De Pineda de Mar a Frontignan

La Carla Martín és una jove de 22 anys de Pineda de Mar que passarà 9 mesos a Frontignan dins el programa de Voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat.

En aquest temps, la Carla realitzarà tasques de suport en temes de juventut i cultura municipal. Aprofitarà, a més, per fer una immersió en llengua francesa

L’intercanvi l’ha gestionat el Servei de Mobilitat Internacional Internacional. Us ho expliquem en el Butlletí del mes de maig:

Maresmencs i maresmenques al món


😀Elvira

🛫Vilassar de Mar

🛬Alemanya

✅Au-pair

MENÚ


Un estiu com a au-pair a Alemanya

Soc l’Elvira, tinc 21 anys i estudio filologia germànica i música. També sóc monitora de lleure i treballo a una escola de música donant classes. Sóc Barcelonina, però he viscut molt a Vilassar de Mar, ja que tinc família i un molt bon grup d’amics d’allà.

L’any passat, amb tot el tema de la pandèmia em vaig atabalar a Barcelona. Notava que estava estancada en la rutina i tenia ganes de sentir aquesta sensació d’allò desconegut que un té quan viatja. Ja havia viatjat diversos cops amb amics, quan vaig fer per exemple un Interrail durant 20 dies amb dos amics a l’acabar Batxillerat, però mai havia fet un viatge completament sola.

El meu problema és que estic estudiant dues coses diferents, la qual cosa fa que difícilment pugui marxar a l’estranger durant el curs. És per això que vaig decidir fer-ho a l’estiu. Vaig pensar en fer d’au-pair, ja que tenia amistats que ho havien fet i els havia anat molt molt bé.

També era una manera de viatjar sense fer tanta despesa, i a la vegada gaudir d’un intercanvi cultural molt enriquidor. La meva idea era des d’un principi anar a Alemanya, ja que és un país que sempre he trobat molt bonic i interessant, i perquè era una forma de millorar l’idioma, cosa que necessito pels meus estudis.

Vaig anar des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, 6 setmanes més o menys, a una petita ciutat al nord d’Alemanya, anomenada Holzminden. Ho vaig trobar a través de la web de AupairWorld, tot i que em va costar mooolt trobar una família, suposo que per les dates, pel poc temps que demanava d’anar-hi, i per la pandèmia. Vaig començar a buscar al nadal, i no trobava res. Quan ja estava a punt d’abandonar la recerca, a finals de maig/principis de juny, va haver una família a la qual havia enviat un missatge que em va dir que sí. Era una família que constava d’una mare amb dos fills (una nena de 13 i un nen de 8) i d’un padrastre que no era pare dels nens, però que amb la mare esperaven un nen. Volien una Au-pair perquè s’encarregués sobretot del petit i també una mica amb les feines de casa, ja que la mare estava ja al final de l’embaràs, de 8-9 mesos, i no podia fer-ho tot, i el pare treballava. La família ja havia tingut altres au-pairs abans, i em van acollir molt bé, sobretot la mare, que em cuidava com una filla més i amb qui tenia llargues converses sobre inquietuds vitals i em va ajudar moltíssim a sentir-me com a casa.

Estic molt contenta de l’experiència. Vaig gaudir de molta independència, ja que vivia gairebé en una casa particular, ja que era un pis annexat a la casa, però separat. Tot i això feia gairebé tot amb la família, i van ser molt acollidors. Si que s’ha de dir que al principi, les primeres dues setmanes, em sentia bastant fora de lloc i em va costar sentir-me còmode, sobretot pel tema de l’idioma (parlàvem en alemany).

També, en un inici, la meva idea era anar a una ciutat gran, per poder gaudir també de la vida cultural, i em vaig trobar que estava a una ciutat molt petita, amb molta natura i súper bonica, però amb poca vida social i cultural, i que era en general poc “estimulant”. També les primeres setmanes amb els nens no vaig acabar d’entendre-m’hi. Amb la nena m’hi trobava a gust però era molt molt tímida, i el nen al principi vaig notar que era desconfiat amb mi i tenia un caràcter molt fort, s’enfadava amb molta facilitat. A més a més, a nivell d’idioma, em costava molt entendre’ls al principi. Però la cosa va anar millorant moltíssim, fins al punt que vaig crear un vincle molt fort amb ells, sobretot amb el petit, ja que vam acabar passant moltes hores junts jugant a futbol, anant en bici, passejant pel parc o menjant un gelat.

També un factor molt positiu per millorar la meva estada allà va ser conèixer gent d’allà. La ciutat tenia dues facultats, i és per això que hi havia molts estudiants de la meva edat que hi vivien. A alguns d’ells els vaig conèixer i vaig gaudir de molt bons moments amb ells, fins al punt d’haver creat molt de vincle amb alguna gent.

En resum, estic molt contenta d’haver-hi anat i crec que m’ha enriquit molt com a persona. He millorat moltíssim amb l’idioma, però a més a més crec que he guanyat en independència i en aprendre a moure’m pel món, a més a més de moltes altres coses. El fet d’haver-ho fet m’ha fet també agafar encara més ganes de viatjar i repetir una experiència semblant.

Tanmateix, m’agradaria potser la pròxima vegada anar-hi més temps. Un mes i mig va estar bé com a vacances, però no em va donar temps realment de poder-me acostumar al lloc i fer-me’l d’alguna manera meu. Em vaig quedar amb ganes de més, i és per això que espero que això sigui una porta per en un futur proper tornar a gaudir d’una experiència semblant a l’estranger.


Publicat al Butlletí de desembre del 2021

Ja tenim el Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de juny!

Hi trobaràs, com cada mes informacions, notícies i opcions d’estades en altres països. Entre elles t’avancem de forma resumida quina orientació es preveu per al nou programa Erasmus+ 2021-2027; l’experiència de la Virgínia, de Pineda de Mar, al Marroc; i oferta de places en voluntariats, intercanvis juvenils i formacions internacionals, entre d’altres. 

 

(RE) Connectem-nos Joves i professionals en el nou context social. Espai de diàleg intercultural

Data: 9.10.2020 | Horari: 9:30-13:30 | Modalitat: online

Programa

9:30 – 9:45 Benvinguda i presentació del seminari.

Javier Silva Pérez. Diputat Delegat de Joventut. Àrea d’Educació, Esports i Joventut. Diputació de Barcelona

Laura Martínez Portell, Consellera delegada de Promoció Econòmica, Consell Comarcal del Maresme

9:45 – 10:30 El nostre present i el futur que volem

Espai Joves: Persones joves vinculades a equipaments, entitats, projectes juvenils del Maresme

Dinamitzador: Alfredo Cohen, elParlante, QSL/Col.lectiu i+

10:30 – 11:15 Present i futur del treball amb joves en clau intercultural i d’equipaments i espais juvenils

Espai Professionals: 

Elisabet Roca, educadora social de l’Espai Jove Can Jalpí de Pineda de Mar, i membre del Grup de Treball d’Interculturalitat i Joves del Maresme.

Fadhila Mammar, professional referent del treball amb joves en clau intercultural.

Carles Vila, professional referent del treball socieducatiu amb joves

Dinamitzadora: Jessica González, Col·lectiu i+

11:15 – 11:25 Pausa

11:25 – 13:00 Reptes i propostes pel treball intercultural amb persones joves en el context actual

Grups de debat en simultani (joves, professionals i entitats que treballen amb joves, referents del treball intercultural amb joves)

Grup 1: La igualtat en el treball amb joves

Grup 2: El reconeixement de la diversitat en el treball amb joves

Grup 3: La participació i la interacció en el treball amb joves

Dinamitzadores: Jessica González, Pat Sillah, Moha Ait abou, QSL/Col.lectiu i+

13:00 – 13:10 Pausa

13:10 – 13:25 Idees clau del seminari: De què hem parlat?

Clownclusions: Activitat artística

Col·lectiu Brufut

13:25 – 13:30 Agraïments i Tancament del seminari.

Meritxell Romero Pinet Consellera Delegada d’Equitat i Acció Social, Consell Comarcal del Maresme

Carol Astudillo QSL/Col.lectiu i+

Vídeos i materials creats

Accedeix als diferents espais de treball del seminari. Hi trobaràs a cada apartat, el video de la sessió i un recull amb les idees principals i les propostes de futur.

