El proper 13 de març s’inaugurarà a la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Eginyers d’Edificació de Barcelona l’exposició “600 anys del poble gitano a Catalunya” una mostra que repassa les contribucions culturals, socials, lingüístiques i artístiques que aquest poble ha aportat a la societat catalana des de la seva arribada l’any 1415.
L’exposició, que es podrà visitar fins el 26 de març, posa de relleu la riquesa de la cultura gitana a través d’11 plafons. Es tracta d’una mostra promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat per donar visibilitat i promoure la història i la cultura gitana com a part de la cultura catalana.
L’exposició, que arriba al Maresme de la mà del Consell Comarcal, fa un recorregut pels diferents moments de la història:
600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país
La diàspora gitana. Apunts d’un llarg viatge
Terres d’acollida? Repressió i persecució d’un poble viu
Aportacions de la cultura gitana a Catalunya
Exclusions demogràfica i socioeconòmica
Repressió i mobilització social
Associacionisme feminista
El Poble Gitano a l’època democràtica
Orgull gitano davant l’estigma, lluita col·lectiva contra les desigualtats
L’ACTE OFICIAL D’INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ S’HA SUSPÈS!!!
HORARIS DE VISITA DE L’EXPOSCIIÓ:
Dilluns, dimarts i dijous, de 9.00h a 13.00h
Dijous, divendres i dissabtes, de 18.30h a 20.30h
Diumenges, d’11.30h a 13.30h
Data: 2020-03-13
Lloc: Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes i Enginyers d’Edificació
Adreça: C/ d’en Xammar, 2 – 08301 Mataró
Ho organitza: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat en col·laboració amb la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes i Enginyers d’Edificació i el Consell Comarcal del Maresme
Calella és el municipi on comença a fer camí l’exposició: “El Maresme en la línia del temps de la Guerra de Successió, 1702-1714”. Una mostra itinerant que viatjarà per 23 municipis de la comarca fins a finals d’any. L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, i la Consellera Delegada de Cultura del Consell Comarcal, Blanca Arbell, presentaran l’exposició avui a les 19:00h a l’Ajuntament Vell de Calella.
Data: 2014-06-09
Lloc: Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l’Ajuntament, 1-4)
El Ple, celebrat dimarts, va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. Aquest és un projecte impulsat pel Memorial Democràtic que agrupa indrets del territori català que constitueixen el patrimoni memorial, tangible intangible, representatiu de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició democràtica.
La Xarxa inclou centres expositius de referència, patrimoni recuperat in situ (trinxeres, búnquers, espais de dol, fosses comunes, etc.), camins de memòria (rutes de l’exili, camí de la llibertat, etc.), llocs i espais de resistència, arxius i centres de documentació i monuments memorials.
L’adhesió a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya permetrà al Consell Comarcal del Maresme formar part de la xarxa patrimonial d’espais de memòria en el Memorial Democràtic i beneficiar-se de la difusió, recerca i promoció internacional que faci aquesta entitat, així com rebre suport i assessorament tècnic especialitzat.
Aquesta adhesió permetrà donar més visibilitat i promoció al projecte de La Ruta de la Guerra Civil al Maresme que té com a objectiu el foment territorial del turisme cultural, sostenible, responsable i de qualitat al Maresme mitjançant la creació, senyalització i dinamització digital i material d’una ruta turística sobre la Guerra Civil a la comarca.
La Ruta de la Guerra Civil al Maresme és un projecte que compta amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat i està acabant de desplegar el Consell Comarcal del Maresme en col·laboració amb el Consorci de Promoció Turística. Aquest projecte permet posar en valor i recuperar part de la memòria col·lectiva de la història de la comarca donant a conèixer aquells edificis i espais que van protagonitzar la vida al Maresme durant el conflicte.
Per fer-ho possible es contempla la senyalització dels espais, la dinamització digital de la ruta a través d’una APP, un centre d’interpretació a Santa Susanna i la redacció dels projectes de rehabilitació dels elements de defensa de la costa maresmenca.
La Ruta presenta els espais a través de 3 itineraris:
El cens de 1877 reflecteix que en les masies disperses del Montnegre vivien 3.500 persones. Aquesta xifra ja dóna idea de l’activitat que es generava a l’entorn dels boscos i muntanyes de la zona. L’escriptor Daniel Rangil ha entrevistat al llarg de 18 anys 140 persones que han explicat les seves vivències i els seus records. D’aquest recull de cultura oral del Montnegre, s’acaba de publicar el llibre Piles i Súties que presenta el Montnegre més genuí recuperant els oficis de bosc i explicant com s’estructurava aquesta societat.
Piles i súties és el tercer volum del recull de cultura oral del Montnegre. El primer, Històries i Llegendes de l’any vuit (2008) presentava els vincles entre el món imaginari, les llegendes i la realitat. El segon, Vògits, modolons i desfedors (2009), parlava de la vida a les valls i les planes i el darrer, Piles i súties, presenta, en paraules del seu autor, “el Montnegre més genuí de boscos i muntanyes amb els oficis que generava i com una societat composta per masies disperses, sense núcli urbà, estava perfectament estructurada”.
Paranyers, rajolers, carboners, rodellers, peladors, feixinaires, calcinaires…. són alguns dels oficis amb els quals els habitants del Montnegre del segle passat i dels anteriors es guanyaven la vida i dels quals ara només queden alguns vestigis com els forns de calç o de rajoles que encara es conserven a Palafolls o Hortsavinyà, i els records de la gent que els va conèixer.
Piles i súties recupera aquests oficis propis del Montnegre a partir de més de 100 testimonis que expliquen com era la vida en aquestes contrades. De fet, el llibre es divideix en dos blocs. En el primer (anomenat Foc) s’apleguen les activitats que es duien a terme al bosc, l’explotació dels recursos forestals, geològics i animals. En el segon (Aire) es descriuen les característiques d’una societat, més que rural, muntanyenca, sòlidament estructurada gràcies a segles d’experiència.
El llibre, que s’ha presentat avui a la seu del Consell Comarcal del Maresme, es pot adquirir a una quarentena de llibreries de la comarca. En total se n’han fet 1.000 exemplars.
El dia 9 de juny, els arxius d’arreu del món celebren el Dia Internacional dels Arxius commemorant la creació del Consell Internacional dels Arxius de la UNESCO el 1948. Els arxius del Maresme s’adhereixen a la celebració amb diferents activitats per donar a conèixer aquests equipaments i el patrimoni documental que custodien.
Nova sessió del cicle “Historica-Ment” amb dos xerrades sobre Cristòfor Colom. Una sobre el mite de la terra plana a l’edat mitjana i un altra sobre la visió que Hollywood ha fet de Cristòfor Colom – dijous 9 de juny, a les 17 h a Can Palauet
Col·loqui sobre la història del comarca sota el títol de “Des del Maresme estant, un esguard de dos mil·lennis” – 10 de juny, a les 19.30 h, a la Masia de Can Llaurador de Teià
La Mostra Literària del Maresme ha tornat al lloc on va començar. El Masnou va acollir l’acte de lliurament de premis de la primera edició, el 28 d’abril de 1984, i ha tornat a ser el municipi on 40 anys després s’han aplegat autoritats locals i les maresmenques i maresmencs premiats.
En un emotiu acte on tant l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com la consellera de Cultura, Marta Rovira, van tenir paraules de record a la trajectòria de la Mostra, es va fer el lliurament de premis que va culminar amb un especial pastís de celebració que reproduïa la imatge que l’artista Mar Torrano ha fet especialmet per aquesta quarentena edició del certamen literari.
La Mostra Literària del Maresme va ser una iniciativa de les regidories de Cultura dels ajuntaments de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Tiana, Alella, Teià, El Masnou, Montgat, Argentona i Dosrius. Aquests 11 municipis presentaven el certamen l’any 1984 defensant que “un dels nostres objectius prioritaris ha d’ésser el fornent de tot alló que contribueixi a la formació i la consolidació d’una veritable consciència comarcal, base fonamental de qualsevol futura divisió territorial de Catalunya que pretengui estar arrelada entre els seus ciutadans” .
40 anys deprés, la Mostra Literària, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, manté el mateix format: una fase local i una final comarcal i en aquesta edició han concursat obres de 27 dels 30 municipis de la comarca.
El Jurat format per Elisenda Guiu, Guillem Vallejo, Núria Pera i Jaume Prat, ha atorgat els següents premis:
GRUP A – Prosa (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La porta misteriosa de Mila Gispert Sangerman (Arenys de Munt). Per l’original forma en què tracta les expectatives d’una nena davant d’una festa d’aniversari, i coherència narrativa i ben estructurada
SEGON PREMI: Un llit peculiar d’Adrian Arquelladas Bernat (Montgat). Pel llenguatge clar i senzill, i els valors que transmet la narració.
ACCÈSSIT: La Blancaneus després del final del conte d’Ada López Vilaró (Cabrils). Per com capgira el conte popular, aportant una visió molt més actual a la seva protagonista.
GRUP A – Poesia (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: Gina, de Vera Pérez García (Tordera). Per la musicalitat del poema, la naturalitat en l’expressió i el bon tractament temàtic.
SEGON PREMI: Papa, d’Alexandra Capdevila Morales (Sant Andreu de Llavaneres). Per com desenvolupa l’amor cap a un pare amb una gran riquesa de comparacions i des de la tendre visió d’un infant.
ACCÈSSIT: L’elefant que s’ha equivocat, de Ian Lupo Pereira Lissia (Dosrius). Per la capacitat de síntesis del poema que amb pocs versos resumeix la dimensió de la vida de la natura des dels ulls d’un nen/a.
GRUP B – Prosa (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: Aventura al museu de Conrad Rodríguez Acosta (Canet de Mar). Per la bona tècnica del relat i el seu bon desenvolupament, ben construït i ben escrit. És una història ocurrent, divertida, dinàmica i desperta interès per la lectura.
SEGON PREMI: El viatge de l’ocell de Leyre López Quiroga (Alella). Està ben escrit, se’n destaquen especialment les transformacions en ocell i com a partir d’aquí es van succeint una sèrie d’aventures imaginatives i originals.
GRUP B – Poesia (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La festa major d’Aran Herrero (Vilassar de Mar). Es destaca l’alegria i com va revivint, vers a vers, tot el recorregut de la festa major.
SEGON PREMI: La papallona daurada d’Ot Nardi Plana (Arenys de Mar). Breu i senzilla composició que es converteix en un metàfora de la bellesa de la llibertat a través d’una papallona.
Grup C- Prosa (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: Camps sembrats d’errades d’Alexandra Josa Marcos (Alella). Un relat ben sorprenent. Guarda la incògnita i l’interès fins el final. És una lectura que atrapa.
SEGON PREMI: Quan les vaques volin d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt). Una història reveladora i ben treballada. Es valora el fet que dóna veu a una generació de dones que van ser silenciades, manipulades, frustrades i reprimides.
Grup C- Poesia (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: Efímer d’Elsa Huang (Montgat). Mostra al lector a través del mirall el monstre en què es converteix el protagonista i la seva lluita vital.
SEGON PREMI: El carrer de Nil Velasco Andinyac (Teià). Se’n destaca la senzillesa, la musicalitat. Però sobretot, com a través de la senzillesa, la quotidianitat pot estar plena de bellesa i ens fa veure com aquesta realitat moltes vegades se’ns escapa i no podem percebre-la i per tant gaudir-la.
Grup D- Prosa (de 15 a 18 anys)
PRIMER PREMI: 8:58 de Gala Amado (Premià de Mar). Pels recursos emprats, lingüístics i literaris, que condueixen amb agilitat per una història fresca i un final sorprenent.
SEGON PREMI: Nit estrellada de Jana Aubanell Martín (Malgrat de Mar). Pel tractament profund i honest d’un tema de màxima actualitat, narrat amb gran sensibilitat i cura.
ACCÈSSIT: Genèric? de Mar Belmonte Mancera (Mataró). Per l’originalitat de la proposta al temps que convida a la reflexió sobre un tema actual.
Grup D- Poesia (de 15 a 18 anys)
PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona). El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un paper rellevant la buidor de tot plegat.
Grup E- Prosa (de 19 a 25 anys)
PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona). El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un paper rellevant la buidor de tot plegat.
Grup E- Poesia (de 19 a 25 anys)
PRIMER PREMI: Vent i marea de Marçal Monell Ruscalleda (Tordera). Se’n valora la bellesa i es destaca la personificació del vent d’una banda i de l’altra el ritme i la musicalitat.
SEGON PREMI: Llavis de Mediterrani d’Alexandra Bertran Rabat (Montgat). Amb un ric vocabulari, bones imatges i bon ritme que et transporten a una història d’amor passada però que es denota ben viva.
Grup F- Prosa (més grans de 26 anys)
PRIMER PREMI: En primera del plural de Jordi Dotras Targas (Canet de Mar). Text que emociona per la seva sinceritat i que, amb riquesa de recursos lingüístics i literaris, ens fa connectar amb el relat del protagonista.
SEGON PREMI: Converses d’escala de Carles Pujalte Vizacaíno (Arenys de Munt). Una història rodona i ben aconseguida que ens trasllada ràpidament a la vida dels seus dos protagonistes.
ACCÈSSIT: Sororitat de Neus Serra Bosch (Malgrat de Mar). Una història punyent que emociona i alhora fa reflexionar sobre la vida i la fragilitat de l’ésser humà.
Grup F- Poesia (més grans de 26 anys)
PRIMER PREMI: El cor d’un nuc de Marcos Castillón Espezel (Argentona). Per la gran riquesa musical del poema, la varietat de recursos literaris i les reflexions sobre les emocions humanes.
SEGON PREMI: Sobre el temps de Carles Ramos Portas (Alella). Per la profunda visió sobre el temps des d’una gran originalitat formal, amb un gran ritme poètic que aconsegueix reproduir les contradiccions humanes sobre el que sentim vers al temps.
ACCÈSSIT: Dod’Aimar Perez Gali (Dosrius). Per les intertextualitats del poema i la seva gran musicalitat.
MICRORELATS
El préstec de Pere Comeche Padilla (Dosrius). Sorprenent i et sorprèn amb el canvi de rols.
DIVERSITAT FUNCIONAL
Les gallines i jo d’Elena Julià Jordan (Dosrius). Se’n destaca la senzillesa, l’emotivitat i a la vegada un cert toc d’humor.
El Maresme s’ha convertit en el primer territori català que disposa d’un Consell de Cultura d’abast comarcal. L’òrgan, impulsat pel Consell Comarcal del Maresme, compta amb representació d’entitats i actors culturals, així com de personal tècnic i polític de les administracions del territori. El nou consell treballa per definir les línies estratègiques a seguir a la comarca a partir del debat i consens entre administracions públiques, entitats i empreses culturals.
D’altra banda, tenint en compte la gran varietat de sectors culturals que conviuen al Maresme, en el mateix plenari de constitució del Consell de Cultura es van establir 5 grups de treball, oberts a la participació de persones i representants d’entitats de la comarca que ho desitgin. Els grups, segons va explicar el conseller de Serveis a les Persones, Marc Bosch, ”seran l’eina que permetrà arribar al màxim d’agents culturals del sector”.
En concret, s’han creat cinc grups de treball:
Arts escèniques i musicals.
Arts plàstiques i visuals.
