Molt han canviat els paisatges, els constums i les activitats que marquen el ritme dels pobles i ciutats del Maresme. El llibre “El Maresme desaparegut” fa vista enrera i, a través d’una selecció de fotografies dels 30 municipis de la comarca, ens trasllada al període comprés entre finals del segle XIX i mitjans del XX.
El volum, editat per Efadós en col·laboració amb l’Arxiu Comarcal i el Consell Comarcal del Maresme, és el primer volum de la col·lecció “Catalunya desapareguda” que abarca un territori comarcal.
Tenen llibre propi Alella (2020), Arenys de Mar (2019), Calella (2020), Pineda de Mar (2020), Malgrat de Mar (2019), Mataró (2017) i Vilassar de Mar (2018), i s’estan preparant els volums específics de Cabrera de Mar i Santa Susanna.
“El Maresme desaparegut”, novetat de Sant Jordi 2021, és un llibre de tapa dura de 184 pàgines que s’articula en tres capítols. El primer comprèn les localitats de l’Alt Maresme, començant per Tordera i Palafolls i arribant fins a Arenys de Munt i Arenys de Mar; el segon, el del Maresme Central –el més proper a Mataró–, comprèn les poblacions de Caldes d’Estrac i Sant Vicenç de Montalt fins a Argentona i Cabrera de Mar, i el darrer abasta les localitats del Baix Maresme i engloba les viles situades entre Vilassar de Mar i Cabrils, fins a Montgat i Tiana.
La major part de les imatges provenen dels fons de l’Arxiu Comarcal del Maresme, però també incorpora fotografies conservades en altres arxius públics i privats. La selecció d’imatges, els escrits dels capítols i els peus de foto són obra de l’historiador i director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano.
La partipació en el projecte del Consell Comarcal permetrà que “El Maresme desaparegut” arribi a totes les bibliotecas públiques del Maresme. “D’aquesta manera posem a l’abast de tothom la memòria gràfica del nostre territori” ha declarat el conseller delegat de Serveis a les persones, Marc Bosch.
La Trobada d’entitats de recerca local i comarcal es dedica aquest any a la conflictivitat bèl·lica al Maresme. Es tractaran diferents aspectes vinculats a les èpoques de conflicte en diversos moments històrics. La trobada, que se celebrarà el 3 de desembre a Vilassar de Dalt, recollirà aportacions d’entitats i grups de recera que hagin treballat aquesta temàtica per a aconseguir una fotografia fidedigna de la incidència dels diferents conflictes bèl·lics al Maresme i de la societat on es produïen.
La V Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, coordinada per l’Arxiu Comarcal de Mataró, s’emmarca en els actes programats pel Grup de Recerca la Filferrada i per l’ajuntament de la població en motiu de la celebració del 75è aniversari de la Guerra Civil i Revolució al Maresme.
PROGRAMA:
9:30h.- Rebuda dels participants i lliurament de les acreditacions
9:45h.- Inauguració de la jornada
10:00h.- Ponència: “Associacionisme obrer vilassarenc: tasca social i cultural en contextos conflictius”, a càrrec d’Albert Ciller, representant del Grup de Recerca “La Filferrada” de Vilassar de Dalt.
10:30h.- Pausa – Cafè
11:00h.- Presentació de les comunicacions
13:30h.- Presentació de nous centres participants
13:45h.- Proposta de conclusions de la V Trobada, a càrrec de M. Carme Jiménez, directora de l’Institut Ramon Muntaner
14:00h.- Dinar al restaurant La Massa
16:00h.- Visita a diferents espais vinculats a l’associacionisme obrer vilassarenc.
COMUNICACIONS que es presentaran
PONENT
La guerra en la antigüedad
Joaquim Illa
La guera civil catalana i el patrimoni arquitectònic (1462-1472)
Joaquim Graupera (Grup Història del Casal)
“David contra Goliat”. L’expedició militar de Rafael Nebot per les terres maresmenques (juliol – octubre 1713)
Alexandra Capdevila
El redreçament dels Sans de Monrodon a Arenys de Munt després de la Pau de Viena (1725)
Mercè Colomer
Els efectes de la Tercera Guerra Carlina al Masnou
Rosa Toran
L’estrany cas de Dr. Jekyll i Mr Pina
Ramon Anglada (Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d’Alella)
Morts registrats a Argentona durant la guerra civil
Margarida Colomer (Centre d’Estudis Argentonins)
La pèrdua del patrimoni artístic a la comarca del Maresme
Jordi Amat (Associació Amics de Calella)
Consideracions sobre la violència a la reraguarda del Maresme (1936-1939)
Jordi Amat (Associació Amics de Calella)
Refugiats a Sant Cebrià durant la guerra civil
Marta Colell (Centre d’Estudis de Sant Cebrià)
Alella, poble d’acollida: nouvinguts i refugiats (1936-1939)
Jordi Albaladejo (Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d’Alella)
Estudi, documentació i conservació dels refugis de la Bassa, de ca l’Escloper i del camp de futbol
Grup Búnquers d’Arenys
El búnquer de la platja de la Mar Xica de Vilassar de Mar. Un exemple paradigmàtic de la precarietat dels búnquers maresmencs.
Alexis Serrano i Daniel Sirera (Centre d’Estudis Vilassarenc)
Història, memòria i interpretació. Esbossos de la guerra civil i repressió franquista
Francesc Bonastre (Centre d’Estudis Pinedencs)
El Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral. Recursos sobre història militar per a la recerca local
Toni Marí (Museu Arxiu de Vilassar de Dalt – Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral)
Data: 2011-12-03
Lloc: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt
Adreça: Carrer Marquès de Barberà, 9. VILASSAR DE DALT
El Conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Felip Puig, presidirà l’acte de presentació del Mapa dels escenaris del Maresme 1713-1714 que se celebrarà al Born Centre Cultural de Barcelona el proper dissabte, 7 de juny. La cloenda de l’acte, organitzat per la Comissió Maresme Commemoració 1713-14, serà a càrrec del President del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez i Camarasa.
Data: 2014-06-07
Lloc: Sala Moragues del Born Centre Cultural de Barcelona
Ferran el Catòlic va emetre el 1505 el privilegi reial que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i convertir-se en municipi. El document, el més antic del fons municipal, ja es troba a les dependències de l’Arxiu Comarcal. L’alcalde Andreu Bosch l’ha lliurat al director de l’Arxiu, Alexis Serrano, per a la seva conservació.
Aquest document, crucial per la història de Teià, inicia el procés que culminarà amb el trasllat a l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) de la resta de documents que formen part del fons històric del municipi. Teià, igual que han fet altres ajuntaments del Maresme, ha cedit en comodat el seu fons municipal per tal que l’Arxiu Comarcal vetlli per la seva conservació i faciliti la seva consulta.
Juntament amb el privilegi reial de 1505, s’han lliurat a l’ACM 2 còpies del document que daten una del segle XVII i l’altra del XVIII, i el plànol del terme i vila de Teià de 1865.
Segons explica el director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano, el privilegi reial sancionat per Ferran el Catòlic l´any 1505 és un document excepcional i de gran valor i contingut històric ja que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i incorporar-se al patrimoni reial, tot iniciant un procés de municipalització que perdura fins avui dia. Aquest document va permetre no només l´afranquiment de la vila sinó la institucionalització dels càrrecs electes que havien de regir la vida col·lectiva i el patrimoni comunal des de llavors i per sempre.
La resta del fons històric del municipi, conjuntament amb el fons fotogràfic Magem s’aniran traslladant els propers dies a l’Arxiu Comarcal on els documents seran classificats, inventariats i catalogats. A més, se’n farà la descripció a partir de la norma de Descripció Arxivística de Catalunya (Nodac), que segueix els paràmetres estàndards internacionals de descripció arxivística. I, en paral·lel, es carregaran, per ser consultats a Internet, els llibres d´actes de les sessions de ple que s´han digitalitzat durant el mes d´agost. L´objectiu és que la descripció completa es pugui consultar a partir del primer semestre de l´any 2017 al portal “Arxius en línia” de la Generalitat de Catalunya, tot seguint el quadre de classificació per fons municipals aprovat darrerament pel Departament de Cultura de la Generalitat.
El taller l’ha organitzat l’Arxiu Comarcal de Mataró
L’Arxiu Comarcal de Mataró ha reiniciat el cicle “Dissabtes a l’arxiu” amb l’organització del taller: “Causes de degradació del patrimoni documental i condicions per a la seva conservació”. El tema ha estat d’interès per als professionals del sector que han cobert totes les places disponibles.
21 arxivers, bibliotecaris de biblioteques especialitzades, col·laboradors de centres d’estudi i de museus van assistir el dissabte passat al taller “Causes de degradació del patrimoni documental i condicions per a la seva conservació”. En el decurs de la sessió, tal i com indicava el títol del taller, es van donar pautes per detectar quan un patrimoni documental està entrant en fase de degradació i què cal fer per conservar-lo.
El taller va combinar les exposicions teòriques amb l’apartat pràctic en el qual els assistents van poder veure exemples d’intervencions de restauració i fer pràctiques de neteja en sec de documents afectats de brutícia, de consolidació d’urgència per evitar perdre la documentació fragmentada i de materials de conservació i de protecció.
La sessió va està impartida per Carme Bello i Àngels Borrell, expertes en la conservació i restauració de llibres, de material d’arxiu i de documents gràfics.
El divendres 10 de juny se celebrarà a l’Arxiu Comarcal de Mataró una jornada a l’entorn dels “emprenedors del Maresme i els naufragis dels vaixells: llagut Sant Pedro, transatlàntics Titanic i Príncipe de Asturias, i mercat Mirotres (1803-1920)“. Aquesta jornada s’emmarca dins les activitats programades a la IV Setmana Internacional d’Arxius.
PROGRAMA:
18.10h-18.45h: “Una ullada a les condicions de temps i a l’actuació nàutica en els naufragis: del llagut San Pedro (1803), dels transatlàntics Titanic (1912) i Príncipe de Asturias (1916), i del mercant a motor Mirotres (1920)”, a càrrec de L. Carbonell i Relat, professor jubilat de la Facultat de Nàutica.
18.45h-19.00h: “Notícia del naufragi del llagut San Pedro a la platja d’Argentona”, a càrrec de Roa Almuzara, directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró.
19.00h-19.30h: “José Pedro i Francisco Carrau, originaris de cal Franciscó de Vilassar de Mar i el naufragi del Titanic,” a càrrec de Sara Masó i Maristany, escriptora i periodista.
19.30h-19.45h: Pausa
19.45h-20.30h: “Els germans Miró Trepat, constructors-promotors de les drassane de vaixells de formigó armat a Malgrat de Mar i del mercant Mirotres”, a càrrec de Sara Masó i Maristany, escriptora, periodista i néta de Maria Antònia Miró Trepat.
Data: 2011-06-10
Lloc: Arxiu Comarcal de Mataró (Can Palauet. Carrer d’en Palau 32-34 de Mataró)
Ho organitza: Arxiu Comarcal de Mataró amb la col·laboració de Consell Comarcal del Maresme, ajuntament de Mataró i Departament de Cultura de la Generalitat
La Mostra Literària del Maresme ha tornat al lloc on va començar. El Masnou va acollir l’acte de lliurament de premis de la primera edició, el 28 d’abril de 1984, i ha tornat a ser el municipi on 40 anys després s’han aplegat autoritats locals i les maresmenques i maresmencs premiats.
En un emotiu acte on tant l’alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, com la consellera de Cultura, Marta Rovira, van tenir paraules de record a la trajectòria de la Mostra, es va fer el lliurament de premis que va culminar amb un especial pastís de celebració que reproduïa la imatge que l’artista Mar Torrano ha fet especialmet per aquesta quarentena edició del certamen literari.
La Mostra Literària del Maresme va ser una iniciativa de les regidories de Cultura dels ajuntaments de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt, Cabrils, Tiana, Alella, Teià, El Masnou, Montgat, Argentona i Dosrius. Aquests 11 municipis presentaven el certamen l’any 1984 defensant que “un dels nostres objectius prioritaris ha d’ésser el fornent de tot alló que contribueixi a la formació i la consolidació d’una veritable consciència comarcal, base fonamental de qualsevol futura divisió territorial de Catalunya que pretengui estar arrelada entre els seus ciutadans” .
40 anys deprés, la Mostra Literària, impulsada pel Consell Comarcal del Maresme, manté el mateix format: una fase local i una final comarcal i en aquesta edició han concursat obres de 27 dels 30 municipis de la comarca.
El Jurat format per Elisenda Guiu, Guillem Vallejo, Núria Pera i Jaume Prat, ha atorgat els següents premis:
GRUP A – Prosa (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La porta misteriosa de Mila Gispert Sangerman (Arenys de Munt). Per l’original forma en què tracta les expectatives d’una nena davant d’una festa d’aniversari, i coherència narrativa i ben estructurada
SEGON PREMI: Un llit peculiar d’Adrian Arquelladas Bernat (Montgat). Pel llenguatge clar i senzill, i els valors que transmet la narració.
ACCÈSSIT: La Blancaneus després del final del conte d’Ada López Vilaró (Cabrils). Per com capgira el conte popular, aportant una visió molt més actual a la seva protagonista.
