Mataró, Premià de Mar i Pineda de Mar són els municipis on el Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme durà a terme entre el 17 d’abril i el 29 de maig les jornades: “Convivència en igualtat. Un repte per a tothom!” que tenen com a objectiu posar sobre la taula els reptes de la immigració, tant per a les persones nouvingudes com per als barris i municipis acollidors d’immigració.


Les jornades de treball s’han plantejat com a un fòrum participatiu i interdisciplinar en el qual, a banda de parlar dels principals temes que preocupen: treball, habitatge, joves, empadronament, racisme, escola, relacions de veïnatge, obtenció de papers…etc, es puguin avançar propostes sobre com fer front a aquests reptes. Tal i com es diu al programa de les jornades, la intenció és que aquestes esdevinguin “un marc de tothom i per a tothom”. És per això que els cartells i els díptics informatius s’han fet en català, en castellà i en àrab. Per accedir al fulletó  
Cliqueu aquí Les jornades programades són les següents: Mataró: Data: 17 d’abril de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Escola Universitària del Maresme (Passeig del Callao, s/n)
–Premià de Mar: Data: 24 d’abril de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Centre Cívic (C/ Esperança 19-21)
–Pineda de Mar: Data: 29 de maig de 2004 de 9.00h a 14.00h Lloc: Sala de Plens de l’Ajuntament de Pineda (Plaça Catalunya, 1) El conjunt d’aportacions recollides marcaran les prioritats d’actuació del  
Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme . Aquest Pla va nèixer fruit del protocol de col.laboració signat entre el Depertament de Benestar i Família de la Generalitat, el Consell Comarcal del Maresme i els ajuntaments de la comarca. Les seves funcions principals són les següents: Portar a terme una sèrie d’actuacions encaminades a contribuir a la plena integració dels col·lectius de persones migrades a la vida social dels municipis de la comarca.
– Potenciar la convivència, la cohesió comunitària, la lluita contra l’exclusió social, la igualtat d’oportunitats i l’accés als recursos col·lectius i serveis públics existents a la comarca.
-Assessorar i donar suport en matèria d’intermediació en processos interculturals. Aquestes actuacions es duen a terme a través del Servei de Mediació intercultural.

 

Al Maresme hi ha 51.066 persones estrangeres empadronades que, percentualment, representen l’11,6% del total de la població a 31 de desembre de 2013. Segons l’informe elaborat pel Consell Comarcal, es constata una disminució del 0,4% respecte a l’any anterior. El percentatge de població estrangera resident al Maresme està 3,5 punts per sota de la mitjana catalana.

Al Maresme convivim 134 nacionalitats, segons les dades de l’informe estadístic: “La immigració a la comarca del Maresme, any 2013” elaborat pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal que, a partir de la informació facilitada pels padrons municipals, analitza els moviments de població estrangera registrats en el territori durant l’any passat.

Amb aquestes dades s’evidencia un comportament comarcal similar al del conjunt de Catalunya pel que fa a l’evolució de la població estrangera resident al territori: disminució paulatina des de 2009 i amb més intensitat en els dos darrers anys. En el cas de la nostra comarca, en 4 anys el volum de població estrangera s’ha reduït en 5.282 persones. De 55.282 registrades en 2009 s’ha passat a 51.066 empadronades el 2013. Aquesta darrera xifra representa l’11,6% sobre el total de població de la comarca, un percentatge per sota del 15,1% català.

A nivell municipal, la mitjana comarcal se supera a Calella (18,9%), Mataró (16,2%) i Pineda de Mar (15,2%). Estan per sobre de l’índex del 10% vuit municipis: Caldes d’Estrac, Premià de Mar, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, Premià de Dalt i Sant Andreu de Llavaneres.

El 51,2% de les persones estrangeres que viuen al Maresme són homes i el 48,8% dones. Pel que fa a la seva procedència, el col·lectiu marroquí és el més nombrós (30,15%), seguit del gambià, l’italià, el xinès i el senegalès. Cal puntualitzar que el col·lectiu italià inclou un elevat percentatge de persones d’origen argentí amb nacionalitat italiana. Completen el mapa dels 15 principals països d’origen: Argentina, Romania, Rússia, Colòmbia, França, Bolívia, Alemanya, Equador, Regne Unit i Uruguai.

