El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en vídeo!

Coneix el que ofereix el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme de la manera més fàcil a través d’aquest vídeo explicatiu.

 



Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del mes de maig

Com cada mes t’acostem notícies i oportunitats interessants perquè puguis organitzar la teva estada a l’estranger. Aquest mes estem especialment contentes d’encetar un nou projecte de Voluntariat Europeu!

 

Recorda que si vols ampliar la informació del butlletí o informar-te d’altres programes de Mobilitat internacional per a joves, ens tens a la teva disposició al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.

Premià de Mar s’incorpora al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El conveni subscrit entre el Consell Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Premià de Mar permetrà a la població jove d’aquest municipi accedir al Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme que, des de la seva creació, ha esdevingut punt de referència per a aquelles persones joves que volen fer una estada a l’estranger en les diferents modalitats existents: estudis, treball, intercanvis, estades solidàries …

El Servei, que justament aquest 2022 celebra els 10 anys d’existència, ofereix informació i assessorament personalitzat. L’objectiu és que el jovent que vol emprendre l’aventura de fer una estada a l’estranger tingui, prèviament, tota la informació per assegurar-se que l’experiència respondrà als seus objectius.

Les assessories de mobilitat internacional es fan en format online i també presencial amb descentralització territorial al Masnou, Vilassar de Mar, Mataró i, des d’aquest any, Calella.

El Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme és un servei mancomunat del qual en formen part 24 municipis: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, El Masnou, Mataró, Montgat, Òrrius, Palafolls, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tiana, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.

Maresmencs i maresmenques al món


😀Alicia

🛫Pineda de Mar

🛬Portugal

✅Pràctiques

MENÚ


Pràctiques TLN a Portugal: el testimoni de l’Alicia

Hola…o com diria en portuguès Olà!

Em dic Alicia, sóc una noia de Pineda de Mar. Fa uns mesos vaig tornar del projecte de Pràctiques TLN amb la Fundació Catalunya Voluntària. Es tracta de viure 3 mesos a un país estranger (en el meu cas, a un poblet al nord de Portugal, Amarante) on t’hi busquen un lloc de feina per estar-hi de pràctiques.

Generalment, el projecte està enfocat a joves que hagin acabat algun tipus de formació (Grau universitari, cicle formatiu, etc.) i vulguin fer un salt al món laboral.

El millor; que no hi vas tota sola! Aquest any vam marxar un grup de 6 joves de tota Catalunya, vam realitzar sessions interculturals, vàries xerrades i un curs d’anglès online (ja que la pandèmia ens va enxampar de ple) tots junts. Un cop allà, ens esperaven els tutors i voluntaris de la “Casa da Juventude Amarante” i “Aventura Marão Clube”, dels quals només puc dir coses boniques i agrair-los tot el que van fer per nosaltres. Gràcies a ells vam aprendre portuguès i vam realitzar activitats de kayaking i excursions.

En el meu cas, vaig finalitzar el Grau de Fisioteràpia i vaig treballar com a Fisioterapeuta a una residència de gent gran al mateix poble d’Amarante. Imagineu-vos… quasi amb 0 coneixements de portuguès i intentant parlar amb els pacients… la veritat que les dues primeres setmanes van ser un xoc i cada dia era un repte.

El millor, que quan tornava de la feina tenia als meus companys/es, i als voluntaris/es de l’organització amb els quals vaig fer molta amistat. Cada tarda, cada àpat i cada cap de setmana senties com si estiguessis de colònies. Vam poder visitar Porto, Lisboa, Guimaraes, Vilareal i altres pobles gràcies al fet que no hi havia restriccions per a viatjar dins de Portugal.

Pel que fan els diners, ho teníem tot finançat pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya): vols, PCRs, allotjament, diners de butxaca. Vam dormir els 3 mesos als allotjaments de l’organització d’acollida i els àpats els fèiem a la pròpia “Casa da Juventude” a la qual feien un bufet vegetarià boníssim!

En tot moment tant l’organització d’enviament (Fundació Catalunya Voluntària) com la d’acollida (Aventura Marão Clube/Casa da Juventude Amarante) ens van fer sentir recolzats i segurs en aquests mesos tan inestables degut a la COVID-19, fèiem tutories i reunions sovint per resoldre dubtes o situacions que poguessin donar-se, i aprofitar l’experiència al màxim.

