Estem d’estrena… El Butlletí de Mobilitat internacional del mes de novembre arriba amb rentat de cara! I, com sempre, farcit de continguts i propostes interessats. Consulta’l!
Recorda que pots consultar totes les novetats al facebook del Servei.
Xerrada sobre els diferents projectes de voluntariat internacional
Les quatre entitats catalanes que organitzen projectes de voluntariat internacional seran presents demà a l’acte organitzat pel Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. L’objectiu és que els i les joves maresmenques que s’estan plantejant viure un estiu diferent tinguin tota la informació al seu abast sobre els varis tipus de voluntariat internacional que existeixen.
En el decurs de l’acte s’informarà de totes les alternatives: brigades internacionals, camps de treball, estades solidàries i camps de solidaritat. També es facilitarà informació pràctica, com ara dates d’inscripció, preus, allotjaments, destinacions, modalitats d’activitat, aprenentatges durant l’estada en el voluntariat, etc.
Per tal que els i les joves disposin de tota la informació abans de fer la tria, hi seran presents les 4 grans entitats que organitzen estades de voluntariat a l’estranger:
- COCAT (Coordinadora d’Organitzadors de Camps de Treball Internacionals de Catalunya)
- Servei Civil Internacional (treballa activament per promoure una cultura de pau, la justícia global i l’apoderament de la societat civil, mitjançant el voluntariat internacional, la participació local i l’educació per la pau amb un impacte local i global)
- Associació Catalana per la Pau (entitat compromesa en la lluita per la pau i el desarmament i en la transformació de les relacions entre el Nord i el Sud del planeta. Impulsa les brigades per la pau)
- SETEM Catalunya (organització no governamental de solidaritat internacional, independent i participativa que, juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitza la nostra societat sobre les desigualtats Nord-Sud, denuncia les causes i promou transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just i solidari).
La inscripció s’ha de fet emplenant AQUEST FORMULARI
Data: 2017-02-22
Lloc: Cafè de Mar
Adreça: Carrer Santa Rita, 1 de Mataró
Ho organitza: Servei de Mobilitat Internacional Jove
Ja està aquí el butlletí de Mobilitat del mes d’Octubre! No te’l perdis!
Aquest mes tenim notícies sobre la formació dual a Alemanya i cursos d’idioma gratuïts amb la garantia juvenil i us presentem la nova entitat d’enviament del Servei de Voluntariat Europeu: el Consell Comarcal del Maresme!!
Això sense descuidar totes les oportunitats característiques del nostre butlletí: intercanvis juvenils i formacions internacionals, projectes del Servei de Voluntariat Europeu, beques d’estudis, pràctiques laborals a diferents organismes, i, les ofertes de feina; aquest mes amb ofertes de Nadal i processos de selecció del sector d’hostaleria, entre d’altres.
I a la secció Maresmencs al món, us presentem l’experiència de l’Ester, una Maresmenca que va marxar a un intercanvi juvenil a Lituània.
Xerrada informativa del programa ALMA per fer pràctiques a l’estranger
Els i les joves que tinguin planejat fer una estada a l’estranger tenen una cita el proper 28 de gener a la Nau Gaudí de Mataró on s’explicarà el programa ALMA que impulsa el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per facilitar, amb un enfocament personalitzat, les habilitats, els coneixements i l’experiència que asseguren una millor inserció laboral a partir de programes de mobilitat internacional.
Inscriu-te: Xerrada ALMA Mataró clicant aquí
El programa ALMA (Aim, Learn, Master, Achieve) té l’objectiu d’empoderar a persones joves amb dificultats per accedir a un lloc de treball o a una formació, perquè puguin incorporar-se al mercat laboral i/o al sistema educatiu, emprant l’experiència de la mobilitat internacional com a eina per millorar les seves habilitats i coneixements.
Els requisits per participar al programa ALMA són els següents:
- Tenir entre 18 i 29 anys, ambdós inclosos.
- Estar registrades al fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil i inscrites com a demandants d’ocupació (DONO) al SOC a la data d’incorporació al projecte i de fer la primera acció.
- Reunir una de les següents característiques:
- Persones joves amb un nivell baix de formació, que tinguin l’ESO o l’equivalent com a màxim.
- Persones joves aturades almenys durant 12 mesos.
- Persones joves amb capacitats diferents, diversitats funcionals o malalties de salut mental.
- Persones joves extutelades.
A la xerrada explicarem què és el programa ALMA, presentarem algunes de les entitats que el duen a terme i donarem a conèixer les destinacions i pràctiques en què es pot participar.
Les entitats que participaran en aquesta jornada són les següents:
- Nexes Interculturals: https://nexescat.org/projectes/programa-alma/
- 3IN Social: https://www.3insocial.org/
- Fundació BCN formació professional: https://www.fundaciobcnfp.cat/programa-alma-catalunya/
Maresmencs i maresmenques al món
😀Irene i Rita
🛫 Arenys de Mar
🛬Sud Amèrica
✅ Viatge alternatiu
En ruta per Xile, Bolívia, el Perú, l’Equador i Colòmbia. El viatge de la Rita i la Irene.
El gener de l’any 2018, jo i la meva millor amiga Rita vam decidir començar una aventura a Xile, una aventura que duraria sis mesos i ens portaria a visitar una bona part de Sud Amèrica de manera improvisada.
Vam arribar a Santiago de Xile a finals de gener, i allà ens esperaven uns amics d’Arenys que viuen allà, els quals ens van fer de “pares” en aquesta primera etapa de la nostra aventura. Vam dormir a casa seva, ens van cuidar com unes reines i van fer que l’arribada a aquest magnífic país fos d’allò més agradable.
A partir d’aquí, vam recórrer Xile, des del sud: carretera austral, Chiloé fins al nord, el màgic Desert d’Atacama, i vam creuar la frontera cap a Bolívia. Xile és un país de contrastos, però cada cop més occidentalitzat.
Bolívia, en canvi, és un altre món. Vam tenir problemes per entrar al país, perquè la comunitat minera estava protestant per les seves nefastes condicions, així que en comptes de creuar per la frontera que hi ha just al costat del Desert d’Atacama, vam haver d’agafar un bus de més de 20 h per entrar per una altra frontera i arribar a Cochabamba. Aquí vam conèixer per primer cop la Bolívia autèntica, una Bolívia que no et deixa indiferent. A partir d’aquí, vam recórrer el país passant per Sucre, Potosí, Uyuni i Paz, i Copacabana. El llac Titicaca va ser la porta que ens va portar al Perú, un país immens que ens deixaria amb la boca oberta a cada lloc que anàvem. La seva gent, el menjar, la natura, la cultura. A Lima vam estar a casa d’uns amics dels nostres pares, que a part de cuidarnos i transmetre’ns el seu orgull peruà, ens van donar l’oportunitat de passar quatre dies a la Selva, on tenen una finca cafetera, convivint amb una família local. Perú, ens va captivar, no hauríem marxat mai d’allà
Però vam seguir cap a l’Equador perquè a aquestes alçades ja havíem decidit que tornàvem a casa des de Cartagena d’Índies, per tant, ja teníem una data límit i molt per conèixer. El nostre pas per l’Equador va ser més intens, ja que vam recórrer molts quilòmetres i vam aprofitar-los tots. Essència andina i una naturalesa impressionant (la “Laguna Quilotoa” no és famosa com el Machupicchu, però no et deixa indiferent).
A Quito, també vam tenir la sort d’estar acollides a casa d’una ballarina equatoriana, el fet de tenir contactes locals en el viatge, ens va facilitar moltes coses i sobretot ens va aportar una perspectiva diferent dels diferents països. A la frontera, passant cap a Colòmbia, vam viure en primera persona la tragèdia veneçolana. Això va ser una lliçó de vida, famílies refugiades preocupant-se perquè nosaltres poguéssim creuar sense problemes.
Per últim, Colòmbia, un país de música, calor, colors, palmeres, salsa, festa, platges, hamaques, deserts… un país que malgrat que la seva història és alegre, i que cuiden als turistes per sobre de tot. Després d’enamorar-nos del país, la millor manera d’acabar el viatge va ser recorrent l’illa de San Andrés amb moto, fent snorkel amb un tal Chipi, que es va oferir a ensenyar-nos els secrets de la costa de l’illa.
Pel que fa a temes de visat, no vam haver de fer res. En aquests països tens visat de 3 mesos de turista (excepte a Bolívia, que és d’un mes) i per tant, no vam haver de fer gestions prèvies. No vam treballar, però sí que vam fer voluntariats (a través de la pàgina Workaway) a Xile. Vam treballar en unes termes naturals, i també en un alberg. Així mateix, a Xile també vam fer Couchsurfing, i va ser una gran experiència que ens va permetre conèixer a grans persones.
Així en general, no ens vam trobar cap dificultat. Voldria destacar que malgrat ser dues noies viatjant, vam moure’ns per llocs gens turístics i mai vam viure cap situació perillosa ni compromesa.
Quan teníem dubtes, preguntàvem molt en grups de “mochileros” del Facebook, o a les persones que coincidíem pel camí. També ens assessoràvem molt preguntant a la gent local a l’hora d’aconsellar-nos per seguir la ruta, llocs per visitar, llocs a on dormir, etc. Aquesta va ser la manera de fer una ruta única que ens va portar a llocs que mai haguéssim pensat.
