Les webs de les Administracions


Un altre àrea d´interès i il·lustrativa sobre l´estat de la qüestió de les noves tecnologies al Maresme és la conformada per les webs de les Administracions. Complementant les informacions que ja hem avançat en l´apartat anterior, en aquest ampliarem els comentaris referits a les webs municipals.

En qüestió de pàgines webs municipals i comarcals, l´evolució que s´ha seguit al Maresme és similar a la que s´ha produït a la resta del país: tot just fa quatre o cinc anys que uns primers ajuntaments es van decidir a posar en funcionament webs pròpies, que en general eren força senzilles i sovint s´havien construït i s´alimentaven per part del personal del mateix consistori, o fins i tot a través de joves en pràctiques o d´objectors de consciència (la qual cosa és significativa de la concepció que es tenia de l´eina i de l´ambició que s´hi dedicava).

Més recentment, altres ajuntament s´han afegit al grup de les corporacions locals presents a la Xarxa, i la qualitat i la complexitat mitjana de les webs s´ha elevat. De fet, diversos ajuntaments estan renovant les seves pàgines a Internet (a vegades amb el suport de la Diputació de Barcelona), i aquesta vegada els departaments de comunicació i de gerència (a banda dels d´informàtica) estan prenent part activament en aquestes tasques. Fins i tot es detecten casos d´unitats i serveis administratius locals que es proposen estar a la Xarxa de forma independent.

Tot i això, dels 30 municipis que composen el Maresme, només 16 disposen de web municipal (53,3%) i, encara, en algun cas es tracta de webs en construcció. D´aquestes 16 webs, només 9 ofereixen la possibilitat de fer tràmits on line (en un cas la funció encara no és operativa). I és significatiu que només cinc d´aquests Ajuntaments anuncien aquest servei en la primera pàgina de la web.

La xifra d´un 53,3% ajuntaments amb web és molt similar a la que es donava a finals de 1999 en el global de la província de Barcelona (que era del 53,1%) . Alhora, està en línia amb les dades que presenta l´Enquesta a l´Administració Local 2001 , segons el qual el 80% dels ajuntaments catalans de 5.000 a 50.000 habitants i el 100% dels de més de 50.000 habitants tenen web pròpia.

El contingut central de les pàgines web sol ser de tipus genèric i té a veure amb la història, trets bàsics i informacions útils per promocionar els municipis. Com a segon tema més recurrent en les webs, hi trobem els serveis i les notícies. En pocs casos (però van augmentant) les webs consultades tenen una dimensió relacional, ja que proporcionen accés via links a altres webs de la localitat o exteriors.

Quant a les característiques de les webs en qüestió, en referència al seu disseny, les conclusions que podem extreure de l´anàlisi d´aquest particular són prou satisfactòries. En general, podem dir que al menys 10 dels 16 municipis que disposen de web pròpia presenten un disseny força atractiu, gràcies a l´ús que es fa de diferents recursos (colors, dinamisme dels elements empleats, portades amb doble profunditat…), la qual cosa afavoreix la captació de l´atenció del ciutadà. Per contra, en alguns casos les pàgines pateixen de falta d´actualització, o bé la presentació dels continguts és poc acurada.

Ja que hem mencionat el tema de l´actualització dels continguts de la web, diguem que, en aquest aspecte clau, entre les webs que estem comentant, apreciem l´existència de 3 grups ben diferenciats: l´actualització diària només es dóna en 4 dels 16 casos analitzats; en 4 més es produeix una actualització freqüent (són pàgines en les quals hi trobem algun indici de renovació parcial o d´incorporació de noves dades); finalment, la resta de webs s´han de considerar com d´actualització no diària: en aquest bloc hi hem inclòs, d´una banda, les 6 webs que no presenten cap data d´actualització ni cap altre indici de renovació parcial dels seus continguts, i, d´altre cantó, les 2 webs de les quals, gràcies als seus avisos o les dates que exhibeixen, podem saber que romanen invariables en el temps. En el conjunt de webs d´ajuntaments de Catalunya, la realitat no és gaire diferent: en un terç de casos es produeix una actualització diària, un altre terç fa l´actualització setmanalment, i la resta ho fa amb menys freqüència .

Pel que fa a l´accessibilitat, podem dir que no hi ha problemes i que, en general, les webs funcionen normalment i, fins i tot, amb molta rapidesa, tret d´un parell de casos que sí que presenten problemes a l´hora de descarregar-se i que funcionen amb molta lentitud.

Pel demés, hem de fer notar que algunes webs depenen del servidor de la Diputació de Barcelona, que té limitacions quant a memòria disponible i per tant obliga a adaptar-se a les possibilitats d´aquest servidor. Evidentment, si un Ajuntament vol anar més enllà d´això, ha de disposar d´un servidor propi (amb el problema que sovint no es tenen els recursos necessaris) o bé allotjar la seva web en un servidor extern que no tingui aquelles limitacions.

Afegim encara alguns comentaris dedicats a la web del Consell Comarcal. En ella hi trobem informació sobre el temps de la comarca, un cercador, informació institucional (estructura de funcionament del Consell, carta de serveis), agenda, i secció de correu (amb un directori de les principals adreces virtuals del Consell). Hi ha també una part reservada als ajuntaments, on apareixen notícies sobre els municipis – proporcionades pels propis ajuntaments – i fitxes de cada una de les localitats (amb un enllaç també a la web local, si és que n´existeix una). D´altra banda, la web també incorpora una secció específica de turisme (que porta al Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme), l´apartat de l’Escola Universitària del Maresme, i la secció Meteomar (amb previsions del temps). Per últim, hem de dir que la web del Consell disposa d´una intranet amb 3 nivells diferents (intern, associats i extern).

La valoració de conjunt de la realitat que acabem de descriure no pot ser molt optimista. Malgrat que les xifres no s´allunyen de les que trobem en el conjunt de Catalunya, si la meitat d´Ajuntaments no disposen de webs, i de l´altra meitat només en el 50% de casos s´ha arribat a un grau de desenvolupament que permet arribar a fer alguns (més aviat pocs) tràmits on line, és evident que queda molt de camí per recórrer. Es percep, doncs, tres grans tipologies d´Ajuntaments en funció de l´element “web”:

Un primer grup d´ajuntaments mitjanament “avançats” (aproximadament una quarta part del total), que tenen web pròpia de qualitat, que s´actualitza freqüentment, i que ofereix serveis més complexes com els tràmits on line;


-Un segon grup de corporacions (una altra quarta part) que disposen de web, però aquesta és més aviat simple (purament de representació i informativa) i presenta limitacions (d´ ”aspecte”, de frescor o de manca de serveis);


-Finalment, la resta d´ajuntaments (la meitat dels del Maresme) ni tan sols tenen web pròpia. Tan sols n´apareix una fitxa informativa en la web del Consell Comarcal.

Dit d´una altra manera: al Maresme són majoria les corporacions locals absents a la Xarxa, i entre les presents, predomina la típica web de primera generació o purament informativa, si bé hi ha exponents de webs amb components de segona o tercera generació (caracteritzades per la Comunicació i per la Transacció) i l´evolució que s´està seguint en les webs ja existents és lenta però esperançadora: com a exemple singular tenim el cas de Mataró, que ha planificat una progressió constant de la seva web originària fins al futur portal (la web era essencialment informativa a l´any 2000, s´hi van afegir serveis bàsics al 2001, es compta posar-hi més serveis avançats i la vessant web de webs durant el 2002, i la intenció és arribar a una web molt més interactiva i participativa al 2002/3).

De cara al futur, cal advertir que serà més fàcil incorporar una majoria d´Ajuntaments al grup de les corporacions amb web que no pas fer que una majoria de webs evolucionin des de la primera generació fins a la tercera, ja que aquest tipus de salts (que són els més productius) són complexes i costosos, perquè requereixen de canvis organitzatius i culturals. Tot amb tot, s´ha de precisar que els nous ajuntaments no tenen per què seguir un procés consecutiu basat en les tres dites fases, sinó que poden posicionar-se directament en estadis avançats d´aquest procés.

En tot cas, és important que els ajuntaments s´incorporin a la Xarxa, perquè el 54,5% dels internautes catalans (un 62,5%, segons altres fonts ) ja visiten els portals de l´administració, i un 15,7% (o un 19,8%) dels internautes – que equival al 4,4% de la població – fan tràmits parcials amb l´administració en línia, d´acord amb enquestes de l´Institut d´Estadística de Catalunya ; la xifra és semblant a la del 54,6% d´internautes europeus que visiten llocs web de l´administració i al 12,2% que intercanvien formularis amb el món públic, segons Flash Eurobarometer 97 (febrer 2001).

Per acabar aquest bloc, ens farem ressò d´una iniciativa singular i important que va dur a terme el Consell Comarcal temps enrera: davant el risc que alguns particulars de motivacions dubtoses es fessin amb dominis que haurien de ser d´utilitat pública, el Consell va reservar els dominis del tipus “.org” corresponents a les localitats de la comarca per a posar-los a disposició dels Ajuntaments respectius, els quals van ser avisats de la necessitat de renovar en el futur la reserva. El cas és que, en algun cas, l´Ajuntament no ha fet aquesta renovació i s’arrisca de perdre els drets sobre el domini.