A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

 

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons recull l’informe estadístic “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” elaborat pel Servei del Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal. L’estudi, realitzat amb dades facilitades pels padrons municipals, xifra la població estrangera resident a la comarca en 54.315 persones, un 0,35% menys que l’any anterior.

L’índex de població estrangera que resideix al Maresme és del 12,4%, 3,6 punts per sota de la mitjana catalana. L’evolució, tant del nombre com del percentatge d’estrangers a la comarca, és molt similar a la registrada a l’àmbit metropolità: va augmentar al 2009 i va disminuir al 2011. En total, el Maresme tenia a 31 de desembre de 2010 una població empadronada de 439.286 persones, 54.315 de les quals eren estrangers (el 52,9% homes i el 47,1 dones).

El col·lectiu amb més presència al Maresme és el provinent de l’Àfrica del Nord (30,35%), seguit de l’Amèrica Llatina (25,48%), la Unió Europea (19,64%), l’Àfrica Subsahariana (13,06%), Àsia (7,32%), Resta d’Europa (3,53%), Amèrica del Nord (0,56%) i Oceania (0,05%). Les xifres corresponents al darrer any indiquen que hi ha un lleuger augment de persones que s’han instal·lat al Maresme de totes aquestes procedències menys d’Oceania que no ha experimentat cap variació i d’Amèrica Llatina que ha registrat una pèrdua de població de l’1,35%. Aquesta reducció és la que ha fet disminuir en un 0,35% el percentatge de població estrangera al Maresme.

La radiografia del territori que presenta l’informe elaborat pel Consell Comarcal, apunta que els municipis que tenen un percentatge de població immigrada que supera el 10% són per ordre de major a menor: Calella (20,7%), Pineda de Mar (17,3%), Mataró (16,9%), Caldes d’Estrac (15,1%), Premià de Mar (14,0%), Santa Susanna (12,7%), Sant Pol de Mar (12,7%), Malgrat de Mar (12,1%), Arenys de Mar (11,9%), Sant Andreu de Llavaneres (11,0%) i Premià de Dalt (10,3%). De la resta de municipis, en trobem 16 amb un percentatge d’entre el 5 i el 10% i 3 amb un percentatge inferior al 5%: Argentona (4,7%), Òrrius (3,9%) i Tiana (3,7%).

En total, convivim al Maresme 134 nacionalitats. La que té més presència al Maresme és la marroquina (29,7%), seguida de la gambiana, la italiana, la xinesa, la senegalesa i l’argentina.

Tot i les similituds que hi ha al conjunt del territori pel que fa a l’evolució experimentada el darrer any, es detecten diferències entre l’Alt Maresme, el Maresme Central i el Baix Maresme. Així, a l’Alt Maresme la població originària d’Amèrica Llatina és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries de la Unió Europea i de l’Àfrica del Nord (col·lectiu principal en el conjunt de la comarca). El fet diferencial del Maresme Centre és que la Unió Europea no supera en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica i que són molt més significatives les diferències percentuals entre el col·lectiu de persones originàries de l’Àfrica del Nord i de l’Amèrica Llatina. La peculiaritat més significativa del Baix Maresme és que la població estrangera amb pes realtiu més important és l’originària d’Amèrica Llatina, seguida de la procedent de la Unió Europea i d’Àfrica del Nord.

Podeu veure les dades més concretes de cada municipi, CLICANT AQUÍ

Podeu consultar l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2011” clicant sobre la imatge:

 

 

El Consell Comarcal del Maresme, a través el Pla territorial de Ciutadania i Immigració, ha organitzat diferents cursos per facilitar la inclusió de les persones nouvingudes a la societat d’acollida. Es tracta de sessions on es dóna informació bàsica que ajuda a les persones que recentment  han establert la seva residència en el nostre territori a conèixer l’entorn social i jurídic. L’objectiu és que puguin ser autònomes, conèixer els recursos públics disponibles, les formes d’accedir-hi i, conseqüentment, facilitar la seva implicació a la vida local.

Els cursos, que porten per títol “Coneixement de la societat catalana i el seu marc jurídic” s’organitzen en col·laboració amb els ajuntaments que disposen d’un servei d’acollida per als seus nous habitants conveniat amb el Consell Comarcal. Es tracta d’un recurs interessant tota vegada que ajuda les persones nouvingudes a conèixer la societat a la qual acaben d’arribar. Els temes que es tracten inclouen el context geogràfic, recursos per l´aprenentage del català, organització social i política, padró, sistema educatiu, sistema sanitari, serveis i recursos municipals; tràmits d´estrangeria; drets i deures, costums i tradicions de Catalunya….

Els cursos programats actualment es faran a Sant Andreu de Llavaneres (els dies 10,13,17,20,24,27 i 31 d´octubre i 3 de novembre), Alella (3,7,10,14,17,21,24,28 de novembre de 2016) i Arenys de Mar (23 ,28 i 30 de novembre i 5,7,12,14 i 19 de desembre de 2016).

Les persones interessades es poden incriure online:

• Curs A Sant Andreu de Llavaneres: CLIQUEU AQUÍ
• Curs a Alella: CLIQUEU AQUÍ
• Curs a Arenys de Mar: CLIQUEU AQUÍ

El Servei d’acollida itinerant comarcal

El Servei d’acollida itinerant comarcal va entrar en funcionament fa 6 anys, coincidint amb l’aprovació de la Llei d’Acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, que estableix com a competència municipal la recepció de les persones nouvingudes. Els municipis que no disposen d’aquest recurs poden conveniar el servei amb el Consell Comarcal que el presta aplicant els criteris de proximitat (desplaçament als municipis) i racionalització dels recursos en funció de les necessitats de cada municipi.