Com a consell per qui vulgui viure una experiència similar, en primer lloc diria que portin la motxilla ben buida de material (que al final les coses imprescindibles són ben poques i tot acaba fent nosa), i que facin turisme responsable, és a dir viatjant sense deixar rastre per allà on passes, ser respectuosos, informar-se dels dubtes amb la població local, interactuar amb ells (per mi és del més enriquidor) i desmarcar-se del turisme massiu. Aquest viatge ha marcat les nostres vides i ho recomano absolutament a tothom.
Maresmencs i maresmenques al món
😀Tessa
🛫 Nova Zelanda
🛬Cabrils
✅ Estudis
Una estudiant d’intercanvi amb AFS Intercultura
¡Hola! Soy Tessa, tengo 15 años y vengo de Auckland, Nueva Zelanda. Actualmente soy una estudiante de intercambio de AFS Intercultura y estoy viviendo con una familia anfitriona en Cabrils. Llegué a finales de enero y me quedaré durante unos seis meses, estudiando en una escuela local. El año pasado, uno de los hijos de la familia que me acoge fue a mi casa en Nueva Zelanda, y este año decidí viajar yo a este lado del mundo. Comencé a prepararme para esta experiencia el año pasado y finalmente me aprobaron la visa para principios de 2025. El proceso con AFS fue largo, pero muy emocionante, y estoy feliz de poder vivir estos seis meses en Cabrils. Algo que no esperaba es que tendría que aprender dos idiomas: no solo el español, sino también el catalán. ¡Eso fue un desafío que no había anticipado, pero lo asumí como parte de la aventura! Decidí salir de Nueva Zelanda para ser una estudiante deintercambio, con el objetivo de salir de mi zona deconfort, explorar un lugar nuevo y aprender sobre unacultura diferente. Sin duda, ha sido una experiencia positiva. En el poco tiempo que llevo aquí, ya he aprendidoy mejorado mucho. Por ejemplo, en Auckland siempre tenía miedo de usar el transporte público, pero ahora me siento completamente cómoda con los autobuses y el metro de aquí. Esto es un claro reflejo de cómo me he vuelto más independiente. Como en todas las experiencias, ha habido altibajos. Hubo momentos en los que no tenía planes o actividades para hacer, lo que me hizo extrañar a mi familia y amigos.
Sin embargo, he tenido la oportunidad de conocer a personas increíbles y de explorar lugares impresionantes. Ya he visitado Andorra y Madrid, y durante la Semana Santa haré una parte del Camino de Santiago. Además, con mi familia anfitriona iremos a Menorca en mayo, lo cual estoy deseando. Una de las cosas que más me ha sorprendido y gustado de esta experiencia es la arquitectura de Barcelona. Uno de los momentos más impresionantes hasta ahora fue visitar la Casa Batlló, que me dejó completamente asombrada. La arquitectura de la ciudad es algo que nunca había visto en Nueva Zelanda, y realmente me ha cautivado. A veces echo mucho de menos a mis amigos y a mi familia, especialmente por la diferencia en el sistema escolar. Aquí, los estudiantes tienen que estar sentados por mucho tiempo, y eso me cansa porque no estoy acostumbrada. En Nueva Zelanda, las escuelas son mucho más grandes y entre una clase y otra tienes que cambiar de aula, l oque te da tiempo para estirarte y moverte. Esa es una de las diferencias que más he notado. Afortunadamente, he encontrado un equipo de fútbol en el que me he apuntado. Entreno casi cada tarde y disfruto mucho de la compañía de mis compañeras y del deporte en general.
A pesar de esos desafíos, definitivamente recomendaría esta experiencia a otras personas. Te permite crecer, conocer otras culturas, y hacer nuevos amigos. La gente aquí es mucho más abierta y amigable. Todo el mundo parece llevarse bien entre sí, lo que es una gran diferencia con lo que estoy acostumbrada en Nueva Zelanda
De Pineda de Mar a Frontignan
La Carla Martín és una jove de 22 anys de Pineda de Mar que passarà 9 mesos a Frontignan dins el programa de Voluntariat del Cos Europeu de Solidaritat.
En aquest temps, la Carla realitzarà tasques de suport en temes de juventut i cultura municipal. Aprofitarà, a més, per fer una immersió en llengua francesa
L’intercanvi l’ha gestionat el Servei de Mobilitat Internacional Internacional. Us ho expliquem en el Butlletí del mes de maig:
Recursos per a l’autoaprenentatge d’idiomes.
Vols aprofitar l’estiu per reforçar o aprendre un idioma?
A continuació compartim amb tu uns quants recursos, la majoria gratuïts, que et seran de gran ajuda!
Ves passant les pàgines i trobaràs informació de les següents llengües:
⭐ FRANCÈS / ANGLÈS / ALEMANY / ALTRES IDIOMES (ÀRAB, XINÈS, RUS, JAPONÈS) ⭐
? Si vols més informació, posa’t en contacte amb nosaltres i et facilitarem una fitxa completa amb aquests i més recursos.
? Coneixes més webs interessants per aprendre idiomes? Ajudan’s a fer crèixer la nostra base de dades!!
? Ens pots contactar a: mobilitatjove@ccmaresme.cat
Maresmencs i maresmenques al món
😀Carlos
🛫 Mataró
🛬Polònia
✅ Feina
Marianów Experience.
En Carlos Linares Benítez, un jove nascut a Mataró i estudiant del grau en Administració i Direcció d’Empreses, ens explica la seva experiència en un camp de treball.
El darrer mes de Juliol vaig participar en un camp de treball a Marianów, un petit poble d’uns 60 habitants
prop de Varsòvia. A partir d’una assessoria amb el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme vaig contactar amb l’SCI, entitat que organitzava el projecte. Els coordinadors del camp van estar en contacte permanent amb nosaltres i ens van ajudar en tot moment. El projecte estava format per un grup de 7 voluntaris procedents d’Espanya, Itàlia, Polònia, ússia i Ucraïna. La nostra feina consistia en preparar i dur a terme activitats d’entreteniment per a un grup de 30 nens i nenes residents a la zona (de 8 a 13 anys proximadament). Es tractava d’una zona rural tranquil·la, apartada de l’àrea metropolitana de Varsòvia, formada per pobles molts petits en els quals no hi havia una gran oferta de lleure per als nens i nenes, i és per això que l’associació AXA, junt amb l’SCI van decidir crear una mena de casal d’estiu amb voluntaris internacionals. Les activitats que reparàvem eren bàsicament tallers de manualitats (workshops), esports, jocs d’aigua, balls, obres de teatre i altres actuacions.
També destacava la temàtica de la diversitat cultural. De fet, cada dia preparàvem els jocs i les manualitats tradicionals d’un dels països dels quals procedíem els voluntaris. A més, havíem d’animar als nens i nenes a parlar anglès el màxim possible, per tal que prenguessin mentre s’ho passaven d’allò més bé.
Pel que fa a l’allotjament, ho vam tenir d’allò més bé. Dormíem a una casa rural molt espaiosa, amb dues dutxes i tres habitacions d’un, dos i quatre llits. La casa tenia una cuina en condicions i una sala per jugar al billar. La nostra veïna era membre de l’organització AXA i ens deixava utilitzar la rentadora i el wifi. A més, ens proveïa del menjar i part del material que necessitàvem per fer les activitats.
La veritat és que feia temps que volia prendre part d’un projecte com aquest i només me’n penedeixo
de no haver-me decidit abans. Només tinc bones paraules pels companys, els coordinadors voluntaris,
els organitzadors, i els nens i nenes amb els quals vaig passar uns dies inoblidables. He gaudit gairebé com ho vaig fer quan era jo el nen que participava als casals d’estiu. Personalment, penso que aquesta experiència ha estat gratificant, m’ha aportat molt. Malgrat que els integrants compartíem la passió pels idiomes, no teníem gaire experiència en el camp de l’educació. Tot i així, considero que ens en vam sortir força bé. He hagut de planificar, treballar en equip, comunicar-me en anglès i amb gestos amb els nens i nenes , i he après molt d’altres països i cultures, coses que realment només pots aprendre quan convius amb la gent i formes un bon equip. Des de l’SCI només requerien que portéssim la targeta sanitària europea, i els coordinadors del camp ens van anar informant i aconsellant sobre altres coses que portar, material, vestuari, etc.
Vaig triar el projecte per la informació que es podia veure al portal de l’SCI, i no tant pel país. Tot i que penso que Polònia és u país maquíssim per vistar i poc conegut (especialment recomano visitar Cracòvia). Recomano també l’experiència en un projecte d’aquest tipus pel que m’ha aportat personalment, com he dit anteriorment, i en especial aquest projecte per a joves que vulguin dedicar-se a l’educació i a l’ensenyament d’idiomes.
Com a dificultat vaig trobar únicament la comunicació amb els nens i nenes més joves (8- 10 anys), ja que òbviament els hi costava comunicar-se en anglès i havíem de recórrer als gestos. La col·laboració dels voluntaris locals i d’una voluntària Polonesa del grup va ser clau en algunes situacions en què era difícil transmetre idees o entendre el que deien els nens i nenes locals.
Publicat al Butlletí de març de 2018