Enfocament


En general, les accions encaminades a modernitzar un territori són abordades de forma específica i puntual. Si detectem manca de formació, comprem PC. Si l’accés a Internet és car, muntem centres d’accés públic. Sovint aquestes accions comporten beneficis que en molts casos es limiten en el temps i l’espai. Per aconseguir accions que garanteixin una base sòlida sobre la que construïm un nou model social cal considerar la Societat de la Informació com un sistema de múltiples variables que considerarem en cada acció proposada. Considerar la totalitat de l’escenari en el moment d’endegar un projecte puntual proporcionarà un conglomerat d’oportunitats molt més ampli.

El pla d’acció descriu les línies de treball. Aquestes línies de treball s’han de desenvolupar d’acord amb les següents directrius:

Aprofitament i integració dels agents existents mitjançant metaestructures

– Acceleració d’un procés evolutiu natural

– Les administracions públiques han d’impulsar iniciatives sostenibles econòmicament des de l’àmbit privat

– Propostes plantejades des d’un punt de vista del client

– Serveis locals

– Projectes amb integració d’àmbits

Tot seguit passem a descriure el model de factors que permetran ampliar l’abast de les accions descrites en el pla d’acció.

Usuari

Entenem per usuari a l’individu que actua com a client, usuari o en representació d’una empresa per a satisfer una necessitat (demanda). Les NTICs han aflorat les limitacions de reciclatge de la majoria de les persones. El model d’aprenentatge tradicional contemplava un aprenentatge inicial de capacitats i coneixements que servirien per tota la vida. Aquest model queda totalment obsolet considerant que l’aprenentatge inicial tant sols és una base d’un procés continuat de formació. Considerant els aspectes formatius com a una base cal adequar els continguts educatius perquè esdevinguin instruments que facilitin l’estimulació, curiositat i consecució de la recerca de coneixement.

La velocitat d’incorporació de nous instruments de relació informacional (mecanismes per l’intercanvi d’informació i coneixement) és heterogènia. Els joves demostren una major capacitat davant de franges d’edat adulta. El problema no rau tant en l’alumnat com en el personal docent, que també denota dificultats de reciclatge, ja sigui per actituds i capacitats personals com per la manca de continguts docents. Les llibreries mostren l’espectacular augment de la bibliografia informàtica, que eixuga una part de les necessitats formatives. No podem oblidar que el tret diferencial no rau tant en la capacitat d’utilitzar un tractament de textos com que siguem capaços, mitjançant el tractament de textos, de generar una bona novel·la, un document informatiu o els arguments de l’èxit d’un bon projecte.

El capital intel·lectual està contingut en el talent de les persones. Un entorn favorable generarà persones creatives i amb esperit emprenedor per cercar les fórmules necessàries per avançar. El sistema educatiu actual afavoreix el transvasament de conceptes, però no potencia l’heterogeneïtat ni la creativitat de les persones. De ben segur que els continguts formatius es veuran modificats per donar una millor resposta a la demanda d’innovació, però cal ser realistes i considerar que els costos i la cultura no afavoriran una adequació homogènia dels centres educatius. Sorgiran centres educatius que adequaran l’oferta educativa, flexibilitzant-la per establir una relació continuada amb un alumne que pot arribar a ser tant extensa com tota la seva vida.

Les empreses i la societat en general genera oportunitats i problemes de forma continuada. Alguns són coneguts i per tant tenim la recepta, d’altres són del tot desconeguts i cal cercar noves solucions, que en molts casos no disposen de temps material. Apart dels grans continguts tradicionals, apareixeran una multitud de petits continguts adaptats molt específicament a donar resposta a àmbits molt determinats.

Els sistemes de formació mitjançant la Xarxa, els anomenats e-learning (aprenentatge electrònic) s’estendran de forma progressiva. Cal un canvi cultural per assumir aquestes noves metodologies i, per tant, podem considerar que existeix un petit marge de temps per a preparar-nos per quan la societat demani una resposta formativa per Internet.

Un factor a considerar és el temps. El temps constitueix un valor apreciat en la dinàmica que permet Internet. Cada cop tenim a l’abast una major oferta d’informació, serveis i activitats, el temps es redueix i l’administració d’aquest es converteix en tan important com la capacitat d’anàlisi d’informació.

Mitjans de relació

En aquest nou entorn de relació sorgiran mitjans per interconnectar un client i el servei. La mobilitat és un tret que caracteritza aquesta societat dels inicis del segle XXI. Els desplaçaments són continus, els àmbits de relació social i econòmics són variables i distants. Ens movem amb relació al valor obtingut i aquest fet cada cop és més important.

Els darrers anys han sorgit un espectre força ampli de mitjans que podríem catalogar com a digitals. Un dels factors claus d’aquesta nova societat de la informació el constitueix el fet de poder emmagatzemar i manipular informació digitalitzada. Imatge, so, text es poden gestionar de mil maneres diferents gràcies a multitud de mitjans electrònics. De tots ells destaca el PC (ordinador personal).

En poc més de 20 anys l’ordinador personal s’ha popularitzat força entrant a la majoria de les llars Catalanes. Tot i això, el PC continua essent complicat. Tant sols un petit nombre d’erudits tecnològics se senten còmodes amb la complexitat de les versions de maquinari i programari que any rera any sorgeixen en el mercat. La majoria de persones arriben a un nivell d’usuari, insuficient donat els constants canvis. Arran de la constant innovació tecnològica, possiblement, la indústria informàtica enfoca els beneficis informàtics en base a una forçosa renovació del parc informàtic més que a una utilitat real dels productes.

El telèfon mòbil constitueix el paradigma del mitjà ergonòmic i popular que cal que arribin a assolir d’altres mitjans. És fàcil d’usar, fiable, econòmic i la seva utilitat és valorada per les persones sense límit d’edat. Estem connectats en tot moment i en tot lloc, pesa molt poc (la grandària permet de portar-lo en multitud de situacions), i el seu ús no implica llargs cursos formatius. De ben segur que és el principal candidat per esdevenir el sistema de comunicació d’Internet per excel·lència.

A diferencia del telèfon mòbil que garanteix la mobilitat, la televisió esdevé el segon gran mitjà per volum d’usuaris. La popularitat de la televisió és indubtable i la incorporació de serveis mitjançant Internet, una realitat.

Tothom utilitzarà Internet mitjançant el telèfon mòbil, la televisió, el PC o altres dispositius encara en fase experimental. El valor d’Internet és centra en homogeneïtzar el diàleg i en la capacitat per poder interactuar amb qualsevol persona o servei del món que estigui connectat. Internet ha d’evolucionar (el protocol de comunicació conté limitacions), així com els mecanismes d’accés, però el valor que ha aconseguit homogeneïtzant els protocols arreu del món el configura com a un element perdurable tot i les resistències d’alguns governs (Internet transgredeix les activitats dictatorials).

Els sistemes de telecomunicacions s’han desenvolupat en un marc poc favorable. Inicialment es considerava que la privatització era la decisió encertada en un escenari de sostenibilitat econòmica. Aquesta política ha endarrerit la incorporació al mercat de multitud de serveis en no disposar d’una infrastructura òptima. El cable es configura com una de les millors solucions tot i els inconvenients estructurals (obra) i que els darrers anys s’hagi posat en dubte la seva eficàcia i rendibilitat. Altres sistemes com són els sistemes xDSL o per radioenllaç proporcionen diferents alternatives completament vàlides amb diferents prestacions (la comunitat europea ha establert la banda ampla per sobre dels 2 Mb). Comprensiblement el mercat es mou per la rendibilitat econòmica i per tant la implantació immediata i global d’una xarxa de telecomunicacions no és possible. En alguns països han determinat una inversió pública pel desenvolupament de les xarxes de telecomunicacions generant infraestructures públiques sobre les que actuen operadores privades. (Stockab en l’àrea de Estocolm.)

Localret ha finalitzat un estudi que pot generar nuclis de negoci d’interès per les operadores privades (primera presentació 8/10/2002 a Diputació de Tarragona). Tot i això és probable que ens adonem que cal una forta inversió pública per poder donar un salt qualitatiu i quantitatiu en aquest aspecte.

Proveïdor de productes i serveis

Les organitzacions, siguin amb ànim de lucre o no, estan incorporant informació i serveis en la prestatgeria d’Internet. Moltes empreses incorporen algun producte o servei a Internet, d’altres es transformen en empreses Internet i les menys neixen a la Xarxa. No es tracta tant sols de “copiar” els nostres productes i serveis a Internet, si no que cal dissenyar de nou el nostre producte. Per poder repensar contínuament els nostres productes i serveis precisem de recursos creatius, operatius i econòmics i per tant els aspectes de rendibilitat han d’estar per sobre tot.

Les administracions públiques poden observar-les com organitzacions on el material bàsic de producció és la informació. Són organitzacions amb un gran potencial pel que fa a serveis on line. Darrerament s’esforcen per incorporar els seus serveis a la xarxa amb greus problemes de transformació. El fet de prescindir d’un funcionari que interpreti la complexitat del llenguatge i el procés administratiu exigeix una acurada transformació dels productes i serveis per aconseguir que el ciutadà pugui aconseguir localitzar i executar una gestió. Aquest representa un dels grans reptes de les administracions públiques emmarcades en un entorn legal on prima el rigor administratiu davant de l’eficiència de la gestió. Si les empreses han d’esforçar-se per aconseguir innovar en els productes que s’incorporen a la xarxa, les administracions públiques i en concret les administracions més properes al ciutadà l’esforç ha de ser molt més agosarat i continuat.

Els darrers dos anys ha permès de situar les coses al seu lloc. Les empreses d’Internet que no aportaven valor afegit s’han vist abocades a adequar els seus productes o senzillament a tancar la seva curta experiència a la Xarxa. Inicialment el contingut ha esdevingut l’element clau per efectuar negocis a Internet. En aquest moment, l’atenció se centra en la necessitat del client i la capacitat per donar resposta d’una forma útil i segura. Sembla obvi, que s’acompleix en comptades vegades.

Indústria del coneixement

De ben segur que la transformació de mercats basats exclusivament en la interacció d’àtoms (indústria manufacturera, productes, documents…) perdrà força davant dels mercats on la principal interacció són els bits (informació). La convivència de diferents models econòmics està assegurada. Les necessitats de productes continuen essent fonamentals i podríem qualificar-les d’imprescindibles. Ara bé les necessitats d’informació i el volum de serveis basats exclusivament en informació tenen un augment exponencial. Les necessitats bàsiques estan, en els països desenvolupats força cobertes. Les activitats de lleure, fora de constituir-se activitats complementaries, esdevenen, en alguns casos activitats de primer ordre, podem dir que donen sentit a la vida. El món de l’esport, per exemple, crea un conjunt de sinèrgies d’informació més importants en volum i impacte que la pròpia activitat física. Els mitjans de comunicació exploten, amb astúcia, qualsevol petit detall dels esportistes. Aquesta informació esdevenen eixos sobre els que les persones opinaran i es posicionaran socialment.

En els models inicials d’Internet es considerava la possibilitat de crear una empresa en qualsevol indret, per remot que fos, i amb un equipament informàtic força lleuger proveir de serveis a la Xarxa. Les darreres observacions detecten que tot i que és certa, la possibilitat de construir una empresa del coneixement en un lloc remot no s’està desenvolupant aquest model. Tot el contrari s’estan detectant concentracions d’empreses del coneixement que aconsegueixen un valor afegit al fet d’interactuar físicament.

La comarca del Maresme no és aliena a aquest fet i gran part del seu futur passa per la capacitat de generar les condicions òptimes per a crear indústria del coneixement. Una indústria del coneixement amb unes característiques estructurals força diferents dels models que coneixem. Les empreses del coneixement destaquen per la seva lleugeresa estructural i el protagonisme de les persones per sobre la tecnologia.

Xarxes de clients

El client o el ciutadà està conformant un escenari peculiar, gràcies a les innovacions tecnològiques. L’oferta sempre ha aconseguit trobar sistemes per organitzar-se i gestionar el mercat en benefici propi, deixant al client en un pla més passiu. En aquests moments la demanda pot organitzar-se creant una pressió als proveïdors per tal d’aconseguir millors condicions comercials. Sembla que les administracions públiques estiguin al marge del que podem considerar el comerç electrònic, doncs bé tot el contrari, l’opinió pública representa la punta de llança de les organitzacions (xarxes) d’usuaris, clients o ciutadans. L’impacte de les actuacions dels governs locals poden esdevenir el catalitzador de l’ús de les xarxes d’afectats.

En Robert Metcalfe (inventor del protocol de telecomunicacions Ethernet) afirma que el valor d’una xarxa és igual al quadrat del nombre dels seus integrants. Tant en el pla comercial, com en l’intel·lectual o el públic, aconseguir augmentar el valor mitjançant l’ús de xarxes ha de ser considerat un factor estratègic per a qualsevol organització.

Xarxes de proveïdors

Les xarxes de col·laboracions entre proveïdors sempre ha existit en diferents graus. Les característiques del mercat exigeixen, per aspectes de supervivència, aliances sorprenents i calculades.

La indústria del cinema és un exemple del potencial dels sistemes d’informació tant a nivell d’elaboració del producte (film) com tota l’activitat de promoció. En aquest cas podem observar, a més de l’impacte de la informació, l’estructura organitzativa que es construeix al voltant d’aquesta activitat econòmica. La relació entre els integrants de la xarxa es produeix d’acord amb objectius concrets (productes o serveis) finalitzant un cop aconseguit l’objectiu. Aquestes relacions, per curtes que siguin, generen valor afegit a la col·lectivitat i a l’individu.

Actualment, les grans empreses s’estructuren en organitzacions lleugeres amb xarxes de relacions amb elements de petit pes específic i gran agilitat, evitant estructures gegantines i de difícil maniobra. Les aliances entre competidors per a projectes puntuals, són activitats que demostren el grau de creativitat empresarial per sobre les convencions. Tot i que aquest fet no és nou, considerant les possibilitats d’interacció que ofereixen les noves tecnologies, permeten especular en escenaris molt més dinàmics, interessants i espectaculars.

Moltes de les aproximadament mil administracions públiques existents a Catalunya es dediquen a la mateixa activitat regulada per les mateixes lleis. La capacitat de treballar en xarxa neix de les institucions específiques com ara els Consells Comarcals i les Diputacions. La capacitat de generar xarxes dinàmiques d’acord a interessos concrets i puntuals per a compartir projectes, ha de constituir un tret diferencial de les administracions de caràcter reactiu vers administracions de caràcter proactiu en la utilització de les noves tecnologies i les oportunitats del treball en xarxa.

Administració pública

Vivim un moment especialment peculiar on l’únic permanent és el canvi. Les activitats comercials de les empreses de noves tecnologies estan orientades, legítimament a la consecució de benefici econòmic. La facilitat per establir una fractura digital per la mancança de formació i de recursos és un fet inevitable.

Les administracions públiques els hi correspon gestionar amb capacitat emprenedora aquesta transformació social per tal d’equilibrar i sostenir el progrés territorial. Les administracions públiques entren en un repte important i més considerant les mancances estructurals que arrosseguen des de fa anys. Els Governs locals no estan pensats per liderar un procés d’innovació territorial; l’estructura i les funcions estan pensades per administrar i regular uns béns públics.

La transformació de les ciutats vers aquest nou model social passa per un requeriment inicial d’adequar les administracions públiques catalanes per aconseguir organitzacions que gestionin amb competitivitat el conjunt del territori. El debat és obert i el ventall de possibilitats abasta des dels que pensen en una evolució natural del territori als que opinen que cal promocionar alguns aspectes competitius que afavoreixin un desenvolupament de progrés.

Aquesta modernització, no mancada de dificultats, contempla grans reptes culturals i de recursos tant a nivell tecnològic com econòmic. Moltes administracions públiques són incapaces de poder abordar aquesta transformació per si soles, i per tant el recolzament de les Diputacions i els Consells Comarcals esdevé un factor important.

Les administracions a nivell europeu cerquen fórmules per garantir la competitivitat d’Europa en aquest nou escenari. El desembre de 1999, la Comissió Europea impulsa la proposta eEurope, Amb la finalitat d’accelerar els canvis necessaris i posar les avantatges de la societat de la informació a l’abast de tots els europeus. Els principals objectius d’aquesta iniciativa són: “connectar a la xarxa i portar a l’era digital a cada ciutadà, família, escola, empresa i administració; crear una Europa amb formació digital, basada en l’esperit emprenedor disposat a finançar i desenvolupar noves idees; i vetllar, per tal que tot el procés sigui integrador, consolidi la confiança dels consumidors i reforci la cohesió social”. Temes relacionats amb l’educació, les relacions entre administració i administrat, aspectes de promoció econòmica, les ciutats sostenibles, la qualitat de vida son tractades des d’un punt d’observació avançat. No és l’única iniciativa. La majoria de subvencions de projectes d’investigació i desenvolupament dels darrers anys (Programa IST), remarquen la prioritat d’abordar qualsevol projecte amb clau d’aquest nou model social.

A Catalunya l’any 1999, la Generalitat de Catalunya, va dissenyar el Pla Estratègic per a la Societat de la Informació. Els darrers anys s’ha avançat amb la constitució del Consorci per a l’Administració Oberta de Catalunya amb el vist-i-plau de totes les forces polítiques parlamentàries. Aquest consorci, format per un 60% Generalitat de Catalunya i un 40% de representació del món local, té entre d´altres objectius la creació de l’Agència Catalana de Certificació i la posta en marxa d’un portal de serveis per a Internet. L’Agència Catalana de Certificació ha entrat en funcionament el juliol de l’any 2002, quasi al mateix temps de la posada en marxa del portal www.cat365.com amb serveis on line per acostar l’administració pública al ciutadà. Queda molt camí encara, però la voluntat per aconseguir un nou model d’administració pública ja no és un objectiu teòric i minoritari.

Planificació urbanística

Els models de ciutats tradicionals contemplen espais segmentats per equipaments especialitzats, que fan repensar el valor que proporcionen en l’actual entorn social. En aquest nou escenari les diferents tipologies d’equipaments es dilueixen entre elles, formant ambients heterogenis d’interessant valor. El projecte 22@, de la ciutat de Barcelona, té per objectiu construir al Poblenou un districte tecnològic que permeti la localització estratègica de noves activitats productives, recerca, docència i desenvolupament intensiu en coneixement. És un bon exemple d’una aposta valenta per un nou model urbanístic com a resposta a les necessitats socials actuals i futures.

Els nous models urbanístics han de plantejar solucions a les necessitats de les persones en un nou entorn productiu. La persona és l’element fonamental i la seva activitat laboral es barreja amb aspectes culturals i lúdics aconseguint un bon model de qualitat de vida.

Els equipaments públics poden veure’s modificats substanciosament en les seves funcions incorporant forts components de polivalència. Alguns centres cívics s’estan transformant en centres esportius, culturals, formatius i punts d’atenció i informació. Alguns ajuntaments comencen a utilitzar la terminologia d’equipament “@” per a definir als que contemplen característiques específiques en la utilització de NTICs. Les característiques d’ubicació i arquitectura no es limitaran a aspectes d’aïllament i a una distribució ordenada geogràficament, si no que l’anàlisi de les oportunitats i necessitats de les persones pot comportar concentracions d’equipaments @.

Màrqueting i comunicació

No tant sols convé fer, si no cal saber explicar-ho. El valor d’un producte o d’un servei passa per la funció pròpia i per la coneixença que es té del producte per part de l’usuari.

Les administracions públiques no tenen departament de màrqueting a nivell de ciutat ni de corporació. Aquesta funció és assumida pels departaments de premsa, promoció econòmica i turisme. Fora bo pensar en agents promocionals i de comunicació amb una visió integrada de ciutat per comunicar internament i externament les accions a desenvolupar.