Inici Observatori de Desenvolupament Local Info Observatori Pàgina 6

Info Observatori

Articles destacats

El Maresme és la comarca que atreu més població provinent de la resta de Catalunya

El saldo migratori al Maresme torna a ser positiu amb un guany net de població de gairebé 4.000 persones

L’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme ha publicat l’informe sobre els moviments migratoris que es van registrar a la comarca l’any 2021, un any després de l’esclat de la pandèmia. Les dades reflecteixen que el Maresme continua sent una comarca receptora de població, principalment, provinent de la resta de comarques catalanes. De fet, el seu saldo migratori amb la resta de Catalunya és el més alt.

El saldo migratori es calcula comptabilitzant el nombre de persones que arriben a un territori i les que marxen per situar el seu lloc de residència en un altre comarca, comunitat o país. Diferencia, entre moviments migratoris interns (en un doble vessant: els que es produeixen dins de Catalunya i els relacionats amb la resta d’Espanya) i moviments migratoris externs (els que es produeixen amb altres països).

L’any 2021, el Maresme es va situar com la segona comarca catalana amb un saldo migratori més positiu, darrera del Vallès Occidental. Va tenir un guany net de població de 3.956 persones, xifra que s’extreu de la diferència entre el nombre de persones que van situar el seu nou lloc de residència a la comarca (19.874) i les que van abandonar el Maresme (15.918). I és la que registra un saldo migratori positiu més alt en l’anàlisi de migracions internes dins de Catalunya.

El 65% dels guanys de població fruit de moviments migratoris que ha registrat el Maresme són de persones provinents d’altres comarques catalanes (2.574). Així, el Maresme es col·loca davant del Baix Penedès (2.133) i del Vallès Oriental (1.833).

Les migracions externes -aquelles en les quals els moviments residencials tenen com a origen o destinació l’estranger- deixen també un saldo positiu de 1.980 persones (van arribar-hi 6.270 i hi van marxar 4.290).

En canvi, el saldo amb la resta d’Espanya és negatiu amb una sortida neta de 598 persones, situant-se el Maresme com la quarta comarca amb una xifra més elevada (hi van marxar 2.691 persones i van arribar-hi 2.093).

Saldos migratoris als municipis

Només 4 dels 30 municipis maresmencs han perdut població com a resultat dels moviments migratoris. Són Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Les dades referents als moviments residencials interns dins de Catalunya són positives en 25 municipis, destacant Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar com els municipis amb guanys poblacionals nets més elevats. En canvi, els resultats són negatius en el Masnou, Mataró, Montgat, Premià de Dalt i Sant Iscle de Vallalta.

Centrant l’anàlisi en els canvis residencials amb la resta del territori espanyol, 27 municipis presenten pèrdues de població i 3 en guanyen: Alella, Teià i Sant Cebrià de Vallalta.

Pel que fa als moviments amb l’estranger, tots els municipis -a excepció d’Argentona, Òrrius i Sant Iscle de Vallalta– guanyen més població de la que perden.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Infografia amb les dades més rellevants

Tercer mes consecutiu amb repunt de l’atur al Maresme

Creix el nombre de persones en situació d’atur al Maresme i és el tercer mes consecutiu en què la xifra de desocupació augmenta a la comarca. En concret, el mes de setembre ha tancat amb 366 persones més a les llistes de l’atur. En total, hi ha 22.077 maresmenques i maresmencs inscrits a les oficines d’ocupació com a demandants de feina no ocupats.

En termes percentuals, l’increment intermensual de l’atur és de l’1,69% i situa la taxa d’atur comarcal en el 10,15%.

L’augment de la desocupació del mes de setembre ha afectat tant a dones com a homes, però és aquest segon col·lectiu on l’increment ha estat més notable. També ha impactat en tots els grups d’edat, sent el grup de persones més joves on l’augment ha tingut més incidència (+12,36%). I també s’ha estès per tots els sectors econòmics, a execepció de l’agricultura que manté les xifres del mes anterior.

En el terreny municipal, el comportament ha estat divers manera que l’atur registrat ha caigut en 10 municipis (Alella, Arenys de Munt, Cabrils, Canet de Mar, El Masnou, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar) i ha augmentat en els 20 restants.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur del mes de setembre elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Augment de l’atur a 21 dels 30 municipis del Maresme

Agost sol ser un mes negatiu per a l’ocupació i aquest 2022 no ha estat cap excepció. La desocupació va augmentar al Maresme un 3,37% respecte al mes anterior en el qual ja es va comptabilitzar un lleuger increment del 0,50%.

En xifres absolutes, les oficines d’ocupació del Maresme tenen registrades 21.711 persones que cerquen feina, 707 més que al juliol.

Segons mostra el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, l’augment de persones aturades ha afectat a tots els grups d’edat i a tots els sectors econòmics, a excepció de l’agricultura que registra un descens del 5,07%. També baixa un 7, 26% el nombre de persones que cerquen feina dins el col·lectiu SOA ( sense ocupació anterior). La construcció és la que ha registrat un major increment de la desocupació (4,78%) tot i que també són destacables els augments en el sector serveis (4,22) i en la indústria (4,20%)

Taxa d’atur del 10%

Les dades del mes d’agost situen la taxa d’atur del Maresme en el 10%, amb un ampli ventall -a escala municipal- que oscil·la entre el 4,95% d’Alella i el 12,87% de Pineda de Mar.

El Maresme manté una taxa d’atur superior a la provincial (9,59%) i catalana (9,32%) tot i que es van reduint distàncies.

A nivell municipal, el mes d’agost va deixar xifres negatives per a l’ocupació a 21 dels 30 municipis de la comarca. En canvi, el nombre de persones en situació d’atur ha baixat a Alella, Caldes d’Estrac, Malgrat de Mar, Òrrius, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle de Vallalta i Santa Susanna. Tordera manté les mateixes xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Repunt de la natalitat al Maresme

El 2021 va tancar la tendència dels darrers 6 anys i el Maresme va registrar un increment de la natalitat. Hi van nèixer 3.170 nadons, un 1,77% més que l’any anterior. Aquest augment constrasta amb les dades del conjunt de Catalunya que continuen a la baixa. En concret, el territori català va registrar un descens de la natalitat de l’1,3%.

Tot i això, la taxa bruta de naixements al Maresme és inferior a la catalana. Mentre a la comarca és del 6,9%, al conjunt de Catalunya arriba al 7,4%.

15 dels 30 municipis del Maresme van registrar l’any passat més naixements que el 2020 destacant els increments relatius registrats a Caldes d’Estrac (66,67%) i Premià de Mar (40,67%). En canvi, 14 municipis van seguir la tendència a la baixa en el nombre de naixements sent Santa Susanna i Teià les poblacions on el descens ha estat més intens. Per la seva banda, Sant Cebrià de Vallalta no ha registrat cap variació respecte a l’any anterior.

Júlia, Ona i Jan desbanquen Emma i Martí

Quins noms en posen als nadons maresmencs? Hi ha canvis. Marc, que va encapçalar el raquing durant 18 anys ara ocupa la dissetena posició i també han quedat desbancats Emma i Martí que van ser els noms més posats a nadons l’any 2020. El guanyador del 2021 és Jan, en els nens, seguit de Nil i Liam. En el cas de les nenes hi ha un empat entre Júlia/Julia i Ona.

Per ordre, els 20 noms més posats a nadons en el Maresme el 2021 van ser: Jan, Júlia/Julia, Nil, Ona, Liam, Martí, Mia, Leo, Arnau, Martina, Pol, Pau, Eric/Éric/Èric, Bruno, Àlex/Álex, Abril, Marc, Jana, Noa, Emma, Chloe/Chloé i Lia/Lià.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’atur baixa a gairebé tots els municipis del Maresme

El mes de juny ha deixat un nou descens de l’atur al Maresme que registra 692 persones sense feina menys que el mes anterior i situa la taxa d’atur comarcal en el 9,61%. Tot i la reducció de la desocupació, encara hi ha 20.900 persones inscrites a les oficines d’ocupació.

El descens de l’atur ha estat generalitzat en tots els sectors econòmics sent l’agricultura (-6,94%) i la indústria (-3,95%) les que mostren baixades més intensens. També són destacades les reduccions en els serveis (-3,40%) i en la construcció (-2,25%). En canvi, ha augmentat lleugerament -un 0,21%- el nombre de persones sense ocupació anterior (SOA) que cerquen feina.

Les xifres sectorials encara són més positives en la comparativa interanual ja que els descensos de l’atur superen el 20% respecte al mateix període de l’any passat en tots els casos ha excepció de la construcció que es queda en el 19,59%.

També ha estat generalitzat en tots els grups d’edat amb baixades percentuals més intenses entre les persones més joves. En concret, l’atur ha baixat un 5,64% en el col·lectiu d’entre 25 i 34 anys i un 4,55% en el de 16 a 24 anys.

Les xifres municipals

Tot i les diferències que habitualment es donen entre els 30 municipis del Maresme, el descens de l’atur del mes de juny ha estat gairebé generalitzat. Només 4 municipis (Dosrius, Sant Vicenç de Montalt, Teià i Vilassar de Mar) han sumat població a l’atur i Caldes d’Estrac no ha registrat cap variació respecte a les xifres de maig.

Pel que fa a la taxa d’atur, superen la xifra comarcal (9,61%) Calella, Malgrat de Mar, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar i Tordera.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

L’Índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és inferior al català i al provincial

Durant el primer trimestre de 2022 es van registrar 1.718 accidents laborals al Maresme. La gran majoria lleus, però cal lamentar la mort en jornada de treball d’una persona.

Del total de sinistres comunicats, en 1.582 la persona va patir l’accident en el lloc de feina i els 136 restants es van produir in itinere, és a dir en el trajecte al o des del lloc de treball. És justament aquest darrer grup el que ha tingut un increment més elevat respecte al trimestre anterior, en concret els accidents in itinere han augmentat un 16,24% davant del 2,46% dels accidents en el lloc de treball que no han ocasionat baixa laboral o de l’1,04% d’increment registrat en els sinistres en el lloc de feina que sí que han ocasionat la baixa de la persona accidentada.

A banda de les xifres concretes, el registre que es té en compte a l’hora de poder fer comparatives entre sectors econòmics o amb altres territoris, és l’anomenat l’Índex d’Incidència. Aquest relaciona el nombre d’accidents de treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social.

Segons aquest valor, el Maresme té un registre de sinistres inferior al provincial i al català tant en els que s’ha ocasionat en el lloc de feina (hagin o no provocat baixa laboral) com en els que han tingut lloc in intinere.

En el cas dels accidents laborals en el lloc de feina amb baixa, l’Índex d’Incidència al Maresme és de 624,11 sinistres per cada 100.000 persones afiliades, una xifra que s’eleva a 734,37 a nivell provincial i a 783,46 en el conjunt de Catalunya.

L’Índex maresmenc en els sinistres sense baixa és de 505,57 davant del 577,38 de la província i dels 610,03 de Catalunya

I finalment, els accidents in itinere maresmencs presenten un Índex de 97,12 mentre que el provincial és de 132,65 i el català de 121,59.

Trobareu totes les dades en aquesta infografia:

Dos anys de pandèmia al Maresme. Impacte sanitari i resiliència econòmica

El 27 de febrer de 2020 es diagnosticava al Maresme la primera persona infectada per COVID-19. Era al Masnou. L’endemà apareixia un nou cas a Malgrat de Mar. El degoteig va continuar i en pocs dies la malaltia s’havia estés per tots els municipis de la comarca. Els pacients van començar a arribar als hospitals i el 18 de març es va registrar la primera defunció.

Han passat poc més de 2 anys i gairebé 152.000 maresmenques i maresmencs han passat la malaltia i 1.481 persones han perdut la batalla contra el virus i han mort. Les vacunes han fet la feina i, encara que no arriben a la immunitat total, han aconseguit apaivagar la virulència del virus, cosa que s’ha vist reflectida amb menys ingressos hospitalaris i menys defuncions en el segon any pandèmic.

A hores d’ara, El 81,86% de la població maresmenca té la pauta de vacunació completa, un percentatge lleugerament inferior al del conjunt català (82,05%).

El Consell Comarcal, que ha anat fent un seguiment de les repercussions sanitàries i econòmiques de la pandèmia al Maresme, ha publicat ara un informe que repassa els dies més crítics de la malaltia i la incidència que la COVID-19 ha tingut en l’economia de la comarca.

Així, el Maresme -quarta comarca catalana en pes poblacional- acumula el 5,36% de les defuncions per COVID-19 que s’han produït a Catalunya. El pic de mortalitat es va produir durant la primera onada sent el 30 de març de 2020 el dia en què es van registrar més defuncions a la comarca, concretament 24.

En canvi, les dates amb més ingressos hospitalaris queden repartides entre les diferents onades. Els pics màxims es van registrar el 29 d’octubre del 2020 amb 34 ingressos, el 25 de gener de 2021 amb 33 i el 2 de febrer del 2022 amb 29 casos. I pel que fa els casos crítics, els punts àlgids van ser el 30 d’octubre del 2020 amb 13 ingressos a l’UCI, el 16 de gener de 2021 amb 8 i el 29 de gener de 2021 amb 7.

Activitat econòmica i mercat de treball

Les dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal mostren una gran capacitat de resiliència de l’economia maresmenca. El gran sotrac que va provocar el decret d’estat d’alarma (març de 2020) i el confinament total de la població va ser un cop molt dur per l’ocupació, el teixit productiu i els llocs de treball de la comarca.

Les dades estadístiques indiquen, però, que el Maresme s’està recuperant a un ritme més ràpid que el 2008 quan va haver-hi l’esclat de la darrera crisi econòmica.

A març del 2022 ja hi ha més d’11.000 persones ocupades més que al març del 2020; n’hi ha 3.000 menys d’aturades i s’han formalitzat més de 2.300 contractes més que el mateix mes del 2020. I considerant les mitjanes anuals, aquestes han millorat encara que en alguns casos no s’han assolit les xifres pre-pandèmiques.

A títol d’exemple, s’ha superat el nombre de persones residents ocupades del 2019; s’ha recuperat la mitjana de comptes de cotització tot i que encara es manté per sota de la mitjana del 2019; s’ha assolit gairebé el mateix nombre de llocs de treball que el 2019; al febrer del 2022 la xifra de persones demandants d’ocupació ha estat molt propera a la del febrer del 2020; la mitjana de persones aturades ha disminuït encara que ha quedat per sobre de la del 2019; i la contractació ha experimentat un creixement intens però també ha quedat per sota del volum de contractes formalitzats l’any 2019

Podeu accedir a més informació i dades a nivell municipal consultant l’informe “Balanç de dos anys de pandèmia al Maresme” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

Un miler de persones menys a l’atur

Reducció rècord de l’atur al Maresme. Durant el mes de maig han abandonat la llista de l’atur 1.059 persones de tots els sectors econòmics i de tots els grups d’edat -amb major incidència en el col·lectiu de 16 a 24 anys.

Les Oficines d’Ocupació de la comarca tenen registrades 21.592 persones desocupades que cerquen feina. Aquesta xifra és un 4,64% inferior a la del mes d’abril i un 26,61% més baixa que la computada en el mateix període de 2021. Prop de la meitat de les demandes d’ocupació de les persones aturades les apleguen dos grups d’ocupacions, el de les ocupacions elementals (5.582 persones, el 25,9%) i el del personal dels serveus de la restauració, serveis personals i venda (5.165 persones, el 23,9%).

Tot i que la reducció de l’atur ha tingut incidència en els dos sexes, és en el col·lectiu masculí on s’ha mostrat amb més intensitat, eixamplant d’aquesta manera la bretxa ocupacional existent entre els dos gèneres. Si bé la taxa d’atur comarcal és del 10%, entre maresmenques arriba a l’11,85% i baixa al 8,26% en el cas dels maresmencs.

En l’esfera municipal, la forquilla de taxes d’atur oscil·la entre el 4,91% de Cabrera de Mar i el 13,81% de Pineda de Mar. Respecte al mes anterior, només 3 municipis: Alella, Cabrera de Mar i Santa Susanna han vist repuntar el nombre de persones demandants de feina i Sant Iscle de Vallalta manté les mateixes xifres del mes anterior.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva del Report d’Atur del Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme:

Creix la població maresmenca que situa el seu lloc de residència habitual a l’estranger

13.254 maresmenques i maresmencs resideixen habitualment a l’estranger, segons l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal en base a les dades del Padró d’Habitants residents a l’Estranger (PHRE) publicat recentment per l’IDESCAT. Aquesta xifra representa un increment del 5,81% respecte a l’any anterior.

Els 30 municipis de la comarca tenen comptabilitzats habitants amb el seu lloc de residència a l’estranger, sent Calella -un any més- el municipi amb major proporció de població (5,39%) que viu en altres països. La segueixen Caldes d’Estrac (4%), Sant Pol de Mar (3,81%) i Arenys de Mar (3,74%).

Tots els municipis maresmencs, a excepció d’Alella i Palafolls, han registrat un increment de població resident a l’estranger amb major intensitat en els casos d’Òrrius (50%), Santa Susanna (19,61%), Cabrera de Mar (15,12%), Argentona (13,33%) i Sant Cebrià de Vallalta (13,46%).

El Maresme a 75 països

la distribució mundial de residència de la població maresmenca engloba 75 països sent França el que, un any més, es manté amb major nombre de persones de la comarca inscrites a les oficines consulars, en concret 1.701, una xifra que indica que el 12,81% del total de residents a l’estranger han triat el país veí per a viure-hi. El segon lloc l’ocupa Regne Unit (amb 1.383 persones), seguit d’Alemanya (1.275).

Encara que el 36,63% de les persones residents a l’estranger viuen en països de la Unió Europea, a l’Argentina també hi ha un elevat nombre de persones procedents del Maresme (1.240).

En la comparativa amb l’any anterior, els països de destí on -en termes relatius- ha augmentat més la presència de maresmenques i maresmencs són els Emirats Àrabs Units, Noruega i Regne Unit.

Pel que fa a l’estrucura per edats de les persones residents a l’estranger i darrera inscripció en algun municipi del Maresme, el gruix es concentra en 2 trams d’edat: el de 40-49 anys i el de 5-19 anys. Aquestes dades condueixen a pensar que una part important dels moviments residencials a l’estranger responen a motius laborals que fan desplaçar a tota la família.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe “Padró d’Habitants residents a l’estranger- 2022)” elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

Resum de les principals dades

El Maresme, cinquena comarca catalana amb més renda per habitant

5 municipis de la comarca entre els 10 catalans amb una renda per càpita més elevada

Les darreres dades publicades, corresponents a 2019, indiquen que la renda familiar bruta disponible al Maresme supera en 200€ la catalana i se situa en els 18.400€ per habitant de mitjana. Aquesta xifra representa un increment de 600€ respecte a 2018. L’augment s’estén per tots els municipis, exceptuant Caldes d’Estrac que registra una davallada del 8,02%, sent Arenys de Mar la localitat que ha experimentat un creixement superior (+17,82%).

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal a partir de les dades publicades per IDESCAT indica que el creixent experimentat pel Maresme és superior al registrat en el conjunt de Catalunya, encara que en rànquing d’increments comarcals ocupa el lloc catorzé.

A nivell català, en Maresme és la cinquena comarca amb una renda més elevada. La superen el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf i el Vallès Occidental.

Pel que fa a la renda per càpita per municipis, Alella i Cabrils encapçalen el rànquing de poblacions maresmenques amb major renda per càpita (27.600€/habitant), seguides de Cabrera de Mar amb 26.100€/habitant, Teià (25.500€/habitant) i Sant Vicenç de Montalt (25.300 €/habitant). Aquests 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 catalans amb major renda per càpita.

El Maresme, però, és una comarca de contrastos registrant-se un diferencial de 13.000 euros entre els dos municipis amb valors extrems (Alella i Cabrils – Tordera). Tordera és el municipi maresmenc amb una renda per càpita més baixa (14.600€/habitant). Per la banda baixa segueix Pineda de Mar (14.800€/habitant), Calella (15.400€/habitant), Malgrat de Mar (15.800€/habitant) i Mataró (16.000€/habitant).

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Renda Bruta Familiar Disponible al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal.

1...567...19Pàgina 6 de 19
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats