Maresmencs i maresmenques al món


😀Yara

🛫 Vilassar de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

MENÚ


Primer de batxillerat als Estats Units, l’experiència de la Yara a Colorado

Què et va portar a estudiar als Estats Units?

de final de curs o les animadores, el futbol americà… I llavors sempre m’havia agradat. O les típiques pel·lícules de Nadal on surten els nens i nenes, que estan nevant i amb els regals i totes les cases super decorades. Sempre m’ha agradat aquest tipus de vida. I un dia vaig veure a YouTube una noia que havia fet un any d’intercanvi i em vaig adonar que aquesta era una possibilitat: anar-me’n fora i viure-ho. Ho vaig comentar amb els meus pares i els vaig convèncer. Tot es va començar a organitzar l’estiu després de fer 3er d’ESO. Tots els papers amb l’agència es van fer mentre cursava 4art d’ESO, em van buscar família i escola. Vaig marxar a l’agost, ho vaig fer amb ICES (https://www.ices-spain.com). Tenen borsa de famílies als Estats Units i s’encarreguen de posar en contacte els i les estudiants amb les famílies.

Abans de marxar als Estats Units ja sabies amb quina familia viuries?

No, ho vaig saber el 7 d’agost, i vaig viatjar el 23. En aquella època estava súper nerviosa perquè no sabia si marxava o no. El dia que va arribar l’e-mail amb la confirmació em vaig emocionar molt. La destinació era Colorado, i vaig començar a buscar informació perquè no tenia ni idea de com era el lloc. Vaig llegir que hi feia molt de fred. Colorado està al mig dels Estats Units: més amunt de Texas, té forma de quadrat.

Com van ser els teus inicis estudiant a Colorado?

Al principi era una mica estrany, perquè estava amb una família que tenia tres fills i em va tocar un “double-placement”, que vol dir que la família acull a dues estudiants d’intercanvi. Estava juntament amb una estudiant d’alemanya. La veritat és que d’aquesta manera va ser fàcil adaptar-me a la família, ja que tenia a algú amb la qui compartia habitació i ens enteníem, estavem en la mateixa situació en la que tot era nou per les dues. La família em va encantar, eren molt macos.

La família ja tenia experiència acollint a joves internacionals?

La meva mare d’acollida és entrenadora de l’institut, i l’any anterior una estudiant d’intercanvi que estava al grup d’animadores s’havia quedat sense família a meitat de curs, i li va oferir que es quedés a casa seva. Així, va acollir sense estar al programa. Com que li va agradar l’experiència va decidir entrar-hi, i la Helen i jo vam ser les seves primeres estudiants d’intercanvi de manera oficial.

Com era la vida a l’institut?

Bé, és molt diferent d’aquí a Catalunya. Per exemple, jo no tenia una classe fixa on els i les companys/es sempre eren els mateixos durant tot l’any, sino que m’apuntava a unes assignatures i a cada classe hi havia gent diferent. És l’alumnat el que es mou de classe en classe, no el/la professor/a. Les edats també es barregen. En el meu cas, vaig escollir biologia, i allà la majoria eren de 3er i 4art, i jo estava fent 1er de batxillerat. En canvi, a l’assignatura d’anglès tots érem del mateix curs.

Què tal amb l’anglès?

Molt bé. Al principi no tenia un mal nivell, perquè a Espanya treia notables o excel·lents. Però sí que és un altre rotllo, per molt que tragués bones notes aquí. Allà parlava tota l’estona en anglès, i si no sabia alguna cosa m’havia d’espavilar. Només havia de preguntar o ho buscava al Wordreference.

Els i les alumnes estaven acostumats a rebre estudiants d’intercanvi?

A la meva escola si, i crec que en general estan acostumats. Els i les estudiants també entenen que si sóc una estudiant d’Espanya potser l’anglès no se’m donarà superbé. Els agrada conèixer cultures noves.

Et va sorprendre algun aspecte cultural?

Sí que hi ha coses petites, com per exemple els waters, que no estan tancats del tot. A l’escola
es practiquen molts esports, i tothom sent molt d’orgull de formar-hi part. Tenen la seva mascota, el Bulldog, i per exemple al futbol per animar l’equip criden “Yes, go bulldogs!” Vivia a Craig, d’uns 10.000 habitants. És un poble de caçadors on hi feia molt de fred, sempre estava nevat. Al principi feia molta il·lusió perquè aquí no neva mai, però després et canses. Eren molt conservadors. La típica casa americana normalment és de dues plantes, té un soterrani, tenen un jardí que està com amagat per tanques, i després a la part de davant té un tros amb gespa, el caminet per arribar a la casa i que toca amb la del costat, a aquest espai de terreny se li diu “yard.” Allà la gent hi posava un cartell a favor de Trump, Biden, etc. També hi ha moltes esglésies, i moltes religions.