GRUP A – Poesia (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: Gina, de Vera Pérez García (Tordera). Per la musicalitat del poema, la naturalitat en l’expressió i el bon tractament temàtic.
SEGON PREMI: Papa, d’Alexandra Capdevila Morales (Sant Andreu de Llavaneres). Per com desenvolupa l’amor cap a un pare amb una gran riquesa de comparacions i des de la tendre visió d’un infant.
ACCÈSSIT: L’elefant que s’ha equivocat, de Ian Lupo Pereira Lissia (Dosrius). Per la capacitat de síntesis del poema que amb pocs versos resumeix la dimensió de la vida de la natura des dels ulls d’un nen/a.
GRUP B – Prosa (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: Aventura al museu de Conrad Rodríguez Acosta (Canet de Mar). Per la bona tècnica del relat i el seu bon desenvolupament, ben construït i ben escrit. És una història ocurrent, divertida, dinàmica i desperta interès per la lectura.
SEGON PREMI: El viatge de l’ocell de Leyre López Quiroga (Alella). Està ben escrit, se’n destaquen especialment les transformacions en ocell i com a partir d’aquí es van succeint una sèrie d’aventures imaginatives i originals.
GRUP B – Poesia (de 6 a 8 anys)
PRIMER PREMI: La festa major d’Aran Herrero (Vilassar de Mar). Es destaca l’alegria i com va revivint, vers a vers, tot el recorregut de la festa major.
SEGON PREMI: La papallona daurada d’Ot Nardi Plana (Arenys de Mar). Breu i senzilla composició que es converteix en un metàfora de la bellesa de la llibertat a través d’una papallona.
Grup C- Prosa (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: Camps sembrats d’errades d’Alexandra Josa Marcos (Alella). Un relat ben sorprenent. Guarda la incògnita i l’interès fins el final. És una lectura que atrapa.
SEGON PREMI: Quan les vaques volin d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt). Una història reveladora i ben treballada. Es valora el fet que dóna veu a una generació de dones que van ser silenciades, manipulades, frustrades i reprimides.
Grup C- Poesia (de 12 a 14 anys)
PRIMER PREMI: Efímer d’Elsa Huang (Montgat). Mostra al lector a través del mirall el monstre en què es converteix el protagonista i la seva lluita vital.
SEGON PREMI: El carrer de Nil Velasco Andinyac (Teià). Se’n destaca la senzillesa, la musicalitat. Però sobretot, com a través de la senzillesa, la quotidianitat pot estar plena de bellesa i ens fa veure com aquesta realitat moltes vegades se’ns escapa i no podem percebre-la i per tant gaudir-la.
Grup D- Prosa (de 15 a 18 anys)
PRIMER PREMI: 8:58 de Gala Amado (Premià de Mar). Pels recursos emprats, lingüístics i literaris, que condueixen amb agilitat per una història fresca i un final sorprenent.
SEGON PREMI: Nit estrellada de Jana Aubanell Martín (Malgrat de Mar). Pel tractament profund i honest d’un tema de màxima actualitat, narrat amb gran sensibilitat i cura.
ACCÈSSIT: Genèric? de Mar Belmonte Mancera (Mataró). Per l’originalitat de la proposta al temps que convida a la reflexió sobre un tema actual.
Grup D- Poesia (de 15 a 18 anys)
PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona). El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un paper rellevant la buidor de tot plegat.
Grup E- Prosa (de 19 a 25 anys)
PRIMER PEMI: L’ombra del xiprer és llarga als cementiris de Neus Fernández Benito (Argentona). El jurat destaca com el text a través d’una prosa aclaparadora, atapeïda, lenta amb una pudor penetrant supera el lector que ja entreveu el final fatídic del protagonista. Està molt ben treballat i tot fa pensar que el que s’hi narra no pot ocórrer d’una altra manera.
SEGON PREMI: Totes les coses de Gerard Camps Romaguera (Tordera). El jurat valora com a partir del títol que podria semblar molt genèric parla del passat del seu poble i s’esplaia especialment en la soledat i va fent tot un recorregut, el marit, l’amant, el fill, les amigues, però sobretot el buit. Manté l’interès fins al final per desembocar en un desenllaç inesperat on pren un paper rellevant la buidor de tot plegat.
Grup E- Poesia (de 19 a 25 anys)
PRIMER PREMI: Vent i marea de Marçal Monell Ruscalleda (Tordera). Se’n valora la bellesa i es destaca la personificació del vent d’una banda i de l’altra el ritme i la musicalitat.
SEGON PREMI: Llavis de Mediterrani d’Alexandra Bertran Rabat (Montgat). Amb un ric vocabulari, bones imatges i bon ritme que et transporten a una història d’amor passada però que es denota ben viva.
Grup F- Prosa (més grans de 26 anys)
PRIMER PREMI: En primera del plural de Jordi Dotras Targas (Canet de Mar). Text que emociona per la seva sinceritat i que, amb riquesa de recursos lingüístics i literaris, ens fa connectar amb el relat del protagonista.
SEGON PREMI: Converses d’escala de Carles Pujalte Vizacaíno (Arenys de Munt). Una història rodona i ben aconseguida que ens trasllada ràpidament a la vida dels seus dos protagonistes.
ACCÈSSIT: Sororitat de Neus Serra Bosch (Malgrat de Mar). Una història punyent que emociona i alhora fa reflexionar sobre la vida i la fragilitat de l’ésser humà.
Grup F- Poesia (més grans de 26 anys)
PRIMER PREMI: El cor d’un nuc de Marcos Castillón Espezel (Argentona). Per la gran riquesa musical del poema, la varietat de recursos literaris i les reflexions sobre les emocions humanes.
SEGON PREMI: Sobre el temps de Carles Ramos Portas (Alella). Per la profunda visió sobre el temps des d’una gran originalitat formal, amb un gran ritme poètic que aconsegueix reproduir les contradiccions humanes sobre el que sentim vers al temps.
ACCÈSSIT: Dod’Aimar Perez Gali (Dosrius). Per les intertextualitats del poema i la seva gran musicalitat.
MICRORELATS
El préstec de Pere Comeche Padilla (Dosrius). Sorprenent i et sorprèn amb el canvi de rols.
DIVERSITAT FUNCIONAL
Les gallines i jo d’Elena Julià Jordan (Dosrius). Se’n destaca la senzillesa, l’emotivitat i a la vegada un cert toc d’humor.
Amb una participació rècord de 26 municipis, la XXXIX Mostra Literària del Maresme va finalitzar diumenge amb un emotiu acte de lliurament de premis que es va fer al Teatre de Palafolls. Tant l’alcalde de la població, Francesc Alemany, com el conseller delegat de Serveis a les Persones del Consell Comarcal del Maresme, Marc Bosch, van coincidir a afirmar que la Mostra Literària del Maresme és quelcom més que un esdeveniment cultural, “és un exemple de com la cultura pot fer d’eix cohesionador de la comarca” i, a més, una aposta per “superar l’estil actual dels 240 caracters“.
En el decurs de l’acte, amenitzat per l’Escola de Música de Palafolls, es va recordar el mataroní Salvador Riera, primer premi de poesia en el grup de majors de 26 anys, recentment traspassat.
Els i les guanyadores de cada categoria van rebre el premi de mans de regidors i regidores del seu municipi de residència.
Com és habitual, el Consell Comarcal del Maresme ha editat un llibre que recull les obres premiades i es podrà trobar a totes les biblioteques públiques del Maresme. La portada és obra de Ricard Solé.
