L’Arxiu Comarcal del Maresme té nou director. L’historiador i arxiver maresmenc Alexis Serrano ha pres el relleu de Rosa Almuzara després que aquesta es jubilés fa uns mesos. En aquesta nova etapa, Serrano vol donar a conèixer l’important fons documental que l’Arxiu custodia. Ho vol fer promovent la seva presència a internet i a les xarxes socials i, també, seguint una política de “portes obertes” que faciliti la visita a l’Arxiu dels col·lectius que estiguin interessats i, en especial, dels escolars de la comarca. 

El nou director de l’Arxiu Comarcal del Maresme considera que el futur de l’arxivística passa per posar la documentació a l’abast de tothom. En aquest sentit, ha avançat que una de les línies de treball anirà encaminada a donar a conèixer la riquesa del patrimoni documental de l’Arxiu. Ho farà facilitant les visites col·lectives a Can Palauet, en especial de grups escolars, i impulsant la presència on line, a través d‘Arxius en línia de la Generalitat, de tanta documentació com sigui possible amb la seva corresponent descripció. D’aquesta manera, tothom podrà saber què s’hi conserva i poder-ho consultar des de qualsevol lloc del món i en qualsevol moment.

Paral.lelament, l’Arxiu Comarcal del Maresme mirarà d’enfortir els seus dos àmbits de treball: suport als ajuntaments i ens locals en l’aplicació de sistemes eficients de gestió documental analògica i electrònica; i salvament i captació de fons per tal de fer créixer el patrimoni documental de la comarca. En aquest sentit, Alexis Serrano ha avançat que properament ingressaran a l’Arxiu tres grans fons documentals que “ajudaran a recompondre el trencaclosques del passat de la nostra comarca”.

 
Alexis Serrano ha estat nomenat director de l’Arxiu Comarcal del Maresme després de superar un procés de selecció intern entre els arxivers de carrera de la Generalitat de Catalunya fent valer la seva formació i, sobretot, els seus coneixements dels fons documentals de l’ACM, de la història i el patrimoni de la comarca i per la seva implicació amb el teixit cultural del Maresme.

Breu currículum

Alexis Serrano Méndez (1982) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat també estudis a la Universitá degli Studi Roma Tre i a la Pontificia Università Gregoriana del Vaticà. Fins el seu nomenament com a director de l’Arxiu Comarcal del Maresme (setembre 2015) ha estat coordinador dels arxius judicials de Barcelona.

Serrano és també professor a la Facultat Antoni Gaudí i president del Centre d’estudis Vilassarencs. Dirigeix Singladures. Revista d’Història i Patrimoni Cultural i Ex Novo, revista d’Història i Humanitats; edita les Monografies del CEV i és membre del consell de redacció de la prestigiosa revista Analecta Sacra Tarraconensia. Coordina les “Aules d’Història Eclesiàstica de Catalunya” de la Biblioteca Balmes. Ha publicat comunicacions a congressos, conferències, capítols de llibre i articles de recerca a revistes especialitzades i de divulgació. 

Són obres seves: Crònica d’un rectorat, 1916-1957 (2006); L’Abans, Vilassar de Mar. Recull gràfic, 1852-1965 (2007); 1001 curiositats del Maresme (2014); Mataró Barroc Història i art dels segles XVII i XVIII (2015) i Els resistents catalans (2015). 

Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: Teià, Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Sant Pol de Mar.

Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.

CABRERA DE MAR:

• Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i 
• Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.

ÒRRIUS:

• Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).

SANT POL DE MAR:

• Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).

SANT VICENÇ DE MONTALT:

• Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.

SANTA SUSANNA:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.

TEIÀ:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.  

CALDES D’ESTRAC: