El Consell Comarcal organitza una jornada tècnica per ajudar els ajuntaments a combatre la plaga de mosca blanca

 

Se’l coneix amb diferents noms: caparreta vermella, cotxinilla, mosca blanca… És un insecte que ataca les figueres de moro i que l’estiu passat ja va generar alarma en alguns municipis del Maresme. No té efectes nocius sobre la salut de les persones, però sí que genera moltes molèsties entre els veïns que les tenen a prop. Per avaluar el grau d’extensió de l’insecte a la comarca i posar en comú diferents estratègies per combatre’l, el Consell Comarcal ha organitzat una Jornada tècnica adreçada especialment a tècnics i responsables polítics municipals. Es farà el dimarts 4 d’abril a la seu del Consell Comarcal del Maresme.

Originària d’Amèrica, la figuera de moro és una planta invasora que s’ha estès ràpidament per la mediterrània i hi és molt present al Maresme. De fet, està considerada com a una de les espècies invasores més nocives d’Europa. En aquest sentit, l’atac de la mosca blanca ajuda a controlar l’expansió del cactus.

El problema rau quan les figueres de moro afectades per la plaga es troben a la vora de nuclis poblats i els insectes comencen a envair les cases dels veïns. És el que l’estiu passat va passar en alguns municipis maresmencs com Tiana i Premià de Dalt.

Davant de la preocupació expressada per diferents ajuntaments, el Consell Comarcal ha organitzat una jornada tècnica per avaluar la dimensió de la plaga, posar en comú experiències municipals i acordar estratègies conjuntes de combat de l’insecte.

La Jornada es farà a la seu del Consell Comarcal el proper dimarts 4 d’abril i les inscripcions a són obertes.

PROGRAMA

  • 9:30h.- Benvinguda a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Camarasa, president del Consell Comarcal del Maresme
  • 9:35h.- La mosca blanca i els problemes veïnals que ocasiona a càrrec de Josep Triadó, Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Premià de Dalt
  • 10:00h.- Experiència de Tiana: estiu 2016, a càrrec de Xavier Doñate, regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’ajuntament de Tiana i Olga Llobet, tècnica de medi ambient
  • 11:00h.- pausa – cafè
  • 11:30h.- Què podem fer en el nostre municipi per combatre la mosca blanca? a càrrec de Josep Antolí, tècnic de Salut Pública del Consell Comarcal del Maresme
  • 12:00h.- L’experiència de Premià de Dalt a càrrec de Xavier Masclans, expert en tractaments fitosanitaris
  • 12:30h.- Debat obert per definir estratègies conjuntes d’actuació

La Jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI

Acció conjunta per lluitar contra la plaga de mosca blanca

 
 

Diferents ajuntaments del Maresme Sud ja han rebut les primeres trucades d’alarma veïnal per la detecció de mosca blanca. Aquest insecte que ataca les figueres de moro ha avançat dos mesos la seva aparició com a conseqüència de l’augment de les temperatures. Tècnics i polítics municipals han expressat la seva preocupació davant la dificultat de control de la plaga que, tot i no ser nociva per a la salut de les persones, provoca gran alarma, altera el normal desenvolupament d’activitats en els espais públics i, fins i tot, travessa les mosquiteres envaint els espais privats (a la imatge de la dreta es pot veure una acumulació d’aquests insectes al marc de la finestra d’un habitatge)

La forma més ràpida d’acabar amb la plaga de mosca blanca que afecta diferents municipis del Maresme és eliminar les figueres de moro. Això, però, s’ha demostrat que no és feina fàcil. És una espècie invasora que s’ha estès ràpidament per la conca mediterrània, es reprodueix a gran ritme, es mostra resistent a molts herbicides i és capaç de rebrotar després d’haver estat triturada i enterrada.

 
Ajuntaments que ja fa un any que estan lluitant contra aquesta plaga, com és el cas de Tiana i Premià de Dalt, han explicat avui la seva experiència en la jornada tècnica que ha organitzat el Consell Comarcal amb la intenció, tal i com ha explicat el president Miquel Àngel Martínez i Camarasa de “sumar esforços, posar en comú els coneixements que cadascú ha adquirit i començar a pactar actuacions per frenar la propagació d’aquesta plaga”. Martínez i Camarasa també ha al·lertat que “tots els indicis apunten que cada vegada hi ha més terreny afectat” i ha demanat als ajuntaments que si detecten figueres de moro afectades ho comuniquin al Consell Comarcal per tal de tenir un cens actualitzat de la presència de mosca blanca al Maresme. El Consell Comarcal té constància d’afectació en els municipis de Tiana, Teià, Premià de Dalt, Vilassar de Dalt, Mataró i Sant Andreu de Llavaneres.

A la reunió d’avui s’ha posat sobre la taula que la mosca blanca és el remei per frenar l’expansió de figueres de moro, un cactus molt invasor que ja comença a causar problemes a la flora autòctona. En aquest sentit, és una plaga beneficiosa per l’ecosistema. Esdevé un problema quan les figueres afectades es troben properes als nuclis urbans i la plaga d’insectes envaeix carrers, places i habitatges. També és un problema l’eliminació de les figueres de moro afectades. 

Tots els assistents han coincidit en la necessitat de treballar conjuntament i aplicar la mateixa metodologia en tots els municipis. Per avançar, el Consell Comarcal elaborarà protocols d’intervenció en espais públics i en terrenys privats; cercarà plantes de residus preparades per tractar els residus vegetals i negociarà perquè el tractament tingui el mínim cost per als ajuntaments.

El Consell Comarcal actua contra el mosquit tigre a 22 municipis del Maresme

 

La pujada de temperatures i les pluges de la primavera provoquen l’aparició del temut “mosquit tigre”. El Consell Comarcal i 22 ajuntaments del Maresme han posat fil a l’agulla per intentar frenar l’expansió d’aquest insecte tant molest. Ho fan amb tractaments especials dels espais de la vía pública que acumulen aigua (principalment embornals sifònics). Per guanyar en efectivitat, el Consell Comarcal demana la col·laboració ciutadana eliminant l’aigua estancada també dels espais privats (platets de test, galledes, gerros, pots….).

La campanya comarcal de lluita contra el mosquit tigre s’està duent a terme als municipis d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle d Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

El Consell Comarcal tracta els embornals sifònics i altres punts d’acumulació d’aigua a la vía pública amb un larvicida que combina dos bacils. La seva efectivitat és de sis setmanes, fet pel qual s’ha d’anar repetint el tractament fins el moment en què la baixada de les temperatures provoca la mort de les larves i dels mosquits adults.

El mosquit tigre es va estendre per tots els municipis del Maresme el 2010. La seva presència a la comarca es va detectar el 2006 a Caldes d’Estrac, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès on va arribar mitjançant una importació de pneumàtics procedent del sud-est asiàtic.

El radi de vol i d’acció del mosquit tigre adult és d’un màxim de 400 metres, per la qual cosa és molt probable trobar-lo prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o a l’interior de vehicles es pot desplaçar a més distància. El mosquit tigre és actiu de dia, a diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, i les seves picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons.

 
El mosquit passa per quatre etapes vitals
: ou, larva, pupa i adult. A cada una té un aspecte diferent. El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. Les femelles dipositen els ous fora de l’aigua, just per damunt del nivell de flotació, de manera que quan puja el nivell queden submergits. Quan puja la temperatura surten les primeres larves de l’ou i viuen a la superfície de l’aigua fins que es transformen en pupa i després en adult. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre  fases es poden completar en menys de 10 dies.

Per això és molt important complementar els tractaments que es fan a la vía pública amb actuacions dins els espais privats que evitin les acumulacions d’aigua. Es tracta d’un mosquit que s’ha adaptat perfectament al medi urbà i que pon ous a l’interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. En canvi no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d’aigua de més de 200 litres. Tampoc s’arriba a desenvolupar en llocs on l’aigua s’evapora al cap de pocs dies.

QUÈ ES POT FER A L’ÀMBIT PRIVAT?

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats de test, etc), i evitar que s’inundin, per exemple, capgirant-los.

• En el cas d’elements fixos i objectes que no es poden retirar, s’han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.

• En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.

• Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).

• En recipients destapats (per exemple, abeuradors d’animals) cal que l’aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigua de les teulades s’han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on s’hi pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les piscines, cal que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.

• Les basses o els estanys també han d’estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.

LES PICADES

Amb una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. Cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i tractar-ne els símptomes:

  •  Renteu la zona afectada amb aigua i sabó com més aviat millor.
  •  No us fregueu la pell: remulleu-la en lloc de fregar-la i eixugueu-la.
  • Tracteu de mantenir la zona neta i eixuta fins que disminueixi la irritació.
  • Eviteu de rascar-vos.
  • Apliqueu una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l’àrea de la picada.
  • En cas que persisteixin les molèsties, truqueu a CatSalut Respon.
  • No feu torniquets.
  • No preneu estimulants, aspirines ni qualsevol medicament per al dolor que no us hagi prescrit el metge.
  • En la majoria de casos, les picades es poden tractar a casa fàcilment. Hi ha productes comercials i productes casolans com el vinagre, l’alcohol de curar  o el gel, que disminueixen la picor.  No obstant això, algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques que poden ser greus.

La programació de cursos de salut pública per a 2015 ja és a punt

 

Al llarg de 2014, 430 ciutadans han passat pels cursos bàsics de seguretat alimentària que organitza el Consell Comarcal. Davant de la constant demanda d’aquesta formació adreçada a les persones que intervenen i/o participen en algun procés de la cadena alimentària, ja es pot consultar CLICANT AQUÍ la programació per a 2015.

El servei de Salut Pública va començar a ofertar aquesta formació l’any 2011 per donar resposta a una demanda latent dels ciutadans que treballen en contacte amb aliments o que volen inserir-se laboralment en alguna feina en la qual sigui imprescindible disposar del que abans s’anomenava “carnet de manipulador d’aliments”.

L’any 2011 es van ofertar 6 cursos que van ser seguits per 86 persones; el 2012 es va ampliar a 14 cursos pels quals van passar 280 ciutadans. El 2013 es va incrementar a 20 sessions de formació i es va arribar a 382 persones i el 2014 s’han ofertat 25 cursos que han facilitat formació a 430 ciutadans.

A petició de diferents ajuntaments i institucions, els cursos generals s’han ampliat amb sessions a la carta que donen resposta a les necessitats específiques de diferents sectors: fruites i verdures, establiments de temporada i venda ambulant, venda d’aliments en mercats no sedentaris, autocontrols alimentaris, neteja i desinfecció….

També s’ha adaptat la formació a diferents col·lectius: joves amb baixa qualificació formativa, dones amb dificultats d’inserció al mercat laboral… I, en un treball conjunt amb diferents ajuntaments,aquest any s’ha acostat la formació als ciutadans fent cursos específics a Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Premià de Dalt i Tordera.

Prova pilot a Premià de Dalt per combatre la plaga de mosca blanca

 

El Consell Comarcal del Maresme està duent a terme a Premià de Dalt, en col·laboració amb l’Ajuntament, una prova pilot per controlar la plaga de mosca blanca. Aquest insecte que ataca les figueres de moro no és nociu per a la salut, però sí que provoca moltes molèsties al veïnat.

 

L’Ajuntament de Premià de Dalt no vol que es torni a repetir l’experiència de l’estiu passat en què molts veïns, principalment del barri del Remei, es van veure afectats per la plaga de mosca blanca. Aquest insecte, de petites dimensions, es veu fortament atret per la llum i, a les nits, envaeix habitatges i terrasses alterant la vida del veïnat. Per tal de controlar la plaga, l’Auntament ha demanat la intervenció del Consell Comarcal del Maresme.

 
Els tècnics comarcals insisteixen que la solució definitiva és arrencar les figueres de moro properes a zones habitades, però és una actuació complicada tota vegada que aquests cactus es troben majoritàriament en terrenys privats. Davant d’això i després d’analitzar diferents alternatives, s’ha optat per fer un tractament de les plantes afectades a partir d’un producte (concentració de sabó fosfòric i oli) de baix impacte ambiental. Els seus efectes són més lents, però es garanteix que no altera l’equilibri natural.

Es tracta d’una prova pilot en què es geolocalitzen totes les plantes tractades i es fa un seguiment de la seva evolució.

Paral·lelament, l’Ajuntament ha començat a retirar les opunties que llinden amb l’espai públic.

La mosca blanca

La mosca blanca, també coneguda com a caparreta vermella o cotxinilla del carmí és una espècie que parasita, de forma natural, a la figuera de moro. De fet, exerceix un control biològic natural d’aquest cactus que és molt invasor.

El seu cicle vital comença amb la posta d’ous sobre la planta. Després d’eclosionar apareixen les nimfes, clarament reconeixibles pel seu color vermell intens i la seva forma ovalada. En aquest estadi inicia la producció d’uns filaments blancs semblants al cotó fluix que acaben cobrint la planta i protegint el creixement de l’insecte.

Finalment, quan arriben a la fase adulta, les femelles es mantenen a la planta i els mascles (que són els que tenen ales) migren cap a altres àrees. És en aquest moment, quan tendeixen a concentrar-se sobre els punts emissors de llum de carrers i habitatges.

Simptomes d’afectació de les figueres de moro 

Les opunties, o figueres de moro, afectades són clarament visibles. Les seves pales apareixen cobertes per una espècie de melassa blanquinosa. A més, en funció del grau d’afectació, presenta zones groguenques (clorosi) i zones negres (necrosi) que indiquen que el paràsit ja ha succionat tota la saba i la panta mor.