El jurat, format per Olga Samper, Xavier Salicrú, Núria Pera i Jaume Prat han atorgat els següents premis:
GRUP A (de 6 a 8 anys)
PROSA
1er premi: “El nèctar de la flor” de Rita Haro Àvila (Tordera)
2n premi: “El Pallasso” de Yanira Martin Portugues Jaime (Argentona)
POESIA
1er premi: “El gos” de Michelle Carrasco Prat (Sant Vicenç de Montalt)
2n premi: “La tortuga del meu jardí” de Magí Roca Danés (Arenys de Mar)
GRUP B (de 9 a 11 anys)
PROSA
1er premi: “El Naïm i jo” de Jana Bartrés Sanuy (Sant Vicenç de Montalt)
2n premi: “Migració Nedalgàtica” de Martí Hidalgo Sala (Arenys de Mar)
Accèssit: “Un gat de conte” d’Albert Joan Garcia (Cabrera de Mar)
POESIA
1er premi: “Somnis” d’Inés Bayona de Dios (Montgat)
2n premi: 1er premi: “Vull el món” de Víctor Fernández Suñer (Arenys de Mar)
GRUP C (de 12 a 14 anys)
PROSA
1er premi: “Sabates” d’Abril Buch Andreu (Vilassar de Dalt)
2n premi: “Caçant mentides” de Luna Vázquez Montoro (el Masnou)
POESIA
1er premi: “El meu jo interior” de Paula Anda Abad (Cabrils)
2n premi: “Epicur 2.0” de Martí Maresma Camps (Tordera)
GRUP D (de 15 a 18 anys)
PROSA
1er premi: “Esclar de colors” de Judith Carlota Velasco (Mataró)
2n premi: “Miravet” de Roger Fernández Lopera (Tordera)
POESIA
1er premi: “Sense títol” de Mireia Pujol Dresaire (Mataró)
2n premi: “Entre Batecs i Batalles” d’Emma Correa fernández (Tordera)
GRUP E (de 19 a 25 anys)
PROSA
1er premi: “A temps” de maria Sánchez Garcia (Canet de Mar)
2n premi: “La Plaga” de Joan Simó Rodríguez (Vilassar de Mar)
POESIA
1er premi: “Metamorfosi” de Marçal Nonell Ruscalleda (Tordera)
2n premi: “El capità” d’Albert Medina i Cucurull (Sant Vicenç de Montalt)
GRUP E (majors de 26 anys)
PROSA
1er premi: “Vells però no idiotes” de Maria Peña Torrent (Arenys de Munt)
2n premi: “Un arròs caldós amb cues de gamba” de Jordi Dotras Targa (Canet de Mar)
POESIA
1er premi: “Illes perdudes” de Salvador Riera Solsona (Mataró)
2n premi: “Un passeig amb Mnemòsine” de Teresa Reyner Romaguera (Tordera)
PREMI DE MICRORELATS
1er premi: “Esperança” d’Àlex Pola Morell (Malgrat de Mar)
Accèssit: “Penso en tu” de Toni Llacay Pintat (Arenys de Munt)
PREMI PER A PERSONES AMB DISCAPACITATS INTEL·LECTUALS
1er premi: “Et poses les meves sabates?” de Mar Prat i Esteban, Josefa Céspedes Martínez, José Luís Bruno Serrano, Neus Jiménez Anglada, Míriam Hernández Saló, Joan Josep Rios Vives, Nerea Cervera Carmona, Alex Verdiel Muntaner, Mohamed Kamal i Rubén Parra Vázquez (Vilassar de Dalt)
Accèssit: “El lloro Pacho” d’Elena Julia Jordan (Dosrius)
El cens de 1877 reflecteix que en les masies disperses del Montnegre vivien 3.500 persones. Aquesta xifra ja dóna idea de l’activitat que es generava a l’entorn dels boscos i muntanyes de la zona. L’escriptor Daniel Rangil ha entrevistat al llarg de 18 anys 140 persones que han explicat les seves vivències i els seus records. D’aquest recull de cultura oral del Montnegre, s’acaba de publicar el llibre Piles i Súties que presenta el Montnegre més genuí recuperant els oficis de bosc i explicant com s’estructurava aquesta societat.
Piles i súties és el tercer volum del recull de cultura oral del Montnegre. El primer, Històries i Llegendes de l’any vuit (2008) presentava els vincles entre el món imaginari, les llegendes i la realitat. El segon, Vògits, modolons i desfedors (2009), parlava de la vida a les valls i les planes i el darrer, Piles i súties, presenta, en paraules del seu autor, “el Montnegre més genuí de boscos i muntanyes amb els oficis que generava i com una societat composta per masies disperses, sense núcli urbà, estava perfectament estructurada”.
Paranyers, rajolers, carboners, rodellers, peladors, feixinaires, calcinaires…. són alguns dels oficis amb els quals els habitants del Montnegre del segle passat i dels anteriors es guanyaven la vida i dels quals ara només queden alguns vestigis com els forns de calç o de rajoles que encara es conserven a Palafolls o Hortsavinyà, i els records de la gent que els va conèixer.
Piles i súties recupera aquests oficis propis del Montnegre a partir de més de 100 testimonis que expliquen com era la vida en aquestes contrades. De fet, el llibre es divideix en dos blocs. En el primer (anomenat Foc) s’apleguen les activitats que es duien a terme al bosc, l’explotació dels recursos forestals, geològics i animals. En el segon (Aire) es descriuen les característiques d’una societat, més que rural, muntanyenca, sòlidament estructurada gràcies a segles d’experiència.
El llibre, que s’ha presentat avui a la seu del Consell Comarcal del Maresme, es pot adquirir a una quarentena de llibreries de la comarca. En total se n’han fet 1.000 exemplars.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
