Crònica del Ple del mes de setembre 2025

El primer Ple després del període de vacances va concentrar la màxima participació dels grups comarcals en l’apartat de mocions i propostes de resolució.

La primera, presentada pel grup comarcal d’En Comú Podem, convidava a reflexionar sobre el paper dels ajuntaments en la supervisió dels contractes públics ja que, segons el text presentat, “cal recordar  que els ajuntaments tenen una responsabilitat derivada de la Llei de Contractes en el Sector Públic de supervisar i assegurar el compliment de les condicions del contracte. En aquest sentit, el Responsable del Contracte, nomenat per l’òrgan municipal responsable de la seva adjudicació (el Ple de l’Ajuntament), ha de verificar les condicions laborals de l’empresa concessionària per garantir el compliment normatiu i ètic.  Per tant, té com a missions ineludibles requerir al contractista les dades i documents necessaris sobre les condicions laborals de cada una de les persones adscrites a l’execució del contracte i verificar la veracitat i el compliment de les condicions laborals

El portaveu dels Comuns, va explicar que presentaven aquesta proposta de resolució arrel de la recent detenció de l’empresari  titular de l’Empresa Hermanos Alum, S.L., que presta serveis de recollida de residus, de gestió de deixalleries i de neteja urbana en diversos municipis del Maresme, (Malgrat de Mar, Tordera, Palafolls, Pineda  i Santa Susanna)  i de la comarca de La Selva ( Vidreres, Maçanet de la Selva i Fogars de la Selva), per pressumptes delictes de falsedat documental i contra els drets dels treballadors.

Tot i compartir el rebuig a l’explortació laboral, la proposta dels Comuns només va rebre el suport del grup comarcal de la Cup. PP i Vox es van abstenir i Junts, ERC, PSC i APL hi van votar en contra per considerar que el tema està en procés d’investigació i que els ajuntaments ja compleixen les seves funcions.

El Pla de Balasc

Les obres que està executant l’Ajuntament de Santa Susanna a la zona coneguda com el Pla de Balasc (que inclouen la construcció d’un pas subterrani sota la via del tren, l’habilitació d’un aparcament regulat, la creació d’un accés de vianants accessible i la incorporació de tecnologia smart per monitorar la mobilitat, l’ús de l’aparcament i les condicions climàtiques) va ser portat al Ple comarcal per partida doble. D’una banda, els grups comarcals En Comú Podem i la Candidatura d’Unitat Popular van presentar una proposta de resolució demanant al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica l’aturada  dels projectes relacionats amb el  Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació sota el títol “Reordenació del Front Marítim i Platges Intel·ligents” de l’Ajuntament de Santa Susanna i a les entitats municipalistes i, en especial a l’Associació Catalana de Municipis (ACM), “la substitució del senyor Joan Campolier i Montsant com a representant de les entitats municipalistes en la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’ Arc Metropolità de Barcelona, per la evident improcedència del seu nomenament i pels notables conflictes d’interès que li planteja aquest càrrec“.

La proposta no va aconseguir tirar endavant ja que només va comptar amb els vots favorables dels dos grups que la van impulsar. Junts i Vox hi van votar en cotra i PSC, ERC, PP i APL s’hi van abstenir.

Els grups que s’hi van abstenir o van votar en contra van justificar el seu posicionament per entendre que el Consell Comarcal no pot entrar a qüestionar les decisions preses per un ajuntament ni posar en dubte el correcte funcionament d’altres organismes com la Comissió Territorial d’Urbanisme.

Sí que va tirar endavant la moció, també sobre el Pla de Balasc, presentada pel grup comarcal d’ERC. En aquesta, es demana al Consell Comarcal un posicionament “de manera clara i decidida en defensa del Pla de Balasc, de la pagesia i del compliment estricte de la legalitat i les directrius ambientals“; s’insta l’Ajuntament de Santa Susanna a “aturar immediatament les obres relacionades amb el pas subterrani i l’aparcament al Pla de Balasc fins a disposar de totes les autoritzacions legals pertinents i amb totes les garanties ambiental“; es reclama a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que “actuï amb la màxima contundència davant les irregularitats detectades al Pla de Balasc i que obri els expedients sancionadors corresponents pels possibles vessaments il·legals d’aigua dolça i/o salmorra al mar, l’incompliment de l’ordre de paralització i la possible contaminació del subsol” i se sol·licita al Departament de Territori i a la Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Arc Metropolità que “vetllin perquè el planejament urbanístic de Santa Susanna s’adeqüi a les directrius del Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles, garantint la preservació del Pla de Balasc com a espai agrícola i connector paisatgístic“.

El text va rebre el suport d’ERC, Comuns, Cup i Apl. El Grup Comarcal del PSC va mantenir la postura de no participar en els debats que qüestionin les actuacions municipals i Junt hi va votar en contra. El portaveu d’aquest darrer grup, Xavier Masgrau, va llegir una carta de l’alcalde de Santa Susanna en la qual defensa la legalitat del projecte i les actuacions que està duent a terme l’Ajuntament.

Defensa del model lingüístic educatiu de catalunya

El Ple ha reafermat el compromís del Consell Comarcal del Maresme amb la lengua catalana com a element central de cohesió, inclusió i identitat -especialment en l’àmbit educatiu- i ha mostrat el seu rebuig “als intents de politització o judicialització del model lingüístic educatiu, així com qualsevol ingerència que vulneri les competències en matèria educativa reconegudes a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i a la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)“.

La moció per donar suport al model lingüístic educatiu de Catalunya i contra la sentència 2949/2025 del TSJC la van presentar conjuntament els grups comarcals de Junts, ERC i en En Comú Podem. Només van votar-hi en contra el PP i Vox.

El text defensa que gràcies al model d’escola catalana, vigent des de mitjan dels anys vuitanta, “a casa nostra tothom que ha estat escolaritzat és capaç d’entendre, escriure, llegir i parlar tant el català com el castellà, independentment de l’origen lingüístic familiar, essent la llengua vehicular el català. En aquest sentit, les dades de les enquestes d’usos lingüístics i dels estudis educatius confirmen que el coneixement de les llengües catalana i castellana és pràcticament total al conjunt de la població catalana“.

I manifesta que la recent anul·lació d’alguns preceptes del Decret de la Generalitat 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, que desplegaven aquest marc legal i que fixaven el català i l’aranès com a llengües principals de docència, d’ús administratiu, de comunicació amb les famílies, dels materials i de les proves escolars, així com els apartats que establien el català com a llengua preferent per impartir idiomes estrangers i com a llengua d’acollida única de l’alumnat acabat d’arribar, és “un nou intent de politització de la llengua que suposa un atac al model lingüístic de l’escola catalana, ignora la diversitat de la nostra societat i posa en risc l’escola inclusiva i integradora“.

Amb una Ordre del Dia de 48 punts i un d’urgència relatiu a l’aprovació d’un conveni amb el Port de Mataró per a la instal·lació d’un eco-comptador en el marc del projecte Maresme EuroVelo 8, el Ple de setembre va aprovar temes de funcionament ordinari de l’administració comarcal: convenis amb Diputació i Generalitat i de delegacions de competències per tirar endavant actuacions d’àmbit comarcal i serveis en municipis.

Com a novetat, destaca l’acceptació de la dotació del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) 2025-2028 que ascendeix a 512.195,12 euros. El Govern Comarcal va anunciar que aquesta actuació es destinarà a la construcció d’un nou centre d’atenció d’animals domèstics de companyia per donar servei als municipis del Maresme Nord. Aquesta quantitat, però no cobreix el total del pressupost estimat en 1.864.102,04 més IVA.

El Govern considera prioritari la construcció d’aquesta instal·lació per descongestinar l’actual CAAD ubicat a Argentona que, al trobar-se saturat, no pot prestar un bon servei als ajuntaments.