SIAD Sol·licitud del servei de Mediació Intercultural

[wpforms id=”76333″ title=”false” description=”false”]

CUIDADORES

NĆŗria Parera, maresmenca polifacĆØtica i guionista de sĆØries com La Riera

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Periodista de professió, la Núria Parera ha treballat en mitjans de comunicació, ha escrit cantates i obres de teatre, ha fet de guionista per diferents sèries de televisió i ha publicat 6 contes. Us convidem a conèixer una mica més aquesta dona que quan es posa a escriure gaudeix de la feina com el primer dia.

Qui és la Núria Parera Ciuró?

Vaig nĆ©ixer a Barcelona el 1972.  Visc a Sant Andreu de Llavaneres. He estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la facultat de CiĆØncies de la Comunicació, especialitat de periodisme. TambĆ© m’he format en dramatĆŗrgia i guió a l’Obrador de la Sala Beckett, de Barcelona.

A quĆØ et dediques NĆŗria?

He treballat com a periodista al diari El Punt (edició Maresme)  i a la revista de viatges PenĆ­nsula. Actualment colĀ·laboro amb la revista cultural El Culturista i la revista d’arts escĆØniques Zirkòlika. Com a guionista he treballat a diverses sĆØries de tv3: El Cor de la Ciutat, VentdelplĆ , Zoo, Infidels i La Riera, entre altres.

He publicat sis contes infantils; i he escrit cantates i obres de teatre per a escolars representades al Maresme: La cantata ā€œYokoā€, que tracta el tema del dol, es va estrenar al teatre La Palma de TeiĆ , i la van representar els nens i nenes de l’escola de mĆŗsica Ressò d’Alella. Va agradar tant que la van repetir l’any següent. La cantata ā€œLa Serp del Pi Grosā€ la van representar els nens i nenes de l’escola El Pi Gros de Sant CebriĆ  de Vallalta. Aquesta cantata va formar part del projecte d’escola que aquell any va guanyar el premi Baldiri Reixach.  L’obra de teatre ā€œSis contes per la NĆ diaā€ va ser un encĆ rrec per a la XVIII Mostra de Teatre als Instituts de Mataró i es va representar al teatre Monumental aquest mes de maig (2018), amb molt d’èxit. 

En aquesta ocasió, vaig treballar conjuntament amb la vocalia de dones de Rocafonda per conèixer la realitat de les dones migrades que arriben a Catalunya provinents del continent africà. Va ser una experiència fantàstica, molt enriquidora.

A part de la teva dedicació professional, sé que estàs implicada en alguna entitat, oi?

Formo part de la junta de l’associació de guionistes de Catalunya (GAC) i sóc sòcia de l’Associació Dones Visuals. Dones Visuals Ć©s una entitat de recent creació que vol crear lligams entre les dones que ens dediquem al món de l’audiovisual, ja siguin guionistes, directores, productores, etc. L’objectiu Ć©s crear comunitat, mantenir-nos informades, decidir el que volem i donar-ho a conĆØixer. A mĆ©s, tambĆ© ofereixen laboratoris de creació i xerrades. Fa poc es va fer la primera assemblea general, oberta a tothom. Per qui tingui curiositat pot entrar al web i demanar de rebre la newsletter.
Tinc les meves idees polĆ­tiques, com tothom, però no participo activament en cap partit polĆ­tic. SĆ­ que sóc sòcia de l’entitat cultural ƒmnium Cultural.
Fa anys que tinc una nena apadrinada a la Fundació Vicent Ferrer.

Una vida, realment, molt activa. Com valores aquesta trajectòria professional i activista teva, com a dona?

Valoro positivament la meva trajectòria personal i professional, volia dedicar-me a escriure i ho he aconseguit. M’agrada la meva feina, la gaudeixo com el primer dia. No negarĆ© que el fet de ser dona i mare m’ha limitat en alguns moments laborals, ja que combinar les dues activitats –la professional i la de la maternitat- no Ć©s gens fĆ cil. He vist com els meus companys homes prosperaven mĆ©s rĆ pidament grĆ cies a poder dedicar-se Ćŗnicament a la seva carrera sense pensar en si havien deixat el sopar fet o en si el nen tenia unes dĆØcimes de febre.

TambĆ© he notat que els que manen (productors, caps d’equip, etc.) accepten les dones de bon grat com a guionistes però no tant com a coordinadores. Els llocs de responsabilitat, de ā€œmanarā€ solen donar-se a guionistes homes, com si el seu criteri fos mĆ©s vĆ lid o tinguessin mĆ©s dots per dur un grup de gent. De tota manera, poc a poc, sembla que la cosa va millorant.

Jo he estat a molts equips, i sempre m’he sentit ben tractada als equips, tractada d’igual a igual. Excepte per un cap que va considerar que hi havia massa dones a l’equip i va forƧar les coses perquĆØ poguĆ©s entrar un home guionista, el sou del qual sortia dels nostres. Allò va ser la gota que va fer vessar el got d’un seguit de despropòsits i vaig abandonar aquella feina, tot i que m’encantava.

Falta molta feina per fer encara, oi?

Crec que estem millor que anys enrere perquè som més conscients del que és el masclisme, i això és el primer pas per lluitar-hi. També crec, però, que queda moltíssima feina a fer tant a nivell professional com a nivell personal (dins les llars). I la millor manera de guanyar terreny és analitzant, reflexionant i educant.

En aquest sentit estaria molt bĆ© que als centres educatius es fessin xerrades sobre la visió de gĆØnere, sobretot als instituts perquĆØ durant l’adolescĆØncia no sempre es gestionen bĆ© les relacions entre els dos sexes ni entre les diferents tendĆØncies sexuals. Si tenim adolescents conscients de la situació, tindrem adults respectuosos i madurs en aquest tema. Cal donar un bon exemple als que venen darrere nostre; esperem que les properes generacions de dones i homes siguin mĆ©s justos.  

Estic segura que al Maresme hi ha moltĆ­ssimes dones que engeguen iniciatives, que generen bones idees, que dinamitzen grups i que lideren projectes culturals o empresarials, com a tot arreu. El que sempre falta Ć©s visibilitzar-nos, sovint no donem prou importĆ ncia al que fem, ens han educat en la discreció, la prudĆØncia, el segon pla…  I aixĆ­ ens va. Els companys homes han d’entendre que valem tant com ells, però les primeres en donar-hi valor hem de ser nosaltres, i en això encara fallem. Jo la primera, que ja tinc una edat i segueixo carregada d’inseguretats! Jajaja.

Contes publicats per l’autora:

  • “El meu avi i jo”, editorial Joventut. Text de NĆŗria Parera i ilĀ·lustracions d’Almudena SuĆ rez.
  • “La gata Marga i el misteri del cargol”, editorial AlrevĆ©s. Text NĆŗria Parera i ilĀ·lustracions PilarĆ­n BayĆ©s.
  • “La gata Marga a Sant Medir”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores. 
  • “La gata MArga i el poema oblidat”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.
  • “La gata Marga i la copa del BarƧa”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.
  • “La gata Marga i el mascaró enfonsat”, editorial AlrevĆ©s. Les mateixes autores.

Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tĆØcnica d’igualtat del SIAD Maresme

Irene Santos, activista contra la #violĆØnciamasclista

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Irene Santos Corral Ć©s una dona que ha fet del seu patiment una dinamo per dissenyar un nou horitzó de realització personal i d’activisme social a favor de les dones. VoluntĆ ria en diferents Ć mbits, fotògrafa i integradora social, la Irene ha iniciat al Maresme un projecte forƧa innovador: la sensibilització en violĆØncia masclista a travĆ©s de les xarxes socials.

Utilitza materials gràfics com enganxines, punts de llibre i fotografies. També fa exposicions i xerrades per aconseguir una major incidència en la mentalitat d“homes i dones envers la violència masclista i la igualtat.

Nascuda a Getxo, Biscaia, el juny de 1984, la Irene va arribar a Vilassar de Mar amb nomĆ©s 3 anys i en aquest municipi ha passat la major part de la seva vida. Tot i haver nascut en una ĆØpoca en la qual el feminisme ja portava 20 anys vigent i les dones s’estaven empoderant, va crĆ©ixer en un ambient familiar masclista i hostil. De professió Ć©s integradora social i tĆ© estudis de fotografia.

Et vaig conĆØixer al SIAD i desprĆ©s d’un temps sense veure’t et vaig retrobar a facebook. Em va cridar l’atenció la quantitat de treball voluntari que fas en diferents Ć mbits. Ens ho pots explicar?

Vaig sentir des dels 21 anys un entusiasme especial envers el voluntariat. En aquesta mateixa ĆØpoca, vaig realitzar un viatge a Guatemala com a brigadista en una guerrilla. He estat tambĆ© voluntĆ ria amb joves i nens amb discapacitats psĆ­quiques. Porto gairebĆ© quatre anys de voluntĆ ria a la Creu Roja en l’Ć mbit sanitari. He tingut diversos treballs com a dependenta, ajudant de cuina i treballadora familiar, però mai m’he sentit tan realitzada com quan vaig iniciar una nova etapa en la meva vida: la de l’activisme en contra de la violĆØncia masclista

Arrel de viure tres situacions de violĆØncia de gĆØnere per part d’ex parelles, l’octubre del 2015 vaig decidir fer un projecte sobre la violĆØncia de gĆØnere en el que volia mostrar a la societat la problemĆ tica des d’un punt de vista proper per tal de sensibilitzar la població i donar suport a joves i dones que pateixen aquesta situació. Ɖs en aquesta etapa, en la que he pogut complementar els meus estudis socials amb els fotogrĆ fics i utilitzar-los pel benefici de la societat. He superat totes les adversitats grĆ cies a lĀ“ajuda de la meva companya de nomĆ©s dos anys i mig, la meva estimada gossa. La Niu, com es diu la gossa en qüestió, em va ajudar a superar la depressió en la que he estat immersa aquests anys. En aquest procĆ©s lent de recuperació i apoderament, he pogut extreure forƧa i comprensió vers les dones que pateixen violĆØncia masclista.

En quĆØ consisteix aquest projecte?

El projecte fotogrĆ fic s’iniciĆ  a l’octubre del 2015 per donar resposta a l’augment de vĆ­ctimes per violĆØncia masclista a l’Estat Espanyol. AixĆ­ doncs, es va decidir crear una exposició fotogrĆ fica i una pĆ gina d’Instagram i Facebook amb el nom de La chica de al lado. PretĆ©n que joves i dones adquireixin una sĆØrie d’eines que les ajudin a detectar una relació de maltractament i aixĆ­ evitar que s’involucrin en unes relacions tòxiques de parella. 

L’exposició fotogrĆ fica es composa d’un recull de 16 fotografies en blanc i negre. Vaig escollir muntar-les amb paspartĆŗs negres i blancs per mostrar la dualitat del cicle de violĆØncia. Les  fotografies que estan emmarcades en paspartĆŗ negre representen la foscor en la que es veu immersa la dona; la passivitat d’aquesta vers la situació per la por infringida per la seva parella maltractadora; el maltractament psicològic i la submissió. Les fotografies muntades amb paspartĆŗ blanc ens mostren una dona en el procĆ©s d’empoderament, en el qual es desenvolupa la seva autoestima i confianƧa. Adquireix la fortalesa necessĆ ria que li permet trencar amb la relació tòxica de parella, alliberar-se de les cadenes que la lligaven i refer la seva vida

Actualment, lĀ“exposició estĆ  als locals del Consell Comarcal del Maresme on SIAD Maresme l’ha presentat en el marc del Dia Internacional de ViolĆØncia de GĆØnere dĀ“enguany. Però estĆ  a disposició de qualsevol entitat i/o servei que la vulgui acollir-li al seu municipi 

A part de les fotos, tambƩ has elaborat un altre tipus de material grƠfic amb el mateix objectiu

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

SĆ­, he fet punts de llibre, enganxines i cartells que distribueixo a entitats i persones. O els penjo jo mateixa en establiments. Per exemple, de les enganxines, nĀ“he fet una que es diu ā€œel masclisme, llenƧar aquĆ­ā€ amb una de les fotos de l’exposició i l’enganxo als contenidors de brossa.

 I quĆØ publiques en la pĆ gina la chica de al lado?

Hi publico articles, notícies, estadístiques i opinions personals. També anuncio el nou material que hagi elaborat per a qui vulgui adquirir-lo de manera gratuïta

Suposo que és un treball que necessita molta dedicació i recursos econòmics també, oi?

SĆ­, de moment tot ho faig de la meva butxaca, a l’espera de rebre ajuda d’algun servei i/o entitat. Però jo segueixo fent el que puc. Hi ha tanta feina per fer que no vull esperar a tenir suport. Quan se m’acaben els recursos econòmics faig sensibilització dĀ“una altra manera.

Participo en xerrades i trobades amb el meu tetimoni com a dona maltractada per ajudar altres dones a creure que superar aquesta xacra a nivell personal Ʃs possible. TambƩ intento ser molt activa a les xarxes, etc.

QuĆØ significa, per tu, ser dona en la nostra societat?

Ser dona, no Ć©s gens fĆ cil en quan a les possibilitats laborals, els sous reduĆÆts, la conciliació de la feina amb la famĆ­lia, el reconeixement professional i el tracte rebut en aquest Ć mbit i fora. Les dones ens enfrontem a molts prejudicis que hem d’anar enderrocant mica en mica amb el nostre esforƧ diari. Tot i que la legislació afirma que hi ha igualtat entre els homes i dones, la realitat estĆ  molt lluny de lĀ“ideal. Aquesta situació Ć©s la que estic intentant donar a conĆØixer i canviar amb el moviment feminista i a travĆ©s de les xarxes socials i manifestacions. Tot i que els serveis que tenim al nostre abast són amplis i especialitzats, de vegades no comptem amb el tacte i tracte humĆ  amb el que haurĆ­em de ser ateses. Encara s’ha de treballar per enderrocar el patriarcat i aquesta Ć©s una tasca de tots i totes. 

Entrevista feta per Asmaa Aouattah. Tècnica d“Igualtat del SIAD Maresme

Maribel Nieto, devoció a la salut de les dones

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Maribel Nieto, directora durant 20 anys del programa de cribratge del cĆ ncer de mama i actualment voluntĆ ria de l’associació Maresme oncològic. La maresmenca escollida mataronina de l’any 2015 ens explica la seva experiĆØncia al món de la salut de les dones

Qui Ʃs la Maribel Nieto?

Sóc nascuda a Barcelona el 31 d’octubre de 1952, estic casada i resideixo  a Sant Andreu de Llavaneres.
Sóc llicenciada en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1975. Especialista en cirurgia general i cirurgia de l’aparell digestiu (Quinta Salut L’AlianƧa de Barcelona) i MĆ ster en Sinologia i Patologia MamĆ ria per la Universitat de Barcelona a l’any 1992.  

En quin Ć mbit d’estudis dels que vas cursar, et vas especialitzar professionalment?

Vaig comenƧar la meva vida laboral com a ajudant d’equip quirĆŗrgic de l’ Institut CatalĆ  de la Salut (ICS) des de 1976. DesprĆ©s vaig exercir d’adjunt del servei de cirurgia general de l’AlianƧa Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015.

Considero que la meva aportació mĆ©s destacada ha estat la de crear la consulta especĆ­fica en patologia mamĆ ria, dins del Programa de l’Atenció a la salut sexual i reproductiva de l’IC,  al Maresme, des de 1992 fins a la jubilació. Des de 2006 reconvertida en consulta de diagnòstic rĆ pid en patologia mamĆ ria en coordinació 

amb el Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’ICS.

Vaig comenƧar la meva vida laboral com a ajudant d’equip quirĆŗrgic de l’ Institut CatalĆ  de la Salut (ICS) des de 1976. DesprĆ©s vaig exercir d’adjunt del servei de cirurgia general de l’AlianƧa Mataronina des de 1977, posteriorment amb la fusió, com a adjunt del servei de cirurgia del Consorci Sanitari del Maresme (Unitat Funcional de Patologia Mamaria) fins a la jubilació al novembre de 2015. 

Sabem que la teva jubilació no ha significat el cessament de la teva activitat en l’àmbit de la salut, sinó que va ser l’inici d’una nova etapa en el desenvolupament de la mateixa. Ɖs aixĆ­?

DesprĆ©s de la jubilació, vaig incorporar-me com a voluntĆ ria a l’Associació Maresme Oncològic.  Ć‰s on duc a terme, amb altres persones, accions per donar suport a les perones afectades pel cĆ ncer. Realitzem moltes accions: tallers, formacions, gales i marxes solidĆ ries, etc.

En l’àmbit de la salut de les dones, relacionat amb el cĆ ncer, oferim espais de relaxació, formació, atenció psicològica, etc. En el cĆ ncer de mama en concret, com a experta en la patologia mamĆ ria, ofereixo xerrades informatives a tot el Maresme, on explico com s’ha de fer la detecció, els sĆ­mptomes del cĆ ncer de mama, les llegendes relacionades amb la patologia, etc. TambĆ© sóc nombrada Coordinadora del Voluntariat del Consorci Sanitari del Maresme, de manera altruista. Signat l’acord l’1 de juny de 2017

Com valores la teva trajectòria personal

Molt satisfeta de la tasca realitzada en 40 anys de professió.  Reconeguda per la ciutadania de Mataró que em va votar com a mataronina de l’any 2015 per la meva trajectòria professional a la ciutat.

Com a professional dona, et vas trobar davant de problemes a l’hora d’imposar la teva expertesa o en voler complir els teus propòsits?

Vaig trobar dificultats a l’inici de l’activitat professional en accedir a una feina de cirurgia  (pel fet de ser dona, encara que no ho diguessin de manera clara). Posteriorment tambĆ©, vaig tenir  la sensació que havia de demostrar sempre molt mĆ©s que els homes per imposar la meva opinió, criteri i expertesa.

Consideres que l’oportunitat d’accĆ©s de les dones al món de la salut, com a professionals, Ć©s igual que la dels homes?

Hem millorat en el camp de la medicina desprĆ©s de la instauració del programa de formació de metges interns i residents (MIR), on preval la nota de l’examen davant el gĆØnere. Actualment, prevalen les dones en els estudis de medicina i en l’àmbit de la salut reproductiva hi ha mĆ©s dones que homes.. Però encara queda molta feina per fer.

Actualment sabem que els problemes de salut de la dona poden ser diferents dels dels homes i que les manifestacions d’una mateixa malaltia pot ser diferent en l’home i en la dona. Aquesta especificitat es tĆ© en compte en la sanitat?

Cert, les dones tenen problemes de salut molt diferents als que poden tenir els homes. Per això precisament, s’han creat recursos per donar resposta a aquestes necessitats com els programes d’atenció a la dona de l’Institut CatalĆ  de la Salut que ara en diuen atenció a la salut sexual i reproductiva. La menstruació, l’embarĆ s, el part… són realitats que nomĆ©s viuen les dones i els afecten nomĆ©s a elles. L’accĆ©s de les dones al sector de la sanitat com a professionals, ajuda a que aquets problemes s’entenguin i s’atenguin millor. Hi va haver tambĆ© avenƧ en l’accĆ©s de les dones als centres mĆØdics per temes relacionats amb la prevenció (de cĆ ncer de mama, coll de l’úter, etc.), cosa que abans no passava.  L’accĆ©s als recursos sanitaris es universal, i sense demores en els casos d’urgĆØncies (malgrat les retallades). La salut mantĆ© la seva qualitat grĆ cies  la professionalitat de tot el personal que hi treballa. Cal, però, que hi hagi mĆ©s formació i especialització en les malalties que nomĆ©s afecten les dones i que no deriven Ćŗnicament de la salut reproductiva. 

Es reactiva l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”

L’estat d’alarma provocat per la pandĆØmia de la COVID-19 va deixar en suspens el servei de prĆØstec de l’exposició itinerant “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la nostra societat”. Ara, la progressiva obertura d’activitats ha permĆØs la seva reactivació.

La mostra visibilitza, a través de 10 panells, el treball de les cures. Una feina històricament molt feminitzada i poc o gens remunerada.

La radiografia feta a la comarca indica que són les dones, majoritàriament immigrants, de classe baixa i baix nivell econòmic i social les que assumeixen les tasques de les cures. Són les dones les que també decideixen, sovint, renunciar als seus interessos personals per cuidar familiars depenents.

ƀvies, mares, filles… són les que sostenen el treball de les cures en condicions, de vegades, d’extrema vulnerabilitat. 

El Consell Comarcal del Maresme vol, a travĆ©s de l’exposició “Cuidadores. El pes d’aquelles que sostenen la societat” visibilitzar aquesta realitat, posar en valor la feina de les dones cuidadores i reclamar un nou model social on imperi la corresponsabilitat.

La mostra comenƧa fent una introducció de la relació entre les cures i les dones i tot seguit repassa la situació de les treballadores de la llar, les treballadores de les cures, les treballadores familiars i les auxiliars de geriatria. TambĆ© dedica un espai als apartats: cuidar la famĆ­lia (dependĆØncia i corresponsabilitat) i cuidar la llar (conciliació familiar). En el darrer panell de l’exposició es posen sobre la taula elements de reflexió per avanƧar cap a una societat mĆ©s igualitĆ ria i conscienciada de quĆØ “totes les persones necessitarem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, per tant, totes haurĆ­em de poder oferir cures tambĆ©“.

L’exposició es troba aquests dies a Calella. Es pot visitar fins al 31 de marƧ a la planta baixa de la biblioteca Can Salvador de la PlaƧa.

Els ajuntaments que vulguin sol.licitar l’exposició ho poden fer en AQUEST ENLLAƇ

Karin Konkle, una estadounidenca feminista arrelada a Sant Pol de Mar

Aquesta imatge tƩ l'atribut alt buit.

Karin Konkle Ć©s una dona estadounidenca que va arribar l’any 1992 a Catalunya i s’hi va quedar. Aquesta feminista convenƧuda i vinculada al món associatiu de dones, viu a Sant Pol de Mar i ajuda les dones a l’autodefensa personal utilitzant les tĆØcniques de les arts marcials i, en especial de l’aikido.

Ho fa a partir de tallers i amb la publicació del llibre “EstĆ”s segura? Autodefensa i las claves de la autĆ©ntica seguridadā€ , del qual s’estĆ  fent la segona edició. Per a Karin Konkle, “si no coneixes els trets generals de la violĆØncia que experimenten les dones realment, i les diferĆØncies biològiques i emocionals entre homes i dones, no Ć©s ĆØtic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones

Qui Ʃs la Karin Konkle?

Sóc dels Estats Units. Sóc llicenciada en estudis de gĆØnere i vaig estudiar a la universitat de Columbia a Nova York. Vaig treballar a una fundació per a dones a Nova York, però si volia avanƧar en aquella feina, havia de fer un mĆ ster, i no em decidia si dedicar-me a l’ensenyament o a una feina mĆ©s directa amb les dones. AixĆ­ que vaig decidir agafar un any per viatjar, provar com era donar classes. Vaig venir a Barcelona l’any 1992 pensant quedar-me uns mesos o un any, amb una motxilla grossa.

Què ens pot dir de la teva trajectòria migratòria?

Vaig aterrar a Barcelona, i m’hi vaig instalĀ·lar fĆ cilment. Compartia pis amb un noi i una noia brasilers, i vaig conĆØixer molta gent a travĆ©s seu. En aquella ĆØpoca ja feia aikido i això tambĆ© em va permetre ampliar el meu cercle d’amistats. Però a la llarga la situació es va anar complicant, tant laboralment com amb les relacions de parella.

Per l’aspecte i l’accent, de seguida la gent nota que sóc estrangera, i d’entrada els hi fa certa grĆ cia, encara mĆ©s perquĆØ parlo catalĆ , però desprĆ©s hi ha algunes diferĆØncies culturals que són difĆ­cils. A vegades, em fa la impressió que em tracten com si estiguĆ©s aquĆ­ de pas i sempre a punt de marxar, i això fa difĆ­cil plantejar projectes de llarg recorregut. Penso que em tracten com a  una turista, no com a una immigrant, amb tot el bo i el dolent que tĆ© aquesta classificació. Per exemple, no em demanen els papers al carrer, com passava sovint, per exemple, amb els meus amics brasilers. Però, d’altra banda, quan una altra noia (alemanya, per cert) i jo vam plantejar fer una associació de dones al poble, a la primera reunió es va aixecar una dona gran per dir que ella portava 40 anys vivint al poble i encara li deien forastera, però com a mĆ­nim era catalana, i que qui Ć©rem nosaltres per a fer una associació de dones. L’associació es va crear igual, i encara existeix, però al meu poble a vegades sento que el catalanisme mateix es converteix en un obstacle per a la coexistĆØncia de la diversitat cultural.

A quĆØ et dediques a nivell professional?

Sóc 3er Dan d’aikido, que Ć©s un art marcial que crea harmonia d’una situació d’enfrontament, buscant protegir-se sense fer mal a l’altre. Fa uns 25 anys que faig aikido i quasi 20 que faig tai txĆ­ tambĆ©. La relació de la ment i el cos m’apassiona, dóna sentit a la vida que vivim aquĆ­, en aquests cossos que són com experimentem el món.

Porto uns 15 anys donant cursos d’autodefensa per a dones, cursos en els quals s’ensenyen eines per a mantenir la calma en situacions complicades, s’aprĆØn a posar lĆ­mits amb la veu i el cos, a comunicar-se clarament, a gestionar l’espai personal, i si cal, a defensar-se fĆ­sicament. Preparo aquesta formació tant per a un pĆŗblic adult com adolescent, i ensenyo a aplicar aquestes eines a diverses situacions, com per exemple les agressions homòfobes. Crec que el valor afegit de la meva feina Ć©s que tinc una perspectiva de gĆØnere i treballo amb la gestió de l’estrĆ©s en si. Als meus tallers, mirem com sorgeix la situació de debò i practiquem com resoldre-la. Volia aprofitar tots els anys que havia dedicat als arts marcials i combinar-lo amb una perspectiva feminista i un treball d’unificar la ment i el cos. De fet, crec que aquests conceptes són la base de tot el que he fet, i que segueix sent vigent i diferencial. Ca la Dona ha sigut un espai sĆŗper important per a mi. Quan vaig arribar, vaig trigar anys a trobar persones feministes. Venia de Nova York i de la universitat, on estava molt ficada en l’activisme feminista, i quan vaig arribar aquĆ­, per una banda, trobava un masclisme molt fort que no havia conegut mai, especialment en les arts marcials, on hi havia molt poques dones. Trobar Ca la Dona va canviar segurament el meu trajecte vital. Si no haguĆ©s pogut fer una feina com aquesta, amb tant sentit per a mi, segurament hauria marxat ja d’aquest paĆ­s.

Has publicat un llibre i tot sobre l’autodefensa femenina, oi?

SĆ­, el llibre es diu: ā€œEstĆ”s segura? Autodefensa i las claves de la autĆ©ntica seguridadā€. Se’n van editar 200 exemples que ja estan exhaurits i ara estan a punt d’arribar els llibres de la segona edició.
El llibre explica en quĆØ consisteix l’autodefensa femenina i com es diferencia de l’autodefensa en general. Els homes quan ensenyen autodefensa ho solen fer com si tots fóssim idĆØntics, quan en realitat la violĆØncia masclista porta a tipus d’agressions diferents, tenim cossos diferents, i fins i tot els efectes de l’adrenalina al cos són diferents quan ens trobem sota l’efecte de l’estrĆ©s o de la por davant d’un agressor, per exemple. Si no coneixes els trets generals de la violĆØncia que experimenten les dones realment, i les diferĆØncies biològiques i emocionals entre homes i dones, no Ć©s ĆØtic dir que ofereixes un curs d’autodefensa per a dones.

Com valores la teva experiĆØncia laboral aquĆ­?

Treballo moltes hores per guanyar diners suficients per a pagar els autònoms, faig feines que són poc reconegudes i que m’obliguen fins a cert punt a competir en preus amb gent que treballa en negre, que no tenen titulació, i a vegades amb un tracte com si no es tractĆ©s d’una feina sinó d’un passatemps. Conec poques persones angloparlants que visquin aquĆ­ i que no treballin a l’ensenyament de l’anglĆØs o la traducció. Ɖs difĆ­cil treballar aquĆ­, i si ho fas pel teu compte, encara mĆ©s. De tota manera, em sento afortunada, encara que he hagut de superar molts entrebancs. Volia homologar la meva llicenciatura, però aquĆ­ no hi ha una llicenciatura equivalent a la que vaig obtenir en ā€œEstudis de gĆØnereā€.

Parles molt bƩ el catalƠ!

Trobo que és una cosa que no té mèrit perquè és la llengua que aquí es parla, al costat del castellà, i a Sant Pol, on visc, es parla molt el català. El meu accent americà es nota menys en català que en castellà.
La meva ex parella Ć©s catalana i era la llengua en la qual ens relacionavem. Parlo nomĆ©s en anglĆØs amb el meu fill perquĆØ penso que ha de ser la seva llengua materna. La meva colla al poble estĆ  composada bĆ sicament de persones angloparlants però que tenen parelles catalanes, i això ha fomentat encara mĆ©s l’ús del catalĆ  entre nosaltres i ha facilitat la barreja amb la gent catalana de Sant Pol.

T’agrada viure a Sant Pol?

Sƭ, estic bƩ aquƭ i el meu fill tƩ aquƭ una qualitat de vida que no pot tenir en una ciutat.

Què ens pots dir sobre la teva participació associativa?

El meu primer contacte amb el món associatiu feminista el vaig establir a l’espai Ca la Dona, de la qual era sòcia, i participava en les activitats que feien. DesprĆ©s vaig tenir, junt amb una altra amiga, la idea de crear una entitat de dones a Sant Pol. Al principi la idea va tenir una mica de resistĆØncia per part d’algunes persones, però desprĆ©s vam crear l’entitat, que ha arribat a ser un referent per a les dones del poble. Sempre s’han fet moltes activitats variades per a les dones i es segueixen fent. El que passa Ć©s que sempre he trobat a faltar un enfocament mĆ©s feminista i reivindicatiu en l’associació. Les dones nomĆ©s participen en les activitats que les interessen perquĆØ responen a una necessitat d’elles, però en general són poques les que es mouen pel compromĆ­s amb la lluita per la igualtat i la eradicació de la violĆØncia. Les prioritats de les sòcies, que són les que ha de reflectir l’entitat, no sempre coincideixen amb les meves prioritats personals. La lluita social tĆ© relativament poc pes a dins l’entitat, i això sempre m’ha generat una certa insatisfacció. Però podem dir que Ć©s una entitat molt treballadora i ha fet molt per les dones del poble. Vaig deixar la presidĆØncia de l’entitat fa poc per manca de temps i per dedicar-me a altres coses, però segueixo colĀ·laborant en allò que puc. Hi ha un grup de dones amb empenta que tiren endavant l’associació.

Entrevista realitzada per: Asmaa Aouttah, agent d’igualtat del SIAD Maresme 

Kadijatu Dem Njie, la lluita per un món millor

Kadijatu Dem Njie és de Pineda de Mar i als seus 27 anys manté uns ferms ideals que li fan lluitar des de totes les esferes per aconseguir millorar el món que ens envolta.

En aquesta entrevista que ha concedit al SIAD Maresme parlem de la seva feina i de les seves lluites.

Qui Ʃs la Kadijatu Dem Njie?

Sóc de Pineda de Mar, els meus pares són de Gàmbia, tinc 27 anys i sóc psicòloga.

A quĆØ et dediques?

Actualment estic treballant com a tĆØcnica de prevenció de violĆØncies masclistes a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat.

Ens pots explicar breument en quĆØ consisteix el Programa?

Es tracta d’un programa impulsat per la Secretaria de Migracions i se centra en 3 lĆ­nies de treball. La primera incorpora totes aquelles accions destinades a la prevenció i eradicació de les mutilacions genitals femenines. La segona se centra visibilitzar, prevenir i eradicar els matrimonis forƧats a Catalunya. I la tercera intervĆ© en totes aquelles formes de violĆØncia masclista que afectin les dones d’origen migrant de forma especĆ­fica, com podrien ser les situacions d’assetjament i violĆØncia que viuen les treballadores de la llar internes, moltes d’elles migrants.

A nivell voluntari tambƩ ets molt activa, ens pots explicar quines activitats o activisme fas?

Sempre m’ha interessat el món social, dedicar el meu temps i energies a fer que el meu entorn sigui millor del que Ć©s i ajudar a la gent del meu voltant.

Pel que fa a la polĆ­tica, en els Ćŗltims anys m’he interessat per les organitzacions polĆ­tiques formals i ara mateix formo part d’un grup anticapitalista que es diu Marx21 que forma part d’una xarxa internacional de grups que defensen les idees de la lluita socialista des de baix, la lluita de la gent de carrer i les lluites del dia a dia per una societat mĆ©s justa i equitativa per a tothom.

D’altra banda sempre m’agrada conĆØixer iniciatives i projectes nous, però de forma mĆ©s regular participo com a voluntĆ ria en diferents entitats, com SOS Racisme i el grup local d’Unitat Contra el Feixisme i Racisme de Pineda de Mar.

Com a dona racialitzada, el teu camĆ­ per aconseguir ser el que ets ha estat fĆ cil?

La gran majoria dels meus projectes personals estan estretament vinculats amb el món social i les lluites socials, sobretot aquelles directament relacionades amb la discriminació racial i de gĆØnere. Opino que són propòsits que són difĆ­cils d’aconseguir en algunes ocasions ja que van en contra del mateix sistema racista i sexista que perpetua els diferents tipus d’opressions que vivim en el dia a dia.

El Maresme Ʃs un bon lloc per viure-hi?

Crec que el Maresme Ć©s un lloc excelĀ·lent per viure-hi. Tenim el mar que ressegueix tots els pobles de la costa, i per l’altre diferents serres. En general, el Maresme estĆ  format per diferents municipis tranquils i amb encant. Al mateix temps estĆ  a prop de Barcelona, una de les grans ciutats de Catalunya i Espanya.

I ara ve la pregunta que fem a totes les entrevistades, com valores les fites aconseguides en l’àmbit de la igualtat de gĆØnere?

Crec que en els Ćŗltims anys s’han fet passes molt importants en direcció a la igualtat i equitat de gĆØnere, sobretot pel que fa a la visibilitat del moviment feminista i les seves reivindicacions. (…) D’altra banda encara hi ha moltes arestes del moviment que s’han de polir. Tenir en compte que perquĆØ realment sigui un moviment representatiu i que lluiti pels drets de totes les dones s’han d’incloure les experiĆØncies, coneixements i reivindicacions de les dones pobres, migrades, racialitzades, del colĀ·lectiu LGTBI, amb diversitat funcional, etc.

Maria Teresa Bertran o la Teresa d’Arenys, la vocació de la poesia

El seu DNI la identifica com a Maria Teresa Bertran Rossell, però els seus amics i els seus lectors la coneixen com a “Teresa d’Arenys” , una dona tremendament tossuda que va saber viure sempre lliure malgrat les adversitats, d’una profunditat i noblesa d’Ć nima que costa descriure. Per això, us deixem l’entrevista que li hem fet. Just fa dos dies, la Teresa d’Arenys ha rebut diferents reconeixements a la seva trajectòria literĆ ria i aquesta setmana ha estat guardonada amb el Premi CrĆ­tica Serra d’Or de Poesia. 

Qui Ć©s la Teresa d’Arenys?

La Teresa d’Arenys Ć©s la Maria Teresa Bertran Rossell. Vaig nĆ©ixer el 24 de maig de 1952 a Arenys de Mar en una famĆ­lia amant de la terra i la lectura. El meu pare em va familiaritzar de molt petita amb la llengua francesa per compensar l’escolarització en  espanyol. Vaig cursar l’etapa primĆ ria al col•legi de les EscolĆ pies d’Arenys, i el batxillerat superior amb preuniversitari de CiĆØncies a l’Institut de Mataró. Era una nena rebel. Des de l’edat de quinze anys, i desprĆ©s d’una greu discussió amb el pare, vaig treballar per pagar-me els estudis. 

La consciĆØncia identitĆ ria i una tirada a l’especulació filosòfica em van portar a la facultat de Lletres i a decidir-me, el tercer curs, per un Departament que aleshores ā€œno tenia sortidesā€, el de catalĆ . Pensa que en l’època franquista la policia irrompia en el recinte universitari repartint cops de porra o perseguint-nos a cavall pel campus. A mi m’havia tocat el rebre dues vegades i recordo que vaig triar Filologia Catalana, no per vocació, que encara no era conscient de tenir-ne una, sinó per rebel•lia.

De quĆØ et ve el nom de Teresa d’Arenys? 
x
 

Em presentava com a ā€œTeresaā€, sense ā€œMariaā€ ni cognoms, perquĆØ no suportava que se’m valorĆ©s per ser filla d’AlgĆŗ; i l’afegit ā€œd’Arenysā€ venia de l’institut i del costum d’anomenar els estudiants de fora de Mataró pel lloc d’on provenien… per exemple ā€œla tal de Caldetesā€, o ā€œen tal de Sant Polā€. En coincidir amb alguns d’ells a la Universitat, el ā€œTeresa d’Arenysā€ es va escampar; i mĆ©s endavant, l’any 1976, va fer fortuna quan un company el va usar per presentar els meus sonets al premi de poesia Amadeu Oller. El recull va tenir forƧa ressò, potser perquĆØ per primera vegada es guardonava una noia; i el nom, des de llavors conegut literĆ riament, costaria canviar-lo. Però en famĆ­lia i intimitat sóc Maria Teresa, tal com em van batejar en nĆ©ixer.

Com va comenƧar el teu procĆ©s d’escriptura?

Va comenƧar i es va desenvolupar en consonĆ ncia amb un altre procĆ©s personal, el de la meva relació amb la mort i el dolor. De petita, no sentia que vivia sinó que somiava. Aquesta percepció em va acompanyar molt temps i va fer que tinguĆ©s un vincle amb el mĆ©s enllĆ  mĆ©s profund que el vincle amb el cap aquĆ­. Ho vaig arribar a qüestionar tot, excepte l’eternitat. AixĆ­ anava redactant no sé… un pre-dietari. A mĆ©s, tothom a casa escrivia poc o molt, i l’afecció i passió per les lletres l’havia heretada. Els primers passos en vers eren quartetes satĆ­riques contra el professor de llatĆ­ i gent que no m’agradava, fins que a l’edat de dotze anys una leucĆØmia se’m va emportar la millor amiga i vaig tenir la primera experiĆØncia de la mort. Al cap d’un temps em sortia un poema ā€œveritableā€, al peu de la tomba on pujava a portar-li flors boscanes les tardes de dissabte.

I desprƩs?

Poemets esporĆ dics, mĆ©s satĆ­rics que no ā€œveritablesā€: res de notori, ja que escriure en vers era freqüent entre els adolescents del meu entorn.

No va ser fins al curs 1973-1974 que, arran d’una crisi desencadenada per pĆØrdues tambĆ© molt sentides, vaig emparar-me en el sonet, una estrofa difĆ­cil que just per difĆ­cil no he abandonat mai. Aquells sonets inicials i imperfectes són els que, aplegats sota el tĆ­tol Aor (ā€œadoroā€), vaig lliurar al company que els va presentar al premi Amadeu Oller, quan jo ja havia marxat amb el meu home, el pintor Enric Maass, a Horta de Sant Joan. Vaig ser la primera noia catalana que va guanyar aquest premi. En aquest poble, oblidat i inconegut a principi dels anys setanta, vam estar-nos-hi per espai d’una dĆØcada juntament amb un escultor bohemi de molta mĆ©s edat, el barcelonĆ­ GimĆ©nez-Valls. Tant les obres de la darrera etapa de l’escultor, com la part mĆ©s significativa de la pintura d’Enric Maass i dels meus versos són fruit d’un viure diari en una natura privilegiada i entre gran bona gent. Solc qualificar aquella pĆ tria de la meva joventut de ā€œreserva paisatgĆ­stica, lingüística i humanaā€.

Com subsistĆ­eu?

 Vam ser-hi molt pobres, tant, que el meu pare que d’enƧƠ de la disputa no m’havia ajudat gens econòmicament, es va compadir de la filla i ens va comprar un fragment d’habitacle de sòlids carreus medievals, que tanmateix deixaven passar el cerƧ perquĆØ no tenĆ­em cĆØntims per a tapar-hi les juntes. NomĆ©s et dirĆ© que quan tronava de llevant havĆ­em d’anar per dins de casa amb paraigua. I que en un paĆ­s de temperatures extremes no vam tenir mai aigua calenta ni electrodomĆØstics. ā€œSom els Ćŗltims bohemis que quedemā€ es resignava el vell escultor, però feia escultures, i l’Enric pintava, i jo vaig presentar uns Versos de vi novell al concurs literari de la Selva de Camp per les deu mil pessetes del guardó, que quan van arribar ja les devĆ­em.

