Inici IGUALTAT Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Augmenta un 0,7% el percentatge de població estrangera empadronada al Maresme

A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

Formació per a persones de Mataró que vulguin ser mentores de refugiats i sol·licitants d’asil

 

Els propers 23 i 30 de novembre es durà a terme a Mataró una formació per a persones interessades en formar part d’un  grup de mentoria per a persones refugiades o demandants de protecció internacional. És una formació que du a terme el Departament de Treball, Afers Socials i Families de la Generalitat per vehicular d’una manera eficaç la implicació de la ciutadania en l’acompanyament de les persones que han arribat a casa nostra sol·licitant asil o refugi. S’estima que a Mataró hi ha 73 persones en aquesta situació i 103 en el conjunt del Maresme.

Des de l’inici del Programa de Mentoria a Mataró, 26 persones voluntàries han acompanyat 16 persones refugiades facilitant la seva integració a la ciutat i la seva autonomia personal, social i laboral. La valoració és molt positiva i per això es vol ampliar amb nous grups de mentoria.


Qui pot ser mentor/a?
Per a ser mentor/a del programa, cal organitzar-se en un grup d’acollida d’entre 2 i 5 membres que ja es coneguin prèviament, ja que la relació de mentoria que es proposa és grupal. S’ha de tenir més de 25 anys, amb competències personals que incloguin el compromís, la responsabilitat, la constància, la tolerància a la frustració o la resiliència. Persones que dominin el català i el castellà i que en la seva vida quotidiana tinguin contacte o participin en la vida social i/o cultural del municipi. Les persones interessades en participar en la propera formació que es farà a Mataró cal que s’inscriguin a través del correu electrònic: grupsacollida.tsf@gencat.cat, indicant les seves dades personals i de contacte.

Quina metodologia de treball segueix el programa de mentoria?
El programa de mentoria del PCR crea tàndems de mentoria entre unitats familiars, o persones individuals (refugiats/des) amb grups d’acollida (mentors/es) amb el compromís d’ambdues parts mantenir un contacte periòdic (2-4 hores setmanals). Un cop les persones voluntàries s’hagin presentat com a candidates i abans de ser emparellades en tàndem, caldrà realitzar una entrevista amb un/a psicòleg/a per garantir la idoneïtat del perfil i de les motivacions personals envers la mentoria. I finalment, els i les seleccionats/des assistiran a una formació inicial de 12 hores sobre el significat i compromisos de la mentoria, la protecció internacional i/o el refugi, i d’altres recomanacions d’utilitat.


Des de que es crea el tàndem fins que es tanca la relació de mentoria, els grups d’acollida compten amb el suport i la supervisió d’un equip de professionals que fa el seguiment tècnic del funcionament i la qualitat de la relació de mentoria, aporta recursos i dona resposta als dubtes que puguin tenir les persones mentores.

PDF Arxius

Data: 2019-11-23

Lloc: Centre Cívic Cabot i Barba

Adreça: Plaça Miquel Biada 5 de Mataró

Adreça: Dissabtes 23 i 30 de novembre de 10h a 13h i de 15h a 18h

Tipus d’acte: -8-

Sol·licitud d’inclusió al grup de difusió per a persones procedents d’Ucraïna

El Servei d’Acollida del Consell Comarcal ha creat un grup de whatsapp per difondre informació d’interés per a persones procedents d’Ucraïna arran del conflicte.

Per poder rebre les notificacions heu d’omplir aquest formulari:

El CCM organitza diferents cursos per afavorir l’acollida de les persones nouvingudes

 

El Consell Comarcal del Maresme, a través el Pla territorial de Ciutadania i Immigració, ha organitzat diferents cursos per facilitar la inclusió de les persones nouvingudes a la societat d’acollida. Es tracta de sessions on es dóna informació bàsica que ajuda a les persones que recentment  han establert la seva residència en el nostre territori a conèixer l’entorn social i jurídic. L’objectiu és que puguin ser autònomes, conèixer els recursos públics disponibles, les formes d’accedir-hi i, conseqüentment, facilitar la seva implicació a la vida local.

Els cursos, que porten per títol “Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic” s’organitzen en col·laboració amb els ajuntaments que disposen d’un servei d’acollida per als seus nous habitants conveniat amb el Consell Comarcal. Es tracta d’un recurs interessant tota vegada que ajuda les persones nouvingudes a conèixer la societat a la qual acaben d’arribar. Els temes que es tracten inclouen el context geogràfic, recursos per l´aprenentage del català, organització social i política, padró, sistema educatiu, sistema sanitari, serveis i recursos municipals; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya….

Els cursos programats actualment es faran a Sant Andreu de Llavaneres (els dies 10,13,17,20,24,27 i 31 d´octubre i 3 de novembre), Alella (3,7,10,14,17,21,24,28 de novembre de 2016) i Arenys de Mar (23 ,28 i 30 de novembre i 5,7,12,14 i 19 de desembre de 2016).

Les persones interessades es poden incriure online:


El Servei d’acollida itinerant comarcal

El Servei d’acollida itinerant comarcal va entrar en funcionament fa 6 anys, coincidint amb l’aprovació de la Llei d’Acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, que estableix com a competència municipal la recepció de les persones nouvingudes. Els municipis que no disposen d’aquest recurs poden conveniar el servei amb el Consell Comarcal que el presta aplicant els criteris de proximitat (desplaçament als municipis) i racionalització dels recursos en funció de les necessitats de cada municipi.


Una seixantena de professionals reflexionen sobre com abordar el dol migratori

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

Sessió informativa sobre l’homologació i convalidació d’estudis expedits o cursats a l’estranger

Objectiu

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)

Facilitar la seva incorporació al món laboral

Contingut

Diferència entre homologació i convalidació d’estudis

Procediments a seguir per fer els tràmits

Serveis de suport existents per a la realització dels tràmits

En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament

Metodologia

Document de presentació en format de power point

Durada

1 hora

Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

El dol migratori

Objectius:

Introduir el concepte de la immigració i dels dols migratoris, mostrant una visió positiva del fet migratori.

Promoure actituds de participació, ajuda, suport i solidaritat vers els altres.

Continguts:

Diferència entre migració, immigració i emigració.

Els 7 dols migratoris:

  • Dol per la separació dels familiars i amics.
  • Dol per la llengua materna.
  • Dol per la cultura.
  • Dol per la pèrdua de paisatges, de la terra.
  • Dol per la pèrdua de l’estatus social.
  • Dol per la pèrdua del contacte amb el grup ètnic (nacional) d’origen.
  • Dol per la pèrdua de la seguretat física.

La necessitat de migrar.

Material emprat:

Documental “Travesía clandestina” (Dominique Mollard, 2008).


Metodologia:

Explicar la diferència entre migració, immigració i emigració.

Explicar els 7 dols migratoris.

Explicar la necessitat del fet migratori.

Debatre amb el grup classe si la immigració és positiva o no.

Explicació de la piràmide de Maslow i de les diferents etapes a les que es sotmeten les persones immigrades en el seu dol.

Veure part del documental “Travesía clandestina”.

Posta en comú del documental.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de vídeo

Seminari: Els plans integrals de ciutadania: elements per afavorir la cohesió social, la convivència ciutadana i el civisme

Seminari de 15 hores adreçat a tècnics i polítics municipals. Tindrà lloc els dies 7, 9 i 14 de novembre a la seu del Consell Comarcal del Maresme (plaça Miquel Biada, 1 de Mataró) Per a més informació  
Cliqueu aquí .

Data: 2006-11-07

Servei de mediació intercultural








































PRESENTACIÓ



La mediació intercultural és un recurs professional que pretén facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups presents en un mateix territori, i pertanyent a una o vàries cultures.


El mediador intercultural actua de pont entre els actors amb dificultats de comunicació i/o conflictes de convivència per algun dels següents motius:



  • Desconeixement mutu dels codis de referència cultural i dels processos de relació intercultural.

  • Desconeixement dels serveis que ofereixen les institucions públiques i privades i de les vies per accedir-hi.

  • Desconeixement de la realitat social i cultural de les persones a les que s´atén per part dels agents socials.

  •  Situació de desigualtat i existència de prejudicis i estereotips en les relacions entre persones i grups culturalment diversos.

  • Vulnerabilitat psicosocial de persones i minories immerses en processos d´adaptació social i de canvi



En definitiva, la mediació és la intervenció d´un tercer “mediador”, amb capacitat per donar a conèixer les claus, les representacions culturals i socials dels actors implicats, per superar situacions de desconeixement i incomunicació, conflictes de valors o interessos, o l´existència de diferències o desigualtats.






  • OBJECTIUS DEL SERVEI



Construir una societat intercultural, és a dir, transformar la comunicació i la relació entre persones i grups de cultures diverses per a que sigui possible unir sense confondre i distingir sense separar.


Més concretament, pretenem:



  • Facilitar les relacions i la integració intercultural entre persones o grups diversos.

  •  Millorar el coneixement per part de les persones nouvingudes dels codis de referència presents a la societat d´acollida, així com del funcionament dels recursos i serveis amb els que interactuen.

  • Aportar als professionals informació sobre codis culturals que facilitin una intervenció més adequada.

  • Facilitar la presa d´acords i el posterior seguiment.






  • FUNCIONS DEL MEDIADOR INTERCULTURAL





Les principals funcions del mediador intercultural són les següents:


Assessorar i acompanyar els professionals en la seva relació amb els col·lectius migratoris, en temes de diversitat cultural i de relacions intercomunitàries:


·          Aportar la informació pertinent sobre la cultura i la societat d´origen dels usuaris.

·          Orientació cultural en el plantejament d´objectius de treball i en el disseny de l´estratègia d´intervenció.

·          Identificar i contextualitzar els principals focus de tensió psicològica inherents a l´atenció a la població immigrada, amb la finalitat de que puguin relativitzar-los.


Atendre els conflictes detectats, posar en pràctica polítiques de prevenció i col·laborar a resoldre´ls.


Millorar la comunicació, la relació i la integració social:


·          Interpretació lingüística i cultural

·          Interpretació sociocultural.


Assessorar a les persones que són usuàries dels serveis en la seva relació amb els professionals d´atenció a la població immigrada:


·          Conscienciar sobre preconcepcions, prejudicis, estereotips i sabers, i relativitzar-los quan apareixen.


·          Aportar-los els elements necessaris per decidir i actuar independentment.


·          Acompanyar i/o donar suport en les tasques que ho requereixin, transmetent les pautes i la confiança necessària perquè puguin realitzar-los per sí mateixos.


Dinamització comunitària, a través de col·laborar en projectes de participació social i comunitària, en la relació entre col·lectius minoritaris i la societat d´acollida.






  • ACCIONS QUE REALITZA EL MEDIADOR INTERCULTURAL





 Intervencions de mediació intercultural amb usuaris/es de serveis a petició dels professionals o dels propis usuaris (casos):


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció conjunta amb les dues parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Intervencions de mediació intercultural comunitària:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer el cas i acordar intervenció.


·          Presentar el servei a l´altra part que hi intervé per presentar el servei, saber si accepten la mediació.


·          Intervenció amb cadascuna de les parts, si el cas ho requereix.


·          Intervenció conjunta amb totes les parts, facilitant l´apropament entre aquestes i l´adopció d´acords.


·          Seguiment dels acords presos.


Xerrades a mares i pares d´alumnes nouvinguts en centres escolars:


·          Posar-se en contacte amb la persona que realitza la sol·licitud per conèixer i valorar les necessitats, presentar una nostra proposta d´intervenció i acordar l´actuació i continguts a tractar.


·          Trucar a les famílies per reforçar la convocatòria, incidint en la importància de la seva participació.


·          Participar a la xerrada amb les famílies, facilitant l´apropament entre l´escola i les famílies.


·          Seguiment dels acords presos.


 Altres actuacions de dinamització comunitària, a petició dels ajuntaments, serveis i/o entitats, que requereixin del servei.






  • SOL·LICITUD DEL SERVEI





Podeu fer la sol·licitud d’aquest servei, emplenant el formulari que trobareu CLICANT AQUÍ


El rebrem per correu electrònic i un cop analitzada la sol·licitud, el mediador intercultural es posarà en contacte amb la persona que ha cursat la demanda.






  • DADES DE CONTACTE





Abdelkader El Kadiri


Tel. 93 741 16 16 (ext. 413)


A/e: abdel.mediacio@ccmaresme.cat


L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).