El Consell Comarcal del Maresme va editar en versió auidollibre l’obra “Proclama de llums i ombres” en motiu del reconeixement que la seva autora, Carme Colomer i Planas, va rebre el 2020 per part de la Trobada d’escriptores del Maresme, aquí el podeu escoltar.
El proper dimecres tindrà lloc a la Biblioteca Vall d’Alfatà de Santa Susanna la VI Trobada d’escriptores del Maresme que organitza el Consell Comarcal en reconeixement a la literatura feta per dones a casa nostra.
Aquest any, s’aprofitarà l’esdeveniment per fer la presentació del llibre “Et fem costat. 41 relats i un llàpis” que acaba de publicar Maresme Oncològic. El volum, amb pròleg d’Empar Moliner i il·lustracions de Marga Cruz, inclou relats de 36 escriptores maresmenques.
A més, en aquesta edició de la Trobada d’escriptores del Maresme es farà un reconeixement especial a l’escriptora i artista tèxtil de Sant Andreu de Llavaneres Susana Gil Micó.
L’any passat va ser Santa Susanna i aquest serà Mataró el municipi que acollirà la Trobada d’escriptores del Maresme, un acte promogut pel Consell Comarcal per posar en valor la literatura feta per dones.
En aquesta setena edició, a més de repassar les novetats editorials de l’any, es retrà homenatge a la novel·lista mataronina Maria Català Serra. Català Serra justament és una de les escriptores maresmenques que ha publicat aquest 2022. En concret, “El Combat del dia i de la Nit“, una novel·la històrica situada entre l’Anglaterra del segle XVII i la França del segle XIX.
La VII Trobada d’escriptores del Maresme se celebrarà el dijous 22 de desembre a les 18:30h a la Biblioteca Popular de Mataró (C/ d’En Palau, 18).
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.
Igual que va fer amb el primer volum, Daniel Rangil ha escollit el Consell Comarcal del Maresme per fer la primera presentació del llibre “Vògits, modolons i desfedors” que acava de sortir d’impremta. El president del CCM, Josep Jo ha destacat el laboriós treball de recerca fet per l’autor a partir de les converses amb 140 persones i ha puntualitzat que “saber com era el nostre territori i com vivia la gent quatre generacions enrera ens ajuda a entendre el present i també ens ensenya un model de vida completament sostenible”.
Al llarg de les 300 pàgines del llibre es pot trobar un model de vida marcat pels cursos fluvials del Maresme i pel lligam a la terra. La dependència d’aquests dos elements va propiciar un munt d’oficis que ara ja formen part de la història. Els saurins que tenien les seves tècniques per trobar aigua subterrània com en Josep Montsant de Sant Cebrià o en Josep Pujol de Calella; els minaires (n’hi havia molts a Arenys de Munt que treballaven per Llavaneres i Mataró….); els moliners com la família Bassols que havien fet anar molins de Sant Iscle i de Malgrat; els cistellers com Joan Solà de Tordera….etc. També es recullen les històries dels oficis més vinculats a la terra: masovers, majordoms, mossos i minyones….
Un altre capítol està dedicat a la vida a l’entorn de la masia i al conreu dels aliments que han marcat la nostra dieta mediterrània: el blat, la vinya i l’olivera i als productes que poc a poc s’han anat integrant als conreus del Maresme: la patata, les garrofes i les maduixes. Pel que fa a aquest darrer, en el llibre surt recollit el record de Nicolau Vila que explica que el començament del conreu de la maduixa a Calella va ser gairebé un accident quan va arribar a can Saleta una maduixera procedent de França i tot i no saber quin tipus de planta era la van posar al jardí. Si aquest record s’ajusta al temps, aquest any hauriem de celebrar el centenari del conreu de les maduixes al Maresme.
El llibre “Vògits, modolons i desfedors” acaba explicant records i històries del paper que el bestiar productiu i el bestiar de treball jugava a les masies. Les històries es complementen amb una vintena de fotografies de l’època que mostren els treballs, la vida i alguns fets històrics com la inundació del carrer del Mar de Malgrat de Mar el 1912 o la torderada de setembre de 1971.
Daniel Rangil ja està preparant el tercer volum de la trilogia que apareixerà el 2010.
Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: Teià, Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Sant Pol de Mar.
Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.
L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.
CABRERA DE MAR:
Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i
Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.
ÒRRIUS:
Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).
SANT POL DE MAR:
Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme.
Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).
SANT VICENÇ DE MONTALT:
Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.
SANTA SUSANNA:
Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.
TEIÀ:
Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.
La directora de l’Arxiu Comarcal del Maresme, Rosa Almuzara, pronunciarà dijous una conferència sobre “Les aportacions històriques del mataroní Mateu Bruguera sobre el setge de Barcelona”. Aquest acte, organitzat per Amics de la Ciutat de Mataró, s’emmarca dins els actes de Commemoració del Tricenterari de Mataró.
Data: 2014-05-15
Lloc: Sala d’actes de la Fundació Iluro (C/ de Santa Teresa, 61. MATARÓ)
Arenys de Munt s’ha convertit aquest any en el municipi amfitrió de la Mostra Literària del Maresme, una edició en la qual ha augmentat el nombre de municipis participants i incorpora una nova modalitat de concurs: el Premi extraordinari de relats breus per a discapacitats intel·lectuals. Com ja és habitual, els treballs guanyadors han estat recollits en un llibre, la portada del qual és obra de l’artista Jordi Torrent.
La Mostra Literària del Maresme ha celebrat aquest any la seva 32ena edició amb la participació d’obres dels municipis d’: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià; Tiana, Tordera; Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
El teatre Orfeó de Calella va acollir diumenge l’acte de lliurament de premis als guanyadors i guanyadores de la XXIX edició de la Mostra Literària del Maresme. El president del Consell Comarcal, Miquel Àngel Martínez, l’alcaldesa de Calella, Montserrat Candini, la consellera delegada de Benestar Social i Educació, Neus Serra, i el tinent d’alcalde de Calella, Xavier Arnijas, van ser els encarregats de lliurar els premis d’aquest certamen literari.
RELACIÓ DE GUANYADORS I GUANYADORES
POESIA
PROSA
GRUP A:
1r premi
El pirata. Lucky (Alella)
Lucas Drago
2n premi
A l´aigua salada. Roberto Valls (Vilassar de Dalt)
Marcel Pous Marin
GRUP A:
1r premi
Un regal molt especial. Betty Boo (Arenys de Munt)
Judit Salvador González
2n premi
El somni de la Clàudia. Clàudia (Sant Vicenç de Montalt)
Berta Playà
GRUP B:
1r premi
La primavera. La Primavera (Sant Vicenç de Montalt)
Maria Campoy Gómez
2n premi
Aprenent de la vida (Arenys de Mar)
Sara Roig Luzó
GRUP B:
1r premi
De màgia, en tenim tots. Framfur (Teià)
Joana Felipe Mallò
2n premi
La llista. La llista (Vilassar de Dalt)
Joaquim Macho Albiol
GRUP C:
1r premi
Oliveres. Alabama (Alella)
Marta Ruiz Cayuela
2n premi
Les llaminadures. Juju Guay (Argentona)
GRUP C:
1r premi
No existirà mai l´hivern. Armesenda (Teià)
Paula Villanueva Herráiz
2n premi
El foc i el fred. Kiwi (Vilassar de Dalt)
Mireia Estorach Buendia
GRUP D:
1r premi
Desencís. Il•legible (Vilassar de Mar)
Enric Martos Mompart
2n premi
Sonets per Catalunya. Català anònim (Cabrils)
GRUP D:
1r premi
Destí Barcelona. (Arenys de Mar)
Clara Izquierdo Antó
2n premi
El diari de Tina Boix. (Argentona)
GRUP E:
1r premi
El príncep, Jo, Tres de res, Un amor, Desitjar i Volàtil. Neopoeta (Sant Vicenç de Montalt)
Tatiana Duñó Cervantes
2n premi
Presonera al cos. Saura (Arenys de Munt)
Àlex López Ruiz
GRUP E:
1r premi
Blanca d´hospital. Sirttan Van Ven (Vilassar de Mar)
Jorge López Pérez
2n premi
Aquell dia que deien que s´acabaria tot. El gat de l´anunci de cervesa (Arenys de Munt)
Mireia Moré Horta
GRUP F:
1r premi
Vint-i-cinc haikus. De fora endins (Vilassar de Mar)
Carla Pil Rusiñol
2n premi
Rés del sagrat. Jan (Arenys de munt)
Antoni Cantallops
GRUP F: 1r premi
Passeig dels anglesos. Recordança (Caldes d´Estrac)
Maria Isabel Bueno Mullor
2n premi
Sempre a punt. Vida nova (Arenys de Mar)
Teresa Baldiz Foz
El Jurat ha estat format per:
Jordi Amat i Teixidó, Jordi Bonet i Beltran, Joan Rebagliato i Nadal i Jaume Prat i Fabregat.
La gran novetat és la incorporació d’una nova modalitat de concurs. A la prosa, la poesia i els relats breus s’afegeix un premi específic de novel·la gràfica que, segons ha explicat la consellera d’Educació, Cultura i Joventut Marta Rovira, vol acostar el certamen a totes aquelles persones que prefereixen expressar-se a través de la narrativa visual.
Un altre canvi és la classificació de les persones participants. Fins ara, els grups es distribuïen en funció de l’edat dels concursants, a partir d’aquesta edició la participació d’infants i joves s’ajustarà als cursos del cicle acadèmic per facilitar la planificació i execució del concurs a nivell local i facilitar la feina a esoles, biblioteques i àrees de cultura municipals.
La nova classificació és la següent:
Grup A: 1r i 2n de primària
Grup B: 3r i 4rt de primària
Grup C: 5è i 6è de primària
Grup D: 1r i 2n d’ESO
Grup E: 3r i 4rt d’ESO
Grup F: de 15 a 18 anys
Grup G: A partir de 19 anys
El certamen literari maresmenc va arrencar l’any 1984 com una iniciativa mancomunada d’11 municipis per fomentar la literatura i la “consciència comarcal“. Anys després va recollir el testimoni el Consell Comarcal del Maresme mantenint-se des d’aleshores fidel a la filosofia inicial del concurs literari.
Les obres que participen a la Mostra Literària del Maresme són les que prèviament han estat seleccionades en les fases locals que duen a terme els municipis participants i l’acte de lliurament de guardons l’organitza cada any un dels ajuntaments que presenten obres al concurs.
La consellera Marta Rovira ha anunciat que aquest 2025 serà Canet de Mar qui organitzarà l’acte de lliurament de premis.
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
No fa gaires anys a les rieres del Maresme es podia pescar i paraules com vògits, modolons i desfedors eren d’ús qüotidià. S’emmagatzemava el gel en pous de glaç o pous de neu i la vida, majoritàriament, girava a l’entorn de les masies. Tampoc no fa gairé, 100 anys segons recorda Nicolau Vila, que va començar el conreu del maduixot a Calella. Aquests són només uns exemples de la història oral que recull Daniel Rangil en el segon volum de la trilogia de cultura oral del Montnegre.
