un repunt de la desocupació. Són Cabrera de Mar, Calella, Malgrat de Mar, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. Per la seva banda, Caldes d’Estrac i Teià no han experimentat cap variació respecte al mes anterior.

Tordera és el municipi maresmenc amb la taxa d’atur registral (provisional) més elevada (10,64%) i Tiana la més baixa (4,80%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El tèxtil manté el seu pes econòmic al Maresme, però perd llocs de treball i contractació

El tèxtil continua sent un sector clau al Maresme, però les darreres dades mostren que la seva fortalesa econòmica no evita la pèrdua sostinguda d’ocupació i la caiguda de la contractació. Així ho constata l’informe anual de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme que analitza l’evolució de les indústries tèxtils i de confecció a la comarca durant 2024.

Les dades indiquen que el tèxtil és encara el segon sector més important del Maresme en facturació, amb 850,6 milions d’euros, que representen el 8,9% del total comarcal. Només el superen les indústries químiques i farmacèutiques, amb un 14,4% del total. A més, el Maresme concentra el 21,6% de la facturació provincial del sector tèxtil, de la confecció, del cuir i del calçat, i ocupa el segon lloc per facturació per càpita, amb 1.820 euros per habitant. A escala municipal, destaca Canet de Mar amb una facturació de 8.787€ per càpita, una xifra que situa en quarta posició a nivell provincial.

En aquest context, sis empreses de la comarca apareixen entre les 25 amb més volum de negoci de la província: Velcro Europe SA (Argentona), Aletext 2008 SL i Hi’tex 2008 SL (Canet de Mar), Hallotex SLi Happy Punt SL (Mataró) i Intexteis BCN SL(Pineda de Mar). Aquestes companyies consoliden el Maresme com a territori de referència per al sector.

Tot i aquesta solidesa econòmica, la situació laboral mostra signes preocupants. Els llocs de treballs generats pel sector tèxtil al Maresme va ser l’any passar de 4.806 (170 menys que l’any anterior). El descens afecta tant a assalariats com a autònoms, i és especialment intens a la branca de la confecció de peces de vestir, que concentra el 51,5% dels llocs i va registrar una pèrdua d’un 7,5% en un sol any.

Pel que fa al mercat laboral, la situació és ambivalent. L’atur registrat es va reduir un 4,9% i es va situar en 1.021 persones (majoritàriament d’entre 60 i 64 anys i dones), però aquest descens no es deu a la creació de nous llocs de treball, sinó a moviments de persones cap a altres sectors.

Un altre indicador negatiu és la contractació laboral, que va caure fins a 1.311 contractes el 2024, la xifra més baixa des que es tenen dades (2009). El descens respecte l’any anterior és del 20,7% i afecta tant la contractació indefinida (-21,2%) com la temporal (-20,1%). Tot i això, més de la meitat dels nous contractes han estat indefinits (56%). La caiguda ha estat més intensa en el tèxtil (-29,1%) que en la confecció (-15,1%).

Reptes de futur

El tèxtil continua sent un pilar industrial fonamental per al Maresme, però es troba en una cruïlla marcada per diversos reptes: l’escassetat de mà d’obra qualificada, l’augment dels costos energètics i laborals, la competència de les importacions de baix cost i la feble demanda de consumidors.

Les dades més rellevants en aquesta infografia:


Códigos heredados

L’atur al Maresme puja un 2,58% el mes d’agost però manté una tendència de descens en termes interanuals

El mes d’agost ha tancat al Maresme amb un increment de 493 persones inscrites a les oficines d’e treball’ocupació, situant el nombre total de persones aturades en 19.573. Això representa una variació intermensual del 2,58%, en línia amb el comportament observat tant a la província de Barcelona (+2,49%) com al conjunt de Catalunya (+2,49%).

Aquesta tgendència s’ha seguit a 28 dels 30 municipis. Només Sant Cebrià de Vallalta ha registrat un descens del nombre de persones desocupades (-3,59%) i Òrrius no ha experimentat cap variació en les xifres.

El Report d’Atur, elaborat per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, constata, però, que la comarca manté una evolució positiva en relació a l’any anterior. El Maresme acumula un descens interanual del 4,64%, superior al retrocés registrat a la província (-2,12%) i al conjunt de Catalunya (-2,57%).

Amb les xifres del mes d’agost, La taxa d’atur registral provisional del Maresme se situa en el 8,54%, lleugerament per sota de la provincial (8,61%) i per sobre de la catalana (8,15%).

Perfil de les persones aturades

El perfil majoritari de la persona aturada al Maresme continua sent el d’una dona de 55 anys o més, amb estudis secundaris i en situació d’atur de molt llarga durada.

Les dades de l’agost han contribuït a incrementar la feminització de l’atur maresmenc donat que és entre les dones on s’ha incrementat més la desocupació (+3,66% davant del +1,08% registrat entre els homes). Paral·lelament, la comparativa interanual mostra que la reducció de persones desocupades és més intensa pel col·lectiu masculí (-6,02% davant del -3,65% registrat en el col·lectiu femení).

Pel que fa als grups d’edat, només es detecta un lleu descens intermensual de la desocupació entre les persones més grans (-0,03%) i en termes interanuals destaca l’increment de l’atur del col·lectiu jove de 16 a 24 anys (+18,90%).

Quant al nivell formatiu, l’atur només ha baixat respecte al juliol entre les persones amb estudis primaris o inferiors.

Distribució sectorial i territorial

Per sectors, l’atur intermensual creix en indústria (+1,90%), construcció (+0,07%) i serveis (+3,54%), i disminueix en el sector primari (-2,46%). Tot i això, la comparativa interanual és favorable en els quatre grans sectors econòmics.

En l’àmbit comarcal, Mataró és el municipi que presenta una taxa d’atur provisional més elevada (10,63%), seguiit de Tordera (10,62%) i Pineda de Mar (9,85%). A l’altre extrem es troben 6 municipis amb taxes d’atur inferiors al 6%: Tiana (5,10%), Cabrera de Mar i Sant Vicenç de Montalt (5,16%), Teià (5,37%), Alella (5,48) i Cabrils (5,57%).

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal

El Maresme suma 6 mesos de baixada de l’atur

2025 està sent un bon any pel que fa a la reducció de l’atur. Mes a mes, el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades ha anat baixant fins a situar-se en els 18.934 a tancament de juny. Tal com mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, cal remuntar-se a gener de 2008 per trobar un registre similar.

Durant el mes de juny han abandonat la situació d’atur 343 persones al Maresme. Majoritàriament han estat homes (286 davant 57 dones) augmentant d’aquesta manera la feminització que caracteritza l’atur maresmenc.

Tots els sectors econòmics han reflectit baixades en la desocupació, sent l’agricultura i la indústria els sectors amb majors descensos (-3,56% i -3,43% respectivament). També són significatives les davallades recollides al sector serveis i a la construcció (-1,76% i -1,15%). De fet, l’únic grup en el que creix l’atur, tant en la comparativa respecte al mes anterior com en la interanual, és el de persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA).

Amb les dades del mes de juny, la taxa d’atur maresmenca es redueix al 8,26% apropant-se a la provincial (8,19%) i a la catalana (7,84%). A nivell municipal, la taxa registral d’atur oscil·la entre el 4,41% de Cabrera de Mar i el 10,51% de Tordera.

L’anàlisi de l’evolució de la desocupació en els 30 municipis de la comarca mostra variacions. Respecte al mes anterior, 20 han registrat menys persones en situació d’atur, 9 n’han sumat més ( Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Tiana) i Vilassar de Dalt no ha registrat cap variació.

En la comparativa interanual, Palafolls i Cabrera de Mar no registren cap variació mentre Argentona, Caldes d’Estrac, Dosrius, Sant Cebrià de Vallalta i Tiana acumulen més persones aturades. En canvi, els 26 municipis restants presenten xifres més baixes.

Podeu ampliar aquesta informació amb les dades que recull d’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en la següent infografia interactiva


Códigos heredados

Creix el parc residencial al Maresme, però els preus continuen disparats i els ajuntaments busquen fòrmules per posar al mercat habitatge assequible

El Maresme és divers i cadascun dels 30 municipis té les seves peculiaritats, però hi ha un element compartit: l’encariment dels habitatges, siguin de compra o de lloguer, i l’augment de persones en risc d’exclusió residencial. El tema va ser tractat ahir en la jornada “Habitatge i urbanisme al Maresme: noves mirades per afrontar grans reptes” que va organitzar el Consell Comarcal per compartir experiències i encarar des del món municipal l’accés a un habitatge digne i assequible.

