Inici IGUALTAT Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Servei del pla territorial de ciutadania i immigració

Una seixantena de professionals reflexionen sobre com abordar el dol migratori

 

Una seixantena de representants municipals i d’entitats han assistit a la jornada sobre dol migratori organitzada pel Consell Comarcal del Maresme per debatre, reflexionar i posar en comú aquells aspectes que cal tenir en compte, des d’un punt de vista professional, per afrontar el dol migratori. La jornada ha estat presentada per la Consellera de Benestar Social i Educació Neus Serra.

L´arribada a un nou país comporta elaborar pèrdues pel que s´ha deixat enrere. Es tracta d´un procés que representa un factor de risc que pot comportar, a les persones més vulnerables que el viuen, situacions de desequilibri emocional. Això planteja nous reptes per als professionals. La jornada organitzada pel Consell Comarcal ha facilitat la reflexió entorn aquells aspectes essencials a tenir presents davant del dol migratori i ha servit per repensar les eines necessàries per tractar-los, des del vessant psicològic i des de l’acompanyament.

La jornada s’emmarca en les accions de sensibilització definides en el programa Tejiendo Ciudanía, que compta amb el cofinançament del Ministerio de Empleo y Seguridad Social i del Fons Europeu per a la Integració de Nacionals de Tercers Països.

Hi han participat com a ponents: Joseba Achotegui, Director del Servei d’Atenció Psicopatològica i Psicosocial a Immigrants i Refugiats (SAPPIR) de l’Hospital Sant Pere Claver de Barcelona; Marta Rovira, psicòloga i antropòloga que treballa com a orientadora educativa i col·labora amb l’Ajuntament de Mataró conduint els grups d’ajuda mútua de dones nouvingudes; Badia Bouia, mediadora intercultural i educadora social; Teresa Forcada, professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Salvador Dalí del Prat de Llobregat i Esther Prim, titellaire i membre dels grups Aquilinos Teatre i Els Titelles de l’Àvia Pepa.

Acollida immigració (Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra)

Objectiu

Prevenir situacions conflictives

Facilitar un millor coneixement dels recursos i de les situacions on intervenen

Contingut

Apropar el cos policial a la ciutadania

Atendre qüestions relacionades amb els continguts exposats

1r Bloc – Presentació del Cos de Mossos d’Esquadra i de la resta de cossos policials del territori; drets i deures fonamentals; Obligacions que ens afecten com a persones; Responsabilitats penals; La identificació i les indentificacions policials

2n Bloc – Les infraccions administratives i penals; Les drogues; Armes i objectes perillosos; Les baralles; Internet i xarxes socials

Metodologia

Explicació adaptada al nivell de les persones

Durada

2 hores per bloc (es poden fer tots o aquells que interessin)

Formadora

Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos d’Esquadra

Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles

Augmenta un 0,7% el percentatge de població estrangera empadronada al Maresme

A la comarca conviuen 129 nacionalitats estrangeres

  


A 31 de desembre de 2007, el Maresme tenia una població estrangera empadronada de 51.703 persones, el que representa un 12,2% del total de població. Aquest percentatge s’ha incrementat en un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes són dades de l’Informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2007” elaborat pel servei del Pla territorial de ciutadania i immigració del Consell Comarcal.


L’informe fa una anàlisi descriptiva del fet migratori a la comarca a través de les dades facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat. Segons aquestes dades, durant el darrer any, el nombre d’estrangers empadronats en el conjunt dels trenta municipis de la comarca ha augmentat en 3.815 persones. Fent la comparativa amb les dades de finals de 2006, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca ha augmentat un 0,7% i es manté la tendència a la feminització de la població immigrada. Tot i que el percentatge de dones continua sent inferior al d’homes (54,1% homes i 45,9% dones), el col·lectiu femení s’ha incrementat d’un 0,4%, el mateix percentatge de pujada que va experimentar entre el 2005 i el 2006. Pel que fa a l’àrea geogràfica d’origen, el col·lectiu provinent d’Amèrica Llatina ocupa el primer lloc amb un 29,22%, seguit de l’Àfrica del Nord (28,37%), Unió Europea (19,96%), Àfrica subsahariana (12,74%), Àsia (6,17%), Resta d’Europa (2,95%), Amèrica del Nord (0,53%) i Oceania (0,04%). El col.lectiu que ha experimentat un creixement percentual superior ha estat el d’Unió Europea (3,68%) i Amèrica Llatina (0,83%); Resta d`’Europa disminueix un 2,95%, Àfrica del Nord ho fa en un 1,08%, Àfrica Subsahariana es redueix un 0,36% i Àsia un 0,33%. Amèrica del Nord es manté igual respecte el 2006. Com a explicació al significatiu creixement de la procedència Unió Europea, cal tenir en compte que els ciutadans romanesos i bùlgars abans de l’1 de gener de 2007 estaven comptabilitzats com a Resta d’Europa. Per països, el col·lectiu marroquí representa la meitat del total d’estrangers empadronats a la comarca. El segueixen Gàmbia, Argentina, Itàlia, Xina i Equador. En total, conviuen a la comarca del Maresme 129 nacionalitats estrangeres. Dades municipi a municipi Pel que fa a les dades concretes de cada municipi, Calella es continua mantenint com la localitat maresmenca amb un percentatge de població estrangera empadronada més elevat. Aquest municipi se situa en el 24,3% (1 punt per sobre del registrat l’any anterior). Li segueix Pineda de Mar amb el 17,7% (amb un increment del 0,9%), Caldes d’Estrac amb un 16,8% (amb un augment de 0,8%), Mataró amb el 15,7% (amb un augment del 0,8%) i Premià de Mar amb un 14,1% (amb un increment del 1,6%) . Superen el percentatge del 10%: Malgrat de Mar, amb el 12,5%; Santa Susanna, amb el 12,0%; Sant Pol de Mar , amb l’11,6%; Arenys de Mar, amb l’11,0%; Canet de Mar, amb el 10,3%; Sant Andreu de Llavaneres amb el 10,1%. Alella registra un 10%. Podeu consultar les dades concretes de cada municipi,  
clicant aquí
-Podeu accedir a les dades d’anys anteriors,
clicant aquí


 

Clic aquí per a pdf

Requisits per a la utilització del servei de traducció per a persones nouvingudes

Es poden sol.licitar un màxim de tres traduccions per any i usuari en cada àmbit

 

 

 

 

 

Els usuaris no han de saber ni català ni castellà i ha de fer com a màxim dos anys que resideixen a Catalunya o a l’Estat Espanyol

 

La sol·licitud s’ha de tramitar mitjançant el formulari de sol·licitud, com a mínim amb 5 dies d’antelació

 

FORMULARI DE SOL·LICITUD
Si es requerís la necessitat d’utilitzar aquest servei havent esgotat el màxim de tres traduccions per any i usuairi i/o que faci més de dos anys que resdeixen a Catalunya o a l’Estat Espanyol, caldrà presentar en el moment de la sol·licitud un informe que motivi aquesta necessitat

Model per sol·licitar el servei un cop exhaurits els 3 serveis per usuari

 

 Model per sol·licitar el servei des d’EDUCACÓ un cop exhaurits els 3 serveis per usuari

 

Model per sol·licitar el servei per part d’usuaris que fa més de dos anys que resideixen a Catalunya o a l’Estat

 

 Model per sol·licitar el servei a EDUCACIÓ per part d’usuaris que resideixen a Catalunya des de fa més de 2 anys

 

 
 

El síndic de greuges recomana als ajuntaments unificar la gestió de l’empadronament d’immigrants

  


Una quarentena de tècnics i polítics locals del Maresme i del Vallès Oriental han assistit avui a un seminari sobre l’empadronament de les persones immigrades que han organitzat conjuntament els consells comarcals del Maresme, del Vallès Oriental i la Secretaria per a la Immigració amb l’objectiu de donar a conèixer el marc normatiu que regula els processos d´empadronament de les persones immigrades, facilitar la identificació de les situacions pràctiques que més freqüentment dificulten la seva aplicació i proporcionar un conjunt de criteris compartits per tal de disminuir les situacions d´heterogeneïtat sobre l´empadronament de les persones immigrades.


La sessió, que s’ha dut a terme a la seu del Consell Comarcal del Maresme, ha estat presentada per la consellera de Serveis a les Persones del CCM, Neus Serra i pel conseller comarcal del Vallès Oriental, Jordi Morera i clausurada per l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron i pel Secretari per a la Immigració, Oriol Amorós. En el decurs del seminari s’ha facilitat informació sobre les potencialitats i les limitacions de l’empadronament i sobre els criteris bàsics d’actuació. El marc introductori l’ha facilitat l’Oficina del Síndic de Greuges que ha presentat l’informe sobre la Gestió Municipal de l’Empadronament dels Immigrants realitzat a partir d’entrevistes presencials als tècnics municipals encarregats del padró de 74 municipis de Catalunya. A la comarca del Maresme, l’Oficina del Síndic va recollir dades d’Alella, Arenys de Mar, Argentona, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt i Teià. De l’informe es despren que la llei que regula el padró no s’aplica de manera homogènia, sobretot quant a la identificació de la persona immigrant que s’hi inscriu i puntualitza que aquesta disparitat de criteris està determinada , en la major part d’ocasions, bé per una manca de regulació comuna que permeti als municipis saber puntualment en cada cas com han de procedir, bé per una diferent interpretació de la normativa vigent per part dels municipis. Aquest punt porta l’Oficina del Síndic a recomanar la necessitat d’unificar els criteris emprats pels ajuntaments en la gestió de l’empadronament d’immigrants. També recorda el deure legal de complir la normativa vigent quant a la naturalesa i les funcions del padró municipal (un registre administratiu de la població que ha d’incloure totes les persones que resideixen habitualment al municipi). L’informe també recomana als municipis un major control per part dels responsables del padró de l’accés de la policia a les dades que hi conté. La darrera reforma de la Llei d’estrangeria permet l’accés dels cossos policials (Policia Local, Mossos d’Esquadra, Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil) a les dades del padró. Aquestes peticions d’accés, però, han d’estar justificades i motivades. Un 12,7% d’immigració al Maresme Segons les dades provisionals aportades per la Secretaria per a la Immigració, a 1 de gener de 2010 el Maresme tenia 431.595 ciutadans empadronats, 55.005 dels quals eren estrangers. aquesta xifra representa el 12,7%, un percentatge 2,5 punts inferior al de l’àmbit metropolità que té un 15,2% de població de nacionalitat estrangera. Pel que fa al Maresme, les procedències més dominants són El Marroc (28,5%), Gàmbia (5,8%), Argentina i Itàlia (totes dues amb un 4,9%), Senegal (4,1%), Colòmbia i Equador (les dues amb un 3,6%) i Bolívia (3,0%).

El dol migratori

Objectius:

Introduir el concepte de la immigració i dels dols migratoris, mostrant una visió positiva del fet migratori.

Promoure actituds de participació, ajuda, suport i solidaritat vers els altres.

Continguts:

Diferència entre migració, immigració i emigració.

Els 7 dols migratoris:

  • Dol per la separació dels familiars i amics.
  • Dol per la llengua materna.
  • Dol per la cultura.
  • Dol per la pèrdua de paisatges, de la terra.
  • Dol per la pèrdua de l’estatus social.
  • Dol per la pèrdua del contacte amb el grup ètnic (nacional) d’origen.
  • Dol per la pèrdua de la seguretat física.

La necessitat de migrar.

Material emprat:

Documental “Travesía clandestina” (Dominique Mollard, 2008).


Metodologia:

Explicar la diferència entre migració, immigració i emigració.

Explicar els 7 dols migratoris.

Explicar la necessitat del fet migratori.

Debatre amb el grup classe si la immigració és positiva o no.

Explicació de la piràmide de Maslow i de les diferents etapes a les que es sotmeten les persones immigrades en el seu dol.

Veure part del documental “Travesía clandestina”.

Posta en comú del documental.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Televisor i reproductor de vídeo

Xerrada sobre coeducació



















































XERRADA SOBRE COEDUCACIÓ


Formadora

Asmaa Aouattah, Tècnica de gènere i interculturalitat del Consell Comarcal del Maresme


Objectiu

Sensibilitzar les dones sobre la importància d’educar els nens i nenes per igual i sobre els principis d’igualtat en la diferència


Continguts

Breu explicació sobre la diferència entre sexe i gènere



Obrir el debat sobre els aspectes en què s’educa d’una manera diferent a nens i nenes



Explicar les conseqüències en el futur d’una educació diferenciada i demostrar que es tracta d’una discriminació



Desmuntar tòpics i prejudicis entorn “l’ésser dona” i “l’ésser home” i com la coeducació no perjudica els valors humans i els femenins


Metodologia

Visualització del material multimèdia: “Dones del nord, dones del sud” 



Visualització d’imatges de referència



Debat



Exposició de continguta associats a la coeducació


Durada

Entre 1,5 i 2 hores


Cost

Gratuït


Somriures per la Salut













































SOMRIURES PER LA SALUT


Formadora

Associació Vine amb Mi


Objectius

Promoure l’educació sanitària en relació als problemes de salut materno-infantil més prioritaris



Aportar dades per a la reflexió dirigides a l’autonomia i el benestar de la dona magribina immigrada


Continguts

Historieta 1: Despeses sovint desmesurades pels casaments; Poligenèssia com a estratègia errònia per a acontentar i retenir el marit; Alguns coneixements per la planificació familiar



Historieta 2: Tabús relacionats amb la cesària; L’asfíxia neonatal severa, cal evitar-la



Historieta 3: Angoixes en situació d’emigració relacionades amb la desatenció als pares, en origen; L’alimentació del lactant, la importància de l’educació alimentària del nen; L’anèmia i el raquitisme



Historieta 4: La diabetis gestacional, la diabetis 1 i 2. Desmantellant tòpics i consells


Metodologia

A través de l’activitat “Titelles per la salut. Vine amb mi: aprèn i riu amb mi”, sessions d’educació socio-sanitària comunitàries, de tipus lúdic, amb elements teatrals, impartits en la llengua materna (àrab) de les persones beneficiàries


Durada

8 hores (dues hores per sessió)


Cost

A valorar en el moment de la sol·licitud si pot ser assumit per l’entitat o té un cost que haurà d’assumir el recurs sol·licitant


Sessió formativa sobre la formació i inserció laboral



















































SESSIÓ FORMATIVA SOBRE LA FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL


Formadora

Wendy Armengol (Agent d’acollida  del Consell Comarcal del Maresme)


Objectius

Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones)



Facilitar la seva incorporació al món laboral


Continguts

Marc normatiu



Drets i deures de les persones treballadores



Accés al mercat de treball



Eines, recursos i serveis per a la recerca de feina



Formació laboral



En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament


Metodologia

Document de presentació en format de power point


Durada

2 hora


Cost

Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles


Habilitats de comunicació

Objectius:

Reconèixer en un mateix formes de comunicació verbal i no verbal.

Conèixer tècniques per millorar la comunicació verbal i no verbal.

Millorar la capacitat de diàleg.

Continguts:

Conductes verbals: les paraules, el to, la fluïdesa, el ritme, la velocitat, etc.

Conductes no verbals: l’expressió facial, la mirada, no mirar l’interlocutor mentre hi parlem, somriure o no, el moment, la gesticulació, la postura del nostre cos, etc.

La capacitat de diàleg.

L’alfabet del moviment: mans, braços i cara.

Material emprat:

CD del llibre “Contes per pensar” (Jorge Bucay, 2006).


Metodologia:

Definir breument la comunicació verbal i no verbal.

Dinàmica grupal: Surten 2 alumnes; un fa de director de banc i l’altre de client, on els rols són demanar i no rebre amb bones paraules. La resta del grup es fixa en els detalls (com es diuen les coses, com es saluden, el to de veu, la postura, etc.). Hi ha una varietat que és fer la mateixa dinàmica però seguint les instruccions donades pel dinamitzador en relació a la seva manera de fer i de comunicar durant la dinàmica.

Posta en comú: preguntar quin dels dos personatges els ha agradat més i enumerar quines coses han de canviar. Reflexionar com podem millorar la nostra comunicació.

Explicar l’escolta activa: què és i la importància de tenir-la en compte.

El grup posa exemples dels missatges que comencin per la paraula “Tu”.

Reflexionar sobre la correcció de codis que empren en la comunicació, modificant els missatges que comencen amb “Tu” per “Jo”.

Escoltar 3 contes del CD “Contes per pensar” i després preguntar per cada conte: “Què us ha semblat?”; “De què parla?”; Quin és l’objectiu del conte?”, etc.

Dinàmica “Prova d’atenció: com seguir instruccions sense fer cas”: cada alumne respon un qüestionari seguint les instruccions del dinamitzador.

Reflexionar sobre la nostra forma de comunicar i l’escolta activa.

Durada: 1 hora

Requisits:

  • Aula amb espai per fer les activitats.
  • Pissarra.
  • Reproductor de CD