[wpforms id=”76333″ title=”false” description=”false”]
NĆŗria Parera, maresmenca polifacĆØtica i guionista de sĆØries com La Riera

Periodista de professió, la Núria Parera ha treballat en mitjans de comunicació, ha escrit cantates i obres de teatre, ha fet de guionista per diferents sèries de televisió i ha publicat 6 contes. Us convidem a conèixer una mica més aquesta dona que quan es posa a escriure gaudeix de la feina com el primer dia.
Qui és la Núria Parera Ciuró?
Vaig nĆ©ixer a Barcelona el 1972. Visc a Sant Andreu de Llavaneres. He estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la facultat de CiĆØncies de la Comunicació, especialitat de periodisme. TambĆ© māhe format en dramatĆŗrgia i guió a lāObrador de la Sala Beckett, de Barcelona.
A quĆØ et dediques NĆŗria?

He treballat com a periodista al diari El Punt (edició Maresme) i a la revista de viatges PenĆnsula. Actualment colĀ·laboro amb la revista cultural El Culturista i la revista dāarts escĆØniques Zirkòlika. Com a guionista he treballat a diverses sĆØries de tv3: El Cor de la Ciutat, VentdelplĆ , Zoo, Infidels i La Riera, entre altres.
He publicat sis contes infantils; i he escrit cantates i obres de teatre per a escolars representades al Maresme: La cantata āYokoā, que tracta el tema del dol, es va estrenar al teatre La Palma de TeiĆ , i la van representar els nens i nenes de lāescola de mĆŗsica Ressò dāAlella. Va agradar tant que la van repetir lāany següent. La cantata āLa Serp del Pi Grosā la van representar els nens i nenes de lāescola El Pi Gros de Sant CebriĆ de Vallalta. Aquesta cantata va formar part del projecte dāescola que aquell any va guanyar el premi Baldiri Reixach. Lāobra de teatre āSis contes per la NĆ diaā va ser un encĆ rrec per a la XVIII Mostra de Teatre als Instituts de Mataró i es va representar al teatre Monumental aquest mes de maig (2018), amb molt dāĆØxit.
En aquesta ocasió, vaig treballar conjuntament amb la vocalia de dones de Rocafonda per conèixer la realitat de les dones migrades que arriben a Catalunya provinents del continent africà . Va ser una experiència fantà stica, molt enriquidora.
A part de la teva dedicació professional, sé que estàs implicada en alguna entitat, oi?
Formo part de la junta de lāassociació de guionistes de Catalunya (GAC) i sóc sòcia de lāAssociació Dones Visuals. Dones Visuals Ć©s una entitat de recent creació que vol crear lligams entre les dones que ens dediquem al món de lāaudiovisual, ja siguin guionistes, directores, productores, etc. Lāobjectiu Ć©s crear comunitat, mantenir-nos informades, decidir el que volem i donar-ho a conĆØixer. A mĆ©s, tambĆ© ofereixen laboratoris de creació i xerrades. Fa poc es va fer la primera assemblea general, oberta a tothom. Per qui tingui curiositat pot entrar al web i demanar de rebre la newsletter.
Tinc les meves idees polĆtiques, com tothom, però no participo activament en cap partit polĆtic. SĆ que sóc sòcia de lāentitat cultural Ćmnium Cultural.
Fa anys que tinc una nena apadrinada a la Fundació Vicent Ferrer.
Una vida, realment, molt activa. Com valores aquesta trajectòria professional i activista teva, com a dona?

Valoro positivament la meva trajectòria personal i professional, volia dedicar-me a escriure i ho he aconseguit. Māagrada la meva feina, la gaudeixo com el primer dia. No negarĆ© que el fet de ser dona i mare māha limitat en alguns moments laborals, ja que combinar les dues activitats āla professional i la de la maternitat- no Ć©s gens fĆ cil. He vist com els meus companys homes prosperaven mĆ©s rĆ pidament grĆ cies a poder dedicar-se Ćŗnicament a la seva carrera sense pensar en si havien deixat el sopar fet o en si el nen tenia unes dĆØcimes de febre.
TambĆ© he notat que els que manen (productors, caps dāequip, etc.) accepten les dones de bon grat com a guionistes però no tant com a coordinadores. Els llocs de responsabilitat, de āmanarā solen donar-se a guionistes homes, com si el seu criteri fos mĆ©s vĆ lid o tinguessin mĆ©s dots per dur un grup de gent. De tota manera, poc a poc, sembla que la cosa va millorant.
Jo he estat a molts equips, i sempre māhe sentit ben tractada als equips, tractada dāigual a igual. Excepte per un cap que va considerar que hi havia massa dones a lāequip i va forƧar les coses perquĆØ poguĆ©s entrar un home guionista, el sou del qual sortia dels nostres. Allò va ser la gota que va fer vessar el got dāun seguit de despropòsits i vaig abandonar aquella feina, tot i que māencantava.
Falta molta feina per fer encara, oi?

Crec que estem millor que anys enrere perquĆØ som mĆ©s conscients del que Ć©s el masclisme, i això Ć©s el primer pas per lluitar-hi. TambĆ© crec, però, que queda moltĆssima feina a fer tant a nivell professional com a nivell personal (dins les llars). I la millor manera de guanyar terreny Ć©s analitzant, reflexionant i educant.
En aquest sentit estaria molt bĆ© que als centres educatius es fessin xerrades sobre la visió de gĆØnere, sobretot als instituts perquĆØ durant lāadolescĆØncia no sempre es gestionen bĆ© les relacions entre els dos sexes ni entre les diferents tendĆØncies sexuals. Si tenim adolescents conscients de la situació, tindrem adults respectuosos i madurs en aquest tema. Cal donar un bon exemple als que venen darrere nostre; esperem que les properes generacions de dones i homes siguin mĆ©s justos.
Estic segura que al Maresme hi ha moltĆssimes dones que engeguen iniciatives, que generen bones idees, que dinamitzen grups i que lideren projectes culturals o empresarials, com a tot arreu. El que sempre falta Ć©s visibilitzar-nos, sovint no donem prou importĆ ncia al que fem, ens han educat en la discreció, la prudĆØncia, el segon pla… I aixĆ ens va. Els companys homes han dāentendre que valem tant com ells, però les primeres en donar-hi valor hem de ser nosaltres, i en això encara fallem. Jo la primera, que ja tinc una edat i segueixo carregada dāinseguretats! Jajaja.
Contes publicats per l’autora:
- “El meu avi i jo”, editorial Joventut. Text de NĆŗria Parera i ilĀ·lustracions d’Almudena SuĆ rez.
- “La gata Marga i el misteri del cargol”, editorial AlrevĆ©s. Text NĆŗria Parera i ilĀ·lustracions PilarĆn BayĆ©s.
- “La gata Marga a Sant Medir”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.
- “La gata MArga i el poema oblidat”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.
- “La gata Marga i la copa del BarƧa”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.
- “La gata Marga i el mascaró enfonsat”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tĆØcnica d’igualtat del SIAD Maresme
Irene Santos, activista contra la #violĆØnciamasclista

Irene Santos Corral Ć©s una dona que ha fet del seu patiment una dinamo per dissenyar un nou horitzó de realització personal i d’activisme social a favor de les dones. VoluntĆ ria en diferents Ć mbits, fotògrafa i integradora social, la Irene ha iniciat al Maresme un projecte forƧa innovador: la sensibilització en violĆØncia masclista a travĆ©s de les xarxes socials.
Utilitza materials grà fics com enganxines, punts de llibre i fotografies. També fa exposicions i xerrades per aconseguir una major incidència en la mentalitat d“homes i dones envers la violència masclista i la igualtat.
Nascuda a Getxo, Biscaia, el juny de 1984, la Irene va arribar a Vilassar de Mar amb nomĆ©s 3 anys i en aquest municipi ha passat la major part de la seva vida. Tot i haver nascut en una ĆØpoca en la qual el feminisme ja portava 20 anys vigent i les dones s’estaven empoderant, va crĆ©ixer en un ambient familiar masclista i hostil. De professió Ć©s integradora social i tĆ© estudis de fotografia.
Et vaig conĆØixer al SIAD i desprĆ©s d’un temps sense veure’t et vaig retrobar a facebook. Em va cridar l’atenció la quantitat de treball voluntari que fas en diferents Ć mbits. Ens ho pots explicar?

Vaig sentir des dels 21 anys un entusiasme especial envers el voluntariat. En aquesta mateixa ĆØpoca, vaig realitzar un viatge a Guatemala com a brigadista en una guerrilla. He estat tambĆ© voluntĆ ria amb joves i nens amb discapacitats psĆquiques. Porto gairebĆ© quatre anys de voluntĆ ria a la Creu Roja en l’Ć mbit sanitari. He tingut diversos treballs com a dependenta, ajudant de cuina i treballadora familiar, però mai m’he sentit tan realitzada com quan vaig iniciar una nova etapa en la meva vida: la de l’activisme en contra de la violĆØncia masclista
Arrel de viure tres situacions de violĆØncia de gĆØnere per part d’ex parelles, l’octubre del 2015 vaig decidir fer un projecte sobre la violĆØncia de gĆØnere en el que volia mostrar a la societat la problemĆ tica des d’un punt de vista proper per tal de sensibilitzar la població i donar suport a joves i dones que pateixen aquesta situació. Ćs en aquesta etapa, en la que he pogut complementar els meus estudis socials amb els fotogrĆ fics i utilitzar-los pel benefici de la societat. He superat totes les adversitats grĆ cies a lĀ“ajuda de la meva companya de nomĆ©s dos anys i mig, la meva estimada gossa. La Niu, com es diu la gossa en qüestió, em va ajudar a superar la depressió en la que he estat immersa aquests anys. En aquest procĆ©s lent de recuperació i apoderament, he pogut extreure forƧa i comprensió vers les dones que pateixen violĆØncia masclista.
En quĆØ consisteix aquest projecte?
El projecte fotogrĆ fic s’iniciĆ a l’octubre del 2015 per donar resposta a l’augment de vĆctimes per violĆØncia masclista a l’Estat Espanyol. AixĆ doncs, es va decidir crear una exposició fotogrĆ fica i una pĆ gina d’Instagram i Facebook amb el nom de La chica de al lado. PretĆ©n que joves i dones adquireixin una sĆØrie d’eines que les ajudin a detectar una relació de maltractament i aixĆ evitar que s’involucrin en unes relacions tòxiques de parella.

L’exposició fotogrĆ fica es composa d’un recull de 16 fotografies en blanc i negre. Vaig escollir muntar-les amb paspartĆŗs negres i blancs per mostrar la dualitat del cicle de violĆØncia. Les fotografies que estan emmarcades en paspartĆŗ negre representen la foscor en la que es veu immersa la dona; la passivitat d’aquesta vers la situació per la por infringida per la seva parella maltractadora; el maltractament psicològic i la submissió. Les fotografies muntades amb paspartĆŗ blanc ens mostren una dona en el procĆ©s d’empoderament, en el qual es desenvolupa la seva autoestima i confianƧa. Adquireix la fortalesa necessĆ ria que li permet trencar amb la relació tòxica de parella, alliberar-se de les cadenes que la lligaven i refer la seva vida
Actualment, lĀ“exposició estĆ als locals del Consell Comarcal del Maresme on SIAD Maresme l’ha presentat en el marc del Dia Internacional de ViolĆØncia de GĆØnere dĀ“enguany. Però estĆ a disposició de qualsevol entitat i/o servei que la vulgui acollir-li al seu municipi
A part de les fotos, també has elaborat un altre tipus de material grà fic amb el mateix objectiu

SĆ, he fet punts de llibre, enganxines i cartells que distribueixo a entitats i persones. O els penjo jo mateixa en establiments. Per exemple, de les enganxines, nĀ“he fet una que es diu āel masclisme, llenƧar aquĆā amb una de les fotos de l’exposició i l’enganxo als contenidors de brossa.
I quĆØ publiques en la pĆ gina la chica de al lado?
Hi publico articles, notĆcies, estadĆstiques i opinions personals. TambĆ© anuncio el nou material que hagi elaborat per a qui vulgui adquirir-lo de manera gratuĆÆta
Suposo que és un treball que necessita molta dedicació i recursos econòmics també, oi?
SĆ, de moment tot ho faig de la meva butxaca, a l’espera de rebre ajuda d’algun servei i/o entitat. Però jo segueixo fent el que puc. Hi ha tanta feina per fer que no vull esperar a tenir suport. Quan se m’acaben els recursos econòmics faig sensibilització dĀ“una altra manera.
Participo en xerrades i trobades amb el meu tetimoni com a dona maltractada per ajudar altres dones a creure que superar aquesta xacra a nivell personal Ʃs possible. TambƩ intento ser molt activa a les xarxes, etc.
QuĆØ significa, per tu, ser dona en la nostra societat?

Ser dona, no Ć©s gens fĆ cil en quan a les possibilitats laborals, els sous reduĆÆts, la conciliació de la feina amb la famĆlia, el reconeixement professional i el tracte rebut en aquest Ć mbit i fora. Les dones ens enfrontem a molts prejudicis que hem d’anar enderrocant mica en mica amb el nostre esforƧ diari. Tot i que la legislació afirma que hi ha igualtat entre els homes i dones, la realitat estĆ molt lluny de lĀ“ideal. Aquesta situació Ć©s la que estic intentant donar a conĆØixer i canviar amb el moviment feminista i a travĆ©s de les xarxes socials i manifestacions. Tot i que els serveis que tenim al nostre abast són amplis i especialitzats, de vegades no comptem amb el tacte i tracte humĆ amb el que haurĆem de ser ateses. Encara s’ha de treballar per enderrocar el patriarcat i aquesta Ć©s una tasca de tots i totes.
Entrevista feta per Asmaa Aouattah. Tècnica d“Igualtat del SIAD Maresme
Maribel Nieto, devoció a la salut de les dones

Maribel Nieto, directora durant 20 anys del programa de cribratge del cĆ ncer de mama i actualment voluntĆ ria de l’associació Maresme oncològic. La maresmenca escollida mataronina de l’any 2015 ens explica la seva experiĆØncia al món de la salut de les dones
Qui Ʃs la Maribel Nieto?
Sóc nascuda a Barcelona el 31 dāoctubre de 1952, estic casada i resideixo a Sant Andreu de Llavaneres.
Sóc llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona lāany 1975. Especialista en cirurgia general i cirurgia de lāaparell digestiu (Quinta Salut LāAlianƧa de Barcelona) i MĆ ster en Sinologia i Patologia MamĆ ria per la Universitat de Barcelona a lāany 1992.
En quin Ć mbit dāestudis dels que vas cursar, et vas especialitzar professionalment?

Vaig comenƧar la meva vida laboral com a ajudant dāequip quirĆŗrgic de lā Institut CatalĆ de la Salut (ICS) des de 1976. DesprĆ©s vaig exercir dāadjunt del servei de cirurgia general de lāAlianƧa Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015.
Considero que la meva aportació mĆ©s destacada ha estat la de crear la consulta especĆfica en patologia mamĆ ria, dins del Programa de lāAtenció a la salut sexual i reproductiva de lāIC, al Maresme, des de 1992 fins a la jubilació. Des de 2006 reconvertida en consulta de diagnòstic rĆ pid en patologia mamĆ ria en coordinació
amb el Servei de Diagnòstic per la Imatge de lāICS.
Vaig comenƧar la meva vida laboral com a ajudant dāequip quirĆŗrgic de lā Institut CatalĆ de la Salut (ICS) des de 1976. DesprĆ©s vaig exercir dāadjunt del servei de cirurgia general de lāAlianƧa Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015.
Sabem que la teva jubilació no ha significat el cessament de la teva activitat en lāĆ mbit de la salut, sinó que va ser lāinici dāuna nova etapa en el desenvolupament de la mateixa. Ćs aixĆ?
DesprĆ©s de la jubilació, vaig incorporar-me com a voluntĆ ria a lāAssociació Maresme Oncològic. Ćs on duc a terme, amb altres persones, accions per donar suport a les perones afectades pel cĆ ncer. Realitzem moltes accions: tallers, formacions, gales i marxes solidĆ ries, etc.

En lāĆ mbit de la salut de les dones, relacionat amb el cĆ ncer, oferim espais de relaxació, formació, atenció psicològica, etc. En el cĆ ncer de mama en concret, com a experta en la patologia mamĆ ria, ofereixo xerrades informatives a tot el Maresme, on explico com sāha de fer la detecció, els sĆmptomes del cĆ ncer de mama, les llegendes relacionades amb la patologia, etc. TambĆ© sóc nombrada Coordinadora del Voluntariat del Consorci Sanitari del Maresme, de manera altruista. Signat lāacord lā1 de juny de 2017
Com valores la teva trajectòria personal
Molt satisfeta de la tasca realitzada en 40 anys de professió. Reconeguda per la ciutadania de Mataró que em va votar com a mataronina de lāany 2015 per la meva trajectòria professional a la ciutat.

Com a professional dona, et vas trobar davant de problemes a lāhora dāimposar la teva expertesa o en voler complir els teus propòsits?
Vaig trobar dificultats a l’inici de lāactivitat professional en accedir a una feina de cirurgia (pel fet de ser dona, encara que no ho diguessin de manera clara). Posteriorment tambĆ©, vaig tenir la sensació que havia de demostrar sempre molt mĆ©s que els homes per imposar la meva opinió, criteri i expertesa.
Consideres que lāoportunitat dāaccĆ©s de les dones al món de la salut, com a professionals, Ć©s igual que la dels homes?
Hem millorat en el camp de la medicina desprĆ©s de la instauració del programa de formació de metges interns i residents (MIR), on preval la nota de lāexamen davant el gĆØnere. Actualment, prevalen les dones en els estudis de medicina i en lāĆ mbit de la salut reproductiva hi ha mĆ©s dones que homes.. Però encara queda molta feina per fer.
Actualment sabem que els problemes de salut de la dona poden ser diferents dels dels homes i que les manifestacions dāuna mateixa malaltia pot ser diferent en lāhome i en la dona. Aquesta especificitat es tĆ© en compte en la sanitat?
Cert, les dones tenen problemes de salut molt diferents als que poden tenir els homes. Per això precisament, sāhan creat recursos per donar resposta a aquestes necessitats com els programes dāatenció a la dona de lāInstitut CatalĆ de la Salut que ara en diuen atenció a la salut sexual i reproductiva. La menstruació, lāembarĆ s, el part… són realitats que nomĆ©s viuen les dones i els afecten nomĆ©s a elles. LāaccĆ©s de les dones al sector de la sanitat com a professionals, ajuda a que aquets problemes sāentenguin i sāatenguin millor. Hi va haver tambĆ© avenƧ en lāaccĆ©s de les dones als centres mĆØdics per temes relacionats amb la prevenció (de cĆ ncer de mama, coll de lāĆŗter, etc.), cosa que abans no passava. LāaccĆ©s als recursos sanitaris es universal, i sense demores en els casos d’urgĆØncies (malgrat les retallades). La salut mantĆ© la seva qualitat grĆ cies la professionalitat de tot el personal que hi treballa. Cal, però, que hi hagi mĆ©s formació i especialització en les malalties que nomĆ©s afecten les dones i que no deriven Ćŗnicament de la salut reproductiva.

Es reactiva l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”

L’estat d’alarma provocat per la pandĆØmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prĆØstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permĆØs la seva reactivació.
La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.
La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majorità riament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.
Ćvies, mares, filles⦠són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, dāextrema vulnerabilitat.
El Consell Comarcal del Maresme vol, a travĆ©s de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.
La mostra comenƧa fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. TambĆ© dedica un espai als apartats: cuidar la famĆlia (dependĆØncia i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avanƧar cap a una societat mĆ©s igualitĆ ria i conscienciada de quĆØ “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes haurĆem de poder oferir cures tambĆ©“.
L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de marƧ a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la PlaƧa.
Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAĆ

Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

Karin Konkle Ć©s una dona estadounidenca que va arribar l’any 1992 a Catalunya i s’hi va quedar. Aquesta feminista convenƧuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l’autodefensa personal utilitzant les tĆØcniques de les arts marcials i, en especial de l’aikido.
Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre “EstĆ”s segura? Autodefensa i las claves de la autĆ©ntica seguridadā , del qual s’estĆ fent la segona edició. Per a Karin Konkle, “si no coneixes els trets generals de la violĆØncia que experimenten les dones realment, i les diferĆØncies biològiques i emocionals entre homes i dones, no Ć©s ĆØtic dir que ofereixes un curs dāautodefensa per a dones“
Qui Ʃs la Karin Konkle?
Sóc dels Estats Units. Sóc llicenciada en estudis de gĆØnere i vaig estudiar a la universitat de Columbia a Nova York. Vaig treballar a una fundació per a dones a Nova York, però si volia avanƧar en aquella feina, havia de fer un mĆ ster, i no em decidia si dedicar-me a lāensenyament o a una feina mĆ©s directa amb les dones. AixĆ que vaig decidir agafar un any per viatjar, provar com era donar classes. Vaig venir a Barcelona lāany 1992 pensant quedar-me uns mesos o un any, amb una motxilla grossa.
Què ens pot dir de la teva trajectòria migratòria?
Vaig aterrar a Barcelona, i māhi vaig instalĀ·lar fĆ cilment. Compartia pis amb un noi i una noia brasilers, i vaig conĆØixer molta gent a travĆ©s seu. En aquella ĆØpoca ja feia aikido i això tambĆ© em va permetre ampliar el meu cercle d’amistats. Però a la llarga la situació es va anar complicant, tant laboralment com amb les relacions de parella.
Per lāaspecte i lāaccent, de seguida la gent nota que sóc estrangera, i dāentrada els hi fa certa grĆ cia, encara mĆ©s perquĆØ parlo catalĆ , però desprĆ©s hi ha algunes diferĆØncies culturals que són difĆcils. A vegades, em fa la impressió que em tracten com si estiguĆ©s aquĆ de pas i sempre a punt de marxar, i això fa difĆcil plantejar projectes de llarg recorregut. Penso que em tracten com a una turista, no com a una immigrant, amb tot el bo i el dolent que tĆ© aquesta classificació. Per exemple, no em demanen els papers al carrer, com passava sovint, per exemple, amb els meus amics brasilers. Però, d’altra banda, quan una altra noia (alemanya, per cert) i jo vam plantejar fer una associació de dones al poble, a la primera reunió es va aixecar una dona gran per dir que ella portava 40 anys vivint al poble i encara li deien forastera, però com a mĆnim era catalana, i que qui Ć©rem nosaltres per a fer una associació de dones. Lāassociació es va crear igual, i encara existeix, però al meu poble a vegades sento que el catalanisme mateix es converteix en un obstacle per a la coexistĆØncia de la diversitat cultural.
A quĆØ et dediques a nivell professional?

Sóc 3er Dan dāaikido, que Ć©s un art marcial que crea harmonia dāuna situació dāenfrontament, buscant protegir-se sense fer mal a lāaltre. Fa uns 25 anys que faig aikido i quasi 20 que faig tai txĆ tambĆ©. La relació de la ment i el cos māapassiona, dóna sentit a la vida que vivim aquĆ, en aquests cossos que són com experimentem el món.
Porto uns 15 anys donant cursos dāautodefensa per a dones, cursos en els quals s’ensenyen eines per a mantenir la calma en situacions complicades, s’aprĆØn a posar lĆmits amb la veu i el cos, a comunicar-se clarament, a gestionar lāespai personal, i si cal, a defensar-se fĆsicament. Preparo aquesta formació tant per a un pĆŗblic adult com adolescent, i ensenyo a aplicar aquestes eines a diverses situacions, com per exemple les agressions homòfobes. Crec que el valor afegit de la meva feina Ć©s que tinc una perspectiva de gĆØnere i treballo amb la gestió de lāestrĆ©s en si. Als meus tallers, mirem com sorgeix la situació de debò i practiquem com resoldre-la. Volia aprofitar tots els anys que havia dedicat als arts marcials i combinar-lo amb una perspectiva feminista i un treball dāunificar la ment i el cos. De fet, crec que aquests conceptes són la base de tot el que he fet, i que segueix sent vigent i diferencial. Ca la Dona ha sigut un espai sĆŗper important per a mi. Quan vaig arribar, vaig trigar anys a trobar persones feministes. Venia de Nova York i de la universitat, on estava molt ficada en lāactivisme feminista, i quan vaig arribar aquĆ, per una banda, trobava un masclisme molt fort que no havia conegut mai, especialment en les arts marcials, on hi havia molt poques dones. Trobar Ca la Dona va canviar segurament el meu trajecte vital. Si no haguĆ©s pogut fer una feina com aquesta, amb tant sentit per a mi, segurament hauria marxat ja dāaquest paĆs.
Has publicat un llibre i tot sobre lāautodefensa femenina, oi?
SĆ, el llibre es diu: āEstĆ”s segura? Autodefensa i las claves de la autĆ©ntica seguridadā. Seān van editar 200 exemples que ja estan exhaurits i ara estan a punt dāarribar els llibres de la segona edició.
El llibre explica en quĆØ consisteix lāautodefensa femenina i com es diferencia de lāautodefensa en general. Els homes quan ensenyen autodefensa ho solen fer com si tots fóssim idĆØntics, quan en realitat la violĆØncia masclista porta a tipus dāagressions diferents, tenim cossos diferents, i fins i tot els efectes de lāadrenalina al cos són diferents quan ens trobem sota lāefecte de lāestrĆ©s o de la por davant dāun agressor, per exemple. Si no coneixes els trets generals de la violĆØncia que experimenten les dones realment, i les diferĆØncies biològiques i emocionals entre homes i dones, no Ć©s ĆØtic dir que ofereixes un curs dāautodefensa per a dones.
Com valores la teva experiĆØncia laboral aquĆ?

Treballo moltes hores per guanyar diners suficients per a pagar els autònoms, faig feines que són poc reconegudes i que māobliguen fins a cert punt a competir en preus amb gent que treballa en negre, que no tenen titulació, i a vegades amb un tracte com si no es tractĆ©s d’una feina sinó d’un passatemps. Conec poques persones angloparlants que visquin aquĆ i que no treballin a lāensenyament de lāanglĆØs o la traducció. Ćs difĆcil treballar aquĆ, i si ho fas pel teu compte, encara mĆ©s. De tota manera, em sento afortunada, encara que he hagut de superar molts entrebancs. Volia homologar la meva llicenciatura, però aquĆ no hi ha una llicenciatura equivalent a la que vaig obtenir en āEstudis de gĆØnereā.
Parles molt bé el català !
Trobo que és una cosa que no té mèrit perquè és la llengua que aquà es parla, al costat del castellà , i a Sant Pol, on visc, es parla molt el català . El meu accent americà es nota menys en català que en castellà .
La meva ex parella Ć©s catalana i era la llengua en la qual ens relacionavem. Parlo nomĆ©s en anglĆØs amb el meu fill perquĆØ penso que ha de ser la seva llengua materna. La meva colla al poble estĆ composada bĆ sicament de persones angloparlants però que tenen parelles catalanes, i això ha fomentat encara mĆ©s lāĆŗs del catalĆ entre nosaltres i ha facilitat la barreja amb la gent catalana de Sant Pol.
Tāagrada viure a Sant Pol?
SĆ, estic bĆ© aquĆ i el meu fill tĆ© aquĆ una qualitat de vida que no pot tenir en una ciutat.
Què ens pots dir sobre la teva participació associativa?
El meu primer contacte amb el món associatiu feminista el vaig establir a lāespai Ca la Dona, de la qual era sòcia, i participava en les activitats que feien. DesprĆ©s vaig tenir, junt amb una altra amiga, la idea de crear una entitat de dones a Sant Pol. Al principi la idea va tenir una mica de resistĆØncia per part dāalgunes persones, però desprĆ©s vam crear lāentitat, que ha arribat a ser un referent per a les dones del poble. Sempre sāhan fet moltes activitats variades per a les dones i es segueixen fent. El que passa Ć©s que sempre he trobat a faltar un enfocament mĆ©s feminista i reivindicatiu en lāassociació. Les dones nomĆ©s participen en les activitats que les interessen perquĆØ responen a una necessitat dāelles, però en general són poques les que es mouen pel compromĆs amb la lluita per la igualtat i la eradicació de la violĆØncia. Les prioritats de les sòcies, que són les que ha de reflectir lāentitat, no sempre coincideixen amb les meves prioritats personals. La lluita social tĆ© relativament poc pes a dins lāentitat, i això sempre māha generat una certa insatisfacció. Però podem dir que Ć©s una entitat molt treballadora i ha fet molt per les dones del poble. Vaig deixar la presidĆØncia de lāentitat fa poc per manca de temps i per dedicar-me a altres coses, però segueixo colĀ·laborant en allò que puc. Hi ha un grup de dones amb empenta que tiren endavant lāassociació.
Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme
Kadijatu Dem Njie, la lluita per un món millor

Kadijatu Dem Njie és de Pineda de Mar i als seus 27 anys manté uns ferms ideals que li fan lluitar des de totes les esferes per aconseguir millorar el món que ens envolta.
En aquesta entrevista que ha concedit al SIAD Maresme parlem de la seva feina i de les seves lluites.
Qui Ʃs la Kadijatu Dem Njie?
Sóc de Pineda de Mar, els meus pares són de Gà mbia, tinc 27 anys i sóc psicòloga.
A quĆØ et dediques?
Actualment estic treballant com a tĆØcnica de prevenció de violĆØncies masclistes a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.
Ens pots explicar breument en quĆØ consisteix el Programa?
Es tracta d’un programa impulsat per la Secretaria de Migracions i se centra en 3 lĆnies de treball. La primera incorpora totes aquelles accions destinades a la prevenció i eradicació de les mutilacions genitals femenines. La segona se centra visibilitzar, prevenir i eradicar els matrimonis forƧats a Catalunya. I la tercera intervĆ© en totes aquelles formes de violĆØncia masclista que afectin les dones d’origen migrant de forma especĆfica, com podrien ser les situacions d’assetjament i violĆØncia que viuen les treballadores de la llar internes, moltes d’elles migrants.
A nivell voluntari tambƩ ets molt activa, ens pots explicar quines activitats o activisme fas?
Sempre m’ha interessat el món social, dedicar el meu temps i energies a fer que el meu entorn sigui millor del que Ć©s i ajudar a la gent del meu voltant.
Pel que fa a la polĆtica, en els Ćŗltims anys m’he interessat per les organitzacions polĆtiques formals i ara mateix formo part d’un grup anticapitalista que es diu Marx21 que forma part d’una xarxa internacional de grups que defensen les idees de la lluita socialista des de baix, la lluita de la gent de carrer i les lluites del dia a dia per una societat mĆ©s justa i equitativa per a tothom.
D’altra banda sempre m’agrada conĆØixer iniciatives i projectes nous, però de forma mĆ©s regular participo com a voluntĆ ria en diferents entitats, com SOS Racisme i el grup local d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Pineda de Mar.
Com a dona racialitzada, el teu camĆ per aconseguir ser el que ets ha estat fĆ cil?
La gran majoria dels meus projectes personals estan estretament vinculats amb el món social i les lluites socials, sobretot aquelles directament relacionades amb la discriminació racial i de gĆØnere. Opino que són propòsits que són difĆcils d’aconseguir en algunes ocasions ja que van en contra del mateix sistema racista i sexista que perpetua els diferents tipus d’opressions que vivim en el dia a dia.
El Maresme Ʃs un bon lloc per viure-hi?
Crec que el Maresme Ć©s un lloc excelĀ·lent per viure-hi. Tenim el mar que ressegueix tots els pobles de la costa, i per l’altre diferents serres. En general, el Maresme estĆ format per diferents municipis tranquils i amb encant. Al mateix temps estĆ a prop de Barcelona, una de les grans ciutats de Catalunya i Espanya.
I ara ve la pregunta que fem a totes les entrevistades, com valores les fites aconseguides en lāĆ mbit de la igualtat de gĆØnere?
Crec que en els Ćŗltims anys s’han fet passes molt importants en direcció a la igualtat i equitat de gĆØnere, sobretot pel que fa a la visibilitat del moviment feminista i les seves reivindicacions. (…) D’altra banda encara hi ha moltes arestes del moviment que s’han de polir. Tenir en compte que perquĆØ realment sigui un moviment representatiu i que lluiti pels drets de totes les dones s’han d’incloure les experiĆØncies, coneixements i reivindicacions de les dones pobres, migrades, racialitzades, del colĀ·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, etc.


Maria Teresa Bertran o la Teresa d’Arenys, la vocació de la poesia

El seu DNI la identifica com a Maria Teresa Bertran Rossell, però els seus amics i els seus lectors la coneixen com a “Teresa d’Arenys” , una dona tremendament tossuda que va saber viure sempre lliure malgrat les adversitats, d’una profunditat i noblesa d’Ć nima que costa descriure. Per això, us deixem l’entrevista que li hem fet. Just fa dos dies, la Teresa d’Arenys ha rebut diferents reconeixements a la seva trajectòria literĆ ria i aquesta setmana ha estat guardonada amb el Premi CrĆtica Serra d’Or de Poesia.
Qui Ć©s la Teresa dāArenys?
La Teresa dāArenys Ć©s la Maria Teresa Bertran Rossell. Vaig nĆ©ixer el 24 de maig de 1952 a Arenys de Mar en una famĆlia amant de la terra i la lectura. El meu pare em va familiaritzar de molt petita amb la llengua francesa per compensar lāescolarització en espanyol. Vaig cursar lāetapa primĆ ria al colā¢legi de les EscolĆ pies dāArenys, i el batxillerat superior amb preuniversitari de CiĆØncies a lāInstitut de Mataró. Era una nena rebel. Des de lāedat de quinze anys, i desprĆ©s dāuna greu discussió amb el pare, vaig treballar per pagar-me els estudis.
La consciĆØncia identitĆ ria i una tirada a lāespeculació filosòfica em van portar a la facultat de Lletres i a decidir-me, el tercer curs, per un Departament que aleshores āno tenia sortidesā, el de catalĆ . Pensa que en lāĆØpoca franquista la policia irrompia en el recinte universitari repartint cops de porra o perseguint-nos a cavall pel campus. A mi māhavia tocat el rebre dues vegades i recordo que vaig triar Filologia Catalana, no per vocació, que encara no era conscient de tenir-ne una, sinó per rebelā¢lia.

Em presentava com a āTeresaā, sense āMariaā ni cognoms, perquĆØ no suportava que seām valorĆ©s per ser filla dāAlgĆŗ; i lāafegit ādāArenysā venia de lāinstitut i del costum dāanomenar els estudiants de fora de Mataró pel lloc dāon provenien⦠per exemple āla tal de Caldetesā, o āen tal de Sant Polā. En coincidir amb alguns dāells a la Universitat, el āTeresa dāArenysā es va escampar; i mĆ©s endavant, lāany 1976, va fer fortuna quan un company el va usar per presentar els meus sonets al premi de poesia Amadeu Oller. El recull va tenir forƧa ressò, potser perquĆØ per primera vegada es guardonava una noia; i el nom, des de llavors conegut literĆ riament, costaria canviar-lo. Però en famĆlia i intimitat sóc Maria Teresa, tal com em van batejar en nĆ©ixer.
Com va comenƧar el teu procĆ©s dāescriptura?
Va comenƧar i es va desenvolupar en consonĆ ncia amb un altre procĆ©s personal, el de la meva relació amb la mort i el dolor. De petita, no sentia que vivia sinó que somiava. Aquesta percepció em va acompanyar molt temps i va fer que tinguĆ©s un vincle amb el mĆ©s enllĆ mĆ©s profund que el vincle amb el cap aquĆ. Ho vaig arribar a qüestionar tot, excepte lāeternitat. AixĆ anava redactant no sé⦠un pre-dietari. A mĆ©s, tothom a casa escrivia poc o molt, i lāafecció i passió per les lletres lāhavia heretada. Els primers passos en vers eren quartetes satĆriques contra el professor de llatĆ i gent que no māagradava, fins que a lāedat de dotze anys una leucĆØmia seām va emportar la millor amiga i vaig tenir la primera experiĆØncia de la mort. Al cap dāun temps em sortia un poema āveritableā, al peu de la tomba on pujava a portar-li flors boscanes les tardes de dissabte.
I desprƩs?
Poemets esporĆ dics, mĆ©s satĆrics que no āveritablesā: res de notori, ja que escriure en vers era freqüent entre els adolescents del meu entorn.
No va ser fins al curs 1973-1974 que, arran dāuna crisi desencadenada per pĆØrdues tambĆ© molt sentides, vaig emparar-me en el sonet, una estrofa difĆcil que just per difĆcil no he abandonat mai. Aquells sonets inicials i imperfectes són els que, aplegats sota el tĆtol Aor (āadoroā), vaig lliurar al company que els va presentar al premi Amadeu Oller, quan jo ja havia marxat amb el meu home, el pintor Enric Maass, a Horta de Sant Joan. Vaig ser la primera noia catalana que va guanyar aquest premi. En aquest poble, oblidat i inconegut a principi dels anys setanta, vam estar-nos-hi per espai dāuna dĆØcada juntament amb un escultor bohemi de molta mĆ©s edat, el barcelonĆ GimĆ©nez-Valls. Tant les obres de la darrera etapa de lāescultor, com la part mĆ©s significativa de la pintura dāEnric Maass i dels meus versos són fruit dāun viure diari en una natura privilegiada i entre gran bona gent. Solc qualificar aquella pĆ tria de la meva joventut de āreserva paisatgĆstica, lingüĆstica i humanaā.
Com subsistĆeu?
Vam ser-hi molt pobres, tant, que el meu pare que dāençà de la disputa no māhavia ajudat gens econòmicament, es va compadir de la filla i ens va comprar un fragment dāhabitacle de sòlids carreus medievals, que tanmateix deixaven passar el cerƧ perquĆØ no tenĆem cĆØntims per a tapar-hi les juntes. NomĆ©s et dirĆ© que quan tronava de llevant havĆem dāanar per dins de casa amb paraigua. I que en un paĆs de temperatures extremes no vam tenir mai aigua calenta ni electrodomĆØstics. āSom els Ćŗltims bohemis que quedemā es resignava el vell escultor, però feia escultures, i lāEnric pintava, i jo vaig presentar uns Versos de vi novell al concurs literari de la Selva de Camp per les deu mil pessetes del guardó, que quan van arribar ja les devĆem.
En precarietat, doncs, i entre carreus dāarquitectura templera vaig empendre un viatge interior per esbrinar si āhaviaā de ser escriptora. La ājo Maria Teresaā es resistia a assumir una condició creadora, hauria preferit restar com a musa dāun pintor i un escultor, emparada en aquella geografia de lāArcĆ dia⦠Però la maleĆÆda āTeresa dāArenysā que el món reclamava es volia imposar. Com ho diria? la meva Ć nima va entrar en lliƧa contra el meu ego; i va ser una ājugada a tot o reā! que fa un vers de Riba. Al final dāun dejuni de divuit mesos, a penes nodrint-me de vi, assumia la āvocacióā i acabava el recull testimoni de la lluita: Murmuris (1981), que romandria inĆØdit en una editorial fins a 1986. Mentrestant māhavien traduĆÆt poemes a lāanglĆØs per primera vegada.
