Termini de presentació de sol·licituds: de l’1 al 21 de juny de 2023
El Consell Comarcal del Maresme amplia pressupost i aquest any destinarà 60.000 euros (19.000€ més que a l’anterior edició) a fomentar l’activitat cultural mitjançant una línia de subvencions a projectes d’interès públic o social que tinguin incidència en l’àmbit comarcal.
La convocatòria, publicada avui, estableix que poden rebre subvenció els projectes que estiguin vinculats a l’activitat de foment, millora, impuls i desenvolupament d’activitats presencials i/o no presencials que les entitats representatives dels sectors culturals i/o dels seus professionals duguin a terme a la comarca aquest any per donar projecció a la professió i fomentar una major presència del sector en la cultura i en la societat, dins el àmbits de la gestió cultural, la difusió artística i el patrimoni cultural.
Les subvencions s’atorgaran, per un import màxim de 5.000 euros, a aquelles sol·licituds que obtinguin millor valoració, segons els següents criteris:
Descripció de les activitats o projecte pels quals se sol·licita la subvenció, fins a 15 punts
Àmbit d’influència territorial comarcal del projecte, fins a 15 punts
Col·laboració i interacció entre projectes d’altres entitats, fins a 10 punts
Viabilitat del pressupost de les activitats o projecte, fins a 5 punts
Existència i coherència d’un pla de comunicació, fins a 5 punts
Mitjans i criteris d’avaluació de l’activitat o projecte, fins a 5 punts
Aquest és el segon any que el Consell Comarcal obre una línia de subvenció per fomentar l’activitat cultural del Maresme
El catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, Pere Molas i Ribalta pronunciarà una conferència sobre “Inspectors de fàbriques al segle XVIII” el proper dimecres 9 de juny. L’acte està organitzat per l’Arxiu Comarcal de Mataró dins la III Setmana Internacional d’Arxius.
La conferència del Dr. Pere Molas tindrà lloc a les 19.15h a la seu de l’Arxiu Comarcal (“Can Palauet” carrer d’en Palau 32-34). Prèviament, a les 19.00h el president de la Fundació Vilaseca Pere Vilaseca donarà la benvinguda als assistents.
Amb motiu de la celebració de la III Setmana Internacional d’Arxius també s’ha programat una visita al Museu del Gènere de Punt (Fundació Jaume Vilaseca) que es realitzarà entre les 17.00h i les 18.00h.
Arenys de Munt ha estat aquest any la seu de l’acte oficial de lliurament de guardons als guanyadors i guanyadores de la XXVI Mostra Literària del Maresme. En aquesta edició hi han participat obres de 18 municipis de la comarca: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona. Cabrils, Caldes d’Estrac, El Masnou, Montgat, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El jurat de la XXVI Mostra Literària del Maresme format per Jaume Prat, Jordi Bonet, Josep Lluís Rodríguez Bosch i Míriam Lloret ha decidit premiar els següents participants relacionats a continuació:
P R O S A
G R U P A
1r PREMI
LEMA: PIPLUP
TÍTOL: TIANA I EL TRAMVIA MÀGIC
AUTOR: JORDI PINEDA SEGURA
TIANA
2n PREMI
LEMA: GUINEUETA
TÍTOL: EL CAVALL SALVATGE
AUTOR: MARIA RUIZ CREMADES
CALDES D´ESTRAC
G R U P B
1r PREMI
LEMA: ANIMALS DE GRANJA
TÍTOL: ANIMALS DE GRANJA
AUTOR: PILAR ALENYÀ FÀBREGUES
EL MASNOU
2n PREMI
LEMA: CRISÀLIDA
TÍTOL: A8P11, UN MARCIÀ A ARENYS DE MAR
AUTOR: PATRÍCIA DE LA TORRE RAMOS
ARENYS DE MAR
G R U P C
1r PREMI
LEMA: ATA
TÍTOL: L´HORITZÓ
AUTOR: ESTER CANTALLOPS MAJÓ, 13 ANYS
ARENYS DE MUNT
2n PREMI
LEMA: DIANA
TÍTOL: “ALIS”
AUTOR: RUTH MARGÜENDA POMAR
PREMIÀ DE MAR
G R U P D
1r PREMI
LEMA: SOL DE MITJANIT
TÍTOL: CLAR DE LLUNA
AUTOR: MARCEL FERNÁNDEZ ROCA
TORDERA
2n PREMI
LEMA: BLANCA
TÍTOL: UN SOMRIURE
AUTOR: AINA MARTÍNEZ ZURITA
ARENYS DE MUNT
G R U P E
1r PREMI
LEMA: CELÍSTIA
TÍTOL: LA DANSA DE LES ESTRELLES
AUTOR: JOSEP MAS RIBALTA
PREMIÀ DE MAR
2n PREMI
LEMA: FLOR
TÍTOL: LA INVERSA
AUTOR: AIDA MARTORI MUNTSANT
ARENYS DE MUNT
G R U P F
1r PREMI
LEMA: JOHN GALT
TÍTOL: A L´ALTRE COSTAT DE L´ESTÍGIA
AUTOR: MARIÀ FERNÁNDEZ SALTOR
EL MASNOU
Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: Teià, Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Sant Pol de Mar.
Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.
CABRERA DE MAR:
Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i
Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.
ÒRRIUS:
Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).
SANT POL DE MAR:
Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).
SANT VICENÇ DE MONTALT:
Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.
SANTA SUSANNA:
Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.
TEIÀ:
Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.
El Consell Comarcal del Maresme edita en versió auidollibre l’obra “Els amors fan l’amor” en motiu del reconeixement de la seva autora, Maria Català Serra, a la Trobada d’escriptores del Maresme 2022. Aquí el podeu escoltar.
La XLI Mostra Literària del Maresme posa punt i final reunint a Premià de Mar els guanyadors i guanyadores d’aquesta edició en la qual han concursat més de 300 obres presentades per 27 ajuntaments de la comarca als quals va agrair la seva implicació la consellera de Cultura del Consell Comarcal Marta Rovira.
Rovira també va posar en valor la feina que realitzen les biblioteques municipals que van estar representades a l’acte per la Cap de la Xarxa Urbana de Biblioques de Mataró i Cap de zona Maresme XBM Irene Feliu.
Els parlaments oficials van fer especial menció a la necessitat de defensar la llengua catalana en les formes d’expressió oral i escrita i van animar tothom a escriure i a llegir perquè, tal com va dir l’alcalde de Premià de Mar Rafa Navarro, “per escriure cal llegir ja que la lectura és la que ens dona la base i la cultura“.
I com a mostra de l’art de l’escriptura, la maresmenca Georgina Dalmau -Premi Protagonista Jove 2024 convocat pel Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil per l’obra “Gossos salvatges”- va encoratjar tothom a explorar el seu procés creatiu.
Com és habitual, tots els treballa guanyadors de la Mostra Literària del Maresme queden recollits en un llibre que també té la seva versió online (es pot descarregar des d’ AQUEST ENLLAÇ). en aquesta edició la imatge que ha acompanyat la Mostra és obra del dissenyador premianenc Ramon Martínez Pascual.
El Consell Comarcal del Maresme ja comença a preparar les bases que regiran la propera edició de la Mostra Literària del Maresme que, com va anunciar la consellera Marta Rovira, presentarà novetats. Entre d’altres, s’està treballant per afegir una categoria d’històries il·lustrades per “atraure totes les persones amants del món del còmic“.
PREMIS de la XLI MOSTRA LITERÀRIA DEL MARESME
El Jurat format per Marta Cava, Núria Pera, Jaume Prat i Roser Muntañola, ha atorgat els següents premis:
GRUP A – Prosa (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La sirena Clàudia i la seva amiga Mia de Carlota Claus Garí (Sant Andreu de Llavaneres).
SEGON PREMI: El Parc Nacional d’Aigüestortes de Kai Urzai Vidal (Sant Vicenç de Montalt).
ACCÈSSIT: La Megapatata d’Arlet López Bota (Tordera).
GRUP A – Poesia (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La rosa i la natura, de Noa Sánchez Herrero (Premià de Mar).
SEGON PREMI: Piano, d’Anna Bustos Clausell (Sant Andreu de Llavaneres).
GRUP B – Prosa (de 9 a 11 anys)
PRIMER PREMI: Ens veiem a Neptú d’Aina Corbalán Gutiérrez (Dosrius).
SEGON PREMI: Els desastres de la Neus de Mila Gispert Sangerman (Arenys de Munt).
ACCÈSSIT: Escac i mat de Guillem Vall-llobera Orteu (Teià)
GRUP B – Poesia (de 9 a 11 anys)
PRIMER PREMI: 146 dies de Lucía Pérez Escobar (Cabrils).
SEGON PREMI: Un sentiment dins meu de Laia Tell Sagué (Sant Andreu de Llavaneres)).
ACCÈSSIT: Oda a la pizza de Roger López Carbó (Arenys de Munt)
Grup C- Prosa (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: La comtessa del castell de Burriac de Jade Juárez Carneros (Cabrera de Mar).
SEGON PREMI: I de sobte, la veïna de Blai Gispert Sangerman (Arenys de Munt).
ACCÈSSIT: Per ella, per totes d’Ares Carrasco Espino (Montgat)
Grup C- Poesia (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: Un minut de silienci d’Anna Buch Vidiella (Cabrils).
SEGON PREMI: T’estimo de Sandra Comas López (Sant Vicenç de Montalt).
Grup D- Prosa (de 15 a 18 anys)
PRIMER PREMI: Un somni d’ultramar de Jan Nadal Aguiló (Arenys de Munt).
SEGON PREMI: La mare treballa de Lucía Cerván Campo (Sant Andreu de Llavaneres).
ACCÈSSIT: La burla de la vida de Carla Dellunde Maldonado (Malgrat de Mar).
Grup D- Poesia (de 15 a 18 anys)
PRIMER PEMI: Resistir por ser de Júlia-Delfina Rossell Salazar (Arenys de Mar).
SEGON PREMI: Enveja mal entesa d’Elsa Huang (Montgat).
Grup E- Prosa (de 19 a 25 anys)
PRIMER PEMI: Aquell que trencarà el cicle interminable de l’odi d’Ian Chico Rodríguez (Canet de Mar).
SEGON PREMI: La loteria de Neus Fernández Benito (Argentona).
Grup E- Poesia (de 19 a 25 anys)
PRIMER PREMI: Vint-i-tres hiverns d’Estel Prim Pou (Vilassar de Mar).
SEGON PREMI: Au de pas de Jana Mártir Alfaro (Arenys de Munt).
Grup F- Prosa (més grans de 26 anys)
PRIMER PREMI: La darrera mocadera de Pere Comeche Padilla (Dosrius).
SEGON PREMI: En bot, un lletraferit molt eixerit de Pere Soler Matutes (Premià de Mar).
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.
Igual que va fer amb el primer volum, Daniel Rangil ha escollit el Consell Comarcal del Maresme per fer la primera presentació del llibre “Vògits, modolons i desfedors” que acava de sortir d’impremta. El president del CCM, Josep Jo ha destacat el laboriós treball de recerca fet per l’autor a partir de les converses amb 140 persones i ha puntualitzat que “saber com era el nostre territori i com vivia la gent quatre generacions enrera ens ajuda a entendre el present i també ens ensenya un model de vida completament sostenible”.
Al llarg de les 300 pàgines del llibre es pot trobar un model de vida marcat pels cursos fluvials del Maresme i pel lligam a la terra. La dependència d’aquests dos elements va propiciar un munt d’oficis que ara ja formen part de la història. Els saurins que tenien les seves tècniques per trobar aigua subterrània com en Josep Montsant de Sant Cebrià o en Josep Pujol de Calella; els minaires (n’hi havia molts a Arenys de Munt que treballaven per Llavaneres i Mataró….); els moliners com la família Bassols que havien fet anar molins de Sant Iscle i de Malgrat; els cistellers com Joan Solà de Tordera….etc. També es recullen les històries dels oficis més vinculats a la terra: masovers, majordoms, mossos i minyones….
Un altre capítol està dedicat a la vida a l’entorn de la masia i al conreu dels aliments que han marcat la nostra dieta mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera i als productes que poc a poc s’han anat integrant als conreus del Maresme: la patata, les garrofes i les maduixes. Pel que fa a aquest darrer, en el llibre surt recollit el record de Nicolau Vila que explica que el començament del conreu de la maduixa a Calella va ser gairebé un accident quan va arribar a can Saleta una maduixera procedent de França i tot i no saber quin tipus de planta era la van posar al jardí. Si aquest record s’ajusta al temps, aquest any hauriem de celebrar el centenari del conreu de les maduixes al Maresme.
El llibre “Vògits, modolons i desfedors” acaba explicant records i històries del paper que el bestiar productiu i el bestiar de treball jugava a les masies. Les històries es complementen amb una vintena de fotografies de l’època que mostren els treballs, la vida i alguns fets històrics com la inundació del carrer del Mar de Malgrat de Mar el 1912 o la torderada de setembre de 1971.
Daniel Rangil ja està preparant el tercer volum de la trilogia que apareixerà el 2010.
El proper 13 de març s’inaugurarà a la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Eginyers d’Edificació de Barcelona l’exposició “600 anys del poble gitano a Catalunya” una mostra que repassa les contribucions culturals, socials, lingüístiques i artístiques que aquest poble ha aportat a la societat catalana des de la seva arribada l’any 1415.
L’exposició, que es podrà visitar fins el 26 de març, posa de relleu la riquesa de la cultura gitana a través d’11 plafons. Es tracta d’una mostra promoguda pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat per donar visibilitat i promoure la història i la cultura gitana com a part de la cultura catalana.
L’exposició, que arriba al Maresme de la mà del Consell Comarcal, fa un recorregut pels diferents moments de la història:
600 anys del Poble Gitano a Catalunya. Un poble dins un país
La diàspora gitana. Apunts d’un llarg viatge
Terres d’acollida? Repressió i persecució d’un poble viu
Aportacions de la cultura gitana a Catalunya
Exclusions demogràfica i socioeconòmica
Repressió i mobilització social
Associacionisme feminista
El Poble Gitano a l’època democràtica
Orgull gitano davant l’estigma, lluita col·lectiva contra les desigualtats
L’ACTE OFICIAL D’INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ S’HA SUSPÈS!!!
HORARIS DE VISITA DE L’EXPOSCIIÓ:
Dilluns, dimarts i dijous, de 9.00h a 13.00h
Dijous, divendres i dissabtes, de 18.30h a 20.30h
Diumenges, d’11.30h a 13.30h
Data: 2020-03-13
Lloc: Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes i Enginyers d’Edificació
Adreça: C/ d’en Xammar, 2 – 08301 Mataró
Ho organitza: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat en col·laboració amb la Delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes i Enginyers d’Edificació i el Consell Comarcal del Maresme
En marxa la XXXVIII edició de la Mostra Literària del Maresme. Els ajuntaments publiquen les bases de l’edició local.
Aquest any el municipi amfitrió tornarà a ser Teià que va ser-ho també l’edició anterior però que per raons de seguretat sanitària no va poder realitzar el lliurament de premis.
En aquest apartat recollim les diferents convocatòries dels municipis participants.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.
