Alexis Serrano, nou director de l’Arxiu Comarcal del Maresme

 

L’Arxiu Comarcal del Maresme té nou director. L’historiador i arxiver maresmenc Alexis Serrano ha pres el relleu de Rosa Almuzara després que aquesta es jubilés fa uns mesos. En aquesta nova etapa, Serrano vol donar a conèixer l’important fons documental que l’Arxiu custodia. Ho vol fer promovent la seva presència a internet i a les xarxes socials i, també, seguint una política de “portes obertes” que faciliti la visita a l’Arxiu dels col·lectius que estiguin interessats i, en especial, dels escolars de la comarca. 

El nou director de l’Arxiu Comarcal del Maresme considera que el futur de l’arxivística passa per posar la documentació a l’abast de tothom. En aquest sentit, ha avançat que una de les línies de treball anirà encaminada a donar a conèixer la riquesa del patrimoni documental de l’Arxiu. Ho farà facilitant les visites col·lectives a Can Palauet, en especial de grups escolars, i impulsant la presència on line, a través d‘Arxius en línia de la Generalitat, de tanta documentació com sigui possible amb la seva corresponent descripció. D’aquesta manera, tothom podrà saber què s’hi conserva i poder-ho consultar des de qualsevol lloc del món i en qualsevol moment.

Paral.lelament, l’Arxiu Comarcal del Maresme mirarà d’enfortir els seus dos àmbits de treball: suport als ajuntaments i ens locals en l’aplicació de sistemes eficients de gestió documental analògica i electrònica; i salvament i captació de fons per tal de fer créixer el patrimoni documental de la comarca. En aquest sentit, Alexis Serrano ha avançat que properament ingressaran a l’Arxiu tres grans fons documentals que “ajudaran a recompondre el trencaclosques del passat de la nostra comarca”.

 
Alexis Serrano ha estat nomenat director de l’Arxiu Comarcal del Maresme després de superar un procés de selecció intern entre els arxivers de carrera de la Generalitat de Catalunya fent valer la seva formació i, sobretot, els seus coneixements dels fons documentals de l’ACM, de la història i el patrimoni de la comarca i per la seva implicació amb el teixit cultural del Maresme.

Breu currículum

Alexis Serrano Méndez (1982) és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i Graduat Superior en Arxivística i Gestió de Documents per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat també estudis a la Universitá degli Studi Roma Tre i a la Pontificia Università Gregoriana del Vaticà. Fins el seu nomenament com a director de l’Arxiu Comarcal del Maresme (setembre 2015) ha estat coordinador dels arxius judicials de Barcelona.

Serrano és també professor a la Facultat Antoni Gaudí i president del Centre d’estudis Vilassarencs. Dirigeix Singladures. Revista d’Història i Patrimoni Cultural i Ex Novo, revista d’Història i Humanitats; edita les Monografies del CEV i és membre del consell de redacció de la prestigiosa revista Analecta Sacra Tarraconensia. Coordina les “Aules d’Història Eclesiàstica de Catalunya” de la Biblioteca Balmes. Ha publicat comunicacions a congressos, conferències, capítols de llibre i articles de recerca a revistes especialitzades i de divulgació. 

Són obres seves: Crònica d’un rectorat, 1916-1957 (2006); L’Abans, Vilassar de Mar. Recull gràfic, 1852-1965 (2007); 1001 curiositats del Maresme (2014); Mataró Barroc Història i art dels segles XVII i XVIII (2015) i Els resistents catalans (2015). 

La VII Trobada d’escriptores del Maresme ret homenatge a la mataronina Maria Català Serra

L’any passat va ser Santa Susanna i aquest serà Mataró el municipi que acollirà la Trobada d’escriptores del Maresme, un acte promogut pel Consell Comarcal per posar en valor la literatura feta per dones.

En aquesta setena edició, a més de repassar les novetats editorials de l’any, es retrà homenatge a la novel·lista mataronina Maria Català Serra. Català Serra justament és una de les escriptores maresmenques que ha publicat aquest 2022. En concret, “El Combat del dia i de la Nit“, una novel·la històrica situada entre l’Anglaterra del segle XVII i la França del segle XIX.

La VII Trobada d’escriptores del Maresme se celebrarà el dijous 22 de desembre a les 18:30h a la Biblioteca Popular de Mataró (C/ d’En Palau, 18).

Presentació del llibre: L’hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. 375 anys d’història al servei de les persones

 

L’any 1644 el prevere Jaume Sala i Pascual va disposar en el seu testament que tots els seus béns es dediquessin a l’assistència de malalts, pobres i peregrins. Va ser el naixement, ara fa 375 anys, de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena de Mataró.

La Fundació Hospsital conjuntament amb l’Arxiu Comarcal han editat un llibre amb material inèdit per posar en valor la història i trajectòria d’aquesta institució sanitària. La presentació del volum es farà divendres 15 de novembre a les 18h a Can Palauet

375 anys recollits en 160 pàgines. Documentació inèdita conservada a l’Arxiu Comarcal, plànols i fotos acosten el lector a la història i trajectòria de l’Hospital Sant Jaume i Santa Magdalena, la tercera institució més antiga de la ciutat de Mataró després de la mil·lenària parròquia de Santa Maria i de la sis vegades centenària corporació municipal

Data: 2019-11-15

Lloc: Can Palauet

Adreça: C/ d’En Palau 32 de Mataró

Relats curts sobre el confinament 2020

 

















































































































































EL GOS FANTASMA



A l’inici em va semblar un paio anodí, el veí del segon. Però a la segona setmana de confinament, quan el vaig divisar des del balcó, passejant corretja en ma, el meu veredicte em semblà irrefutable: Aquest tio és idiota si es pensa que a aquestes alçades el veïnat no sabem pas qui té gos i qui no en té… !

Han passat molts dies i ahir em vaig creuar -per no vigilar la meva atenció auditiva – amb la presidenta de la comunitat, que em va fer saber que coneixia perfectament el trapitxeo del seu veí de dalt amb aquesta sentencia: És clar que s’ha comprat un gos al mercat negre per poder sortir a passejar ! em digué amb gravetat. I apropant-se temeràriament a menys de dos metres, afegí: Sento la bèstia panteixar a les nits!

Potser haurem de plegar amb les visites nocturnes clandestines !



Gekko



Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys 





LA LLIBERTAT



Les rialles de les tres amigues a la terrassa sonàvem com cascavells en l’aire, dotant de lleugeresa els cors de qui les escoltaven; però no tenien res que transmetés frivolitat doncs eren rialles pures i desintencionades com les dels infants, com el lliure albir de l’ésser abans de capir-se subjecte.

Molts eren en aquell temps els que estàvem submergits en la confusió i la impotència. Uns dormien en l’obediència a les lleis externes. Altres, com adolescents, exercien el llibertinatge egoic i narcisista. Tots reflexionaven sobre aquella que deien havia estat segrestada de les seves vides. Pocs aconseguien no jutjar els altres.

¿ Qui pot treure a hom allò que és ? digué una d’elles.

Bé! -va respondre la segona – sovint fa falta el temps per descobrir que a dins hi ha allò que s’és i a fora allò que es té…

La tercera, confiada, va mirar el cel somrient-les.



Rosella



Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys 





CONFINATS CADA ANY



“Àvia! Torna’m a explicar perquè ens confinem dos mesos cada any?”

“Al 2020 hi va haver la pandèmia, una malaltia a tot el món que ningú sabia curar!”

“Uf! Quina por! Varen morir molts avis, oi?”

“Si. I les famílies, no acostumades a estar a casa tants dies junts, es van organitzar. Les cases es varen convertir en escoles, oficines, gimnasos! Cosíem bates i mascaretes pels hospitals o fèiem menjars per la gent pobre. Cada dia sortíem al balcó a cantar, tocar instruments i aplaudir als que feien les tasques mes dures”

“Però, perquè seguim confinant-nos cada any?”

“L’aire, el mar es varen netejar, els ocells van tornar, la societat i els governs ens vàrem adonar que allò que dèiem normalitat no ho era i vàrem pensar un sistema que ens permetés confinar-nos cada any per recuperar natura i família sense perdre la feina”.



Elena



Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys 






SÀVIA NATURA
Dins les quatre parets del meu despatx tinc la sort d’alçar els ulls i veure, des de la finestra del meu altell, la vida. Ara plou, ara passa un núvol, ara un ocell, apa!! que surt el sol!!!. La natura camina i camina, no hi entén de confinament, no sap que l’observo cada dia i l’envejo perquè és lliure, i enyoro aquesta llibertat. Estimada natura, quan et pugui abraçar ho faré i t’oloraré i t’estimaré encara més, perquè em dones pau i em transportes a temps passats i em dones pistes del què necessites, sí, no pateixis, crec que ho hem entès.
Maia
Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys



MIRADES





Mirava i només veia mirades perdudes. Mirades que buscaven on mirar per trobar allò que ara veurien. Allò que, aquell mal son, ara els faria veure. Allò que, encegats per mirar cap a lluentors buides, no havien vist fins que, minvats de tot, havien obert els ulls. Mirava i només veia mirades “d´ara si”.
I va parar un instant i va pensar que era feliç. Tot això ella ja ho veia abans. Abans de tot. Abans de res. Només glatia per poder tornar. Per retrobar somriures perduts i mirades dolces. Només calia tornar. El seu, no havia estat un temps perdut. I es va mirar i va somriure



Laura Delvent



Enviat 23/04/2020 – majors de 18 anys








El POESIA i+ recupera la presencialitat arribant a espais singulars de 9 municipis del Maresme

Del 30 de juny a l’11 de juliol torna el POESIA i +, el festival d’irradiació poètica del Maresme organitzat per la Fundació Palau de Caldes d’Estrac en col·laboració amb diferents ajuntaments i el Consell Comarcal del Maresme.

En la seva 16ª edició, el Poesia i +, un dels festivals de poesia més importants de Catalunya i cita ineludible de la creació contemporània, recupera la presencialitat fent arribar els espectacles programats a espais singulars de 9 municipis maresmencs.

Entre el 30 de juny i l’11 de juliol acolliran recitals, concerts, performances i altres propostes artístiques Alella, Arenys de Mar, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

Després de 15 edicions, el Poesia i + ha consolidat un model de festival que aposta per la distància curta, el creuament interdisciplinari, la força de la paraula i la defensa de l’entorn natural. Així, l’edició d’enguany acull les noves veus de la poesia i un seguit de propostes musicalsartístiques i teatrals que exploren nous territoris.

EL PROGRAMA

L’edició 2021 del Poesia i+ presenta una programació que comptarà amb una cinquantena de poetes, artistes i músics de diverses generacions, estils i procedències. Així, el públic del festival podrà gaudir de l’actuació de les poetes Laia LloberaMíriam Cano i Jaume Coll Mariné, tres de les veus més potents i personals de la poesia catalana actual; de Maria Arnal i Marcel Bagés, en un format íntim i exclusiu per al Poesia i +; o de Nacho Vegas, en una actuació de caràcter íntim i que serà una de les poques oportunitats de veure’l a Catalunya aquest any en format de recital. 

Pel que fa a la poesia, el festival fa una aposta decidida per una nova generació de poetes, amb noms com Gabriel Ventura, Jaume Coll Mariné, Míriam Cano, Adrián Salcedo, Chantal Poch o Oriol Sauleda.

També destaca la proposta de veus que no acostumen a tenir cabuda a les programacions habituals, com són Silvie Rothkovic + Nunavut, Teresa d’Arenys, Andeu Gomila o Sònia Moya.

El Poesia i + va més enllà de les propostes estrictament de poesia i enguany, a banda dels espectacles de músics consolidats com Pau VallvéJoan Miquel Oliver o Ferran Palau, inclou a la seva programació propostes musicals de l’escena independent i d’una nova fornada d’artistes. Entre aquestes, hi ha Ikram Bouloum, cantant i productora catalana de família marroquina que acaba de publicar un nou EP (Ha-bb5) i que està cridada a ser un dels referents de l’escena catalana; Lu Rois, que presentarà el seu treball Microcosmos; Anna Andreu (Els mals costums 2020)Maria Jaume, a un dels espais més màgics del Poesia i + (el Pou de Glaç de Canyamars a Dosrius); o  Esperit!, que acompanyarà el poeta Gabriel Ventura amb la seva proposta plena de textures imprevisibles i salvatges.  

També s’obrirà un espai per a l’experimentació vocal i la veu, amb noms com Marc Vilajuana, inquiet vocalista que presentarà campanavilajuana, una experiència sonora sense electricitat; Maria Arnal o el trio Marala.

D’altra banda, el teatre tindrà més presència que en anteriors edicions, amb l’espectacle Maleïts bessons…, diuen Shakespeare i Beckett de Jordi Cocap de carn: acció poètica en tres actes, de Companyia La Tropical i l’activitat familiar Bestiari, a Alella. 

En la línia de la reivindicació del festival d’allò local i de la creació km 0, moltes d’aquestes propostes corresponen a artistes maresmencs (Oriol Sauleda, Marc Vilajuana, Adrián Salcedo, Chantal Poch, la performance p de carn de la Companyia La Tropical, Bru Ferri o Teresa d’Arenys).

També hi ha lloc per a espectacles que s’han desenvolupat a espais com el Konvent de Berga o La Clota de Vic, en una voluntat de connexió intercomarcal i de donar veu a propostes que fugin del centralisme. 

Per últim, destaca la gran presència d‘artistes mallorquins: les actuacions de Maria JaumeSalvatge CorJoan Miquel Oliver o Toni Gomila i Andreu Gomila són fruit d’una aposta per la rica escena mallorquina actual. 

ESCENARIS SINGULARS

 Un any més, el Poesia i + aposta per oferir propostes singulars, tant pels espais on es desenvolupen com pel seu format. Així, enguany es podrà veure en format acústic i íntim Ferran Palau en solitari a l’Església de Santa Maria. Nacho Vegas oferirà un dels pocs recitals de poesia que es faran aquest any (a Catalunya només actuarà a l’Aphònica en col·laboració amb el Poesia i +) i una de les més íntimes, totalment en solitari. També en un entorn singular, destaquen les accions a la muntanya (Parc de Can Muntanyà) de Laura LlaneliAnna DotMar SerinyàMarta Vergonyós i Rosa Pou, una proposta col·lectiva de format íntim que reivindica el xiuxiueig.

De la seva banda, Maria Arnal i Marcel Bagés, un dels projectes musicals més estremidors del panorama musical actual, faran un concert especial en format trio que vindrà acompanyat d’ algunes sorpreses.Els diversos espectacles se celebraran en espais singulars del Maresme, la majoria a l’aire lliure. Aquest any s’incorporen alguns espais nous: l’antic escorxador de Mataró, el parc dels Germans Gabrielistes de Sant Vicenç de Montalt i l’església de Santa Maria de Caldes d’Estrac. El festival, d’aquesta manera, també vol reivindicar el patrimoni natural i arquitectònic.D’altra banda, es podrà veure l’exposició “Guardar a fora” de Perejaume, que s’inaugura el pròxim 5 de juny a la Fundació Palau.

3 municipis del Maresme participen a l’encesa de torres a la Mediterrània pels drets humans

El Maresme torna a participar a la iniciativa d’Encesa de torres, talaies i talaiots de la mediterrània pels drets humans impulsada per entitats de Mallorca amb l’objectiu de sensibilitzar la població sobre la situació que viu el Mediterrani on moltes persones que es veuen obligades a abandonar casa seva hi perden la vida cada any. L’acte, a més, vol reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana.

Enguany, sota la coordinació de l’Institut Ramon Muntaner i amb la col·laboració del Consell Comarcal del Maresme, s’hi han sumat 3 municipis maresmencs: Santa Susanna, Vilassar de Mar i Sant Vicenç de Montalt que és la primera edició en la qual hi participa. L’encesa de torres aplegarà aquest any 26 poblacions i 33 torres i/o fortificacions de Catalunya, Aragó i País Valencià i 78 elements patrimonials d’arreu de Mallorca.

L’acte, que tindrà lloc de forma simultània el proper dissabte 14 de gener, recrea la comunicació visual que tenia lloc entre torres de guaita, les quals eren, essencialment, un recurs d’autodefensa i que ara amb aquesta acció es converteixen en punts de llum, en fars d’acollida que mostren el camí. A més, a totes les poblacions participants es llegirà el Manifest que denuncia que la Mediterrània s’ha convertit en “la fosa mortal d’Europa” on en el darrer any han perdut la vida almenys 1.988 persones. El document també condemna que “la calamitat d’aquestes violacions de drets humans bàsics s’ha tornat a veure recentment també a terra, a Espanya, davant la mort de al manco 37 persones a la tanca de Melilla i la desaparició de al manco 77 persones més. Totes elles amb els seus noms, llinatges, somnis i famílies“.

En el cas del Maresme, les accions es duran a terme a la Torre d’en Nadal de Vilassar de Mar, a la Masia de Can Ratés de Santa Susanna i a la torre de gauita de Can Valls de Sant Vicenç de Montalt.

PROGRAMACIÓ

Surt a la venda el tercer recull de cultura oral del Montnegre “Piles i Súties”

 

 

El cens de 1877 reflecteix que en les masies disperses del Montnegre vivien 3.500 persones. Aquesta xifra ja dóna idea de l’activitat que es generava a l’entorn dels boscos i muntanyes de la zona. L’escriptor Daniel Rangil ha entrevistat al llarg de 18 anys 140 persones que han explicat les seves vivències i els seus records. D’aquest recull de cultura oral del Montnegre, s’acaba de publicar el llibre Piles i Súties que presenta el Montnegre més genuí recuperant els oficis de bosc i explicant com s’estructurava aquesta societat.

Piles i súties és el tercer volum del recull de cultura oral del Montnegre. El primer, Històries i Llegendes de l’any vuit (2008) presentava els vincles entre el món imaginari, les llegendes i la realitat. El segon, Vògits, modolons i desfedors (2009), parlava de la vida a les valls i les planes i el darrer, Piles i súties, presenta, en paraules del seu autor, “el Montnegre més genuí de boscos i muntanyes amb els oficis que generava i com una societat composta per masies disperses, sense núcli urbà, estava perfectament estructurada”.

 

Paranyers, rajolers, carboners, rodellers, peladors, feixinaires, calcinaires…. són alguns dels oficis amb els quals els habitants del Montnegre del segle passat i dels anteriors es guanyaven la vida i dels quals ara només queden alguns vestigis com els forns de calç o de rajoles que encara es conserven a Palafolls o Hortsavinyà, i els records de la gent que els va conèixer.

Piles i súties recupera aquests oficis propis del Montnegre a partir de més de 100 testimonis que expliquen com era la vida en aquestes contrades. De fet, el llibre es divideix en dos blocs. En el primer (anomenat Foc) s’apleguen les activitats que es duien a terme al bosc, l’explotació dels recursos forestals, geològics i animals. En el segon (Aire) es descriuen les característiques d’una societat, més que rural, muntanyenca, sòlidament estructurada gràcies a segles d’experiència.

El llibre, que s’ha presentat avui a la seu del Consell Comarcal del Maresme, es pot adquirir a una quarentena de llibreries de la comarca. En total se n’han fet 1.000 exemplars.

Acte de Lliurament dels Premis de la Mostra Literària del Maresme

Arenys de Munt és el municipi que aquest any acollirà l’acte de lliurament de premis de la Mostra Literària del Maresme. En aquesta XXXII edició del certament litari maresmenc hi ha hagut un augment de la participació dels municipis i s’ha incorporat una nova modalitat de concurs: el Premi extraordinari de relats breus per a persones amb discapacitat intel·lectual. 

El nom dels guanyadors i guanyadores d’aquesta edició es donarà a conèixer diumenge, 22 de novembre, en el decurs de l’acte que tindrà lloc a partir de les 18:00h a la Sala Municipal d’Arenys de Munt. A banda de representants polítics de diferents municipis maresmencs, hi assistirà el president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda i el conseller delegat de Cultura i alcalde de Cabrera de Mar, Jordi Mir. En aquesta edició han concursat obres de ciutadans d’Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella. Canet de Mar, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Data: 2015-11-22

Lloc: Sala Municipal d’Arenys de Munt

El Jurat destaca la qualitat literària dels treballs presentats a la Mostra Literària del Maresme

La Mostra Literària del Maresme ha tingut aquest any una qualitat excel·lent, així ho assegura el Jurat que ha volgut deixar constància de la millora respecte a edicions anteriors, especialment en els 3 grups dels més petits (de 6 a 14 anys). Aquest any la Mostra Literària del Maresme s’ha sumat a la commemoració de l’Any Bertrana i ha celebrat l’acte de lliurament de premis a Tordera, municipi on fa 150 anys va néixer Prudenci Bertrana.

La Mostra Literària del Maresme porta 34 anys premiant les inquietuds literàries dels maresmencs i maresmenques. És un certàmen que comença amb les fases locals i són  les persones guanyadores a nivell municipal les que concursen a l’àmbit comarcal. En aquesta edició hi han participat 19 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Mataró, Montgat, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

El jurat de la XXXIV Mostra Literària del Maresme format per Montserrat Planas, Pere Tresserras, Maite Lafontana i Jaume Prat, actuant com a secretària, amb veu però sense vot, Maria Antònia Merino va acordar atorgar els següents premis:

 
PROSA 1r premi

El pescador troba l’amor            

Amanda Moreno Gallego

Argentona

PROSA 2n premi:

La Clàudia i les estrelles

Abril Roig Ardila

Mataró

POESIA 1r premi:

Rosa dels vents

Gerard Riera Gil

Sant Vicenç de Montalt

POESIA 2n premi:

El rap

Adriana Giménez Rojas

Arenys de Munt

 
PROSA 1r premi

S’on venen les estrelles?

