Fa vuitanta anys, el 30 de maig de 1937, un submarí italià a les ordres de l’exèrcit franquista, va enfonsar davant la costa de Malgrat de Mar el vaixell “Ciudad de Barcelona” que transportava brigadistes internacionals que, provinents de Marsella, es dirigien a Barcelona per defensar la República. El Maresme no ha volgut que aquesta efemèride passi desaparcebuda i ha organitzat diferents actes en record de les persones que van morir. Els actes es desenvoluparan duran 3 dies entre Mataró i Malgrat de Mar.

La trista efemèride serà recordada els dies 27, 28 i 30 de maig en tot un seguit d’actes organitzats pels ajuntaments de Malgrat de Mar i Mataró, l’Arxiu Comarcal del Maresme, el Memorial Democràtic i el Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Hi assistiran familiars de les víctimes.

PROGRAMA:

• Dissabte 27 de maig a MATARÓ:

10:00h.- Visita a l’antic hospital internacional situat al col·legi Sant Antoni de Pàdua Salessians (només es pot assistir si prèviament s’ha fet inscripció trucant a l’Arxiu Comarcal del Maresme: 93 758 24 59 o enviant un correu electrònic: acmaresme.cultura@gencat.cat)

12.00h.- El conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal, Jordi Mir, presidirà l’acte que es farà a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme en què Sònia Garangou i Josep Xaubet rescataran documentació històrica sobre “Mataró i l’enfonsament del Ciutat de Barcelona·

• Diumenge 28 de maig a MALGRAT DE MAR:

11.30h.- a la Sala d’actes de l’Arxiu Municipal de Malgrat de Mar tindran lloc dues conferències:

“Recuperem la història dels brigadistes. Presentació de la plataforma SIDBRINT, un projecte viu”, a càrrec de M. Lourdes Prades
“L’enfonsament del Ciutat de Barcelona; de l’oblit a la recuperació” a càrrec de Sònia Garengou

• Dimarts 30 de maig a MALGRAT DE MAR:

19.00h.- Passeig de Mar (davant de l’estació). Homenatge als brigadistes. Lectura de textos a càrrec d’Assumpta Mercader i Albert Serrano (hi assistiran familiars dels brigadistes).

La incorporació a l’Arxiu Comarcal del Maresme d’una restauradora contractada pel Consell Comarcal del Maresme dins el programa de Garantia Juvenil ha facilitat l’inici dels treballs de preservació, neteja i conservació d’un important nombre de documents que presenten diverses patologies de conservació. S’ha començat pels padrons de població de Mataró de 1900, 1910 i 1920.

Aquests 3 volums, que presentaven evidents signes de degració per l’ús i per la naturalesa àcida del paper,  s’han retirat de la consulta durant uns dies per sotmetre’ls a un procés de reintegració i de consolidació. Aquests padrons, uns dels volums més consultats del fons de l’Arxiu Comarcal, són unes fonts històriques molt valuoses. Un cop restaurats, l’Arxiu els digitalitzarà i la consulta s’haurà de fer peer pantalla a la sala de consulta de l’Arxiu o des del portal “Arxius en línia“.

La intervenció l’està duent a terme una restauradora contractada pel CCM durant 6 mesos gràcie al programa de Garantia Juvenil 2016, qui també realitzarà el premsat i aplanat dels plànols del fons municipal de Mataró.

Paral.lelament, l’Arxiu Comarcal està fent una neteja intensiva de la documentació procedent dels ajuntaments de Santa Susanna i de Sant Vicenç de Montalt; així com dels prop de 4.000 protocols notarials del districte de Mataró, als quals es retirarà la pols per aspiració per evitar la proliferació d’àcars i prevenir possibles infeccions per fongs i bactèries.

Entre les actuacions de restauració que ja s’han realitzat, hi ha la d’un volum de l’amillarament de 1888 de Santa Susanna i, entre les tasques futures, s’inclouen les plaques de vidre del fons fotogràfic Magem, procedent de Teià, i la substitució de les fundes dels negatius fotogràfics del mateix fons. Aquestes actuacions són prèvies a la digitalització d’aquest important fosns fotogràfic.

Ferran el Catòlic va emetre el 1505 el privilegi reial que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i convertir-se en municipi. El document, el més antic del fons municipal, ja es troba a les dependències de l’Arxiu Comarcal. L’alcalde Andreu Bosch l’ha lliurat al director de l’Arxiu, Alexis Serrano, per a la seva conservació.

Aquest document, crucial per la història de Teià, inicia el procés que culminarà amb el trasllat a l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM) de la resta de documents que formen part del fons històric del municipi. Teià, igual que han fet altres ajuntaments del Maresme, ha cedit en comodat el seu fons municipal per tal que l’Arxiu Comarcal vetlli per la seva conservació i faciliti la seva consulta.

Juntament amb el privilegi reial de 1505, s’han lliurat a l’ACM 2 còpies del document que daten una del segle XVII i l’altra del XVIII, i el plànol del terme i vila de Teià de 1865.

Segons explica el director de l’Arxiu Comarcal, Alexis Serrano, el privilegi reial sancionat per Ferran el Catòlic l´any 1505 és un document excepcional i de gran valor i contingut històric ja que va permetre a la vila de Teià alliberar-se del domini feudal i incorporar-se al patrimoni reial, tot iniciant un procés de municipalització que perdura fins avui dia. Aquest document va permetre no només l´afranquiment de  la vila sinó la institucionalització dels càrrecs electes que havien de regir la vida col·lectiva i el patrimoni comunal des de llavors i per sempre.

La resta del fons històric del municipi, conjuntament amb el fons fotogràfic Magem s’aniran traslladant els propers dies a l’Arxiu Comarcal on els documents seran classificats, inventariats i catalogats. A més, se’n farà la descripció a partir de la norma de Descripció Arxivística de Catalunya (Nodac), que segueix els paràmetres estàndards internacionals de descripció arxivística. I, en paral·lel, es carregaran, per ser consultats a Internet, els llibres d´actes de les sessions de ple que s´han digitalitzat durant el mes d´agost. L´objectiu és que la descripció completa es pugui consultar a partir del primer semestre de l´any 2017 al portal “Arxius en línia” de la Generalitat de Catalunya, tot seguint el quadre de classificació per fons municipals aprovat darrerament pel Departament de Cultura de la Generalitat.

L’Arxiu Comarcal del Maresme ha iniciat, gràcies al suport econòmic del Pla Bruniquer del Departament de Cultura, un gran nombre de capçaleres de premsa històrica local i comarcal i fer-les accessibles a partir del portal XAC-Premsa, el visualitzador en línia de la premsa històrica conservada als Arxius Comarcals de tot el país i a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Una empresa especialitzada en digitalització de documentació històrica serà l’encarregada, sota la direcció de l’Arxiu Comarcal del Maresme, de digitalitzar la part més antiga de la premsa de la comarca que es remunta a mitjan segle XIX. Un dels grans avantatges de tenir aquests exemplars digitalitzats és la facilitat de poder-los consultar  des de qualsevol dispositiu connectat a internet, qualsevol dia, a qualsevol hora i des de qualsevol punt del planeta.

A part de la premsa històrica, l´Arxiu Comarcal del Maresme també seguirà digitalitzant aquest estiu els acords municipals de les poblacions maresmenques de les quals custodia els seus fons documentals. Actualment ja són dos els municipis del Maresme que compten amb els seus llibres d´acords municipals al portal “Arxius en línia”, Sant Pol de Mar i Òrrius. El proper mes d´agost, l´Arxiu Comarcal del Maresme digitalitzarà i iniciarà la càrrega en aquest mateix lloc web dels acords municipals de Teià, Cabrera de Mar, Santa Susanna, Sant Vicenç de Montalt, Caldes d´Estrac i Mataró.

Sota la presidència del Director General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, Jusèp Boya, del president del Consell Comarcal del Maresme, Miquel Àngel Martínez i Camarasa, i del regidor de Cultura de Mataró, Joaquim Fernández, s’ha fet a Can Palauet l’acte oficial de cessió en comodat a l’Arxiu Comarcal dels fons històrics de 7 municipis del Maresme: Teià, Òrrius, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Sant Vicenç de Montalt, Santa Susanna i Sant Pol de Mar.

Han assistit Jordi Mir, alcalde de Cabrera de Mar i conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal; Rosa Pou, alcaldessa de Caldes d’Estrac; Jordi Rull, alcalde d’Òrrius; Joan Campolier, alcalde de Santa Susanna; Montserrat Garrido, alcaldessa de Sant Pol de Mar; Andreu Bosch, alcalde de Teià; Amadeu Clofent, regidor de Cultura de Sant Vicenç de Montalt; Francesc Ribas, regidor de Cultura i Patrimoni de Teià; Enric Cobo, cap del Servei de Coordinació General d’Arxius i Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

L’Arxiu Comarcal custodiarà els següents fons documetals i vetllarà perquè tothom hi pugui tenir accés. Els ciutadans es poden adreçar a l’arxiu per accedir als seus fons i documents de caràcter històric i a aquella documentació de les administracions que estigui en disposició de ser consultada, de forma lliure i gratuïta. Des del portal Arxius en línia de la Generalitat de Catalunya, l’Arxiu Comarcal facilita l’accés als documents, incorporant els valors tecnològics al servei del ciutadà i fent accessible la documentació des de qualsevol punt.

CABRERA DE MAR:

• Història arxivística del fons: Des del segle XV el consell municipal es reunia a la parròquia i els acords que prenia eren consignats a l’arxiu parroquial de Sant Feliu de Cabrera. El primer ajuntament contemporani data de 1843 i des de llavors la documentació del fons és més seriada. La situació de l’arxiu era força deficitària fins que la Diputació hi va intervenir (adequà una sala, inventarià la documentació i donà d’alta la descripció a l’aplicatiu GIAM). En data de 10 de març de 2016 el ple aprovà cedir en dipòsit de comodat la documentació històrica (fins l’any 1940) a l’Arxiu Comarcal del Maresme mentre que la documentació amb vigència administrativa romandria a l’ajuntament. Contingut i 
• Estructura del fons: Els documents comodats són majoritàriament els produïts i rebuts per l’Ajuntament de Cabrera de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions, i dins de la seva circumscripció territorial. Aquestes competències s’exerceixen en el marc de la Gestió i ordenació del territori i de la Gestió dels serveis del ciutadà. Alguns dels conjunts documentals més significatius: acords de ple (1843-1940); expedients de sessions de ple (1932-1940); actes de sessions de la Comissió de Govern (1924-1931); diversos plànols; Intervenció – comptes (1805-1940); amillaraments; cementiri (1872-1940); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals; Jutjat de pau.

ÒRRIUS:

• Història arxivística del fons: Des de la constitució de l’ajuntament l’arxiu municipal es trobava a l’edifici del consistori. A inicis de la dècada dels anys 80, quan l’ajuntament inaugurà una nova seu a la plaça de l’església, el fons documental fou traslladat a les noves dependències municipals. El mes de desembre de 2015, l’òrgan productor va acordar cedir la documentació fins a 1960 en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura del fons: Els fons documental d’Òrrius tramet la informació del municipi més petit de la comarca, un terme de població eminentment agropecuari, cosa que es reflecteix en els documents dels censos de propietat rustica i els inventaris d’animals i la seva corresponent tributació. Alguns dels conjunts documentals més destacats són els següents: acords de ple (1845- 1960); atermenament (1897); expedients de lleves militars (1851-1960); amillarament (1940); pressupost (1930); intervenció (1862, 1930); llibres de comptabilitat (1934-1936, 1939-1943); llibre d’arqueig (1918); administració del cementiri (1888); dipositaria (1853-1859, 1881-1885); despeses (1886, 1925-1926, 1931); padró d’habitants (1865, 1889); contribució industrial (1929-1939); registre industrial Juan Gallamí (1857); cens d’animals (1900-1930); cens electoral (1930); patents d’automòbils (primera meitat del segle XX).

SANT POL DE MAR:

• Història arxivística de la col·lecció: Dins de la col·lecció es reconeixen almenys dos productors diferents, la Universitat de Sant Pol (antic ajuntament de Sant Pol de Mar) i el Monestir de Sant Pol. Del conjunt de 23 documents en suport pergamí i paper: 15 s’intueix que foren produïts o rebuts per l’antiga universitat del consell municipal; i els 8 restants, produïts pel monestir de Sant Pol, foren adquirits per mitjà de contracte de compra per part de l’Ajuntament de Sant Pol de Mar, l’any 1996, per evitar que es perdessin en el mercat antiquari. Atès l’estat deficient en què arribaren a l’ajuntament, foren restaurats per l’Arxiu Nacional de Catalunya aquell mateix any. El ple municipal del 28 d’abril de 2016 acordà cedir-los en dipòsit de comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme. 
• Contingut i estructura de la col·lecció: La col·lecció comprèn 23 documents produïts i/o comprats per l’Ajuntament de Sant Pol de Mar en l’exercici de les seves competències i funcions. Els documents es troben dividits en funció de si han estat restaurats per la Generalitat (teòricament els procedents del Monestir de Sant Pol) i aquells que no s’han restaurat (presumiblement els produïts per la Universitat de Sant Pol).

SANT VICENÇ DE MONTALT:

• Història arxivística del fons: Inicialment, des de 1601 el consell municipal es reunia a la parròquia de Sant Vicenç i no fou fins al segle XIX quan es va construir l’edifici de l’ajuntament. El primer ajuntament construït a la plaça acollí la documentació de l’arxiu municipal fins que aquest es traslladà a les noves oficines de l’ajuntament, convertint l’antiga seu del consistori en casa de la Cultura de Sant Vicenç. El mes de gener de 2016 l’òrgan productor acordà cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins 1960. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Sant Vicenç de Montalt condensa la història d’un municipi de tradició agrària que es desenvolupà als turons de Llavaneres, entorn de l’església de Sant Vicenç i a recer de les incursions de pirates i corsaris. D’entre les sèries documentals que s’han pogut identificar en una primera anàlisi sumària hi ha les següents: acords de ple (1830-1960); expedients de lleves militars (1851-1960); pressupostos, llibres de comptabilitat (segles XIX i XX); padró d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX); censos electorals (segle XX); Jutjat de pau: registre de cartes d’ordre; registre de faltes; registres de reus i llibre de requeriments.

SANTA SUSANNA:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940.
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple.

TEIÀ:

• Història arxivística del fons: Es desconeix la data precisa de la creació de l’Ajuntament de Santa Susanna i el seu atermenament i fitació actuals. Fruit de la darrera remodelació de l’ajuntament, s’adequà un espai per l’arxiu en uns soterranis ubicats just davant a la plaça. El ple municipal acordà el mes de febrer de 2016 cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal del Maresme la documentació fins a 1940. 
• Contingut i estructura del fons: La documentació municipal de Santa Susanna anterior a l’any 1960 reflecteix la vida de la vila abans de la irrupció del fenomen del turisme, actual signe distintiu del municipi. Algunes de les sèries documentals que s’han pogut identificar han estat les següents: acords de ple; lleves militars (1860-1960); padrons d’habitants (segles XIX i XX); correspondència (segles XIX i XX). Forma part del fons de l’Ajuntament de Teià la col·lecció de fotografies que li llegà per via de deixa testamentària Joaquim Magem Olivé (1921-2003), un fotògraf professional que s’inicià en el camp de la fotografia com autodidacte. La seva col·lecció conté uns 15.000 negatius, molts dels quals estan també positivats (unes 900 fotografies a l’albúmina) pel mateix autor. L’abast cronològic: 1940-1960. Complementa el fons la documentació personal de l’autor i una col·lecció d’impresos, molts d’ells relatiu al món de l’òpera.  

CALDES D’ESTRAC: