27 i 28 d’octubre a la Sala de Plens del Consell Comarcal del Maresme
La doctora en psiquiatra Amina Bargach serà dimecres, 27 d’octubre, i dijous, 28 d’octubre, a Mataró per impartir un curs adreçat a professionals dels serveis socials d’atenció primària que atenen persones d’origen magrebí. Les sessions de formació han estat dinamitzades pel Pla Comarcal d’Integració dels Immigrants del Maresme amb la finalitat d’ajudar els professionals municipals a entendre i atendre adequadamente les demandes i necessitats del col·lectiu magrebí.
El tema en sí i el fet que el curs sigui impartit per la Dra. Amina Bargach, considerada una eminència en la matèria, ha fet que es disparessin el nombre d’inscripcions. Per tal de poder crear grups de treball dinàmics i que es pugui aprofitar al màxim les hores de formació, s’ha hagut de limitar el nombre d’assistents i 10 persones s’han quedat sense plaça.
La sessió de dimecres anirà destinada a treballadors/es dels serveis socials i el dijous el curs el seguiran mediadors/es interculturals que treballen a ajuntaments, sindicats, Consell Comarcal i Hospital de Mataró.
La Dra. Amina Bargach és psiquiatra i terapeuta familiar. Ha treballat durant molts anys a Suïssa amb immigrants espanyols en aquell país. Actualment, treballa a Tatuà i atén famílies de persones que han emigrat a diferents països europeus.
El percentatge de població immigrada a la comarca del Maresme és de l’11,5%, més de dos punts per sota de la mitjana de Catalunya que se situa en el 13,8%. Les dades han estat recollides pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal del Maresme a partir de les xifres facilitades pels padrons municipals i per la Secretaria per a la Immigració.
A 31 de desembre de 2006, els padrons dels 30 ajuntaments de la comarca del Maresme comptabilitzaven una població de 416.718 habitants, 47.888 dels quals eren estrangers. Aquestes xifres indiquen que la mitjana de població immigrada al conjunt de la comarca se situava en l’11,5%, havent augmentat en un any un 0,2%. En xifres totals, durant el 2006, la població del Maresme va crèixer en 3.878 persones, d’aquestes, 1.331 eren immigrades.
Cal tenir en compte, però, que a finals de desembre de 2005 va entrar en vigor la nova normativa, segons la qual els estrangers extracomunitaris sense permís de residència permanent han de renovar la seva inscripció al padró municipal cada dos anys i, si no la fan, automàticament són donats de baixa. Això explicaria la disminució del nombre de persones d’alguns col·lectius, com els provinents de Mali, Gunea.Bissau, República de Guinea, El Marroc, Colòmbia o Equador.
Tot i això, les xifres indiquen que els homes continuen sent part majoritària del col·lectiu de persones immigrades, però es reforça la tendència detectada els darrers anys d’un increment de la presència de dones. Concretament, el 54,5% són homes i el 45,5% dones. La presència femenina ha augmentat un 0,4% en el darrer any.
Pel que fa a la procedència geogràfica, es detecta un augment de la presència de persones originàries de la Unió Europea (721 persones més), seguides de les originàries d’Amèrica Llatina (s’ha incrementat de 414 ciutadans) i és especialment significatiu l’augment de persones originàries de Bolívia.
Municipi a municipi
Pel que fa a les dades concretes de cada localitat, Calella és el municipi que presenta un percentatge més elevat de població immigrada, un 23,3%. Li segueixen Pineda de Mar (16,8%), Caldes d’Estrac (16,3%), Sant Pol de Mar (15,4%), Mataró (14,9%) i Premià de Mar (12,5%).
A la banda baixa, es troba Tiana que és el municipi del Maresme on la presència d’estrangers és més inferior (un 2,8%). Per sota del 5% es troben Argentona i Dosrius (tots dos amb un 4,3%), Teià (4,5%), Òrrius (4,8%) i Montgat (4,9%). Vilassar de Dalt comptabilitza el 5%.
Si voleu ampliar aquesta informació, podeu accedir-hi a la informació detallada de cada municipi i del conjunt de la comarca, clicant aquí
El Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal té recollides les dades de població nouvinguda des de 2003. Podeu accedir-hi clicant aquí(2)
Del 9 a l’11 de febrer de 2012 es celebrarà a la Universitat Autònoma de Barcelona el Congrés Internacional Feminisme i Migració. Intervenció Social i Acció Política. Les perspectives feministes desenvolupen un enfocament crític que integra els factors estructurals, ideològics i subjectius en l’anàlisi de l’exclusió i marginació social; un enfocament que evidencia el caràcter interseccional de les actuals formes de discriminació i que té en compte eixos com el gènere, la sexualitat, la etnicitat/raça, la classe, la religió o el origen nacional.
Podeu ampliar la informació sobre aquest congrés, CLICANT AQUÍ
Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.
QUÈ i PER A QUÈ
Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils.
AMB QUI
Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.
EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA
Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils.
Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.
Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.
En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.
COM
Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:
l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual;
el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.
REPTE 1:Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.
Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?
REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat
Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual?
REPTE 3:Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions
Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves?
Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual?
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.