El Servei de Voluntariat Europeu, també conegut com a EVS per les seves sigles en anglès, és un dels projectes més emblemàtics i amb més trajectòria que la Comissió Europea adreça a les persones joves. Aquest any 2016 compleix el seu 20è aniversari.
L’EVS és un projecte de voluntariat a l’estranger, principalment a països d’Europa, que està finançat pel programa “Erasmus+: Joventut en Acció” de la Comissió Europea. A través del projecte de voluntariat, el voluntari o voluntària participa de forma activa en una organització (entitat d’acollida) d’un altre país. L’experiència facilita l’aprenentatge de la cultura i la llengua del país i de competències transversals a través de les tasques desenvolupades a l’entitat en què es realitza voluntariat i durant el dia a dia.
Per tal de facilitar que els i les joves del Maresme tinguin més oportunitats per accedir al programa des del Servei de Mobilitat internacional Jove del Maresme, es facilita informació sobre què és l’EVS i com es pot sol·licitar, i s’acompanya als i les joves en tot el procés de recerca i sol·licitud del projecte. Aprofitant l’aniversari del programa, i amb la intenció d’ampliar el seu coneixement entre el jovent del Maresme, durant aquest mes de novembre el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, organitza diferents tallers temàtics arreu de la comarca. Podeu fer la vostra inscripció des d’aquest enllaç.
El Consell Comarcal del Maresme ha participat en el Congrés de la Joventut de Catalunya que s’ha celebrat els dies 17, 18 i 19 de març al TecnoCampus Mataró-Maresme. Els espais en els quals ha estat present la comarca han estat els destinats a la mobilitat internacional, un tema que el Consell Comarcal i la majoria d’ajuntaments maresmencs treballen des de fa deu anys a través del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme.
La feina que es realitza des d’aquest servei per acostar al jovent els diferents recursos i alternatives que tenen al seu abast per emprendre un projecte de mobilitat internacional es va presentar al taller “Com podem dissenyar projectes CES i Erasmus Plus” on va compartir espai de bones pràctiques amb l’Associació Obre’t Ebre, Associació Prossec, Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-Edc); Consell Comarcal de la Garrotxa; AHEAD, Ajuntament de Sant Just Desvern i el Consell de la Joventut de Barcelona. En el cas del Maresme, es fa fer especial menció a les seccions de “Maresmecs i Maresmenques al món” i “El Maresme és mou” del butlletí mensual que edita el servei de Mobilitat Internacional Jove.
També va estar present en l’espai Fira d’entitats juvenils amb mirada internacional que va organitzar el Congrés de la Joventut per oferir una mostra de projectes sobre mobilitat internacionals vinculats al Cos Europeu de Solidaritat (CES) i Erasmus Plus. Durant el matí del dissabte, el Servei comarcal de Joventut va mostrar tot el que es fa des del servei de Mobilitat Internacional posant especial èmfasi en la difusió de la secció de maresmencs i maresmenques al món. A la Fira van estar present també el Servei Internacional de Catalunya, Mou-te amb TACC, La Vibria Intercultural, Associació Obre T’Ebre, Direcció General de Joventut + Agència Catalana de la Joventut, SOC, Consell Comarcal del Bages i Associació Prossec.
Finalment, les persones que van visitar el Congrés també van poder veure l’exposició deReptes 2018.Joves del Maresme en el règims de mobilitat, el muntatge de la qual va estar exposat durant tot el matí de dissabte a la zona del catering perquè pugués ser visualitzada per tots i totes les congressistes.
Em dic Júlia Artacho i tinc 23 anys. Nascuda al Masnou, entre platja i muntanya, i amb l’única idea clara de què un cop acabés la carrera havia de marxar una temporada a l’estranger.
A l’octubre del 2017 em plantava a Austràlia sense tenir ni idea de quins serien els meus passos. Tenia clar que havia de treballar, ja que és un país car, i a la vegada havia d’aprofitar l’oportunitat d’estar tant lluny de casa per viatjar als països veïns.
La veritat és que ha estat la millor experiència de la meva vida. Ha estat un any ple d’aventures, gent nova, noves cultures i de posar-me a prova a mi mateixa. La meva estada va ser a Sydney, una ciutat molt fàcil per trobar feina, sempre i quan sigui no qualificada, i molt ben pagada. Allà les despeses i el sou es gestionen setmanalment, és a dir, cada setmana et paguen i alhora pagues les despeses.
Si estàs pensant a marxar a Austràlia tot és molt més fàcil del que sembla. Pots aplicar pel visat a través de la pàgina web del govern australià; el de turista (3 mesos) la “work and holiday” (1 any) o el d’estudiant (tan llarg com siguin els teus estudis). Si tens clar que vols estudiar et recomanaria 100% que ho facis a través d’agència, aquestes són totalment gratuïtes i pràcticament et fan tot el tema de papers. Jo vaig anar amb el visat d’estudiant, a través d’agència, però si hagués de fer una recomanació apostaria pel visat de “work and holiday” ja que no estàs lligat a assistir a cap curs durant l’any i això et permet viatjar tant com et vingui de gust. D’aquesta manera tens l’opció de canviar de ciutat tantes vegades com vulguis fins que sentis que és el lloc que buscaves.
El següent pas després del visat és trobar casa. Pots reservar des d’Espanya un hostel o un Airbnb per la primera setmana però no et comprometis a quedar-te més dies. És imporant que visitis presencialment les habitacions i/o pisos en el que vulguis instal·lar-te de forma més definitiva.
Tens una gran oferta en els grups de facebook, aquests funcionen molt bé, tant com per buscar pis, buscar feina, vendre roba, per informar-te de viatges, etc. Us deixo dues pàgines webs líder a l’hora de buscar casa: https://www.gumtree.com.au i https://flatmates.com.au.
Un cop arribes a Austràlia te n’adones que tothom està en la mateixa situació que tu. Em vaig quedar sorpresa amb la quantitat L’estranger que hi ha. Traduït d’una altra manera, tothom t’ajuda i tothom ha passat pels mateixos problemes en els quals tu et trobes o et trobaràs.
Una altra preocupació important que a tothom li ronda pel cap és la recerca de feina. A Austràlia hi ha molta feina, no qualificada, òbviament. Només tingues preparat el teu CV (sense fotografia) i posa’t a caminar i a recórrer tots els cafès, tendes, restaurants, etc. Tingues paciència, si n’entregues 20 o 40 de ben segur que algú et trucarà per fer el “trial”, una prova d’un parell d’hores que se sol fer abans de contractar-te. El salari amb contracte normalment ronda entre 20-22 dòlars per hora en el sector del “hospitality”.
Des de la meva experiència et puc dir que si te’n vas a Sydney trobaràs molts backpakers que venen amb la intenció de treballar i viatjar. Jo vaig treballar a cinc llocs diferents. El meu objectiu era aconseguir els diners suficients per viatjar i un cop tornava a Sydney em posava a buscar feina un altre cop, i et confirmo que és possible. He estat un any fora de casa i he viatjat més que mai.
Les primeres setmanes són dures, costa adaptar-te, i si et tanques i tens una actitud negativa et costarà trobar pis i casa. Recomano que et donis un marge de dos mesos que és aleshores quan comences a gaudir de l’aventura i a conèixer com funciona aquest país.
T’animo que comencis la teva aventura a OZ! Tens les illes del pacífic, Nova Zelanda, Filipines, Bali i tot el paradís al costat de casa.
Europa una diversitat de cultures. L’experiència de l’Eugènia.
Un estiu de fa temps, quan tenia 19 anys, vaig decidir fer un voluntariat a algun país d’Europa, preferia que fos a prop ja que era la primera vegada que marxaria sola de viatge. Gràcies a la Organització COCAT, vaig marxar de voluntària a un camp de treball a Anglaterra. Van ser només dues setmanes però va ser suficient per despertar en mi un interès enorme per Europa i per la diversitat de cultures que trobem en el nostre continent.
Al tornar a casa, començava el 3r any de carrera i no vaig dubtar ni un moment en marxar d’Erasmus al 4t any i tornar a viure una experiència internacional. A l’organitzar-ho, vaig marxar quatre mesos abans de l’inici de curs a una ciutat d’Alemanya propera on després faria l’intercanvi acadèmic. En aquesta ciutat em va acollir una família alemanya amb qui vaig viure aquests quatre mesos a canvi de passar temps amb les seves filles i parlar-los en castellà per tal que n’aprenguessin. Durant aquest temps a Alemanya vaig començar a aprendre alemany i em vaig trobar altra vegada amb una nova cultura i societat totalment diferents a les de casa. Un cop començat el curs acadèmic a Alemanya, vaig viure l’Erasmus amb gran felicitat i a dia d’avui puc dir que aquestes experiències em van canviar la vida, sobretot em van obrir la ment i em van convertir en la persona que soc avui.
Em vaig graduar i vaig començar a treballar però trobava a faltar el contacte amb el món internacional o simplement parlar en anglès. Així doncs em vaig fer voluntària d’una increïble associació internacional d’estudiants anomenada ESN on he tingut un recorregut de cinc anys i de la qual guardo un preciós record.
Aquí he après moltíssim, he millorat com a persona i he aportat el meu granet de sorra en les labors de integració social i cultural que fem les persones voluntàries. També m’ha permès viatjar per tota Europa en el context d’aquesta associació i mantenir el contacte amb estudiants d’arreu del continent.
Per últim lloc, fa pocs anys vaig decidir realitzar un viatge arreu d’Europa sola, coneixent les persones locals i altres viatgers i viatgeres d’aquells països on em trobés. Van ser dos mesos de viatge per cinc països (alguns planejats i d’altres improvisats), que altra vegada em van aportar una enorme riquesa cultural i un gran respecte i tolerància cap a les cultures desconegudes.
Durant aquest viatge vaig realitzar tasques de voluntària en camps de treball, gràcies al portal Workaway, el qual em permetia cobrir les despeses d’allotjament i àpats, apart de contribuir a accions socials.
En definitiva, viatjar ens obre la ment i ens fa millors persones, sobretot conèixer les persones autòctones de cada societat i entendre la seva forma de veure el món. Sens dubte, recomanaria a tothom que pugui que s’animi a viatjar.
De pràctiques per Europa! La Judith, de Dosrius, ens explica la seva experiència fent pràctiques Erasmus+ a Roma i amb el programa TLN a Lisboa.
Em dic Judith, actualment tinc 26 anys i sóc Animadora Sociocultural i Turística (ASCT), Monitora de Lleure, Postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social. Així mateix, sóc fan de les llengües, actualment en parlo cinc: català (la meva llengua materna), espanyol, anglès, italià i portuguès. Aquestes dues últimes, vaig tenir la sort d’aprendre-les al marxar d’ERASMUS durant dos mesos a Roma l’any 2016 i dos mesos a Lisboa l’any 2018 i aquesta va ser la meva experiència.
La primera vegada que vaig marxar (el 3 de maig de 2016), estava estudiant primer d’Animació a l’Institut Salvador Seguí. Buscant llocs on fer hores de pràctiques, em va sortir l’oportunitat de rebre una beca ERASMUS+ que em donava l’oportunitat de fer pràctiques laborals a l’estranger, gràcies a la Fundació BCN, que era la coordinadora d’aquell projecte.
Em van fer una entrevista, part d’aquesta era en anglès i segons el meu perfil i les meves experiències, se’m va acabar assignant la ciutat de Roma i el Centro Diurno per Anziani Fragili la Casetta com a lloc de pràctiques. Allà, compartia lloc de pràctiques amb una estudiant d’Integració Social. En total vam ser tres les que vam acabar marxant a Roma, dues fèiem pràctiques a la Casetta i l’altra feia pràctiques de màrqueting i publicitat a l’empresa ACE SPA Lloyds Insurance. Totes tres compartíem pis a prop de San Giovanni.
Els primers dies, el pis estava superbuit, no hi havia ni una trista escombra, afortunadament teníem molts basars i supermercats a l’abast. Tampoc hi havia el wifi instal·lat i la propietària ens va passar la contrasenya del wifi d’unes noies que també estaven allà d’ERASMUS, esveu que aquell bloc de pisos és on enviaven a tothom que feia pràctiques, de fet, actualment
formo part del Grupo Latentes, un grup de persones de diferents formacions artístiques que fan intervencions artístiques dins del marc de les arts comunitàries, i es veu que una de les meves companyes de Latentes també va fer pràctiques a Roma i no només va fer pràctiques en el mateix lloc que jo sinó que vivia en el mateix bloc també. Total, que la primera setmana, estàvem acabant tasques dels cicles formatius en el balcó d’una de les habitacions, que era l’únic lloc on arribava el wifi. Videotrucades i tot el que fos d’internet ho havíem de fer en aquell balcó. Un dels dies feia tant de Sol que vam improvisar un tendal fet amb paraigües, tovalloles… Amb tot el que vam poder arreplegar. Afortunadament això va durar només una setmana. La setmana següent ja vam tenir el wifi instal·lat en el pis.
Vaig gaudir la meva estada a Roma, vaig visitar molts llocs, alguns superconeguts com ara el Colosseo, la Fontana di Trevi o la Città del Vaticano. Però també d’altres com ara el Lago dell’EUR i la Basilica di San Paolo. Gràcies a les sortides que féiem en el centre de dia. Un dels llocs que em va agradar molt va ser el Roseto Comunale, que està just al costat del Foro Romano i el Palatino.
Tot i això, sent una noia d’un poble situat a la serralada litoral, situat al peu del Parc Natural Montnegre i Corredor, envoltat per muntanyes, vaig trobar molt a faltar les zones verdes, Roma en té, però és bàsicament una ciutat marró i grisa i, quan t’allunyes de les parts més turístiques, bastant bruta. De fet, tenia tanta enyorança de les zones verdes que quan vaig anar la Villa Borghese a veure un concurs d’equitació (del qual l’entrada em va costar 5€ pe
cert, una ganga), em vaig abraçar a un arbre. Així de grossa i, ho reconec, dramàtica, era la meva enyorança. En canvi, a Lisboa era tot el contrari, zones verdes per tot arreu i les voreres ben netes, tot i que no era ni segueixo sent massa fan de la Calçada Portuguesa, patina molt i és superirregular, els dies de pluja s’havia d’anar amb molta més precaució.
La segona vegada que vaig marxar (2 de maig de 2018), va estar estretament relacionada amb una lesió i una baixa laboral. L’estiu de 2017 vaig estar treballant com Animadora Turística en un hotel de Tossa de Mar, mentre treballava em vaig trencar per segona vegada el lligament creuat i aquesta vegada va anar acompanyada d’una operació. Vaig estar fins a mitjans de gener de baixa. Estant de baixa em vaig apuntar a la Garantia Juvenil i remenant la pàgina web vaig trobar el Projecte TLN Mobilicat, diferents entitats oferien diferents estades de pràctiques laborals de diferents durades amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), una d’aquelles estades era de dos mesos a Lisboa i la portava la Fundació BCN també, en aquesta ocasió, em van fer una petita part de l’entrevista en italià, a part de fer-la en català i anglès.
Aquesta vegada, la beca era més elevada i incloïa un curs intensiu de la llengua d’un mes de durada tot subvencionat, en el meu cas de portuguès a l’Acadèmia ABCHumboldt, cosa que va ser ben útil, ja que l’altra vegada el curs de la llengua era online i durant l’estada. Recomano molt aprendre la llengua abans de marxar, perquè tot i ser llengües de la mateixa família en aquest cas, sempre és millor aprendre la llengua i no esperar que parlin anglès o castellà. De fet a Portugal, no vaig fer servir l’anglès ni el castellà per res, tot va ser en portuguès.
Allà vaig estar fent pràctiques a la Rede de Bibliotecas Municipais de Lisboa, especialment a la secció infantil de la Biblioteca de Belém i a la de Marvila, també vaig col·laborar amb l’organització d’activitats de la Feira do Livro’18 que es feia en el Parque Eduardo VII.
Vaig marxar amb una altra noia, ella feia pràctiques d’educació infantil en una escola bressol. Totes dues teníem una habitació cadascuna al pis d’una senyora. Vivíem a Belém, just davant de la biblioteca, jo trigava un minut a arribar a la feina. Vivíem en una zona no turística, no obstant això, en el mateix carrer una mica més enllà, la cosa canviava, estàvem també al mateix carrer on es venen els famosos Pastéis de Belém.
Vam anar a molts llocs, molts d’ells ben coneguts, com ara: la Torre de Belém, Castelo de São Jorge i també la Praça do Comerço/ Terreiro do Paço, de fet allà, vam anar a veure la Final d’Eurovisió, a les pantalles, ja que aquell any es celebraven allà, a causa de la victòria de Salvador Sobral amb la cançó Amar pelos dois l’any anterior. Durant una setmana, els carrers estaven pleníssims de gent de tot arreu, es veien banderes de països de totes bandes, participessin o no al concurs.
També vam anar a altres llocs no tan coneguts, com el Jardim Botánico i també un lloc on acostumàvem a anar a passejar perquè la meva companya d’ERASMUS feia pràctiques a prop del Jardim da Fundação Calouste Gulbenkian. Així mateix, les dues vegades que he anat d’ERASMUS, m’ha vingut a visitar ma germana l’última setmana de la meva estada. La segona vegada va venir també la meva tieta (una setmana abans que ma germana) i al portar-la a visitar el Castelo de São Jorge, resulta que just aquells dies estava tancat, jo volia ensenyar-li les vistes de la ciutat des de dalt i vam començar a voltar pels carrers del barri d’Alfama, voltant i voltant vam veure que hi havia una fira, no us sabria dir que, però estaven tots els carrers del barri plens de paradetes, una de les paradetes de menjar ens va cridar molt l’atenció, perquè vam veure un cartell que posava que es venien Entremeadas i això ens va fer molta gràcia. Aquells carrers els podeu veure en el videoclip de la cançó Um contra o Outro, d’una cantant local que es diu Deolinda. Personalment no sóc massa fan del Fado (exceptuant algunes cantants com la Mariza), i aquesta cantant em va agradar molt perquè tenia un estil de música més fresc, més rítmic i més alegre que no pas el Fado.
També un lloc que vam anar la meva companya i jo, pel fet que la nostra professora de portuguès ens va demanar una foto, va ser on està situada l’estàtua de Fernando Pessoa, un poeta portuguès ben important nascut i mort a la ciutat de Lisboa.
D’històries en podria explicar moltes, podria omplir pàgines i pàgines de mil aventures, no totes d’elles bones, vam tenir un parell d’ensurts de salut, una de les meves companyes a Roma va agafar angines i a Lisboa vaig tenir una infecció d’oïda lleu, no van ser pas greus aquestes situacions, però vam haver d’anar a l’hospital, per tant, quan es diu que s’ha de demanar la Targeta de Sanitat Europea no es diu perquè sí, mai se sap el que pot passar.
Altres tràmits que recomano fer abans de marxar seria l’ISIC (International Student Identity Card), ja que us pot servir per descomptes en museus per exemple. Tant Roma com Lisboa estan a petar de museus i vaig anar a tants com vaig poder. Així mateix, recomano fer-se el carnet d’alberguista, ja que a l’estar dos mesos a Roma i després dos mesos a Lisboa, vaig aprofitar per fer una escapada a Florència i a Porto. A Florència vam anar-hi les tres un parell de dies i vam estar en un alberg juvenil a prop del Palazzo Pitti i el Giardino di Boboli. Quan vaig anar a Porto, que per cert, no es diu “oporto” en portuguès se li diu o Porto perquè va acompanyada de l’article. Bé doncs, vam anar les dues amb avió, perquè curiosament era més barat anar-hi en avió que en tren, vam passar-hi el dia i a la nit ja vam tornar a l’aeroport.
Fun fact! Per temes de transport i demés, he arribat a passar quatre nits en terminals d’aeroports. Sabent que podria passar, la segona vegada que vaig marxar em vaig endur un sac de dormir, ja que vaig passar molt de fred la primera vegada. Encara que sigui estiu, si heu de passar la nit a l’aeroport, recomano que us emporteu roba d’abrigar. El sac ens va anar de meravella, vam dormir per torns.
Aquests dos països la particularitat que tenen és que unper ser de cultura mediterrània i l’altre per formar part
de la Península Ibèrica, amb cultura molt semblant a la mediterrània també, fa que siguin molt propers a la nostra cultura catalana, els paisatges, els carrers, les persones, tots tenen les seves individualitats, així i tot, és tan semblant que et sents com a casa. Vaig estar-hi molt a gust.
Per Itàlia és on he estat més, he estat a les ciutats i pobles de: Florència (tres vegades, cada vegada que he anat a Itàlia), Pisa, Siena, Venècia, Gènova, Savona, Voltaggio i òbviament, Roma. De Portugal, a part de Lisboa i Porto, vaig anar a Sagres quan era petita, quan vaig anar amb la meva família a fer la volta a la Península Ibèrica per la perifèria. Em vaig quedar amb les ganes d’anar a Sintra i Coimbra, si tornés a Portugal, són ciutats a les quals voldria anar, a part de Lisboa, on em vaig sentir molt acollida i on vaig aprendre molt i m’encantaria tornar. De fet, estic començant un projecte relacionat amb el món del conta-contes i la mediació literària incorporant-hi les arts escèniques, la inspiració del qual, està estretament lligada amb tot el que vaig aprendre allà, entre altres, vaig participar en una formació sobre la música en els contes.
En definitiva, van ser experiències de curta durada però intenses. Tinc Saudades (nostàlgia, enyorança…) tant d’una ciutat com de l’altra i al marxar no hi havia un adéu en els meus llavis, sinó un arrivederci Roma i un até a próxima Lisboa!
Em dic Ester i vaig néixer a Mataró. Actualment, estic vivint a Zürich, Suïssa. Vaig arribar el 29 de Desembre per a fer d’Au Pair.
Feia temps que havia sentit a parlar d’aquesta oportunitat i vaig decidir registrar-me a una pàgina web anomenada Aupairworld que posa en contacte famílies d’acollida i Au Pairs i és gratuïta.
La nena amb un dels 3 gats que tenen .El nen i el gos de la família en trineu quan va nevar a casa
He estat cuidant una nena de 5 anys i un nen de 4. Al principi, el que em va costar, és trobar el meu “rol de líder”. Com passa al arribar una persona nova a la família la qual s’encarregarà de cuidar el nens, ells et posen a prova per saber on està el límit. Passat el 1r mes, però, ja tenien clar el què podien fer i el què no (cada persona posa límits a diferent nivells i diferents coses i els nens les veuen de seguida).
Zürich és una ciutat molt multicultural i tolerant on tothom conviu perfectament. Tot i així, els suïssos són bastant rígids en quant a puntualitat i tot i que arribis a la porta del bus, tren… si ja ha tancat, possiblement, el conductor no t’obrirà. La part bona és que saps amb exactitud quan arribaràs a la teva destinació. Menjant un gelat davant del llac Limmat, a Zürich.
Vaig decidir marxar a l’estranger perquè a Catalunya no trobava feina i m’apassiona viatjar. Concretament, a Suïssa, ja que m’encanta la natura i els animals i allà hi ha molts centres de recuperació d’animals salvatges, protectores d’animals… I m’agradaria mirar si hi trobo feina.
La veritat és que ara et diria que hi estic molt bé perquè, tot i viure al cantó de Zürich, la família viu en un poble i la casa està envoltada de prats, rius, tot tipus d’animals… ja es nota la primavera! Si m’ho haguessis preguntat fa 2 setmanes, t’hagués dit que trobo a faltar el clima mediterrani i, sobretot, el mar. L’hivern és llarg, fa fred, molts dies de boira algun dia encara neva…
Prenent un cafè en una trobada d’Au Pairs que jo mateixa vaig organitzar. El que més m’agrada de Suïssa és la barreja de natura i sofisticació: la gent és molt respectuosa amb el medi ambient però hi ha uns serveis excel·lents i moltes trobades internacionals a la ciutat! Això sí, el nivell de vida és car
Vilassar de Mar, municipi impulsor de l’actual Servei de Mobilitat Internacional Jove de Maresme, que coordina el Consell Comarcal, és el municipi triat per presentar l’exposició fotogràfica que recull l’experiència de l’intercanvi juvenil Create’n Share. L’exposició serà itinerant i visitarà els municipis que hi estiguin interessats.
La inauguració de l’exposició anirà acompanyada d’un balanç de la feina feta i de la presentació de la nova imatge del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Aquest és un servei compartit per 19 municipis del Maresme: Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Tordera, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.
Presidiran l’acte, l’Acalde de Vilassar de Mar, Joaquim Ferrer; la Consellera delegada de Joventut, Blanca Arbell; el Director General de Joventut de la Generalitat, Antoni Reig; la Diputada delegada d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Mireia Solsona i el Regidor de Joventut de l’Ajuntament de Vilassar de Mar, Jordi Tàpies.
Han confirmat la seva assistència diferents regidors/es de Joventut, així com personal tècnic i joves implicats en el projecte.
Data: 2014-10-22
Lloc: Can Jorba (Carrer Santa Eulàlia, 140 de Vilassar de Mar
Del 27 d’abril fins al 23 de maig, els municipis d’Alella, El Masnou i Teià, organitzen una sèrie d’activitats que giren entorn a la mobilitat jove en diferents formats.
La primera activitat l’acull Teià i consisteix en una Xerrada oberta sobre les diverses opcions de voluntariat internacional a l’estiu, amb les entitats convidades Servei Civil Internacional que ens explicarà què son els camps de solidaritat, i la COCAT, que ens parlarà dels camps de treball internacional per joves a tot el món.
Al Masnou, a Can Humet, podreu adreçar-vos a “l’assessoria exprés” on trobareu a la nostra experta en Mobilitat internacional que us acompanyarà en la definició del vostre projecte de marxar a l’estranger, donant-vos a conèixer les opcions existents i aconsellant-vos en els camins que més s’ajustin als vostres objectius.
A Alella, es faran dues activitats. La primera, una crida sobre l’intercanvi juvenil amb la vila francesa de Carquefou, que es farà aquest estiu. La segona un taller sobre estudis i treball a l’estranger el dia 23 de maig, on podreu informar-vos dels recursos per cercar feina en un altre país.
Per més informació, adreçeu-vos al mail mobilitatjove@ccmaresme.cat, o als Serveis de Joventut d’Alella (gira@alella.cat), El Masnou (joventut@elmasnou.cat), i Teià (joventut@teia.cat)
La Tania Limas és de Mataró i l’estiu passat va estar col·laborant en un projecte a Maynooth, Irlanda, que va trobar a través de la plataforma Helpex
L’experiència em va encantar. Hi vaig arribar el mateix dia que una noia que venia del Montseny, de fet vam arribar amb el mateix avió. Allà ja hi havia dues noies: una de Burgos i una altra de França. La convivència amb les noies va ser una passada. En el meu cas quan vaig començar la meva estada coincidia que era quan les altres noies voluntàries marxaven al cap de poc.
Donava la sensació que la família amfitriona buscava gent per treballar i ja està. Sí que eren macos: es preocupaven per tu, de vegades et feien el menjar… Però si havies de treballar 4 hores, molts cops en treballaves 8, ja que sempre surten coses amb els cavalls.
Pel que fa a les tasques començavem a les nou, esmorzàvem i el primer que fèiem era alimentar els cavalls, agafàvem el farratge, la palla, i després netejàvem els estables.
Les altres voluntàries ja tenien experiència: una noia portava des dels tres anys muntant, una altra noia també feia hípica… Jo en canvi només havia muntat a cavall dues vegades, i em vaig endur alguna trepitjada!. Quan vaig arribar la dona em va explicar les tasques bàsiques. Més que hípica, que també donaven classes, es dedicaven a la cria de cavalls per a curses. Com que jo no sabia res de cavalls les altres noies m’ho van ensenyar. Vaig aprendre gràcies a les companyes!
La família que portava aquell negoci no mantenia gaire contacte amb les voluntàries. Nosaltres menjàvem juntes a la cuina, però mai amb els membres de la família. L’experiència ha estat molt bé però no estàvem còmodes quan venia algú de la família, no hi havia molta comunicació. Amb el menjar també van ser especials. Érem quatre, i cuinàvem entre les voluntàries. Per exemple, un dia fèiem pasta i va venir una de les propietàries, va mirar l’olla i ens va dir que no calia que fiquéssim tants ingredients. Un altre dia ens va dir: “No heu de menjar tant, podeu aprofitar per perdre un o dos quilets abans de tornar”. Ens vam quedar flipant! També va passar amb el cafè. A mi m’agrada prendre’n, i al cap d’uns dies vaig veure que ens l’havien canviat pel més barat que van trobar, i van amagar el seu. Ni que consumíssim tant! Estàvem allà fent un voluntariat, però d’alguna manera volien mà d’obra barata.
El poble era molt bonic, tot i que per arribar-hi havies de creuar en bici un enorme camp de golf i després recórrer un camí molt llarg fins a arribar al poble. A Dublín centre vam anar-hi dos cops, que estava a uns 50 minuts en bus.
Quan vaig saber que les altres voluntàries al cap d’un mes marxaven, vaig estar buscant a través de la plataforma Helpex altres projectes, però finalment no en vaig trobar cap. Helpex funciona molt per ressenyes de la gent que ha passat per diferents llocs. Em vaig trobar que quan explicava el motiu pel qual volia marxar es malinterpretava. Donava la sensació que no tenia ganes de treballar. I al contrari, jo estava disposada a treballar moltes hores! Però també necessitava una mica més de contacte amb els amfitrions.
Vaig decidir acabar amb l’experiència i tornar a casa. Ja que només buscaven a gent per treballar, més que per mantenir també aquest contacte intercultural. Tenia la sensació que ho passaria malament degut al tipus de relació distant que hi havia. Així que en total hi vaig estar un mes.
L’experiència té pros i contres però realment l’experiència va ser una passada, jo la repetiria. Ja que la família que et toca depèn de la sort. He après molt del món dels cavalls i Irlanda em va encantar.!
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes cookies, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al seu navegador ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També utilitzem cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com s’utilitza aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però optar per algunes d’aquestes cookies pot tenir efectes en la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són del tot imprescindibles perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou cookies que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
Totes les cookies que no siguin especialment necessàries per al funcionament del lloc web i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