En resum, la meva estada va ser; sortir de la zona de confort a la feina, guanyar confiança en els meus coneixements i en mi mateixa, i créixer personalment amb l’experiència de conèixer gent nova d’arreu del món en un ambient súper afavoridor. Ara m’hi sento més segura per a treballar i m’emporto un munt de records amb gent increïble!

Espero que el meu testimoni us animi a marxar si encara us ho penseu!! No dubteu en informar-vos, preguntar a les associacions i enviar mails fins a trobar alguna experiència que us motivi. És el moment de fer-ho!


Publicat al Butlletí de novembre del 2021

Maresmencs i maresmenques al món


😀Elià i Guim

🛫Vilassar de Mar

🛬Món

✅Viatge alternatiu

MENÚ


Tres anys viatjant pel món en furgoneta

L’Elià i el Guim son dos germans de Vilassar de Mar que han passat tres anys viatjant pel món amb la Moby Dick, la seva furgoneta.

Què us va portar a iniciar el viatge?

Quan teníem 6 o 7 anys l’Elià va fer un dibuix del món i d’una furgoneta. Era un somni: de gran farem la volta al món en furgoneta. I vam recuperar aquesta idea després de grans.

La idea més ferma va sortir un estiu de fa uns 7 anys quan estudiàvem a Anglaterra, cadascú per la seva banda. Va ser any molt profund a nivell d’amistat. Sempre diem que hem sigut germans i amics i aquell any vam esdevenir amics-germans.

Vam fer un projecte a l’estiu: tres mesos a Noruega treballant en un mercat de peix on vam conèixer a gent molt alternativa i maneres de fer molt diferents. Per exemple, hi havia gent que treballa 3-4 mesos a l’any i després de s’anava a viatjar, i ens va revolucionar bastant les idees. Vam veure que com a equip funcionàvem molt bé, i allà va néixer la idea.

A què us dediqueu?

(Guim) L’Elià és lutier i en algun moment quan estava a punt d’acabar els estudis va dir: podria agafar una furgoneta i anar de taller en taller com a aprenent de l’ofici. I això va ser una mica l’embrió. Va sortir el “I perquè no?”

(Elià) La idea de la volta al món tampoc era fixa, sinó que va evolucionar durant el viatge. Vam pensar que estaria molt bé fer un projecte més gran que el d’aquell estiu. (Guim) Jo soc matemàtic i estic vinculat al món del circ. No vam marxar de seguida. Vam trobar interessant solidificar una mica just després dels estudis.

Volíem plantejar la idea a consciència i ens vam donar un termini de temps. Va ser un viatge pensat: teniem un temps per estalviar diners, per buscar la furgoneta, que vam batejar com a Moby Dick, i per anar desenvolupant la idea del viatge. La idea va sortir cap el 2015-2016 i vam marxar el gener del 2018.

Amb què comptàveu en el moment de marxar?

Més que el viatge, teníem ganes de viure l’experiència de viatjar sense un limitant. No volíem tenir cap destí fix, ni un temps límit i tampoc teníem un pressupost. Els estalvis els havíem fet prèviament per comprar la furgoneta i equipar-la. Ens vam mirar poc les coses, som bastant poc turistes en aquest sentit! Anàvem sense guia, mapa ni cap ruta marcada.

Primer vam anar a veure quatre amics que teníem per Europa. I, des d’allà, el nostre objectiu va ser sempre anar cap a l’Est, seguint el Sol. De les poques coses que teníem clares de seguida vam veure que no quadrarien. Ens trobàvem per exemple alguna ruta prevista que eren deserts i no podíem creuar, països on no podíem entrar o fronteres complicades. El mateix viatge ens marcava el ritme.

Quines van ser les primeres sensacions?

Vam descobrir que per un viatge com aquest tampoc et pots preparar. Que viure de tu a tu amb un amic-germà en una furgoneta de 13 metres quadrats les 24 hores del dia amb les aventures que et trobes en un viatge així és molt intens. Hi ha aquesta idea romàntica del viatge, com si fos un objectiu a la vida en el que has d’estar content i feliç i on tot sempre surt bé… En algun punt vam dir: Espera un moment, estic trist, trobo a faltar casa, no m’esperava el que està passant, i m’estic angoixant. I no passa res. No sempre es pot anar “a tope”, com passaria en un viatge de 3 setmanes, és un estil de vida. És quan ens vam adonar que no estàvem de vacances. Vam estar a 80 km del Taj Mahal i vam sentir que no ens venia de gust visitar-ho. Tenim amics arquitectes que ens han volgut matar!

Com ho fèieu per subsistir?

El nostre gran secret va ser mantenir un estil de vida molt econòmic. Com que viatjàvem en furgoneta ja teníem l’allotjament i transport bastant cobert. A la que vam sortir d’Europa, el dièsel no era una gran despesa. Tiravem amb molt poc, més enllà de visats o permisos. Quan vam sortir d’aquí els diners ens van durar 2 o 3 mesos. I en certs moments sí que hem treballat, són 3 anys i no hem tingut la capacitat d’estalvi. També vam veure que hi ha certs països on és interessant treballar i d’altres que no, on és millor gastar els diners.

La gran aposta de feina va ser quan vam anar a Austràlia, a l’any i mig. Hi vam treballar durant 10 setmanes molt intensament, perquè vam decidir fer la gran inversió de portar la furgo cap a Amèrica. La Moby Dick va esdevenir un membre més de la família i no ens podíem imaginar seguir descobrint de la manera que ho havíem fet amb un altre vehicle.

No vivíem amb l’angoixa de “què passarà quan se’ns acabin els diners?”. Anàvem fluint. Vam tirar un mes amb 100 dollars a l’Iran. No hi havia caixers on treure diners, i és tot el que podíem gastar. I resulta que allà hi ha la benzina més barata del món, val 3 cèntims el litre. A l’Iran hi ha la gent més acollidora que hem trobat en tot el món: dues terceres parts dels àpats en convidaven a cases.

Què us deia la gent que us trobàveu?

Ens hem trobat de tot. Hi havia gent que no es creia que el món estigués connectat i s’estranyava que hi poguéssim arribar per terra. També vam trobar-nos amb més viatgers, i és quan t’adones que no ets pioner en res. A centre Àsia va ser un viatge de descoberta. I tot i que ja sabies que hi ha gent que hi havia estat abans, per nosaltres era tot un descobriment. Un element comú en tots aquests llocs on no estan acostumats a rebre gent estrangera és la benvinguda. Ens va xocar molt perquè a occident tenim la sensació que rebutgem bastant la gent benvinguda i allà és al revés. També és veritat que som dos homes. I hem tingut el privilegi de viatjar com a home. De vegades era un trencament de model veure dos germans viatjant. Ens preguntaven per la família, si estem casats, i que fan dos homes sols pel món. Per ells tampoc era un concepte el viatjar.

En algun moment us heu trobat algun conflicte, amb coses inesperades?

Com que són fets molt puntuals, instantanis, no ho computes ni com a mala experiència. Vam acabar desenvolupant una petita intuïció que ja notaves si allà on estàvem arribant era un bon lloc per parar o no. El record ens juga la mala passada de filtrar.

Tenim aquest eslògan: “Mentre planificar és essencial el pla en si és insignificant.” Perquè al cap de 5 minuts se’t canvia, per qualsevol raó. O ets capaç d’adaptar-te a aquests problemes o no sé si ets capaç de gaudir d’un projecte així. Gestionem les coses de manera molt similar, fem un bon equip. És un projecte que individualment seria impossible. Ens cuidem, ens acompanyem.

On us va enganxar la Covid?

Ens va agafar a l’Argentina. Arribàvem a Xile el gener del 2020. Vam fer el Sud de l’Argentina, la Patagònia, tota la Pampa i just quan anàvem cap a la terra del Foc ja vam veure que la cosa anava en picat. En aquell moment Catalunya ja s’estava confinant. Vam decidir no anar a la Terra del Foc (ens hauríem congelat!) i vam tenir la sort de trobar-nos a Chubut. Vam pensar: si estan tancant ciutats, allunyem-nos. I ens en vam anar en mig de la Pampa, en un lloc remot sense telèfon ni internet, totalment aïllats. El lloc es diu Piedra Parada, és com una olla volcànica d’hectàrees i hectàrees. Ens van acollir en una finca i a canvi ajudàvem a cuidar de les 110 cabres que tenien, els cavalls, els porcs… Parlàvem amb la família i ens explicaven com era el gran confinament que va haver-hi a Catalunya amb tothom tancat a casa i nosaltres teníem una muntanya per nosaltres.

Vam decidir viure-ho com un capítol més del viatge i veure on ens portava, i ens vam quedar quiets durant 5 mesos. Després vam anar a un altre poble, al “Bolson” on vam conèixer tota una comunitat amb gent encantadora de realitats molt diferents. Una vida sedentària per primer cop en 2 anys. Vam passar tot un hivern, que encara no havíem viscut perquè sempre ens movíem cap a l’est. També ens va agradar parlar un idioma comú. Ens va fer veure que en el fons teníem ganes de tornar.

Havíem planificat fer tot Amèrica i fer tot Alaska. Vam canviar el pla i vam decidir tornar el setembre del 2020 fent una mica de trampes: vam enviar la furgoneta a Alemanya, a Hamburg, i així amb l’excusa que l’havíem d’anar a buscar no vam tornar directament. Va ser un encert, si no hauria estat un xoc massa gran.

El retorn cadascú l’ha agafat d’una manera molt particular. (Guim) Jo personalment tornava bastant sense projecte, però no m’he donat presses. Estic plantejant el model de feina que vull, el model de cultura i de vivència. Ara estic en un projecte de comunitats de convivència per Espanya. Vaig a viure tres setmanes amb gent que viu a una comunitat, després passo una altra temporada en una altra. Estic connectat amb els amics, amb la família, amb la companya. La tornada va ser una mica traumàtica pel fet de no poder començar un projecte que tenia planificat amb la meva companya, volíem viatjar per Amèrica. Però hi ha un aprenentatge al darrere.

(Elià) No ho computo com a retorn perquè tampoc he tornat a cap rutina d’abans. L’enfocament és una mica diferent, perquè des de feia temps tenia ganes d’arribar a un lloc, arrelar i sentir que formo part d’una comunitat. Soc lutier, i ara estem començant una cooperativa amb dos amics, i és un projecte que també va anar agafant forma durant el viatge i el fet de tornar el fa possible.

Fa gairebé 5 mesos que estem per aquí i que realment la tornada està sent un procés. És difícil extreure’n el suc d’una sola premsada!

Us convidem a seguir el seu compte d’Instagram:@mobydickworld


Publicat al Butlletí de maig del 2021

Maresmencs i maresmenques al món


😀Yara

🛫 Vilassar de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

MENÚ


Primer de batxillerat als Estats Units, l’experiència de la Yara a Colorado

Què et va portar a estudiar als Estats Units?

de final de curs o les animadores, el futbol americà… I llavors sempre m’havia agradat. O les típiques pel·lícules de Nadal on surten els nens i nenes, que estan nevant i amb els regals i totes les cases super decorades. Sempre m’ha agradat aquest tipus de vida. I un dia vaig veure a YouTube una noia que havia fet un any d’intercanvi i em vaig adonar que aquesta era una possibilitat: anar-me’n fora i viure-ho. Ho vaig comentar amb els meus pares i els vaig convèncer. Tot es va començar a organitzar l’estiu després de fer 3er d’ESO. Tots els papers amb l’agència es van fer mentre cursava 4art d’ESO, em van buscar família i escola. Vaig marxar a l’agost, ho vaig fer amb ICES (https://www.ices-spain.com). Tenen borsa de famílies als Estats Units i s’encarreguen de posar en contacte els i les estudiants amb les famílies.

Abans de marxar als Estats Units ja sabies amb quina familia viuries?

No, ho vaig saber el 7 d’agost, i vaig viatjar el 23. En aquella època estava súper nerviosa perquè no sabia si marxava o no. El dia que va arribar l’e-mail amb la confirmació em vaig emocionar molt. La destinació era Colorado, i vaig començar a buscar informació perquè no tenia ni idea de com era el lloc. Vaig llegir que hi feia molt de fred. Colorado està al mig dels Estats Units: més amunt de Texas, té forma de quadrat.

Com van ser els teus inicis estudiant a Colorado?

Al principi era una mica estrany, perquè estava amb una família que tenia tres fills i em va tocar un “double-placement”, que vol dir que la família acull a dues estudiants d’intercanvi. Estava juntament amb una estudiant d’alemanya. La veritat és que d’aquesta manera va ser fàcil adaptar-me a la família, ja que tenia a algú amb la qui compartia habitació i ens enteníem, estavem en la mateixa situació en la que tot era nou per les dues. La família em va encantar, eren molt macos.

La família ja tenia experiència acollint a joves internacionals?

La meva mare d’acollida és entrenadora de l’institut, i l’any anterior una estudiant d’intercanvi que estava al grup d’animadores s’havia quedat sense família a meitat de curs, i li va oferir que es quedés a casa seva. Així, va acollir sense estar al programa. Com que li va agradar l’experiència va decidir entrar-hi, i la Helen i jo vam ser les seves primeres estudiants d’intercanvi de manera oficial.

Com era la vida a l’institut?

Bé, és molt diferent d’aquí a Catalunya. Per exemple, jo no tenia una classe fixa on els i les companys/es sempre eren els mateixos durant tot l’any, sino que m’apuntava a unes assignatures i a cada classe hi havia gent diferent. És l’alumnat el que es mou de classe en classe, no el/la professor/a. Les edats també es barregen. En el meu cas, vaig escollir biologia, i allà la majoria eren de 3er i 4art, i jo estava fent 1er de batxillerat. En canvi, a l’assignatura d’anglès tots érem del mateix curs.

Què tal amb l’anglès?

Molt bé. Al principi no tenia un mal nivell, perquè a Espanya treia notables o excel·lents. Però sí que és un altre rotllo, per molt que tragués bones notes aquí. Allà parlava tota l’estona en anglès, i si no sabia alguna cosa m’havia d’espavilar. Només havia de preguntar o ho buscava al Wordreference.

Els i les alumnes estaven acostumats a rebre estudiants d’intercanvi?

A la meva escola si, i crec que en general estan acostumats. Els i les estudiants també entenen que si sóc una estudiant d’Espanya potser l’anglès no se’m donarà superbé. Els agrada conèixer cultures noves.

Et va sorprendre algun aspecte cultural?

Sí que hi ha coses petites, com per exemple els waters, que no estan tancats del tot. A l’escola
es practiquen molts esports, i tothom sent molt d’orgull de formar-hi part. Tenen la seva mascota, el Bulldog, i per exemple al futbol per animar l’equip criden “Yes, go bulldogs!” Vivia a Craig, d’uns 10.000 habitants. És un poble de caçadors on hi feia molt de fred, sempre estava nevat. Al principi feia molta il·lusió perquè aquí no neva mai, però després et canses. Eren molt conservadors. La típica casa americana normalment és de dues plantes, té un soterrani, tenen un jardí que està com amagat per tanques, i després a la part de davant té un tros amb gespa, el caminet per arribar a la casa i que toca amb la del costat, a aquest espai de terreny se li diu “yard.” Allà la gent hi posava un cartell a favor de Trump, Biden, etc. També hi ha moltes esglésies, i moltes religions.

I el menjar?

El típic americà: molt oliós, amb molta grassa i precuinat. Allà és molt car menjar vegetals o fruita, és més fàcil comprar congelats. Una caixa de dònuts et podia costar 1$ i un poma potser 2$. Una vegada vaig preguntar a la família una recepta per fer brownies, ja que són d’allà. I em van dir que compren els preparats en pols. Em va xocar molt, perquè no cuinen.

Que vas conèixer de la zona?

Amb la família vam visitar l’estat del costat, que és Utah, vam anar a un poble que es diu Moab, que és molt maco perquè la sorra és taronja i els arbres verds, és un paisatge que fa arcs naturals, té molt de contrast. Després també vam anar a Las Vegas, on tot és edificació. Va ser molt guay, vam anar a un hotel que era també un casino

Com vas gestionar la nostàlgia?

El tema de la nostàlgia el vaig viure amb el menjar, amb el clima, sempre tenia fred i al final ja n’estava farta. Amb la família i amb els amics també, però has d’anar amb la mentalitat que no els veuràs en 9 mesos. Allà estableixes un vincle amb la família que t’acull, i és molt xulo poder fer amics allà, on et trobes amb molta diversitat de cultures. Però cap als 6 mesos d’estar allà ja vaig començar a estar nostàlgica, m’ho estava passant bé però també trobava a faltar al meu germà, al meu pare, la meva mare… Són moments.

Un cop vas tornar a casa, com ho has viure?

A segon de batxillerat, els primers mesos em va costar seguir el ritme. Perquè també hi ha el treball de recerca que normalment es fa a primer i jo el vaig començar al setembre de segon. M’he espavilat bastant bé, però no recomano fer l’experiència d’intercanvi als Estats Units si no ets bona estudiant. He fet el batxillerat científic, a l’agència em van dir que havia d’escollir quatre matèries de ciències i cursar història americana, anglès i mates. I per la convalidació vaig enviar les notes, que es porten al Ministeri d’Educació i després me les van enviar convalidades.

La teva estada et servirà de cara al futur?

Sí, soc molt més independent, i em serveix per entrar més fàcilment a la vida adulta. Ja no depenc tant dels meus pares. Amb l’anglès, m’he examinat de l’examen de Cambridge i tinc un nivell C2. Em puc comunicar sense problemes.

Com resumiries la vivencia en una frase?

“Life-changing”. Et canvia completament la vida. La persona que era quan vaig agafar l’avió per anar allà no té res a veure amb la persona que va agafar l’avió per tornar. Simplement… canvies! A mi m’ha agradat molt com he canviat. Si vols sortir de la teva zona de confort és una experiència que recomano al 100%. M’encantaria tornar-hi, i anar a ciutats com Nova York, San Francisco… i també m’agradaria anar a Alemanya a veure a la Helen, o tornar al poble i contactar una altra vegada amb els amics que vaig fer. És tota una vida diferent i ha estat molt emocionant conèixer aquesta altra cultura. No m’imaginava que fos tan diferent i tant similar al mateix temps. És divertit conèixer aquestes coses!


Publicat al Butlletí de setembre de 2022

Publiquem el butlletí de mobilitat internacional Jove del Maresme del novembre

#MaresmeJove tot i la situació de pandèmia que estem vivint, les oportunitats de què disposes per iniciar el teu projecte de mobilitat internacional no s’han aturat. Dona-hi un cop d’ull!

Aquest mes en Samuel de Premià de Dalt ens explica la seva experiència i vivències participant en un projecte de formació internacional al Regne Unit. Si t’ha semblat interessant i penses que t’agradaria fer-ne una, al butlletí trobaràs ofertes per participar en projectes de voluntariat a França i Romania.

Si el que busques és feina a l’estranger, consulta la secció d’ofertes de feina on trobaràs informació sobre Fires d’Ocupació on line per treballar en diversos països.

Descarrega’t el butlletí per llegir-tel amb calma i conèixer quins recursos tens al teu abast!

Ah i recorda que si necessites més informació seguim teletreballant. Contacta’ns per e-mail a mobilitatjove@ccmaresme.cat o WhatsApp al 667.182.782 i t’atendrem per videotrucada.

Butlletí Juliol Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El butlletí de Juliol ja està a les vostres pantalles!  Hi trobareu notícies sobre la mobilitat, oportunitats per participar en intercanvis juvenils i formacions internacionals, camps de treball beques d’estudis,  pràctiques laborals i ofertes de feina, amb oportunitats interessants d’hostaleria.

A més, aquest mes tenim l’experiència d’una Maresmenca al Regne Unit, fent d’Aupair. Una experiència per conèixer de prop. 

Avisem que fins  setembre, no hi haurà nova edició del Butlletí. Consulteu-lo aquí mateix: 

Estades de Voluntariat i oportunitats laborals: les opcions més demanades pels joves del Maresme que volen fer una estada a l’estranger.

Aquestes són dues temàtiques, seguides dels estudis d’idiomes i de la informació general sobre les diferents opcions per fer una estada a l’estranger, que han generat més demandes d’informació per part dels i les joves que han estat atesos pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme en els diferents punts d’assessoria distribuïts arreu de la comarca.

De febrer a juny del 2016, el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha atès prop d’un centenar de joves que es plantegen l’experiència de marxar fora una temporada.

Les temàtiques més demanades que hem registrat en les nostres assessories responen en un primer moment a aquelles informacions referides a les oportunitats de voluntariat (25%) i de treball a l’estranger (23%). Tot i que cal tenir en compte que a través de l’assessorament, la motivació inicial del jove va redefinint-se cap a un projecte de mobilitat més concret, que encaixi amb el moment vital, formatiu i/o laboral de la persona. 

 


En aquest sentit, el ventall d’escenaris que ofereix la mobilitat es prou ampli i ajustable a les diferents necessitats i interessos dels joves, comprenent des de la promoció a través dels estudis i l’experiència laboral en països de la Unió Europea, a l’aprenentatge de llengües en una estratègia d’immersió, o fins hi tot a una opció de lleure i intercanvi, com pot ser una l’estada solidària. 

Des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es promou i fomenta la mobilitat internacional dels i les joves en la mesura que es tracta d’una via per participar més activament en la societat i autoformar-se en competències essencials per la societat d’avui en dia com són la interculturalitat, la mundialització i l’educació per al desenvolupament.

El Servei de Mobilitat Internacional del Maresme, com a servei de proximitat ofert per 23 ajuntaments del Maresme, amb el suport del Consell Comarcal, disposa:


Pots consultar les notícies i novetats a través de les xarxes del Facebook i Twitter.