A la jornada es van presentar les dades que confirmen que l’esforç econòmic de les llars per fer front al lloguer supera de llarg el 30% a tots els municipis de la comarca, arribant a més del 50% a localitats com Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Santa Susanna. A la vegada, hi ha detectades 3.623 persones en situació d’exclusió social (les dades fan referència a tots els municipis maresmencs menys Mataró), mentre el territori només es disposa de 117 recursos per fer front a situacions d’emergència habitacional.

La situació no té perspectives immediates de millora ja que els preus cotinuen disparats i és aquí on els municipis es plantegen què fer per posar en el mercat més habitatges a un preu assequible. Els ajuntaments de Mataró, Sant Cebrià de Vallalta i Arenys de Mar van presentar les iniciatives que estan duent a terme en els seus municipis i l’advocat expert en Habitatge Pablo Feu va explicar els recursos legals que tenen al seu abast els ajuntaments per ampliar el parc residencial i establir polítiques que contribueixin a la moderació dels preus.

El mercat immobiliari al Maresme

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal acaba de publicar l’informe 2024 del mercat immobiliari al Maresme. El parc residencial en el conjunt de la comarca va guanyar l’any passat 934 habitatges, el que representa un increment interanual del 0,45% i situa l’augment maresmenc per sobre del registrat al conjunt de Catalunya. Paral.lelament, les transaccions de compravenda s’han disparat un 15,1% i el nombre de contractes de lloguer ha tingut una caiguda del 10,8% (el volum de contractes més baix des de 2009). En els dos casos el preus s’han incrementat respecte a l’any anterior.

El Maresme disposa de 338.634 immobles, el 61,85% dels quals tenen un ús residencial i un 26,8% es destinen a magatzem. La resta es reparteix en ús comercial (4,1%), industrial (1,8%) i equipaments (1,5%). Es calcula que el 3,9% restant són immobles buits.

D’altra banda, la comarca té un 28,81% de sòl vacant concretant-se en 12.501 parcel·les sense edificar. Arenys de Mar és el municipi amb un percentatge més elevat de sòl vacant (49,94%), seguit per Sant Cebrià de Vallalta (44,21%), Palafolls (44,07%) i Tiana (43,51%). En canvi, Vilassar de Mar i Premià de Mar són els municipis que han tancat 2024 amb menys superfície disponible. En el cas de Vilassar de Mar el percentatge és del 7,14% i en el de Premià de Mar del 7,33%.

Operacions de compravenda

L’any 2024 es van formalitzar 6.378 transaccions de compravenda d’habitatges al Maresme (un 15,1% més que l’any anterior). La majoria (el 88,6%) va ser d’habitatge de segona mà.

Vilassar de Mar és el municipi on el metre quadrat construït és més car arribant als 3.861,47€/m2 en el cas de l’habitatge usat i als 4.707,87€/m2 en l’habitatge nou. A l’altra banda, Tordera és on, de mitjana, el metre quadrat és més econòmic. En aquest cas, el metre quadrat de segona mà arriba als 1.496,38€ i, curiosament, la construcció nova és més econòmica (1.421,77€). Aquesta singularitat, el fet que sigui més car l’habitatge usat que el nou, també es dona a Calella, Canet de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

Contractes de lloguer

Al llarg de 2024 es van formalitzar 6.602 contractes de lloguer al Maresme, 810 menys que l’any anterior i el volum més baix des de 2009. Només han incrementat a Arenys de Munt, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de mar, el Masnou, Sant Pol de Mar i Vilassar de Dalt.

El preu mitjà de lloguer a la comarca s’ha situat en els 847,61 euros mensuals havent augmentat un 1,7% en el darrer any.

Igual que en la compravenda hi ha substancials diferències entre municipis de manera que les mitjanes de preu oscil·len entre els &37,87€/mes a Tordera i els 1.667,74€/mes a Sant Vicenç de Montalt.

Respecte a l’any anterior, els municipis que han registrat increments de lloguer més intensos han estat Premià de Dalt (+31,7%), Sant Cebrià de Vallalta (+14,8%) i Santa Susanna (+12,1%). En canvi, Sant Iscle de Vallalta i Dosrius han tingut baixada de preu.

Construcció d’habitatge

Durant 2024 s’ha iniciat la construcció de 1.156 habitatges al Maresme, una xifra superior a la de l’any anterior amb un increment del 27,17%. La majoria (el 76,6%) són lliures i el 23,4% estan vinculats a promoció d’habitatge de protecció oficial. D’altra banda, l’any passat es van acabar 816 obres (661 habitatges lliures i 155 de protecció oficial).

Mataró és el municipi on més obres es van iniciar (per a la construcció de 142 habitatges lliures i 135 de protecció oficial) i, a la vegada, on més habitatges es van acabar (333).

Destaquen també les promocions iniciades a Tiana (107 lliures), Montgat (100 lliures) , el Masnou (67 protecció oficial), Santa Susanna (36 protecció oficial), Palafolls (20 protecció oficial) i Arenys de Mar (13 protecció oficial).

Pel que fa a obra acabada el 2024, a banda de Mataró, ressalta Arenys de Mar amb 87 habitatges, Malgrat de Mar amb 74 i Teià amb 51.

Podeu ampliar aquesta informació i consultar les dades a nivell municipal en la següent infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

La baixada de la desocupació situa la taxa d’atur del Maresme en el 8,49%

El Maresme recupera un nivell d’atur similar al de fa 16 anys, en concret al febrer de 2008, quan encara no s’havien fet evidents els efectes de la gran crisi que sacsejaria, entre d’altres, el mercat laboral disparant la desocupació a la comarca.

El Maresme ha tancat el mes de maig amb 19.277 persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupades. Són un 1,87% menys que el mes anterior i un 5,32% menys que fa un any. Aquestes baixades de la desocupació han fer que la taxa d’atur maresmenca hagi anat disminuint fins a situar-se en el 8,49% i escurçant distàncies amb els valors provincials i catalans.

El mapa maresmenc, com queda recollit en el Report d’Atur que elabora l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra grans contrastos entre municipis. Així la taxa d’atur de Tordera, Pineda de Mar i Mataró supera el 10% duplicant els valors de municipis com Tiana, Teià i Cabrera de Mar amb registres que no arriben al 5%.

Tot i aquests reducció de l’atur, les característiques són les mateixes: major concentració en el col·lectiu femení, en les persones majors de 55 anys, en les que tenen un nivell formatiu d’estudis secundaris i en les que fa més de dos anys que es troben en situació d’atur.

Podeu veure els moviments que ha experimentat la desocupació a nivell local i comarcal en el Report d’Atur del mes de maig:

El Maresme superarà en deu anys el mig milió d’habitants

La població del Maresme no ha parat de créixer des de 1998 havent arribat l’any passat a una xifra oficial de 472.572 persones. La projecció de l’IDESCAT (Institut d’Estadística de Catalunya), indica que la comarca mantindrà el ritme de creixement i superarà el mig milió de persones al 2034. Aquest increment demogràfic es deurà a les migracions interiors i exteriors ja que el creixement natural (naixements – defuncions) es mantindrà negatiu.

L’informe de La població del Maresme-2024 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, apunta que aquest creixement intensificarà l’índex d’envelliment de la població maresmenca que ara per ara supera en gairebé un punt la mitjana catalana i que ha experimentat un substancial increment en els darrers anys.

L’índex d’envelliment de la comarca és de 143,3%, és a dir, al Maresme viuen 143 persones majors de 65 anys per cada 100 persones de menys de 15 anys. L’evolució d’aquest índex ha experimentat un substancial creixement en les darreres dues dècades. Així, fa 20 anys, l’índex d’envelliment maresmenc era del 94,2% i fa 10 anys del 101%.

L’estructura de la població per edats reflecteix aquesta situació. La base piramidal estreta mostra la baixada de naixements (l’any 2023 es va registrar la xifra de més baixa dels darrers 48 anys) i el cos ample concentra el gruix en el tram dels 40 als 59 anys i es va estrenyent a mesura que augmenta l’edat amb un pic que en els darrers 10 anys s’ha anat eixamplant ja que el nombre d’habitants majors de 65 anys ha augmentat un 70%.

La tendència es mantindrà en la propera dècada i la projecció apunta a un substancial increment de la població de més de 65 anys que passaria del 20% actual dels habitants de la comarca al 24,77%. Les persones d’entre 16 i 64 anys retrocederien del 64,83% al 63,41% i seria més intens el decreixement dels 0 als 15 anys passant del 15,7% a l’11,82%.

En aquest context, l’increment de població el marcaran les migracions tant de la gent que es traslladi al Maresme provinent d’altres comarques com de les persones provinents de l’estranger. De fet, des de 2002 el saldo migratori ha estat sempre positiu al Maresme amb un major impacte de les migracions exteriors.

Tal com recull l’Observatori de Desenvolupament Local a la darrera Radiografia de la població estrangera al Maresme, actualment el pes de la població amb nacionalitat estrangera resident a la comarca és del 13,5%. Són 63.894 persones.

La projecció per a 2034 indica que el creixement natural de la comarca es mantindrà negatiu amb una diferència entre naixements i defuncions de -12.000 persones. L’augment de població fins a superar el mig milió serà gràcies a les migracions que facilitaran l’arribada al Maresme l de 42.000 persones.

Les dades més destacades de l’informe de La població del Maresme 2024 publicat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme en aquesta infogradia:

Destacada caiguda de la desocupació que deixa la taxa d’atur maresmenca en el 8,77%

Bones notícies per al mercat laboral maresmenc. Abril ha deixat una nova baixada de l’atur a la comarca i les xifres oficials indiquen que el nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació com a demandants de feina s’ha reduït en 356 respecte al mes de març i en 1.068 en comparació amb el mateix període de 2024. Tot i això, encara hi ha 19.644 maresmencs i maresmenques que busquen feina. El 57,29% són dones i el gruix de la desocupació es concentra en les persones majors de 55 anys.

La tendència dels darrers mesos, tal com constata el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, mostra una caiguda de la desocupació més intensa al Maresme que a la província o al conjunt de Catalunya, fet que ha apropat la comarca a les taxes d’atur de l’àmbit provincial i català. Així, el Maresme ja porta dos mesos consecutius amb una taxa per sota del 9%. En concret, la del mes d’abril és del 8,77%, només unes dècimes superior a la dels altres àmbits territorials.

En relació al mes anterior, la baixada de l’atur s’ha reflectit en tots els sectors econòmics, en les dones i en els homes i, també, en tots els grups d’edat. Només en el cas dels homes ha repuntat en el grup de 35-44 anys (0,97%) respecte del mes passat, i en el de 16-24 anys (3,87%) en comparativa interanual.

Pel que fa als sectors econòmics destaca l’embranzida del sector serveis que ha registrat una caiguda de l’atur intermensual del 2,10%, sens dubte influenciat per la campanya de Setmana Santa. També destaca la reducció de l’1,42% a la construcció. Més modestes són les baixades a la indústria (-0,85%), a l’agricultura (-0,74%) i al col·lectiu SOA, de persones sense ocupació anterior, (-0,75%).

En funció del nivell formatiu assolit per la persona registrada com a aturada, el descens de l’atur s’ha reflectit en els grups de persones amb estudis primaris o inferiors (-1,97%) i estudis secundaris (-2,22%) mentre que ha repuntat en el grup de persones amb estudis postsecundaris (0,03%). Interanualment, ha baixat en tots els grups si bé, per sexe ha repuntat en el grup masculí d’homes amb estudis postsecundaris (0,20%).

Els 5 Sistemes Territorials en què queden inclosos els 30 municipis de la comarca han seguit la tedència descendent de l’atur, tant en relació al mes anterior com a un any abans. El ST de Calella és el que ha registrat un descens més destacat (-4,2%) en la comparativa mensual i el ST Baix Maresme el que té una baixada interanual més intensa (-7,7%).

A nivell municipal, 8 municipis no han seguit la tendència general i han registrat un repunt de la desocupació. Són Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Teià, Tiana i Vilassar de Dalt. Per la seva banda, Arenys de Munt, Cabrils, Caldes d’Estrac i Sant Pol de Mar no han experimentat cap variació respecte al mes anterior.

En termes interanuals, només tres municipis mostren un augment en la xifra de persones aturades: Argentona, Cabrera de Mar i Dosrius.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

33.202€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Alella ha superat Cabrils i es col·loca com el municipi maremenc amb una renda neta mitjana per llar més elevada (65.059€). A més, manté la seva posició en el primer lloc com la localitat on la renda per persona és més alta (22.937€). No tot el Maresme és mou en aquestes xifres. Les diferències són substancials entre els 30 municipis de la comarca arribant a diferir en 10.340€ en el cas de la renda personal (Tordera continua sent el municipi amb una xifra més baixa: 12.697€/persona) i en 33.202€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la población amb una renda familiar més minsa: 31.857€).

Són algunes de les dades que aporta l’Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2022 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme. L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població.

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans.

Així, l’índex per municipis indica que Sant Vicenç de Montalt és el municipi amb més desigualtat en la distribució de la renda amb un índex del 36,7%. En canvi, Palafolls és aquell on la desigualtat és menor (25,9%), dit d’una altra manera on la distribució de la renda és més igualitària.

Aplicant aquesta metodologia a les seccions censals s’evidencia que la menor desigualtat es dona en la secció 3008 de Mataró i la més accentuada es registra en la secció 2001 de Sant Andreu de Llavaneres.

Renda neta mitjana per persona

Tots els municipis de la comarca han experimentat un creixement de la renda neta mitjana per persona respecte a 2021.

Els 6 municipis amb major renda per persona són Alella (22.937€/persona), Teià (21.721€/persona), Tiana (21.860€/persona), Cabrils (20.672€/persona), Cabrera de Mar (21.040€/persona) i Sant Vicenç de Montalt (21.419€/persona).

En canvi, els que mostren una renda neta mitjana per persona més baixa són Tordera (12.697€/persona), Pineda de Mar (12.884€/persona), Calella (13.098€/persona), Palafolls (13.633€/persona), Malgrat de Mar (13.643€/persona) i Mataró (13.681€/persona).

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme, a execepció de Sant Vicenç Montalt que, amb 60.187€ es troba entre les 5 poblacions maresmenques amb major renda neta mitjana per llar. Per davant hi ha Alella, amb 65.059€, Cabrils, amb 62.400, Tiana amb 61.831 i Teià, amb 60.887€.

Per l’altra banda els que tenen una renda mitjana per llar més baixa es troben a l’Alt Maresme sent Pineda de Mar el que presenta una xifra més baixa: 31.857€. Segueixen Tordera amb 32.970€, Malgrat de Mar amb 34.024 i Palafolls amb 35.568€.

Podeu ampliar aquesta informació amb els mapes interactius d’aquesta infografia:

El Maresme és una de les comarques catalanes on el pes de la població estrangera és més baix

La població estrangera resident al Maresme ha crescut un 5,6% el darrer any situant-se en 63.894 persones. Tot i aquest augment, el seu pes respecte al total de la població comarcal és un dels més baixos de Catalunya. El percentatge de població provinent d’altres països se situa al Maresme en el 13,5% davant del 18,02% que registra el conjunt català. De fet, en el rànquing de comarques, el Maresme ocupa el trenta-uné lloc.

La radiografia feta per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, a partir de les dades del Cens, mostra substancials diferències entre municipis. Així, n’hi ha 8 que superen la mitjana comarcal. Són, per ordre de major a menor, Calella (21,41%), Caldes d’Estrac (18,45%), Santa Susanna (17,00%), Mataró (16,94%), Pineda de Mar (16,24%), Cabrils (14,71%), Sant Andreu de LLavaneres (14,30%)Premià de Mar (14,20%), Malgrat de Mar (13,62%) i Sant Pol de Mar (13,60%)

A la banda baixa és troben Òrrius (3,85%), Tiana (5,72%), Argentona (6,34%), Dosrius (6,36%) i Palafolls (7,26%).

La població estrangera resident al Maresme prové principalment de l’Àfrica (32,34%) i de països europeus (31,34%). En tercer lloc se situa el continent americà (26,01%) seguit d’Àsia (10,02%). La representació d’Oceania és testimonial ja que només arriba al 0,1%.

Tot i això, el mapa del Maresme mostra que les nacionalitats europees predominen en 24 municipis. En canvi, les africanes só majoritàries a Pineda de Mar, Arenys de Munt, Mataró i Premià de Mar. I a Arenys de Mar i Canet de Mar predominen les americanes.

Les dades per països consoliden el Marroc, amb 14.646 residents d’aquesta nacionalitat, com el principal origen de les persones estrangeres al Maresme. Segueixen les de nacionalitat italiana (4.542), de la Xina (3.957), Colòmbia (2.970) i Argentina (2.412).

La nacionalitat marroquina és la més predominant en 16 municipis de la comarca. En canvi, a Tiana, Alella, Teià, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Vallalta i Sant Pol de Mar predomina la nacionalitat italiana. A Sant Andreu de Llavaneres i Santa Susanna és la ucraïnesa. A Montgat la xinesa, a Òrrius la francesa i a Sant Iscle de Vallalta la gambiana.

Pel que fa a l’estructura de la població, el gruix el conformen persones en edats plenament actives que contribueixen a rejovenir la piràmide demogràfica maresmenca. Es concentren principalment entre els 16 i els 64 anys, sent la franja dels 35 als 49 anys la més nombrosa.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la Radiografia de la Població estrangera al Maresme 2024 elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Veure'n més
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats