Aquesta proposta d’ordenança municipal ha estat elaborada conjuntament per la Diputació de Barcelona, l’Agència de Protecció de la Salut, l’ Agència de Salut Pública de Barcelona, els ajuntaments de Rubí, Cerdanyola del Vallès, Ripollet i Sant Cugat del Vallès; i el Consell Comarcal del Baix Llobregat.
La pujada de temperatures i les pluges de la primavera provoquen l’aparició del temut “mosquit tigre”. El Consell Comarcal i 22 ajuntaments del Maresme han posat fil a l’agulla per intentar frenar l’expansió d’aquest insecte tant molest. Ho fan amb tractaments especials dels espais de la vía pública que acumulen aigua (principalment embornals sifònics). Per guanyar en efectivitat, el Consell Comarcal demana la col·laboració ciutadana eliminant l’aigua estancada també dels espais privats (platets de test, galledes, gerros, pots….).
La campanya comarcal de lluita contra el mosquit tigre s’està duent a terme als municipis d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle d Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El Consell Comarcal tracta els embornals sifònics i altres punts d’acumulació d’aigua a la vía pública amb un larvicida que combina dos bacils. La seva efectivitat és de sis setmanes, fet pel qual s’ha d’anar repetint el tractament fins el moment en què la baixada de les temperatures provoca la mort de les larves i dels mosquits adults.
El mosquit tigre es va estendre per tots els municipis del Maresme el 2010. La seva presència a la comarca es va detectar el 2006 a Caldes d’Estrac, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès on va arribar mitjançant una importació de pneumàtics procedent del sud-est asiàtic.
El radi de vol i d’acció del mosquit tigre adult és d’un màxim de 400 metres, per la qual cosa és molt probable trobar-lo prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o a l’interior de vehicles es pot desplaçar a més distància. El mosquit tigre és actiu de dia, a diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, i les seves picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons.
El mosquit passa per quatre etapes vitals: ou, larva, pupa i adult. A cada una té un aspecte diferent. El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. Les femelles dipositen els ous fora de l’aigua, just per damunt del nivell de flotació, de manera que quan puja el nivell queden submergits. Quan puja la temperatura surten les primeres larves de l’ou i viuen a la superfície de l’aigua fins que es transformen en pupa i després en adult. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre fases es poden completar en menys de 10 dies.Per això és molt important complementar els tractaments que es fan a la vía pública amb actuacions dins els espais privats que evitin les acumulacions d’aigua. Es tracta d’un mosquit que s’ha adaptat perfectament al medi urbà i que pon ous a l’interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. En canvi no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d’aigua de més de 200 litres. Tampoc s’arriba a desenvolupar en llocs on l’aigua s’evapora al cap de pocs dies.
QUÈ ES POT FER A L’ÀMBIT PRIVAT?
• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats de test, etc), i evitar que s’inundin, per exemple, capgirant-los.
• En el cas d’elements fixos i objectes que no es poden retirar, s’han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.
• En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.
• Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.
• En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).
• En recipients destapats (per exemple, abeuradors d’animals) cal que l’aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.
• Les canaleres de recol·lecció d’aigua de les teulades s’han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.
• Cal evitar els forats i les depressions del terra on s’hi pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l’aigua).
• En el cas concret de les piscines, cal que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.
• Les basses o els estanys també han d’estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.
LES PICADES
Amb una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. Cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i tractar-ne els símptomes:
Data d’inici: 26 d’abril de 2017. Inscripcions obertes fins el 24 d’abril.
ObjectiusEl Consell Comarcal del Maresme, per encàrrec de l’Ajuntament d’Arenys de Mar durà a terme un curs sobre aquesta formació específica per a ciutadans i ciutadanes d’Arenys de Mar.
La sessió permetrà als assistents:
Conèixer i fomentar el compliment de les normes d´higiene alimentària en el treball habitual dels manipuladors d´aliments.
Prevenir les malalties de transmissió alimentària.
Implementar sistemes d´autocontrol basats en l´anàlisi de perills i punts crítics de control (APPCC).
Segons s’estableix al capítol XII de l’annex II del Reglament (CE) 852/2004, les empreses del sector alimentari han de garantir la supervisió i la instrucció o formació dels manipuladors en qüestions d’higiene alimentària segons la seva activitat laboral. El titular haurà d’elaborar i aplicar un pla de formació i capacitació del personal en seguretat alimentària.
Aquests cursos van adreçats a tots els professionals que intervenen, participen o estan en contacte amb els aliments en algun dels processos de la cadena alimentària (preparació, fabricació, transformació, elaboració, envasat, emmagatzematge, transport, distribució, manipulació…)
Referència Manip.Arenys Mar/abril’17 Públic Ciutadans d’Arenys de Mar que intervenen i/o participen en algun procés de la cadena alimentària Modalitat Presencial Dates: Dimecres 26 d’abril de 2017. Horari 9h a 14’30h Hores 5 Lloc Centre Cultural CALISAY – Riera Pare Fita, 31 – Població Arenys de Mar Dates d’inscripció 2017-03-13 Data fi d’inscripció 2017-04-24 Nombre de places 25 Requisits d’accés Si el nombre d´inscrits és superior al nombre de places ofertades el/la tècnic/a del CCM realitzarà una selecció d´alumnes en base a l´ordre d´inscripció. Com s’ha de fer la inscripcióPodeu fer les inscripcions omplint el formulari següent: http://www.ccmaresme.cat/formulari.php?id=12485
10 euros per l’alumne. El 60% restant (15€) està finançat per l’Ajuntament d’Arenys de Mar.
Forma de pagament El Consell Comarcal farà arribar a les persones inscrites els documents necessaris per poder efectuar el pagament. Entitat que realitza la formació Consell Comarcal del Maresme ContacteSalut Pública
Consell Comarcal del Maresme
Tel. 93 741 16 28
Correu electrònic: salutpublica@ccmaresme.cat
Coordinadora del curs: Núria Vilardell
Organitzen i col·laboren: Consell Comarcal del Maresme i Ajuntament d’Arenys de Mar. 
El Consell Comarcal del Maresme està duent a terme a Premià de Dalt, en col·laboració amb l’Ajuntament, una prova pilot per controlar la plaga de mosca blanca. Aquest insecte que ataca les figueres de moro no és nociu per a la salut, però sí que provoca moltes molèsties al veïnat.
L’Ajuntament de Premià de Dalt no vol que es torni a repetir l’experiència de l’estiu passat en què molts veïns, principalment del barri del Remei, es van veure afectats per la plaga de mosca blanca. Aquest insecte, de petites dimensions, es veu fortament atret per la llum i, a les nits, envaeix habitatges i terrasses alterant la vida del veïnat. Per tal de controlar la plaga, l’Auntament ha demanat la intervenció del Consell Comarcal del Maresme.
Els tècnics comarcals insisteixen que la solució definitiva és arrencar les figueres de moro properes a zones habitades, però és una actuació complicada tota vegada que aquests cactus es troben majoritàriament en terrenys privats. Davant d’això i després d’analitzar diferents alternatives, s’ha optat per fer un tractament de les plantes afectades a partir d’un producte (concentració de sabó fosfòric i oli) de baix impacte ambiental. Els seus efectes són més lents, però es garanteix que no altera l’equilibri natural.
Es tracta d’una prova pilot en què es geolocalitzen totes les plantes tractades i es fa un seguiment de la seva evolució.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha començat a retirar les opunties que llinden amb l’espai públic.
La mosca blanca
La mosca blanca, també coneguda com a caparreta vermella o cotxinilla del carmí és una espècie que parasita, de forma natural, a la figuera de moro. De fet, exerceix un control biològic natural d’aquest cactus que és molt invasor.
El seu cicle vital comença amb la posta d’ous sobre la planta. Després d’eclosionar apareixen les nimfes, clarament reconeixibles pel seu color vermell intens i la seva forma ovalada. En aquest estadi inicia la producció d’uns filaments blancs semblants al cotó fluix que acaben cobrint la planta i protegint el creixement de l’insecte.
Finalment, quan arriben a la fase adulta, les femelles es mantenen a la planta i els mascles (que són els que tenen ales) migren cap a altres àrees. És en aquest moment, quan tendeixen a concentrar-se sobre els punts emissors de llum de carrers i habitatges.
Simptomes d’afectació de les figueres de moro 
Les opunties, o figueres de moro, afectades són clarament visibles. Les seves pales apareixen cobertes per una espècie de melassa blanquinosa. A més, en funció del grau d’afectació, presenta zones groguenques (clorosi) i zones negres (necrosi) que indiquen que el paràsit ja ha succionat tota la saba i la panta mor.
El Consell Comarcal aspira a referenciar el Maresme com a territori capdavanter en la implantació de l’administració electrònica per això ofereix suport als ajuntaments a través de l’Oficina Comarcal de Serveis a l’Administració Electrònica (OCSAE). De fet, el Maresme treu bona nota en el darrer informe elaborat pel Consorci d’Administració Oberta de Catalunya (AOC). El Consell Comarcal es troba entre els 10 primers en implantació de serveis electrònics i 5 ajuntaments apareixen en els primers llocs pels serveis que ofereixen al ciutadà com a e-administració.
Per administració electrònica s’enten aquella que incorpora les tecnologies de la informació i la comunicació tant per avançar en les gestions intraorganitzatives com en la seva relació amb el ciutadà, amb les empreses i amb altres administracions.
El darrer mapa de l’administració electrònica al Maresme elaborat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i fet públic a la jornada d’administració electrònica organitzada pel Consell Comarcal, col·loca el Maresme com un territori proactiu, si bé amb una implantació desigual pel que fa als diferents serveis i tràmits que s’ofereixen telemàticament.
Així, el 100% dels ajuntaments del Maresme disposen de pàgina web municipal i de perfil del contractant, però el percentatge baixa al 96,66% pel que fa a tauler electrònic d’edictes i a cercador AOC. Continuant l’anàlisi, es constata que el 86,66% dels municipis ofereixen la possibilitat als ciutadans de realitzar tràmits electrònics i el mateix percentatge d’ajuntaments disposen del visor cartogràfic (recurs que permet cercar i accedir a geoinformació municipal i d´altres ens locals). La xifra baixa al 73,33% pel que fa a instància genèrica en línia.
D’altra banda, el 50% dels ajuntaments maresmencs disposen de seu electrònica i el 36,66% de catàleg de serveis on-line; el 33,33% disposa del servei de notificacions electròniques i el 16,66% manté obert un espai de carpeta del ciutadà (servei online que habilita un canal de comunicació amb l’Ajuntament permetent la consulta, prèvia identificació, a informació personal a diferents dades personals i expedients oberts). El percentatge d’implantació més baix és el del visor d’urbanisme. Només el 3,33% dels municipis en disposen.
Tot i això, cal ressaltar que 5 municipis maresmencs es troben entre els 10 millors de Catalunya en implantació de serveis e-administració i el Consell Comarcal del Maresme es troba també en la llista dels 10 consells comarcals que més han avançat en serveis electrònics.
Al llarg de 2014, 430 ciutadans han passat pels cursos bàsics de seguretat alimentària que organitza el Consell Comarcal. Davant de la constant demanda d’aquesta formació adreçada a les persones que intervenen i/o participen en algun procés de la cadena alimentària, ja es pot consultar CLICANT AQUÍ la programació per a 2015.
El servei de Salut Pública va començar a ofertar aquesta formació l’any 2011 per donar resposta a una demanda latent dels ciutadans que treballen en contacte amb aliments o que volen inserir-se laboralment en alguna feina en la qual sigui imprescindible disposar del que abans s’anomenava “carnet de manipulador d’aliments”.
L’any 2011 es van ofertar 6 cursos que van ser seguits per 86 persones; el 2012 es va ampliar a 14 cursos pels quals van passar 280 ciutadans. El 2013 es va incrementar a 20 sessions de formació i es va arribar a 382 persones i el 2014 s’han ofertat 25 cursos que han facilitat formació a 430 ciutadans.
A petició de diferents ajuntaments i institucions, els cursos generals s’han ampliat amb sessions a la carta que donen resposta a les necessitats específiques de diferents sectors: fruites i verdures, establiments de temporada i venda ambulant, venda d’aliments en mercats no sedentaris, autocontrols alimentaris, neteja i desinfecció….
També s’ha adaptat la formació a diferents col·lectius: joves amb baixa qualificació formativa, dones amb dificultats d’inserció al mercat laboral… I, en un treball conjunt amb diferents ajuntaments,aquest any s’ha acostat la formació als ciutadans fent cursos específics a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Premià de Dalt i Tordera.