I el menjar?

El típic americà: molt oliós, amb molta grassa i precuinat. Allà és molt car menjar vegetals o fruita, és més fàcil comprar congelats. Una caixa de dònuts et podia costar 1$ i un poma potser 2$. Una vegada vaig preguntar a la família una recepta per fer brownies, ja que són d’allà. I em van dir que compren els preparats en pols. Em va xocar molt, perquè no cuinen.

Que vas conèixer de la zona?

Amb la família vam visitar l’estat del costat, que és Utah, vam anar a un poble que es diu Moab, que és molt maco perquè la sorra és taronja i els arbres verds, és un paisatge que fa arcs naturals, té molt de contrast. Després també vam anar a Las Vegas, on tot és edificació. Va ser molt guay, vam anar a un hotel que era també un casino

Com vas gestionar la nostàlgia?

El tema de la nostàlgia el vaig viure amb el menjar, amb el clima, sempre tenia fred i al final ja n’estava farta. Amb la família i amb els amics també, però has d’anar amb la mentalitat que no els veuràs en 9 mesos. Allà estableixes un vincle amb la família que t’acull, i és molt xulo poder fer amics allà, on et trobes amb molta diversitat de cultures. Però cap als 6 mesos d’estar allà ja vaig començar a estar nostàlgica, m’ho estava passant bé però també trobava a faltar al meu germà, al meu pare, la meva mare… Són moments.

Un cop vas tornar a casa, com ho has viure?

A segon de batxillerat, els primers mesos em va costar seguir el ritme. Perquè també hi ha el treball de recerca que normalment es fa a primer i jo el vaig començar al setembre de segon. M’he espavilat bastant bé, però no recomano fer l’experiència d’intercanvi als Estats Units si no ets bona estudiant. He fet el batxillerat científic, a l’agència em van dir que havia d’escollir quatre matèries de ciències i cursar història americana, anglès i mates. I per la convalidació vaig enviar les notes, que es porten al Ministeri d’Educació i després me les van enviar convalidades.

La teva estada et servirà de cara al futur?

Sí, soc molt més independent, i em serveix per entrar més fàcilment a la vida adulta. Ja no depenc tant dels meus pares. Amb l’anglès, m’he examinat de l’examen de Cambridge i tinc un nivell C2. Em puc comunicar sense problemes.

Com resumiries la vivencia en una frase?

“Life-changing”. Et canvia completament la vida. La persona que era quan vaig agafar l’avió per anar allà no té res a veure amb la persona que va agafar l’avió per tornar. Simplement… canvies! A mi m’ha agradat molt com he canviat. Si vols sortir de la teva zona de confort és una experiència que recomano al 100%. M’encantaria tornar-hi, i anar a ciutats com Nova York, San Francisco… i també m’agradaria anar a Alemanya a veure a la Helen, o tornar al poble i contactar una altra vegada amb els amics que vaig fer. És tota una vida diferent i ha estat molt emocionant conèixer aquesta altra cultura. No m’imaginava que fos tan diferent i tant similar al mateix temps. És divertit conèixer aquestes coses!


Publicat al Butlletí de setembre de 2022

Maresmencs i maresmenques al món


😀Samuel

🛫 Premià de Dalt

🛬Xina

✅ Feina

MENÚ


Samuel Rodríguez, un any a la Xina treballant com entrenador de bàsquet

El passat 6 d’abril de 2022 vam tenir entrevistar el Samuel Rodríguez, un jove de Premià de Dalt que al 2020 ens va explicar la seva experiència participant a una Formació Internacional d’Erasmus +. Dos anys més tard el seu esperit viatger continua vent en popa, i aquest cop ens comparteix la seva vivència treballant com a entrenador de bàsquet durant un any a la Xina.

Què et va portar a la Xina?

Potser l’experiència. El tema de viatjar, una cultura diferent, de descobrir món, i conèixer un idioma tan diferent i tan interessant com és el xinès. Bàsicament m’hi va portar la feina. Estava treballant d’entrenador de bàsquet a Vilassar de Mar, i un company entrenador havia estat a la Xina prèviament. Li va agradar l’experiència i em va comentar que buscàven gent jove d’Europa que parlès anglès per treballar amb nens petits, i que si m’interessava. A través de contactes vaig arribar allà.

En què consistia la feina?

Estava a una acadèmia, que tenia col·laboració amb escoles i llogava pistes a la ciutat. L’estructura era la següent: de dilluns a divendres els entrenadors internacionals anàvem a diferents escoles, erem dos espanyols i un serbi. Anàvem a fer classes amb l’equivalent a 5è i 6è de primària d’aquí. Era una escola internacional privada que a part de fer bàsquet en anglès també feia altres assignatures en anglès amb professors internacionals. Pels infants del campus esportiu comptar amb entrenadors internacionals és una bona manera de preparar el nen o nena per conèixer i acceptar altres cultures diferents a la seva. Obrir els ulls al món. A part de la millora de la llengua anglesa.

A quina ciutat vas anar?

Vaig anar a Hangzhou, que està a l’est de la Xina, molt proper a Shanghai. És una ciutat d’uns 11 milions de persones que està prou bé, considerada de les més grans de la Xina, a nivell de tecnologia, de qualitat de vida, de mercat.. Per exemple, Alibaba té la seu a Hangzhou. És com un hub internacional pel que fa al comerç electrònic. És una ciutat que és molt avançada, però també destaca pel fet que combina la part de cultura més antiga, com els temples, els parcs… amb tot el que ens ve al cap amb la tecnologia més avançada. Pots estar a una megaurbe, i girar el cap i trobar-te en un llac on sona música tradicional xinesa

Què tal la integració en el dia a dia allà?

Al principi va ser complicada. Quan arribes a un lloc i estàs fora de la teva zona de confort, amics, familia, llengua… és complicat. I a la Xina és com fer-ho multiplicat per 5. Però mica en mica t’espaviles. Agafes paraules clau, aprens quin tren has d’agafar per anar a l’escola… automatismes que s’aprenen de manera natural.

Vas aprendre la llengua?

Sí, puc parlar xinès. No en sabia d’abans, vaig aprendre coses bàsiques gràcies a tutorials de YouTube. Un cop allà, vaig començar a aplicar el poc que sabia, però ningú m’entenia!
El xinès és un idioma on cada paraula té 4 tons. I depèn de com entonis una paraula pot tenir un significat completament diferent. Però al estar allà mica en mica agafes els tons i el significat de les paraules.

Quines altres activitats feies apart de la feina?

Bàsicament la vida allà era com aquí: normal. Fora del treball quedava amb amics. M’agrada molt la fotografia, i com que Hangzhou té un llac molt impressionant, el llac de l’oest, agafava la càmera i la moto i em perdia pel llac a fer fotos. Així m’endinsava a parts de la ciutat que desconeixia, parlava amb gent…

I què tal la conducció per allà?

Molt diferent d’aquí. És un caos, és interessant. Hi havia molta gent, moltes motos… Hi havia un carril només per e-bikes. Però en aquest carril hi podies trobar motos normals, e-bikes, bicicletes, gent amb carros… i al mateix temps gent que anava en contra direcció… Era com una prova de circuit on havies d’estar molt alerta. Era complicat al principi, però al final haver d’estar tota l’estona en tensió al final desgasta. Allà el vehicle principal és la moto electrica, l’e-bike, carregar la bateria de la moto potser et costava 1 cèntim.

Els teus amics eren internacionals o locals?

Mig-mig. Pel tema del Covid, molta gent internacional va marxar de la Xina, i va arribar un punt en que no es podia entrar al país si no eres familiar o si tenies visat de treball. No hi havia turistes ni estudiants. I la visa de treball era difícil que te la concedissin. Tot i així vaig trobar un grup d’amics internacionals, sobretot de llatinoamerica, d’Estats Units i UK.

Com vas viure el Covid allà?

La veritat és que molt tranquil. Quan vaig arribar a la Xina vaig haver de fer quarantena durant dues setmanes, en un hotel del govern. Un cop feta, vaig fer vida normal, només feiem servir la mascareta al transport públic. Pel que fa a les vacunes em vaig vacunar allà, em van enviar un comunicat oferint-me l’opció. Estan molt ben organitzats, tot ho fan molt ràpid. Si es donava un cas de Covid en alguna població, ho controlaven molt bé.

Vas viure algun xoc cultural?

A nivell cultural veus moltes diferències entre occident i orient. Per exemple, la manera de fer servir la lògica, el plantejament de les solucions, la manera de raonar, de comunicar…Per exemple a la feina, quan es brinda, el got sempre ha d’anar per sota del cap, així li estàs mostrant respecte. És una cultura molt tradicional. O quan encaixem les mans, el meu cos ha d’estar més avall que el seu, és
com mostrar el rang de poders. D’altra banda, la Xina està molt avançada a nivell tecnològic en comparació amb Europa. En el dia a dia allà no portava ni claus ni moneder, ho feia absolutament tot a través del mòbil. Per agafar el tren feia servir una aplicació, Alipay, que escaneja un codi. WeChat i Alipay son les dues aplicacions per excel·lència a la Xina, amb les que ho pots fer tot. WeChat és com un Instagram, un Twitter i un Facebook tot junt. La vida allà era molt còmode, ara, si es perd el mòbil, estàs fotut.

Per què vas decidir tornar?

Bàsicament vaig anar allà per viure una experiència. Em vaig graduar en Turisme i amb el tema del Covid ningú viatjava per oci, i en no tenir experiència en el meu camp vaig pensar que seria una bona manera d’aprendre. En comptes d’estar a casa un any sense saber què fer, vaig passar un any a la Xina a aprendre de l’idioma, de la cultura, per viure noves experiències.
Treballar d’entrenador et dóna eines de comunicació, de lideratge, d’adaptació a diferents perfils de gent… que poden ser eines molt útils de cara al futur laboral. Vaig arribar al desembre ja que des de casa em deien que estava tot molt millor, que començava a arrencar… i vaig pensar que era un bon moment per tornar. Després d’estar uns mesos aquí he decidit marxar a Budapest per treballar a una agència de viatges online. Com que no trobava feina per Catalunya, i soc jove i tinc ganes de viatjar, he decidit continuar a l’estranger.

Què li diries a una persona que tingui ganes de fer un projecte llarg a la Xina?

Ment oberta, moltes ganes i amb molta força. La Xina és olt interessant, però no és fàcil al començament. Sempre que emprens un viatge tens al cap unes expectatives, et fas la teva pel·lícula, i sempre sol ser diferent del que et pensaves. Allà l’anglès el parla molt poca gent, sobretot els joves. Segons la meva experiència, la gent més gran no el parla. Així que l’idioma també és un aspecte a tenir en compte,

Si vols recuperar l’experiència que el Samuel ens va compartir el 2020 participant en una
formació internacional al Regne Unit la pots llegir a: https://bit.ly/3bFceg4


Publicat al Butlletí de juliol de 2022

Maresmencs i maresmenques al món


😀David

🛫 Premià de Dalt

🛬Dinamarca, Balcans i Turquia

✅ Estudis

MENÚ


Aprenentatge vivencial en ruta a través de la convivència

El passat 6 d’abril de 2022 el David Casanovas (D), un jove de Premià de Dalt, acompanyat per en Tomasso (T) i la Fernanda (F), d’Itàlia i de Xile respectivament, ens van explicar en què consisteixen els estudis DNS – The Teacher Training College de Dinamarca.

En què consisteixen els estudis a DNS?

D: Estem fent una educació de 4 anys a DNS, on aprens bàsicament pedagogia per ser professors i professores, però es fa d’una manera una mica alternativa. Entre les 12 persones que formem la classe hem comprat un autobús, que hem equipat posant llits, una cuina i una tauleta. Els 4 primers mesos de l’educació hem viatjat des de Dinamarca fins a Turquia. Hem après de cultura, tradició, sistema educatiu, sistema sanitari i altres temes en funció de l’interès de cadascú. Per exemple, si hi ha un grup que vol aprendre sobre gènere, prejudicis i cultura islàmica a Turquia, se separa de l’autobús i se’n va a conviure durant un període d’uns deu dies amb una família local per tractar aquesta temàtica. En retornar a l’autobús tot el que s’ha après es comparteix amb la resta de companys/es que han anat a investigar sobre una temàtica diferent.

Així, no es tracta d’un aprenentatge individual, sinó que és un aprenentatge cooperatiu. A mesura que es va fent el viatge, també cursem els estudis, que han d’anar avançant. Algunes assignatures estan especialitzades en pedagogia; les que hem fet durant la ruta estaven basades en alguna temàtica rellevant durant el viatge. Per exemple l’assignatura “Big issues of our time”, Història del món, i “World Studies”.

T: La Fernanda i jo vam investigar en un poble parlant amb la gent local sobre l’efecte de la pandèmia en la societat, en com van canviar les relacions socials. Era un poble de menys de 200 persones

Quin impacte va tenir la pandèmia en aquest poble?

T: Hi havia molta solidaritat. Si hi havia un cas de COVID, es reunien i es donaven suport els uns als altres. En aquell petit racó realment no va afectar de manera greu, pel que vam veure. La població estava molt preocupada pel problema amb l’economia
D: El primer dia 1 euro corresponia a 8 lliures turques. Una setmana més tard, 1 euro valia 15 lliures. En aquell període les decisions polítiques van fer que la moneda caigués en picat, i això va generar un impacte. Per la situació econòmica preferien que si hi havia algú amb coronavirus, amagar-lo, per mantenir la feina i així cobrir les seves necessitats bàsiques. El que volem remarcar és que el que hem experimentat és de 3 ciutats de Turquia, per a res representa tot el país. Hem estat a Lüleburgaz, Silivri i Ayvalık, que són les tres ciutats de la zona que es consideren de caràcter més europeu per les que vam poder fer el viatge.

Quina és la ruta que vau seguir?

T: Vam començar des d’Europa, fent una investigació als Balcans sobre la Guerra de Iugoslàvia. Ens vam separar en petits grups: uns van anar a Sèrbia, altres a Bòsnia, altres van passar per Kosovo, que estan en aquest conflicte que no és considerat com un país per altres països europeus, i per altres sí. Aquest fet ens va fer comprendre el priviligi que tenen algunes nacionalitats.
F: Quan estàvem als Balcans ens vam separar en minigrups i vam fer autoestop, des de Zagreb, Croàcia, fins a Sofia, Bulgària. Durant 5 dies vam estar viatjant en autoestop, sense el bus. I aquesta és una altra de les maneres d’investigar. El nostre objectiu és no anar a hotels. Sinó parar en un lloc i preguntar a la gent si ens poden acollir a casa seva. I així poder connectar-nos amb les persones.

Conduíeu vosaltres l’autobús?

D: Vam seleccionar a dos conductors de la classe, que van haver d’estudiar pel carnet de conduir autobusos, jo vaig ser un d’ells. Com que no podia conduir a Europa, uns professors de l’escola, que sí que podien, van conduir fins a Turquia.

Algú de vosaltres tenia coneixements de mecànica?

D: Jo vaig estudiar enginyeria de l’aeronavegació, i també vaig haver d’estudiar la mecànica de l’autobús. Una altra de les meves companyes també va haver d’estudiar més o menys la mateixa mecànica: els frens, el motor… i ho anàvem comentant. I la professora que tenia més experiència també ens ajudava a entendre el funcionament.
F: Quan estavem a Croàcia vam tenir un problema amb l’autobús. Com que som un equip, vam anar tots junts al taller mecànic per aprendre tots plegats a tenir cura del bus i a identificar què s’havia espatllat.

Després de l’aprenentatge en ruta, en quin punt us trobeu?

D: Ara justament després d’aquests 4 mesos de viatge tenim 2 mesos on fem el que s’anomena “Bringing to the public”. Les assignatures que ara estem estudiant són tècniques de comunicació. Avui, per exemple, hem anat a l’escola de La Salle, de Premià de Mar, i hem estat fent presentacions, jocs relacionats amb els prejudicis i l’educació, perquè reflexionessin i donessin la seva opció. Aquí és on hem d’aprendre a comunicar-nos i a escoltar com es connecten les altres persones i involucrar-les en el procés.

I com ha anat la sessió?

T: Estem aprenent a comunicar-nos. La comunicació no és només la paraula, és també el gest, el llenguatge corporal… ha anat molt bé. La nostra tasca és acceptar totes les opinions i aprendre a veure les coses des de diferents perspectives.
D: Intentem no fer una presentació on estem parlant tota l’estona, sinó que siguin ells i elles els i les protagonistes de les activitats que els portem. Generem debats, i fem de mediadors/es. Amb els nens, escoltant-los de vegades vèiem que els faltava motivació per l’estudi, hi havia pressió per les notes. Vam plantejar la següent frase: “Sento que les notes representen el meu aprenentatge”. Si tu estaves d’acord, feies un pas cap endavant. Si no, mantenies la posició. Molts nens i nenes estaven d’acord amb aquesta frase.
F: A l’institut d’un poble de Grècia també ens van explicar l’enorme pressió que senten els estudiants per passar l’examen de la selectivitat d’allà per després accedir a la universitat. Et fa plantejar si el sistema educatiu està plantejat perquè els estudiants adquireixin coneixements o només per les notes.
T: M’agradaria parlar també de les persones en situació de refugi. Duia a terme una investigació amb un grup de refugiats a Izmir, a Turquia. Pots sentir sobre històries de refugiats, és clar, però quan veus amb els teus ulls la dura condició de vida d’aquestes persones és quan t’adones del nostre privilegi com a ciutadans europeus, quan travessem les fronteres. Els infants que vaig veure al camp no anaven a l’escola, no tenien aigua, i lluitaven per aconseguir menjar. Una realitat completament diferent dels infants que hem vist aquí a Europa.

Com va néixer DNS?

D: Va començar l’any 1971 on un grup de 8 amics van agafar una caravana i se’n van anar a viatjar pel món. Quan van retornar es van adonar que tot continuava igual al seu voltant, però alguna cosa havia succeït al seu interior, ja no podien veure les coses de la mateixa manera. Aleshores t’entra ràbia, impotència, que es pot fer servir per crear diferents maneres d’educació o per fer arribar aquest coneixement a altres persones i així, crear una xarxa de solidaritat. L’esperit crític és quelcom que es promou molt en aquests estudis. Des del 1971 fins ara cada any hi ha
hagut diferents generacions passant per aquests cursos. Nosaltres formem part de l’equip 21 (vam començar el 2021) i les persones del grup sempre som les mateixes.

És molt car estudiar aquesta carrera?

D: La carrera, per poder començar, té un cost de 10.000€. Pots anar-hi un any abans i fer el que s’anomena “saving up”. Des de l’escola t’ajuden a trobar una feina per poder-te finançar la carrera, que és el que vaig fer jo. Ara hem fet el viatge de 4 mesos, en tenim 2 mesos de portar-ho al públic i a continuació tenim 3 mesos més de “saving up”. Així, dins de la mateixa educació hi ha períodes en què treballes per finançar-te l’any següent.

D’on sou, les 12 persones que formeu part de l’equip 21?

D: D’Itàlia, Lituània, Hongria, Romania i Alemanya, França, Croàcia, de Xile, amb nacionalitat Espanyola, i jo d’aquí. Tenim entre 18 i 27 anys. La qüestió amb l’edat, quan estàs en l’equip, és quelcom que desapareix. El que valorem els uns dels altres són les fortaleses, les debilitats, el fet de cooperar.

Per a més informació sobre els estudis a DNS:
Es pot consultar la pàgina web https://www.dns-tvind.dk
Compte d’Instagram: https://www.instagram.com/dnsteachertraining


Publicat al Butlletí de juny de 2022

Consell Comarcal i ajuntaments impulsen el Mapa de Joves Artistes #MaresmeJove

El Buscador Jove -el Servei de Joventut del Consell Comarcal del Maresme- amplia l’oferta del Maresme en mapes amb la incorporació d’un espai destinat a divulgar el talent jove de la comarca: Mapa de Joves Artistes #MaresmeJove

Amb el suport dels i les professionals de joventut dels ajuntaments i en el marc de l’Oficina Jove del Maresme, s’ha activat un espai per donar a conèixer els talents artístics en diferents disciplines (música i cant, arts escèniques, arts plàstiques, arts visuals…) en el territori a través d’un sistema de localització geogràfica. L’objectiu és facilitar la seva promoció a entitats relacionades amb l’oci i la cultura, centres educatius, associacions, regidories municipals… que sol·liciten contactes d’artistes/talleristes per les seves programacions d’activitats.

Els i les joves artistes maresmenques d’entre 16 i 35 anys que vulguin formar part d’aquesta base de dades només cal que facin arribar al Consell Comarcal les seves dades mitjançant AQUEST FORMULARI.

El Maresme en mapes

El Maresme en mapes és una iniciativa que el Servei Comarcal de Joventut va activar el 2019 per donar resposta a la demanda dels i les professionals de la comarca, de diferents àmbits de treball i especialitats, de disposar d’informació actualitzada dels recursos propis del territori.

Les accions que hi estan vinculades es concreten en el manteniment i dinamització dels mapes generats, la revisió i millora de les dades que s’hi recullen, la cerca d’eines complementàries que permetin la seva difusió en diferents canals i formats.

És una eina viva a la qual períodicament es van incorporant nous mapes que, partint de les necessitats dels i les professionals, afavoreixin la visualització i accés dels i les joves als recursos de la nostra comarca.

Les ROJ participaran activament en les fires i jornades d’orientació educativa i professional del Maresme

Diversos ajuntaments del Maresme organitzen fires i jornades per assessorar i orientar el jovent sobre les diferents alterantives que tenen al seu abast en el moment que han de triar el seu itinerari eduactiu i professional.

Amb formats variats, tots persegueixen la mateixa fita: lluitar contra l’abandonament escolar prematur i posar en contacte el jovent amb professionals que els poden guiar en aquesta etapa de transició del món educatiu al món laboral.

La unitat ROJ (Referent d’Ocupació Juvenil) del Consell Comarcal del Maresme estarà present en totes les jornades i fires per aportar els seus coneixements com a servei especialitzat en ocupació juvenil, orientació educativa i assessorament laboral a persones joves.

CONVOCATÒRIES

Fira (In) Forma’t (10 de febrer al Pati Ca N’Humet del Masnou).- Les orientadores del ROJ Maresme estaran a l’estand 8 (entre les 9h i les 14h) informant i realitzant atenció personalitzada a joves i professorat delS centres educatius de la població

1a Fira d’Orientació Laboral i Educativa (14, 15 i 16 de febrer a Premià de Dalt i Vilassar de Dalt).- El ROJ Maresme oferirà la xerrada informativa “Què és el ROJ i els recursos del Maresme” a les 10h a Premià de Dalt i a les 16h a Vilassar de Dalt

Mataró Orienta (del 22 al 25 de març al Centre Cívic Pla d’en Boet de Mataró). Les orientadores del ROJ Maresme assessoraran individualment entre les 9h i les 14h -especialment a persones de fora de Mataró- sobre els recursos dispobibles al Maresme

VI Jornada d’orientació de formació professional Alt Maresme (30 de març a la Fàbrica Llobet Guri de Calella). El ROJ compartirà estand amb el personal tècnic de l’Espai Jove de Calella (entre les 9h i les 14h) per informar sobre els recursos existents a la comarca.

Fires i Jornades d’orientació educativa i professional al Maresme

Estem arribant a l’equador del curs 2022-2023 i per a molts joves és el moment de triar el seu itinerari educatiu i professional.

El Saló de l’Ensenyament, que es durà a terme del 15 al 19 de març al recinte de Montjuïc de Barcelona, és un bon marc per conèixer les novetats curriculars del curs vinent i tota l’oferta d’estudis, però també són de visita obligada les diferents fires i jornades que s’organitzen a la comarca.

Les Fires i Jornades d’orientació al territori constitueixen una mesura de prevenció i intervenció en la lluita contra l’abandonament escolar prematur, en la mida que informen- posant a l’abast les diverses ofertes educatives del territori- i faciliten assessorament a les persones que es troben en un moment de tria del seu itinerari educatiu i professional.

El Consell Comarcal del Maresme anirà incorporant totes aquestes convocatòries en el Mapa de Recursos de formació, orientació i ocupació per a Joves. A més, participarà en totes elles amb la presència de les orientadores del proframa Referent d’Ocupació Juvenil del Maresme.

En aquests moments hi ha les següents programacions:

  • Fira (In) Forma’t.- Jornades d’orientació educativa del Masnou.- Es durà a terme el 10 de febrer al Pati de Ca N’Humet. CARTELL
  • 1a Fira d’Orientació Laboral i Educativa.- Se celebrarà els dies 14, 15 i 16 de febrer a Premià de Dalt i Vilassar de Dalt. PROGRAMA
    • La unitat del ROJ oferirà una xerrada informativa sota el títol: “Què és el ROJ i els recursos del Maresme” el dia 14 a les 10h a Premià de Dalt i a les 16h a Vilassar de Dalt.
  • Mataró Orienta.- Tindrà lloc del 22 al 25 de març al Centre cívic Pla d’en Boet de Mataró
    • El ROJ hi participarà en un dels punts d’assessorament individualitzat el dimecres 22 de març, un dia que s’enfocarà a l’oferta formativa de de PFIs de fora de Mataró (Alella, Pineda de Mar, Premià de Mar, Arenys de Mar i Argentona)
  • VI Jornada d’orientació de formació professional Alt Maresme .- El 30 de març a la Fàbrica Llobet Guri de Calella
    • El ROJ hi participarà compartint estand amb el personal tècnic de l’Espai Jove de Calella per informar sobre els recursos deisponibles a a la comarca
  • Setmana de l’orientació educativa Tria la Via.- Del 29 al 30 de març a Alella
  • Setmana de l’orientació educativa.- Del 29 al 30 de març a Pineda de Mar

Suport tot l’any

A banda d’això, el Consell Comarcal del Maresme facilita informació, orientació i acompanyament al jovent al llarg de tot l’any a través del Programa Referent d’Ocupació Juvenil. Les professionals del ROJ resolen els dubtes del jovent i fan un acompanyament individualitzat en la tria .

El jovent maresmenc també pot trobar el suport de la Xarxa #MaresmeJove que els ajuntaments de la comarca posen al seu abast.

Taller: Identifica situacions abusives en el lloguer del teu habitatge

El proper dimecres, 23 de novembre, en sessió híbrida (presencial i online), es durà a terme un taller per ajudar les persones llogateres a identificar les clàusules abusives o nul·les dels contractes de lloguer i a fer valer els seus drets.

Entre d’altres, es parlarà dels temes a tenir en compte en el moment de signar el contracte de lloguer d’un habitatge o quins drets té la persona llogatera en el moment que li comuniquen la no renovació del contracte. A més, es resoldran els dubtes que s’hi puguin plantejar.

La sessió presencial es farà a l’Espai Can LLaurador de Teià (Avda. José Roca Suàrez Llanos, 32-38) i la sessió virtual serà per Zoom.

INSCRIPCIONS: Cliqueu aquí

L’Oficina Jove del Maresme aborda els malestars emocionals en adolescents amb la campanya #puraemoció

L’adolescència és una etapa vital molt intensa i de grans canvis, físics i emocionals. Els serveis municipals i comarcal de joventut -aglutinats en l’Oficina Jove del Maresme- s’han fixat en aquest darrer per llançar la campanya #puraemoció.

Com el seu nom indica, la campanya s’endinsa en el món de les emocions per ajudar els i les adolescents a prevenir i superar situacions de malestar emocional. Així, #puraemoció facilita eines i recursos perquè les persones adolescents puguin identificar millor les seves emocions, posar nom a com estan i com es senten i normalitzar el fet de parlar dels seus sentiments. En definitiva, familiaritzar-se amb el “llenguatge emocional” i integrar-lo en la seva quotidianitat de forma natural.

Les primeres accions de la campanya són dos tallers. El primer, programat per al 10 d’octubre – Dia Mundial de la Salut Mental- s’impartirà en format online i girarà entorn a la gestió emocional en situacions de conflicte; el segon -també en format online- es farà el 24 d’octubre i se centrarà en les relacions saludables en xarxa.

Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera estrenen el servei “La RULA” per atendre i prevenir l’ús de drogues i pantalles entre el jovent

Aquest mes ha entrat en funcionament La RULA, un servei intermunicipal d’atenció i prevenció als usos de drogues i pantallas que es du a terme als municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera.

Adjudicat a la cooperativa d’iniciativa social Eines, serveis socioeducatius, i sota la gestió i coordinació del Consell Comarcal del Maresme, La RULA neix per promoure la salut i prevenir les conductes de risc entre la població d’aquests municipis, especialment entre els i les joves.

Se centra en els municipis de Calella, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera perquè els ajuntaments d’aquestes poblacions són els que han encomanat al Consell Comarcal la creació del servei.

La RULA enfoca el seu pla d’acció principalment en la prevenció, però també en l’atenció personal a joves i famílies en cadascun dels 4 municipis. Cada població comptarà amb un espai d’atenció personalitzada al servei de les famílies i joves que necessitin informació o assessorament expert per prevenir conductes de risc en els usos de drogues i pantalles. En aquests moments, s’estan definint els horaris i espais on es farà aquesta atenció a cada municipi.

Pel que fa a la prevenció de l’ús de drogues i pantalles, La RULA posarà a disposició dels centres de primària, secundària, educació postobligatòria i educació especialitzada un protocol adaptat als centres de cada munipi per abordar de forma coordinada amb els agents i recursos del territori la prevenció, detecció i intervenció sobre drogues i pantalles en l’àmbit escolar. També ofertarà tallers específics adreçats a l’alumnat (a partir de 6è de Primària) i a les famílies sobre els consums drogues, la reducció de danys, pantalles, la identitat digital, els videojocs…..

Les actuacions de La RULA les coordina el servei comarcal de Joventut i es defineixen conjuntament amb els 4 ajuntaments impulsors del servei.

Subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per a persones joves (36 anys inclosos) per a l’any 2022

Del 28 de setembre a les 15h del 7 d’octubre

Les persones joves (fins a 36 anys inclosos) que tinguin llogat un pis o una habitació poden sol·licitar des d’avui i fins al proper 7 d’octubre els ajuts que concedeix la Generalitat.

Les subvencions per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació es poden tramitar per internet o directament a l’Oficina comarcal d’habitatge del Maresme (Plaça Miquel Biada 1 de Mataró).

Les persones sol·licitants han d’acreditar que són titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús d’un habitatge o habitació i compleixen els requisits establerts a les Bases de la Convocatòria. En el cas del Maresme, el lloguer mensual del pis no pot superar els 950 euros. aquesta quantitat s’amplia als 1.100€ en el cas de famílies nombroses, famílies monoparentals o unitats de convivència amb algun membre amb discapacitat legalment reconeguda i barem de mobilitat favorable.

Si es té llogada una habitació, el cost mensual no pot superar els 450€.

#LloguerJove