La Dimensió econòmica


Els indicadors econòmics generals ens parlen de la força i del dinamisme de la comarca en aquest terreny, i també de les seves febleses. D´una banda, tenim el Producte Interior Brut total, que l´any 2000 fou de 547.375 milions de pessetes – en ptes. constants del 1995 – , és a dir, 3.289 milions de €, la qual cosa significa un PIB per càpita de 9.680 € o 1.610.695 ptes. (en ptes. constants del 1995), força inferior a la mitjana catalana, que és de 14.877 €. En canvi, la renda per càpita del Maresme és una de les més altes del Principat, i els darrers anys ha crescut a un ritme molt superior al de la resta de comarques metropolitanes .

D´altre cantó, tenim les xifres de l´evolució del creixement del PIB comarcal total (taxa real de variació en %). Per anys, la variació – que es pot qualificar de positiva – ha anat essent la següent:

1996: 1,67% (Catalunya: 2,38%)
1997: 4,32% (Cat: 4,01%)
1998: 4,44% (Cat: 3,89%)
1999: 3,71% (Cat: 3,92%)
2000: 4,04% (Cat:3,89%)

En tercer lloc, ens hem de fixar en el pes que té cada sector econòmic en el conjunt del PIB maresmenc. Les dades reflecteixen un predomini dels serveis (58,6% del PIB) i un important gruix industrial (31%). El perfil que en resulta dibuixat és molt semblant al del conjunt de l´economia catalana:

Pes de cada sector en el Total del PIB (%)

Any 2000 (Base 1995)

Primari
Maresme 3,0
Catalunya 1,8
Indústria
Maresme: 31,0
Catalunya: 32,0
Construcció
Maresme: 7,5
Catalunya: 7,3
Serveis
Maresme: 58,6
Catalunya: 58,9
Total
Maresme: 100
Catalunya: 100
Font: Caixa Catalunya – Anuari Econòmic Comarcal 2001


S´ha de fer notar alguns fets rellevants implícits en aquesta foto econòmica:

Al Maresme, el 51% del mercat de treball correspon al sector serveis i restauració, en el qual hi ha 9.582 empreses registrades (el 46,6% del total d´empreses ubicades a la comarca). En el cor dels serveis, hi ha un component important de turisme (sobretot a la zona de l´alt Maresme, dins la qual Calella s´ha convertit en un dels principals centres turístics de Catalunya, amb un gran nombre de turistes alemanys i anglesos). El sector turístic representa l´11% del PIB del terciari. En càlculs de l´economista Pere Lleonart i d´Àlvar Garola, l´oferta turística de la comarca comprèn unes 40.000 places hoteleres i unes 25.000 places de càmping, a més de tota una sèrie d´apartaments d´ús turístic i d´activitats complementàries de restauració.


-Pel seu cantó, el comerç aporta al voltant del 15% del PIB total del Maresme i dóna feina a unes 11.000 persones (aproximadament el 12% dels llocs de treball de la comarca), a les quals caldria afegir alguns milers més en concepte d´ocupació estacional o a temps parcial i de col·laboracions familiars. El nombre de comerços és d´uns 6.500. D´aquesta manera, el comerç es converteix en el sector més important dins l´estructura productiva de la comarca. Les seves perspectives de futur són optimistes; les previsions de l´estudi “El Maresme. Comerç i models de vida” són que el gran augment de la població i del nivell de renda que s´estan donant comportaran un creixement de la despesa comercial important, la qual l´any 2010 podria situar-se entre els 350.000 i els 395.000 milions de ptes. (en ptes. de 1999), és a dir, entre un 38% i un 55% per sobre del nivell del començament de la dècada. L´estudi també anticipa quelcom significatiu: “El consum per càpita augmentarà entre un 1,8% i un 2% anual de mitjana, i aquest augment anirà acompanyat d´un canvi en la distribució, amb una progressiva disminució del pes de la despesa alimentària, i un augment de la participació en les activitats de lleure, cultura i ensenyament, i les relacionades amb l´equipament de la llar, impulsat pel desenvolupament de les telecomunicacions, la informàtica i nous electrodomèstics”.


-Per la part del sector secundari, en canvi, apreciem una forta especialització de la indústria del Maresme en el sector tèxtil (el qual representa el 38% del PIB industrial comarcal).


-Finalment, mencionar només que el Maresme també té sectors singulars, com el de les flors i plantes a Vilassar de Mar (un producte tradicional que la comarca ha sabut potenciar, tant en la vessant de la producció com de la comercialització – a través del Port d´Arenys de Mar o del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya a Vilassar de Mar -).

Amb aquests elements com a base, a la comarca trobem quatre grans tipologies de municipis en funció de l´activitat econòmica que hi és preponderant :

Municipis d´especialització bàsicament industrial, com Argentona;

-Municipis especialitzats en el terciari (Calella, Santa Susanna…) o de caire residencial (per ex. Alella);

-Municipis amb una estructura ocupacional més aviat equilibrada: Mataró, Tordera, Arenys…

-Municipis agrícoles (tipus Órrius o Sant Cebrià)

Per últim, i per acabar de completar aquesta presentació del perfil econòmic del Maresme, és important fixar-se en els nombres que es refereixen als actors econòmics comarcals. El Maresme compta amb 13.158 societats, que es distribueixen de la següent manera:

Societats a la comarca per sector

Any 2000
Continguts d´informació (edició, cinema, ràdio i TV)932

-Serveis informàtics 199

-Materials i equips elèctrics, electrònics i òptics 114

-Serveis de telecomunicacions (operadores)39

-Alimentació, begudes i tabacs 363

-Materials de transport 39

-Química, cautxú i plàstic 137

-Comerç, hostaleria i transport 4.622

-Construcció, energia, maquin., tèxtil i altres ind. 3.995

-Mediació financera i serveis tècnics professionals 2.023

-Activ. Immobiliàries, educació, sanitat i altres serv.695

-TOTAL 13.158
Font: DB Dun & Bradstreet

Notem, doncs, que – pel que ens interessa a nosaltres en aquest estudi – existeixen 199 societats empresarials dedicades als serveis informàtics, 39 de la branca dels serveis de telecomunicacions, i 932 situades a l´àrea dels continguts d´informació. En conjunt, una bona base d´actors econòmics lligats al paradigma de la Societat del Coneixement. En la gran majoria de casos, però, es tracta d´empreses petites, tot i que també flexibles i emprenedores. Precisament, en el Document justificatiu del Pla d´Acció Conjunta del Pacte per l´Ocupació del Maresme, referit a l´any 2000, es citen entre les empreses dels sectors d´activitat més dinàmics 5 casos d´empreses de l´àmbit ‘correu i telecomunicacions´ (amb 37 assalariats en total) i 57 empreses (amb 179 assalariats) del sector de les activitats informàtiques. En canvi, l´àmbit de fabricació de màquines d´oficina i equips informàtics passa de 3 empreses (l´any 98) a 2 (al 2000), i de 14 assalariats a 11.

El darrer apunt serà per assenyalar que gairebé una tercera part del total d´empreses comarcals s´ubica a Mataró, i que altres municipis amb un nombre important d´empreses són Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Premià de Mar. Un segon grup de municipis (Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar i Cabrils) tenen cada un d´ells entre 200 i poc menys de 400 empreses. Val a dir que la majoria d´aquestes empreses són “pimes”: més del 90% tenen menys d´11 empleats, i només n´hi ha 39 que donin feina a més de 100 persones. Això les fa més àgils i flexibles que altres organitzacions de major grandària, però també més dèbils .