A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

Dijous, 30 d’octubre a les 13:00h, el Conseller Delegat de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme, Xavier Serra, presentarà en roda de premsa les conclusions de l’Estudi prospectiu d’immigració a la comarca del Maresme, que forma part del Pla Comarcal d’Inserció dels Immigrants del Maresme. També es presentarà el Servei de Mediació Cultural que recentment ha posat en marxa el Consell Comarcal del Maresme per tal d’assessorar els ajuntaments que no disposen de servei de mediació intercultural i coordinar els serveis de mediació existents a la comarca. La roda de premsa es farà a les sales 1 i 2 del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró)

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

 


La comarca del Maresme se situa per sota de la mitjana catalana en quant a immigració. Segons l’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme del Consell Comarcal, la presència de persones estrangeres empadronades al territori català a 31 de desembre de 2005 era del 13,13%. En aquesta mateixa data, el percentatge d’immigració a la comarca del Maresme se situava en l’11,28%.


L’informe elaborat pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme es basa en les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes fonts, a 31 de desembre de 2005, el Maresme comptava amb una població empadronada de 412.840 persones. D’aquestes, 46.577 (l’11,28%) era població estrangera. El percentatge d’estrangers a la nostra comarca ha tingut una evolució lineal. El 2003 era del 9,04% i el 2004 va superar el llindar del 10% (10,2%). Tot i que la realitat és força similar a les 30 poblacions del Maresme, es troben puntes com Calella on se supera la mitjana comarcal amb una presència d’estrangers del 22,96% i a l’altra extrem, Tiana on aquest percentatge es redueix fins al 2,81%. Índexs superiors al 10% es localitzen en 8 municipis més, a banda de Calella: Arenys de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Mataró, Pineda de Mar, Premià de Mar, Sant Pol de Mar i Santa Susanna. Femenització de l’immigració Del total de persones immigrades que viuen al Maresme, el col.lectiu masculí (54,9 %) supera el femení (45,1%). Tot i això, d’uns anys ençà es detecta una clara tendència a la femenització, principalment en alguns col·lectius com el provinent d’Amèrica Llatina on el percentatge de dones (35,72%) és clarament superior al d’homes (22,21%). També és superior la presència de dones en els col.lectius provinents de la Unió Europea (16,34% dones i 14,25% homes) i de l’Europa de l’Est (6,70% dones i 4,09% homes). Àrea geogràfica d’origen Pel que fa a l’àrea d’origen dels estrangers que viuen al Maresme, l’Àfrica del Nord continua sent la principal àrea geogràfica d’origen amb un 30,24%, li segueix Amèrica Llatina que és el lloc de procedència del 28,30% de la població immigrada (aquest col·lectiu ha tingut un increment respecte al 2004 del 0,82%). També ha augmentat un 0,12% el pes de les persones provinents de la Unió Europea que són el 15,19% de la població. Les persones procedents d’Àfrica Subsahariana representen el 13,44% (disminució del 0,05% respecte al 2004). Àsia és el lloc d’origen del 6,47% de la població immigrada (increment del 0,56%) i també ha experimentat un lleuger augment (0,25%) la població procedent de l’Europa de l’Est. Tractament conjunt del fet migratori Totes aquestes dades fan concloure al Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme que cal seguir en la línia de planificació d’accions per tractar el fet migratori de forma conjunta entre els municipis de la comarca i les diferents administracions. I que aquestes haurien de seguir les següents línees: Definir i posar en pràctica polítiques d’acollida que facilitin l’accés als recursos en igualtat de condicions i de forma normalitzada per a tota la població, independentment del seu origen, però amb accions específiques que també vetllin pel conjunt de tota la població.
– Comptar amb eines que ens puguin faciliar la comunicació i la interrelació, essent una d’aquestes la mediació intercultural.
– Tenir en compte, al planificar accions, el factor gènere ja que cada vegada més la tendència a la femenització de la immigració és un fet. Per accedir a l’informe complert,  
Cliqueu aquí