āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
NORMALITAT
Quan el mal hi Ć©s i no es veu, quan creuar-te amb algĆŗ fa por, pel quĆØ et poden fer i pel quĆØ tu els pots fer. Quan enlloc de mirar la gent pel carrer i saludar, ajups el cap i baixes de la vorera. Quan mires malament si et toquen o el del teu costat no porta mascareta. Quan no et deixen veure la famĆlia, els amics,… i quan et deixen ho intentes evitar. Quan ja no Ć©s normal una abraƧada o un petĆ³. Quan estĆ controlat anar a la feina, al gimnĆ s, passejar, sopar a un restaurant o fer el vermut a la platja. Quan tāho penses massa per seure a una terrassa i fer una cervesa amb els amics. Quan tot el quĆØ fas fa por i per sentit comĆŗ tāallunyes del que era la teva vida, quan aixĆ² passa, no entenc la paraula ānormalitatā
Buttercup
Enviat 30/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
VAQUER VS COVID
La brisa cĆ lida envoltava l’oest. Deien que un vaquer havia desafiat al malvat Covid. El vaquer ja en tenia prou de tant confinament. Portava 2 mesos horribles tancat a casa, nomĆ©s podent sortir al carrer un cop al dia i anant tot el dia amb mascareta perquĆØ aquell virus tenia ganes d’infectar a tothom que veia. AixĆ² tenia que acabar ja.
El combat ja estava a punt de comenƧar. Tots dos participants s’encaraven al carrer principal de l’oest. Preparats per quan toquessin la campana comencĆ©s la lluita pel salvament. La campana va sonar i el vaquer va treure el revĆ²lver amb la mĆ dreta i apuntant al Covid va llenƧar un atac d’aigua i sabĆ³.
Havia trobat el seu punt dĆØbil. Va repetir el mateix atac contra el Covid, que va quedar eliminat.
Tot el poble va cĆ³rrer cap al vaquer i el van nomenar heroi.
KIINGG
Enviat 30/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL LLIBRE
No m’agrada quan els humans no em llegeixen, perĆ² grĆ cies al confinament aquest, ara ho fan mĆ©s. Sabeu que els llibres son somnis, emocions que et traspassen a un mĆ³n fantĆ sticā¦ Oi, que Ć©s divertit? Estic molt feliƧ del confinament!!! Com m’agradaria que no s’acabĆ©s mai.
Pili Mico
Enviat 30/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
RELAT D’UN CONFINAMENT
Mai m’havia parat a pensar en com seria estar tancada a casa durant mesos. Malauradament, ho he pogut comprovar recentment, quan l’humĆ ha estat venƧut per un virus. Estar confinada Ć©s sentir solitud tot i estar acompanyada, i tenir por a la pĆØrdua, generada per la mort que t’envolta. El confinament m’ha dut a una explosiĆ³ d’emocions que ha causat discussions, donat que els conflictes de la vida diĆ ria han cobrat una importĆ ncia que no tenien. PerĆ² aquest temps de reclusiĆ³ no ha tingut tan sols un impacte negatiu: nous pensaments m’han donat una empenta cap a la reflexiĆ³ del que Ć©s realment important. La meva conclusiĆ³ ha estat que l’amor, a un mateix i als que t’envolten, Ć©s el millor antĆdot per a una pandĆØmia.
La RĆ pita
Enviat 30/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL MEU CARRER
SĆ³c tĆmida perĆ² crec que estic millorant aixĆ² de fer amics.
Tot va comenƧar durant el confinament, el primer dia que vaig sortir a aplaudir, el meu tiet Ć©s infermer i volia animar-lo. Aquell dia no vaig quedar-me quan van posar la mĆŗsica, tenia vergonya, el dia segĆ¼ent, en canvi, sĆ. Cada dia em quedava mĆ©s estona i anava coneixent els veĆÆns, en Pau, Ć©s cantant d’Ć²pera i la seva dona, directora d’orquestra, la Laia Ć©s pagesa i mai estava a l’hora dels aplaudiments, en canvi la Mar Ć©s mestra i sempre estava molt enfeinada amb les classes virtuals, ella i l’ordinador no es porten bĆ©, sort que no es mestra d’informĆ tica! En Miquel sempre ficava mĆŗsica, la Lluna tĆ© dos mesos, va nĆ©ixer en ple confinament.
El meu carrer Ć©s genial i ara tot s’ha acabat perĆ² igualment sortim al balcĆ³ a xerrar una estona.
Mat
Enviat 30/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
COMPTE ENRERE
Amb un bolĆgraf traƧo una senzilla creu sobre el calendari i observo amb certa nostĆ lgia com la tinta negra s’estĆ©n al llarg de les setmanes. El meu dia a dia ha adoptat una rutina monĆ²tona i com si m’haguessin programat per a una sola funciĆ³, sĆ³c incapaƧ de sortir-ne d’ella. A poc a poc, he anat creant la meva prĆ²pia bombolla, que m’aĆÆlla de totes les coses nocives i m’acosta a tots aquells moments que en un principi havien sigut insignificants, a totes aquelles persones a les quals no valorava o a aquelles converses que evitava iniciar. PerĆ² sĆ© que una bombolla esclata, que la tinta d’un bolĆgraf cessa i que els records que intentem retenir s’esvaeixen entre les llacunes de la nostra memĆ²ria. Res Ć©s etern i amb cada creu que traƧo deixo enrere el passat per apropar-me a un futur incert, perĆ² viu.
Carla
Enviat 30/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
BENVOLGUT
Fa temps que estem tancats a casa.
NingĆŗ es mou.
No circulen cotxes. Ni avions. Ni vaixells.
Els mars, sense polĀ·luciĆ³ acĆŗstica, han recuperat la pau primigĆØnia: Els peixos, poc a poc, han anat ocupant espais que havien abandonat.
Els ocells no es poden ni creure poder volar per un aire net.
Els senglars passegen per les autopistes. Els conills, perĆ², s’ho miren cautelosos.
Les abelles han bastit el seu nou rusc en el dentell, silenciĆ³s i tranquil, d’una segona residĆØncia solitĆ ria.
Hem vist un tast del que passarĆ quan desapareguem els humans.
Amb el nostre soroll.
Saps quĆØ?
Doncs que la vida continuarĆ .
ImpertĆØrrita, permanent, adaptable.
QuĆØ hi ha sota el soroll?
El soroll, vull dir, de lluitar per sobreviure, d’aconseguir consums que temperin l’enveja incipient de no parar quiet ni per pensar.
Doncs, ja ho veus, sota el soroll hi ha la vida.
Ni mƩs, ni menys.
Mussol relaxat
Enviat 29/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
ET TROBO A FALTAR…
-Que n’ets d’estĆŗpid! Autopersuadir-te de quĆØ aixĆ² passarĆ rĆ pidament, nomĆ©s et servirĆ per augmentar les teves ganes de voler sortir. Jo, l’Ćŗnica fase que segueixo Ć©s la de la salut, i tinc ben clar que no sortirĆ© de casa ni per a comprar el pa. Si tu et veus suficient superior a un virus que ha fet la volta al mĆ³n, endavant, surt i gaudeix del poc temps de vida que pot ser que et quedi! Si de veritat m’estimessis, no voldries posar ni la meva vida ni la teva en mans d’una simple trobada. A la prĆ²xima vegada que em vulguis enviar un missatge pensa millor el quĆØ vols dir que depĆØn de com ho diguis pots fer mal a les persones! Has de pensar mĆ©s amb el cap i no tant amb els peus!
-Vaja, jo nomĆ©s havia dit que et trobo a faltar…
Nataraja
Enviat 28/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
LA LLAVOR
Pressentia que aquell confinament total seria la fi, com una condemna que precipita el que ja es veia a venir: la fi del seu matrimoni que ja no rutllava. QuĆØ faria si es divorciaven? amb dos petits i sense ajut familiar seria difĆcil trobar feina desprĆ©s de la maternitat… Va decidir asserenar-se i prendre’s tot el temps (ara que el tenia) per pensar quĆØ volia realment a la vida. Va recordar la seva infĆ ncia, va reconĆØixer aquelles motivacions que sempre l’havien acompanyat, va repassar la seva trajectĆ²ria professional i personal, i finalment, va apuntar aquells projectes que, ignorant la por al fracĆ s, li agradaria que veiessin la llum. De sobte, va dibuixar un somriure i li brillaven els ulls. Aquell confinament seria el principi dāuna nova normalitat basada en la sostenibilitat, el respecte als altres, i assaborint cada minut del dia com si fos l’Ćŗltim.
Gavernera
Enviat 28/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
PREPARADA!
No era un dia qualsevol, ja podia sortir al carrer! Feia temps que estava prohibit! Vaig agafar la mascareta i vaig dirigir-me a la porta, quan anava a sortir em vaig aturar, tenia por. I si agafava el virus? Pensava en un moment just del confinament, m’ho havia passat molt bĆ©…
Era 27 de marƧ un dia especial, sempre ens reunĆem tota la famĆlia a casa els meus avis, jo estava trista, no ho podrĆem celebrar i tocaria esperar molt. El meu germĆ em volia animar, va crear una gimcana per tota la casa. La primera pista deia: roba cĆ²mode portarĆ s i el tresor trobarĆ s. Al principi no mostrava interĆØs, perĆ² va acabar sent molt divertit. La Ćŗltima pista era un jeroglĆfic que portava al tresor, un ordinador. Al vespre vam sopar fent una videotrucada amb la famĆlia, com si estiguĆ©ssim tots junts.
Ara estava preparada, carrer, allĆ vaig!
Mat
Enviat 26/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
DESPRĆS DE LA TEMPESTA
Un silenci insĆ²lit envoltava tota l’estanƧa. Recolzada a l’ampit de la finestra, vaig passar una bona estona intentant albirar algĆŗ al carrer, perĆ² no ho vaig aconseguir. L’absĆØncia del mĆ©s mĆnim moviment era absoluta. Gradualment, a aquell estrany silenci se li afegia la incertesa, el desconcert, la impotĆØncia, fins i tot, la por, davant d’una situaciĆ³ que mai ningĆŗ havia imaginat, que mai ningĆŗ podia esperar. En aquell moment, vaig sentir que el mĆ³n s’esfondrava amb tanta celeritat que era impossible aturar-lo. Totes les meves expectatives a curt termini s’havien esvaĆÆt com ho fan els nĆŗvols desprĆ©s de la tempesta, empaitats per un fort vent de tramuntana. De sobte, vaig sentir les veus de la meva famĆlia i els sons dels missatges dels meus amics. El neguit es va transformar en confort. Els tenia a ells: aixĆ² era el que veritablement importava.
Sibuna
Enviat 23/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
MĆSICA DEL 2020
Notava les mans tibants. Havia tancat el saxofon dins un estoig durant anys -potser per sempre-, i ara li feia una mica de por el seu contacte.
Va comenƧar a tocar, el carrer es va omplir de mĆŗsica i els veĆÆns van sortir als balcons. PerĆ², faltava fluĆÆdesa, els seus dits estaven desentrenats i necessitaven temps.
NomƩs calien dos dies, tres dies, o qui sap, trenta dies.
Ara el seu cap estava ple de notes.
Samori
Enviat 22/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL CONFINAMENT
Estava amb els meus amics, i de sobte, ens diuen els professors que no tornarem al colĀ·legi en dues setmanes. HavĆem d’estar tancats a casa per culpa de la Covid-19.
Em feia molta pena perquĆØ no veia als meus amics i el avis, perĆ² hi havia estones que estava content perquĆØ jugava i parlava amb els amics pel micrĆ²fon de la PS4. TambĆ© feia videotrucada amb el meus avis. I de vegades el meu millor amic, en MartĆ, passejava pel meu carrer -grĆ cies MartĆ i famĆlia m’heu ajudat a passar el confinament fins ara-.
Molts dies desprĆ©s vam arribar a la Fase 2. Ja ens podĆem veure tota la famĆlia i amics.
Aquest virus l’hem passat junts.
The Alex
Enviat 22/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL CONFINAMENT
Al marƧ va comenƧar el confinament i havĆem d’estar tancats a casa fins que arribĆ©s la Fase 1 per poder sortir.
Aquells dies els colĀ·legis estaven tots tancats, els carrers sense ningĆŗ, i amb la famĆlia ens trucĆ vem o fĆØiem videotrucades. A les botigues et donaven guants i et posaves alcohol per poder agafar la compra. I al colĀ·legi no tornarĆem fins al proper curs, nomĆ©s uns quants nens per classe i els altres amb videotrucada.
Quan va ser la Fase 2 ja vam poder sortir de casa, perĆ² amb mascareta i el metro de distĆ ncia. Tot seria nou, perĆ² tambĆ© tornarĆem a ser com sempre.
Nancy
Enviat 22/06/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
TERRATS
Ćs estranya la percepciĆ³ de les coses des de les alƧades.
Quan s’estĆ aĆÆllat, Ć©s inevitable entrar en una bombolla d’egocentrisme. Els pensaments mĆ©s irrellevants deixen de semblar-ho, i s’acaben convertint en el centre de tot.
Observar-ho amb perspectiva et posa al teu lloc. SĆ; els terrats que sempre sĆ³n buits, s’han omplert de gent fent exercici i prenent el sol, mentre pel carrer ressona una veu infantil preguntant Ā«Mama, t’has rentat les mans?Ā» PerĆ², quĆØ Ć©s aquell pensament que havia pres tanta importĆ ncia, comparat amb els problemes del terrat veĆ?
Les alƧades et tornen a la realitat i et fan relativitzar. La dona de l’Ćŗltim terrat mai hi tornarĆ a pujar acompanyada de qui ho feia abans, el seu mĆ³n s’ha ensorrat inesperadament. I tot i aixĆ, a altres terrats, les vides segueixen igual; inalterades. I tot i aixĆ, les orenetes no han deixat de volar davant meu.
L.
Enviat 21/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
LES OLORS DEL BOSC
AquĆ tancada et veig des de la finestra, veig els teus arbres bellugant les branques com si em saludessin.
Recordo les estones que passĆ vem tu i jo sols pels teus camins, pels corriols, pels cims.
Estranyo la teva olor al matĆ, humida quan encara tot Ć©s mullat de la nit. L’olor de pi sec i pols, quan a la tarda el sol ja ha escalfat suficient.
Tens les olors de les estacions. D’herba fresca a la primavera. D’espĆgol i romanĆ a les tardes d’estiu. De fulles seques, de rovellons, quan arriba la tardor. De molsa, de pluja i neu, a vegades fins i tot puc sentir l’olor del fred a l’hivern.
Vull sortir, tornar a sentir les olors, perdre’m amb tu.
Buttercup
Enviat 18/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL CONFINAMENT
El coronavirus ens ha portat uns canvis radicals en la nostra vida en un termini molt curt de temps. Els primers dies de confinament obligat la premissa semblava ser aprofitar en positiu l’oportunitat que ens donava estar a casa. Fer tot allĆ² per al que habitualment no es tĆ© temps, gaudir de l’experiĆØncia. I a vegades semblava gairebĆ© una carrera per veure qui aprofitava millor els dies, qui feia mĆ©s exercici fĆsic, quĆØ receptes provaven … Fins i tot els famosos ensenyaven que feien a casa per distreure’s. No obstant aixĆ², a mesura que han anat avanƧant els dies de confinament. Hem intentat establir unes rutines o intentar seguir amb el ritme habitual d’estudi i treball, les xarxes socials es van omplir de cop i volta d’iniciatives per a romandre actius, ser creatius, cultivar. M’he registrat a diferents webs per veure pelĀ·lĆcules, programes i musicals.
Aleix
Enviat 15/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EXPERIĆNCIES A CASA
Aquest confinament he pogut fer un munt de coses que normalment no tinc temps per realitzar-les. Cada dia feia una mica d’esport des de casa meva. He cuinat molts pastissos; uns de xocolata i d’altres mĆ©s saludables. He pogut passar temps amb la famĆlia, penso que ha sigut una oportunitat per estar mĆ©s junts i per descansar. Quan ens van anunciar que ja podĆem sortir a fer esport al carrer, vaig decidir anar a cĆ³rrer pels matins molt aviat (just abans de les meves classes digitals). Setmanes mĆ©s tard vaig poder quedar amb alguns amics. Vaig passar molt bona estona i em vaig divertir molt. A dia d’avui ja podem anar a entrenar, aixĆ que la meva entrenadora ens ha organitzat algunes sessions d’entrenament diĆ ries, d’aquesta forma podrem anar agafant el ritme d’abans. Ara ja s’acaba el curs i amb ell tota l’etapa de l’ESO, espero que tambĆ© s’acabi.
Anii
Enviat 14/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
CANVI DE 360 GRAUS
Tot aixĆ² era una simple broma. Amb els companys de classe rĆØiem i no ens ho prenĆem seriosament, tots desitjĆ vem aquelles petites vacances de dues setmanes, perĆ² han acabat sent quasi tres mesos i mĆ©s que unes vacances, han sigut com estar en una petita gĆ bia. Tot anava bĆ© fins que va arribar aquĆ, a Catalunya. Primers casos, les primeres morts, el confinament… tinc sort pel fet que de no ha afectat cap familiar mĆØdicament, perĆ² socialment ha afectat a tota la poblaciĆ³. Hem passat d’estar dotze hores fora de casa a estar-nos-hi les vint-i-quatre hores del dia. Aquest petit parĆØntesi de la nostra vida monĆ²tona ha servit per aixĆ poder adonar-nos de les petites coses. Gaudir de cada moment i cada instant, ja que com hem pogut veure, ens ho poden treure tot en tan sols un acte. Per aquest confinament hem perdut moltes coses, perĆ² tambĆ© n’hem aprĆØs.
Farners
Enviat 14/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
NOTĆCIA PECULIAR
Algunes rialles i indiferĆØncia, aixĆ Ć©s com comenĆ§Ć . Hom pensava que mai ens tocaria, perĆ² aixĆ va ser. Finalment va arribar a casa nostra i aleshores fou quan comenĆ§Ć la tensiĆ³ dins la classe, ningĆŗ sabia si l’endemĆ ens tornarĆem a veure, si tindrĆem vacances o quĆØ passaria, fins que es va donar la notĆcia: tothom a casa fins a nou avĆs. La tarda d’aquell dijous s’ompliren els passadissos de l’escola desprĆ©s del timbre com mai ho havien estat, plens de gom a gom: uns que xisclaven d’alegria, altres tot alterats i d’altres que simplement es dedicaven a recollir els llibres del calaix.
Tres mesos mĆ©s tard ja podem sortir al carrer prĆ cticament quan vulguem i, tot i algunes complicacions, hem pogut adaptar-nos perfectament a aquest nou sistema.
MMBBVV
Enviat 13/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL CONFINAMENT
El dia 14 de marƧ de 2020, em vaig llevar per anar a l’escola. Era un dia normal com tots els altres i de cop i volta arriba un professor i ens anuncia que no tornarem a classe, que podrem estar a casa tot el dia. Era un somni fet realitat. Vaig anar cap a casa a dinar, eren les 3 quan em disposava a anar a l’escola per fer les classes de la tarda. No vaig recordar que no hi havia d’anar, ja que el Consell d’EducaciĆ³ ho havia ordenat aixĆ. El meu somni s’havia fet realitat. Uns dies desprĆ©s em vaig adonar que aixĆ² no era una broma, havia mort moltĆssima gent, gent que tenia famĆlia i fills. Uns mesos desprĆ©s ja hem retornat a la normalitat amb alguns canvis. Ćs una normalitat diferent.
x_PDG__x
Enviat 13/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
LA COVA DE LES PROVES
Aquesta histĆ²ria va comenƧar amb un grup d’amics que, tot i que tenien ordres de mantenir-se a casa confinats, van sortir d’excursiĆ³ a la muntanya. De sobte van arribar a la porta d’una cova, i tot encuriosits, van entrar. Quan ja eren tots a dins, les portes es van tancar darrere seu, i desprĆ©s es va escoltar una veu que els hi va dir que havien de superar unes proves per poder sortir i si ho aconseguien, s’emportarien tambĆ© la vacuna del Covid-19, perĆ² si no ho aconseguien, moririen en l’intent. Van clicar un botĆ³ que tenien al costat i va comenƧar el joc. El primer nivell consistia a sortir d’una habitaciĆ³ a on, a poc a poc, anava entrant aigua, a la segona havien de passar una habitaciĆ³ fosca amb trampes i a l’Ćŗltima havien de creuar un laberint. Eren espavilats i van sortir sent uns herois!
JMC
Enviat 12/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
SOM FELIĆOS EN EL NOSTRE DIA A DIA?
Tot va comenƧar amb les bromes, riures… Fins que ha arribat al nostre paĆs i ens hem adonat que a nosaltres tambĆ© ens afecta. EstĆ confinats no Ć©s fĆ cil, quedar-te a casa sense poder sortir a cap lloc. Personalment aquests tres mesos a casa, per una part ens ha anat bĆ© per poder reflexionar sobre nosaltres mateixos. M’he adonat que la felicitat no estĆ en coses fĆsiques com roba, mĆ²bils, cases, diners… La felicitat Ć©s una emociĆ³, sentiment, d’una persona que se sent realment feliƧ, Ć©s la sensaciĆ³ del benestar. Precisament els primers dies d’estar en quarantena no sentĆem aquesta emociĆ³ fins que ens van donar el permĆs de poder sortir. En el moment que vaig sortir per primer cop per anar a la platja i poder veure el mar Ć©s una sensaciĆ³ espectacular. En aquell moment Ć©s on m’he adonat que la felicitat la tenim en el present.
Xitem
Enviat 12/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
CONFINAMENT
En aquests mesos estem en el confinament pel Covid-19 perquĆØ per el problema d’aquest virus moren milers de persones al dia a tot el mĆ³n i aixĆ² no estĆ bĆ©, i encara no han trobat la vacuna contra la Covid -19 i en aquest confinament s’han canviat moltes coses, un 70% del quĆØ fĆØiem en la nostra vida normal s’ha canviat, la manera d’estudiar, treballar, viatjar, etc. Els estudis s’han canviat, ara tothom fa classes en lĆnia, perquĆØ hem de donar 1 metre o 2 de distĆ ncia, i s’han tancat les fronteres, esperem que aquesta setmana sigui l’Ćŗltima setmana de la quarantena i que no hi hagi cap cas mĆ©s i tornem a la nostra vida normal i que no quedi cap cas en tots els paĆÆsos
Ibralef
Enviat 11/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL SISTEMA EDUCATIU DURANT LA PANDĆMIA
Hi han moltes coses dāaquest confinament perĆ² he volgut centrar-me en aquest tema. Durant aquests tres mesos de confinament els estudiants de secundĆ ria ens hem hagut d’adaptar a un nou sistema d’ensenyament. Hem passat d’utilitzar els ordinadors com a videoconsoles a usar-los com el nostre mitjĆ essencial de treball. Aquesta generaciĆ³ tĆ© la sort d’estar molt familiaritzada amb les noves tecnologies i aixĆ² ha estat de gran ajuda a l’hora de posar en marxa aquest sistema de treball. Ha quedat clar que en els centres educatius que s’havia fet un pas endavant en la informĆ tica han pogut fer front a aquesta situaciĆ³ amb major facilitat que en els centres que no s’havia fet res sobre aquest tema. Crec que la dificultat mĆ©s gran l’han trobat els alumnes que a casa no disposaven d’ordinadors i bona connexiĆ³ a internet, perquĆØ Ć©s evident que sense les eines adequades no es pot fer.
Miki
Enviat 11/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
CONFINAMENT DES DE FORA
Qui anava a dir que el nostre major enemic anĆ©s a ser invisible i que ens tancaria a casa durant gairebĆ© tres mesos. Que ara tots aquells que tenen animals estiguin desitjant treure’ls al carrer quan abans era un inconvenient perquĆØ els hi donava pal. Jo crec que al final la Terra ha hagut d’inventar-se una pandĆØmia perquĆØ la deixem respirar una estona. Som molt afortunats de tenir gent que de mentre nosaltres estem a casa tancats, ells lluitin per combatre aquest virus. I ja no parlo nomĆ©s dels metges, les metgesses, infermers i infermeres. TambĆ© afegeixo als responsables de la neteja, a aquelles persones que mantenen alimentats als malalts, i per descomptat, als malalts, que estan aguantant fins que tot aixĆ² passi. AixĆ doncs, jo nomĆ©s vull donar les grĆ cies a tots aquells que estan fent tot el possible perquĆØ podem tirar endavant. Mil grĆ cies, de veritat.
Pipper
Enviat 11/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
ESPERA PASSIVA
La situaciĆ³ improvisada i espontĆ nia que ha aparegut ha estat desmesurada, les mesures han estat directes i fortes, perĆ² portar-les a ratlla ha estat impossible i passiu… L’espĆØcie humana Ć©s, biolĆ²gicament, una espĆØcie molt sociable, que necessita el contacte fĆsic i l’escalfor humana constant. Haver de frenar totes aquestes rutines diĆ ries ha estat complicat i ha estat qĆ¼estiĆ³ de temps que algĆŗ Ć©s disbauxes per la bogeria. Altres han optat per saltar-les creient, amb la seva innocĆØncia, que no els hi pot passar. La situaciĆ³ ha estat crĆtica, la nostra societat mai ha viscut una situaciĆ³ extrema com aquesta, i poder manejar-la ha estat complicat. Durant aquest perĆode s’ha pogut comprovar l’estultĆcia de l’espĆØcie humana, creient-se mĆ©s poderosa i sĆ via que qualsevol altra. No es pot saber amb certesa quan acabarĆ tot, perĆ² s’ha de agrair el suport, l’ajuda de la gent que ha estat al darrera curant els nostres.
Sara
Enviat 11/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL CONFINAMENT
En Marc Ć©s un noi de 14 anys molt inquiet que sempre queda amb els seus amics. PerĆ² va arribar una pandĆØmia mundial, i els seus pares i ell, es van haver de quedar en el seu pis de MatarĆ³. Tenien una segona residĆØncia a les Terres de lāEbre i els seus pares volien marxar cap allĆ , no ho van poder fer perquĆØ el govern ja havia proclamat lāestat dāalarma en tot el paĆs. Al cap dāunes quantes setmanes dāestar confinats i havent de fer les tasques de lāescola per lāordinador, en Marc sāestava comenƧant a cansar, perĆ² va tenir una mica d’esperanƧa i va aguantar un parell de setmanes mĆ©s. Finalment, va arribar el dia on podien sortir a fer esport, i posteriorment en una altra fase, en Marc va poder tornar a quedar amb els seus amics.
Bernat
Enviat 11/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
TORNAREM A SER ELS MATEIXOS?
12/03/2020
Aquell dia el qual ens van comunicar que es tancava tot, des de les escoles fins als petits comerƧos. Recordo que tothom sĀ“ho prenia com una ocurrĆØncia que duraria un total de 15 dies.
Al cap i a la fi, la cosa no va a anar tal com esperĆ vem sinĆ³ que va anar a pitjor, fins a tal punt de que anar a comprar sāhavia convertit en una missiĆ³. PerĆ² aquĆ el tema principal i important sĆ³n les persones, qui ens haguĆ©s dit que un virus tan petit podria haver matat a un total de 408.000 Ć©ssers humans en tot el mĆ³n.
Poc a poc van comenƧar a procedir les coses, perĆ² no dāuna manera correcta, la gent es saltava les normes i realment feia el que volia. En aquells moments l’Ćŗnica pregunta que se’m passava pel cap era: Tornarem a ser els mateixos?
Maria
Enviat 11/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
UN CONFINAMENT VARIAT
El meu confinament a la fase cero no el considero molt divertit, la veritat Ć©s que el considero bastant avorrit ja que en tots aquest dies nomĆ©s he fet els treballs de l’escola i exercici, encara que alguns dies m’ha donat per cuinar postres o a vegades el dinar perĆ² nomĆ©s era per avorriment. El meu confinament a la fase dos tambĆ© va ser en general, bastant avorrit al principi, perĆ² desprĆ©s sobretot al final va ser divertit ja que com era fase u obrien les terrasses i hi havia mĆ©s ambient perĆ² sobretot era mĆ©s divertit perquĆØ podria veure a les meves amigues. Ara ja estem a la fase dos i Ć©s millor perquĆØ ara surto diĆ riament amb les meves amigues i ara a la fase dos Ć©s millor ja puc quedar amb totes les meves amigues perquĆØ som un grup tan gran que abans nomĆ©s podĆem quedar algunes.
Aina
Enviat 10/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
CONFINAMENT
A mi una de les coses que mĆ©s m’agrada fer Ć©s jugar a la Play perquĆØ no penso en res i el temps passa rĆ pid i Ć©s una manera de no avorrir-se en aquest confinament.
Una altra cosa que tambĆ© m’ha agradat fer en aquest confinament i el quĆØ tambĆ© faig sovint Ć©s mirar a Netflix les sĆØries que mĆ©s m’agraden, i a sobre en aquest confinament han sortit moltes sĆØries i pelĀ·lĆcules molt divertides.
I per acabar una cosa que m’haguĆ©s agradat fer en aquest confinament Ć©s jugar molt a futbol perĆ² per les causes no ha pogut ser, perĆ² igualment a mi m’agrada el futbol perquĆØ em sento molt bĆ©, quan jugo nomĆ©s penso en el futbol i les altres coses no penso en elles; quan estic molt enfadat perquĆØ m’ha passat alguna cosa o m’han fet alguna cosa, quan jugo a futbol m’oblido de tot.
Karim
Enviat 10/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
AQUEST CONFINAMENT…
Aquest confinament va comenƧar el Diumenge 15 de MarƧ, amb la resoluciĆ³ PDA/739/2020 de la Generalitat, i ningĆŗ sabia el que passaria. Dos mesos mĆ©s tard, la gent surt de les cases canviades. Moltes coses han passat durant aquest confinament. Velles parelles s’han trencat, i altres han emergit. Vells amics sāhan retrobat, noves coses sāhan fet, i, de fons, fent nosa, l’institut. A la meva part, he enfortit els vincles familiars i reconnectat amb el Matheus, un amic que tenia a l’institut fins a 3r dāESO. Els deures de l’institut han seguit sent masses, i noves coses han sortit. Nous jocs que es pensava que no arribarien mai (Mount and Blade 2 i Half Life: Alyx). Personalment, he passat de fer exercici a dins de casa a fer exercici a fora de casa (vaig comenƧar quan Ć©s va poder sortir per fer exercici). Aquest confinament ha canviat molta cosa.
JJBBSS
Enviat 10/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
TANCATS
12/03/2020
Avui han tancat les escoles i han enviat a tothom a casa, ningĆŗ sap quĆØ passa, Ćŗnicament que hi ha un virus o bacteri que estĆ atacant a persones innocents arribant aixĆ a causar-los la mort.
1ĀŖ PrĆ²rroga
Ja fa mĆ©s de dues setmanes confinats, fer la compra es fa una missiĆ³ i encara que no topĆ©s de sorpresa a ningĆŗ aquesta prĆ²rroga, hem d’acceptar que ens ha fet mal.
3ĀŖ PrĆ²rroga
La situaciĆ³ s’ha normalitzat, el menjar segueix escassejant, encara aixĆ, no se’ns fa una missiĆ³ trobar queviures, la nostra alimentaciĆ³ ha canviat posant com a primer aliment els precuinats.
5ĀŖ PrĆ²rroga
Un mes se’m fa exagerat, aixĆ² ja no sembla un confinament, sortir a fer esport Ć©s l’Ćŗnica excusa que ens donen per a respirar aire fresc, la pandĆØmia sembla anar-se’n amb els dies, encara aixĆ, tots sabem que sempre seguirĆ estant allĆ .
Saurus900
Enviat 10/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
DES D’AQUĆ DALT
(Els humans, simples organismes compostos de matĆØria orgĆ nica, es veuen tan petits des d’aquĆ dalt, semblen formiguetes buscant refugi, si no estaven preparats per a una petita pandĆØmia, quĆØ pensaran quan ens llancem a atacar la seva civilitzaciĆ³)
La pandĆØmia estĆ afectant a tothom, d’una manera o d’una altra, hi ha diferents possibilitats, que si aquest virus Ć©s d’un laboratori, que si l’ha causat un pangolĆ o un ratpenat, la meva hipĆ²tesi Ć©s real, i si algĆŗ estĆ llegint aquest text Ć©s que s’ha complit, les llums a l’espai Ć©s fan cada cop mĆ©s properes, si ho mires amb un telescopi, pots arribar a apreciar el que semblen naus espacials, sĆ³n ells, sĆ³n qui he estat esperant tant de temps, aquesta pandĆØmia no Ć©s casualitat, ens estan debilitant per a poder atacar-nos mĆ©s fĆ cilment, volen dominar el planeta per a poder tenir tota la galĆ xia al seu control.
Saurus900
Enviat 10/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
FLAMES ROGES
Ja fa quasi vuitanta dies d’enĆ§Ć que tot va donar una volta per complet. Les mascaretes ja formen part del nostre dia a dia, i les nostres dues boles de cristall ja s’han acostumat a veure les hores passar a travĆ©s dels finestrals. Els llapis i bolĆgrafs han esdevingut utensilis secundaris i han donat pas a les pantalles i als teclats. La televisiĆ³ ha provocat nits de cinema a casa o simplement l’hem feta servir com a un passatemps mĆ©s. Des del meu sofĆ , cap a les vuit del vespre, es veu el cel rosat que forma flames roges darrere els edificis de la ciutat, donant lloc a unes postes de sol que fins fa dos mesos no m’havia adonat de la seva existĆØncia. Necessito que aquesta nova realitat s’esfumi. D’haver-ho sabut, haguĆ©rem gaudit i aprofitat mĆ©s els darrers mesos abans d’acabar tancats entre quatre parets?
AGG
Enviat 08/06/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
L’IMPONENT RELLOTGE
Finalment el rellotge li ha guanyat la partida al temps.
Els mesos disposen de quatre llargues setmanes.
L’hivern ha donat pas a la primavera de forma pausada.
Els dies tornen a tenir vint-i-quatre hores, amb tots els seus quarts, minuts i segons. Cap centĆØsima de segon serĆ regalada a la pressa.
Els ocells sĆ³n els encarregats d’anunciar el nou dia, ja sigui a poble, ciutat o muntanya.
L’hora dels Ć pats ha recuperat la sobretaula, la migdiada, i fins i tot els petits retrobaments entre dos cossos que es desitgen.
Les tardes sĆ³n per gaudir de l’avorriment mĆ©s absolut, on el temps s’esvaeix a poc a poc, com marca l’imponent rellotge.
Mentre, el vespre es deixa intuir entre les cortines, donant la benvinguda a una nit llarga i encisadora.
Nit, matinada, dia .
El compĆ s del rellotge segueix el seu pas rĆtmic i constant.
La noia dels passejos
Enviat 07/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
DES DE LES FINESTRES
Finestres que veuen la vergonya de qui se sent a gust en un confinament obligat, en el qual tothom pateix, perĆ² ella viu tranquilĀ·lament en la seva soledat.
Finestres que mostren com la soledat envaeix la vida de qui algun dia va tenir un company de vida.
Finestres que veuen com cada matĆ la joventut i l’esperanƧa s’uneixen per ajudar a qui mĆ©s ho necessita.
Finestres que veuen els plors i la tristesa de qui no s’ha pogut acomiadar de qui la va criar i recolzar durant tota una vida.
Finestres que veuen com un pare se n’adona de que s’ha perdut els anys mĆ©s bonics de la vida dels seus fills.
Finestres que veuen com qui necessita ser observat i alabat constantment no sap veure’s en cap mirall.
Petites vides que ningĆŗ recordarĆ , tot i ser part de la histĆ²ria.
La noia dels passejos
Enviat 07/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
DIUMENGE DE REIS
La Laia estava emocionada, inquieta.
Es va passar el dia amunt i avall per la casa, pensant en el matĆ segĆ¼ent. Li preguntava a la seva mare quina roba es posaria, al seu pare si podria dur aquella joguina que tant volia. S’apropava a la porta de casa, la obria, guaitava a un costat i a l’altre, feia un passet fora, i tornava a entrar corrent esperitada i rient, per anar a abraƧar-se als seus pares tot d’un salt. Aquella nit, a la Laia li va costar dormir, pels nervis.
I l’endemĆ , ben d’hora, ja era a l’habitaciĆ³ dels pares per fer-los llevar. La Nuria i el Miquel es van mirar, amb el cor robat per aquella alegria innocent i sincera, tot pensant en com un fet tan simple com sortir al carrer podia esdevenir motiu de tanta joia.
Era 26 d’abril, Diumenge de Reis.
Spin Doctor
Enviat 06/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
DESCONFINAMENT A L’AUTOPISTA
I arriba el dia que s’han obert les portes i agafo el cotxe. No sĆ© on anar, nomĆ©s fer quilĆ²metres, poso la rĆ dio, sense notĆcies. Busco mĆŗsica, la trobo i la poso ben alta. Vaig sola al cotxe i estic a gust. Fa calor, poso l’aire condicionat. A la carretera pocs cotxes i no accelero perquĆØ vull veure el paisatge. Aquesta autopista sempre m’ha agradat i ara sembla que han florit totes les plantes silvestres dels marges. A mĆ dreta, sempre el mar, es veu tranquil, com un mirall, d’un blau mar, el blau mar del mediterrani. Tiraria milles, creuaria la frontera, aniria sense destinaciĆ³. Canto una canĆ§Ć³ que sona i que em sĆ©, tanco l’aire condicionat i baixo les finestres. L’aire entra i m’esvalota els cabells. Stop, els mossos em paren. He creuat la regiĆ³ sanitĆ ria que no em toca. La regiĆ³ sanitĆ ria? Em sancionen. No entenc res.
Mar
Enviat 05/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
ATRAPAT!
No me’n sĆ© avenir!
Si ja m’ho deia el genoma base que no em relacionĆ©s amb desconeguts perquĆØ no em duria res de bo! Hauria d’haver fet cas a l’algoritme de seguretat quan em va avisar del perill imminent! PerĆ² la seva bellesa encisadora em va seduir i el seu cant proteic em va embruixar.
I aquĆ estic jo, un fins ara inabastable coronavirus, atrapat per una nanoproteĆÆna robĆ²tica, descodificat i confinat en un xip biĆ²nic!
Salvagora
Enviat 05/06/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
POR
Hola -QuĆØ tal, podrĆem quedar per anar a el cinema? et ve de gust? -Oi tant, perĆ² tinc una mica de por, per aixĆ² d’aquesta grip. – Mira germaneta la grip s’ha de passar si o si, no siguis ximple. – Oooh que bĆ© el cinema sense gent, nomĆ©s tres persones, Ć©s genial. Poc pensava jo el que estava a punt de succeir … De sobte un dia et lleves i el mĆ³n s’ha aturat, en els parcs ja no es pot sortir a passejar, no hi ha cotxes, tinc por germaneta. No tinguis por Ć©s una grip, els polĆtics exageren. Tinc por, estĆ morint molta gent, tinc por de no tornar a veure’t. Si alguna cosa he aprĆØs de tot aixĆ² Ć©s que cada minut s’ha de viure, i som vulnerables. Jo nomĆ©s tinc ganes de tornar-te a abraƧar, cuida’t germaneta. Tornarem anar a el cinema juntes. Un petĆ³.
Lisbet
Enviat 27/05/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
LA POMA
Tanquen les escoles a causa d’un virus.
El quart dia de confinament, en Biel veu com sa mare plora en silenci. No hi ha res que puguin fer. Viuen a dures penes i amb tot aixĆ² de la quarantena, acabaran per morir de fam.
Pel vespre, corre desesperat per la ciutat. Es dirigeix a un barri ric. Acaba de sortir per la porta d’una casa un nen.
-Hola.
-Necessito ajuda. DemĆ s’acaba el menjar que em intentat reservar la meva famĆlia i jo. Si algĆŗ no ens dona alguna cosa, ni que sigui una poma, no aguantarem. Visc a la mina, al carrer de Venus bloc dos, primer pis.
-Ćlex?- una senyora allunya al seu fill d’allĆ .- No parlis amb desconeguts.
En Biel torna a casa seva.
Pel matĆ es desperta. En obrir la porta de l’entrada, es troba una poma al replĆ .
Mar
Enviat 26/05/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
NO TOTHOM POT PASSAR LA QUARANTENA EN BONES CONDICIONS
Portem ja casi tres mesos de confinament, un de llarg i dur. La majoria es queixa de no poder fer vida normal. La cosa Ć©s que aquesta gent es queixa de haver-se de quedar a casa seva, on tenen electricitat, llum, gasā¦ On tambĆ© tenen accĆ©s a aparells electrĆ²nics, menjar i mĆ©s. PerĆ² molt pocs es preocupen de la gent amb problemes econĆ²mics. Aquestes persones no poden queixar-se de haver-se de quedar a casa, perquĆØ n’hi hi ha que no en tenen. Persones que lluiten per tirar endavant cada dia. Gent que viu en pĆØssimes condicions i no pot fer res al respecte. Tot i que seria genial donar ajuda, no tothom pot permetre-s’ho o no vol ajudar a necessitats. El que hem de fer Ć©s donar les grĆ cies per les condicions en les que passem la quarantena i seguir lluitant per tots aquells que no tenen la mateixa sort.
Laia
Enviat 26/05/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
NOUS DESCOBRIMENTS
Fa dos mesos que ni tan sols sabia quĆØ volia dir confinament i ara ja en soc una experta. De cop i volta el mĆ³n es va aturar, les hores costaven de passar, el temps s’havia adormit i les notĆcies parlaven d’una pandĆØmia global.
Durant aquest temps he inventat significats per la paraula confinament. ProvĆ© de confianƧa, de convivĆØncia i de connexions. He observat com el mĆ³n dels adults aprenia el tant necessari treball cooperatiu, confiava en un veĆ perquĆØ li portĆ©s medicaments de la farmĆ cia i connectava amb els sentiments d’altres persones compartint cassolades cada vespre.
He descobert noves pigues del meu cos, m’he distret entre notes i escales de violĆ i māhe perdut en la fantasia d’un bosc encantat amb la Harper.
Per a mi el confinament tambĆ© inclou Fi de final, de fita. Fi com el de les pelĀ·lĆcules, un final ple de nous aprenentatges.
ViolĆ
Enviat 26/05/2020 ā menors de 12 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
ENCLAUSTRAMENT
Primer mes des de l’estat d’alarma. La meva salut fĆsica i mental estan deteriorant-se per moments. Acabat de jubilar i a penes puc moure’m.
JugĆ vem a futbol. Marc, de set anys, era el porter i Erin, de cinc, intentava llevar-me la pilota. A trenta metres de la porteria, vaig xutar massa fort. L’esfĆØric va colpejar al Marc en l’estĆ³mac i el va fer caure a terra. Vaig cĆ³rrer a socĆ³rrer-li iā¦
Em vaig despertar atemorit. Un espantĆ³s dolor en les espatlles va evidenciar que l’artritis seguia aquĆ, avanƧant. Vaig ser diagnosticar fa tres setmanes. A mĆ©s del tractament, el doctor va recomanar caminar i nedar per a mantenir les articulacions amb mobilitat, perĆ² no podia, lāenclaustrament m’ho impedia.
Ahir Marc em va preguntar si podria tornar a jugar amb ells a futbol quan em curĆ©s, perĆ² vaig ser incapaƧ de contestar-li perquĆØ un nus en la gola m’ho va impedir.
Pakoart
Enviat 26/05/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
ELS TEMPS ENTRE ELS DITS
Va arribar la primavera, inundant de flors tots els racons, la vaig veure passar a travƩs de la finestra. El temps no es va aturar, cada nit va dur a un nou dia.
Vam tenir dies que el sol escalfava els vidres, dies grisos que fan tenir sensaciĆ³ de fred, dies de pluja que et posen melancĆ²lic, dies de vent que bellugaven els arbres, dies que t’adones que el jardĆ ha florit i les orenetes dansen pel cel.
Els dies passaven a travĆ©s dels vidres, com si res fos real, i un darrera l’altre va fer que la primavera s’escapĆ©s entre els dits.
Les orenetes van marxar, i va passar l’estiu sense banyar-nos al mar.
Continuo observant darrere els vidres del finestral com les fulles han perdut el color i ja gairebĆ© totes sĆ³n a terra.
Aviat tot estarĆ gelat, i qui sap la propera primavera quin temps ens durĆ .
Buttercup
Enviat 23/05/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
FORĆAR EL SOMRIURE
De tantes vegades que he sortit al balcĆ³, ja m’he aprĆØs els mapes que formen els nĆŗvols, em sĆ© de memĆ²ria la ruta que segueix el sol als matins i tinc gravada al meu cap la llista de canƧons que reprodueix la ciutat amb l’ajuda dels ocells i dels cotxes. Cada nit quan miro el temps que farĆ l’endemĆ , desitjo, amb les poques ganes que em queden per somriure, que anunciĆÆn un bon dia. Escoltar com diuen que ho serĆ , em fa pensar que tenen raĆ³, perĆ² quan em llevo, i torno a sortir al balcĆ³, tot segueix igual. No puc permetre’m forƧar un somriure, quan qui me’l provoca no estĆ al meu costat. Fer-me el feliƧ nomĆ©s em posarĆ mĆ©s trist, aixĆ que amb l’ajuda d’aquells mapes de nĆŗvols, la ruta del sol i la mĆŗsica de la ciutat, compto el temps que falta per tornar a la normalitat.
Nataraja
Enviat 23/05/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL COVID-19
I seguim confinats…
Primavera… i…
no juguen els nens als parcs,
no seuen els avis als bancs,
no corren els joves pels carrers,
l’aire estĆ molt net.
On sĆ³n els humans?
piula un ocell.
La persona que surt de casa,
porta guants i mascareta, va sol,
amb una bossa a la mĆ o un gos al costat.
Estem en estat d’alarma, confinament total.
Policia, mossos d’esquadra, i l’exĆØrcit rondant.
QuĆØ heu fet?
gruny un porc senglar.
Plou… arriba la solitud,
manca d’abraƧades, petons, rialles…
no podem apropar-nos, mantenim distancies.
Els hospitals colĀ·lapsats necessiten reforƧos,
falta material, mor āmoltĆssimaā gent.
QuĆØ estĆ passant?
rauca una granota.
El covid-19, un virus, que
no es veu, no fa soroll…
per tot el mĆ³n s’ha estĆØs,
ens estĆ matant!, en tots els sentits:
crisi sanitĆ ria, crisi econĆ²mica, crisi social…
I quina resposta hi ha?
renilla un cavall.
I seguim confinats…
Farigola
Enviat 22/05/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
D’UN DIA PER L’ALTRE
Obro els ulls i
no pot ser!
No m’ho puc creure!
Ćs veritat?
QuĆØ estĆ passant?
La realitat s’estĆ fonent!,
la humanitat sencera s’estĆ asfixiant!
Va tan despresa!
les ambulĆ ncies no paren,
i el personal sanitari com astronautes,
disfressats de dalt a baix.
Els hospitals estan colĀ·lapsats,
hi falta material.
D’un en un… pels carrers,
alguns…
amb guants i mascareta,
la distancia entre nosaltres
l’hem de mantenir,
si no volem
contagiar ni emmalaltir.
La solitud no ens deixa,
el nostre anhel, ara atrapat,
ens l’estan frenant!, confinada
la nostra llibertat, Ć©s pel covid-19,
un virus que ens estĆ matant!
Tanco els ulls,
vull despertar d’aquest mal son!
Farigola
Enviat 22/05/2020 ā majors de 18 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
EL GRAN CANVI
Aquesta pandĆØmia ens ha afectat a totes i tots, no nomĆ©s en la salut tambĆ©, per la societat suposarĆ una crisi econĆ²mica forta i sobretot ha influĆÆt psicolĆ²gicament ja que, mai ens havia succeĆÆt una cosa semblant aquesta per tant, estĆ costant molt que la gent entengui el perquĆØ de l’apariciĆ³ del Covid-19.
Ja portem mĆ©s de 60 dies tancats a casa, encara que sembli que ha passat rĆ pid hem estat durant molt de temps als nostres domicilis sense poder anar amb amics, famĆlia, viatjar… o simplement viure la vida envoltat dels que t’estimen. De vegades, penso que no ha servit de res el fet d’estar en confinament, perquĆØ per molt que tu facis el correcte, hi haurĆ altres persones que faran el que voldran i no compliran les normes establertes.
En definitiva, hem d’estar agraĆÆts del que tenim i viure la vida la mĆ xim perquĆØ no sabem quan s’acabarĆ .
Maria Ferran
Enviat 21/05/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
REFLEXIĆ DEL CONFINAMENT
Ćs increĆÆble el que estem suportant entre tots. Si fa tan sols un mes, ens haguessin dit que no anĆ vem a poder sortir al carrer, que anaven a suspendre les classes, tancar bars, restaurants, etc., no ens ho haguĆ©ssim cregutā¦ Avui, malgrat les resistĆØncies d’alguns i malestar d’altres, la nova forma de vida l’hem acceptat, l’estem acceptant … I, encara que esperem que acabi molt aviat, algunes coses com la forma de treballar, la forma de relacionar-nos, han vingut per quedar-se. Entre tots, estem fem que aixĆ² acabi ja, i puguem intentar seguir amb una vida normal. Ara mateix nomĆ©s hi ha dues coses que podem fer, mirar enrere i no tornar a cometre els mateixos errors i veure com sortirem d’aquest confinament. No estem sols.
Claudiaa
Enviat 20/05/2020 ā de 12 a 17 anys
āāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāāā
LA DESIGUALTAT
En aquests temps tant durs la desigualtat Ć©s un dels reptes mĆ©s durs per els que tenen menys recursos, com per exemple a l’hora de comprar menjar i no tenir treball a causa del covid-19, Ć©s una de les coses mĆ©s dures que a un li pot passar en aquests temps, ja que el menjar es essencial en el nostre dia a dia. Un altre cosa que desafavoreix a les persones Ć©s el estar tancats en un espai petit durant tots els dies de confinament, i aixĆ² no ajuda per la salut mental.
Margarida
Enviat 20/05/2020 ā de 12 a 17 anys
ON ESTĆ LA PRESSA?
Un dia vaig llegir a les xarxes que la pressa havia mort. Jo no crec que sigui aixĆ. EstĆ , allĆ amagada, esperant el moment oportĆŗ per sortir.
Ćs veritat que ara ja no hi ha pressa per anar a dormir, per llevar-nos al matĆ, per dutxar-nos, per vestir-nos, ni per dinar. Com aquell que diu, sembla que cada dia sigui Diumenge. No tenim pressa per res i anem fent segons tenim ganes de fer. I surts al balcĆ³, i veus als veĆÆns que no acostumes a veure mai, que estan com tu, i hi mantens llargues converses com si ho haguessis fet tota la vida.
PerĆ² arribarĆ el dia en quĆØ tot anirĆ posant-se al seu lloc i a poc a poc haurem de comenƧar a seguir els hĆ bits que tenĆem. I hem de reconĆØixer que sense la pressa es vivia millor.
Carey
Enviat 19/05/2020 ā majors de 18 anys
SOMRIURES D’ORQUĆDIA
Era a la cuina, capficada amb l’enrenou del virus, quan m’ha sorprĆØs l’orquĆdia. Tot i el meu descuit per regar-la, ha brotat. Ćs de tons rosats i blancs, suaus com les paraules que callem, com l’amor que sentim i no expressem. Me la va regalar en Toni fa mĆ©s de deu anys; el meu amor, com el seu, tambĆ© Ć©s de paraules no dites, de silencis buscats.
Aquest matĆ, mirant la tija plena de poncelles ātot i haver estat gairebĆ© oblidada, i a vegades perquĆØ no dir-ho, fins i tot insultada per la seva lletjorā m’he adonat que res l’ha aturat per donar el millor de si, i m’ha sostret un somriure.
Ara, els matins clausurats tindran una nova benvinguda, un instant de bellesa; efĆmer com les mascaretes que ens tapen els somriures d’orquĆdia que no podem oblidar.
PANGEA
Enviat 18/05/2020 ā majors de 18 anys
LA RECONCILIACIĆ
Abans del confinament la relaciĆ³ no rutllava, estava estancada i amb teranyines per tot arreu perĆ² els dies van anar canviant la mirada, el tracte, el gest, ara s’aclaria com l’aigua tĆØrbola que es torna cristalĀ·lina i se’n pot beure sense por. Es miraven l’un a l’altra, preguntant-se quĆØ havia canviat en aquells dies d’estar tancats a casa, frec a frec, les vint-i-quatre hores del dia. Era la bellesa que s’havien descobert, el parlar amable i sense crits, els petits favors que es fan quan no tens mĆ©s amic que la teva parella. Aleshores s’havia esdevingut el miracle, la carĆcia de l’Ć nima que fa florir les flors del cor, la besada suau als racons mĆ©s amagats de l’esperit. Sopaven, les mĆ scares reposaven com testimonis d’un temps passat i ella mirant-lo als ulls li preguntĆ : Et vols casar amb mi?… SĆ.
Corral
Enviat 15/05/2020 ā majors de 18 anys
GAT CONFINAT
Meeeeuuu! QuĆØ estĆ passant! Els meus companys de pis humans fa dies que no marxen, no van a treballar, ni a passejar… Tot el dia a casa i a sobre no respecten les meves coses!! Mira que els hi tinc dit, el llit nomĆ©s els hi deixo fins a les 7 h , a partir d’aquella hora Ć©s meu! Doncs no hi ha manera! Miolo i miolo per avisar-los que ja se’ls ha acabat el temps i ni cas i a sobre tenen la barra de fer-me fora! PerĆ² que s’han pensat? Crec que es deuen estar preparant per a unes olimpĆades perquĆØ tot el dia els veig fent exercici i aixĆ² que no ho havien fet mai. Alguna cosa he sentit de corona no sĆ© quĆØ… Es veu que va per llarg aixĆ², crec li diuen confinament. Quin horror! SĆ³n tan sorollosos! Socors! Que algĆŗ m’ajudi!
Marta Tro
Enviat 14/05/2020 ā majors de 18 anys
ALES
No recordo quants de dies… i sense televisiĆ³… la paret rugosa, l’habitaciĆ³ blanca, veig com s’ondulen els calaixos de la cuina, les culleres ballen i l’olla fa mĆŗsica, els follets porten esclops i no m’agrada el soroll que fan, el cloc-cloc vertiginĆ³s de quan fan curses per sobre el sofĆ . La sopa Ć©s freda, fa tres dies que l’he feta, vull marxar, vull fugir, vull anar a la platja i veure el mar, visc amb una masacareta que canta canƧons tristes, m’estic a la butaca mirant la pantalla del televisor, la meva cara, desfigurada, decaiguda, estirada… miro i miro i miro i miro i ja no hi veig el balcĆ³ Ć©s la salvaciĆ³, m’aixeco, m’hi atanso i volo… llibertat! Xof.
Corral
Enviat 13/05/2020 ā majors de 18 anys
PARACETAMOL
Des del sofĆ , estirat, es veu un tros de cel enllĆ dels pisos. Un nĆŗvol grisenc llisca lleuger, com si l’empaitĆ©s la pressa. Falten poc perquĆØ toquin les vuit del vespre i esclati la claca de mans, acompanyada de la canĆ§Ć³ de resistĆØncia figurada. Estic cansat, em fa mal el cap. Massa dies tancat al pis. La televisiĆ³ ni ajuda ni distreu. La varietat de la graella Ć©s pura ilĀ·lusiĆ³: safareig de vodevil, tertĆŗlies del jo, sĆØries ja vistes i notĆcies cuinades. No sĆ© perquĆØ m’hi perdo. L’apago. Abans de sortir al balcĆ³ i afegir-me a l’agraĆÆment colĀ·lectiu preparo un paracetamol efervescent. Me’l beurĆ© desprĆ©s, quan hagi passat el cotxe de la policia municipal fent sonar la sirena i doni per acabat l’homenatge a sanitaris i serveis essencials. Llavors la pastilla s’haurĆ diluĆÆt i m’empassarĆ© el lĆquid amb l’avidesa amb la quĆØ es fonamenta l’esperanƧa.
Figurant
Enviat 12/05/2020 ā majors de 18 anys
CONFIBANK
-AtenciĆ³ al client? l’atĆ©n Matilde, en quĆØ el puc ajudar?
-Hola bona tarda volia fer una consulta sobre la cancelĀ·laciĆ³ d’un compte corrent que ja fa massa que s’allarga la cosa i ho vull arreglar.
-Ha anat a la seva oficina?
-Mil vegades i no m’ho resolen, em remeten a vostĆØs, estic cansat, decebut i se’m passen d’un departament a l’altre com una pilota de tennis i n’estic fart.
-No es retiri li passo amb un altre departament.
-No…si no em penso moure de casa, estic perfectament confinat!
-Sap quĆØ passa? Ć©s que m’han enviat una carta amenaƧadora i la veritat estic esgotat d’aquest assumpte; sembla que per cancelĀ·lar un compte corrent hagi de fer “els treballs d’HĆØrcules”.
-Ah, no Ć©s un particular? llavors li passo amb empreses.
-No dona no, “els treballs d’HĆØrcules” no Ć©s el nom de cap empresa, Ć©s una manera de parlar.
Jakob von Gunten
Enviat 12/05/2020 ā majors de 18 anys
SANT JORDI I EL VIRUS
Aquest drac que ens ataca amb totes les seves forces, que ens fa emmalaltir i que ens roba la llibertat de viure.
Aquest drac que ens impedeix abraƧar-nos i besar-nos, que ens obliga a mantenir una distĆ ncia que no volem.
Aquest drac que ens crema amb el seu alĆØ i dona sortida a les nostres pors oblidades.
Aquest drac que s’enduu vides, sense que podem ni tan sols acomiadar-nos.
Torna Sant Jordi gloriĆ³s i travessa amb la teva llanƧa l’enemic!
Llums
Enviat 12/05/2020 ā majors de 18 anys
FANTASIA ADRIĆTICA
Far de Savudrija, penĆnsula d’Ćstria, CroĆ cia; el confinament m’ha atrapat en aquest indret apartat, davant de la riba italiana de l’AdriĆ tic; quan la boira del golf de Muggia ho permet albiro les llums espectrals i difoses de Trieste.