Les dades per àrea geogràfica són les següents:

• Àfrica del Nord: 15.743 persones  (30,8 % de la població estrangera resident al Maresme)
• Amèrica Llatina: 11.228 (22,0%)
• Unió Europea: 10.574 (20,7%)
• Resta d’Àfrica: 6.831 (13,4%)
• Àsia: 4.143 (8,1%)
• Resta d’Europa: 2.213 (4,3%)
• Amèrica del Nord: 300 (0,6%)
• Oceania: (0,1%)

L’estudi observa diferències en l’evolució de les 3 àrees en les quals divideix la comarca: Alt Maresme, Maresme Centre i Baix Maresme

Alt Maresme (Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera): L’evolució percentual d’estrangers és desigual en funció de l’àrea geogràfica d’origen. Augmenta percentualment la població originària d’Àsia i de la Resta d’Europa; augmenta i s’estabilitza en els darrers dos anys l’originària d’Àfrica; disminueix i posteriorment s’incrementa l’originària de la Unió Europea i disminueix progressivament la procedent d’Amèrica Llatina.

A l’Alt Maresme la població originària de la UE és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina.

Pineda de Mar és el municipi que presenta unes diferències més notables. La seva població estrangera amb més pes és la provinent d’Àfrica del Nord. En canvi, els col·lectius provinents de la Unió Europea i d’Amèrica Llatina tenen un percentatge inferior.

Maresme Centre (Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Caldes d’Estrac, Canet, Dosrius, Mataró, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt):Segueix els paràmetres aplicables al conjunt de la comarca, el fet diferencial més destacat d’aquesta zona és que els residents provinents de la Unió Europea no superen en pes relatiu a la població de la Resta d’Àfrica. El cas de Mataró és diferent. A la capital del Maresme, el col:lectiu de persones originàries d’Àfrica del Nord representa el 42,5% del total d’estrangers i les persones procedents d’Àsia són un col·lectiu major que el de les originàries de la Unió Europea.

Baix Maresme  (Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, El Masnou, Montgat, Premià de Dalt, Premià de Mar, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar):  S’incrementa gradualment la presència de persones originàries d’Àsia, Àfrica del Nord, Unió Europea i Resta d’Europa. Al Baix Maresme, la població originària de la Unió Europea és el col·lectiu amb major pes relatiu, seguit de les persones estrangeres originàries d’Àfrica del Nord i d’Amèrica Llatina. Entre les 3 representen el 75,4% de la població estrangera empadronada en aquests municipis.

Premià de Mar i El Masnou presenten diferències respecte als municipis del seu entorn. A Premià de Mar el pes relatiu de les persones originàries d’Àfrica del Nord és més alt i, a més, s’ha mantingut força estable en els darrers 4 anys. En canvi, al Masnou, la població estrangera amb més pes és la procedent d’Amèrica Llatina, tot i haver baixat en els darrers 4 anys.

Podeu ampliar la informació consultant l’informe:

 

També podeu accedir a les dades concretes de cada municipi de la comarca, CLICANT AQUÍ

 


Una desena d’alcaldes i regidors de la comarca del Maresme assistiran aquesta tarda a una sessió de formació en matèria de diversitat religiosa al Consell Comarcal del Maresme, organitzada pel Pla Territorial de Ciutadania i Immigració del Maresme amb la col·laboració d’Unescocat. L´objectiu d´aquesta sessió és tractar la gestió de la diversitat religiosa en l´espai públic.


La sessió de formació la portaran a terme Jaume Vives, tinent d´alcalde i regidor de Drets Civils i Convivència de l´Ajuntament de Badalona, i Francesc Torradeflot, cap de l´Àrea de Diàleg Interreligiós d´Unescocat. La sessió es basarà en l´experiència, pionera a nivell català, de la ciutat de Badalona en matèria de gestió de la diversitat. Des de fa dos anys Unescocat treballa amb les comunitats d’aquest municipi i fa uns mesos ha rebut l’encàrrec de l´Ajuntament de la ciutat per coordinar el Programa per al Diàleg Ciutadà de Creences i Conviccions a Badalona. La sessió té com a objectiu explicar els aspectes pràctics de l’experiència de Badalona i a partir d’aquí plantejar i debatre les perspectives i desafiaments de les administracions locals davant de la diversitat religiosa.