Tania Talavera Rastrojo

Arenys de Mar

PROSA 2n premi:

Conills a la lluna

Martina Puig Torra

Teià

POESIA 1r premi:

El viatge de la vida

Daniel Barbosa Esparza

Argentona

POESIA 2n premi:

El veler

Lara Gil Rocasalbas

Alella

PROSA 1r premi

La veritat de Ròmul Augustus

Sàgar Vilanova Albert

Arenys de Mar

PROSA 2n premi:

A l’exterior

Laia Burgos García

Cabrils

POESIA 1r premi:

Trencaclosques

Maria Isla Rodríguez

Vilassar de Dalt

POESIA 2n premi:

M’estiro al llit

Èlia Punsola Pérez

Dosrius

PROSA 1r premi

Roser

Saida Prados Maldonado

Mataró

PROSA 2n premi:

Triangle rosa

Júlia Lladó Obón

Mataró

POESIA 1r premi:

Vint-i-un passos

Manuel Hernández Alonso

Cabrils

POESIA 2n premi:

Dracs poesia

Sandra Fernández Martín

Vilassar de Dalt

PROSA 1r premi

Stockholm

Pol Salvador Roca

Tiana

PROSA 2n premi:

Sonen les campanes

Enric González Gonzalo

Cabrera de Mar

PROSA Accèssit 2n premi:

No m’importa

Jordi Dotras Targas

Canet de Mar

POESIA 1r premi:

Trencadissa al moll

Queralt Morros Baró

Vilassar de Mar

POESIA 2n premi:Dessert
PROSA 1r premi

“Exulansi”

Georgina Val del Campo

Cabrils

PROSA 2n premi:

L’estàtua

Georgina Sabadell Simó

Argentona

PROSA Accèssit 2n premi:

Ketamina

Carles Solanes Regattieri

Arenys de Mar

POESIA 1r premi:

Mediterrània

Isabel Poch i Mateu

Arenys de Munt

POESIA 2n premi:

Desconeguda

Xavier Carles Altés

Sant Vicenç de Montalt

El Secret de la Vida

Guillem Torras Amargant

Arenys de Munt

Una tarda al taller

Alberto Claudio Hidalgo, Aida Nicolás Raimundez, Anna Rey Alemany, Encarna Periró Delgado, Sara Pulido Marín, Xavier Cabrejas Romera, Juan Alfonso Alonso Pilares


També podeu accedir a les imatges de l’acte en AQUEST ENLLAÇ 

Masies, Urbanisme i Poblament al Maresme

 

L’entitat Cerquem les Arrels, Centre de Recerca Històrica d’Alella, ha estat l’encarregada de l’organització de la VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. El tema triat aquest any és “Masies, urbanisme i poblament”

Habitat pels ibers i colonitzat pels romans, el Maresme constitueix avui dia un territori densament poblat; esquitxat per una munió de nuclis urbans d’origen, mida i cronologia diverses, i afaiçonat per una vasta presència de cases pairals i d’estiueig.

La temàtica escollida vol estimular la recerca sobre aspectes patrimonials, urbanístics i de poblament del Maresme des d’un plantejament cronològic i temàtic ampli.

La trobada, coordinada per l’Arxiu Comarcal de Mataró, té la voluntat de valoritzar i divulgar la història i el patrimoni a partir del rigor científic. Supletòriament, les jornades aspiren a estimular l’intercanvi de coneixements i vertebrar culturalment el territori.

PROGRAMA

  • 9:00h.- Acreditacions
  • 9:30h.– Inauguració de la jornada
  • 9:40h.- Ponència inaugural: Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d’un municipi baixmaresmenc al segle X, a càrrec de “Cerquem les Arrels”
  • 10:00h.- Pausa-cafè
  • 10:30h.- Presentació de comunicacions
  • 13:00h.– Preguntes i debat / presentació de noves entitats
  • 13:30h.- Visita guiada pel centre d’Alella
  • 14:30h.- Dinar

Podeu descarregar-vos el programa clicant sobre la imatge:

 

Data: 2012-10-20

Lloc: Centre Cultural Can Lleonart (Plaça Germans Lleonart, ALELLA)

Ho organitza: Cerquel Les Arrels (Centre de Recerca Històrica d’Alella), Arxiu Comarcal de Mataró, Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Institut Ramon Muntaner