Somio amb la ciutat i els seus carrers; fantasiejo amb un ristretto al Harry’s Bar de la Piazza della UnitĆ , m’encamino cap a Trieste Centrale i m’hi estic una estoneta veient com surten i treni, gaudeixo de les locucions italianes que escolto furtivament: dues nonnas enraonen sobre il confinamento i la sort que tenen de no haver hagut d’anar a l’ospedale; dono un cop d’ull a la propera bottega libraria James Joyce…i de sobte, un cop de vent glaƧat em desperta del meu somni. El bora colpeja violentament la faƧana nord del far; poso cadenats, tanco portes, porticons i m’arrauleixo prop de la llanterna del Far com un capitĆ Ahab confinat.
O mais gatinho
Enviat 11/05/2020 ā majors de 18 anys
LA VIDA AL 2020
De la Xina procedia
i des d’allĆ s’estenia.
A ItĆ lia havia arribat,
encara estava allunyat.
Un dia de marƧ ens havĆem adonat
que a Espanya havia arribat,
la tranquilĀ·litat s’havia acabat
i la quarantena havia comenƧat.
Se’ns va demanar paciĆØncia
i que tots tinguĆ©ssim consciĆØncia
que per garantir la seguretat
nomĆ©s podĆem sortir al terrat.
NomƩs els gossos es passejaven
i les brosses es tiraven,
perĆ² amb compte la gent anava
per tal de no quedar infectada.
l rellotge no s’aturava
i la vida continuava,
acompanyats de mĆŗsica i esport
augmentava el nostre confort.
Amb els amics no vam quedar,
perĆ² unes trucades vam realitzar
per no desconnectar-nos
i uns somriures assegurar-nos.
Els metges van necessitar reforƧos
per realitzar grans esforƧos.
A molta gent van salvar
i a les seves cases van tornar.
Una mostra d’agraĆÆment
era cada aplaudiment,
que realitzava cada resident
quan el sol s’estava ponent.
Tutankamon
Enviat 10/05/2020 ā majors de 18 anys
PAELLA
Mentre pelo els alls se m’escapa el ganivet. “Ajuda’m!”, crido bo i separant la mĆ del cos. La sang cau a terra i m’assec per refer-me. La meva dona ve amb una tireta massa petita. Que potser no veu la gravetat de la ferida? Consulto a Google quanta sang pot perdre un home mentre ella busca una tireta mĆ©s gran. Necessito un bistec per estimular els glĆ²buls vermells i una cervesa per al dolor. Em toco la ferida. La tireta no estĆ ben posada. Torno a sagnar. Li ensenyo a la meva dona. No t’ho toquis, em diu. Insensible! La ferida pica molt, perĆ² no dic res. S’estarĆ infectant? Truco la meva mare per videoconferĆØncia. D’amagat. Em tranquilĀ·litza. Em dona instruccions. Les repeteixo a la meva dona. Surto al balcĆ³. El veĆ em diu que allĆ on governen les dones es gestiona millor la pandĆØmia. SerĆ calƧasses!
Sailor
Enviat 10/05/2020 ā majors de 18 anys
ESCRIPTORES
Ens han tancat a casa, diuen que hi ha un enemic invisible que ens vol matar. La por ho envaeix tot, deixem de tocar-nos, de mirar-nos. Les pantalles irrompen en els nostres contactes i supleixen la pell. Un grup de dones anĆ²nimes comencem a escriure un diari compartit. Al llarg dels dies la invisibilitat es converteix en llibertat, i les paraules lligades a l’Ć nima surten sense por. Quan exhaurim la foscor, comenƧa el seu oponent: paraules que acaricien la pell. Hem aprĆ©s que tot Ć©s un i per combatre la por nomĆ©s hi ha la llum de l’amor.
PANGEA
Enviat 09/05/2020 ā majors de 18 anys
ALGUNA COSA ESTĆ CANVIANT
Avui, com cada dia a les vuit, els veĆÆns hem sortit al balcĆ³ per elogiar als sanitaris. Cinc minuts desprĆ©s han passat ells, pel bell mig del carrer, agafats al mĆ nec del camiĆ³. Tots hem aplaudit mĆ©s fort, agraĆÆts i penedits per no haver-ho fet abans. Els hem seguit amb la mirada alhora que han aixecat la mĆ humilment. Ells, a qui no hem vist el somriure, tapats per una mĆ scara que no els evita impregnar-se de la ferum de les nostres deixalles, els hi hem dit per primer cop el valor que tenen.
Sentint aquest instant, una llĆ grima se m’ha escapat galta avall. SĆ, alguna cosa estĆ canviant!
PANGEA
Enviat 09/05/2020 ā majors de 18 anys
LA RESPOSTA
Li havia enviat un WhatsApp dient que el deixava i ja passaria a buscar les coses desprĆ©s del confinament, que se n’anava a casa de la seva mare i que li sabia greu, perĆ² s’havia de trobar ella mateixa. Va asseure’s al sofĆ : la solitud va moure’s entre les cadires i la catifa com una serp que engoleix la poma. NomĆ©s es sentia el tic-tac del rellotge. Ell seia amb el cap cot entre les mans, pensant. La llum era primaveral i tot tornava a la vida una altra vegada. Encara no s’ho podia creure. El cu-cut ha cantat al rellotge de paret. Ćs una nova hora. Aixeca el cap amb l’estĆ³mac corsecat per la gelosia i amb un fil de veu diu: EstĆ amb un altre.
Corral
Enviat 08/05/2020 ā majors de 18 anys
NO ĆS UN SOMNI
Vaig somiar que vivia una altra vida
On la gent s’havia de quedar a casa
Un enemic molt petit havia sortit
D’un paĆs molt llunyĆ i no Ć©s acudit.
Vaig somiar que al meu poble i mĆ©s enllĆ
On la gent gran tancada a residĆØncia
Moria desconsolada i molt trista
Afectada per aquesta greu pandĆØmia,
Vaig somiar que la gent no es conformava
Amb escoltar i aplaudir al vespre
Si no que es va aixecar i demanar:
Que la Sanitat no fos mai negociable
Que les mascaretes no faltessin mai mƩs
Que aprenguƩssim i no renunciƩssim mai.
JBMJ
Enviat 08/05/2020 ā majors de 18 anys
LA CALAIXERA
La fusta s’ha esberlat com fruita madura. El moble Ć©s vell i fa temps que resta abandonat en un racĆ³ de l’habitaciĆ³ de desembarĆ s. Ni en recordaves l’existĆØncia. Si avui el veus Ć©s perquĆØ una veueta interior ha trencat l’abĆŗlia desidiosa de l’avorriment en quĆØ vius. Retires de sobre un plec de revistes, diaris i bosses que l’envolten. En unes hi ha aparells espatllats, andrĆ²mines, i altres roba en desĆŗs de mida impossible per al teu cos. Sembla mentida el que acumulen els anys. Quan acabi el confinament haurĆ s de fer algun viatge a la deixalleria. Fas espai i amides perspectiva. No saps quĆØ guarden els quatre calaixos del moble, no ho recordes. Fins i tot et fa respecte obrir-los. Un respecte pueril, cert. L’escletxa de la fusta te’n distreu. De sobte no pots deixar de mirar-la. La mires tant que en veus tota la negror dels anys.
Astrolabi
Enviat 08/05/2020 ā majors de 18 anys
META-MORFOSEJANT
Fa uns dies, al principi de tot, la cosa va comenƧar a canviar i francament no sĆ© com acabarĆ . NomĆ©s tasto el pinso del gos; no Ć©s una delĆcia perĆ² m’estalvio de cuinar; ell s’ho mira encuriosit des del sofĆ .
Ahir mentre feia uns granets de pinso vaig pensar quina sensaciĆ³ tindria si duguĆ©s arnĆ©s. RĆ pidament vaig confeccionar-ne un de casolĆ amb una faixa vella, vaig lligar-li una de les corretges d’en Darko i a quatre grapes vaig mirar-me a l’espill del rebedor. Vaig alƧar el cap i en veure’m reflectit en la meva nova identitat canina vaig udolar de pur gaudi.
Passats dos mesos de confinament hem progressat, ell es passa el dia publicant fotos meves a les xarxes socials, jo he aprƩs a seure quan ell em borda i ell em treu quan li ho demano.
M’estĆ socialitzant: obeeixo, ja dono la poteta i no he mossegat ningĆŗ.
ZĆ© Pequeno
Enviat 08/05/2020 ā majors de 18 anys
IDEES
El cap em bull espĆØs. Se m’hi acumula un toll d’idees. Tinc paper i bolĆgraf a mĆ perĆ², quan els agafo, amb la mateixa rapidesa amb la que em reclamaven, les idees s’emboiren. No sĆ© com desfer l’embull que em ronda. Tossut, engego el portĆ til i n’estableixo setge des de la pĆ gina en blanc del processador de textos. Divago. Divago com per despistar el divagar. I per reblar l’engany escric frases soltes que a cop d’ull s’expliquen. Potser l’enllaƧ d’unes amb les altres trenarĆ una histĆ²ria. NomĆ©s m’aixeco de la cadira per anar al lavabo o menjar alguna cosa. A poc a poc teixeixo una xarxa de paraules que s’estĆ©n pel document. Mirades a distĆ ncia fan efecte, com un estol d’estornells que espera dibuixar un ball sota el cel blau. I espero. Espero. No tinc pressa. Tinc temps, l’Ćŗnic que em queda.
ColĀ·liri
Enviat 06/05/2020 ā majors de 18 anys
CONGELADES
Les han trobat despullades sota la roca mĆ©s esmolada del penya-segat, envernissat d’argelaga, abocat sobre una mar exasperada.
La desgrĆ cia fa dies que esgarrapa lleres, valls i muntanyes.
Planeja rieres i voreja pendents escarpades, ressegueix amb deler tarteres i torrents, s’enreda en capƧades milĀ·lenĆ ries i recobreix amb alĆØ de gel la inexpugnable extensiĆ³ de l’obaga.
Notes de lletres tremoloses s’arrapen a les mans entrellaƧades, desbordants de paraules enrevessades, que oculten anhels inconfessables. IdĆlĀ·lics somnis gestants d’absurds taĆ¼ts de basarda, cabdells d’ilĀ·lusions fracassades per l’anguniosa displicĆØncia dels cervells adolescents en projecciĆ³ desbocada.
PerpĆØtues dorments de somriure glaƧat desnonades de l’existĆØncia per la cadĆØncia d’un temps encantat allotjat a contracor en les seves entranyes. Ramats d’Ć nimes inescrutables conformades amb l’absĆØncia prescrita per una eternitat massa explĆcita que avui se sorprĆØn desbordada.
Ofrenes de joventut esclatant que confirmen el triomf de la falĀ·lĆ cia inherent a l’espĆØcie mĆ©s evolucionada.
I reconfinada.
Atzavara
Enviat 06/05/2020 ā majors de 18 anys
XERRADA EN PARALĀ·LEL
Ahir, una mare i una filla anaven en la mateixa direcciĆ³, xerrant. No es podien tocar com feia poquet. No es podien abraƧar, com feia poquet. NomĆ©s podien xerrar en paralĀ·lel, a la distĆ ncia de seguretat que marca la nova llei, quasi marcial, que ens han imposat per… el nostre be!!! No estic segur, perĆ² aixĆ Ć©s.
Mare i filla que, compartint el mateix camĆ, es van desitjar molta sort, en aquests moments d’incertesa. En aquests moments que, tan de bo, ens poguĆ©ssim abraƧar. Mare i filla que, potser (jo no hi era per comprovar-lo) nomĆ©s amb la mirada, es van dir: āt’estimo fillaā. āt’estimo, mareā.
Petonius
Enviat 03/05/2020 ā majors de 18 anys
LA NATURA RESPIRA I LA HUMANITAT S’OFEGA
La natura canta,
cada vegada mƩs fort,
tĆ© ganes d’alliberar-se,
l’hem explotat fins al coll.
Ella,
sempre ens parla
dels seus diversos sabors,
ara, no podem gaudir-la
de cop, confinats
ens trobem tots.
Res,
no es veu res, perĆ²
hi Ć©s,
l’enemic invisible
ens atrapa.
Virus
que s’escampa,
no ens deixa apropar,
ens ofega aĆÆllats,
i els sanitaris colĀ·lapsats.
Solitud,
la humanitat… s’ha frenat,
el so ha canviat,
i cada vegada…
mƩs ocells pel cel.
Un nou regne s’ha creat,
el coronavirus l’ha proclamat!.
Ho miris per on ho miris,
la gran crisi
acaba de comenƧar.
NingĆŗ
podia imaginar
que d’un dia per l’altre
el mĆ³n sencer
anava a capgirar-se.
Al voltant del sol
la terra gira…
el temps
no s’atura, va fent…
plou, i el vent
continua amb el seu ritme.
La natura canta
cada vegada mƩs fort,
l’hem d’escoltar?
o no!
Farigola
Enviat 29/04/2020 ā majors de 18 anys
44 DIES DESPRĆS
Fa tants dies que tenim prohibit deixar-nos portar pels carrers de la ciutat, permetre que l’atzar decideixi si dreta o esquerra, tancar, obrir els ulls i veure com la gelateria de la baixada de Santa Anna continua oferint gelats a ple hivernā¦ Vam deixar el fred enrere fa setmanes i no recordo l’olor que feia la primavera, aquella primavera de sempre. Des del balcĆ³ s’evidencia que el bon temps arriba: el paisatge canvia, perĆ² els elements que l’integren, mai: la veĆÆna que recorre en bucle cada matĆ el seu petit –i preuat!– balcĆ³, els tres companys de pis que gaudeixen d’una envejable terrassa amb llumetes que recorden aquelles nits d’estiu, la parella que celebra l’arribada dels dissabtes amb una carn a la brasa tot condemnant la roba dels veĆÆnsā¦ Qui ens haguĆ©s dit que aquelles persones invisibles es convertirien 44 dies desprĆ©s en protagonistes de la nostra quotidianitat.
Atena
Enviat 29/04/2020 ā majors de 18 anys
ENGABIADA
Lliure.
Respiro fons, feliƧ.
Els llavis es mouen en un somriure.
Em trec les sabates.
Poso els peus sobre la sorra calenta, noto les pessigolles de les pedretes entre els dits.
L’olor del mar m’envaeix el cervell mentre m’apropo a l’aigua. M’omple de records.
Els crits i riures dels nens van desapareixent a mida que el soroll de les ones Ć©s mĆ©s fort, el mar avui estĆ enfadat.
L’aigua em toca els peus i m’aturo, gaudint de la sensaciĆ³, i deixo que el vent tebi m’abraci abans d’enfonsar-me.
I com sortint de lĀ“aigua freda, amb la respiraciĆ³ tallada… obro els ulls, i el carrer Ć©s buit, no passa ningĆŗ.
El silenci em deixa sentir el cant dels ocells a travƩs del vidre, veig al fons els arbres ballant amb el vent.
Recolzo el cap a la finestra deixant que el sol m’escalfi la pell.
Sospir llarg, trist
Engabiada.
Buttercup
Enviat 24/04/2020 ā majors de 18 anys
EL GOS FANTASMA
A l’inici em va semblar un paio anodĆ, el veĆ del segon. PerĆ² a la segona setmana de confinament, quan el vaig divisar des del balcĆ³, passejant corretja en ma, el meu veredicte em semblĆ irrefutable: Aquest tio Ć©s idiota si es pensa que a aquestes alƧades el veĆÆnat no sabem pas qui tĆ© gos i qui no en tĆ©… !
Han passat molts dies i ahir em vaig creuar -per no vigilar la meva atenciĆ³ auditiva – amb la presidenta de la comunitat, que em va fer saber que coneixia perfectament el trapitxeo del seu veĆ de dalt amb aquesta sentencia: Ćs clar que s’ha comprat un gos al mercat negre per poder sortir a passejar ! em diguĆ© amb gravetat. I apropant-se temerĆ riament a menys de dos metres, afegĆ: Sento la bĆØstia panteixar a les nits!
Potser haurem de plegar amb les visites nocturnes clandestines!
Gekko
Enviat 23/04/2020 ā majors de 18 anys
LA LLIBERTAT
Les rialles de les tres amigues a la terrassa sonĆ vem com cascavells en l’aire, dotant de lleugeresa els cors de qui les escoltaven; perĆ² no tenien res que transmetĆ©s frivolitat doncs eren rialles pures i desintencionades com les dels infants, com el lliure albir de l’Ć©sser abans de capir-se subjecte.
Molts eren en aquell temps els que estĆ vem submergits en la confusiĆ³ i la impotĆØncia. Uns dormien en l’obediĆØncia a les lleis externes. Altres, com adolescents, exercien el llibertinatge egoic i narcisista. Tots reflexionaven sobre aquella que deien havia estat segrestada de les seves vides. Pocs aconseguien no jutjar els altres.
Āæ Qui pot treure a hom allĆ² que Ć©s ? diguĆ© una d’elles.
BĆ©! -va respondre la segona – sovint fa falta el temps per descobrir que a dins hi ha allĆ² que s’Ć©s i a fora allĆ² que es tĆ©…
La tercera, confiada, va mirar el cel somrient-les.
Rosella
Enviat 23/04/2020 ā majors de 18 anys
CONFINATS CADA ANY
āĆvia! Torna’m a explicar perquĆØ ens confinem dos mesos cada any?ā
āAl 2020 hi va haver la pandĆØmia, una malaltia a tot el mĆ³n que ningĆŗ sabia curar!ā
āUf! Quina por! Varen morir molts avis, oi?ā
āSi. I les famĆlies, no acostumades a estar a casa tants dies junts, es van organitzar. Les cases es varen convertir en escoles, oficines, gimnasos! CosĆem bates i mascaretes pels hospitals o fĆØiem menjars per la gent pobre. Cada dia sortĆem al balcĆ³ a cantar, tocar instruments i aplaudir als que feien les tasques mes duresā
āPerĆ², perquĆØ seguim confinant-nos cada any?ā
āL’aire, el mar es varen netejar, els ocells van tornar, la societat i els governs ens vĆ rem adonar que allĆ² que dĆØiem normalitat no ho era i vĆ rem pensar un sistema que ens permetĆ©s confinar-nos cada any per recuperar natura i famĆlia sense perdre la feinaā.
Elena
Enviat 23/04/2020 ā majors de 18 anys
SĆVIA NATURA
Dins les quatre parets del meu despatx tinc la sort d’alƧar els ulls i veure, des de la finestra del meu altell, la vida. Ara plou, ara passa un nĆŗvol, ara un ocell, apa!! que surt el sol!!!. La natura camina i camina, no hi entĆ©n de confinament, no sap que l’observo cada dia i l’envejo perquĆØ Ć©s lliure, i enyoro aquesta llibertat. Estimada natura, quan et pugui abraƧar ho farĆ© i t’olorarĆ© i t’estimarĆ© encara mĆ©s, perquĆØ em dones pau i em transportes a temps passats i em dones pistes del quĆØ necessites, sĆ, no pateixis, crec que ho hem entĆØs.
Maia
Enviat 23/04/2020 ā majors de 18 anys
MIRADES
Mirava i nomĆ©s veia mirades perdudes. Mirades que buscaven on mirar per trobar allĆ² que ara veurien. AllĆ² que, aquell mal son, ara els faria veure. AllĆ² que, encegats per mirar cap a lluentors buides, no havien vist fins que, minvats de tot, havien obert els ulls. Mirava i nomĆ©s veia mirades ād’ara siā.I va parar un instant i va pensar que era feliƧ. Tot aixĆ² ella ja ho veia abans. Abans de tot. Abans de res. NomĆ©s glatia per poder tornar. Per retrobar somriures perduts i mirades dolces. NomĆ©s calia tornar. El seu, no havia estat un temps perdut. I es va mirar i va somriure.
Laura Delvent
Enviat 23/04/2020 ā majors de 18 anys
|
