Inici Servei comarcal de joventut Mobilitat Internacional Jove Pàgina 8

Mobilitat Internacional Jove

Més popular

Maresmencs i maresmenques al món

😀Gerard

🛫Mataró – Tecnocampus

🛬Emirats Àrabs

✅Feina

↪MENÚ

Vivint i treballant a Dubai, als Emirats Àrabs Units.

Sóc en Gerard de Sant Antoni de Vilamajor i

estudiant del Tecnocampus de Mataró

Sóc en Gerard, tinc 26 anys i actualment estic vivint i treballant a Dubai. La meva aventura va començar a l’Abril del 2021. Estava a l’últim any de carrera al Tecnocampus, cursant Màrqueting i Comunitats Digitals, i tenia molt clar que a l’acabar volia marxar una temporada a l’estranger. No tenia clar on, però si que sabia que els meus principals objectius eren viure una experiència internacional i millorar l’anglès.

Vaig trobar una oferta de feina per Instagram, on una empresa de Dubai estava buscant personal per al seu departament de màrqueting. Com que vaig pensar que hi podia encaixar, em vaig posar en contacte amb ells. En menys d’una setmana i passada una entrevista, em van seleccionar. Sense dubtar-ho, vaig decidir acceptar l’oferta de feina i emprendre la meva nova aventura.

Un dels recursos clau que vaig trobar abans de marxar va ser mitjançant grups de Facebook. “Españoles en Dubai, Españoles y Latinos en UAE etc…”. Inclús també hi ha grups de WhatsApp. Se sol trobar resposta a qualsevol mena de dubte.

La majoria de gent que hi forma part solen ser molt col·laboradora, ja que també han passat pel mateix. Gràcies a això, vaig fer amics abans d’arribar a la gran ciutat. La pròpia empresa es va encarregar de buscar-me els vols i hotel durant el primer mes, fet que és habitual quan una empresa et contracta des de l’estranger. Un cop vaig arribar, ells van tramitar la Visa de treball per tenir tots els papers al dia.

Les primeres setmanes no són fàcils quan te’n vas a l’estranger, inclús els primers mesos. Conèixer la ciutat, adaptar-te a una nova cultura, crear el teu cercle d’amistats, i gaudir dels teus hobbies porta el seu temps, i es essencial per sentir-te còmode. Un dels meus consells és escollir bé on viure, i en cas de compartir, buscar algú amb ganes de socialitzar i fer amics. Però a mesura que passen els dies i superes obstacles, cada vegada es gaudeix més dels moments que l’experiència et porta. A Dubai, el 90% de la població és de fora, per tant, és molt fàcil conèixer a diferents cultures, i generalment la gent és molt oberta a socialitzar. Aprofita cada ocasió per presentar-te, conèixer a més gent i ampliar la teva xarxa de contactes.

Dubai és un lloc fantàstic. Hi ha moltes activitats a fer, la qualitat de vida és molt bona i és un lloc molt segur. Pel que fa el cost de vida, destacaria que la vivenda i l’oci són més cars que aquí a Barcelona. Les demès despeses, son bastant similars. Si hi estàs pensant d’anar, et recomano que trobis feina abans de marxar, i negociïs les condicions.

El que més trobo a faltar, és tot l’entorn natural que tenim a Catalunya. Platges, muntanyes i molta diversitat. Als Emirats el tipus de natura que hi ha és molt diferent. És un clima sec i desèrtic. Tot i això, conduint dues hores pots arribar a Hatta o Ras Al Khaima, on hi ha muntanyes àrides. O fins i tot anar a Fujairah, un lloc ideal per fer submarinisme. Oman, Pakistan, o Índia ofereixen paratges molt verds a poques hores d’avió.

