Inici Joventut

Joventut

Més recent

Microcurs: Prevenció de les violències masclistes i LGTBIfòbiques i els usos de drogues en els espais d’oci nocturn

Inici del curs: 23 de juny de 2025 – Fi del curs: 31 de desembre de 2025

Des del Consell Comarcal oferim aquesta formació, amb el suport de la RULA (Servei Intermunicipal d’atenció i prevenció d’usos de drogues i pantalles de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Vilassar de Mar).

Aquesta formació, que podeu seguir a través del mòbil o en format web, està estructurada en 12 mòduls que organitzen els continguts en els 3 moments clau d’organització d’un acte festiu: 1) Abans de la festa, 2) Durant la festa i 3) Després de la festa:

  1. Introducció.
  2. L’oci nocturn, petits apunts per la seva comprensió.
  3. Les violències masclistes i LGTBIfòbiques a espais d’oci nocturn; aprenem a detectar, prevenir i actuar.
  4. La festa i les seves particularitats.
  5. L’alcohol. Entrant en matèria.
  6. Abans de la festa: prevenció i creació d’espais segurs.
  7. Durant la festa: aprenem a detectar.
  8. La importància d’una dispensació responsable d’alcohol.
  9. Bones pràctiques darrere de la barra.
  10. Actuar i acompanyar.
  11. Primers auxilis. Actuacions i atenció als mals viatges.
  12. Després de la festa.

Objectiu del curs

El curs està dissenyat amb l’objectiu de facilitar eines i adquirir els coneixements clau per fomentar espais d’oci nocturn més segurs i plaents i augmentar la sensació de benestar i seguretat de les persones assistents.

Objectius específics sobre la prevenció en els usos de drogues:

  • Conèixer les diferents estratègies preventives en matèria de drogues.
  • Informar sobre els diferents tipus de drogues i consums que coexisteixen en els espais de festa.
  • Dotar d’eines per identificar i anticipar correctament situacions de risc evitant que puguin convertir-se en problemàtiques.
  • Facilitar l’adquisició de coneixements i habilitats per ser referents en la transmissió de valors, informació i eines preventives en termes de salut.
  • Oferir pautes per aplicar correctament les directrius preventives en dispensació responsable d’alcohol, usos de drogues i la prevenció de conductes violentes.

Objectius específics Violències Masclistes:

  • Identificar i definir les diferents formes de violències masclistes i LGTBIfòbiques que es manifesten en espais d’oci nocturn.
  • Reconèixer els factors de risc i contextos que faciliten la violència masclista en aquests entorns.
  • Fomentar estratègies d’actuació i prevenció, tant a nivell individual com col·lectiu.
  • Dotar d’eines pràctiques per a la detecció i intervenció davant situacions de violència masclista.
  • Sensibilitzar i promoure una cultura de respecte i consentiment en espais d’oci nocturn.
  • Impulsar el compromís dels diferents agents implicats, incloent-hi personal de locals, organitzadors d’esdeveniments i públic assistent.

Inscripcions

En els següents terminis (divendres assenyalats) recollirem les demandes de formació. El dilluns o dimarts següent al divendres demanat, durant el matí l’alumnat rebrà un correu on se l’informarà que ja pot començar a realitzar el curs (rebrà una adreça i una contrasenya).

Terminis inscripcions:

  • Divendres 20 de juny fins les 13h (Comença el curs el dilluns 23 de juny)
  • Divendres 27 de juny fins les 13h (Comença el curs el dilluns 30 de juny)
  • Divendres 4 de juliol fins les 13h (Comença el curs el dilluns 7 de juliol)
  • Divendres 11 de juliol fins les 13h (Comença el curs el dilluns 14 de juliol)
  • Divendres 18 de juliol fins les 13h (Comença el curs el dilluns 21 de juliol)
  • Divendres 25 de juliol fins les 13h (Comença el curs el dilluns 28 de juliol)
  • Divendres 1 d’agost fins les 13h (Comença el curs el dilluns 4 d’agost)
  • Divendres 4 d’agost fins les 13h (Comença el curs el dilluns 11 d’agost)
  • Dijous 14 d’agost fins les 13h (Comença el curs el dilluns 18 d’agost)
  • Divendres 22 d’agost fins les 13h (Comença el curs el dilluns 25 d’agost)

Data límit per a la inscripció al curs: divendres 28 de novembre.

Per més informació envieu un correu a: sai.lgbti@ccmaresme.cat o elbuscador@ccmaresme.cat

Formulari d’inscripció

Curs de premonitors/es – Palafolls

Curs de premonitors/es juliol 2025 a Can Batlle, Palafolls. Activitat gratuïta

Inscripcions

Maresmencs i maresmenques al món

😀Júlia

🛫 El Masnou

🛬Austràlia

✅ Feina

Júlia, un any a Austràlia.

Em dic Júlia Artacho i tinc 23 anys. Nascuda al Masnou, entre platja i muntanya, i amb l’única idea clara de què un cop acabés la carrera havia de marxar una temporada a l’estranger.

A l’octubre del 2017 em plantava a Austràlia sense tenir ni idea de quins serien els meus passos. Tenia clar que havia de treballar, ja que és un país car, i a la vegada havia d’aprofitar l’oportunitat d’estar tant lluny de casa per viatjar als països veïns.

La veritat és que ha estat la millor experiència de la meva vida. Ha estat un any ple d’aventures, gent nova, noves cultures i de posar-me a prova a mi mateixa. La meva estada va ser a Sydney, una ciutat molt fàcil per trobar feina, sempre i quan sigui no qualificada, i molt ben pagada. Allà les despeses i el sou es gestionen setmanalment, és a dir, cada setmana et paguen i alhora pagues les despeses.

Si estàs pensant a marxar a Austràlia tot és molt més fàcil del que sembla. Pots aplicar pel visat a través de la pàgina web del govern australià; el de turista (3 mesos) la “work and holiday” (1 any) o el d’estudiant (tan llarg com siguin els teus estudis). Si tens clar que vols estudiar et recomanaria 100% que ho facis a través d’agència, aquestes són totalment gratuïtes i pràcticament et fan tot el tema de papers. Jo vaig anar amb el visat d’estudiant, a través d’agència, però si hagués de fer una recomanació apostaria pel visat de “work and holiday” ja que no estàs lligat a assistir a cap curs durant l’any i això et permet viatjar tant com et vingui de gust. D’aquesta manera tens l’opció de canviar de ciutat tantes vegades com vulguis fins que sentis que és el lloc que buscaves.

El següent pas després del visat és trobar casa. Pots reservar des d’Espanya un hostel o un Airbnb per la primera setmana però no et comprometis a quedar-te més dies. És imporant que visitis presencialment les habitacions i/o pisos en el que vulguis instal·lar-te de forma més definitiva.

Tens una gran oferta en els grups de facebook, aquests funcionen molt bé, tant com per buscar pis, buscar feina, vendre roba, per informar-te de viatges, etc. Us deixo dues pàgines webs líder a l’hora de buscar casa: https://www.gumtree.com.au i https://flatmates.com.au.

Un cop arribes a Austràlia te n’adones que tothom està en la mateixa situació que tu. Em vaig quedar sorpresa amb la quantitat L’estranger que hi ha. Traduït d’una altra manera, tothom t’ajuda i tothom ha passat pels mateixos problemes en els quals tu et trobes o et trobaràs.

Una altra preocupació important que a tothom li ronda pel cap és la recerca de feina. A Austràlia hi ha molta feina, no qualificada, òbviament. Només tingues preparat el teu CV (sense fotografia) i posa’t a caminar i a recórrer tots els cafès, tendes, restaurants, etc. Tingues paciència, si n’entregues 20 o 40 de ben segur que algú et trucarà per fer el “trial”, una prova d’un parell d’hores que se sol fer abans de contractar-te. El salari amb contracte normalment ronda entre 20-22 dòlars per hora en el sector del “hospitality”.

Des de la meva experiència et puc dir que si te’n vas a Sydney trobaràs molts backpakers que venen amb la intenció de treballar i viatjar. Jo vaig treballar a cinc llocs diferents. El meu objectiu era aconseguir els diners suficients per viatjar i un cop tornava a Sydney em posava a buscar feina un altre cop, i et confirmo que és possible. He estat un any fora de casa i he viatjat més que mai.

Les primeres setmanes són dures, costa adaptar-te, i si et tanques i tens una actitud negativa et costarà trobar pis i casa. Recomano que et donis un marge de dos mesos que és aleshores quan comences a gaudir de l’aventura i a conèixer com funciona aquest país.

T’animo que comencis la teva aventura a OZ! Tens les illes del pacífic, Nova Zelanda, Filipines, Bali i tot el paradís al costat de casa.

Publicat al Butlletí de desembre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Aina

🛫 Vilassar de Mar

🛬Holanda

✅ Estudis

Aina, una vilassarenca a Delft, Holanda.

Aina Soler Jofra, de 26 anys i Vilassarenca (Vilassar de Mar) de tota la vida. Va marxar a Delft (Països Baixos) el Setembre de 2014 a acabar la carrera de Biotecnologia fent un Erasmus Pràctiques de 6 mesos. Sense voler, ha acabat vivint a Delft gairebé 4 anys.

Quan vas arribar a Delft? Que hi vas anar a fer?

Quan estava acabant la carrera de Biotecnologia el Juny de 2014 no tenia molt clar que fer després: recerca, buscar feina, un màster, prendre’m un descans… Com a part de la carrera hi havia l’opció de fer pràctiques en empresa (o Universitat) i sabia que hi havia l’opció de demanar una beca Erasmus+ Internship per anar a fer pràctiques fora. Així que vaig decidir aprofitar una de les meves passions, com és viatjar i conèixer món, i acabar la carrera fora fent unes pràctiques mentre decidia que fer després.

Per què els Països Baixos?

Per poder demanar la beca, necessitava trobar un lloc de pràctiques primer. Així que quan vaig començar a buscar tenia dues condicions: i) Un país Europeu (condició de les beques Erasmus) on l’hivern no fos extremadament fred (sóc molt de sol i mar jo), ii) Que s’hi parles bé anglès (els números si, però els idiomes no són el meu fort). D’aquesta manera vaig començar a envia e-mails a Universitats i empreses principalment de Dinamarca, Bèlgica i Països Baixos.

Essent pràctiques no remunerades (l’ajuda Erasmus amb prou feina ajuda a cobrir l’allotjament) la primera intuïció va ser que seria relativament fàcil trobar un lloc on busquessin algú que treballes sense cobrar. La realitat va ser que de molts e-mails avui en dia encara n’espero una resposta, així que un primer consell seria no desesperar. Però finalment em van respondre d’un parell o tres de llocs i finalment vaig decidirme pel projecte que més em va interessar, al Departament de Biotecnologia Ambiental de la Universitat Tècnica de Delft. La sol·licitud de la beca va ser relativament fàcil, des de la meva universitat d’origen (Universitat Autònoma de Barcelona) em van donar tota la informació i em va respondre els dubtes que vaig tenir.

I com 6 mesos es van transformar en anys?

Quan arribes a un lloc nou amb la intenció d’establir-t’hi una temporada, més enllà del temps que podries marxar de vacances, fa impressió. Tot és nou, no coneixes a ningú, no saps com funciona res, bàsicament vas molt perdut. Però també tens un full en blanc a les teves mans i tu ho decideixes tot, i aquesta sensació també és molt poderosa. Potser al principi t’enyores més de casa, però tots els estímuls que et dóna sortir de la teva zona de confort ho fan una experiència increïble. Cada dia et sorprèn alguna cosa. D’aquesta manera sis mesos em va semblar poc, el grup de recerca on vaig fer l’estada em va agradar i també les pràctiques, vaig conèixer algun dels professors que estaven impartint les classes al màster en Life Science & Technology i vaig decidir quedar-me. Tant per seguir la meva formació com per seguir una mica més l’aventura descobrint Delft i els Països Baixos. Així que l’aventura va seguir durant dos anys més fent el màster.

I després del màster encara et vas animar a quedar-t’hi a fer un doctorat? Per què?

Quan estava acabant el màster, tenia clar que volia seguir fent recerca i fer un doctorat, així que vaig començar a mirar opcions per tornar a Barcelona. La meva parella vivia a Barcelona i jo ja havia tingut suficient amb la pluja (plou molt als Països Baixos). Tot i que em van sortir oportunitats de fer el doctorat a Barcelona, a Delft em van oferir quedar-m’hi, així que va ser un moment on va ser complicat decidir-me.

Una de les coses més increïbles de la forma de funcionar holandesa, és que hi ha poques jerarquies. Per posar un exemple, els divendres el cap del grup sempre venia a fer les típiques cerveses abans de marxar de cap de setmana amb la resta del grup. D’aquesta manera va ser fàcil explicar el neguit que tenia de voler tornar i vam poder trobar una solució intermèdia. Fer part del doctorat en intercanvi a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquestes facilitats combinades amb les condicions de treball que oferien eren molt millors a Holanda em va fer decidir. (I aquí m’agradaria reivindicar que fent un doctorat a Espanya, és a dir, fer investigació durant 4 anys, implica plantar-te a la porta dels 30 anys amb un sou de menys de 1000 euros mensuals).

Què és el que més et va agradar i que vas trobar a faltar més?

Sense cap dubte, el millor dels Països Baixos és la bici! El país està més preparat per anar amb bici que pels vianants, així que el primer que faria si algun dia hi aneu a passar més d’una setmana, és buscar una bici (hi ha moltes opcions econòmiques de segona mà). Una altra de les coses que també vaig aprendre a apreciar (al principi va ser molt xocant!) van ser els horaris dinar i sopar d’hora. Després si era cap de setmana i volies sortir la festa començava abans, de manera que acabaves anant al llit a una hora raonable i aprofitaves l’endemà. Finalment una altra cosa de la qual ja he parlat és la forma de fer a l’hora de treballar, molt poca jerarquia, tot es pot parlar i són molt directes a l’hora de dir les coses. En general diuen el que pensen tal com és, cosa que a nosaltres potser ens pot semblar de maleducats segons com, però en el fons acaba estalviant problemes, ja que es pot parlar de tot fàcilment. I no podria faltar a tota la gent que he conegut i que m’enduc d’aquesta experiència increïble.

Tant em van agradar moltes coses, com també en vaig trobar a faltar moltes. La família i amics per descomptat. Però també el bon temps (anar amb bici al matí i que plogui no acaba de ser agradable), el menjar (les verdures i la fruita sobretot per falta de sol son d’hivernacle o importades) i la vida al carrer (als bars i als llocs tancats el que vulguis, però la pluja sempre amenaça les coses que s’organitzen al carrer).

Ho recomanaries?

Recomano els Països Baixos, però el que més recomano és atrevir-se a marxar. Veure diferents maneres d’entendre el món, sortir de la zona de confort i veure que te’n pots sortir i gaudir-ho molt. Sigui on sigui i el temps que cadascú cregui necessari, però crec que és una experiència que ningú s’hauria de perdre. I diuen que tornar sempre és la millor part de l’aventura…

Publicat al Butlletí de novembre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Omaima

🛫 Mataró

🛬Eslovènia

✅ Voluntariat

L’Omaima ens explica el seu voluntariat europeu a Krško

Hola! Em dic Omaima i sóc de Mataró. Ara mateix estic vivint a Krško que és un poble d’Eslovènia, bé, per elles és una ciutat. El país és molt petit i molt diferent. Jo estic aquí fent un voluntariat europeu, que és el que s’anomena EVS (European Volunteering Service) i puc dir que de moment és una de les millors coses que estic fent amb la meva vida.

Aquí faig coses que m’agraden i tinc temps per mi. Sóc una persona molt social i tinc aquesta mania que m’agrada estar ocupada tota l’estona. Jo sóc estudiant d’educació social i tot el que faig aquí té molt a veure amb aquest món. Vaig dos cops per setmana a un centre de dia que es diu Soncek Center, on ens dediquem a preparar detallets pel Nadal amb molt d’amor. Jo m’encarrego de trencar una mica amb la rutina i fem tallers, ja sigui classes de castellà, treballar les emocions, o fer classes de ball.

Després també he començat a anar a una escola d’educació especial i allà tinc una tutora i una classe assignada, m’ha tocat fer algun taller en anglès, i sobretot faig tot el que fan les alumnes. Un cop per setmana em demanen ajuda a la classe d’educació fisíca, ja que jo sóc atleta i m’encanta poder aportar idees meves a la classe.

Ara bé no tot és maco, al principi costa. Jo no utilitzava tant l’anglès i vaig passar de gairebé no parlar-lo a fer-ho tot el dia, i això al principi em cansava. Després també hi ha un altre complicació, que és l’idioma, ja que parlen eslovè. Per sort tinc un professor, tot i això és un idioma molt complicat però t’hi acabes acostumant.

També tinc una mentora que ara és la meva amiga i passem molta estona juntes, la meva sort és que parla castellà i a vegades va bé deixar de parlar anglès durant un moment.

Estic vivint en un hostel, en un apartament compartit amb un altre noi que també fa de voluntari aquí, l’apartament està molt bé.

En definitiva és una experiència que et fa valorar moltes coses i en el meu cas aprendre sobre l’educació social d’un altre país.Al centre on treballo sempre fan activitats, concerts, casals d’estiu i d’hivern, classes d’idiomes, no m’avorreixo pas.

Publicat al Butlletí de octubre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Mireia

🛫 Premià de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

Mireia, primer de batxillerat als EEUU

Hola! Em dic Mireia Campmany, tinc 18 anys i sóc de Premià de Mar.

Ara mateix farà dos anys que vaig marxar a Estats Units a estudiar un any, tot primer de batxillerat, i segueixo pensant que ha sigut la millor decisió que he pres mai. Vaig estar a l’estat de Nova Jersey, relativament a prop de Nova York, a un poble molt petit que es diu Hopewell. Recordo arribar a mitjans d’agost i sentir-me sola per dos motius: No coneixia a ningú i encara no tenia prou confiança amb la meva nova família, i tots els meus amics de Barcelona estaven aquí, podent estar junts i gaudint de les vacances.

Dues setmanes després vaig començar l’institut, vaig anar sentint-me part de la família i vaig acabar d’adaptar-me; a partir d’aquí no vaig tornar a sentir-me sola i no volia anar-me’n.

Abans de tot això vaig haver de fer-me el visat (d’estudiant) per anar-hi, i recordo anar a Madrid a fer-lo. De la resta de tràmits se’n va encarregar la meva organització (STEP), ja que hi vaig anar amb aquesta. Les dificultats que vaig trobar no van ser gaires, simplement el que ja he comentat: adaptar-me a una forma de vida tan diferent (nova família, nous amics, horaris…) i aprendre a estar sola.

Estudiar a l’estranger és una decisió en la qual s’ha d’invertir temps i reflexió. Tot i això, personalment recomano a tothom de tot cor que si teniu l’oportunitat d’anar-vos-en a l’estranger i fer alguna cosa així ho feu, perquè és el millor que m’ha passat mai: una experiència única i que mai oblidaré. Aprens moltíssim en tots els aspectes, i òbviament millores a un nivell extrem la llengua (en el meu cas l’anglès). Però és molt més que això; fas nous amics i et lligues a una nova família per sempre, aprens a estar sola i madures molt com a persona, cosa que és essencial per créixer i aprendre a afrontar circumstàncies de la vida.

No dic que tot sigui de color rosa perquè com tot, viure a l’estranger té els seus punts durs. Al principi costa assimilar que estàs sola en un món completament nou, pel teu compte i sabent que tot depèn de tu. Saps que has d’obrir-te a unes persones que al principi són uns desconeguts. Dates especials, com ara el teu aniversari o Nadal poden ser moments sensibles i que fins i tot pot semblar que t’enfonses, però no són més que petits desnivells a superar amb una nova família que estarà al teu costat per ajudar-te a fer-ho. Però sobretot, i per difícil que sembli al principi, has de donar-ho tot de tu en la teva nova vida, canviar el xip i posar els dos peus a terra en el nou país que t’acollirà i deixar-te emportar per viure al màxim l’experiència.

Del dia a dia em van sorprendre els horaris en general: jo dinava a les 11 del matí a l’institut i sopava relativament d’hora comparat amb aquí (entre les 5 com a molt d’hora i 8 com a molt tard de la tarda). També em va sorprendre (positivament) les condicions meteorològiques; on jo estava (New Jersey) a l’hivern feia molt de fred i nevava, fins i tot vam tenir “Snow days” (dies que no podíem anar a l’institut per la neu). A mi això em va agradar molt perquè jo només veig la neu aquí quan vaig a esquiar.

A la tornada quan vaig cursar segon de batxillerat tot va quedar convalidat i no vaig tenir problemes a l’hora de fer la selectivitat. Abans de marxar t’has d’assegurar que l’organització amb què vagis et doni suport amb la convalidació de les assignatures al final de l’estada als Estats Units. En el meu cas vaig haver d’anar a la Tresoreria del meu estat, un notari m’ho va oficialitzar. En tornar em van dir que per convalidar les assignatures a Espanya havia d’escollir unes assignatures d’una llista. Per a fer aquest tràmit em van ajudar a l’institut d’allà (la meva “counselor” m’ho va explicar tot i ella va contactar amb l’agència). També s’ha de tenir dos dits de front, és a dir, si quan tornis tens pensat cursar el científic a segon de batxillerat, lo seu seria escollir física o química, sempre i quan l’assignatura convalidi. Cada organització és un món; no us preocupeu perquè això és un tema que expliquen i insisteixen molt.

Finalment, no puc pensar en una sola paraula que descrigui aquesta experiència, de tantes emocions i moments a viure. Simplement us encoratjo al 100% a posar un peu al món exterior i endinsar-vos en aquesta oportunitat única.

Publicat al Butlletí de setembre de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Facundo

🛫 Argentina

🛬Eslovènia

✅ Voluntariat

Un Argentí a Eslovènia

El meu nom és Facundo Rey, tinc 23 anys i vaig néixer i em vaig criar a Argentina. Tinc nacionalitat italiana i porto un temps vivint a Espanya. Vaig arribar a Krško, Eslovènia el dia 19 de maig amb l’objectiu d’aconseguir el meu projecte personal i al mateix temps ajudar en els esdeveniments en els quals treballa la meva “Hosting Organisation”.

El meu projecte personal consisteix en elaborar Una sèrie de documentals fotogràfics sobre diferents temàtiques o problemes socials de la regió de Krško, o de la Unió Europea en general.

En aquest moment, em trobo en la seva part inicial fent investigacions, coneixent la regió, la cultura i la societat, per després poder involucrar-me i començar a treballar puntualment en el tema a analitzar.

Abans de marxar a Eslovènia vaig haver de realitzar diversos tràmits i enviar papers a ambdues organitzacions per la complexitat de la meva doble nacionalitat i la meva residència a Espanya. De totes maneres, això no va ser un problema ni de bon tros una molèstia, ja que el desig per poder participar en aquest voluntariat m’impulsava a sortir a de la rutina d’estar treballant com a cambrer, quan això no és la meva professió ni la meva vocació. Però, sent fotògraf és difícil aconseguir una estabilitat laboral que et permeti no dedicar-te a una altra cosa.

No obstant això el meu consell per als que vulgueu visitar Eslovènia o venir a participar en un voluntariat és que estigueu oberts a noves possibilitats. És un país petit, i, això té tant el seu costat positiu com negatiu, depenent de cadascú… Per a mi, poder viatjar d’una punta a l’altra del país (del mar a la muntanya) en 3 hores és al·lucinant; per a altres, el canvi constant de costums i dialectes cada 20 km pot ser aclaparador. Però sobretot, la gent és càlida, amable i de caràcter fort pel que mai et sentiràs sol o extraviat.

En la meva experiència això és viatjar i crec que el viatge no té fi. Després d’estar vivint a Barcelona, vaig marxar a viure a Eslovènia i encara que de vegades em trobo preguntant “Per què?” l’única resposta que puc trobar per dir-vos és: “Per què no?”. Viatjar nodreix, és donar i rebre constantment.

Vaig arribar a Eslovènia fa tres setmanes, i ja he pogut estar a les muntanyes i al mar, a la capital i a la tercera ciutat més gran. He recorregut els pobles veïns a Krško i he conegut tanta gent que ja hi ha noms que no recordo. Així que, clar que recomano viatjar a aquest país, conèixer aquesta gent, aquesta nova societat!”

Publicat al Butlletí de juny de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Ester

🛫 Mataró

🛬Suïssa

✅ Au-Pair

Una Au Pair a Zürich

Em dic Ester i vaig néixer a Mataró. Actualment, estic vivint a Zürich, Suïssa. Vaig arribar el 29 de Desembre per a fer d’Au Pair.

Feia temps que havia sentit a parlar d’aquesta oportunitat i vaig decidir registrar-me a una pàgina web anomenada Aupairworld que posa en contacte famílies d’acollida i Au Pairs i és gratuïta.

La nena amb un dels 3 gats que tenen .El nen i el gos de la família en trineu quan va nevar a casa

He estat cuidant una nena de 5 anys i un nen de 4. Al principi, el que em va costar, és trobar el meu “rol de líder”. Com passa al arribar una persona nova a la família la qual s’encarregarà de cuidar el nens, ells et posen a prova per saber on està el límit. Passat el 1r mes, però, ja tenien clar el què podien fer i el què no (cada persona posa límits a diferent nivells i diferents coses i els nens les veuen de seguida).

Zürich és una ciutat molt multicultural i tolerant on tothom conviu perfectament. Tot i així, els suïssos són bastant rígids en quant a puntualitat i tot i que arribis a la porta del bus, tren… si ja ha tancat, possiblement, el conductor no t’obrirà. La part bona és que saps amb exactitud quan arribaràs a la teva destinació.  Menjant un gelat davant del llac Limmat, a Zürich.

Vaig decidir marxar a l’estranger perquè a Catalunya no trobava feina i m’apassiona viatjar. Concretament, a Suïssa, ja que m’encanta la natura i els animals i allà hi ha molts centres de recuperació d’animals salvatges, protectores d’animals… I m’agradaria mirar si hi trobo feina.

La veritat és que ara et diria que hi estic molt bé perquè, tot i viure al cantó de Zürich, la família viu en un poble i la casa està envoltada de prats, rius, tot tipus d’animals… ja es nota la primavera! Si m’ho haguessis preguntat fa 2 setmanes, t’hagués dit que trobo a faltar el clima mediterrani i, sobretot, el mar. L’hivern és llarg, fa fred, molts dies de boira  algun dia encara neva…

Prenent un cafè en una trobada d’Au Pairs que jo mateixa vaig organitzar. El que més m’agrada de Suïssa és la barreja de natura i sofisticació: la gent és molt respectuosa amb el medi ambient però hi ha uns serveis excel·lents i moltes trobades internacionals a la ciutat! Això sí, el nivell de vida és car

Publicat al Butlletí de maig de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Carolina

🛫 Premià de Dalt

🛬Hongria

✅ Feina

Hongria a través de la universitat i el programa Eramus.

La Carolina Benítez, una jove de Premià de Dalt, ens explica la seva experiència a la capital d’Hongria, Budapest.

Vaig arribar a Budapest a finals de l’agost passat, amb una beca anual d’Erasmus + a Hongria. Estic cursant l’últim any d’Enginyeria Civil a Barcelona, per tant, amb aquest any a Budapest acabo la carrera. Com que es tracta d’un país de la Unió Europea, no vaig haver de demanar cap visat, simplement havia de tenir en regla el passaport, documents d’identitat i l’assegurança mèdica que demanava la beca Erasmus+, cosa que no va ser gaire complicada. La part mes difícil de tot el procés, en el meu cas, va ser la tramitació de papers que vaig tenir que fer prèviament, convenis, convalidacions, etc. Però l’emoció i la il·lusió d’anar a viure a un altre país et fa posar-te les piles en els temes administratius!

A més, Hongria és un país amb una cultura i uns idiomes molt diferents, i això també em motivava molt alhora de marxar. Això sí, no intenteu aprendre l’Hongarès, perquè és gairebé missió impossible, per sort tothom entén més o menys l’anglès i és fàcil moure’s per la ciutat sense dominar la llengua.

La meva recomanació per tothom que vulgui viatjar a Hongria és que no es deixin emportar per la primera impressió de la ciutat, que al principi pot semblar decadent o massa de l’est, però és una ciutat preciosa que val la pena anar coneixent i gaudint poc a poc.

En l’àmbit personal, els motius que em van fer marxar d’Erasmus eren bàsicament l’obligació per part de la meva facultat a fer una estada de mobilitat internacional, i les ganes que tenia de viure de manera independent, en un pis d’estudiants, sense la protecció dels pares i al resguard de la zona de confort. Crec que viure una experiència així et fa créixer com a persona i obrir-te la ment a maneres de veure el món i a les altres persones.

Fins al moment, el que més valoro de l’experiència és la capacitat que he adquirit de resoldre situacions diferents a les que visc dia a dia a Barcelona, tant pel què fa a l’idioma, com pel tracte amb la gent de Budapest. També crec que el fet de compartir pis amb un grup de persones que no són la teva família et fa ser molt mes tolerant i treure’t moltes manies de sobre. L’anglès també és un aspecte important a destacar ja que de sobte és la única eina que tens de comunicar-te, i per tant, l’acabes dominant molt més que quan el fas servir amb un llibre d’escola o a qualsevol acadèmia.

Per últim, el que potser trobo més a faltar és el menjar, al ser cultures tant diferents la gastronomia no té res a veure, i de vegades es fa difícil trobar coses bàsiques a les que estem acostumats al mediterrani o inclús massa car.

Definitivament, recomano viatjar a Hongria ja sigui com a estudiant Erasmus o al marge, és una ciutat preciosa que et va enamorant poc a poc. Sens dubte es un destí de primera i molt barat!

Publicat al Butlletí d’abril de 2018

Maresmencs i maresmenques al món

😀Carlos

🛫 Mataró

🛬Polònia

✅ Feina

Marianów Experience.

En Carlos Linares Benítez, un jove nascut a Mataró i estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses, ens explica la seva experiència en un camp de treball.

El darrer mes de Juliol vaig participar en un camp de treball a Marianów, un petit poble d’uns 60 habitants
prop de Varsòvia. A partir d’una assessoria amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme vaig contactar amb l’SCI, entitat que organitzava el projecte. Els coordinadors del camp van estar en contacte permanent amb nosaltres i ens van ajudar en tot moment. El projecte estava format per un grup de 7 voluntaris procedents d’Espanya, Itàlia, Polònia, ússia i Ucraïna. La nostra feina consistia en preparar i dur a terme activitats d’entreteniment per a un grup de 30 nens i nenes residents a la zona (de 8 a 13 anys proximadament). Es tractava d’una zona rural tranquil·la, apartada de l’àrea metropolitana de Varsòvia, formada per pobles molts petits en els quals no hi havia una gran oferta de lleure per als nens i nenes, i és per això que l’associació AXA, junt amb l’SCI van decidir crear una mena de casal d’estiu amb voluntaris internacionals. Les activitats que reparàvem eren bàsicament tallers de manualitats (workshops), esports, jocs d’aigua, balls, obres de teatre i altres actuacions.

També destacava la temàtica de la diversitat cultural. De fet, cada dia preparàvem els jocs i les manualitats tradicionals d’un dels països dels quals procedíem els voluntaris. A més, havíem d’animar als nens i nenes a parlar anglès el màxim possible, per tal que prenguessin mentre s’ho passaven d’allò més bé.

Pel que fa a l’allotjament, ho vam tenir d’allò més bé. Dormíem a una casa rural molt espaiosa, amb dues dutxes i tres habitacions d’un, dos i quatre llits. La casa tenia una cuina en condicions i una sala per jugar al billar. La nostra veïna era membre de l’organització AXA i ens deixava utilitzar la rentadora i el wifi. A més, ens proveïa del menjar i part del material que necessitàvem per fer les activitats.

La veritat és que feia temps que volia prendre part d’un projecte com aquest i només me’n penedeixo
de no haver-me decidit abans. Només tinc bones paraules pels companys, els coordinadors voluntaris,
els organitzadors, i els nens i nenes amb els quals vaig passar uns dies inoblidables. He gaudit gairebé com ho vaig fer quan era jo el nen que participava als casals d’estiu. Personalment, penso que aquesta experiència ha estat gratificant, m’ha aportat molt. Malgrat que els integrants compartíem la passió pels idiomes, no teníem gaire experiència en el camp de l’educació. Tot i així, considero que ens en vam sortir força bé. He hagut de planificar, treballar en equip, comunicar-me en anglès i amb gestos amb els nens i nenes , i he après molt d’altres països i cultures, coses que realment només pots aprendre quan convius amb la gent i formes un bon equip. Des de l’SCI només requerien que portéssim la targeta sanitària europea, i els coordinadors del camp ens van anar informant i aconsellant sobre altres coses que portar, material, vestuari, etc.

Vaig triar el projecte per la informació que es podia veure al portal de l’SCI, i no tant pel país. Tot i que penso que Polònia és u país maquíssim per vistar i poc conegut (especialment recomano visitar Cracòvia). Recomano també l’experiència en un projecte d’aquest tipus pel que m’ha aportat personalment, com he dit anteriorment, i en especial aquest projecte per a joves que vulguin dedicar-se a l’educació i a l’ensenyament d’idiomes.

Com a dificultat vaig trobar únicament la comunicació amb els nens i nenes més joves (8- 10 anys), ja que òbviament els hi costava comunicar-se en anglès i havíem de recórrer als gestos. La col·laboració dels voluntaris locals i d’una voluntària Polonesa del grup va ser clau en algunes situacions en què era difícil transmetre idees o entendre el que deien els nens i nenes locals.

Publicat al Butlletí de març de 2018

Veure'n més
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats