Comprometre’s a vetllar perquè l’usuari assisteixi a la sessió
|
No sobrepassar en cap cas la limitació màxima de 75 minuts per servei
|
Facilitar, posteriorment a la intervenció, la fitxa d’avaluació amb tots els indicadors omplerts i el full de participació de l’usuari al programa “Tejiendo Ciudadanía” (aquesta documentació serà facilitada pel tècnic del Pla en el mateix moment de confirmació del servei demanat)
|
Obligacions de l’ens, servei o centre sol·licitant
Disminueix la població estrangera empadronada en el Maresme
Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.
Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.
Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.
A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.
El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.
Les dades per àrea geogràfica són les següents:
- Àfrica del Nord: 15.743 persones (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
- Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
- Unió Europea: 10.574 (20,7%)
- Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
- Àsia: 4.143 (8,1%)
- Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
- Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
- Oceania: (0,1%)
L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme
Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.
A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.
Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.
Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.
Baix Maresme (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar): S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.
Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.
Podeu ampliar la informació consultant l’informe:
També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ
Sessió formativa sobre legislació e estrangeria
SESSIÓ FORMATIVA SOBRE LEGISLACIÓ EN ESTRANGERIA | |
| Formadora | Wendy Armengol (Agent d’acollida del Consell Comarcal del Maresme) |
| Objectius | Potenciar l’autonomia de les persones estrangeres (oberta a homes i dones) |
Facilitar la seva incorporació al món laboral | |
| Continguts | Marc normatiu competencial |
Documentació i tràmits associats als procediments | |
Recursos d’assessorament jurídic gratuït presents a la comarca | |
En cas que des del CCM prestem el Servei d’Acollida Itinerant, aprofitem la sessió per explicar el seu funcionament | |
| Metodologia | Document de presentació en format de power point |
| Durada | 2 hora |
| Cost | Assumit per l’entitat en funció dels recursos disponibles |
Habilitats de comunicació
Objectius:
Reconèixer en un mateix formes de comunicació verbal i no verbal.
Conèixer tècniques per millorar la comunicació verbal i no verbal.
Millorar la capacitat de diàleg.
Continguts:
Conductes verbals: les paraules, el to, la fluïdesa, el ritme, la velocitat, etc.
Conductes no verbals: l’expressió facial, la mirada, no mirar l’interlocutor mentre hi parlem, somriure o no, el moment, la gesticulació, la postura del nostre cos, etc.
La capacitat de diàleg.
L’alfabet del moviment: mans, braços i cara.
Material emprat:
CD del llibre “Contes per pensar” (Jorge Bucay, 2006).
Metodologia:
Definir breument la comunicació verbal i no verbal.
Dinàmica grupal: Surten 2 alumnes; un fa de director de banc i l’altre de client, on els rols són demanar i no rebre amb bones paraules. La resta del grup es fixa en els detalls (com es diuen les coses, com es saluden, el to de veu, la postura, etc.). Hi ha una varietat que és fer la mateixa dinàmica però seguint les instruccions donades pel dinamitzador en relació a la seva manera de fer i de comunicar durant la dinàmica.
Posta en comú: preguntar quin dels dos personatges els ha agradat més i enumerar quines coses han de canviar. Reflexionar com podem millorar la nostra comunicació.
Explicar l’escolta activa: què és i la importància de tenir-la en compte.
El grup posa exemples dels missatges que comencin per la paraula “Tu”.
Reflexionar sobre la correcció de codis que empren en la comunicació, modificant els missatges que comencen amb “Tu” per “Jo”.
Escoltar 3 contes del CD “Contes per pensar” i després preguntar per cada conte: “Què us ha semblat?”; “De què parla?”; Quin és l’objectiu del conte?”, etc.
Dinàmica “Prova d’atenció: com seguir instruccions sense fer cas”: cada alumne respon un qüestionari seguint les instruccions del dinamitzador.
Reflexionar sobre la nostra forma de comunicar i l’escolta activa.
Durada: 1 hora
Requisits:
- Aula amb espai per fer les activitats.
- Pissarra.
- Reproductor de CD
L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes
El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.
El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics.
L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.
Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.
L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.
El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.
MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:
- Alella (5)
- Arenys de Mar (5)
- Arenys de Munt (6)
- Cabrils (2)
- Calella (13)
- Canet de Mar (2)
- Dosrius (2)
- Malgrat de Mar (8)
- El Masnou (6)
- Mataró (21)
- Montgat (2)
- Pineda de Mar (21)
- Premià de Mar (20)
- Sant Andreu de Llavaneres (4)
- Sant Iscle de Vallalta (1)
- Sant Pol de Mar (4)
- Sant Vicenç de Montalt (3)
- Santa Susanna (2)
- Tordera (3)
- Vilassar de Mar (4)
- Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).
El programa Sostre 360º de suport social i habitacional a joves vulnerables arriba a Arenys de Mar i Canet de Mar
3 municipis del Maresme implantaran el projecte “Sostre 360º” d’acompanyament personalitzat a joves vulnerables majors d’edat que es troben en situació de carrer i/o sensellar. El projecte -impulsat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat- s’aplicarà al Masnou, Arenys de Mar i Canet de Mar. En el cas d’aquests dos darrers municipis serà el Consell Comarcal qui coordinarà el projecte per donar una sortida a 20 joves en estat de vulnerabilitat, ja siguin residents o en situació d’itinerància per la comarca.
L’objectiu del Projecte Sostre 360º és ajudar a joves d’entre 18 i 24 anys en situació de sensellar a assolir la seva emancipació i integració social. Les intervencions dels i les professionals volen evitar la cronificació de la situació de vulnerabilitat i, en alguns casos, de deteriorament físic i de salut mental. El programa també preveu la complementació d’una alternativa habitacional en els casos en què sigui necessària.
Avui s’ha donat el tret de sortida amb la constitució de la Comissió Gestora, un grup multidisciplinar que treballarà coordinadament en la valoració i diagnòstic inicial de la situació del o la jove i de les seves necessitats. També identificarà els recursos de la xarxa i donarà suport en la derivació a altres serveis i projectes quan sigui necessari.
La proposta d’entrada dels joves es farà sempre a través dels Serveis Socials Bàsics del territori i la Comissió Gestora serà la responsable de decidir la seva admissió, així com de donar una resposta ràpida, adequada i coordinada a la necessitat d’atenció social integral.
Formen part de la Comissió Gestora professionals de Serveis Territorials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència, Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, Serveis Socials i Policia Local d’ambdós ajuntaments, dinamitzadors cívics per a l’emancipació juvenil, Mossos d’Esquadra, Centre de Salut Mental d’Adults de Calella, CAS Calella, Centre Estela Nova, PIL Pinsà i PIL Bitó, l’equip gestor del programa (SUARA SERVEIS SCCL) i el tècnic de polítiques migratòries del Consell Comarcal del Maresme. En la propera trobada de la Comissió Gestora es preveu la incorporació del CSMA Mataró i del CAS Mataró.
Aquest abordatge multidisciplinari permetrà oferir als i les joves:
Acompanyament a l’autonomia personal: suport a la vida quotidiana, rutines domèstiques i hàbits saludables; vetllar per la convivència dins i fora del recurs habitacional i vinculació del o la jove als recursos de l’entorn
Suport en processos administratius, legals i judicials: acompanyar en l’obtenció de documentació legal i els tràmits per a la regularització administrativa i vincular al jove amb assistència jurídica.
Suport en la formació i l a inserció sociolaboral: acompanyament en el procés de formació i inserció laboral; promoure l’assoliment de competències lingüístiques i instrumentals que permetin un bon desenvolupament i arrelament social, tot facilitant l’accés al món laboral i fomentant la seva autonomia en la recerca de feina.
Salut: facilitar l’accés a la xarxa sanitària normalitzada, acompanyar en l’inici de processos de deshabituació a substàncies addictives i promoure la salut emocional i física.
Prospecció d’habitatge: cercar habitatge.
El Projecte Sostre 30º té una durada fins a 31 de desembre de 2021.
El Consell Comarcal col.labora amb l’Associació Cultural Gitana del Maresme per potenciar la formació dels nens i joves d’aquesta ètnia
El Consell Comarcal del Maresme ha signat un conveni de col·laboració amb l’Associació Cultural Gitana del Maresme per tal de potenciar la formació dels nens i joves d’aquest col·lectiu, tant pel que fa a educació reglada com de reforç i de formació extraescolar. El conveni s’ha començat a executar aquest darrer trimestre, dates en les quals s’ha detectat un augment d’absentisme escolar entre aquest col·lectiu, i es perllongarà durant el primer trimestre del curs 2005-2006.
A banda d’incidir en la necessitat que els menors no abandonin els estudis, se’ls motiva perquè assiteixin a les classes de reforç escolar i a les activitats de caire extraescolar que organitza l’Associació Cultural Gitana del Maresme. Aquesta entitat ofereix formació musical, tallers de manualitats, jocs lúdico-educatius….etc. El Consell Comarcal del Maresme col·laborarà en aquest programa per entendre que totes aquelles accions que es facin en educació i en formació dels menors de col·lectius amb problemes socio-culturals afavoreixen la seva completa integració social. A més, els menors són el millor exemple per als adults. El CCM aportarà 1.000 euros a aquest projecte per col·laborar en les despeses de monitoratge i desplaçament dels usuaris/es de les activitats formatives que organitzi el curs 2005-2006 l’Associació Cultural Gitana del Maresme.
A banda d’incidir en la necessitat que els menors no abandonin els estudis, se’ls motiva perquè assiteixin a les classes de reforç escolar i a les activitats de caire extraescolar que organitza l’Associació Cultural Gitana del Maresme. Aquesta entitat ofereix formació musical, tallers de manualitats, jocs lúdico-educatius….etc. El Consell Comarcal del Maresme col·laborarà en aquest programa per entendre que totes aquelles accions que es facin en educació i en formació dels menors de col·lectius amb problemes socio-culturals afavoreixen la seva completa integració social. A més, els menors són el millor exemple per als adults. El CCM aportarà 1.000 euros a aquest projecte per col·laborar en les despeses de monitoratge i desplaçament dels usuaris/es de les activitats formatives que organitzi el curs 2005-2006 l’Associació Cultural Gitana del Maresme.