QUÈ i PER A QUÈ

Aquest seminari vol ser un espai de reflexió compartida, intercanvi i generació de propostes, amb mirada intercultural, que ens permeti resituar la realitat que estem vivint per fer front als nous reptes que se’ns plantegen en el context actual en l’abordatge de la diversitat i la convivència als espais i equipaments juvenils. 

AMB QUI

Volem debatre i dialogar amb joves amb diversitat d’orígens i trajectòries, professionals i entitats que treballen amb joves als municipis del Maresme des de diferents espais i equipaments per a joves, i, amb referents del treball intercultural amb joves a la nostra comarca.

EL NOSTRE PUNT DE PARTIDA

Des del Consell Comarcal del Maresme, ja fa uns anys que col·laborem el Servei Comarcal de Joventut i el Pla Territorial de Ciutadania i Immigració amb la finalitat de treballar millor amb els ajuntaments i ser útils per a les professionals de joventut en els municipis de la comarca. Mitjançant iniciatives de formació, assessorament i treball en xarxa, el nostre objectiu és contribuir a la competència professional necessària pel treball intercultural en els espais i equipaments juvenils. 

Els espais i equipaments juvenils municipals es troben actualment en procés d’adaptació a la nova realitat social generada per la pandèmia de la COVID-19 i la complexa gestió del seu impacte en tots els àmbits.

Els escenaris de futur apunten a una greu crisi social que genera incertesa pel que fa la tasca de les persones que treballen amb joves en els nostres municipis. També posen de relleu algunes conseqüències negatives que estan afectant especialment a les persones joves, algunes de les quals són o han estat participants de diversos espais i iniciatives juvenils. L’agreujament de les desigualtats, l’augment de la precarietat econòmica de les famílies, la inestabilitat emocional, els desequilibris en l’educació i la formació ocupacional, la fragmentació en la vida comunitària, l’exacerbació del racisme i la xenofòbia, la bretxa digital i/o el consum excessiu de mitjans i xarxes, són conseqüències que han anat emergint.

En aquest context actual, el Projecte “Construint coneixement compartit dels equipaments juvenils des de la perspectiva intercultural” (2020), que impulsem conjuntament amb ajuntaments de la comarca amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Direcció General de Joventut, i l’acompanyament tècnic de l’entitat QSL, es planteja donar suport als ajuntaments del territori mitjançant l’organització d’un seminari virtual per explorar com les persones joves i les persones que treballem amb joves podem adequar i transformar els espais i equipaments juvenils, així com les nostres formes de relació, per tal de fer front conjuntament als reptes de futur.

COM 

Proposem diferents espais de diàleg a l’entorn de 3 reptes de futur per a les persones joves i les persones que treballen amb elles. Aquests reptes han estat definits en clau intercultural i estan basats en la constatació de realitats que, en el context actual, impacten directament en les possibilitats d’acció des dels espais i equipaments juvenils de la comarca. Entre d’altres:

  • l’agreujament de les desigualtats en drets i oportunitats de les persones joves i les seves famílies en el context actual; 
  • el creixent racisme, xenofòbia i manca de reconeixement de les persones joves en tota la seva diversitat (origen cultural, trajectòria migratòria, gènere, classe, sexe, orientació sexual, religió, capacitat, generació)
  • la fragmentació de la vida comunitària i la manca d’espais de participació social i política de les persones joves en la construcció de propostes de futur que afecten directament les seves vides.

REPTE 1: Assegurar la igualtat/equitat/justícia social en drets i oportunitats de les persones joves de diversos orígens, cultures i religions.

  • Quines desigualtats afecten les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecten particularment aquestes desigualtats, i com?
  • Quin impacte tenen aquestes desigualtats en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem des dels espais i equipaments juvenils per fer front a les desigualtats que afecten les vides de les persones joves?

REPTE 2: Reconèixer la diversitat de les persones joves, amb mirada interseccional i pel que fa a la seva identitat de gènere, cultural, sexual, de classe, capacitat

  • Quins són els rumors, estereotips, prejudicis que estigmatitzen les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment el racisme i la xenofòbia, i com?
  • Quin impacte té la manca de reconeixement de la diversitat de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, pel coneixement i reconeixement de la diversitat de les persones joves en el context actual? 

REPTE 3: Millorar la participació i la interacció entre joves de diversos orígens, cultures i religions

  • Quins són els espais de participació i interacció dels quals queden excloses les persones joves en el context actual?
  • A quins joves afecta particularment aquesta manca de participació i interacció, i com?
  • Quin impacte té aquesta manca de participació i interacció de les persones joves en les polítiques de joventut i en el treball amb joves? 
  • Quines propostes d’actuació fem, des dels espais i equipaments juvenils, per millorar la participació i la interacció entre joves en el context actual? 

Clica aquí per tornar a la pàgina d’inici



2 germans de Vilassar de Mar passen 3 anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i en Guim són dos germans de Vilassar de Mar que s’han passat tres anys coneixent món amb la Moby Dick, la seva furgoneta. Van marxar el gener de 2018 i van tornar el setembre de 2020.

3 anys donen per molt, fins i tot per viure una situació de pandèmia. Quan tothom estava confinat, ells gaudien de tota una muntanya en un lloc allunyat d’Argentina.

Ens expliquen la seva aventura en l’entrevista que publiquem al Butlletí de Mobilitat Internacional del mes de maig

Maresmencs i maresmenques al món


😀Nil i David

🛫Premià de Dalt /Premià de Mar

🛬Alemanya / Letònia / Lituània / Polònia

✅Intercanvi

MENÚ


Entrevista a David Pascual i Nil Codina, joves embaixadors de PEACE LINE.


Especialment en aquests temps són necessaris programes com PEACE LINE, un projecte innovador que convida a joves d’entre 18 i 26 anys de diferents països viatgen junts durant dues setmanes en una ruta per diversos països de l’oest, centre i sud-est d’Europa. Un dels principals objectius de PEACE LINE és mostrar l’existència de diferents narracions històriques i comentar amb les persones participants els orígens i les conseqüències d’aquestes històries. El Nil Codina i el David Pascual són dos joves maresmencs que van tenir l’oportunitat de prendre part d’aquesta iniciativa entre el 6 i el 20 de setembre de 2021.

Per començar, ens podeu explicar qui sou i a què us dediqueu?

Nil: Em dic Nil Codina, de 20 anys, visc a Premià de Dalt, barri Cotet. Era de Premià de Mar, però em vaig mudar a Premià de Dalt fa 3 o 4 anys. Estudio el grau Global Studies a la universitat Pompeu Fabra i a les tardes treballo d’acomodador al teatre Victòria de Barcelona.

David: Jo soc en David Pascual, tinc 24 anys, visc a Premià de Mar, vaig estudiar economia a la UB i ara estic fent un màster també a la UB. Estic fent les pràctiques del màster, que acabo ara, i m’incorporo a treballar on he fet les pràctiques a una consultoria de Barcelona.

En què consisteix Peaceline?

David: Consisteix bàsicament a conviure durant dues setmanes amb altres joves de diferents països d’Europa mentre viatges per diferents punts que han estat rellevants o importants per diferents motius en els conflictes europeus recents. Aquests conflictes encara ens afecten el dia d’avui. Es fa especial èmfasi en les diferents perspectives que existeixen depenent del país d’origen de cadascú o d’on s’ha estudiat.

Nil: Com diu el David, Peaceline és una oportunitat per viatjar per Europa pels llocs que han variat la seva història en les últimes dècades. És una experiència molt enriquidora que et permet conèixer a gent molt interessant, que després ens hem retrobat. En l’àmbit professional o d’estudis crec que ofereix una visió que aquí desconeixem bastant, sobre la història recent d’Europa.

Com us vau assabentar de l’oportunitat?

David: Per la meva part em vaig assabentar del projecte perquè un amic m’ho va comentar. Em penso que ho va veure anunciat a la vostra pàgina d’Instagram, de fet, i ens vam animar a apuntar-nos. Va ser per l’edició del 2020, que finalment no es va poder fer pel tema de la COVID. Per coses de la vida al final el meu amic no va poder venir per motius de feina.

Teníeu informació de les altres rutes?

Nil: Peaceline l’any passat tenia dues rutes. La blava, que és la vam fer nosaltres, i la verda, que és una ruta en bici per dins d’Alemanya. La blava va pels països bàltics. Es comença a Berlín i després es va a Letònia, Lituània, Polònia, i vam tornar a Berlín. Realment va ser molt interessant perquè ens permetia veure la història dels països bàltics, que és molt desconeguda aquí i de l’ocupació soviètica i de la posterior independència. I sí que és cert que no hi ha una connexió molt directa amb la Ruta Verda, no vam conèixer a ningú d’aquesta altra ruta en cap moment. Però, al final el que s’explica en una ruta i l’altra té molta relació. Hi va haver l’oportunitat d’anar al novembre a un esdeveniment d’alumni, com si diguéssim, on vam conèixer a gent que havia participat en les dues rutes. I ara al febrer s’ha fet un altre esdeveniment a Berlín. Ens continuem trobant, decidint el futur de la network i compartint experiències.

Peaceline busca joves ambaixadors del programa. Us heu sentit com a ambaixadors?

David: Penso que sí, perquè simplement amb el fet de parlar a amics o coneguts del projecte ja d’alguna forma estem ajudant que es faci gran. O, per exemple, amb aquesta entrevista

Nil: Jo realment me’n sento bastant part. Crec que l’oportunitat que se’ns va donar mereix que fem un esforç per part nostra i que aquí Catalunya expliquem els aprenentatges i les reflexions que extraiem del viatge. Mitjançant aquesta entrevista, parlant amb amics… En el meu cas també he estat voluntari del grup que ha organitzat un alumni reunion a Berlín aquest febrer. El cap de setmana passat informalment vam veure alguns companys que van venir a visitar-nos a Barcelona, així que crec que sí que s’està mantenint la xarxa.

David: Soc part de la xarxa, estic al grup d’alumini i m’agradaria participar en el que pugui. Va coincidir que era el meu any d’Erasmus, el segon que feia, i no només he parlat del projecte a casa sinó a gent que he conegut a l’Erasmus d’Alemanya.

Com era la gent que hi participava? Com va ser la convivència?

David: Pel que fa als participants, érem 16 i 4 team leaders, que eren un noi de Romania i tres noies d’Alemanya. Pel que fa als participants, hi havia un grup majoritari d’alemanys, que eren 4 o 5 persones, i després gent de tot el continent. Penso que en altres rutes hi ha participat gent de fora d’Europa, ja que per xarxes socials vaig veure que hi va participar un noi americà. Va ser graciós, perquè al principi vam fer una activitat per coneixe’ns on ens havíem de col·locar cadascú en una habitació com si fóssim el mapa d’Europa per saber d’on veníem. Amb el Nil, no ens coneixíem d’abans i va resultar que tots dos som de Premià de Mar! Els dos únics catalans i espanyols. I el grup d’alemanys eren justament de Kassel, que és una ciutat que està a mitja hora de Göttingen, que és justament on jo estava d’Erasmus. També hi havia una noia croata, italians de la zona del Tirol, joves de Polònia, i de França… érem un grup divers. Respecte al xoc cultural, la veritat és que la convivència va ser molt bona des del primer moment. No va haver-hi cap xoc cultural, tothom estava molt obert a conèixer gent i a participar del projecte.

Nil: Estic molt d’acord amb el David, no vaig percebre un xoc cultural molt bèstia que afectés la nostra relació personal. Si no que al contrari, a Europa m’hi sento com a casa malgrat les diferències, penso que les persones que participem en aquest tipus de projectes tenim moltes coses en comú, siguem del país que siguem. Sí que, òbviament, hi ha petites coses. Per exemple, vaig arribar tard a un lloc on havíem d’agafar un vol, que gairebé perdo perquè em vaig adormir. Com a bon Europeu del Sud! Però, per exemple, cap al final de la ruta un noi britànic també es va adormir quan havíem d’agafar un autobús, així que els estereotips de vegades es compleixen i de vegades no.

Qui hi pot particpar?

Nil: Crec que poden participar tots els joves de 18 a 26 anys del continent europeu. És necessari tenir un cert nivell d’anglès fluit per participar en els debats i xerrades. Però hi havia molts nivells d’anglès diferents i no per això es va negar la participació a ningú ni penso que fossin barreres impossibles de resoldre.

El programa està subvencionat?

Nil: És un projecte subvencionat per la Federal Foreign Office, el Ministeri d’Exteriors Alemany. L’any passat era totalment gratuït. És a dir, el programa cobria les dues setmanes viatjant: amb restaurants, hotels, transports, avions, etc. També et pagaven fins i tot el teu vol des d’allà on vinguessis. Aquest any estan posant un cost de participació de 100€. Penso que és més aviat perquè un cop ja t’han acceptat, fer una paga i senyal serveix per demostrar que finalment vindràs i participaràs. Ja que em consta que hi va haver persones que no van arribar a participar. En ser gratuït, moltes vegades no se li dona el valor que realment té. Sobre la participation fee, també diu a la web que en cas que no la puguis pagar per motius econòmics es poden fer excepcions, i demostrar el teu cas per correu. Així aquesta quota no hauria de ser un obstacle.

Que heu après? Creieu que la vostra experiència a Peaceline us ajudarà de cara al futur?

Nil: Penso que moltíssim. En l’àmbit personal, de descobrir persones increïbles amb qui penso que estem construint una relació d’amistat. I laboralment penso que hem après a desenvolupar-nos millor en l’anglès, temes més d’ètica i consideracions històriques sobre Europa, que en qualsevol àmbit van bé en l’àmbit professional.

Més informació a: https://www.peaceline.eu


Publicat al Butlletí de març del 2022

El Butlletí de Febrer arriba carregat de novetats! Descobreix-les fent un sol click!

Com cada dia 10, publiquem una nova entrega del butlletí del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.

El pots consultar clickant sobre la imatge

  

Destaquem les notícies relacionades amb els projectes de voluntariat internacional per a l’estiu. Properament organitzarem al Maresme una xerrada informativa on convidarem a diverses entitats per a què ens expliquin els projectes en què podeu participar. Us mantindrem informats/des a les nostres xarxes!

 
      
      

 
 667.18.27.82      

Recorda que tenim un servei d’assessoria presencial a Vilassar de Mar, Mataró, Pineda i el Masnou per a resoldre els teu dubtes

 

Presentació dels projectes de voluntariat a l’estiu. Viu un estiu diferent!

L’Oficina Jove del Maresme i el Servei de mobilitat internacional jove del Maresme hem organitzat aquesta xerrada sota el lema “Viu un Estiu diferent”.

Tindrà lloc el 17 de març a les 17.30h al Cafè de Mar de Mataró. Hem convidat a COCAT, SCI, Kuskaya Barcelona, Fundació Catalunya Voluntària i Setem per a què ens expliquin en quins projectes poden participar les persones joves maresmenques.

Inscriu-te a http:// bit.ly/voluntariatestiu

No te la pots perdre! 


 



Butlletí de mobilitat Internacional del mes de Desembre

Com cada mes, el butlletí de Mobilitat Internacional Jove t’acosta diferents opcions de viure una experiència a l’estranger.

 


Si li estàs donant voltes, demana’ns una assessoria. I si, abans, vols saber-ne una mica més, visita el nostre canal youtube

Enviem la primera voluntària amb el Servei de Voluntariat Europeu!

  

L’Eva, una jove d’Òrrius, és la primera voluntària que envia el Consell Comarcal del Maresme com a entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu del programa Erasmus+.

El projecte en què participarà l’Eva, “Small steps, big changes” es realitzarà al Centre Juvenil Municipal MC Krsko, on es fan tot tipus d’activitats amb joves (concerts, cinema, xerrades, cursos), nens (tallers, excursions, etc.) i adults (tallers de cuina, informàtica, etc.). L’Eva donarà suport a l’equip de profesionals del centre juvenil en la realització dels tallers amb infants i activitats esportives amb la comunicat local, formarà part de l’equip multimèdia documentant esdeveniments i editant vídeos i participarà de la realització d’una revista periòdica.

El Servei de Voluntariat Europeu és un projecte de voluntariat de llarga durada a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea, que et permet participar de forma activa en una organització d’acollida d’un altre país.

Si t’interessa rebre informació sobre el programa del SVE i valorar les opcions que tens per prendre-hi part, pots contactar amb nosaltres a mobilitatjove@ccmaresme.cat