Inici IGUALTAT Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Seminari: Els plans integrals de ciutadania: elements per afavorir la cohesió social, la convivència ciutadana i el civisme

Seminari de 15 hores adreçat a tècnics i polítics municipals. Tindrà lloc els dies 7, 9 i 14 de novembre a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) Per a més informació  
Cliqueu aquí .

Data: 2006-11-07

Servei de mediació intercultural








































PRESENTACIÓ



La mediació intercultural és un recurs professional que pretén facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups presents en un mateix territori, i pertanyent a una o vàries cultures.


El mediador intercultural actua de pont entre els actors amb dificultats de comunicació i/o conflictes de convivència per algun dels següents motius:



  • Desconeixement mutu dels codis de referència cultural i dels processos de relació intercultural.

  • Desconeixement dels serveis que ofereixen les institucions públiques i privades i de les vies per accedir-hi.

  • Desconeixement de la realitat social i cultural de les persones a les que s´atén per part dels agents socials.

  •  Situació de desigualtat i existència de prejudicis i estereotips en les relacions entre persones i grups culturalment diversos.

  • Vulnerabilitat psicosocial de persones i minories immerses en processos d´adaptació social i de canvi



En definitiva, la mediació és la intervenció d´un tercer “mediador”, amb capacitat per donar a conèixer les claus, les representacions culturals i socials dels actors implicats, per superar situacions de desconeixement i incomunicació, conflictes de valors o interessos, o l´existència de diferències o desigualtats.






  • OBJECTIUS DEL SERVEI



Construir una societat intercultural, és a dir, transformar la comunicació i la relació entre persones i grups de cultures diverses per a que sigui possible unir sense confondre i distingir sense separar.


Més concretament, pretenem:



  • Facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups diversos.

  •  Millorar el coneixement per part de les persones nouvingudes dels codis de referència presents a la societat d´acollida, així com del funcionament dels recursos i serveis amb els que interactuen.

  • Aportar als professionals informació sobre codis culturals que facilitin una intervenció més adequada.

  • Facilitar la presa d´acords i el posterior seguiment.






  • FUNCIONS DEL MEDIADOR INTERCULTURAL





Les principals funcions del mediador intercultural són les següents:


Assessorar i acompanyar els professionals en la seva relació amb els col·lectius migratoris, en temes de diversitat cultural i de relacions intercomunitàries:


·          Aportar la informació pertinent sobre la cultura i la societat d´origen dels usuaris.

·          Orientació cultural en el plantejament d´objectius de treball i en el disseny de l´estratègia d´intervenció.

·          Identificar i contextualitzar els principals focus de tensió psicològica inherents a l´atenció a la població immigrada, amb la finalitat de que puguin relativitzar-los.


Atendre els conflictes detectats, posar en pràctica polítiques de prevenció i col·laborar a resoldre´ls.


Millorar la comunicació, la relació i la integració social:


·          Interpretació lingüística i cultural

·          Interpretació sociocultural.


Assessorar a les persones que són usuàries dels serveis en la seva relació amb els professionals d´atenció a la població immigrada:


·          Conscienciar sobre preconcepcions, prejudicis, estereotips i sabers, i relativitzar-los quan apareixen.


·          Aportar-los els elements necessaris per decidir i actuar independentment.


·          Acompanyar i/o donar suport en les tasques que ho requereixin, transmetent les pautes i la confiança necessària perquè puguin realitzar-los per sí mateixos.


Dinamització comunitària, a través de col·laborar en projectes de participació social i comunitària, en la relació entre col·lectius minoritaris i la societat d´acollida.






  • ACCIONS QUE REALITZA EL MEDIADOR INTERCULTURAL





 Intervencions de mediació intercultural amb usuaris/es de serveis a petició dels professionals o dels propis usuaris (casos):


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció conjunta amb les dues parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Intervencions de mediació intercultural comunitària:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció amb cadascuna de les parts, si el cas ho requereix.


·          Intervenció conjunta amb totes les parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Xerrades a mares i pares d´alumnes nouvinguts en centres escolars:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer i valorar les necessitats, presentar una nostra proposta d´intervenció i acordar l´actuació i continguts a tractar.


·          Trucar a les famílies per reforçar la convocatòria, incidint en la importància de la seva participació.


·          Participar a la xerrada amb les famílies, facilitant l´apropament entre l´escola i les famílies.


·          Seguiment dels acords presos.


 Altres actuacions de dinamització comunitària, a petició dels ajuntaments, serveis i/o entitats, que requereixin del servei.






  • SOL·LICITUD DEL SERVEI





Podeu fer la sol·licitud d’aquest servei, emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ


El rebrem per correu electrònic i un cop analitzada la sol·licitud, el mediador intercultural es posarà en contacte amb la persona que ha cursat la demanda.






  • DADES DE CONTACTE





Abdelkader El Kadiri


Tel. 93 741 16 16 (ext. 413)


A/e: abdel.mediacio@ccmaresme.cat


L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).

El síndic de greuges recomana als ajuntaments unificar la gestió de l’empadronament d’immigrants

  


Una quarentena de tècnics i polítics locals del Maresme i del Vallès Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del Vallès Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conèixer el marc normatiu que regula els processos d´empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions pràctiques que més freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions d´heterogeneïtat sobre l´empadronament de les persones immigrades.


La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM, Neus Serra i pel conseller comarcal del Vallès Oriental, Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bàsics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del Síndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tècnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del Síndic va recollir dades d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Teià. De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogènia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris està determinada , en la major part d’ocasions, bé per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bé per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis. Aquest punt porta l’Oficina del Síndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. També recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi). L’informe també recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accés de la policia a les dades que hi conté. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accés dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accés, però, han d’estar justificades i motivades. Un 12,7% d’immigració al Maresme Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’àmbit metropolità que té un 15,2% de població de nacionalitat estrangera. Pel que fa al Maresme, les procedències més dominants són El Marroc (28,5%), Gàmbia (5,8%), Argentina i Itàlia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i Bolívia (3,0%).

Xerrada sobre coeducació

Objectiu

Sensibilitzar les dones sobre la importància d’educar els nens i nenes per igual i sobre els principis d’igualtat en la diferència

Contingut

Breu explicació sobre la diferència entre sexe i gènere
Obrir el debat sobre els aspectes en què s’educa d’una manera diferent a nens i nenes
Explicar les conseqüències en el futur d’una educació diferenciada i demostrar que es tracta d’una discriminació
Desmuntar tòpics i prejudicis entorn “l’ésser dona” i “l’ésser home” i com la coeducació no perjudica els valors humans i els femenins

Metodologia

Visualització del material multimèdia: “Dones del nord, dones del sud” 
Visualització d’imatges de referència
Debat
Exposició de continguta associats a la coeducació

Durada

Entre 1:50 i 2 hores

Formadora

Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme

Cost

Gratuït

El Consell Comarcal del Maresme selecciona 6 persones migrades extracomunitàries en situació administrativa irregular

Termini de presentació de sol·licituds: 3 de febrer

El Consell Comarcal del Maresme obre un nou procés de selecció de personal en el marc del Programa Treball i Formació que promou el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per facilitar la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables.

En aquesta ocasió, el Consell Comarcal s’ha adherit a la Línia ACOL 2023 i obre un procés de selecció de personal per a la contractació de 6 persones migrades extracomunitàries en situació administrativa irregular que estiguin en disposició d’obtenir una autorització de residència i treball per arrelament social.

Què s’ofereix?

Les persones seleccionades obtindran un contracte laboral de 12 mesos de durada a temps complet per fer les següents feines:

  • Auxiliar de suport al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme
  • Peó de suport al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics de Companyia (CAAD) del Maresme
  • Auxiliar de suport a l’Arxiu comarcal del Maresme
  • Auxiliar de suport al Servei de beques de menjador del Consell Comarcal del Maresme
  • Tècnic de suport en gènere i immigració al Servei d’Igualtat del Consell Comarcal del Maresme
  • Auxiliar de suport al Servei de ciutadania i immigració del Consell Comarcal del Maresme

A banda d’obtenir un contracte laboral, tal i com estableix el Programa Treball i Formació, les persones seleccionades rebran una formació transversal per reforçar les seves competències i un acompanyament específic individualitzat adaptat a les característiques i necessitats pròpies de cadascuna d’elles.

Com accedir-hi?

Les persones interessades han de presentar una sol·licitud al Registre General del Consell Comarcal del Maresme, o a través de la seu electrònica, mitjançant Instància genèrica fent constar que compleixen les condicions i els requisits exigits a la convocatòria.

A la sol·licitud caldrà annexar:

  • Passaport vigent, càdula d’inscripció en vigor o comprovant de sol·licitud de la renovació de la cèdula
  • Certificat d’empadronament històric dels municipis on hagi residit
  • Informe social de l’Àrea de Serveis Socials del municipi on resideixi
  • Autorització per a la consulta de les seves dfades a l’aplicació dels antecedents penals
  • Autorització per a a la consulta de dades padronals
  • Currículum vitae

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el divendres 3 de febrer, inclòs.

Tota la informació de la convocatòria

En aquest enllaç s’especifiquen els requisits que s’han de complir per optar al procés de selecció, així com els criteris de valoració i tota la documentació que han de presentar les persones interessades

El CCM presenta als regidors de la comarca els treballs realitzats sobre immigració

El Conseller Delegat de Serveis Personals del Consell Comarcal del Maresme, Xavier Serra, ha convocat una reunió amb regidors i regidores dels municipis de la comarca per reflexionar a l’entorn de la immigració al Maresme. La convocatòria s’ha fet arribar a alcaldes/es i càrrecs electes responsables de les àrees d’Educació, Joventut, Benestar Social i Cultura. La reunió es celebrarà a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme el dimecres, 15 d’octubre, a les 18:00h.



El programa és el següent:
  • 18:00h.- Benvinguda
  • 18:05h.- Presentació del Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme i del Servei de Mediació, a càrrec del Conseller Delegat de Serveis Personals Xavier Serra.
  • 18:30h.- Xerrada-Col.loqui: “Vies d’enteniment i convivència amb la comunitat d’origen magrebí als municipis” a càrrec de la Dra. Amina Bargach. L’experta aportarà elements per entendre les dinàmiques socials d’aquest col:lectiu i exemples de bones pràctiques en actuacions comunitàries i municipals per tal de fomentar la convivència i les bones relacions de veïnatge.

En acabar l’acte, s’atendran les peticions dels mitjans de comunicació que hi estiguin interessats.

Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme

 

Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.

Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.

A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.

Les dades per àrea geogràfica són les següents:

  • Àfrica del Nord: 15.743 persones  (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
  • Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
  • Unió Europea: 10.574 (20,7%)
  • Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
  • Àsia: 4.143 (8,1%)
  • Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
  • Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
  • Oceania: (0,1%)

L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme

Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.

A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.

Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.


Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.

Baix Maresme  (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar):  S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.

Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.

Podeu ampliar la informació consultant l’informe:

 

També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ

Sessió sobre la formació i inserció laboral

Objectiu

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)

Facilitar la seva incorporació al món laboral

Contingut

Marc normatiu

Drets i deures de les persones treballadores

Accés al mercat de treball

Eines, recursos i serveis per a la recerca de feina

Formació laboral

En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament

Metodologia

Document de presentació en format de power point

Durada

2 hores

Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

Les conductes i el saber estar

Objectius:

Promoure actituds de respecte i tolerància cap les diferències.

Reconèixer i analitzar els valors del seu entorn.

Continguts:

La conducta positiva i negativa.

El saber estar.

La relació amb els altres.


Metodologia:

Explicar què entenem per conducta i saber estar i en què es diferencia una conducta positiva d’una negativa.

Demanar als alumnes que aportin matisos d’aquestes conductes i escriure-ho a la pissarra.

Pregunta oberta: “Com afecten a la vostra conducta els valors dels vostres amics o coneguts?”

Dinàmica i observació de les dues conductes (positiva i negativa), treballant en grups (una d’aquestes dues opcions):

  • Exemples de conductes positives que es poden donar o fer un dia que sortim fora de l’espai compartit.
  • Exemples de conductes negatives que trobarem fent una ruta per l’espai on estan (institut, passadissos, lavabos, biblioteca, aules, etc.).

Posar en comú les respostes i comentar-les.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.