El Maresme ha registrat 2.864 naixements l’any 2024, una xifra que suposa un lleuger repunt de l’1,4% respecte de l’any anterior, moment en què la comarca va assolir un mínim històric en els darrers 49 anys. Tot i aquesta millora, la comarca continua mostrant una natalitat molt baixa en el context català, amb una taxa bruta de 6,06 naixements per cada 1.000 habitants, inferior a la mitjana de Catalunya i de l’àmbit metropolità.
Les dades formen part de l’informe anual sobre natalitat al Maresme elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, que analitza l’evolució recent de la natalitat, el perfil de les mares i les diferències entre municipis.
Una maternitat cada cop més tardana i menys nombrosa
El descens estructural de la natalitat al Maresme s’explica, en bona part, per canvis demogràfics i socials profunds. D’una banda, han arribat a les edats reproductives generacions menys nombroses: el 2024 hi havia 7.622 dones menys d’entre 29 i 38 anys que una dècada enrere. De l’altra, la maternitat s’endarrereix de manera sostinguda.
Actualment, el gruix dels naixements es concentra en dones d’entre 30 i 34 anys, un fet que contrasta amb la situació de fa quaranta anys, quan el pic de naixements se situava als 24 anys. La taxa de fecunditat més elevada també es dona en aquest tram d’edat, però amb una intensitat clarament inferior a la d’anys anteriors, cosa que confirma una reducció global del nombre de fills per dona.
Augment del pes de les mares estrangeres
El 2024, el 27,6% dels nadons nascuts al Maresme tenen mare amb nacionalitat estrangera, una proporció que s’acosta al màxim històric assolit abans de la pandèmia. En total, han nascut 791 infants de mare estrangera, davant dels 2.073 de mare amb nacionalitat espanyola.
Tot i que les dones estrangeres continuen presentant taxes de fecunditat més elevades, els patrons de maternitat entre ambdós col·lectius tendeixen a convergir, especialment pel que fa a l’edat en què es tenen els fills, amb un predomini clar del tram de 30 a 34 anys en tots dos casos.
Diferències notables entre municipis
L’evolució de la natalitat no és homogènia dins la comarca. El 2024, el nombre de naixements ha augmentat en la majoria de municipis, però amb intensitats molt diferents. Destaquen especialment:
- Cabrera de Mar, amb un increment del 57,1%
- Sant Iscle de Vallalta, amb un 40% més de naixements
- Premià de Mar, que suma un 32,5% més que l’any anterior
En canvi, Mataró, el municipi amb més pes demogràfic, registra un retrocés del 7,5%, és a dir 69 naixements menys.
Pel que fa la taxa de fecunditat general, aquella que posa en relació el nombre de naixements amb el de les dones en edat fèrtil (15-49 anys), Sant Iscle de Vallalta té la més elevada amb un 44,7‰ seguida per Tiana (38,2‰) i Dosrius (35,0‰). Les taxes més baixes es registren a Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar amb un 21,1‰, en tots dos
casos. La comarcal se situa en 28,1 fills per cada dona d’entre 15 i 49 anys.
Un repte demogràfic de llarg recorregut
Tot i el petit repunt del 2024, les dades confirmen que el Maresme es manté en un escenari de natalitat molt reduïda, lluny del relleu generacional. Segons les dades de context, l’índex sintètic de fecunditat a Catalunya se situa en 1,08 fills per dona, molt per sota del llindar necessari per garantir el creixement natural de la població.
Aquest escenari reforça la importància de les polítiques familiars, d’habitatge, conciliació i suport a la criança, així com del paper de la migració, per afrontar els reptes demogràfics de futur tant al Maresme com al conjunt del país.
Júlia manté la posició i Àlex desbanca Nil
Pel que fa als noms més posats als nadons maresmencs, Júlia es manté, un any més, com el nom més posat entre les nounades a la comarca (30), seguida per Sofia (21) i Aina (23).
En el cas dels nounats, Àlex se situa en primer lloc (35) seguit per Nil (27) i Jan (27) i Martí (24).
Les dades més destacades de l’informe de natalitat 2024 al Maresme en aquesta infografia interactiva: