La pujada de temperatures i les pluges de la primavera provoquen l’aparició del temut “mosquit tigre”. El Consell Comarcal i 22 ajuntaments del Maresme han posat fil a l’agulla per intentar frenar l’expansió d’aquest insecte tant molest. Ho fan amb tractaments especials dels espais de la vía pública que acumulen aigua (principalment embornals sifònics). Per guanyar en efectivitat, el Consell Comarcal demana la col·laboració ciutadana eliminant l’aigua estancada també dels espais privats (platets de test, galledes, gerros, pots….).

La campanya comarcal de lluita contra el mosquit tigre s’està duent a terme als municipis d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Òrrius, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Santa Susanna, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Iscle d Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

El Consell Comarcal tracta els embornals sifònics i altres punts d’acumulació d’aigua a la vía pública amb un larvicida que combina dos bacils. La seva efectivitat és de sis setmanes, fet pel qual s’ha d’anar repetint el tractament fins el moment en què la baixada de les temperatures provoca la mort de les larves i dels mosquits adults.

El mosquit tigre es va estendre per tots els municipis del Maresme el 2010. La seva presència a la comarca es va detectar el 2006 a Caldes d’Estrac, dos anys després del seu desembarcament a Sant Cugat del Vallès on va arribar mitjançant una importació de pneumàtics procedent del sud-est asiàtic.

El radi de vol i d’acció del mosquit tigre adult és d’un màxim de 400 metres, per la qual cosa és molt probable trobar-lo prop del lloc de cria. Tot i això, gràcies al transport passiu pel vent o a l’interior de vehicles es pot desplaçar a més distància. El mosquit tigre és actiu de dia, a diferència dels mosquits més comuns que fan vida nocturna, i les seves picades són molt més nombroses i doloroses que no les dels mosquits autòctons.

 
El mosquit passa per quatre etapes vitals: ou, larva, pupa i adult. A cada una té un aspecte diferent. El mosquit pon ous i es desenvolupa en espais petits amb aigua estancada. Les femelles dipositen els ous fora de l’aigua, just per damunt del nivell de flotació, de manera que quan puja el nivell queden submergits. Quan puja la temperatura surten les primeres larves de l’ou i viuen a la superfície de l’aigua fins que es transformen en pupa i després en adult. Quan les condicions són favorables: temperatures elevades i presència d’aigua, les quatre  fases es poden completar en menys de 10 dies.

Per això és molt important complementar els tractaments que es fan a la vía pública amb actuacions dins els espais privats que evitin les acumulacions d’aigua. Es tracta d’un mosquit que s’ha adaptat perfectament al medi urbà i que pon ous a l’interior de qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua: pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, bidons, galledes, pots, platets de test, etc. En canvi no diposita mai els ous en aigües en moviment, com ara rius i rieres, ni en superfícies i volums d’aigua de més de 200 litres. Tampoc s’arriba a desenvolupar en llocs on l’aigua s’evapora al cap de pocs dies.

QUÈ ES POT FER A L’ÀMBIT PRIVAT?

• Cal buidar i posar sota cobert tots els objectes i contenidors on es pugui acumular aigua (gerros, galledes, cendrers, joguines, plats d’animals domèstics, plats de test, etc), i evitar que s’inundin, per exemple, capgirant-los.

• En el cas d’elements fixos i objectes que no es poden retirar, s’han de revisar atentament com a mínim dues vegades cada setmana i eliminar-ne qualsevol cúmul d’aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.

• En el cas dels plats de test, quan no es puguin retirar cal mantenir-los secs.

• Els pneumàtics s’han de mantenir secs i sota cobert.

• En els casos en què es consideri imprescindible tenir alguna mena de recipient amb aigua i a l’exterior, cal que es mantinguin tapats amb una tapa o una tela de mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).

• En recipients destapats (per exemple, abeuradors d’animals) cal que l’aigua es renovi dues vegades cada setmana, com a mínim.

• Les canaleres de recol·lecció d’aigua de les teulades s’han de mantenir netes de restes vegetals. Així mateix, s’ha de fer el manteniment dels embornals dels patis.

• Cal evitar els forats i les depressions del terra on s’hi pugui acumular aigua, i l’acumulació d’aigua als forats dels arbres (dessecant-los o col·locant-hi algun material inert que tapi el forat, com ara sorra, per evitar que hi entri l’aigua).

• En el cas concret de les piscines, cal que l’aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquits. Quan estiguin buides, s’han de mantenir del tot eixutes. En el cas de piscines plenes d’aigua, s’han de mantenir en condicions higièniques i sanitàries mitjançant els tractaments de l’aigua adequats per evitar la proliferació de larves de mosquits.

• Les basses o els estanys també han d’estar en condicions que no suposin un focus de cria per a aquests mosquits.

LES PICADES

Amb una picada de mosquit tigre cal actuar, en general, com en la resta de picades de mosquits. Cal rentar i desinfectar bé la zona de la picada i tractar-ne els símptomes:

•  Renteu la zona afectada amb aigua i sabó com més aviat millor.
•  No us fregueu la pell: remulleu-la en lloc de fregar-la i eixugueu-la.
• Tracteu de mantenir la zona neta i eixuta fins que disminueixi la irritació.

• Eviteu de rascar-vos.

• Apliqueu una compresa de gel o gel embolicat en un drap a l’àrea de la picada.

• En cas que persisteixin les molèsties, truqueu a CatSalut Respon.

• No feu torniquets.

• No preneu estimulants, aspirines ni qualsevol medicament per al dolor que no us hagi prescrit el metge.
• En la majoria de casos, les picades es poden tractar a casa fàcilment. Hi ha productes comercials i productes casolans com el vinagre, l’alcohol de curar  o el gel, que disminueixen la picor.  No obstant això, algunes persones tenen reaccions al·lèrgiques que poden ser greus.

Se’l coneix amb diferents noms: caparreta vermella, cotxinilla, mosca blanca… És un insecte que ataca les figueres de moro i que l’estiu passat ja va generar alarma en alguns municipis del Maresme. No té efectes nocius sobre la salut de les persones, però sí que genera moltes molèsties entre els veïns que les tenen a prop. Per avaluar el grau d’extensió de l’insecte a la comarca i posar en comú diferents estratègies per combatre’l, el Consell Comarcal ha organitzat una Jornada tècnica adreçada especialment a tècnics i responsables polítics municipals. Es farà el dimarts 4 d’abril a la seu del Consell Comarcal del Maresme.

Originària d’Amèrica, la figuera de moro és una planta invasora que s’ha estès ràpidament per la mediterrània i hi és molt present al Maresme. De fet, està considerada com a una de les espècies invasores més nocives d’Europa. En aquest sentit, l’atac de la mosca blanca ajuda a controlar l’expansió del cactus.

El problema rau quan les figueres de moro afectades per la plaga es troben a la vora de nuclis poblats i els insectes comencen a envair les cases dels veïns. És el que l’estiu passat va passar en alguns municipis maresmencs com Tiana i Premià de Dalt.

Davant de la preocupació expressada per diferents ajuntaments, el Consell Comarcal ha organitzat una jornada tècnica per avaluar la dimensió de la plaga, posar en comú experiències municipals i acordar estratègies conjuntes de combat de l’insecte.

La Jornada es farà a la seu del Consell Comarcal el proper dimarts 4 d’abril i les inscripcions a són obertes.

PROGRAMA

• 9:30h.- Benvinguda a càrrec de Miquel Àngel Martínez i Camarasa, president del Consell Comarcal del Maresme
• 9:35h.- La mosca blanca i els problemes veïnals que ocasiona a càrrec de Josep Triadó, Conseller de Medi Ambient del Consell Comarcal del Maresme i alcalde de Premià de Dalt
• 10:00h.- Experiència de Tiana: estiu 2016, a càrrec de Xavier Doñate, regidor de Sostenibilitat i Medi Ambient de l’ajuntament de Tiana i Olga Llobet, tècnica de medi ambient
• 11:00h.- pausa – cafè
• 11:30h.- Què podem fer en el nostre municipi per combatre la mosca blanca? a càrrec de Josep Antolí, tècnic de Salut Pública del Consell Comarcal del Maresme
• 12:00h.- L’experiència de Premià de Dalt a càrrec de Xavier Masclans, expert en tractaments fitosanitaris
• 12:30h.- Debat obert per definir estratègies conjuntes d’actuació

La Jornada és gratuïta, però cal inscripció prèvia en AQUEST FORMULARI