Si estàs pensant en aventurar-te, fes-ho. En els pitjors dels casos sempre pots tornar a casa. Sortir de la zona de confort dona una perspectiva molt rica. No esperis a trobar la ocasió perfecte per fer el pas, ja que sempre hi haurà risc a que no tot surti com ho tens planejat. Sigui més llarga o més curta la teva estància, l’experiència t’aportarà un gran creixement personal.

Publicat al Butlletí de febrer del 2022

Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del mes de juny

Com cada mes t’arriba ple de notícies, informacions i propostes engrescadores i interessants perquè trobis la teva opció de fer un tastet de món!

Aquest mes destaquem que el Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme, inicia la seva atenció a l’assessoria presencial del Centre Cívic de Poblenou a Pineda de Mar. Ens hi estrenem amb un taller que ja olora a vacances d’estiu… Fes el teu Interrail!

 


Inscriu-t’hi:

A l’abril, projectes de mobilitat internacional, mil!

#MaresmeJove ja tornem a ser dia 10!

Des del servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme publiquem una nova entrega del butlletí mensual . En aquest trobaràs novetats referents a projectes de voluntariat, intercanvis, ofertes de feina i notícies que poden ser del teu interés.

El pots consultar clickant sobre la imatge o bé el pots rebre directament a la teva bústia de correu, confirmant la teva subscripció a http://bit.ly/2sR9jrn. 

  

Si t’interessa aquestes ofertes i en vols saber més, pots demanar cita prèvia amb l’assessora a 5 punts de la comarca.

 

I Recorda que també ens pots seguir a les xarxes socials!

Taula rodona: Què vol dir fer d’au-pair?

Una de les opcions que escullen les persones joves per fer una estada a l’estranger, millorar l’idioma, conèixer altres cultures i viure noves experiències és la de fer d’au-pair. És a dir, viure amb una família d’acollida tenint cura dels infants.

El servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme ha organitzat una xerrada per informar, a través d’experiències personals i agències especialitzades, d’aquesta modalitat i de les diferents opcions que les persones interessades tenen al seu abast.

La xerrada es farà en format taula rodona i comptarà amb la presència de 4 joves que explicaran la seva experiència personal d’au-pair i responsables de les agències maresmenques Sabática i Via Irlanda.

L’acte es farà el dimecres 22 de setembre a les 18:00h a l’espai jove Can Jorba de Vilassar de Mar (carrer Santa Eulàlia, 140).

Atesa la limitació d’aforament, cal fer inscripció prèvia en aquest formulari

Maresmencs i maresmenques al món

😀Yara

🛫 Vilassar de Mar

🛬Estats Units

✅ Estudis

↪MENÚ

Primer de batxillerat als Estats Units, l’experiència de la Yara a Colorado

Què et va portar a estudiar als Estats Units?

de final de curs o les animadores, el futbol americà… I llavors sempre m’havia agradat. O les típiques pel·lícules de Nadal on surten els nens i nenes, que estan nevant i amb els regals i totes les cases super decorades. Sempre m’ha agradat aquest tipus de vida. I un dia vaig veure a YouTube una noia que havia fet un any d’intercanvi i em vaig adonar que aquesta era una possibilitat: anar-me’n fora i viure-ho. Ho vaig comentar amb els meus pares i els vaig convèncer. Tot es va començar a organitzar l’estiu després de fer 3er d’ESO. Tots els papers amb l’agència es van fer mentre cursava 4art d’ESO, em van buscar família i escola. Vaig marxar a l’agost, ho vaig fer amb ICES (https://www.ices-spain.com). Tenen borsa de famílies als Estats Units i s’encarreguen de posar en contacte els i les estudiants amb les famílies.

Abans de marxar als Estats Units ja sabies amb quina familia viuries?

No, ho vaig saber el 7 d’agost, i vaig viatjar el 23. En aquella època estava súper nerviosa perquè no sabia si marxava o no. El dia que va arribar l’e-mail amb la confirmació em vaig emocionar molt. La destinació era Colorado, i vaig començar a buscar informació perquè no tenia ni idea de com era el lloc. Vaig llegir que hi feia molt de fred. Colorado està al mig dels Estats Units: més amunt de Texas, té forma de quadrat.

Com van ser els teus inicis estudiant a Colorado?

Al principi era una mica estrany, perquè estava amb una família que tenia tres fills i em va tocar un “double-placement”, que vol dir que la família acull a dues estudiants d’intercanvi. Estava juntament amb una estudiant d’alemanya. La veritat és que d’aquesta manera va ser fàcil adaptar-me a la família, ja que tenia a algú amb la qui compartia habitació i ens enteníem, estavem en la mateixa situació en la que tot era nou per les dues. La família em va encantar, eren molt macos.

La família ja tenia experiència acollint a joves internacionals?

La meva mare d’acollida és entrenadora de l’institut, i l’any anterior una estudiant d’intercanvi que estava al grup d’animadores s’havia quedat sense família a meitat de curs, i li va oferir que es quedés a casa seva. Així, va acollir sense estar al programa. Com que li va agradar l’experiència va decidir entrar-hi, i la Helen i jo vam ser les seves primeres estudiants d’intercanvi de manera oficial.

Com era la vida a l’institut?

Bé, és molt diferent d’aquí a Catalunya. Per exemple, jo no tenia una classe fixa on els i les companys/es sempre eren els mateixos durant tot l’any, sino que m’apuntava a unes assignatures i a cada classe hi havia gent diferent. És l’alumnat el que es mou de classe en classe, no el/la professor/a. Les edats també es barregen. En el meu cas, vaig escollir biologia, i allà la majoria eren de 3er i 4art, i jo estava fent 1er de batxillerat. En canvi, a l’assignatura d’anglès tots érem del mateix curs.

Què tal amb l’anglès?

Molt bé. Al principi no tenia un mal nivell, perquè a Espanya treia notables o excel·lents. Però sí que és un altre rotllo, per molt que tragués bones notes aquí. Allà parlava tota l’estona en anglès, i si no sabia alguna cosa m’havia d’espavilar. Només havia de preguntar o ho buscava al Wordreference.

Els i les alumnes estaven acostumats a rebre estudiants d’intercanvi?

A la meva escola si, i crec que en general estan acostumats. Els i les estudiants també entenen que si sóc una estudiant d’Espanya potser l’anglès no se’m donarà superbé. Els agrada conèixer cultures noves.

Et va sorprendre algun aspecte cultural?

Sí que hi ha coses petites, com per exemple els waters, que no estan tancats del tot. A l’escola
es practiquen molts esports, i tothom sent molt d’orgull de formar-hi part. Tenen la seva mascota, el Bulldog, i per exemple al futbol per animar l’equip criden “Yes, go bulldogs!” Vivia a Craig, d’uns 10.000 habitants. És un poble de caçadors on hi feia molt de fred, sempre estava nevat. Al principi feia molta il·lusió perquè aquí no neva mai, però després et canses. Eren molt conservadors. La típica casa americana normalment és de dues plantes, té un soterrani, tenen un jardí que està com amagat per tanques, i després a la part de davant té un tros amb gespa, el caminet per arribar a la casa i que toca amb la del costat, a aquest espai de terreny se li diu “yard.” Allà la gent hi posava un cartell a favor de Trump, Biden, etc. També hi ha moltes esglésies, i moltes religions.

I el menjar?

El típic americà: molt oliós, amb molta grassa i precuinat. Allà és molt car menjar vegetals o fruita, és més fàcil comprar congelats. Una caixa de dònuts et podia costar 1$ i un poma potser 2$. Una vegada vaig preguntar a la família una recepta per fer brownies, ja que són d’allà. I em van dir que compren els preparats en pols. Em va xocar molt, perquè no cuinen.

Que vas conèixer de la zona?

Amb la família vam visitar l’estat del costat, que és Utah, vam anar a un poble que es diu Moab, que és molt maco perquè la sorra és taronja i els arbres verds, és un paisatge que fa arcs naturals, té molt de contrast. Després també vam anar a Las Vegas, on tot és edificació. Va ser molt guay, vam anar a un hotel que era també un casino

Com vas gestionar la nostàlgia?

El tema de la nostàlgia el vaig viure amb el menjar, amb el clima, sempre tenia fred i al final ja n’estava farta. Amb la família i amb els amics també, però has d’anar amb la mentalitat que no els veuràs en 9 mesos. Allà estableixes un vincle amb la família que t’acull, i és molt xulo poder fer amics allà, on et trobes amb molta diversitat de cultures. Però cap als 6 mesos d’estar allà ja vaig començar a estar nostàlgica, m’ho estava passant bé però també trobava a faltar al meu germà, al meu pare, la meva mare… Són moments.

Un cop vas tornar a casa, com ho has viure?

A segon de batxillerat, els primers mesos em va costar seguir el ritme. Perquè també hi ha el treball de recerca que normalment es fa a primer i jo el vaig començar al setembre de segon. M’he espavilat bastant bé, però no recomano fer l’experiència d’intercanvi als Estats Units si no ets bona estudiant. He fet el batxillerat científic, a l’agència em van dir que havia d’escollir quatre matèries de ciències i cursar història americana, anglès i mates. I per la convalidació vaig enviar les notes, que es porten al Ministeri d’Educació i després me les van enviar convalidades.

La teva estada et servirà de cara al futur?

Sí, soc molt més independent, i em serveix per entrar més fàcilment a la vida adulta. Ja no depenc tant dels meus pares. Amb l’anglès, m’he examinat de l’examen de Cambridge i tinc un nivell C2. Em puc comunicar sense problemes.

Com resumiries la vivencia en una frase?

“Life-changing”. Et canvia completament la vida. La persona que era quan vaig agafar l’avió per anar allà no té res a veure amb la persona que va agafar l’avió per tornar. Simplement… canvies! A mi m’ha agradat molt com he canviat. Si vols sortir de la teva zona de confort és una experiència que recomano al 100%. M’encantaria tornar-hi, i anar a ciutats com Nova York, San Francisco… i també m’agradaria anar a Alemanya a veure a la Helen, o tornar al poble i contactar una altra vegada amb els amics que vaig fer. És tota una vida diferent i ha estat molt emocionant conèixer aquesta altra cultura. No m’imaginava que fos tan diferent i tant similar al mateix temps. És divertit conèixer aquestes coses!

Publicat al Butlletí de setembre de 2022

Reptes: Júlia, Voluntariat lliure a Alemanya

JÚLIA

Voluntariat lliure a Alemanya

“Coneixes gent, aprens a ser més autònoma, aprens a espavilar-te, aprens noves cultures. Ho vius tot intensament perquè cada cosa és una cosa nova”

La Júlia va optar per fer una estada que parteix d’una filosofia molt simple: canviar unes hores de treball al dia per menjar i allotjament, amb l’oportunitat d’aprendre idiomes, costums i ritmes de vida dels diferents indrets.

Hi ha diverses plataformes per Internet que generen un espai virtual de trobada entre particulars que cerquen ajuts puntuals per tirar endavant el seu projecte (una granja, un alberg, un hort,…) i viatgers/es a qui interessen estades alternatives, sense la intervenció d’agències intermediàries. La Júlia va fer servir helpX: https://www.helpx.net/ però existeixen d’altres com https://www.workaway.info/ o http://wwoof.net/. 

En aquests portals “pots trobar ofertes diferents. Si vols integrar-te en una família pots buscar una casa, si vols fer més la teva buscar llocs on hi hagi diversos voluntaris”. Els règims de manutenció varien i la dedicació en treball acostuma a ser flexible (d’entre 3 i 6 h diàries) i conciliable amb l’objectiu de fer turisme. La durada s’acorda amb l’hoste abans de marxar podent ser d’uns pocs dies fins a alguns mesos. Finalment, un cop l’estada ja està pactada, és el viatger qui es responsabilitza dels tràmits del visat i de contractar l’assegurança si cal. 

Havia començat primer de carrera de Psicologia. Anava i venia cada dia de Malgrat a Barcelona i a part, estava fent altres activitats: castellers, diables, anglès i el Cau. De fet, aquell any vaig començar a fer de cap a l’esplai, i a l’estiu amb els companys de l’agrupament vaig viatjar per primera vegada sense la família.

Entre gener i febrer, tenia vacances després dels exàmens i volia aprofitar per viatjar. Amb l’assessora de mobilitat vam estar mirant opcions i em va presentar el portal Helpx , de voluntariat lliure, que s’ajustava als meus propòsits.

Helpx és una pàgina web on pots trobar ofertes de persones que necessiten algú que els ajudi i a canvi et donen menjar i et deixen dormir a casa seva. És com un voluntariat però no hi ha cap entitat entremig, i acostumen a ser famílies que pengen els anuncis. En el portal cerques el país on vols anar i et surten les feines disponibles, després et pots fixar en els comentaris que han escrit altres voluntaris i triar en base a aquest criteri.

Cercava ofertes de voluntariat per Europa del Nord, i em va agradar la d’una  granja familiar d’un petit poble alemany proper a Hamburg. Després de fer-me el compte a Helpx (que em va costar 30 euros per 2 anys), vaig enviar una correu per presentant-me a la família, vam parlar per Skype, i vam quedar d’acord amb les dates i condicions de l’estada.  

Vaig fer la maleta. A més de llibres i les meves coses, portava una caixa de galetes Tries com obsequi pels meus hostes. Recordo que per arribar a la granja calia agafar diversos autobusos i trens, i vaig haver de planificar molt bé l’itinerari perquè desconeixia totalment el lloc.

Finalment, vaig arribar al vespre a una casa molt gran i bastant allunyada, on la família tenia animals de granja (la producció dels quals feien servir per l’autoconsum). Havia triat treballar amb animals perquè em motivava més que en un hort, un jardí o un hotel.  Em vaig decantar per un lloc rural perquè cercava tranquil·litat després d’un semestre d’excessiva activitat.

La família que m’acollia estava formada per la mare, el pare i dos fills petits. Des de que van néixer els nens no havien allotjat més voluntaris i jo era la primera després d’aquest llarg parèntesi. Al matí ens aixecàvem, esmorzàvem tots junts i llavors l’home se’n anava a la feina i jo em quedava amb la dona que era traductora i treballava des de casa.

A la granja cada matí havia de posar menjar als animals i després netejar una mica l’estable de palla. El ritme era molt pausat: treballaves una estona i llavors la dona et cridava per anar a prendre un té amb galetes, després t’hi tornaves a posar fins a l’hora de dinar que l’ajudava a la cuina.

A les cinc de la tarda ja era fosc i feia fred. Llavors havia de tancar els animals i després podia fer el que volgués. Sovint jugava amb els nens o em passava l’estona llegint tranquil·lament a casa. Em sentia com una més de la família: assistint festes d’aniversari, explicant-me històries de la guerra, acompanyant-me per visitar algun poble del voltant.

A la tornada de les vacances vaig procurar emportar-me una part d’aquella serenor que havia viscut durant aquells dies, i prendre’m les coses amb més calma, passant també més estones amb els de casa.

A l’estiu vaig tornar a marxar amb Helpx, aquest cop a Bèlgica i amb un amic. Vam anar a una comuna de vàries famílies que tenien un restaurant i un hort ecològic. La convivència es feia sobretot amb altres voluntaris. Els hostes que he conegut et faciliten l’adaptació, i són flexibles si vols disposar de dies per fer el turista. D’altra banda, també és important escollir bé l’espai en el que vols implicar-te i penses que et sentiràs més còmode dins de la diversitat d’ofertes existents.  

Butlletí de febrer de Mobilitat Internacional Jove del Maresme

El temps passa volant!!!

Ja tornem a tenir aquí un nou butlletí de mobilitat internacional 
Com sempre trobaràs informació sobre convocatòries d’intercanvis, voluntariat, pràctiques i ofertes laborals per marxar a l’estranger. Però si encara no estàs segur/a llegueix la secció “maresmencs/ques al món”. La Tània ens explica la seva experiència cuidant cavalls a Irlanda.

Descarrega-te’l o subscriu-te per rebre’l al teu correu.

 

Ahh i si tens dubtes o vol més informació per iniciar el teu projecte de mobilitat internacional, xafardeja la nostra web

Demana cita presencial         o                                                                       

Troba’ns a les xarxes socials

 
                                                                         
      
      
    

Maresmencs i maresmenques al món

😀Pol

🛫Cabrils

🛬Austràlia

✅ Feina

↪MENÚ

L’aventura australiana d’en Pol Prats de Cabrils

A quina regió d’Austràlia et trobes?

Vaig anar a Manly Beach, un poble situat a la costa de Sydney, a la regió de New South Wales, a Austràlia. És un poble petit que està a una badia, té un carrer que es diu “The Corso”, amb un munt de botigues i restaurants. Hi ha moltes oportunitats de treball, sobretot en temporada alta, que va d’octubre a febrer, que vindria a ser el seu estiu.

És el segon any que vinc a Austràlia i he estat en aquest poble un any i dos mesos. Ara, per temes d’extensió de visa, m’he hagut de mobilitzar al nord d’Austràlia, on visc a un ressort, ja que en temps de coronavirus no hi ha molta feina. Estic amb la meva parella i treballem fent tasques de jardineria. En una situació normal estaríem treballant a recepció o al restaurant.

Vaig arribar a Austràlia el setembre de l’any 2018. Vaig acabar un grau superior de màrqueting i publicitat. Feia molt anys que pensava en anar a estudiar a fora però mai donava el pas, no trobava el moment adequat. Però vaig acabar el grau superior i vaig pensar que era ara ara o mai.

Què et va animar a emprendre aquest viatge?

Tot va ser perquè el meu veí se’n va anar mig any a Byron Bay, que està a la costa est, i és el que em va fer prendre la decisió de marxar amb 20 anys. Vaig fer la maleta i me’n hi vaig anar. Ho vaig fer a través d’una agència. Em van ajudar amb tot, amb el tema del visat, de la sanitat, legislació… com era la meva primera experiència a Austràlia volia fer bé les coses. En temes de visat hi ha diverses alternatives: hi ha el visat d’estudiant, que t’implica a anar a una escola o realitzar un curs online, que té un cost, i caduca un mes més tard de la finalització dels estudis. Aquesta opció et permet treballar 20 hores a la setmana, el visat es pot estendre pagant un altre curs. Després i ha el work and holiday visa que pots estendre fins a tres vegades. Ara jo l’estic estenent pel segon any. Per estendre’l del primer al segon any ho has de fer treballant 3 mesos, i del segon al tercer treballant 6 mesos més. Per sol·licitar-lo necessites o bé un grau superior o bé mig període a la universitat realitzat (2 anys).

El meu objectiu principal era millorar l’anglès. Vaig anar a una escola internacional d’anglès, on hi havia estudiants de tot el món. El percentatge d’estudiants espanyols ha augmentat molt els darrers anys. També hi vaig anar a treballar, vaig tindre sort ja que vaig trobar feina molt aviat. Pel que fa a les dificultats, si no tens un bon anglès al principi pot ser que estiguis una mica més cohibit i et costi més trobar feina. Bàsicament Austràlia és un país on el 60% de la població són motxil·lers, gent que durant una època de la seva vida hi va a treballar, ja sigui per fer diners, o per poder viatjar. Els australians no volen treballar en l’hostaleria, obra, neteja en sectors similars, per la qual cosa resulta fàcil trobar feina en aquests àmbits. Jo tenia experiència treballant en l’hostaleria, el meu anglès no era dolent del tot i als cinc dies ja tenia feina. Tot depèn de cada cas.

Com he comentat, ara em trobo a la costa oest, per estendre la visa haig de treballar tres mesos. Per fer-ho el govern d’Austràlia t’obliga a mobilitzar-te en zones sense tanta població, fora de Melbourne o de Sydney. Has de treballar i demostrar al govern que estàs al corrent dels comprovants de pagament.

Com t’ha afectat la pandèmia del coronavirus?

Pel que fa a la pandèmia de coronavirus, la situació no s’apropa ni de lluny a la situació que es viu a Espanya. Crec que a Austràlia s’han detectat uns 6300 casos, i el que van fer ràpidament és tancar fronteres per països a l’exterior, i després van tancar fronteres internes entre estats, d’aquesta manera s’ha pogut controlar molt més. Els negocis van anar tancant, alehores jo em trobava a Sidney, i on jo treballavem haviem de comptar una a una les persones perquè no n’hi hagués més de cent, fins que van fer lock down, ho van tancar tot. Poc a poc anem tornant a la normalitat, estem a la fase 1 des del 27 d’abril. Cada estat pren diferents decisions. La gent que va entrar durant la pandèmia va haver de fer 14 dies de quarantena. Aquí mai hem estat confinats, només han tancat els restaurants.

Quines altres activitats fas?

Al mateix temps estic estudiant turisme a distància i disfrutant, ja que aquí no ha arribat el confinament. Treballo o pels matins o per les tardes i surfejo amb els meus amics. Faig una vida molt esportiva, molt tranquil·la.

Que trobes a faltar?

Òbviament la família i els amics és el que més trobes a faltar. El que també es troba a faltar és el menjar bé: els menjars de la iaia i els dinars familiars en dies assenyalats.

Quin consell donaries a joves que vulguin marxar a aquell país?

Ajudes, recursos, solucions… És molt important comptar amb un grup de persones amb qui poder ajudar-te. Vaig viatjar sol però en arribar allà em vaig trobar amb un grup de Mataró que eren amics de tota la vida. L’agència també t’ajuda, però al tractar-se d’un negoci, un cop ja t’has espavilat ja no t’interessa anar-hi. Però és molt important destacar el paper de l’agència per la gent que hi vol anar per primera vegada. Una altra dificultat és trobar casa, però ho has de fer un cop allà, ja que els hostels són cars.

Consell que donaria: Austràlia és un país que brinda moltes oportunitats en funció dels objectius que tinguis. Recomano a la gent sortir del seu cercle de confort. No és fàcil: has de tenir els diners i el temps. Jo vaig venir amb 20 anys, crec que entre els 20 i els 25 anys és la millor edat per venir. Pel que em diu la gent, he canviat molt des d’aleshores. El fet de viure sol fa que t’hagis d’espavilar. L’experiència va ser tan beneficiosa el primer any que vaig decidir tornar un segon any. M’han passat coses que no hauria imaginat mai.

Animo a la gent a anar-hi, ja que els salaris son elevats i en funció de com t’ho montes pots fer moltes coses. Hi ha molts tòpics: hi ha gent que diu que la vida és cara. Sí que ho és, però tot depèn del tipus de vida que portis. Si vas al súper en comptes d’anar de restaurants pots estalviar molt. En el meu cas els estalvis m’han permès passar un mes a Bali, tres setmanes a Nova Zelanda i tres setmanes a les Filipines.

Animo a tenir valentia, per conèixer noves cultures i enamorar-se del país!

Publicat al Butlletí de juliol del 2020

Butlletí de Mobilitat Internacional Jove del Maresme del mes d’abril

Un cop més t’acostem al món a través del nostre Butlletí mensual; ple de notícies, informacions i projectes i… la secció dels Maresmencs al món! L’experiència de la mobilitat internacional explicada en primera persona per joves del Maresme que ja l’estan vivint!

 


Recorda que pots ampliar la informació del butlletí amb els tallers monogràfics que realitzem cada mes i seguir les notícies més recents a través del Facebook del Servei de Mobilitat. També pots demanar-nos una assessoria presencial per valorar el projecte de mobilitat que més s’ajusta al teu perfil i interessos.

“REPTES, joves del Maresme en els règims de mobilitat”: una exposició itinerant que convida a reflexionar

 

Les experiències personals de vuit joves del Maresme, en vuit diferents tipus d’estades a l’estranger, centren l’exposició presentada ahir a la tarda a l’Espai Jove de Cerdanyola (Mataró).
Una desena de plafons Roll-up, dissenyats amb vinyetes, com pàgines de còmic, il·lustren els clar-obscurs del que ja s’anomena “emigració 2.0”. L’exposició es itinerant i es podrà veure properament a Alella, Mataró (SIOP i Espai Gatassa), Pineda de Mar i Tordera.

La presentació de l´exposició gràfica es va complementar amb l´emissió de diversos vídeos temàtics, on els vuit joves reflexionen sobre les seves vivències.

Aquests audiovisuals, que es poden visionar al web www.ccmaresme.cat/reptes examinen les tres etapes del “repte”: el context, les concepcions, motivacions i rutes de la mobilitat internacional, a “El moment de marxar”, les competències transversals adquirides,

 

les competències a “Aprenentatges”

 
 i l´impacte quan van tornar a casa, a “Experiències de retorn”

 

Rere la benvinguda, a càrrec de María Luisa Merchán, Regidora d´Esports, Polítiques de Gènere, Joventut i Convivència de l´Ajuntament de Mataró, representants del Servei Comarcal de Joventut van presentar oficialment l´exposició itinerant, que es podrà veure en tots els municipis de la comarca que la sol·licitin i que ja ha assolit una bona acollida a Palafolls i a Vilassar de Mar. 

Tot seguit, els tècnics de joventut dels Ajuntaments de Pineda de Mar i Mataró, Javier Naya i Clara Roca, van procedir a la presentació del Servei de Mobilitat Internacional Jove del Maresme. Impulsat per 24 ajuntaments i coordinat pel Consell Comarcal, aquest servei té com a objectiu orientar i informar als joves en els seus projectes a l´estranger de recerca de feina, pràctiques, aprenentatge, voluntariat o turisme alternatiu.

 
Per la seva banda, Neus Alberich, representant l´Agència Catalana de Joventut, va exposar el treball de recerca “L’emigrant 2.0. Emigració juvenil, nous moviments socials i xarxes”. L´estudi analitza les competències desenvolupades per diversos joves catalans amb titulacions superiors, traslladats temporalment a Londres a la recerca de feina, i l´impacte que suposa la vivència per aquest nou tipus d´emigrant i per als empresaris de Catalunya que els valoren al seu retorn. 

Finalment, abans de realitzar una visita guiada a l´exposició, es va poder escoltar, en viu i en directe, el testimoni d´un dels joves que hi són representats, en Mohamed, el qual va parlar amb absoluta sinceritat dels pros i els contres de l´experiment. 

La Jornada es va cloure amb les paraules de Cesc Poch, Director de l´Agència Catalana de la Joventut, i de Sònia Moraleda, Consellera de Joventut i Educació del Consell Comarcal del Maresme. Ambdós van remarcar que cal reflexionar sobre aquest nou repte que suposa pels joves la mobilitat internacional, i van concloure que “marxa una persona i en torna una altra de diferent”.

1...789...13Pàgina 8 de 13
Consell Comarcal del Maresme 2023 Copyright © Tots els drets reservats