Lleuger repunt de l’atur al Maresme

El nombre de persones inscrites a les oficines d’ocupació del Maresme continua creixent. El passat mes d’octubre es va registrar un repunt del 0,25% respecte al mes anterior. El percentatge és inferior al provincial (+0,31%) i al del conjunt català (+1,33%). En total, 29.756 maresmenques i maresmencs cerquen feina.

Les dades del mes d’octubre, analitzades en el Report d’Atur per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, el 55,38% de l’atur comarcal es concentra en les activitats econòmiques de comerç a l’engròs i al detall, activitats administratives i serveis auxiliars, hostaleria i indústries manufactureres. Afecta a 16.478 persones.

La comparativa intermensual del comportament dels diferents sectors econòmics mostra que la indústria i la construcció han estat els únics que registren un descens de l’atur. En canvi, l’agricultura, els serveis i el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) sumen més persones sense feina.

La desocupació al Maresme es continua caracteritzant per una marcada feminització (el 55,67% de les persones sense feina són dones) i per una concentració en les persones d’edat més avançada (el 54,5% de les persones aturades té més de 45 anys). De fet, el passat mes d’octubre els únics col·lectius que van registrar un descens de la desocupació van ser els de 25 a 44 anys.

Per franges d’edat, l’increment intermensual més destacat ha estat entre els joves de 16 a 24 anys, seguit del grup de persones majors de 55 anys i del col.lectiu de més de 45 anys.

A nivell municipal, 15 poblacions de la comarca registren un lleuger descens en el nombre de persones sense feina, Cabrera de Mar no registra cap variació respecte a les dades del mes anterior i les 14 restants, amb diferents intensitats, concentren l’increment de l’atur del mes d’octubre.

Podeu ampliar aquesta informació consultant les dades en la següent infografia interactiva:

L’educació és la principal sol.licitant del Servei de Traducció per a persones nouvingudes

El Maresme és un territori on convivim gent de 174 països, 144 dels quals tenen una llengua diferent al català o al castellà. Per evitar que l’idioma sigui una barrera a l’hora d’afavorir l’acollida i el procés d’integració de les persones nouvingudes, el Consell Comarcal del Maresme disposa d’un servei de traducció que actúa sota demanda dels serveis públics. L’any passat es van fer 147 actuacions. El sector que més va sol·licitar la seva intervenció va ser l’educatiu i els idiomes més demandats l’àrab i el xinès.

El Servei de Traducció per a persones nouvingudes vol evitar que l’idioma sigui un escull en el procés d’integració de les persones que arriben al Maresme. Actua sempre sota demanda dels professionals dels serveis públics. 

L’any 2020, un any complicat per l’esclat de la pandèmia de la COVID-19, es van dur a terme 147 intervencions, de les quals 134 van ser orals i 13 escrites, essent l´àmbit de l´educació, seguit del de Serveis Socials i la Salut, els que van sol·licitar major nombre de traduccions. També va ser requerida la seva actuació en àmbits com la infància, igualtat, salut pública, acollida i participació.

Pel que fa als municipis, Mataró, Pineda de Mar i Premià de Mar van ser les poblacions on es van fer més intervencions. 21 en els dos primers i 20 en el tercer.

L’idioma més sol·licitat va ser l’àrab (gairebé el 45 %), seguit del xinès (15 %) i del rus (13%). També es van fer traduccions en urdú, soninke/sarahule, romanès, francès, panjabi, ucrainès, sirià, anglès, armeni i iranià.  

El personal dels diversos àmbits que en un moment o altre ha demanat aquest servei de traducció que ofereix el Consell Comarcal del Maresme coincideix en qualificar-lo amb una puntuació molt alta, tan per la seva utilitat i efectivitat com pel temps destinat i el de resposta per atendre la demanda. La puntuació global que ha assolit és de 4,85 sobre 5.

MUNICIPIS i intervencions realitzades el 2020:

  • Alella (5)
  • Arenys de Mar (5)
  • Arenys de Munt (6)
  • Cabrils (2)
  • Calella (13)
  • Canet de Mar (2)
  • Dosrius (2)
  • Malgrat de Mar (8)
  • El Masnou (6)
  • Mataró (21)
  • Montgat (2)
  • Pineda de Mar (21)
  • Premià de Mar (20)
  • Sant Andreu de Llavaneres (4)
  • Sant Iscle de Vallalta (1)
  • Sant Pol de Mar (4)
  • Sant Vicenç de Montalt (3)
  • Santa Susanna (2)
  • Tordera (3)
  • Vilassar de Mar (4)
  • Serveis comarcals ubicats a Mataró (SIE Maresme, CDIAP Mataró i EAIA Maresme) (13).

Oberta la convocatòria de subvencions per al pagament del lloguer 2021

NOVETATS:

AMPLIACIÓ DE TERMINI PER PRESENTAR LES SOL·LICITUDS: 11 de juny de 2021

El passat divendres es va publicar en el DOGC la RESOLUCIÓ TES/1497/2021, de 17 de maig, de modificació de la Resolució TES/985/2021, de 7 d’abril, amb la incorporació del següent: ” Excepcionalment, en el supòsit que la persona sol·licitant o algun membre de la unitat de convivència hagi tingut durant l’any de la convocatòria un canvi significatiu en relació amb els ingressos declarats d’acord amb els apartats b.1) i b.2), s’admetran els ingressos de l’any de la convocatòria de la unitat de convivència en els supòsits següents: divorci, separació, viduïtat i canvi de situació laboral amb augment o disminució significativa dels ingressos. En aquests casos, cal que la persona sol·licitant aporti la documentació següent: una declaració responsable on consti el supòsit que causa el canvi significatiu d’ingressos en relació amb el període general que s’ha d’acreditar segons la convocatòria; la documentació acreditativa d’aquests ingressos i del canvi de situació, i l’informe de vida laboral.”

Podeu veure les nova convocatòria amb l’apmpliació de termini en aquest enllaç.

Com presentar la sol·licitud:

Per reduir el màxim la mobilitat i evitar contagis és molt important que en la mesura del possible els sol·licitants presentin la documentació per les següents vies que s’han habilitat o ho estaran en breu:

INTERNET

1.    A través del WEB de l’Agència de l’HabitatgeEs necessita l’idCAT per a realitzar el tràmit.  

Si no disposeu d’idCAT, el podeu tramitar en aquest enllaç

2.    A través de la instància genèrica del portal de TRÀMITS del WEB del Consell Comarcal del Maresme.  Es necessita l’idCAT per a realitzar el tràmit.

OFICINA DE CORREUS

1. Les oficines de correus ofereixen la possibilitat de registrar, digitalitzar i enviar documents a les administracions públiques. Aquest servei té un cost i està subjecte a l’aplicació de les tarifes corresponents.

OAC DELS AJUNTAMENTS

1. A través de l’EACAT, si el vostre ajuntament ofereix als ciutadans la possibilitat de digitalitzar els documents i enviar-nos-els a través de l’administració electrònica. 

PRESENCIALMENT

1. En casos excepcionals a l’Oficina d’Habitatge del CCM i sempre amb CITA PRÈVIA. Aquesta possibilitat s’oferirà a aquelles persones no tenen cap altra forma de presentar l’ajut.

Per demanar cita, cal trucar al telèfon del Consell Comarcal: 93 741 16 16

El Consell Comarcal del Maresme elabora un Protocol de violències masclistes i LGTBIQfòbiques en espais públics i d’oci

Tornen les festes i obren els locals d’oci nocturn després d’un llarg període de tancament obligat per la pandèmia. Tothom, i especialment la joventut, té ganes de retrobar-se amb les amistats i ampliar el seu cercle social. La festa, però, ha de ser per gaudir-la tothom.

Sota aquest paradigma, el Consell Comarcal del Maresme està elaborant -amb el suport de la Direcció General de Joventut i l’acompanyament tècnic del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS)- el Protocol Comarcal per l’Abordatge de les Violències Maslistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci. El document, que es presentarà a finals d’aquest any, vol ser una eina perquè professionals i entitats maresmenques puguin treballar perquè tothom pugui gaudir d’unes festes lliures de violències sexistes.

Impulsat pels departaments de Joventut i Equitat del Consell Comarcal del Maresme, el Protocol s’està treballant pluridisciplinarment. Actualment es troba en fase de diagnosi i una de les accions que ha posat en marxa és una enquesta al jovent d’entre 16 i 29 anys de la comarca per detectar tendències i conèixer la seva visió de les agressions sexuals en els espais públics i d’oci.

El Consell Comarcal del Maresme fa una crida a la participació per tal de poder recollir el màxim possible d’opinions. L’enquesta es pot contestar online fins el proper 31 de juliol. Té versió en català i castellà i s’hi pot accedir fàcilment escanejant aquests codis QR:

També es pot fer directament a través dels següents enllaços:

Violències sexistes

En els espais d’oci es poden establir relacions afectivo-sexuals sanes, però també s’hi poden donar comportaments d’assetjament i abús sexual que encara hi ha qui justifica com a “situacions de flirteig”. Són agressions sexuals i cal tallar-les d’arrel.

Es consideren agressió sexual les següents situacions:

  • Assetjament: Qualsevol actitud sexista, verbal, no verbal o física, no desitjada i que incomodi, violenti o no agradi a la persona qui la pateix. S’hi inclouen: floretes indesitjables (“piropos”), invasió de l’espai, mirades persistents, peticions insistents, persecucions dins o fora de l’espai de festa, insults, burles, intimidació, humiliacions, comentaris ofensius i/o degradants o qualsevol altre comportament hostil.
  • Agressió física: Tocaments no consentits amb o sense força, intents d’agressió sexual i les agressions sexuals amb o sense penetració. També la violència física exercida sobre una persona o grup de persones per motius de gènere, orientació sexual o aspecte físic no heteronormatiu.
  • Exhibició de símbols sexistes ofensius i/o d’imatges ofensives o vexatòries de les dones i de les persones LGTBIQ+

El SIAD Maresme (Servei d’Informació i Atenció a la Dona) explica què fer davant d’una situació d’agressió sexual es espais d’oci i a on demanar ajuda.


18 ajuntaments del Maresme es posicionen a favor de la regulació del preu de lloguer d’habitatges en els seus municipis

El 22 de setembre de 2020 va entrar en vigor la Llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge amb l’objectiu de contenir i moderar el preu dels lloguers de les residències permanents a les àrees on hi ha dificultat per trobar un pis o casa amb un lloguer assequible.

Un any després, els 6 municipis maresmencs, que inicialment van formar part de les 61 localitats catalanes declarades com a àrea de mercat d’habitatge tens, han aprovat per Ple la pròrroga -per un període de 5 anys- de les mesures de contenció del preu de lloguer.

L’Agència d’Habitatge de Catalunya ja ha donat el vist-i-plau a El Masnou, Mataró, Montgat i Canet de Mar i està tramitant la renovació a Premià de Mar i Vilassar de Mar.

El Maresme, tal i com recull la moció per promoure la Declaració dels municipis del Maresme com a Àrea amb mercat d’habitatge tens, aprovada pel Consell Comarcal el passat mes de maig, és un territori amb lloguers residencials molt elevats. Segons les dades d’IDESCAT, el preu mitjà del lloguer a la comarca és de 839,34€, una renda superior a la catalana que se situa en els 734,33€. A nivell local, 14 municipis de la comarca registren també un preu de lloguer superior a la mitjana catalana.

Aquesta situació ha fet que, a banda dels 6 anteriors, 12 ajuntaments ja hagin demanat ser declarats àrea d’habitatge tens i 4 més han comunicat que ho faran properament. Els ajuntaments que ja han fet l’aprovació són Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrils, Calella, Canet de Mar, Dosrius, Palafolls, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Tiana i Vilassar de Dalt. Han anunciat que ho portaran a propers plens Argentona, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Vicenç de Montalt i Teià.

El conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosh de Doria, creu que el fet que, a hores d’ara 22 dels 30 ajuntaments maresmencs demanin mesures de contenció en les rendes de lloguer és una bona notícia perquè “té un impacte sobre el 80,59% de la població maresmenca” i remarca que “l’accés a l’habitage és un dels grans reptes que tenim a la comarca i les administracions hem de fer-hi front per evitar l’increment de la pobresa habitacional i que els preus de lloguer acabin expulsant dels nostres municipis a moltes persones. Els preus de lloguer no estan a l’abast de la majoria de sous“.

Tanmateix, el conseller torna a oferir el suport de l’Oficina d’Habitatge del Maresme per acompanyar els ajuntaments en les polítiques que fomentin l’accés a l’habitatge. De fet, el Consell Comarcal està donat suport en la tramitació de la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens a tots els ajuntaments que ho han sol·licitat

La situació del Maresme, segons els requisits establerts per poder tramitar la declaració d’àrea de mercat d’habitatge tens és la següent:

  • 29 dels 30 municipis del Maresme compleixen el requisit de creixement interanual acumulat dels preus de 3 punts per sobre de l’IPC
  • En 25 municipis el preu de lloguer mitjà és superior al 30% dels ingressos habituals de la llar o la renda mitjana de persones menors de 35 anys
  • 21 municipis van registrar entre 2019 i 2020 un increment de preus superior a la mitjana catalana.

El Maresme és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya

El Maresme aporta el 4,06% del Producte Interior Brut (PIB) català. En concret, el 2019 va generar 10.143,50 milions d’euros, una quantitat que ens col·loca en el cinquè lloc en el rànquing comarcal darrera del Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat i el Vallès Oriental.

Tot i aquest important pes econòmic, les dades per càpita -analitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local- indiquen que el Maresme es troba molt per sota de la mitjana catalana. De fet, és la cinquena comarca amb el PIB per càpita més baix de Catalunya, només per sobre del Priorat, Montsià, Baix Penedès, Garraf i Pallars Jussà.

Les dades de 2019 indiquen que el PIB per càpita maresmenc va ser de 22.500€ quan la mitjana catalana arriba als 32.600€. En general, el producte interior brut per càpita va augmentar a la majoria de municipis maresmencs respecte a 2018 a excepció d’Arenys de Mar i Cabrils que van mantenir les mateixes xifres de l’any anterior i Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar i Tordera que van registrar un descens.

Tenint en compte que no es disposen de dades dels municipis de menys de 5.000 habitants (Cabrera de Mar, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant.Iscle de Vallalta i Santa Susanna), Palafolls i Vilassar de Dalt són les poblacions amb més PIB per càpita. En el cas de Palafolls arriba als 42.800€/habitant i en el de Vilassar de Dalt la xifra és de 34.200€/habitant. També es troben per sobre de la mitjana comarcal Argentona (28.800€/habitant) i Mataró (24.400€/habitant)

El producte interior brut per sectors

Només hi ha 2 municipis: Malgrat de Mar i Tordera que registren un descens del PIB respecte a 2018. L’altra característica general és que el sector que més riquesa genera és el dels serveis amb l’excepció de Palafolls on la indústria, amb una contribució del 48,8%, supera als serveis (45,4%).

El pes del sector serveis a nivell local oscil·la entre el 51,3% d’Argentona i el 89,8% de Calella. Alella (88,2%), Cabrils (86,4%), Tiana (86,3%) i Sant Vicenç de Montalt (86,1%) són també els municipis amb més impacte de les aportacions del sector serveis.

A banda de Palafolls, Argentona (40,1%), Arenys de Munt (32,5%) i Dosrius (32,6%) són els altres tres municipis amb més pes industrial.

D’altra banda, Vilassar de Mar és el municipi en què el sector primari fa una major aportació al PIB (7,1%) seguit per Arenys de Mar (3,4%) i Vilassar de Dalt (3,2%).

La riquesa generada en el sector de la construcció té un pes sobre el PIB municipal del
12,7% a Premià de Mar, del 10,9% a Canet de Mar i del 10,7% a Sant Andreu de
Llavaneres
.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe Producte Interior Brut comarcal i local – 2019 elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

El creixement de l’atur al Maresme es concentra en les persones d’entre 16 i 24 anys

Les dades del mes de febrer mostren un increment del 0,20% en el nombre de persones aturades. La xifra oficial de demandants de feina al Maresme s’eleva a 23.464. Són 46 més que al gener i 7.659 menys que en el mateix període de 2021.

Tal i com reflecteix el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, aquest increment s’ha concentrat en el grup d’edat d’entre 16 i 24 anys que actualment comptabilitza 1.314 persones en situació d’atur (el 5,64% del total de persones sense feina a la comarca). A la resta de grups d’edat es mantenen les xifres del mes anterior o no mostren cap variació.

Pel que fa a sectors econòmics, l’augment de l’atur s’ha centrat en l’agricultura amb un increment del 5,65% i en el col·lectiu de persones sense ocupació anterior (SOA) que registra un augment del 7,21%.

Interanualment, l’atur registrat ha baixat al Maresme en un 24,61%. El descens es dona en tots els grups d’edat i tant entre les dones com entre els homes. També en tots els sectors econòmics amb disminucions que oscil·len entre el 22,60% de la indústria i el 25,91% de l’agricultura.

L’atur de molt llarga durada, situació en la qual es troben 8.552 persones, és el més nombrós a la comarca. Té un pes del 36,45%, més que el mes passat. Aquest tipus d’atur ha incrementat respecte d’un any abans en un 5,88%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la següent infografia interactiva:

Oberta la convocatòria 2022 de les subvencions per al pagament del lloguer

Les persones de 36 anys o més poden tramitar les sol·licituds des del 28 de juny al 15 de juliol

Els ajuts per al pagament del lloguer o preu de cessió d’habitatge o habitació per l’any 2022 ja estan actius, d’acord amb la RESOLUCIÓ DSO/1967/2022, de 21 de juny, per la qual se n’obre la convocatòria per a la concessió, en règim de concurrència pública competitiva.

Poden demanar la subvenció les persones físiques, de 36 anys o més, titulars d’un contracte de lloguer o de cessió d’ús de l’habitatge o habitació, sempre que sigui el seu domicili habitual i permanent, en el territori de Catalunya.

El termini per presentar les sol·licituds s’inicia el dia 28 de juny de 2022 i finalitza el dia 15 de juliol de 2022, inclòs.

Com a novetat d’enguany, l’ajut també es pot demanar pel lloguer d’una habitació quan el preu no superi els 450€/mes. A banda, l’import màxim del lloguer mensual de l’habitatge o preu de cessió al Maresme passa de 800 €/mes de l’any 2021 a 900 €/mes per al 2022.

Les sol·licituds es poden presentar:

1. Per internet: https://habitatge.gencat.cat/ajutlloguer o mitjançant la instància genèrica del portal de tràmits del Consell Comarcal del Maresme https://www.seu-e.cat/ca/web/ccmaresme/tramits-i-gestions.

2. De forma presencial, a l’Oficina d’Habitatge del Maresme, de 9:00h a 14:00h sense cita prèvia.

El Conseller delegat de Serveis a les Persones, Marc Bosch de Doria, posa èmfasi en l’increment del topall del preu de lloguer fins a 900 €/més, “perquè amplia les possibilitats d’accés a l’ajut de les famílies del Maresme”. Així mateix, recomana que les sol·licituds es presentin per internet, amb “l’objectiu d’agilitzar-ne la tramitació, en una convocatòria que enguany només estarà activa durant tres setmanes”.

El Consell Comarcal reclama una millora del finançament de l’administració local

El Ple del Consell Comarcal, celebrat dimarts, va aprovar amb l’abstenció de C’s una Moció presentada pels grups comarcals d’Esquerra Repúblicana de Catalunya (ERC) i de Junts x Catalunya (JxCat) exposant les dificultats estructurals de finançament del món local i com aquestes shan vist agreujades per tot un seguit de situacions com la pandèmia, la Sentència del TC sobre l’impost de l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua), l’increment de la factura energètica, l’augment de l’IPC, l’increment del tipus d’interès bancari i l’increment d’obligacions legals que no van acompanyades de suficient dotació econòmica.

Davant d’aquestes circumstàncies, el Consell Comarcal reclama a les administracions competents (Estat, Generalitat i Diputació) un increment de transferències per a les administracions locals (ajuntaments i consells comarcals).

Els acords adoptats són els següents:

Primer.- Sol·licitar al Govern de l’Estat: 

  1. Considerant que per al 2023 les transferències en el marc del model de finançament preveuen un increment d’un 3% en relació amb el 2022, sol·licitem al govern de l’Estat la dotació d’un fons extraordinari en favor dels ens locals per donar resposta a l’augment de despeses vinculat, directament o indirectament, a l’increment de costos de l’energia.
  2. Que es realitzi una compensació a favor dels ajuntaments per la pèrdua d’ingressos provocada per la sentència del TC en referència a l’impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, tant per les devolucions realitzades com per les conseqüències de la reforma normativa.
  3. La creació d’una dotació addicional de recursos per incrementar el finançament dels ens locals amb motiu de l’increment salarial de l’1,5% pel 2022
  4. La derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local
  5. Tot i que en els darrers anys s’han augmentat l’import de les transferències realitzades a favor dels ens locals, fruit del bon comportament de les figures tributàries que incideixen en el model de finançament i la voluntat del Govern de l’Estat, la realitat és que ha estat insuficient per a cobrir ni tan sols les noves necessitats de despeses dels ens locals Per això, és necessari que es revisi definitivament el finançament local per fer possible el mandat constitucional d’autonomia local

Segon.- Sol·licitar al Govern de la Generalitat de Catalunya: 

  1. Que actualitzi i revisi els fons de cooperació local a les necessitats actuals dels ens locals de Catalunya. 
  2. Que generi un Fons de Cooperació Local Extraordinari que cobreixi els increments dels costos derivats de la inflació.
  3. Que presenti en la present legislatura la Llei de Governs Locals i la Llei de Finances Locals per recuperar el principi d’autonomia local i els recursos suficients per a dur-la en plenitud.
  4. Que quan es produeixi una delegació de competències en els municipis, es faci garantint els recursos necessaris perquè puguin ser desenvolupades sense generar cap cost a les administracions locals. 

Tercer.- Sol·licitar a les Diputacions:

  1. Que sufraguin el 50% de la despesa addicional de l’increment del cost de subministraments energètics dels ajuntaments que han de suportar les administracions locals.

Quart.- Comunicar aquests acords al Govern de l’Estat Espanyol i al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat de Catalunya i al Parlament de Catalunya, a la Diputació catalana corresponent del territori i a la Federació de Municipis de Catalunya. 

Podeu llegir la Moció sencera en aquest enllaç

El 43% de les reclamacions de consum estan relacionades amb el serveis bàsics: llum, gas i aigua

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme (OCIC) va realitzar l’any passat un total de 2.637 actuacions en matèria de consum, una xifra similar a la de l’any anterior, però amb una substancial diferència: increment notable de les reclamacions i consultes relacionades amb els subministraments bàsics: llum, gas i aigua.

Factures de gas de 1.550 euros fruit de la regularització de les lectures de comptador o increments del 400% en la factura elèctrica com a conseqüència de l’aplicació d’una tarifa que no havia estat contractada, són exemples de casos que en el darrer any han arribat a l’OCIC.

En el primer -mitjançant el procediment de mediació- es va arribar a un acord perquè la subministradora només facturés el consum proporcional a un any tot i que portava dos anys sense haver realitzat la lectura del comptador; en el segon cas es va fer un arbitratge i es van estimar les reclamacions de la persona usuària tota vegada que l’empresa subministradora no havia informat correctament dels canvis contractuals ni de les noves tarifes dins el termini establert a les clàusules del contracte.

L’Oficina Comarcal d’Informació al Consumidor del Maresme vehicula consultes, queixes, denúncies i reclamacions relacionades amb consum i, si és el cas, fa actuacions de mediació o d’arbitratge entre la persona reclamant i l’empresa.

Gairebé el 37% de les actuacions realitzades l’any passat van ser reclamacions i, d’aquestes, el 43% van estar relacionades amb subministraments bàsics i, principalment, de llum. El segon lloc, amb un 28%, l’ocupen les reclamacions de telefonia, seguides de transport aeri (10%), bancs i assegurances (7%) i en menor percentatge compres per internet, transport i paqueteria, agències de viatges i allotjaments turístics.

Els subministraments bàsics també ocupen el primer lloc (un 37%) del total de consultes rebudes a l’OCIC Maresme. En aquest cas, el segon lloc són les compres online (28%) seguides del transport aeri (9%), bancs (7%) i assegurances (4%).

ACTUACIONS 2022

Consultes: 731

Queixes: 24

Denúncies: 119

Reclamacions: 973

Arbitratges: 63

Mediacions: 727

TOTAL: 2.637