{v}Parlament Europeu:{v} Representa als ciutadans de la Unió Europea, escollit cada 5 anys per sufragi universal directe. Les diferents tendències polítiques dels diversos Estats membres es reuneixen en formacions polítiques paneuropees. Les funcions principals del Parlament Europeu són:
* Funció legislativa (aprovació de Directives, Reglaments i Decisions), que comparteix amb el Consell.
* Funció pressupostària, també compartida amb el Consell. En últim terme, adopta el pressupost de la Unió Europea en la seva totalitat.
* Control democràtic sobre la Comissió (aprova la designació dels comissaris i pot censurar a la Comissió en ple) i sobre la resta d’institucions comunitàries.
– {v}Consell de la Unió Europea:{v} És l’òrgan que representa als Estats membres, reunits regularment a nivell ministerial. Les funcions essencials del Consell són:
* Funció legislativa (compartida en codecisió amb el Parlament Europeu).
* Garanteix la coordinació de les polítiques econòmiques generals dels Estats membres.
* Celebra, en nom de la Comunitat, els acords internacionals amb altres Estats o organitzacions internacionals.
* Funció pressupostària, compartida amb el Parlament Europeu.
* Adopta decisions per a l’elaboració i aplicació de la Política Exterior i de Seguretat Comuna, en base a les orientacions generals definides pel Consell Europeu.
* Garanteix la coordinació de l’acció dels Estats membres i adopta les mesures necessàries dins l’àmbit de la cooperació policial i judicial en matèria penal.
– 
{v}Comissió Europea:{v} És la institució que defensa l’interès general de la Unió Europea. Tant el seu President com els comissaris són designats pels Estats membres, prèvia aprovació pel Parlament Europeu. Les seves funcions són:
* Iniciativa legislativa (proposa els textos de les lleis que es presenten al Parlament i al Consell).
* Funció executiva. Garanteix l’execució de la normativa comunitària, del pressupost i dels programes adoptats pel Parlament i el Consell.
* Vetlla pel compliment del Dret comunitari i el respecte dels Tractats.
* Representant de la Unió Europea a nivell internacional.
– 
{v}Tribunal de Justícia:{v} És l’única institució de control jurídic de la Unió Europea. Garanteix el respecte del Dret comunitari i la uniformitat en la seva interpretació. Es competent per conèixer els litigis en que poden intervenir els Estats membres, les institucions comunitàries, les empreses i els particulars. L’any 1988 es creà el Tribunal de Primera Instància, que es competent per fallar sobre els fons de determinats assumptes.
– {v}Tribunal de Comptes:{v} Comprova la legalitat i regularitat dels ingressos i les despeses de la Unió Europea, i assegura la bona gestió financera del pressupost europeu.
– {v}Banc Central Europeu:{v} Estableix i aplica la política monetària europea; dirigeix les operacions de canvi i garanteix el bon funcionament dels sistemes de pagament.
– {v}Comitè Econòmic i Social:{v} Té la funció d’òrgan consultiu davant de la Comissió, el Consell i el Parlament Europeu en matèries com l’ocupació, el funcionament del mercat únic i la política de transports. Està format per membres de diferents categories de la vida econòmica i social.
– {v}Comitè de les Regions:{v} Vetlla pel respecte a la identitat i prerrogatives regionals i locals. És de consulta obligatòria en àmbits com la política regional, medi ambient i la educació. Està format per representats de les entitats locals i regionals.
– {v}Banc Europeu d’Inversions:{v} És la institució financera de la Unió Europea. Dóna finançament a projectes d’inversió per a contribuir al desenvolupament equilibrat de la Unió Europea.
– {v}Defensor del Poble europeu:{v} Pot ser consultat per tota persona física o jurídica que resideixi en un país de la Unió Europea i es considerin víctimes d’un acte de “mala administració” per part de les institucions i òrgans comunitaris.
{4}Estats Membres{4}
– 1951: Bèlgica, Alemanya, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos.
– 1973: Dinamarca, Irlanda i Regne Unit.
– 1981: Grècia.
– 1986: Espanya i Portugal.
– 1995: Àustria, Finlàndia i Suècia.
{4}Objectius de la Unió Europea{4}
– 
Promoció del progrés econòmic i social, i un alt nivell d’ocupació i aconseguir un desenvolupament equilibrat i sostenible entre els membres de la Unió Europea, mitjançant la creació d’un espai sense fronteres interiors; de l’enfortiment de la cohesió econòmica i social; i de l’establiment de la unió econòmica i monetària.
– Reforçar la protecció dels drets dels nacionals dels Estats membres, mitjançant la creació d’una ciutadania de la Unió.
– Afirmar la identitat de la Unió en l’àmbit internacional a través de la realització de la Política Exterior i de Seguretat Comuna.
– Desenvolupament d’un espai de llibertat, seguretat i justícia.
– Manteniment i desenvolupament del cabdal comunitari.
{4}Orígens de les Comunitats Europees{4}
La voluntat de formar una Europa unida es remet a l’etapa posterior a la Segona Guerra Mundial. En aquest marc ens hem de referir a tres esdeveniments importants:
– Congrés de La Haia, organitzat pel Comitè de coordinació dels moviments per a la unitat europea (7-10 de juny de 1948).
– Creació del Consell d’Europa pel Tractat de Londres (5 de maig de 1949)
– Declaració de Robert Schuman, ministre d’Afers Exteriors francès (9 de maig de 1950).
El Congrés de L’Haia i del Consell d’Europa es basen en la idea de què la unitat europea a de realitzar-se mitjançant l’establiment d’una ideologia i d’institucions polítiques comunes als Estats europeus. En canvi, en el Pla Schuman es tracta d’una integració econòmica, començant pel sector del carbó i de l’acer.
Com a resultat de la idea d’una unificació de diferents sectors econòmics es creen les Comunitats Europees. Es a dir,
– La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA). Tractat de París (18 d’abril de 1951).
– La Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (CEEA). Tractat de Roma (25 de març de 1957).
– La Comunitat Econòmica Europea (CEE). Tractat de Roma (25 de març de 1957).
Hem de tenir en compte que els tractats han estat objecte de vàries reformes. Així doncs, cal destacar l’Acta Única Europea que entrà en vigor l’1 de juliol de 1987, el Tractat de la Unió Europea (Maastricht, 7 de febrer de 1992), el Tractat d’Amsterdam (2 d’octubre de 1997) i finalment el Tractat de Niça (resultat del Consell Europeu del 7 al 9 de desembre de 2000).