Cultura popular i tradicional.
Llengua i literatura.
Patrimoni Cultural.
Segons també explica Bosch: “El Consell Comarcal impulsarà la difusió i dinamització dels grups de treball, amb l’objectiu d’incorporar persones, entitats i agents actius del sector que puguin aportar-hi la seva experiència, així com la de les entitats o empreses que representin”. En aquests espais, precisament, es recolliran les opinions, problemàtiques, inquietuds i propostes sectorials que seran traslladades al Consell de Cultura per a la seva avaluació i incorporació en l’elaboració de la política cultural comarcal.
Com participar als grups de treball?
Tothom que ho desitgi podrà formar part d’aquests grups i participar en les reunions on es debatrà l’estat dels àmbits sectorials culturals i es recolliran les conclusions per traslladar-les al Consell de Cultura del Maresme.
En AQUEST ENLLAÇ es pot fer la inscripció per participar en els grups de treball
Arenys de Munt s’ha convertit aquest any en el municipi amfitrió de la Mostra Literària del Maresme, una edició en la qual ha augmentat el nombre de municipis participants i incorpora una nova modalitat de concurs: el Premi extraordinari de relats breus per a discapacitats intel·lectuals. Com ja és habitual, els treballs guanyadors han estat recollits en un llibre, la portada del qual és obra de l’artista Jordi Torrent.
La Mostra Literària del Maresme ha celebrat aquest any la seva 32ena edició amb la participació d’obres dels municipis d’: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià; Tiana, Tordera; Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El Maresme torna a participar a la iniciativa d’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsada per entitats de Mallorca amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. L’acte, a més, vol reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.
Enguany, sota la coordinació de l’Institut Ramon Muntaner i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, s’hi han sumat 3 municipis maresmencs: Santa Susanna, Vilassar de Mar i Sant Vicenç de Montalt que és la primera edició en la qual hi participa. L’encesa de torres aplegarà aquest any 26 poblacions i 33 torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i País Valencià i 78 elements patrimonials d’arreu de Mallorca.
L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí. A més, a totes les poblacions participants es llegirà el Manifest que denuncia que la Mediterrània s’ha convertit en “la fosa mortal d’Europa” on en el darrer any han perdut la vida almenys 1.988 persones. El document també condemna que “la calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies“.
En el cas del Maresme, les accions es duran a terme a la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar, a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna i a la torre de gauita de Can Valls de Sant Vicenç de Montalt.
Vilassar de Mar acollirà dissabte la Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme que coordina l’Arxiu Comarcal. L’arquitectura i l’urbanisme del Maresme seran l’eix vertebrador d’aquesta onzena edició en la qual es presentaran 22 comunicacions realitzades per diferents centres d’estudis de la comarca.
L’alcalde de Vilassar de Mar, Damià Delclot, i el conseller delegat de Cultura, Jordi Mir, inauguraran la Jornada que se celebrarà a l’Espai Cultural Can Bisa (Sala Roser Carrau). L´arqueòleg i historiador Francesc Caballé donarà el tret de sortida amb la ponència inaugural que versarà sobre la formació urbana de Vilassar de Mar.
Al llarg del matí s’aniran succeïnt fins a 22 comunicacions sobre aspectes urbanístics i/o arquitectònics de la comarca i de municipis com Vilassar de Dalt, Mataró, Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta, Cabrils, Dosrius, Argentona, Canet de Mar, Premià de Mar, Malgrat de Mar i Premià de Dalt.
Com ja és habitual, totes les aportacions seran recollides en un llibre.
Us podeu descarregar el programa, clicant sobre la imatge:
Horaris de les comunicacions:
Resum de les comunicacions:
Data: 2017-05-06
Lloc: Sala Roser Carrau, Espai Cultural Can Bisa de Vilassar de Mar
Ho organitza: Arxiu Comarcal del Maresme en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar i el Consell Comarcal del Maresme
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
