{+}  

{+}
Tots els grups polítics amb representació al Consell Comarcal del Maresme (ICV, PP, ERC, PSC i CiU) han subscrit un document en el qual es demana a les administacions central i autonòmica una planificació a curt, a mig i a llarg termini per solucionar els problemes de mobilitat que pateix el Maresme, una comarca que en els darrers anys ha augmentat espectacularment la seva població sense que aquest increment demogràfic s’hagi vist correspost amb la millora de les infrastructures viàries i ferroviàries per facilitar la seva mobilitat.


El document, que porta per títol: “Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme” té en compta els estudis que s’han realitzat en els darrers anys que apunten a quinze-vint anys vista estabilitzar la població maresmenca en una forquilla oscil·lant entre els 420.000 i els 450.000 habitants. Fet que porta a defensar un model d’urbanització compacta que eviti la dispersió i la planificació de les infrastructures adecuades per facilitar la mobilitat de la població. En aquest sentit, el Maresme defensa una millora substancial del transport públic, tant per carretera com per tren, i la millora del sistema viari i ferroviari. el ferrocarril com el transport públic essencial  

El Consell Comarcal del Maresme entén que el futur del tren passa per tres etapes i fa propostes de millora a curt, a mig i a llarg termini. A curt termini, es demana una millora de la freqüència de pas de trens a tota la comarca, i en especial a l’Alt Maresme; una millora del Parc mòbil de trens, tot incorporant els mitjans apropiats per afavorir-ne l’accessibilitat tant als trens com a les estacions; la construcció de noves zones d’aparcament a prop de les estacions; la millora de la permeabilitat i l’accessibilitat de les zones urbanes dels municipis amb les platges i zones portuàries; i l’estudi de la doble via entre Arenys de Mar i Blanes. A mig i a llarg termini, planteja la construcció d’una variant soterrada pel centre de Mataró; Completar la duplicació a l’Alt Maresme i la construcció d’una variant (en la major part soterrada) pel centre de les poblacions del Baix Maresme; així com la construcció d’una nova línia Mataró-Granollers com a part del tren orbital de la regió metropolitana. Transport públic per carretera Es proposa l’implantació del carril Bus-Vao entre Mataró i Barcelona i l’ampliació de l’autopista amb un carril d’ús exclusiu per autobusos o bé per vehicles d’alta ocupació; millorar les línies d’autobús per facilitar l’accessibilitat al tren i a la línia 9 del metro en la seva estació de Badalona, així com la que es farà amb el “Trambesos”; la millora de la connexió amb autobús amb altres comarques veïnes, principalment amb el Vallès Oriental i amb la Selva; la creació d’estacions d’autobús als pobles de dalt; i l’establiment d’estacions d’autobús amb aparcaments associades a les noves estacions de ferrocarril dels pobles de mar. La millora del Sistema viari  

Per aconseguir una xarxa viària eficaç, s’exigeix la gratuïtat de la xarxa d’autopistes en un radi de 50 quilòmetres de Barcelona i, en especial a la C-32, com a via essencial de la regió metropolitana. Fins que això sigui possible, i com a mesura transitòria, es demana la gratuïtat per als ciutadans dels municipis del Maresme a través d’un peatge selectiu. També es demana la construcció dels accessos i sortides necessaris a la C-32; La conversió de l’A-2 (antiga N-II) en una via cívica tot traspassant als ajuntaments la seva titularitat, les competències i els recursos necessaris per a la seva conservació i manteniment; actualitzar i executar la carretera dels “sis pobles” entre Tiana i Cabrils i estudiar la viabilitat de contrucció d’un nou vial per sota l’autopista, al qual s’anomena “avinguda del mig”. A més, el document dóna suport al viaducte únic elevat al seu pas sobre el riu Tordera pel desdoblament de la N-II i la prolongació de la C-32, tot protegint la Vall de Jalpí. Finalment, pel que fa a les connexions amb altres comarques, es defensa la necessitat de connectar la C-32 amb l’A-7 a través dels accessos actualment existents i evitar l’actuació sobre altres possibles connexions que podrien malmetre espais naturals de gran interès. Aquest document ha estat presentat avui en roda de premsa pel President del CCM, Pere Almera (PSC), el Vicepresident 1r i responsable de mobilitat del CCM, Antoni Soy (ERC), el Vicepresident 2n, Llorenç Artigas (ICV), el portaveu del Grup Comarcal de CiU, Joan Carles Garcia Cañizares i el portaveu del Grup Comarcal del PPC, Josep Manuel López. Tots els grups comarcals s’han felicitat per haver arribat al consens en un tema tan trascendental per al futur de la comarca com és la mobilitat. Per accedir al document: “Posicionament del Consell Comarcal sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme.  
Cliqueu aquí

 


El Pla Estratègic ‘Maresme 2015´ ha reunit en la seva primera sessió de treball destinada a la mobilitat els principals experts de Catalunya per examinar els problemes de la comarca, des del peatge de l´autopista, fins al ferrocarril de la costa, passant per la nova N-II o la reconversió de l´actual. La reunió, celebrada a la seu de l´Escola Universitària del Maresme, a Mataró, ha estat presidida pel vicepresident del Consell Comarcal, Antoni Soy, i ha comptat amb la presència del secretari per a la mobilitat del govern de la Generalitat, Manel Nadal.


Una trentena d´experts han contrastat els seus punts de vista i s´han plantejat cap on va, al seu entendre, la comarca en un debat moderat per Andreu Ulied, director de la consultora Mcrit, encarregada de l´elaboració del pla ‘Maresme 2015´. Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà, La reunió ha comptat amb la intervenció, entre d´altres, de Joan Maria Bigas, cap del servei de planificació de l´Entitat Metropolitana del Transport, Josep Maria Carrera, director de planejament de l´Institut d´Estudis Territorials, Carles Fàbregas, directiu de la consultora Cinesi, Jordi Fuster, tècnic de Barcelona Regional, Marc Garcia, director tècnic de l´Autoritat Metropolitana del Transport, Montse Hosta, arquitecte municipal de l´Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Julià, director d´Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Luís Lago, cap del servei de planificació de la Direcció General de Carreteres, Joan Miró, cap del servei de mobilitat de l´Ajuntament de Mataró,Santi Ribas, cap del servei de planificació de la Direcció General de Politica Territorial, Narcís Sala, cap d´operació de l´Empresa Barna Bus – Sagalés, Lluís Serra, Director general d’Acesa, Albert Serratosa, expert de l´Institut d´Estudis Territorials, Josep Solano, assessor d’Abertis, Ole Thorson, expert de la Universitat Politècnica de Catalunya, Joan Maria Vázquez, director de l´empresa Barna – Bus Sagalés, i Juan Luís Zalbidea, cap d´infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona. També hi ha pres part representants dels ajuntaments de Mataró, Premià de Mar, el Masnou, Calella, Vilassar de Mar i Teià. Per accedir al llistat de participants,  
Cliqueu aquí . Els experts han debatut sobre el creixement de la mobilitat, el peatge de l´autopista, la nova N-II, la reconversió de l´actual N-II, el ferrocarril de la costa, i els serveis de transport urbà i interurbà. Es tractava de respondre a qüestions com aquestes: se suprimirà el peatge, s´establiran descomptes pels residents o continuarà pràcticament igual?, es construiran calçades laterals a l´autopista o una avinguda del Mig interurbana de connexió entre l´autopista i els viaris locals? Es construirà una tercera via fins a Mataró, es soterrarà l´actual traçat de Montgat a Mataró pel centre de les poblacions o es doblarà la via entre Arenys de Mar i Blanes?, Com a cloenda d´aquest primer debat, el vicepresident del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha volgut agrair les aportacions dels experts que ha considerat indispensables perquè el Maresme pugui decidir de manera compartida cap on va en els pròxims anys a través del Pla Estratègic ‘Maresme 2015´. Soy ha posat de manifest l’alt grau de consens que hi ha en molts dels temes tractats, tot i que va assenyalar que resta algun tema important pendent d’acord, especialment si es construeixen calçades laterals a l´autopista o la denominada ‘avinguda del mig´. Maresme 2015 (mireu la seva
pàgina web
és una iniciativa del Consell Comarcal del Maresme que pretén integrar les expectatives, voluntats i capacitats de tots els agents que actuen en el territori tant si són administracions públiques com agents socials i econòmics. Maresme 2015 vol ser una eina de planificació estratègica per identificar les qüestions clau de la comarca i per projectar solucions de futur. Les consultories Mcrit, ERF i GEE s´encarreguen de la realització del Pla estratègic ‘Maresme 2015´.

 


La Comissió de Mobilitat del Consell Comarcal del Maresme entén que continuen plenament vigents les línies generals establertes en el document:  
Posicionament del Consell Comarcal del Maresme sobre la mobilitat i les infrastructures a la comarca del Maresme , aprovat el 18 de maig de 2004, en el qual es proposen mesures a curt, a mig i a llarg termini per millorar la mobilitat a la nostra comarca.


A la seva darrera reunió, la Comissió es va ratificar en la prioritat del transport públic, així com en què qualsevol actuació s’ha d’adaptar a les necessitats actuals i futures de mobilitat, que ha de tenir el mínim impacte possible sobre el territori i sobre l’entorn ambiental i que ha de recollir la veu dels municipis afectats. Per tal d’avançar en aquest terreny, la Comissió de Mobilitat del CCM demanarà una reunió conjunta amb el Secretari General de Mobilitat, Manel Nadal, i amb el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Joan Rangel, per a conèixer en profunditat i de primera mà les actuacions que ambdues administracions preveuen en el camp de les infrastructures de mobilitat al seu pas pel Maresme. L’acord va ser pres per unanimitat de tots els membres de la Comissió, en la qual hi ha representants de CiU, PSC, ERC, PP i ICV.

 


El Ple del Consell Comarcal del Maresme d’aquest mes de novembre va debatre dues mocions sobre mobilitat: una presentada per l’equip de govern i una altra presentada pel grup comarcal de Convergència i Unió. La presentada per aquest grup va ser desestimada perquè només va rebre els vots favorables de CiU i del PPC. La moció presentada pel govern va ser aprovada amb els vots favorables del consellers/es del PSC, ERC, ICV i PPC.


El text aprovat pel Ple insta al govern de l’estat a traspassar la titularitat de la N-II als municipis del Maresme i/o a la Generalitat, alhora que reclama un projecte de conversió de l’actual carretera en una vía urbana i que les administracions competents realitzin, a curt termini, les actuacions necessàries per augmentar la seguretat tant de la N-II com de les carreteres comarcals. També expressa la necessitat d’acordar conjuntament amb el govern de l’estat, el govern de la Generalitat, els municipis i el Consell Comarcal, les mesures necessàries per tal de millorar i donar resposta als problemes existents en la mobilitat i el transport públic de la comarca.  
Moció sobre la Mobilitat i les infrastructures al Maresme

El President del Consell Comarcal del Maresme, Pere Almera, ha convocat els alcaldes dels municipis per on passa la carretera N-II, els membres de la Comissió de Mobilitat i els portaveus dels grups comarcals a una reunió que se celebrarà divendres, 12 de novembre, a les 12:00h per parlar de la sinistralitat a la carretera N-II. A la reunió assistirà un representant del RACC, entitat que va realitzar un estudi sobre els “punts negres” de la xarxa viària i el grau de sinistralitat de les carreteres de l’Estat. Segons aquest estudi, la N-II al seu pas pel Maresme és la que concentra més accidentalitat d’Espanya.


Les alarmants dades que s’han fet públiques sobre el contingut d’aquest estudi ha fet que el Consell Comarcal convidi a la reunió al RACC per tal que expliqui amb detall els punts analitzats i les conclusions del treball realitzat. D’altra banda, el president i els vicepresidents del CCM van mantenir la setmana passada una reunió amb l’àrea de trànsit dels Mossos d’Esquadra per conèixer també la seva opinió respecte a la situació de les carreteres maresmenques. La reunió es farà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme (Plaça Miquel Biada s/n de Mataró). Els mitjans interessats a prendre imatges de la reunió, podran fer-ho durant els cinc primers minuts.

 


El Vice-President 1r i responsable de Mobilitat i Infrastructures del Consell Comarcal del Maresme, Antoni Soy, ha enviat una carta al director general d’ACESA, Lluís Serra com a resposta a les seves declaracions en el sentit que el peatge de la C-32, en el tram Mataró-Barcelona, “costa menys que un cafè”. Soy considera que aquest és un posicionament reduccionista que trivialitza els problemes de mobilitat que pateixen a diari 380.000 maresmencs i maresmenques, uns problemes que “fins i tot es poden tractar amb un sentit de l´humor intel·ligent però, en cap cas es poden reduir a l´anècdota, a un simple acudit o a un titular fàcil a la premsa”

.
El responsable de Mobilitat del CCM informa Serra del treball fet des de la societat civil comarcal, des dels ajuntaments i des del propi Consell Comarcal per intentar avançar en la millora de la mobilitat i les infrastructures al nostre territori. “Portem anys treballant-hi. Sabem que és un tema complex, però també tenim clar que cal una actuació urgent i així ho hem expressat a les administracions competents. Han estat moltes hores de reflexió les que ens han conduït a intentar afrontar el tema sense apassionaments i trepitjant de peus a terra. Estem disposats a parlar de tot, fins i tot dels peatges, però sempre des del rigor i la seriositat”. Juntament amb la carta, Antoni Soy ha enviat al director general d’ACESA el document que recull el posicionament de totes les forces polítiques comarcals a l’entorn de la mobilitat i les infrastructures al Maresme,  
Cliqueu aquí i emplaça Serra a parlar-ne en el moment que consideri oportú.