En precarietat, doncs, i entre carreus d’arquitectura templera vaig empendre un viatge interior per esbrinar si ā€œhaviaā€ de ser escriptora. La ā€œjo Maria Teresaā€ es resistia a assumir una condició creadora, hauria preferit restar com a musa d’un pintor i un escultor, emparada en aquella geografia de l’ArcĆ dia… Però la maleĆÆda ā€œTeresa d’Arenysā€ que el món reclamava es volia imposar. Com ho diria? la meva Ć nima va entrar en lliƧa contra el meu ego; i va ser una ā€œjugada a tot o reā€! que fa un vers de Riba.  Al final d’un dejuni de divuit mesos, a penes nodrint-me de vi, assumia la ā€œvocaciĆ³ā€ i acabava el recull testimoni de la lluita: Murmuris (1981), que romandria inĆØdit en una editorial fins a 1986. Mentrestant m’havien traduĆÆt poemes a l’anglĆØs per primera vegada.

 

T’han traduĆÆt mĆ©s vegades?
 
D’enƧƠ d’aquella, apareguda a ā€œInternational Poetry Reviewā€ la primavera de 1982 –i aquĆ­ voldria fer memòria del malaguanyat catalanòfil David H. Rosenthal–, van passar anys…  MĆ©s endavant es van traduir els meus poemes al rus, a l’italiĆ , i darrerament al romanĆØs i al coreĆ  a travĆ©s de les acurades versions angleses de la hispanista Kristine Doll.
 
Has pogut viure de la literatura?
 
I ara! No! com tampoc el meu home de la pintura. La venda ocasional d’un quadro, drets d’autor en nomĆ©s dues publicacions i algun premi ens permetien fer bullir l’olla un quant temps, però no tot l’any. SobrevivĆ­em amb els mĆ­nims. I estic agraĆÆda a la pobresa, perquĆØ, faltats de tantes coses materials sovint innecessĆ ries, hem treballat lliures. Ell va pintar fins a la mort –i jo escric encara avui– sense condicionaments estĆØtics, ni de mercat, ni d’ideologia. El diner no podria comprar una tal llibertat.
x
NomĆ©s vas escriure poesia? 
 
No em veia capaƧ d’empendre una obra en prosa. Tot i tenir dos reculls publicats –i me’n descuidava un, Onada, prologat i editat per un poeta de gran carisma, ValeriĆ  Pujol de PremiĆ  de Dalt, el 1980–. SĆ­, tot i tenir un petit nom literari i llengua de bressol, en retornar a Arenys a l’edat de trenta-tres anys, sabia que hauria d’apendre de cap i de nou la llengua pròpia si volia abordar la narrativa. Des de nena m’hi empenyia el novel•lista Ferran de Pol, amic del meu pare.
En morir Ferran de Pol l’octubre de 1995 no podia ajornar-ho mĆ©s i durant el dol per ell vaig redactar una novel•la, El quadern d’AgnĆØs SolĆ , editada l’any 2001. Paral•lament, enllestia l’adaptació d’uns rars i bellĆ­ssims cants amazics inspirats en la poesia oral de l’Ahaggar recollida per Carles de Foucauld. Havia comenƧat la recerca sobre l’origen d’aquells cants en 1986, un moment en quĆØ aquĆ­ ningĆŗ, ni les institucions, no coneixia l’existĆØncia de la llengua i la cultura amazigues, mal anomenades berbers. I com que sense recursos econòmics m’era impossible accedir a la bibliografia necessĆ ria, l’empresa es va allargar mĆ©s de deu anys. Publicada l’obra en 1999, l’any següent li atorgaven el Premi Quima Jaume de reconeixement a la Creació PoĆØtica. TambĆ© al mateix temps traduĆÆa els dos llargs rĆØquiems de R. M. Rilke apareguts a ā€œEls Margesā€ el 1997.
 
 
Vas tenir una ĆØpoca molt creativa
 
Ara, explicant-t’ho, me n’adono! I me’n faig creus, perquĆØ justament aquells anys el meu marit passava per un trasplantament de fetge i altres complicacions de salut que m’obligaven a compartir les lletres amb la medicina.
Però escolta, abans del premi de reconeixement a Cants d’amor i de guerra de l’Ahaggar (aquest Ć©s el tĆ­tol del llibre, precedit d’un per mi innecessari Tuaregs), Jordi Castellanos, amic malaguanyat i molt temut com a crĆ­tic literari, havia tret un article en el diari ā€œAvuiā€ que em va causar mĆ©s sorpresa i alegria que el mateix premi. La teva entrevista, Asmaa, me l’ha fet recordar, i com a escriptora catalano-amaziga que ets, hauries de llegir-lo. A veure si el trobo… SĆ­, 26 de juliol de 1999. EncapƧalat per ā€œLa poesia dels senyors del desertā€, dóna notĆ­cia tant de la meva traducció com de la realitat amaziga, i dient que he abocat tota la meva personalitat en la vostra cultura, no creu que la publicació del llibre ā€œhi pugui posar punt finalā€. Devia vaticinar, perquĆØ pocs anys desprĆ©s col•laborava en la primera Primavera Amaziga de Barcelona… Em deies que tambĆ© hi eres.
x
Acabava d’arribar a Catalunya. QuĆØ fa ara la Maria Teresa?
 
L’any passat va sortir a la llum Obra poĆØtica (1973-2015), un llibre que aplega els meus principals reculls. Potser un dia haurĆ© de rescatar la resta, com tambĆ© la ingent obra pictòrica del meu home. De moment i desprĆ©s de viure intensament la seva mort, escric unes memòries.
Entrevista realitzada per Asmaa Aouattah, tĆØcnica d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme.