L’atur a la comarca del Maresme ja supera el 14%

  


Els mesos de juliol i agost no han estat gens positius per a l’ocupació i la comarca del Maresme s’ha situat en una taxa d’atur del 14,25% de la població activa local, un percentatge que supera en un punt la mitjana de Catalunya i en mig punt les xifres de la provincia de Barcelona. L’únic municipi del Maresme que ha registrat un lleuger descens ha estat Òrrius.


L’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme recull que el mes d’agost s’ha tancat a la comarca amb 32.229 persones aturades, 1.394 més de les registrades a finals de juliol, un mes que també va estar marcat per l’increment de l’atur. Així, en els darrers dos mesos, la taxa de població sense feina ha augmentat a la comarca en gairebé un punt. Tots els sectors econòmics perden llocs de treball, però és en els serveis on s’ha disparat més l’atur. De fet durant el mes d’agost ha registrat 760 nous desocupats, seguit de la indústria que ha comptabilitat 293 nous aturats i la construcció 225. Les persones aturades a la comarca del Maresme estan gairebé distribuides al 50% entre homes i dones (16.127 homes i 16.102 dones) i per grups d’edat el més nombrós és el que aplega a persones entre 30 i 44 anys (13.080), seguit del de majors de 45 anys (12.698). Les xifres per municipis La tendència creixent de l’atur ha afectat a tots els municipis del Maresme, tret d’Òrrius que aquest passat mes d’agost va experimentar un lleuger descens. Segons l’informe de l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, Mataró i Tordera són els municipis amb una taxa d’atur més elevada (18,08% en el cas de la capital del Maresme i 18,06% en Tordera). També, però, superen la taxa d’atur del global de la comarca: Pineda de Mar (16,88%); Canet de Mar (14,99%); Palafolls (14,88%) i Malgrat de Mar (14,42%). Per la banda baixa, Alella, Cabrera de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar i Sant Vicenç de Montalt no arriben al 9% de població activa aturada. Podeu accedir a l’informe complert sobre l’evolució de l’atur a la comarca del Maresme durant el mes d’agost, clicant sobre la imatge:
 

Clic aquí per a pdf

Tambñe podeu accedir a l’històric de dades de l’any 2009:
clicant aquí

L’any 2005 es va reduir el nombre d’accidents laborals al Maresme, però va haver-hi la mateixa mortalitat que el 2004

 


Les xifres de sinistralitat laboral continuen sent preocupants. Tot i que l’any 2005 es va detectar una disminució en el nombre total d’accidents a la feina, la xifra de víctimes mortals no ha baixat. A l’igual que l’any anterior, 5 treballadors van perdre la vida com a conseqüència d’un accident laboral.


Segons les dades recollides per l’Observatori del Mercat Laboral del Consell Comarcal, l’any passat va haver-hi una disminució d’un 7% en la xifra total d’accidents amb baixa laboral a la comarca del Maresme. Dels 6.033 sinistres registrats el 2004, es va passar a 5.615 el 2005. Aquesta reducció, però, afecta només als accidents lleus i greus. Malauradament es va mantenir el nombre de sinistres mortals. Del total d’accidents laborals registrats durant l’any 2005, 5540 van ser lleus, 70 greus i 5 mortals. Si voleu veure les estadístiques de cada mes,  
Cliqueu aquí

Baixa la desocupació al Maresme, però augmenta l’atur de llarga durada

Es manté la tendència de reducció de l’atur. El descens intermensual de la desocupació del mes d’abril es xifra en l’1,40%. També es retallen distàncies en la comparativa interanual, tot i que les dades encara reflecteixen un increment del 4,39% respecte al registre de persones demandants de feina que hi havia l’abril de 2020.

L’anàlisi fet per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, mostra una clara concentració de la desocupació maresmenca en l’anomenat “atur de llarga durada” que ja representa el 61% del total de demandats d’ocupació. Concretament, 18.497 persones, de les 30.291 registrades a les oficines d’ocupació, porten més de 12 mesos cercant feina.

El percentatge encara és superior si s’analitzen les dades d’atur femení que és el majoritari a la comarca. En el cas de les dones, la situació de desocupació de llarga durada arriba al 65,8%.

L’aturada de les activitats econòmiques des de mitjans de març de l’any passat ha afectat especialment a les persones que ja es trobaven en situació d’atur o que van entrar-hi tot just en el moment que es va declarar la pandèmia. Respecte al mes d’abril de 2020, l’atur de llarga durada ha crescut un 154,74%.

Pel que fa a la comparativa intermensual, l’atur ha baixat en tots els grups d’edat, a excepció de les persones majors de 55 anys. També ho ha fet en els sectors econòmics de la indústria, la construcció i els serveis. En canvi, ha incrementat en l’agricultura i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior).

Les dades municipals mostren un descens en 22 municipis, lleugers augments en 6 i no presenten canvis en 2: Arenys de Mar i Caldes d’Estrac.

Podeu ampliar aquesta informació consultant el Report d’atur del mes d’abril:

Lleuger descens de la sinistralitat al Maresme durant 2023

El Maresme tanca 2023 amb un lleuger descens de les xifres de sinistralitat laboral. Segons recull l’informe elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, l’any passat es van comunicar 7.310 accidents laborals, un 0,7% menys que al 2022.

L’anàlisi pormenoritzat mostra que aquesta tendència és desigual en la comparativa per sexes i en la diferenciació del lloc on s’ha produït el sinistre. Així, mentre baixen els accidents patits per dones, agumenten entre els homes i a la vegada que es redueix la sinistralitat en jornada laboral, s’incrementa in itinere.

El 91% dels accidents (6.647) es van produir durant la jornada laboral i la resta (663) van tenir lloc in itinere, és a dir en el trajecte d’anada o tornada al lloc de feina. Pràcticament el 50% de les persones accidentades en jornada laboral van haver de cursar baixa si bé en un 99,17% el diagnòstic de les ferides va ser de pronòstic lleu. Cal ressaltar que 2 persones treballadores van perdre la vida, una menys que al 2022.

L’anàlisi a partir de l’índex d’incidència, que és aquell que posa en relació el nombre d’accidents amb la xifra d’afiliacions a la Seguretat Social, situa la sinistralitat laboral al Maresme per sota de la provincial i la catalana tant pel que fa als accidents en jornada laboral sense baixa com en in itinere. Per aquells accidents en jornada laboral amb baixa l’índex de la comarca és major al de la provínicia i menor al del conjunt de Catalunya. Per sectors, l’índex més elevat s’ha registrat en el sector primari en tot tres tipus d’accidents i el més baix en els serveis, també en tots tres casos

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe de Sinistralitat Laboral al Maresme durant el tercer trimestre de 2023

L’Índex d’incidència de la sinistralitat laboral al Maresme és inferior al català i al provincial

Durant el primer trimestre de 2022 es van registrar 1.718 accidents laborals al Maresme. La gran majoria lleus, però cal lamentar la mort en jornada de treball d’una persona.

Del total de sinistres comunicats, en 1.582 la persona va patir l’accident en el lloc de feina i els 136 restants es van produir in itinere, és a dir en el trajecte al o des del lloc de treball. És justament aquest darrer grup el que ha tingut un increment més elevat respecte al trimestre anterior, en concret els accidents in itinere han augmentat un 16,24% davant del 2,46% dels accidents en el lloc de treball que no han ocasionat baixa laboral o de l’1,04% d’increment registrat en els sinistres en el lloc de feina que sí que han ocasionat la baixa de la persona accidentada.

A banda de les xifres concretes, el registre que es té en compte a l’hora de poder fer comparatives entre sectors econòmics o amb altres territoris, és l’anomenat l’Índex d’Incidència. Aquest relaciona el nombre d’accidents de treball per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social.

Segons aquest valor, el Maresme té un registre de sinistres inferior al provincial i al català tant en els que s’ha ocasionat en el lloc de feina (hagin o no provocat baixa laboral) com en els que han tingut lloc in intinere.

En el cas dels accidents laborals en el lloc de feina amb baixa, l’Índex d’Incidència al Maresme és de 624,11 sinistres per cada 100.000 persones afiliades, una xifra que s’eleva a 734,37 a nivell provincial i a 783,46 en el conjunt de Catalunya.

L’Índex maresmenc en els sinistres sense baixa és de 505,57 davant del 577,38 de la província i dels 610,03 de Catalunya

I finalment, els accidents in itinere maresmencs presenten un Índex de 97,12 mentre que el provincial és de 132,65 i el català de 121,59.

Trobareu totes les dades en aquesta infografia:

Més de 31.000 persones sense feina al Maresme

Segueix la tendència a l’alça de l’atur. Les oficines d’ocupació del Maresme han comptabilitzat, el mes de gener, 31.142 persones com a demandants de feina. Aquesta xifra representa un increment de l’1,63% respecte al desembre i un augment del 25,32% en la comparativa interanual.

El creixement percentual de la desocupació, tant en valors mensuals com anuals, es troben lleugerament per sota dels registrats a la província (1,88% i 28,76%) i al conjunt català (2,10% i 29,06%).

Les dades, analitzades per l’Observatori de Desenvolupament del Consell Comarcal, mostren que l’increment intermensual de la desocupació s’ha concentrat en el sector Serveis i en el col·lectiu SOA (sense ocupació anterior). En canvi, l’agricultura, la indústria i la construcció reflecteixen una certa recuperació de la ocupació.

En canvi, en la comparativa interanual, tots els serveis apareixen perjudicats amb increments de l’atur que, percentualment, oscil·len entre l’increment del 39,02% en el col·lectiu SOA i el 13,48% en la indústria. L’agricultura ha registrat un increment anual de la desocupació del 33,70%, la construcció del 28,23% i els serveis del 25,95%.

En valors absoluts, el sector serveis és el que aplega el major nombre de persones en situació d’atur. En concret, concentra el 72,27% de les persones sense feina al Maresme.

La crisi econòmica generada per la COVID manté a la comarca un atur fortament feminitzat (el 55,42% de les persones demandants de feina al Maresme són dones) i amb una elevada incidència en les persones majors de 45 anys. El 54,33% de les persones aturades tenen entre 45 i 65 anys.

Si bé, en la comparativa interanual, els 30 municipis del Maresme reflecteixen un important creixement de l’atur, la situació és desigual en la comparativa de les dades intermensuals.

En comparació al mes de desembre, 7 municipis registren lleugers descensos de la desocupació. Són Caldes d’Estrac, Calella, Montgat, Òrrius, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar.

Podeu ampliar aquesta informació consultant aquesta infografia interactiva del Report d’Atur:

31.769€ separen els municipis maresmencs amb la renda neta mitjana per llar més elevada i la més baixa

Cabrils és el municipi amb una renda neta mitjana per llar més elevada (61.569€) i Alella la localitat on la renda per persona és més alta (20.889€). No tot el Maresme és mou entre aquestes xifres. Les diferències són substancials en els 30 municipis de la comarca arribant a diferir 8.817€ en el cas de la renda personal (Tordera és el municipi amb una xifra més baixa. 12.072€/persona) i 31.769€ pel que fa a la renda familiar (Pineda de Mar és la població amb una renda familiar més minsa: 29.800€). Són dades que aporta l‘Atles de distribució de la renda de les llars corresponent a 2021 que ha elaborat l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme.

L’informe analitza les xifres de cadascun dels 30 municipis maresmencs i baixa la lupa a les 252 seccions censals de la comarca mostrant que les desigualtats també es donen dins d’una mateixa població. A Mataró, per exemple, hi ha un diferencial de 12.180€ entre la secció amb més renda per persona (19.376€) i la que menys (7.196€) i a Argentona el percentatge de desigualtat s’apropa al 50% entre la secció amb més renda personal (19.866€) i la més baixa (9.901€).

L’Índex de Gini, que és l’indicador que mesura la desigualtat en la distribució de la renda, identifica clarament que els municipis amb la major renda neta mitjana per habitant i/o per llar són, també, en general, aquells que presenten una major desigualtat entre conciutadans. L’índex per municipis indica que la major desigualtat es dona a Caldes d’Estrac amb un índex del 36,2%. I el segueixen Cabrils (35,8%), Sant Vicenç de Montalt (35,5%) i Alella (35,4%). En canvi, la distribució de la renda és més igualitària en els municipis amb rendes baixes i/o mitjanes-baixes. Així, la major igualtat es dona a Palafolls, amb un índex del 26,2%, seguit per Dosrius (27,4%), Òrrius (27,9%) i Malgrat de Mar (28,1%).

La comparativa 2020-2021 indica un descens de la renda neta mitjana per persona a Alella (-0,1%) i a Santa Susanna (-3,7%) mentre que en la resta de municipis ha incrementat amb intensitats semblants o superiors als d’abans de la pandèmia. Pel que fa a la renda neta mitjana per llar s’observa enla majoria de municipis una evolució a l’alça pel període 2016-2019, amb descensos o menors increments l’any 2020 per l’element disruptiu de la pandèmia i una recuperació l’any 2021. De nou, Santa Susanna (-4,1%) i Alella (-0,6%) experimenten una reducció de la renda per llar.

Renda neta mtjana per llar

Es valors més elevats es troben als municipis del Baix Maresme; Cabrils, amb 61.569€, Alella, amb 59.374€, Tiana, amb 57.562€, i Cabrera de Mar, amb 56.363€. I aquells amb la renda
neta mitjana per llar més baixa es localitzen a l’Alt Maresme; Pineda de Mar, amb 29.800€, Calella, amb 30.196€ i Tordera, amb 31.365.

A Sant Andreu de Llavaneres es troba la secció amb la renda mitjana per llar més elevada de la comarca, amb 69.859€, i a Mataró aquella amb menys renda per llar de mitjana, amb 24.624€.

Les 59 seccions de la comarca amb menys renda per llar es troben a Mataró (28), Pineda de Mar (9), Calella (7), Premià de Mar (4), Tordera (3), Malgrat de Mar (2), Premià de Dalt (2), Argentona (1), Canet de Mar (1), Palafolls (1) i Vilassar de Mar (1). I les 7 amb més renda per llar corresponen, en ordre descendent, a Sant Andreu de Llavaneres, Tiana, Vilassar de Dalt, Teià, Alella, Cabrils i Premià de Dalt.

Renda neta mitjana per persona

El municipi amb una renda neta mitjana per persona més elevada és Alella amb 20.889€. El segueixen Cabrils, amb 20.379€, Cabrera de Mar, amb 20.140€, i Tiana amb 20.069€, tots ells amb rendes superiors als 20.000€ que cap més altre municipi de la comarca assoleix. En el costat oposat se situen, en ordre ascendent, Tordera, amb 12.072€, Pineda de Mar, amb 12.127€, i Calella, amb 12.196€.

En 20 seccions censals de les 252 de la comarca, la renda neta mitjana per persona se situa per sota dels 10.000€. En les 14 seccions on la renda és més migrada aquesta es mou en una forquilla d’entre els 7.196€ i els 9.413. D’aquestes, 13 es troben a Mataró i 1 a Premià de Mar.
En les 37 següents, la renda mitjana per persona se situa entre els 9.752€ i 11.995€. 14
d’aquestes pertanyen a municipis de l’Alt Maresme —Pineda de Mar, Calella, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls— i la resta a Mataró, Argentona, Premià de Mar, Premià de Dalt i Vilassar de Mar.

En el costat oposat, trobem 6 seccions censals corresponents a 5 municipis diferents en què la renda neta mitjana per persona es mou entre els 21.967€ i els 24.064€: Premià de Dalt, Tiana, Sant Andreu de Llavaneres, Teià i Vilassar de Dalt.

Components de la renda bruta

Les fonts d’ingressos de les llars es distribueixen en cinc categories dels components de la renda bruta: salaris, pensions, prestacions per desocupació, altres prestacions i altres ingressos.

En tots els municipis la font d’ingrés majoritària és la del salari que oscil·la en un percentatge d’entre el 54,6% i el 67,4%. El segueixen les pensions que oscil·len en funció del municipi entre el 12,2% i el 23,4%); els altres ingressos que es mouen en una forquilla d’entre el 9,4% i el 25,1%. Les prestacions per desocupació oscil·len entre l’1,4% i el 5,9% i les altres prestacions ballen entre el 2,0% i el 5,7%.

En relació al salari, Montgat, Palafolls i Dosrius són els municipis en què aquest component té un major pes en la renda bruta. En el costat oposat se situen Pineda de Mar, Calella,
Alella i Cabrera de Mar.

Pel que fa les pensions, allà on hi tenen més representació és a Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Calella. I on menys pes tenen és a Cabrils, Sant Vicenç de Montalt i Tiana.

En el cas de les prestacions per desocupació, tenen un pes major a Calella, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I en la franja baixa se situen Alella, Tiana i Teià.

Els municipis en què els ingressos provinents d’altres prestacions són més elevats que la resta són Tordera, Pineda de Mar i Malgrat de Mar. I a Sant Vicenç de Montalt, Alella i Cabrils on hi tenen menys pes.

En darrer lloc, els ingressos de renda bruta provinents d’altres fonts tenen major presència als municipis de Cabrera de Mar, Alella i Cabrils i menys a Tordera, Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa interactiu de distribució de la renda de les llars 2021

La comarca del Maresme augmenta un 1% de població i registra 430.997 habitants

Les dades oficials de població resultants de la revisió del Padró Municipal referides a 1 de gener de 2010 indiquen que la comarca del Maresme ha continuat creixent en nombre d’habitants, tot i que aquest augment és el més baix detectat en els darrers 10 anys. En concret, l’increment de població ha estat de l’1.04% i situa la comarca amb 430.997 habitants.


L’anàlisi de les dades de població realitzades per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal constata que el Maresme té 4.432 persones empadronades més. Aquesta tendència a l’alça en el nombre d’habitants es dóna en tots els municipis tret de Caldes d’Estrac, Calella, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Teià, municipis que han vist lleugerament reduït el seu padró municipal.

D’altra banda, els municipis on s’ha detectat un increment més important de població han estat: Montgat (3,06%), Canet de Mar (2,71%), Sant Vicenç de Montalt (2,65%), Tianan (2,42%) i Sant Cebrià de Vallalta (2,39%).

En general, el Maresme té una població força equilibrada entre sexes. Dels 430.997 empadronats, 214.410 són homes (el 49,75%) i 216.587 són dones (el 50,35%). Els municipis on hi ha un cert desequilibri són: Sant Cebrià de Vallalta (amb una diferència de 3,96 punts percentuals entre homes i dones), El Masnou (3,89 punts percentuals) i Vilassar de Mar i Caldes d’Estrac on es manté una diferència de 2,62 punts percentuals.

Podeu accedir a les dades més detallades, clicant sobre la imatge:
 

També podeu fer la comparativa amb anys anteriors, consultant l’històric de dades recollides per l’Observatori de Desenvolupament Local, clicant aquí

Creix la sinistralitat laboral coincidint amb la flexibilització de les mesures per frenar la COVID-19

Lìnforme de sinistralitat laboral al Maresme corresponent al tercer trimestre de 2020 reflecteix un increment dels accidents al lloc de feina del 54,66% respecte al trimestre anterior. Una dada que s’ha de llegir en el context de mesures adoptades per frenar l’expansió de la pandèmia. El mes de juny va començar el desconfinament i la tornada de molts sectors a l’activitat.

Durant aquests tres mesos es van registrar al Maresme 713 accidents laborals que, en termes interanuals, representen un descens del 36,79%. Si bé el 99,30% van ser tipificats de lleu, cal lamentar la mort d’una persona treballadora en el sector de la construcció.

Podeu ampliar aquesta informació consultant l’informe realitzat per l’Observatori de Desenvolupament Local:

L’increment de l’atur al Maresme es focalitza en les persones més joves

El Maresme, igual que la resta de Catalunya, ha començat 2024 amb un augment de l’atur. A la comarca és el quart mes consecutiu de creixement del nombre de persones desocupades. Segons recull el Report d’Atur elaborat per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, les oficines d’ocupació del Maresme han sumat 248 nous demandants de feina, una xifra que eleva a 21.259 el nombre de persones en situació d’atur i col·loca la taxa d’atur maresmenca en el 9,67%.

Tot i aquest increment intermensual (que percentualment arriba a l’1,18%), el comportament de l’atur es manté a la baixa en comparació amb el mateix període de 2023 en el qual es comptabilitzaven 701 persones aturades més.

L’increment de la desocupació el mes de gener s’ha focalitzat entre les persones més joves, l’únic col·lectiu que també reflecteix un augment en la comparativa interanual. Concretament, hi ha 1.221 joves d’entre 16 i 24 anys inscrits a les oficines d’ocupació del Maresme, un 5,17% més que fa un any i un 8,92% més que al mes de desembre.

Intermensual també hi ha hagut un important repunt de la desocupació entre les persones de 25 a 34 anys (+3,80%), si bé aquest col·lectiu és el que reflecteix una disminuació interanual de l’atur més elevada (-5,75%).

Tot i això, la radiografia de l’atur maresmenc continua mostrant que la desocupació es concentra en les persones majors de 45 anys. El 62,41% de l’atur registrat a la comarca és d’homes i dones d’entre 45 i 64 anys.

Per sectors econòmics, l’agricultura i la construcció són les úniques que el mes de gener van tenir una evolució positiva i van reduir la desocupació. Contràriament, els serveis, la indústria i, amb major intensitat les persones registrades com a sense ocupació anterior (SOA), van sumar persones a l’atur.

En termes interanuals, tots els sectors econòmics i, especialment l’agricultura, presenten una disminució de l’atur. En canvi, l’atur creix un 4,21% entre les persones englobades en el col·lectiu SOA.

L’atur a nivell municipal

En relació al mes de desembre, l’atur registrat ha augmentat en 18 municipis de la comarca, en uns altres 10 ha baixat i a Calella i Montgat s’ha mantingut amb el mateix còmput total. Les dades canvien en la comparativa interanual. Així respecte al mes de gener de 2023, la desocupació ha baixat en 20 municipis i en els altres 10 ha incrementat.

La taxa d’atur registral es mou en una forquilla de valors del 4,79% de Tiana -com a valor més baix- i el 13,43% de Pineda de Mar com a valor més elevat. La mitjana de la comarca se situa en el 9,67%.

Podeu ampliar aquesta informació consultant la infografia interactiva elaborada per l’Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme